Arxiu Sonor Programes 2010
Arxiu Sonor Programes 2010
Programa

Arxiu Sonor Programes 2010

·288 episodis
RSS

episodis

169-180 de 288
  • 31'

    Havaneres des del Balcó: Nits d'Alacant i Tradició

    Havaneres des del Balcó Aquesta edició del programa Havaneres des del Balcó, emès des de Tarragona Ràdio, s'endinsa en la tradició musical marinera amb una selecció de peces que evoquen la calma i la bellesa de la Mediterrània. Melodies i Paisatges Marins L'episodi es caracteritza per una atmosfera contemplativa on el mar és el protagonista absolut. Els temes tractats inclouen: • La interpretació poètica de la calma del mar i el vol de les gavines. • L'evocació de la platja i el cel com a elements de llibertat. • L'ús del rom com a element tradicional lligat a la cultura del mar. Destacats Musicals Un dels moments més rellevants és la col·laboració musical que connecta el territori català amb el valencià: • Nits Alacantines: Una peça de Francisco Grau interpretada per una banda de música de la Comunitat Valenciana. • La barreja de compassos reconeguts que transporten l'oient a les festes i nits de la costa. "Sembla que corre com el cel enllà... el mar tot és, mar de donar-se." L'episodi tanca amb una llarga seqüència de comiat que referma el vincle amb l'audiència nocturna.

  • 31'

    Havaneres des del balcó: Programa 355 a Tarragona Ràdio

    Un viatge musical a través de l'havanera L'episodi 355 del programa Habaneras desde el balcó de Tarragona Ràdio ofereix una selecció musical que connecta les tradicions marineres de Catalunya amb les sonoritats de Cuba i Itàlia. Conduït per Núria Cartanyà, el programa repassa peces clàssiques interpretades per corals i grups contemporanis. Temes i composicions destacades • L'herència de Tolosa i Torrevella: El programa s'inicia amb el repertori de Tolosa i una interpretació dels Coros y Orquestas Salinas de Torrevieja. Es destaca la peça El adiós del soldado, una cançó plena de nostàlgia sobre el comiat d'un militar. • L'Empordanet i la tradició local: El grup L'Empordanet aporta el toc català amb la cançó La barqueta (2007), una obra que evoca la vida a la costa i el balanceig de les onades. • La petjada d'Ernesto Lecuona: Es ret homenatge al prodigiós compositor cubà Ernesto Lecuona, citat com l'autor cubà més internacional. La seva famosa peça Siboney és interpretada pels Mills Brothers en una adaptació que fusiona estils. • Història i llegenda a Barcelona: El grup Rems interpreta Gavina del Pla de Palau, una cançó amb una forta càrrega política i històrica que fa referència a: - La desfeta de l'11 de setembre de 1714. - La repressió sota el regnat de Felip V. - La construcció de la Ciutadella com a símbol de control militar sobre la ciutat. Connexions Internacionals "Oh sole, mio, sta'n fronte a te." El programa no es limita a l'havanera estricta, sinó que explora gèneres germans com la cançó napolitana amb una versió de O sole mio interpretada per la cantant Mina. Finalment, es tanca el cercle amb la immortal La Paloma de Sebastián Iradier, interpretada des del Canadà per Albert Bio i François Brinet.

  • 29'

