Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

97-108 de 1314
  • 2'

    Cinquè premi de la Loteria de Nadal a Sant Pere i Sant Pau

    La sort arriba a Tarragona amb el número 6.075 L'emissora Tarragona Ràdio ha connectat amb l'administració de loteria número 19 de la ciutat, coneguda com La Fortuna, situada al barri de Sant Pere i Sant Pau. L'alegria és absoluta després d'haver repartit una part important d'un cinquè premi de la Loteria de Nadal. Detalls del premi repartit Número premiat: 06075. Quantitat total: Es calcula que s'han repartit al voltant de dos milions d'euros (o fins i tot 2,5 milions comptant pedreres i reintegraments). Distribució: El premi ha estat molt escampat gràcies a la venda per finestreta, internet i altres punts de venda. Declaracions dels protagonistes La responsable de l'administració, Montse Calvet, ha destacat la importància d'aquest fet per al barri: "És la primera vegada que toca un premi tan gran aquí al barri i ha estat molt espectacular." Tot i que els guanyadors estan sent meticulosos i encara no s'han apropat físicament a l'administració per celebrar-ho, l'ambient és festiu. L'equip del programa ha subratllat que aquest èxit segurament augmentarà les vendes per al sorteig del Nen.

  • 12'

    La Grossa de Nadal: Seguiment i ambient a Tarragona

    Seguiment del sorteig de la Grossa de Nadal a Tarragona L'episodi se centra en el seguiment en directe del sorteig de la loteria del 22 de desembre, destacant que el primer premi (el 79.250) ha passat de llarg de la ciutat de Tarragona. Es destaca la curiositat que el número premiat acaba en 50, un fet que molts usuaris a les xarxes socials han vinculat amb el resultat del clàssic Barça-Madrid. Connexió amb l'Administració de la Fortuna Des de la unitat mòbil, es connecta amb la Montse Caobet, responsable de l'administració número 19 de Sant Pere i Sant Pau, coneguda com La Fortuna. Malgrat no haver repartit els premis principals, l'administració ha repartit uns 250.000 euros en reintegres. Tecnologia i vendes: L'administració destaca per l'ús d'internet i aplicacions mòbils per a la venda de loteria, el que els permet tenir una presència nacional. El número estrella: Tot i no haver tocat, mantenen la il·lusió amb el número 43007, que coincideix amb el codi postal del barri. Impacte de la crisi: Es comenta que les vendes han pujat lleugerament (un 2%) respecte al 2009, però encara estan lluny de les xifres del 2008. Participació dels oients i xarxes socials El programa destaca la gran activitat a Twitter sota el hashtag de la loteria. Com a curiositat local, cap oient del programa va encertar la terminació en zero de la Grossa, per la qual cosa el premi del programa (participacions per a la loteria del Nen) se sortejarà entre tots els participants. "Hem de continuar RQR fins que l'encertem; la terminació en zero ens ha deixat amb reintegres, però ja mirem cap al sorteig del Nen."

  • 16'

    Seguiment de la Rifa de Nadal a Tarragona Ràdio

    La Rifa de Nadal des de Tarragona L'emissió se centra en el seguiment en directe del sorteig de la Loteria de Nadal, destacant la sortida dels primers premis importants i l'ambient a les administracions locals. Fins al moment, s'han repartit diversos quarts i cinquens premis, amb una menció especial a la localitat de Calafell, on ha caigut part d'un dels cinquens premis. Premis i números destacats Quarts premis: Els números afortunats han estat el 57.896 i el 25.506, dotats amb 200.000 euros. Cinquens premis: S'han cantat diversos números, entre els quals destaca el 75.869 (venut a Calafell) i el curiós 69.069, que ha anat a parar a Palma de Mallorca. L'ambient a les administracions La unitat mòbil de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat a l'Administració número 1 de la Rambla Nova, on el seu titular, Pere Sants, ha compartit detalls sobre el funcionament de la jornada: Vendes d'última hora: Tot i un inici de campanya més fluix, les vendes s'han recuperat gràcies a les compres d'últim moment, fins i tot tancant a les 12 de la nit per problemes informàtics a Madrid. Preferències del públic: Els números acabats en senar (3, 5, 7 i 9) i terminacions amb significat especial com el 13 o el 10 (per l'any 2010) són els més sol·licitats. Evolució tecnològica: Es destaca el canvi en el seguiment del sorteig, que ha passat de dependre exclusivament de la ràdio a la immediatesa que ofereix Internet i el terminal informàtic. "L'esperança no es perd mai; per antiguitat som dels primers de la fila, esperem que si no és el primer, ens toqui un dels tres primers premis."

