Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

901-912 de 1314
  • 17'

    Previsió de creixement escolar a Tarragona fins al 2015

    Perspectives demogràfiques i escolars a Tarragona L'entrevista amb el demògraf Joan Alberic, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), analitza un estudi encarregat per l'Ajuntament de Tarragona per planificar les futures necessitats educatives de la ciutat. Augment de la població infantil L'estudi preveu un creixement significatiu de nens i nenes entre els 3 i 11 anys per als propers cinc anys. Aquesta tendència s'explica per: El baby boom retardat: Les generacions nascudes fins al 1975 estan en plena edat de tenir fills. L'impacte de la immigració, que aporta una estructura de població jove i en edat fèrtil. La necessitat d'incrementar les places escolars en les etapes de primària i secundària. Dinàmiques territorials i zones de creixement L'estudi divideix la ciutat en dotze zones i conclou que el creixement no serà homogeni: Perifèria en expansió: Zones com Llevant, Sant Pere i Sant Pau, Camp Clar i Bonavista concentraran la nova població escolar. Estancament al centre: La manca de sòl urbanitzable limita el creixement al nucli central. Fenomen metropolità: S'observa una tendència de parelles joves que es desplacen des de l'àrea de Barcelona cap al Tarragonès buscant habitatges més assequibles. Dades clau i curiositats "Tota previsió demogràfica no s'ha de prendre com una ciència exacta, sinó com una tendència amb altes probabilitats de complir-se." Tarragona és una de les ciutats amb la població més jove de Catalunya. Es preveu que la ciutat pugui assolir els 150.000 habitants en un termini de 3 o 4 anys. S'ha detectat una forta concentració de població estrangera a Sant Salvador, mentre que a la Canoja la presència és mínima.

  • 16'

    Anàlisi dels usos lingüístics al Camp de Tarragona

    Evolució i reptes del català al Camp de Tarragona L'entrevista a Joan Soler analitza els resultats de l'enquesta d'usos lingüístics de l'any 2008, destacant una davallada del 16% en l'ús habitual del català en els darrers cinc anys. Aquest fenomen s'explica principalment per l'impacte demogràfic i metodològic més que per un abandonament real de la llengua per part dels parlants. Factors clau del canvi demogràfic Immigració massiva: L'arribada de prop de 100.000 persones estrangeres al Camp de Tarragona ha diluït els percentatges d'ús, ja que molts nouvinguts encara no coneixen la llengua. Millora metodològica: A diferència de l'enquesta del 2003 (basada en telèfons fixos), la de 2008 és més acurada i reflecteix millor la realitat de joves i immigrants. Hibridació lingüística: S'observa un augment del 8% de persones amb llengua materna castellana que adopten el català com a llengua d'ús. Dades per a l'esperança Transmissió generacional: El català manté un balanç positiu, ja que hi ha més persones que el parlen amb els seus fills que no pas les que el parlaven amb els seus pares. Àmbit educatiu: El 51% dels estudiants utilitza el català amb els seus companys, demostrant que la competència plena afavoreix l'ús social. Actituds positives: Un 36% de la població (unes 180.000 persones) té interès a aprendre o millorar el seu català. "El que garanteix la supervivència del català és que els fills el parlen més que no pas els seus pares; hi ha un guany en la transmissió lingüística." L'ús en el comerç i serveis L'estudi revela que la percepció de seguretat en ser entès influeix directament en l'ús: a les caixes d'estalvis i al petit comerç, l'ús del català (39%) supera fins i tot el percentatge de persones que el tenen com a llengua habitual (31%), gràcies a una oferta garantida en la llengua pròpia.

  • 24'

