Arxiu Sonor Programes 2010
Arxiu Sonor Programes 2010
Programa

Arxiu Sonor Programes 2010

·288 episodis
RSS

episodis

193-204 de 288
  • 2h 1min

    Especial 1r Aniversari: La Nit Violeta a Tarragona Ràdio

    Un programa de celebració i records Aquest episodi especial de La Nit Violeta commemora el primer aniversari de la seva emissió a Tarragona Ràdio. El programa es presenta com un recull antològic dels moments més emotius i significatius viscuts durant tot l'any, mantenint l'esperit de companyia nocturna que el caracteritza. Contingut i temàtica • L'essència del programa: Es defineix com un espai de somni i un paradís d'amor que busca fer companyia als oients fins a la una de la matinada. • Poesia i Retrospectiva: L'emissió inclou fragments poètics que exploren les cares de l'amor i el sentiment d'absència. • L'Aniversari: Es destaca la fita d'haver complert un any sencer en antena, consolidant-se com un referent de la ràdio local a Tarragona. Moments clau de la celebració "He estimat amor, les teves mil cares... mans que em presonen i que em deixen corprès al llarg de l'oblit." El programa utilitza la música i la veu per crear una atmosfera íntima, tancant amb una llarga seqüència de comiat que referma el vincle amb la seva audiència.

  • 29'

    Societat lliure, missió a l'Àfrica i fe en l'esport

    Fonaments de la societat i el paper de la fe L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre la relació entre l'individu i la societat. Es destaca que la dignitat personal és anterior a qualsevol institució i que una societat de persones lliures es basa en el pluralisme i el reconeixement d'una llei natural. • Dignitat humana: Es té per naixement i no és concedida per l'estat. • Laïcitat positiva: Es defensa que els valors de llibertat i igualtat tenen la seva arrel en l'Evangeli, tot i que avui es vulguin contraposar. "L'autoritat només tindrà legitimitat moral si busca el bé comú i s'exerceix legítimament." Àfrica: 50 anys d'independència i reptes missioners Es realitza una anàlisi històrica sobre la descolonització de l'Àfrica iniciada el 1960. Malgrat l'esperança de l'autogovern, molts països han patit dificultats cròniques. Els obstacles del continent africà • El creixement demogràfic accelerat. • L'endeutament públic derivat de la crisi del petroli de 1973. • La inestabilitat política i la corrupció. Presència de l'Església Es destaca la tasca de les missioneres xaverianes al Congo i Burundi, celebrant 50 anys de servei en educació, salut i reconciliació. També s'esmenta el creixement de l'Església a l'Índia amb noves ordenacions. Fe, Esport i Vida Quotidiana L'episodi aborda la polèmica de la prohibició de símbols religiosos en el futbol per part de la FIFA, contraposant-ho al potencial evangelitzador de la religiositat dels jugadors. Finalment, s'ofereixen pautes per a la pregària personal: • Utilitzar fragments de la Bíblia per establir un diàleg. • Mantenir la perseverança fins i tot quan la pregària sembla "eixuta". • Enfocar la vida cristiana com un servei constant als altres sense jerarquies de superioritat.

  • 1h 22min

    La sardana política i Joan Viladomat

    La vessant política de la sardana Aquest episodi explora la relació històrica entre la música de cobla i el context polític de Catalunya. Tot i que sovint es percep com un gènere purament lúdic, l'ampli repertori sardanista conté obres amb clares connotacions reivindicatives que, en molts casos, van ser silenciades per la censura o per prejudicis estètics de l'època. Joan Viladomat i la 'Sardana Republicana' Es destaca la figura de Joan Viladomat (1885-1940), compositor nascut a Manlleu amb idees clarament republicanes i catalanistes. Entre els punts clau de la seva obra trobem: • La recuperació de la Sardana Republicana (1932), dedicada al primer aniversari de la Segona República. • El seu èxit popular amb altres gèneres, com el famós cuplet Fumando espero. • La interpretació d'aquesta peça històrica en el marc del 67è Aplec de Manlleu per tres cobles simultàniament. El segle XIX i les melodies revolucionàries El programa analitza com el compromís polític era encara més palès durant el segle XIX, durant la transició de la sardana curta a la llarga: • Moltes composicions incorporaven melodies revolucionàries com l'himne de Riego. • Els treballs de l'estudiosa Anna Costal han estat fonamentals per redescobrir aquestes obres oblidades. • La figura de Pep Ventura es reivindica en la seva faceta anterior a la creació del mite, quan la sardana era un ball de moda i un instrument de mobilització liberal. "Moltes d'aquestes sardanes han estat amagades, ja que eren totalment perilloses en certs contextos que ha hagut de viure aquest país."