  • 23'

    Pressupostos 2011 i Gestió Econòmica a Tarragona

    Situació Dels Pressupostos Municipals 2011 L'Ajuntament de Tarragona encara la redacció del pressupost més difícil de les darreres tres dècades. El tinent d'alcalde de gestió econòmica, Pau Pérez, detalla que els comptes per al 2011 estaran marcats per la contenció i la finalització dels projectes ja iniciats. Eixos Principals I Prioritats • Contenció de la despesa corrent: Es mantenen com a prioritats absolutes els serveis socials, la seguretat i l'educació. • Personal: Reducció de salaris per decret i una política restrictiva en la creació de noves places. • Inversions: L'any 2011 es defineix com un exercici de conclusió. No s'iniciaran noves inversions, prioritzant acabar obres com la Caserna de la Guàrdia Urbana i el Teatre Municipal. Reptes Financers I Ingressos El consistori ha d'afrontar una davallada d'ingressos motivada per tres factors clau segons el regidor: La voluntat de reduir la pressió fiscal (congelació de taxes i bonificacions). L'impacte econòmic negatiu de la segregació de la Canonja, xifrat en uns 3,5 milions d'euros anuals. La reducció de les aportacions estatals i de la Generalitat. "Serà el pressupost més complicat de fer per un ajuntament com el de Tarragona en aquests 30 anys de democràcia municipal." Gestió D'Empreses Municipals i Futur S'ha discutit la voluntat de crear un holding per mancomunar serveis entre les empreses públiques per millorar l'eficiència. Tot i que s'han trobat disparitats en la gestió actual (convenis diversos i condicions bancàries diferents), s'espera que en el proper mandat es facin passos definitius cap a aquesta integració, especialment en les àrees de mobilitat i desenvolupament econòmic.

  • 17'

    Els Pastorets de La Salle: Tradició i Història al Metropol

    Tradició viva: Els Pastorets de l'Associació La Salle L'entrevista a Josep Maria Rota, director de la representació, posa de relleu la fidelitat absoluta a l'obra original de Josep Maria Folch i Torres. Des de l'any 1952, l'Associació La Salle ha mantingut una presència quasi ininterrompuda al Teatre Metropol de Tarragona, convertint-se en la companyia amb més trajectòria en aquest escenari. Característiques de la representació Estètica clàssica: L'obra conserva decorats històrics de paper pintat, catalogats per l'Institut del Teatre pel seu valor patrimonial. Producció artesanal: S'utilitzen estructures de teatre antic, com escotillons i decorats embarillats, que requereixen una coordinació tècnica molt precisa. Equip humà: Al voltant de 25 persones actuen a dalt de l'escenari, recolzades per un equip tècnic molt experimentat que garanteix l'agilitat dels canvis d'escena. Relleu generacional: Tot i que els papers principals estan consolidats, el planter es renova periòdicament per mantenir viva l'associació. Un llegat documentat: El llibre dels Pastorets Coincidint amb el centenari del Teatre Metropol, l'entitat ha publicat un llibre que recull la història d'aquestes representacions: "Hem volgut que tothom qui hagi sortit als Pastorets des de 1952 s'hi pugui veure reflectit a través de fotografies i cròniques." El volum inclou una àmplia recopilació de repartiments, programes de mà i imatges des dels anys 40 fins a l'actualitat, servint de testimoni social de la vida cultural tarragonina. Per què tornar-hi cada any? Rota compara l'experiència amb actes com la Setmana Santa o el Concurs de Castells: és un ritual anual que connecta avis i nets a través d'una memòria compartida que només es pot gaudir durant les festes nadalenques.

