Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

121-132 de 1314
  • 8'

    Recuperació ambiental de l'antic sanatori de la Sabinosa

    Proposta per a la Sabinosa: Protecció i Natura Lluís Estamariu, representant d'entitats ecologistes com el GATA, la plataforma Salvem la Platja Llarga, Ecologistes de Tarragona i el GEPEC, planteja una alternativa conservacionista per a l'espai de l'antic sanatori de la Sabinosa a Tarragona. Desbloqueig i gestió dels immobles L'espai porta uns 40 anys tancat al públic, impedint el gaudi de la ciutadania. Els edificis actuals estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), però les entitats proposen la seva descatalogació i enderroc si es confirma que no tenen un valor històric o arquitectònic realment imprescindible. L'objectiu principal és eliminar el perill estructural i facilitar l'obertura total de la zona. La riquesa del Sabinar litoral L'eix central de la proposta és el valor botànic de la zona: * El nom "Sabinosa" prové de la Sabina litoral, una subespècie vegetal que ha esdevingut molt rara a causa de la pressió urbanística. * Es pretén que l'espai formi part d'una ampliació de l'Espai d'Interès Natural (EIN) que connecti amb la Platja Llarga i el Bosc de la Marquesa. * De consolidar-se, es crearia un gran corredor natural des de la Sabinosa fins al riu Gaià. Un projecte per a la ciutadania "Tarragona és privilegiada per tenir uns ecosistemes litorals que pocs municipis tenen i, a més, és sòl públic." Es proposa un ús basat en la divulgació educacional i el turisme sostenible, potser amb un centre d'interpretació de la natura. Aquesta opció es considera més viable i econòmica que els projectes turístics massius, ja que el sòl ja és de titularitat pública.

  • 14'

    Campanya de Nadal i reserves del Banc de Sang a Tarragona

    Estat actual i campanya de Nadal L'entrevista amb el doctor Enric Conteres, director del Banc de Sang i Teixits a Tarragona, se centra en la necessitat de mantenir les reserves durant les festes de Nadal. Històricament, durant aquest període les donacions disminueixen perquè la gent prioritza altres activitats festives. Per mitigar aquest descens, s'ha engegat una campanya especial que inclou: * Horaris ampliats: Obertura excepcional el dissabte a la tarda i diumenge al matí. * Incentius: Sorteig d'una panera solidària d'Oxfam entre tots els donants de la setmana. Reserves i necessitats a Catalunya El doctor Conteres detalla que l'objectiu és mantenir sempre una reserva per a set dies. Aquest marge és el que es considera "còmode" per garantir el subministrament sense patir per la caducitat del producte. A nivell general: * Catalunya requereix unes 1.000 donacions diàries. * La sang és un producte que no es pot fabricar artificialment i té una vida útil limitada. Dades locals i infraestructures Les dades per a la demarcació de Tarragona són molt positives, amb una previsió de superar per primera vegada les 32.000 donacions anuals. A més, s'anuncien millores significatives: * Obres de remodelació: El 10 de gener començaran obres a l'Hospital Joan XXIII per ampliar el laboratori i la zona de donació. * Temporalitat: Durant els tres mesos d'obres, la donació es mantindrà a l'hospital en espais habilitats, mentre que el laboratori es traslladarà provisionalment al soterrani. L'organització i el perfil del donant La sang recollida a tot el territori es centralitza a l'edifici d'alta tecnologia del districte 22@ a Barcelona, on s'analitza i es fracciona en globus vermells, plaquetes i plasma abans de retornar als hospitals. "Sense sang no hi ha vida; si tenim la sort de formar part del col·lectiu sa, tenim el deure cívic de subministrar-la." Pel que fa al perfil, el gran repte és el relleu generacional. Es busca incentivar especialment els joves d'entre 18 i 25 anys mitjançant campanyes a universitats i esdeveniments especials com les maratons de donació.