    17a Edició del Festival Dixieland de Tarragona

    Descripció General del Festival L'episodi d'avui se centra en la 17a edició del Festival de Dixieland de Tarragona, un esdeveniment consolidat que enguany ret un homenatge especial a la figura de Django Reinhardt i l'estil jazz manouche. Temes Principals i Produccions Pròpies L'Espectacle Central i Biel Ballester El festival aposta fortament per la creació de contingut exclusiu, destacant una producció pròpia que s'estrena a Tarragona: • El concert de l'Original Jazz Orquestra (OJO) del Taller de Músics amb el solista Biel Ballester. • Aquest espectacle presenta arranjaments de Vicenç Martín i fusiona la tradició de Reinhardt amb la sonoritat de la Big Band. • Segons s'explica, Ballester és un referent internacional, reconegut fins i tot per Woody Allen, que va incloure la seva música a la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona. Activitats al Carrer i Programació Infantil El festival manté el seu caràcter popular amb una gran presència d'actes gratuïts: • Tandarica Orchestra i Django Edwards: Una proposta itinerant que combina música i el clown americà. • Sessions Escolars: Un pilar fonamental per crear pensament crític i consciència musical entre la canalla de la ciutat. • L'Anària de Cavalls: Una tradició intocable on es pot gaudir de música en directe des d'un carro tirat per cavalls. Espais i Dinamització Local Nous Escenaris i Col·laboracions Es destaca la coordinació de 12 locals de la Plaça de la Font per organitzar els Dixi Vermuts, una mostra de la implicació del sector de la restauració. Formats i Estils "Aquesta música té un caràcter més europeu i melancòlic que el jazz americà, que és més saltiró." • Jam Sessions: Es duran a terme a les seus de les colles castelleres (Xiquets de Tarragona i Colla Jove). • Django Moments: Un grup local del Vendrell que oferirà un concert a la Biblioteca Pública, canviant el violí pel clarinet. Propostes Culturals Complementàries • Exposicions: El Teatre Metropol acull una mostra pels 30 anys del Taller de Músics. • Cinema: Es recomana la pel·lícula Sweet and Lowdown (Acord i Desacord) de Woody Allen com a guia visual i sonora per entendre l'univers de Django Reinhardt.

  • 28'

    Fotoperiodisme i actualitat: L'exposició Imatges 2009 a Tarragona

    Inauguració de l'exposició Imatges 2009 L'episodi se centra en la presentació de l'exposició Imatges 2009, organitzada pel Col·legi de Periodistes a Tarragona. Aquesta mostra recull les fotografies més impactants dels professionals del territori durant l'any anterior, destacant especialment: • La tragèdia de l'incendi d'Horta de Sant Joan, que ocupa un lloc central per la seva rellevància social i informativa. • Un resum visual de la vida social, política i cultural de les comarques tarragonines. • L'evolució del format: de la pàgina del diari a la paret de la sala d'exposicions. Debat sobre la crisi del fotoperiodisme Amb la participació de Pepe Baeza, prestigiós fotoperiodista i docent, s'analitza l'estat actual de la professió. Els punts clau de la discussió inclouen: El compromís amb la realitat "El valor del fotoperiodisme està en el moment en què porta una informació interessant, un punt de vista o una interpretació de la realitat." Baeza denuncia que vivim en una època de pensament únic visual, on les grans agències internacionals (Reuters, Getty, AP) monopolitzen les portades, provocant la desaparició de les agències petites i una pèrdua de pluralitat crítica. L'ètica vs. l'estètica • Es critica l'ús de la fotografia com a simple element de decoració o farciment en el disseny dels diaris. • Es diferencia entre la imatge publicitària (emblema del poder econòmic) i la imatge periodística (testimoni al servei del públic). • La necessitat de recuperar el rigor i la reflexió visual per sobre de l'espectacularització. Formació i futur de la professió Es tanca el cicle Experiència de Periodista fent una crida a les noves generacions d'estudiants per defensar el periodisme com a servei públic, malgrat les limitacions que imposen els actuals mercats i les rutines de producció industrialitzades.

  • 43'

    Setmana Santa a Tarragona: Tradició i Novetats

    La Vitalitat de la Setmana Santa Tarragonina Representants de diverses confreries i congregacions de Tarragona es reuneixen per discutir l'estat actual i les novetats de la celebració. Malgrat el context de crisi econòmica, les entitats mostren una gran embranzida i voluntat de treballar, mantenint una activitat que s'estén durant tot l'any i no només durant els dies de passió. Novetats i Patrimoni Artístic • Restauracions destacades: Es presenta la restauració del Sant Sepulcre del Gremi de Pagesos, un procés complex que ha permès recuperar la peanya i l'urna de Jujol. També s'ha intervingut en el pas del Cirineu. • Criteris de difusió: La Germandat Jesús de Natzaré aposta per conferenciants de relleu, com l'expresident Jordi Pujol, per donar a conèixer la Setmana Santa més enllà de la ciutat. • Fets destacats: Es lamenta el robatori d'una corona a la seu de Natzaré, tot i que la solidaritat dels orfebres ha permès reposar-la ràpidament. El Paper de la Música i el Relleu Generacional L'evolució musical és un tema clau de debat entre els assistents: • Instruments propis: Es destaca la importància del sac de gemecs com a instrument genuïnament català en bandes com la del Sant Ecce-Homo. • Noves formacions: L'Associació La Salle presenta una nova banda de música de vent per diversificar el so tradicional de la percussió. • Escoles de timbalers: La creació de planter infantil assegura el futur, tot i que es debat si l'èxit de les bandes pot restar participació a les fileres de confrares. Participació i Espiritualitat "El sentiment i la reflexió que es té sota una cucurulla és diferent; és un moment d'interiorització i anonimat." • L'ús de la vesta i la cucurulla: Existeix un debat sobre la tendència a sortir amb la cara descoberta. Algunes congregacions lluiten per recuperar l'ús de la cucurulla per potenciar el sentit de penitència i serietat. • Obertura a la ciutat: Es trenca el mite que les confreries són tancades; actualment hi ha moltes peticions d'incorporació de persones sense vinculació familiar prèvia. • Estabilitat: Es calcula que unes 4.000 persones participen activament en la Processó del Sant Enterrament, consolidant-se com un acte central de la societat civil.