  • 12'

    Tallers de màgia i espectacle solidari amb el Mag Gerard

    La màgia arriba al Teatre del Magatzem Aquesta setmana de Nadal, el Mag Gerard presenta una proposta doble que combina la formació per a infants i la solidaritat internacional. El projecte se centra en dinamitzar les festes a través de l'il·lusionisme al Teatre de la Cooperativa Obrera Tarraconense. Formació per a petits mags El dilluns 27 de desembre es realitzarà un taller intensiu dividit en dues franges: Matí (10:30h - 12:30h): Iniciació a la cartomàgia i trucs amb objectes quotidians com monedes i mocadors. Està dirigit a nens i nenes a partir de 7 o 8 anys. Tarda (17:30h - 19:30h): Sessió dedicada a la globoflèxia i la màgia amb figures de globus. L'objectiu és que els nens aprenguin jocs sorprenents que s'allunyin dels clàssics comercials. Tots els participants rebran un dossier d'instruccions i el material necessari per poder repetir l'espectacle a casa durant el dia de Reis. Gala benèfica per a Intermón Oxfam El dimarts 28 de desembre (dia dels Sants Innocents) a les 22:00h, tindrà lloc un espectacle de màgia per a tots els públics amb un rerefons solidari: Finalitat: La recaptació es destinarà a projectes d'Intermón Oxfam, concretament per a iniciatives a Tanzània. Contingut: El Mag Gerard estrenarà números de mentalisme d'alt nivell (endevinació triple) i jocs visuals que ha rodat recentment en la seva gira per Madrid. Apostes màgiques: L'espectacle inclou un repte on un espectador pot guanyar fins a 1.050 euros, a més de jocs temàtics amb obres d'art com la Mona Lisa. "És un espectacle per a tots els públics on faré jocs de mentalisme de laboratori: adivinaré ciutats, personatges i números de cinc xifres sense fer cap pregunta."

  • 26'

    Ernest Benach: balanç i futur després de la presidència

    Balanç Institucional i Comiat de la Primera Línia Ernest Benach, després de 7 anys com a president del Parlament i 14 anys a la Mesa, reflexiona sobre el seu pas a la vida civil. Descriu la sensació com a estranya però necessària, destacant l'emotivitat de l'acomiadament dels equips de treball. Crisi i Renovació a Esquerra Republicana L'entrevistat analitza la situació crítica del partit després de la desfeta electoral del 28 de novembre de 2010: • Autocrítica: Benach considera que el congrés de fa dos anys va ser un error estratègic que va dividir el partit. • Necessitat de cares noves: Advoca per una renovació profunda, mètodes diferents i líders que no estiguin contaminats per batalles passades. • Estratègia municipal: Defineix els 1.700 regidors actuals com un tresor que cal protegir, situant les eleccions municipals de 2011 com la prioritat absoluta abans del congrés de la tardor. "Toca renovar absolutament: idees, discurs, mètode i l'estructura del partit a fons." Territori i Política Catalana La relació Tarragona-Reus Es mostra escèptic sobre la superació de les picabaralles entre ciutats, qualificant-les de vegades de puerils. Defensa un model de gestió global i racional per al territori que superi les anècdotes com la instal·lació d'IKEA. L'etapa del Govern de Coalició Benach critica l'ús despectiu del terme tripartit i lamenta l'assetjament mediàtic basat en anècdotes. Atribueix part del càstig electoral a la crisi econòmica i a la manca d'eines de la Generalitat per combatre-la per la dependència de Madrid. El futur personal: Gestió i Literatura En la seva nova etapa, Benach té plans concrets: • Escriptura d'un llibre de memòries sobre els seus 7 anys a la presidència. • Retorn al món laboral privat, tot i mantenir el seu compromís amb la societat civil i la xarxa. • Seguirà militant a ERC però des d'una posició de suport extern, deixant espai a la nova generació de líders com Sergi de los Rios.