    Havaneres des del balcó: De Mèxic al Mediterrani

    Viatge musical a través de l'havanera En aquesta edició número 354 del programa Havaneres des del balcó a Tarragona Ràdio, es presenta una selecció musical que connecta les arrels mexicanes amb la tradició marinera catalana i el tango europeu. El programa destaca per la seva varietat interpretativa i el seu contingut nostàlgic. Seccions i peces destacades • L'herència mexicana: S'homenatja l'autor Ignacio Fernández Esperón amb peces clàssiques com La barca de oro i Adiós, mi chaparrita, interpretada pels Lecuna Cuban Boys. Aquestes cançons narren comiats amorosos i la tristor de la partida. • Tradició catalana i marinera: El grup L'Empordanet (referenciat com veus de l'Estein) interpreta El llop de mar, una composició de Ramon Carreras que descriu la vellesa d'un pescador que, tot i no poder feinejar, manté viva l'enyorança per la xarxa i el temporal. • Fusió i modernitat: - Es presenta el tango-havanera Yucali, escrit el 1934 per Roger Fernay i interpretat per Deli Paspala, que descriu una illa utòpica de desitjos i felicitat. - Es tanca amb la popular Vestida de nit, amb lletra de Glòria Cruz i música de Castor Pérez, interpretada per Terra Endins, una oda a la memòria marinera i els records compartits. "Si pogués fer-me escada i amagar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat." Tancament del programa Els presentadors Núria Cartanyà i Javier Perdina agraeixen l'audiència el seu suport continuat, que ha permès arribar a més de 350 programes, i conviden els oients a la propera cita dominical.

  • 29'

    Havaneres des del Balcó: Programa 353 a Tarragona Ràdio

    Havaneres i Música Popular: Una Antologia Radiofònica L'episodi 353 del programa Havaneres des del Balcó, emès des de Tarragona Ràdio, presenta una selecció musical acurada que recorre el gènere de l'havanera, la lírica i peces instrumentals clàssiques. Conduït per Núria Castanyà i Javier Perdina, el programa destaca per la seva varietat i profunditat històrica. Peces Musicals Destacades • La Gavina: Interpretada pel grup Cavall Bernat de Frederic Sirés, una de les composicions més emblemàtiques del gènere. • Malalt d'Amor: Una interpretació del grup Morralla, amb lletra de Joan Als i música de Carles Casanovas. • L'Havanera de Jesús Guridi: Extreta de la comèdia lírica La condesa de la aguja y el dedal, estrenada originalment l'any 1950. • Versions Instrumentals: S'inclou una adaptació per a trio de guitarres de l'òpera Carmen de Bizet i un tango del pianista Joaquín Achúcarro. Història i Terminologia En el programa s'explica l'evolució del terme havanera. Durant els seus inicis, el gènere també era conegut amb altres denominacions: "Es coneixia el gènere musical habanera en els seus inicis també com a dança americana o americana." Conclusió de l'Emissió L'espai tanca amb un agraïment als oients de Tarragona Ràdio, reafirmant el seu compromís amb la difusió d'aquest patrimoni musical mariner i popular.

  • 28'

    Havaneres des del Balcó: Terra Endins i Josep Ferrer

    Retransmissió d'Havaneres a Tarragona Ràdio Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó (número 352) ens apropa a la tradició musical marinera amb una selecció de peces clàssiques i l'anàlisi de figures històriques de la música catalana. Peces Musicals i Autors • El grup Terra Endins, originari de Girona, protagonitza part de la sessió amb la interpretació de la peça Enyorament. • Es ret homenatge a la figura de Josep Ferrer i Esteve, guitarrista, compositor i pedagog gironí del segle XIX, destacant la seva influència en el gènere. Varietats del Gènere "Joan Furió ens ofereix dos tangos." El programa no només se centra en la havanera estricta, sinó que explora gèneres germans com el tango, demostrant la versatilitat dels intèrprets convidats com Joan Furió. La sessió tanca amb una sèrie de comiats que marquen la fi de l'emissió radiofònica habitual.

  • 32'

    Anàlisi de Benvingudes i Protocol Nocturn

    Introducció al Protocol de Benvinguda Aquesta sessió se centra exclusivament en l'anàlisi de les salutacions formals durant la nit. S'ha observat una repetició sistemàtica del terme bona nit com a eix vertebrador de la comunicació en aquest segment. Dinàmiques de la Salutació • La constància en el missatge reforça la cohesió del grup. • L'establiment d'un to respectuós i pausat marca el ritme de la interacció. Importància del Context Nocturn L'ús reiterat de la mateixa fórmula d'obertura suggereix un ambient de professionalitat i constància. Com s'indica en les intervencions principals: "Bona nit" Aquesta frase, tot i la seva senzillesa, resumeix la totalitat de l'intercanvi comunicatiu analitzat, posant èmfasi en el respecte mutu i la continuïtat temporal. Conclusió de la Jornada La sessió conclou amb la mateixa insistència en el missatge de comiat, assegurant que tots els interlocutors han participat en el flux de comunicació nocturna.