  • 4'

    Debat ciutadà: Jocs del Mediterrani 2013 o 2017

    Enquesta de carrer sobre els Jocs del Mediterrani El periodista Josep Ardila presenta un seguit de testimonis recollits als carrers de Tarragona sobre la possibilitat d'avançar la celebració dels Jocs del Mediterrani de l'any 2017 al 2013, arran de la renúncia de Grècia per motius econòmics. Opinions a favor de l'avançament (2013) Molts ciutadans es mostren partidaris d'aprofitar l'oportunitat immediata per diversos motius: Oportunitat segura: Alguns consideren que és millor acceptar-ho ara que la possibilitat és real, aplicant la dita de "més val ocell en mà". Vitalitat i edat: Alguns enquestats prefereixen el 2013 perquè els "agafa més joves" i volen gaudir de l'esdeveniment com més aviat millor. Impuls econòmic: Es veu com una eina per donar ressonància a la ciutat, atraure turisme i dinamitzar l'economia local de forma immediata. Opinions a favor de mantenir la data original (2017) D'altra banda, existeixen veus més prudents que prefereixen no precipitar-se: Preparació i infraestructures: Es menciona que el 2017 permetria tenir més temps per planificar i construir les infraestructures necessàries sense presses. Situació econòmica: Hi ha preocupació pel cost real de l'esdeveniment i la manca de pressupost actual. "Jo vull sàpiga quant costarà la ciutat això, quants diners costarà." Conclusions del debat Tot i que l'enquesta no té valor estadístic, reflecteix una divisió d'opinions a la ciutat. El debat continuarà la setmana vinent amb anàlisis d'experts en gestió esportiva i reaccions dels grups de l'oposició política.

  • 29'

    Periodisme i literatura amb Xavier Bosch i Albert Llimós

    Trobada literària a Tarragona Ràdio En aquesta conversa, els periodistes i escriptors Xavier Bosch (Premi Sant Jordi 2009 per Se sabrà tot) i Albert Llimós (finalista del mateix premi amb La dona que fugia de la boira) reflexionen sobre el salt de la realitat periodística a la ficció literària. La llibertat de la ficció vs. el periodisme Ambdós autors coincideixen que la literatura els ofereix un espai de llibertat que el periodisme no permet. Bosch destaca que la novel·la li permet "matar personatges" o inventar trames sense les limitacions de la realitat, tot i que ambdues obres mantenen una forta versemblança amb el món real. • Se sabrà tot: Una obra centrada en les mancances del periodisme actual, la corrupció i les pressions del poder polític i econòmic a la Barcelona pre-crisi. • La dona que fugia de la boira: Un relat d'empatia i resistència que recorre la història de Catalunya des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la Transició a través dels ulls d'una dona, la Teresa. Crítica a l'ofici i poders fàctics El debat se centra especialment en la figura del periodista de raça i la pèrdua d'independència als mitjans. "Els periodistes hem de ser com els pivots de bàsquet: buscar l'espai traient els colzes per no deixar-nos guanyar la posició." Es discuteixen conceptes clau com: • L'autocrítica professional: La tendència a seguir l'agenda política (clipping) en lloc de buscar la notícia real. • La feblesa dels governs: Bosch afirma que com més feble és un poder (sigui polític o esportiu, com el Barça), més gran és el seu afany de control sobre la informació. • El personatge del Cinsa: Identificat com el protagonista real i espiritual de la novel·la de Bosch, representant el periodisme més visceral i compromès. El sentiment de Sant Jordi L'entrevista conclou amb una nota optimista sobre la festivitat de Sant Jordi. Els autors descriuen la diada com un fenomen únic al món, una explosió d'orgull i optimisme col·lectiu que serveix de bàlsam davant la crisi i els problemes del dia a dia del país.