  • 14'

    Concerts solidaris de l'Escola de Música de Tarragona

    L'esperit nadalenc i la solidaritat musical L'Escola Municipal de Música de Tarragona organitza una sèrie de concerts de Nadal amb un fort component solidari. Enguany, tot i que l'entrada és lliure i gratuïta, es recolliran donatius voluntaris destinats íntegrament als projectes de Càritas, amb l'objectiu de conscienciar els alumnes sobre les necessitats de les persones més properes. Programació del Teatre Metropol Aquesta tarda s'ofereixen dues sessions diferenciades per edats i nivells: * Primera sessió (17:45h): Protagonitzada pels més petits (de 4 anys fins a primer de música). Uns 150 alumnes interpretaran nadales tradicionals i peces noves de forma coral. * Segona sessió (18:45h): Alumnes d'entre segon i 15 anys. Inclou actuacions de corals, conjunts de guitarres i dues orquestres (una elemental i una de més grans) que sumen uns 40 músics a l'escenari. "Volem que els nens prenguessin consciència que aquí a casa nostra no cal anar gaire lluny i hi ha gent que està passant moltes necessitats." Presència als barris i l'Aula Tradicional L'escola, que compta amb 640 alumnes i 35 professors, s'estén més enllà del centre: * Concerts als barris: El 21 i 22 de desembre es faran actuacions a Torreforta i Sant Pere i Sant Pau, on destaca la participació de grups de música moderna com combos de guitarra elèctrica i bateria. * Música Tradicional: L'aula d'instruments tradicionals tindrà una agenda atapeïda participant en l'Home dels Nassos, la Cavalcada de Reis i amb tallers al Parc de Nadal per apropar instruments com la gralla als més joves.

  • 13'

    Agenda cultural i cantada de Nadales a Tarragona

    Agenda Cultural i Activitats de Nadal a Tarragona L'episodi d'avui presenta un recull exhaustiu de les activitats culturals i festives a la ciutat de Tarragona, destacant especialment les propostes familiars i musicals per a les dates nadalenques. Exposicions i Esdeveniments Principals CaixaFòrum Tarragona: Inauguració de l'exposició "Nombres de Bona Família", centrada en la utilitat dels nombres en la vida quotidiana. Fotografia al Festival SCAN: Destaquen dues mostres importants fins al 9 de gener: Rafael Sanz Lobato a la Casa Canals. Talent Latent al Mercat Central, amb obres de 13 artistes nacionals i internacionals. Associació Pessebrista: Exposició de pessebres i diorames amb horaris de tarda els feiners i matí/tarda els festius. Propostes Musicals i Tradicions Escola Municipal de Música: Concert especial de Nadal al Teatre Metropol amb conjunts corals i instrumentals. Música Folk: Actuació del cantautor aragonès Bigott a la sala La Vaqueria. Cantada de Nadales a la Rambla: Una iniciativa d'Espimsa davant del Banc d'Espanya on participen alumnes de diverses escoles de la ciutat, com el Col·legi del Carme i La Salle. Activitats a l'Espai Públic Pistes de gel: Ubicades a la Plaça Verdaguer i al carrer Colom fins al dia de Reis. Fira d'Artesania: Situada a la Rambla Nova, al tram del Balcó del Mediterrani. Fira de Nadal: Venda de pessebres i ornaments a la Rambla fins al 24 de desembre. "És una iniciativa per revitalitzar tot l'entorn del Mercat Central i gaudir de les veus dels nens en aquest rigorós hivern."

  • 22'

    Videovigilància i reptes veïnals a Llevant de Tarragona

    Seguretat i Càmeres de Videovigilància El punt central de l'entrevista amb Javier Quintana, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Llevant, és la petició formal d'instal·lar càmeres de videovigilància als accessos de les urbanitzacions. Objectiu: Millorar la seguretat ciutadana i reduir la sensació d'inseguretat a zones com Boscos, la Mora o l'Escorpí. Privacitat: Quintana subratlla que no es demana el control de les persones, sinó un control d'accessos de vehicles. Administració: Tot i que l'Ajuntament de Tarragona hi està a favor, la competència última recau en el Departament d'Interior de la Generalitat. El Futur Centre Cívic de Llevant S'ha anunciat un acord per utilitzar part de la Ciutat de Repòs i Vacances com a nou espai de reunió municipal. Es preveu que durant el primer trimestre del 2011 es puguin començar a utilitzar els espais. L'objectiu és acollir entitats esportives, culturals, aules d'informàtica i associacions de jubilats o dones. Infraestructures i Urbanisme Els veïns també plantegen projectes a mitjà i llarg termini per transformar la zona: Reconversió de la N-340: Transformar l'antiga carretera en una via urbana amb carril bici, passeig per a vianants i, possiblement, la reserva d'espai per a un futur bus o tramvia. La Sabinosa: Reivindicació de l'obertura de l'espai a la ciutadania com a zona verda pública, sense necessitat de grans inversions immediates. Sostenibilitat: Es demana millorar la prevenció d'incendis als boscos i resoldre el problema de l'aparcament a platges com la Platja Llarga. "No es tracta de controlar les persones, sinó de controlar els accessos per donar seguretat i tranquil·litat als veïns a les seves cases."