  • 2h

    La Nit Violeta: Poesia, Música i Sentiments

    Un Viatge Sensorial a la Nit L'episodi de La Nit Violeta a Tarragona Ràdio es presenta com un espai de reflexió íntima, on la paraula i la música es fusionen per explorar l'univers dels sentiments humans. A través d'una atmosfera suggeridora, el programa convida l'oient a submergir-se en la calma nocturna. Temes Principals de Reflexió L'Amor i la Fragilitat El programa explora les diverses facetes de les relacions personals: • L'absència i el record: S'aborden situacions com l'espera d'una trucada que no arriba i la tristesa de les paraules que es tornen cendres. • El desig i la passió: Es descriu l'amor com un art, comparant-lo amb la música i la bellesa de les escultures clàssiques. • La intimitat compartida: Moments de pausa i complicitat entre dos cossos que es reconeixen en la penombra. Metàfores de la Nit La nit violeta s'erigeix com una entitat pròpia que: • Atrapa i acarona l'oient com un "remolí de paraules". • Actua com a refugi per als secrets més amagats que no es gosen dir en veu alta. • Representa una efímera eternitat, un instant on el temps sembla aturar-se. "L'amor és un art, a l'igual que la música. Procura emocions del mateix ordre, de vegades fins i tot més delicades." Música i Poesia El fil conductor inclou referències a Afrodita, poemes sobre carrers de València i cançons que parlen de no voler dir adéu, creant una sensació de continuïtat i pau fins a la matinada.

  • 29'

    L'Espai de l'Havanera: Melodies de Mar i Record

    Viatge a través de la tradició marinera Aquest episodi de L'Espai de la Habanera ret homenatge a la cultura del mar mitjançant una selecció de peces clàssiques i interpretacions contemporànies. El programa destaca la connexió emocional entre la música, el paisatge litoral i la nostàlgia dels mariners. Peces destacades i interpretacions • Vestida de nit: Una interpretació magistral de Glòria Cruz i Castor Pérez, que transporta l'oient a la calma de les cales i la fragància de la canyella. • L'herència de Miquel Martí Pol: S'emeten versions de cançons escrites pel poeta, com Mare si fos mariner, interpretada pel grup Peix Fregit. • La influència de Frederic Sirés: Es presenta una col·laboració especial entre la Cobla Montgrins i altres formacions per oferir la mítica peça La Gavina. Exploracions rítmiques i internacionals • La figura de Juanito Valderrama: El programa explora la incursió d'aquest artista en ritmes propers a l'havanera amb el tema Su primera comunión, tot i el seu origen en el flamenc. • Visions europees: S'inclou una versió singular de La Paloma realitzada des d'Hamburg, Alemanya, per Pieter Flaschner, demostrant la internacionalització del gènere. "Miro el paisatge, cerco paraules... d'aquest món d'enyorança, amor i calma." Cloenda i agraïments En la celebració de l'edició número 350, el locutor Javier Pardina agraeix la fidelitat de l'audiència de Tarragona Ràdio i reafirma el compromís del programa amb la divulgació de les havaneres, boleros i cançons de taverna que parlen de la vida a la badia i de les memòries de l'Havana.

  • 29'

    Havaneres des del Balcó: Tradició i Mar

    Un Recorregut per la Música Marinera Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó (edició número 349) a Tarragona Ràdio ofereix una selecció de peces clàssiques i contemporànies del gènere de l'havanera, explorant temes de vida marinera, família i enyorança. Temes i Peces Destacades L'episodi es divideix en diverses interpretacions que capturen l'essència de la costa catalana i les seves connexions internacionals: • L'herència marinera: Es presenta la peça Mare, vull ser pescador, una composició de Barca de Mitjana i Antònia Vilàs que narra el conflicte d'un jove que rebutja la vida monàstica per seguir la seva tradició familiar al mar. • Interpretacions Corals: La participació del coro mixto Pedro Antonio de Alarcón de Guadix (Granada), que aporta una visió més coral i clàssica amb la peça La cubana. • Creacions de Taverna: S'inclou la cançó Brodadora del grup La Taberna, gravada en directe a Calella de Palafrugell. Aquesta peça destaca per ser de "collita pròpia", composta pel músic de l'harmònica del grup. • Dramatisme i Mar Cantàbric: Amb el grup Pescadors de Garbí, s'escolta Els braus del nord de Ramon Carreras, una lletra que descriu la por de les famílies a la taverna i la duresa de la galerna al mar. Connexions Internacionals L'episodi tanca amb una mirada a Xile, recuperant gravacions històriques de principis del segle XX: "Són gravacions recuperades de discos de 78 revolucions per minut, interpretades per Los Guasos de Chincolco." Es destaca la figura del tenor líric Jorge Martínez en una interpretació singular acompanyada de guitarra francesa.