  • 12'

    Ràdio Nicòsia i la lluita contra l'estigma al Festival Eclèctic

    Ràdio Nicòsia al Teatre Metropol En el marc de la primera edició del Festival Eclèctic a Tarragona, el col·lectiu Ràdio Nicòsia presenta una jornada de ràdio en viu i reflexió al Teatre Metropol. Aquest esdeveniment, realitzat conjuntament amb el taller de teatre La Muralla, té com a objectiu principal normalitzar la salut mental i fer visible la feina de persones amb discapacitats a través de l'art i la comunicació. Dates i objectius clau Objectiu central: Lluitar contra l'estigma associat a la salut mental i defensar els drets de les persones que sovint no tenen veu en la societat. Metodologia: Utilitzen la ràdio lliure com una eina de difusió sense censura, oferint una "mirada lateral a la bogeria". Format de l'acte: No es tracta només d'un espectacle, sinó d'una jornada de reflexió amb guió obert on el feedback del públic és essencial. Funcionament i projectes de l'associació L'entitat ha evolucionat de ser un programa de ràdio a una associació sociocultural completa. Alguns detalls rellevants inclouen: Organització: Es reuneixen els dilluns per preparar el programa dels dimecres, on cada membre assumeix rols de redacció o coordinació rotativa. Multidisciplinarietat: Realitzen tallers de fotografia, literatura, poesia i art modern. Reconeixements: La seva labor ha estat guardonada amb diversos premis de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació, entre d'altres. "Treballem per donar una altra mirada a la salut mental, una educació social per resoldre problemàtiques de manera diferent a l'estipulada." Properes cites L'associació convida a tothom a seguir la seva activitat a través del web radionicosia.org i anima a participar en la seva pròxima trobada d'art el 8 de maig al Convent de Sant Agustí a Barcelona.

  • 25'

    Projectes turístics i econòmics de Tarragona

    Gestió del Banc d'Espanya i Centre d'Interpretació L'Ajuntament de Tarragona ha recuperat oficialment l'edifici de l'antic Banc d'Espanya, que ara passa a ser de propietat municipal. L'objectiu és instal·lar-hi el Centre d'Interpretació Turística de la Tàrraco Romana. • Es preveu que les obres de rehabilitació de la planta baixa i el soterrani comencin aquest mateix 2010. • L'espai inclourà mostradors d'informació, terminals per a reserves d'hotels i espectacles, una cafeteria tematitzada i una botiga de productes amb la marca Tarragona. Calendari i Execució El calendari és ajustat, amb el desig que el centre estigui operatiu per a la temporada turística de 2011. S'aprofitarà un projecte de rehabilitació previ de l'Estat per agilitzar els terminis de patrimoni. El Futur del Patronat Municipal de Turisme Es preveu la conversió del Patronat en una entitat més àgil amb participació del sector privat (hostaleria i restauració). "Volem un instrument molt més àgil perquè el sector privat i el públic puguem treballar plegats en la promoció de la ciutat." Palau de Congressos i Mercat Central • Palau de Congressos: Malgrat la crisi, manté una bona activitat gràcies als seus 10 anys de consolidació. S'aposta per la innovació constant i nous formats de fires. • Mercat Central: Les obres avancen segons el ritme previst. Ja s'ha tancat el finançament de 30 milions d'euros mitjançant un préstec i una aportació de 8 milions de l'Estat. Impacte d'El Corte Inglés i Jocs del Mediterrani • Sobre l'obertura d'El Corte Inglés, s'espera que atregui més visitants de fora de la ciutat, el que suposa un repte i una oportunitat per al comerç tradicional. • Respecte a la possibilitat d'avançar els Jocs del Mediterrani al 2013, Sergi de los Rios demana prudència i un estudi seriós de viabilitat abans d'acceptar el repte.

  • 11'