  • 8'

    La Fira d'Artesania de Tarragona: Tradició i regals a la Rambla

    Crònica de la Fira d'Artesania a Tarragona L'episodi recull el testimoni de diverses paradistes de la Fira d'Artesans situada a la Rambla de Tarragona, a tocar del Balcó del Mediterrani. Els entrevistats comparteixen la seva experiència durant la campanya de Nadal, destacant l'evolució del certamen i les tendències de consum actuals. Experiències dels artesans Judit Canelles: Ofereix roba artesana, complements i productes de llana. Destaca que, tot i que el lloc és immillorable, l'activitat està sent més tranquil·la que l'any anterior. Els seus preus oscil·len entre els 6 i els 40 euros. Francisca (Esferes): Amb 25 anys d'experiència a la fira, recorda quan es muntaven parades de ferro cada dia sense carpa. La seva especialitat són les reproduccions d'instruments musicals en miniatura (guitarres, pianos, bateries) fets de fusta a Indonèsia. Carme (Maixó): Porta 21 anys participant-hi i ofereix titelles articulats de fusta, objectes de paper maixé i mòbils de vidre. Observa que el públic foraster, sovint turistes que visiten les runes romanes, és un comprador rellevant. Punts clau de l'edició actual Dates i afluència: La fira estarà oberta fins al dia de Reis. Tot i la gran quantitat de gent que passeja pel centre, els comerciants coincideixen que molts fan "aparador" i esperen a l'últim moment per comprar. L'efecte de la crisi: Es percep una major contenció en la despesa comparat amb l'època de la pesseta. Productes estrella: La bijuteria continua sent el producte més venut (aproximadament un 60% de les vendes en algunes parades) degut al seu preu assequible. "Normalment la gent espera fins a l'últim moment... espero que s'animi la gent a vindre a comprar."

  • 8'

    Artesania i tradicions a la Fira de Santa Llúcia

    Una passejada per la fira artesana de la Rambla L'episodi recull el testimoni de diversos paradistes que participen en la fira nadalenca a la Rambla, destacant la producció artesanal i de proximitat en la decoració de Nadal i els pessebres. Creativitat floral i centres fets a mà La Natàlia Rodríguez, del taller Oxalis, explica la seva proposta diferenciada per aquestes festes: Punceties personalitzades: Utilitzen fundes de fieltro fetes a mà amb motius com estrelles de fang, galetes de gengibre o la cara del tió. Centres naturals: Elaborats amb verds com l'avet i l'eucaliptus, combinats amb flors africanes seques i acabats amb espelmes. Arbres de vímet: Estructures decoratives úniques creades al seu propi taller. El pessebre tradicional i les figures articulades La Mercè Moreno, d'Articania Viu, representa la tercera generació d'una família d'artesans pessebristes: Materials tradicionals: Treballen principalment el suro gatell (tractat per a una major durabilitat) i el fang. Figures de roba encolada: Una tècnica que aporta més realisme i vistositat a les figures del pessebre. El Caganer: Reconeixen que és la figura amb més demanda, mantenint tant el model tradicional com les versions més modernes. L'especialització en fang i autòmates En Valentí Agut, d'Art i Fang a Roges, detalla la complexitat del treball amb fang: Treball a palillo: Les figures es retoquen manualment un cop surten del motlle per definir barbes, dits i expressions facials. Autòmates: Peces sofisticades de moviment que funcionen amb electricitat i que esdevenen el centre d'atenció dels més petits. Caganers mediàtics: Destaquen l'èxit de personatges com Bob Esponja, Homer Simpson o jugadors del Barça. "Si es comptés el preu de l'hora de feina artesana, moltes figures no es podrien ni vendre."