  • 1h 22min

    Evolució i progressisme en el món de la sardana

    La imatge social de la sardana El programa comença amb una reflexió profunda sobre la percepció de la sardana a la societat catalana contemporània. Es critica la visió immobilista i conservadora que sovint s'ha imposat com l'única definició d'aquest ball, reivindicant una tradició també progressista i vital. Memòria històrica i exili Es destaquen actes a l'Escala (Ciutat Pubilla de la Sardana) que busquen homenatjar sardanistes que es van haver d'exiliar l'any 1939. Un dels punts clau és la recuperació de la figura de Josep Vicenç 'Xeixu', militant llibertari i compositor, trencant el mite de la sardana com a gènere excloentment conservador. Les Cobles-Orquestra i les Festes Majors L'episodi analitza el paper de les formacions que combinen la cobla i l'orquestra durant les festes majors, repassant la seva versatilitat en actes com cercaviles, oficis i balls nocturns. • Repertori clàssic: S'esmenten peces emblemàtiques com La Pepa Maca. • Evolució musical: S'analitzen les provatures i experiments acústics que fan algunes corals i cobles per adaptar-se als nous temps. • Cobles protagonistes: Es destaca la feina de la Cobla Reus Jove i la Cobla Marinada, aquesta última amb versions del compositor Nino Rota. Actualitat i Agenda El programa tanca repassant l'actualitat sardanista: L'espectacle Inaudit de l'Esbart Montgrí sobre la música de Vicenç Bou. El festival de dansa Ésdansa a les Preses (La Garrotxa). L'Aplec de Coma-ruga. "Sempre hi ha hagut actituds vitals i progressistes dins la sardana, tant envers el ball i la música com en qualsevol aspecte de la vida."

  • 1h 21min

    Un, dos i seguit: Sant Magí i l'Aplec a Cracòvia

    Panorama mediàtic de la sardana L'episodi comença amb una reflexió crítica sobre la manca d'atenció dels mitjans de comunicació vers les activitats sardanistes i la música de cobla. Es denuncien casos en què festivals de renom (Peralada, Porta Ferrada o el Festival Pau Casals) ignoren sistemàticament les actuacions on intervé la cobla, malgrat cobrir la resta de la programació. Festes de Sant Magí a Tarragona L'entrevista central de la primera part del programa és amb el Jaume Guàs, artífex de les Contalles de Sant Magí. Es detallen els aspectes següents: • L'espectacle: Una recreació de la vida del sant mitjançant dansa, música i narració (el Coriceu). • Innovació: La voluntat de modernitzar el llenguatge de la dansa tradicional per atraure el públic actual. • Problemàtica d'espais: La reivindicació d'espais idonis a Tarragona, com l'Amfiteatre Romà, i el trasllat actual a la plaça de la Pagesia. • Música: L'ús de la xeremia i el sac de gemecs per aportar una sonoritat arcaica i popular. L'expedició sardanista a Cracòvia Es repassa l'experiència de la colla Tarragona Dansa a l'Aplec Internacional de la Sardana celebrat a Polònia: • L'interès local: La sorpresa pel gran interès dels ciutadans polonesos per aprendre la sardana curta i el seu intercanvi cultural. • Dificultats logístiques: Les anècdotes del viatge en autocar i el transport de les faldilles emmidonades, que van suposar tot un repte. • L'estrena: La presentació de la sardana Un tom per Cracòvia, d'Alfred Abad. Noticiari i Agenda Crònica de societat • Es lamenta la pèrdua de Carles Riera i Vinyes, destacat lingüista i corrector que va vetllar per la qualitat de la llengua en l'àmbit sardanista i coautor del Diccionari d'Autors de Sardanes. Actualitat i Agenda • Publicació de l'obra completa de Juli Garreta per l'editorial Tritó. • Informació sobre la Sardana de l'Alcalde d'Amer i el festival Ésdansa de les Preses. • Agenda de ballades i concerts per a la setmana de Sant Magí i festes majors arreu de Catalunya. "Hi havia alguna cosa tan lleugera, fàcil i civilitzada sobre com es reunien i es referien l'un a l'altre." — Cita de l'escriptor irlandès Colm Tóibín sobre la sardana, destacat a la secció de xafarderies.