  • 32'

    Entrevista a l'Alcalde Ballesteros: Futur i Projectes de Tarragona

    Balanç de Gestió i Projectes Estratègics L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, repassa l'estat de la ciutat a les portes del 2011, destacant la reactivació de projectes històrics malgrat el context de crisi econòmica. L'alcalde es mostra satisfet per haver complert el compromís de posar en marxa infraestructures que havien estat aturades durant anys. Expansió Comercial i Capitalitat Un dels pilars de la conversa és el creixement del sector comercial com a motor de capitalitat: • IKEA: Es confirma que l'acord està pràcticament tancat a l'espera de detalls amb els propietaris dels terrenys. Ballesteros assegura que el projecte es signarà abans d'acabar el mandat. • FNAC: S'admeten converses preliminars per a la possible arribada de la firma francesa. • Corte Inglés: Es valora com un èxit total que consolida Tarragona com un pol comercial de primer nivell. Urbanisme i Infraestructures: El nou POM L'aprovació del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POM) el gener de 2011 es presenta com el full de ruta per al futur de la ciutat: • Preveu un creixement fins als 185.000 habitants. • Desenvolupament de zones clau com la Vall del Llorito i la Budellera. • Creació d'una anella verda i un parc científic a Sessalades. "Aquest serà l'últim gran pla expansiu d'aquesta ciutat; el terreny per créixer ja s'està exaurint." Actualitat Política i Eleccions En clau política, l'alcalde analitza la situació del PSC després de la derrota a les eleccions catalanes i manifesta la seva voluntat de renovar el lideratge del partit des de Tarragona. De cara a les municipals de maig, Ballesteros confia en la capacitat dels ciutadans per diferenciar la gestió local de la política autonòmica, aspirant a una majoria còmoda per completar el seu projecte de ciutat.

  • 10'

    Activitats de Nadal al Museu Arqueològic de Tarragona

    Tallers infantils per descobrir el patrimoni romà El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), a través de la seva conservadora Pilar Sada, presenta una programació especial per a aquestes festes de Nadal. L'objectiu principal és apropar el món clàssic als més joves d'una manera creativa, distesa i participativa, utilitzant el joc i el teatre com a eines d'aprenentatge. Dues propostes destacades Passa un Nadal teatral: Una activitat centrada en el Teatre Romà de Tàrraco. Els participants descobreixen les peces del museu, realitzen una síntesi d'una comèdia de Plauta i elaboren la seva pròpia màscara teatral. Diverteix-te com els romans: Un taller basat en el joc. S'explica la vida quotidiana dels nens romans a través de contes i rèpliques de joguines antigues com sonalls, fitxes de joc, bales o el cèrcol. Detalls pràctics i metodologia Públic objectiu: Nens i nenes d'entre 6 i 12 anys que poden assistir-hi sols, facilitant la conciliació familiar durant les vacances. Connexió amb el patrimoni: Totes les activitats estan directament vinculades amb el fons arqueològic del museu per fomentar-ne el valor i la conservació futura. Horaris: Els tallers es realitzen en sessions de matí (d'11:00 h a 13:00 h) durant les setmanes de vacances de Nadal. "Volem que el patrimoni sigui una eina de coneixement i de futur, i per això posem un accent especial en els nens, que en són el futur."

  • 12'

    Concert de l'Escolania de Montserrat a Tarragona

    L'Escolania de Montserrat porta el Nadal a Tarragona L'entrevista al director musical de l'Escolania de Montserrat, Bernat Vivancos, desgrana els detalls del concert especial que tindrà lloc a l'Auditori del Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Aquesta actuació s'emmarca en les activitats prèvies a festes i destaca per un repertori centrat exclusivament en la temàtica nadalenca. Detalls del Repertori Musical El programa del concert està dividit en dues parts diferenciades per l'estil i l'origen dels compositors: * Primera part: Inclou obres internacionals com el cèl·lebre Ceremony of Carols de Benjamin Britten, un motet d'Advent de Mendelssohn i una peça del mateix Bernat Vivancos. * Segona part: Focus en la tradició catalana amb el cicle El nostre Nadal del compositor Francesc Civil, format per harmonitzacions de cançons populars catalanes que van ser creades específicament per a l'Escolania. El dia a dia i la formació dels escolans Vivancos explica que l'Escolania no és només un cor, sinó una escola amb segles d'història (data del segle XIII) que busca la formació integral dels infants: * Formació Dual: Els nens compaginen el currículum escolar general amb una educació musical intensiva (llenguatge musical, cant coral i estudi de dos instruments, normalment piano i un de vent o corda). * La Vida a Montserrat: Actualment hi ha uns 50 nens d'entre 9 i 14 anys. Tot i que la seva funció principal és la litúrgia diària al Santuari, fan entre 15 i 20 concerts anuals seleccionats amb cura. * Projecció Internacional: L'Escolania manté un gran prestigi europeu, anunciant una propera gira a Rússia pel dia de Reis. "L'obligació que tenim nosaltres és de formar bons músics... però sense oblidar que el dia de demà els escolans no seran forçosament músics, alguns seran metges o enginyers." Reptes i Selecció Malgrat ser un "element en extinció" (cors de veus exclusivament blanques), l'Escolania continua rebent moltes sol·licituds. El procés de selecció és exigent i limita l'entrada a un màxim d'11 o 12 nous alumnes per curs per mantenir la qualitat del so i la convivència.