  • 8'

    Balanç del simulacre de sirenes de risc químic a Tarragona

    Balanç del simulacre i funcionament de la xarxa Josep Ramon Mora, director general en funcions de Protecció Civil, analitza el darrer simulacre de sirenes realitzat al Camp de Tarragona i a la resta de Catalunya. L'exercici s'ha considerat un èxit general, amb el funcionament correcte de pràcticament totes les unitats. Incidències i noves instal·lacions Incidència puntual: S'ha detectat una fallada en les bateries d'una sirena a Vila-seca (La Pineda) que va impedir completar els 3 minuts de so. Ampliació de la xarxa: S'han posat en marxa 12 aparells nous a Tarragona ciutat i als polígons industrials. Inversió realitzada: En l'última legislatura s'han instal·lat 40 sirenes noves a Catalunya (24 de noves i 17 substitucions) amb un cost d'1,5 milions d'euros. Resposta de la població i conscienciació El telèfon d'emergències 112 ha rebut unes 200 trucades, una xifra habitual en aquests exercicis. Mora destaca que la feina de sensibilització no s'ha d'aturar mai: "El confinament és una pràctica que va contra la intuïció humana; la intuïció ens diu de sortir corrents, i hem d'insistir en la importància de tancar-se." Reptes de futur i llegat del govern Objectiu a 2 anys: Calen unes 20 sirenes més al Camp de Tarragona per completar la cobertura total, fita que es podria assolir en un parell d'anys si es manté el ritme d'inversió. Col·laboració publicoprivada: Es proposa explorar convenis de cofinançament amb el teixit industrial. Estructura robusta: Mora deixa una Protecció Civil amb estructura pròpia i el centre de gestió de Reus com a referent de l'Estat.

  • 18'

    Entrevista a Núria Segur: El nou rol del PSC al Parlament

    Anàlisi del panorama polític post-electoral En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la diputada del PSC per Tarragona, Núria Segur, reflexiona sobre el retorn del seu partit a l'oposició després de vuit anys al Govern de la Generalitat. Amb una trajectòria que es remunta a l'any 1999, Segur és una de les veus més veteranes de la cambra i defensa l'alternança política com un procés sa per a la democràcia. Els motius del retrocés electoral Segons Segur, diversos factors expliquen els mals resultats del PSC en les passades eleccions del 28 de novembre: Manca de valoració del Pacte de Govern: Tot i que defensa que el tripartit ha estat el govern que més serveis públics i infraestructures ha creat, el "soroll" i les discrepàncies internes no s'han vist positivament. La sentència de l'Estatut: La percepció ciutadana sobre el paper del PSC en la defensa dels drets de Catalunya ha estat confusa, malgrat haver aconseguit el millor autogovern i finançament de la història. Context estatal: Les mesures preses pel govern de Zapatero a Espanya han generat contradiccions que han desorientat l'electorat socialista. El futur del PSC i les eleccions municipals De cara al futur immediat, la diputada destaca la figura de Joaquim Nadal com a líder del grup parlamentari per la seva capacitat de generar consensos. Malgrat la renúncia de José Montilla, Segur nega un buit de poder i subratlla que l'objectiu prioritari ara són les eleccions municipals de 2011. "El PSC és un partit que es fa cada dia als municipis; aquesta és la nostra base i la nostra cantera." Pel que fa a Tarragona, es mostra optimista respecte a la continuïtat de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, tot i l'ascens del Partit Popular en les enquestes, i posa el focus en la possibilitat de pactes entre Convergència i el PP com a eix clau dels propers mesos. Prioritats i estil d'oposició En aquesta nova etapa, Núria Segur defineix com serà la tasca del seu grup al Parlament: Oposició constructiva i responsable: No hi haurà un "no per el no", però sí una defensa ferma del model de societat socialista davant les propostes d'Artur Mas. Temes prioritaris: Especial seguiment de les infraestructures, l'energia, el medi ambient i el manteniment de l'estat del benestar (salut i educació). Renovació: Un procés de debat d'idees que culminarà en el Congrés del PSC a la tardor de 2011.

  • 11'

    Antoni Batista presenta 'La carta': Repressió i franquisme

    Presentació del llibre 'La carta' d'Antoni Batista El periodista i doctor en Ciències de la Comunicació, Antoni Batista, presenta a Tarragona la seva darrera obra, titulada La carta: Història d'un comissari franquista. El llibre és una anàlisi profunda de la figura d'un dels caps més emblemàtics de la repressió durant la dictadura, reconstruïda gràcies a l'accés a arxius inèdits. L'eix central: Una confessió manuscrita L'obra s'articula al voltant d'una carta manuscrita de 20 folis trobada als arxius del Govern Civil de Barcelona. En ella, el mateix comissari explica la seva trajectòria en un moment en què els seus propis companys, en plena Transició, el miren d'apartar per la seva vinculació directa amb la tortura. Protagonista: Representa l'arquetip de la repressió més dura contra els moviments antifranquistes. Abast territorial: El policia va actuar a Catalunya, el País Basc i Andalusia durant 40 anys. Mètodes: El llibre documenta l'ús sistemàtic de la tortura i la violació de la intimitat domèstica. Investigació i context històric Batista destaca que ha tingut un accés privilegiat als arxius de la Brigada Social, fet que li ha permès contrastar el relat del comissari amb atestats policials i testimonis reals de les persones que van passar per les seves mans. "És la història de la repressió explicada per ella mateixa." Sobre el conflicte basc L'autor, gran coneixedor de la realitat basca, també reflexiona sobre el moment actual d'Euskadi, afirmant que estem davant de la fi definitiva d'ETA. Batista preveu publicar un últim llibre sobre aquest tema per tancar la seva etapa com a cronista d'aquest conflicte de llarga durada.