  • 59'

    Tarragòmana: Astronomia i Cultura a l'Estiu Jove

    Introducció al Programa Aquest episodi especial de Tarragòmana, realitzat per alumnes del taller de ràdio de l'Estiu Jove de l'Ajuntament de Tarragona, ofereix un format de varietats que combina música, entrevistes i informació cultural de la ciutat. Astronomia i Observació del Cel Nocturn L'eix central és una entrevista en profunditat amb l'expert Carlos Uriarte, qui imparteix el taller sobre els misteris de l'astronomia. Equipament i Aprenentatge • L'ull humà és l'instrument principal, seguit de prismàtics i telescopis. • Es detallen tres tipus de telescopis: refractors, reflectors (newtonians) i catadiòptrics. • Un equip d'iniciació vàlid pot costar al voltant dels 350 euros. Desafiaments i Observació • La contaminació lumínica és el principal enemic, obligant a l'ús de filtres o a desplaçar-se a zones com la Vall Fosca. • Es distingeixen clarament entre objectes com la Lluna, Venus, Júpiter, Saturn i la galàxia d'Andròmeda. • La diferència clau: l'astronomia és una ciència física/química, mentre que l'astrologia és una interpretació subjectiva. "Poder comprovar que allò que estàs apuntant amb l'objectiu després surt alguna cosa que a simple vista no pots veure és el que més m'agrada." Agenda Cultural de Tarragona Es repassen les activitats destacades per al mes d'agost a la ciutat: • El concert de Miguel Bosé a la Plaça de Braus amb el seu àlbum Cardio. • El Cirque Croàtic de Pequín al Camp de Mart. • Esment al concurs de cantautors Jordi i Francolín i rutes turístiques medievals i romanes. Conclusió del Taller El programa tanca amb els crèdits de tots els alumnes participants i l'agraïment a Tarragona Ràdio pel suport tècnic i la formació rebuda.

  • 28'

    Taller de Ràdio Digital i Estiu Jove a Tarragona

    El Jovent de Tarragona pren els micròfons Aquest programa és el resultat pràctic del taller de ràdio organitzat per l'Ajuntament de Tarragona dins del projecte Estiu Jove. Els participants han creat un espai de varietats per aplicar els coneixements adquirits sobre el mitjà radiofònic. Entrevista amb Robert Casajús: Ràdio Digital El nucli de l'episodi és una conversa amb el director d'Aula F7, qui detalla el taller de creació de ràdio digital: • Definició: La ràdio digital funciona com la convencional però es transmet via internet. • Eines i Software: S'utilitza programari lliure com Ubuntu (Linux), Showcase per a l'emissió i DJ Console per a les mescles. • Accessibilitat: No calen estudis previs, tot i que nocions de periodisme o informàtica ajuden. • El concepte de Podcast: Es defineix com una eina per consumir contingut offline (descarregable en MP3) sense dependre dels horaris de l'emissió en directe. Difusió i Formació Casajús destaca la importància de les xarxes socials, especialment Facebook, per donar a conèixer les emissores amateurs. "Internet és una eina de la gent, i la ràdio online és una forma d'emetre les teves idees i música al món." Cloenda i Agraïments El programa finalitza amb una selecció musical del grup Pink Noise i l'agraïment a tot l'equip tècnic de Tarragona Ràdio i als alumnes que han fet possible aquesta experiència formativa.