    Danza Mobile porta 'Sirena en Tierra' al Metropol

    La professionalització de l'art inclusiu Esmeralda Valderrama, directora de la companyia sevillana Danza Mobile, conversa sobre la importància de reconèixer les persones amb discapacitat com a creadors i artistes professionals, i no només com a espectadors o subjectes de teràpia. Punts clau de la conversa Qualitat artística total: L'objectiu és oferir productes culturals seriosos i de qualitat, allunyant-se del prejudici que l'art realitzat per col·lectius amb discapacitat és de "tercera categoria". Drets i formació: Es reivindica el dret a una formació artística reglada i continuada, més enllà del caràcter terapèutic que històricament ha tingut el psicoballet. Estructura de Danza Mobile: Amb 14 anys de trajectòria, el projecte combina una escola de dansa (amb uns 60 alumnes) i un centre ocupacional concertat amb 20 places on es fomenta el talent professional. L'espectacle: Sirena en Tierra Aquest dissabte arriba al Teatre Metropol de Tarragona una proposta que destaca per: * Diversitat generacional: Quatre dones a l'escenari d'edats compreses entre els 20 i els 50 anys. * Diferents realitats: L'obra explora les limitacions físiques i intel·lectuals, com la cadira de rodes o la síndrome de Down, a partir de les reflexions de la ballarina Tomi Ojeda. "S'entén la discapacitat com una limitació, però en l'escenari el que compta és si el producte és bo i professional." Connexió amb Tarragona La companyia ja ha col·laborat amb centres locals com La Muntanyeta i pretén que aquesta actuació serveixi com un espai de diàleg amb les escoles de dansa de la ciutat per obrir nous camins inclusius.

  • 9'

    Tarragona presenta la 1a Primavera de Titelles

    Inauguració d'una nova fira cultural a Tarragona La ciutat de Tarragona acull el cap de setmana del 20 i 21 de març la primera edició de la Primavera de Titelles, una mostra que neix amb la voluntat de dinamitzar la Part Alta i celebrar el Dia Mundial de les Titelles i del Teatre Infantil. Detalls de l'esdeveniment Ubicació principal: La majoria d'activitats es concentraran a la Plaça del Fòrum i a l'antic Mercat del Fòrum, un espai que l'associació Transit Art vol recuperar i dinamitzar. Objectius: L'organització aspira a convertir aquesta mostra en un referent de caire internacional en el futur. Públic: Tot i que el focus principal és el públic infantil, s'han programat activitats per a adults, incloent-hi una performance nocturna al Bar Manhattan. Programació i activitats destacades L'agenda inclou una gran varietat d'actes per a totes les edats: 1. Espectacles infantils: Contacontes, titelles tradicionals i zones de jocs a la Plaça del Rei. 2. Actes inaugurals: Una exhibició de dansa aèria en una façana de la plaça, metafòra del pas de l'hivern a l'estiu. 3. Cultura popular: Xocolatades populars dissabte i diumenge. 4. Titelles per adults: Sessions lliures i propostes més experimentals. "Tots som una mica titelles de la vida... pengem de fils com la salut, la feina o l'amor, i potser no ho tenim massa present." Col·laboració institucional L'acte ha estat possible gràcies a la iniciativa privada de l'associació Transit Art i el suport d'institucions com l'Ajuntament (pla de barris), la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.

  • 14'

    Educació en valors i ciutadania global amb Miguel Ángel Essomba

    L'educació del segle XXI: Més enllà dels coneixements En aquesta entrevista, Miguel Ángel Essomba, director d'UNESCO a Catalunya i pedagog, reflexiona sobre la necessitat de reformular el sistema educatiu. Segons Essomba, l'aprenentatge en el nou segle ja no es pot limitar només a coneixements, actituds i habilitats, sinó que ha d'incorporar un quart pilar fonamental: L'aprenentatge de la convivència: Aprendre a viure en un món interconnectat. Ciutadania global: Superar la perspectiva local i entendre's dins d'un context mundial. Educació en valors: Com a base per evitar l'exclusió social i la societat dual. L'escola oberta i el treball en xarxa Essomba destaca que el model d'escola ha canviat respecte a fa unes dècades. El repte actual no és que l'escola assumeixi tota la responsabilitat educativa en solitari, sinó que sàpiga crear sinergies: Coherència de missatges: Si l'escola, la família i les institucions municipals no actuen en sintonia (per exemple, en el reciclatge o el respecte), l'infant té dificultats per integrar els valors. Obertura a l'entorn: L'escola ha de ser una institució connectada amb tot el seu entorn vital. La diversitat com a oportunitat Un dels punts clau és la visió positiva de la immigració i les noves cultures a les aules. Essomba les defineix com un "laboratori extraordinari de convivència". "La presència de persones que venen de lluny és una oportunitat i un valor positiu, sempre que es faci en un marc d'igualtat de drets i respecte absolut." La lluita integral contra la discriminació Finalment, l'expert alerta que la discriminació és polièdrica. No se'n pot fer una lluita sectorial (només racisme o només sexisme), ja que la persona discriminadora sol ser-ho en totes les esferes. El llibre Pistes per canviar l'escola busca precisament oferir eines per construir aquest model educatiu-humanista.