  • 14'

    L'exposició de pessebres i diorames a Tarragona

    La tradició de l'exposició de l'Associació Pessebrista L'Associació Pessebrista de Tarragona celebra el seu 82è aniversari mantenint viva la tradició del pessebrisme a la ciutat. Enguany, l'exposició principal es troba al seu local del carrer Girona i presenta 13 escenes o diorames completament nous i treballats minuciosament durant mesos. Detalls de la mostra i novetats Horaris: La mostra es pot visitar cada tarda (18h a 21h) i els festius també en horari de matí. Participació: Es destaca la incorporació de gent jove per garantir el relleu generacional, amb representacions de llocs com el Pla de Santa Maria o Vallbona de les Monges. Concurs de pessebres: Com cada any, es convoca un certamen amb diverses categories (infantil, popular, artístic) que lliurarà els premis a finals de gener. Canvis en el panorama pessebrista tarragoní Aquest any es produeixen absències notables com el pessebre de la Catedral (per obres) i el de la Colla Castellera dels Xiquets de Tarragona. Com a alternativa per mantenir l'esperit nadalenc: "Volem que Tarragona tingui un pessebre popular... anirem contra viento i marea, però hi haurà un pessebre popular al Pati Jaume I." Aquesta nova instal·lació al Pati Jaume I de l'Ajuntament s'inaugurarà el 24 de desembre i utilitzarà elements recuperats i restaurats per oferir una versió tradicional amb suro i molsa per a tota la ciutadania.

  • 22'

    Actualitat política amb Francesc Vallès del PSC

    Balanç i Futur del PSC després de les Eleccions al Parlament L'entrevista amb Francesc Vallès, diputat i coordinador dels socialistes catalans a Madrid, se centra en l'anàlisi de la derrota electoral del 28 de novembre i el rumb que ha de prendre el partit. Vallès reconeix els resultats com una derrota sense pal·liatius i lloa el gest de José Montilla d'assumir la responsabilitat i no optar a la reelecció. Estratègia Municipalista i Congrés del Partit Davant les properes eleccions municipals, Vallès destaca que el PSC és, històricament, un partit d'alcaldes. Defensa la gestió de proximitat com la millor eina per recuperar la confiança social: Hegemonia social: El partit necessita tornar a connectar amb la societat abans de recuperar el lideratge polític. Polítiques de proximitat: Els ajuntaments han de ser el motor de la recuperació amb projectes que generin ocupació i atenguin situacions de vulnerabilitat econòmica. Lideratges locals: Rebutja l'extrapolació directa de resultats autonòmics a municipals, posant com a exemple la fortalesa de l'alcalde Ballesteros a Tarragona. Renovació Ideològica i Relació amb el PSOE Sobre el futur del socialisme català, Vallès proposa un gir estratègic que no passi per la refundació, sinó per la revitalització de principis i la renovació de cares: "Si pots renovar el discurs, però si no renoven les cares, tampoc és creïble tot això." Proposa que el PSC jugui un paper de partit federador dins del PSOE, liderant el debat sobre l'organització territorial i la cultura federal a Espanya des de la integració i no des de la confrontació. Mesures Econòmiques i Reforma de les Pensions L'entrevista aborda també el context complicat al Congrés dels Diputats a Madrid: Jubilació als 67 anys: Vallès defensa la necessitat d'ajustar el sistema per garantir la seva viabilitat futura a causa de l'augment de l'esperança de vida. Reforma laboral: Admet que són mesures dures i difícils d'explicar per a un govern d'esquerres, però argumenta que es prenen per responsabilitat de país. Justícia social: Reconeix que és injust que els treballadors acabin pagant les conseqüències d'una crisi provocada pel sector financer internacional.