  • 1h 23min

    La Sardana en la Publicitat i Agenda Sardanista

    Homenatge i Record L'episodi comença amb un record emotiu per a Antoni Anguela, qui fou cap del Servei de Patrimoni Etnològic de la Generalitat i una figura clau en la comunicació sardanista a través d'Infosardana. Es destaca la seva discreció i eficiència professional en el món de la cultura catalana. La Sardana com a Eina Publicitària El tema central del programa explora com la sardana ha estat utilitzada històricament amb finalitats comercials i de promoció: Begudes i Licores • Anís Pirineu: Es presenta la sardana Pirineu (1945) de Josep Maria Vila, dedicada a aquesta marca de Berga. • Cervesa Moritz: S'analitza un enregistrament de 1970, una sardana cantada pel tenor Josep Mores, que servia com a reclam per a la marca de cervesa. • L'Aliança: Una peça de 1978 interpretada per la Cobla Badalona amb un estil propi de l'època. Promoció Turística i Televisió • Salou, Playa d'Europa: Es comenta un disc promocional de 1965 editat per l'Ajuntament de Vilaseca-Salou per atraure turistes, incloent la peça Sota els pins de Salou. • Cava: S'esmenta l'ús de la sardana Cent anys de Cava d'Agustí Serratacó en espots televisius de Nadal. "Hi ha hagut moments puntuals en què la sardana ha fet un servei a la publicitat, amb peces fetes expressament o aprofitades." Agenda d'Activitats i Esbarts L'episodi tanca amb un repàs detallat de l'actualitat: • Ballades i Aplecs: Informació sobre esdeveniments a Calafell, Santa Coloma de Queralt, Cunit, la Canonja i el Vendrell. • Actuacions d'Esbarts: Destaca la participació de l'Esbart Sant Julià de l'Arbós a Múrcia i les Contalles de Sant Magí a Tarragona amb l'Esbart Santa Tecla.

  • 1h 24min

    Actualitat Sardanista i l'Aplec a Polònia

    Actualitat de la Cultura Popular i la Sardana En l'edició número 713 del programa, s'aborda l'estat actual del món sardanista, la música per a cobla i les diverses manifestacions de la cultura tradicional catalana. El programa d'avui destaca per la seva densa agenda d'estiu i la projecció internacional de la sardana. L'Aplec Internacional a Cracòvia Una de les notícies més destacades és la celebració del 23è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folclòrics, que enguany té lloc a Cracòvia (Polònia). Aquesta cita, vital per a la cultura popular, inclourà: • Exhibicions de les colles Aires Gironins, Palomera i Tarragona Dansa. • Interpretacions musicals a càrrec de la Cobla Vents de Riella i la Cobla Reus Jove. Perfils de Compositors i Peces Musicals El programa ret homenatge a figures clau de la composició per a cobla: • Narcís Paulís i Vila: Es destaca la seva tasca com a instrumentista de flaviol i la seva etapa al Gran Teatre del Liceu. S'escolta la seva peça Guinardunenca. • Pere Fontàs: Recordat per les seves sardanes de plaça, s'emet la seva obra La plaça de l'Amer. "La seva màxima preocupació fou la dignificació del flaviol, del qual en fou un gran pedagog i intèrpret." Agenda d'Aplecs i Ballades S'ofereix un repàs exhaustiu de les activitats previstes per a principis d'agost: • Aplecs immediats: Destquen Castelló d'Empúries, les Borges Blanques, Ribarroja d'Ebre i la Palma d'Ebre. • Festes Majors: Actuacions a Constantí, el Vendrell, Cambrils i Vilanova i la Geltrú amb l'esbart Dansaïre de Tarragona. • Activitats d'Esbarts: Participació de l'esbart de Banyeres del Penedès en festivals a Burgos.