  • 9'

    Rosa Maria Calaf: Periodisme, Compromís i Consciència Social

    El Periodisme com a Responsabilitat Democràtica En aquesta conversa, la reconeguda periodista Rosa Maria Calaf reflexiona sobre el paper fonamental del periodisme en la societat actual. Per a Calaf, la professió va molt més enllà d'una simple feina: és una responsabilitat social essencial per garantir la democràcia i les llibertats. L'Esperit Crític de l'Audiència Calaf emfatitza la necessitat que els ciutadans deixin de ser receptors passius i recuperin l'esperit crític. Davant l'allau d'informació a internet i mitjans tradicionals, proposa: * Fer-se preguntes constantment. * Exigir una informació honestat, independent i plural. * Entendre com es construeix la notícia per saber-ne valorar la fiabilitat. Rigor Informatiu i Contextualització L'excorresponsal critica el periodisme basat únicament en l'emoció i la immediatesa (peces d'un minut i mig). Segons la seva experiència en més de 170 països: * Cal contextualitzar els fets mitjançant el coneixement històric. * És imprescindible recórrer a fonts independents més enllà de les versions oficials. * S'ha d'escoltar els protagonistes reals de les històries. La Mirada de Gènere i la Realitat Global Un dels punts clau de la seva trajectòria és la visió de gènere. Calaf destaca la paradoxa de la dona en països en vies de desenvolupament: tot i patir una gran opressió, és la columna vertebral de la societat. "Hi ha igualtat a tot arreu en una cosa: en la desigualtat." Finalment, reflexiona sobre la pobresa estructural —aquella que no depèn de catàstrofes puntuals— i la seva voluntat de seguir activa durant la jubilació, col·laborant amb joves i ONG per transmetre el seu llegat.

  • 20'

    Ple de Tarragona: Cànon Digital i Seguretat Viària

    Resum de la Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona El ple municipal ha abordat diverses qüestions clau, destacant la moció sobre el cànon digital i les preocupacions sobre la mobilitat urbana i la seguretat a les zones escolars. Reclamació del Cànon Digital a l'SGAE El Grup Municipal de Convergència i Unió (CiU), representat per Frederic Adán, ha presentat una moció basada en una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El punt central és que el cànon digital és il·legal quan s'aplica a administracions públiques i empreses. Objectiu: Recopilar els pagaments fets des del 2003 per reclamar-ne la devolució judicialment. Debat de govern: L'equip de govern (PSC) ha votat a favor, tot i que Begoña Floria ha demanat cautela pel cost que pot suposar la gestió administrativa de revisar milers de factures. Acord final: S'ha aprovat per unanimitat amb el matís que la reclamació s'executarà sempre que la quantia a recuperar sigui superior als costos de gestió. Seguretat Viària i Mobilitat S'han presentat diversos precs respecte a punts negres de la ciutat: Carrer Sant Benilde (Torrefort): S'ha demanat millorar la senyalització per evitar atropellaments en zona escolar. El regidor Carles Castillo ha defensat les mesures ja aplicades (coixins berlinesos i zones 30) i ha apel·lat a la responsabilitat dels conductors. Consell de la Mobilitat: L'oposició ha demanat participar en totes les comissions de treball, sol·licitud que el govern ha supeditat al reglament vigent. Altres Temes Destacats Patrimoni Cultural: S'ha explicat la polèmica per la participació de funcionaris al programa Quarto Milenio en referència a la Casa Castellarnau, aclarint que la informació ja era pública en llibres. Equipaments: S'ha aprovat la cessió de terrenys a la Generalitat per al futur Centre d'Alta Resolució de Camp Clar. "L'Ajuntament està en ple dret de reclamar la devolució dels diners pagats indedegudament pel cànon digital d'acord amb la normativa europea."