  • 28'

    Havaneres des del Balcó: Calamongó i Filipines

    Introducció i Ambientació Marina El programa Havaneres des del Balcó (número 348) comença amb una introducció atmosfèrica que ens transporta al paisatge costaner de Tarragona sota un cel blau i un mar en calma. La narració inicial descriu l'activitat de les barques de pescadors i la natura que envolta els nostres ports, establint el to melancòlic i mariner propi del gènere. Anàlisi Musical: Calamongó La primera peça protagonista de l'episodi és l'havanera titulada Calamongó: • Es tracta d'una composició de Ramon Carreras. • És interpretada pel grup de Barcelona Gavina, extreta del seu treball Mosaic d'Havaneres. • La lletra evoca imatges de pau, llum i l'instint protector de les gavines que alimenten les seves cries, utilitzant la cala com un refugi espiritual. Context Històric: Els Últims de Filipines El programa dedica un segment especial a la memòria històrica a través del cinema i la música, centrant-se en l'episodi del setge de Baler. La Pel·lícula de 1945 Es recorda el film dirigit per Antonio Román l'any 1945, que narra l'epopeia del destacament espanyol a l'illa de Luzón: • El comandament va ordenar el refugi a l'església del poble davant la insurrecció tagal. • Els soldats hi van romandre resistint durant un any sencer. • Es destaca la trista tornada a Espanya, on els herois van ser rebuts amb indiferència per les autoritats de l'època. "Tornat aquests soldats a Espanya van ser rebuts sense pena ni glòria per part de les autoritats d'aquella època." Per tancar aquest bloc, s'emet la versió musical del crèdit de la pel·lícula, la cèlebre peça Yo te diré, que ha quedat gravada en l'imaginari col·lectiu com un símbol de l'enyorança en temps de guerra.

  • 29'

    Havaneres des del Balcó: Programa 347 a Tarragona Ràdio

    Selecció Musical i Tradició Marinera Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó (número 347) ofereix un recorregut sonor per la tradició de l'havanera i el cant de taverna, emès a Tarragona Ràdio. El programa combina interpretacions clàssiques amb versions instrumentals de reconegut prestigi. Peces destacades de l'episodi • Liona Boyd: La guitarrista interpreta una havanera romàntica del seu àlbum First Lady of the Guitar, aportant un toc instrumental elegant al programa. • Trío Calaveras: S'inclou la peça composta per Francisco Suárez i José María Garavito, una mostra del gènere interpretada per un dels grups més emblemàtics de la música hispana. • Liz Amado: Realitza una versió de la immortal havanera La Paloma, composta originalment per Sebastián Iradier. Temàtiques i Lletres Les cançons seleccionades giren al voltant de temes clàssics del gènere: • L'enyorança i el mar: La figura de la platja, els mariners i les embarcacions com el vapor i els navilis. • L'amor i el comiat: Històries com la del soldat que s'acomiada a la finestra o la melancolia de la pèrdua de l'estimada. • Iconografia del Carib: Referències constants a l'Havana, Cuba, el cafè, el tabac i el ron, elements que defineixen el paisatge emocional d'aquestes composicions. "Si a tu ventana llega una paloma, trátala con cariño que es mi persona." El programa conclou amb la invitació al proper diumenge, mantenint viva la cultura de l'havanera a la ciutat de Tarragona.

  • 30'

    Havaneres des del Balcó: Tradició, Mar i Ritmes Colonials

    Exploració de la Tradició Musical Marítima Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó (número 346), emès des de Tarragona Ràdio, realitza un recorregut sonor per la diversitat geogràfica i interpretativa de l'havanera, des de les seves arrels cubanes fins a les adaptacions corals i regionals. Les Arrels Cubanes i la Contradansa El programa destaca la figura d'Ignacio Cervantes (1847-1905), compositor clau de la Cuba colonial. S'introdueixen peces interpretades pel pianista Franz Fernández, qui recrea l'atmosfera de la segona meitat del segle XIX. • Les peces Un recuerdo i Soledad són descrites com la mare de les havaneres. • Es subratlla la importància de conservar aquestes tradicions per mantenir l'entitat cultural. Adaptacions Regionals i Musicals L'havanera no es limita al Carib; el programa mostra la seva expansió per la península: • Aragó: El grup Cicutant interpreta la Habanera de Molín (Saragossa). • Catalunya: El grup L'Empordànet presenta una balada amb adaptació menorquina de José Luis Ortega Monasterio. • Mèxic i el País Basc: Es recorda l'obra del basc Sebastián Iradier amb la seva versió internacional de La Paloma. El Format Coral i la Lírica Marinera La part final de l'episodi se centra en l'expressió coral amb la Coral Santa María de Lieres (Astúries), interpretant Te he querido olvidar. Els temes recurrents documentats en les lletres inclouen: • L'amor impossible i la nostàlgia. • La vida del mariner, els pirates i les mulates de l'Havana. • El paisatge caribeny: canya de sucre, cafè i rom. "Sense les tradicions populars, mancaria una bona part en el nostre món cultural."

  • 29'

    Havaneres des del balcó: Programa 345

    Tradició marinera des de Tarragona L'edició número 345 del programa Havaneres des del balcó ens transporta un cop més cap a la sonoritat marítima i la tradició musical catalana. Emetent des de la ciutat de Tarragona, l'espai se centra en la difusió de la cultura popular vinculada a la mar. Els pilars de l'episodi L'episodi es fonamenta en dos eixos principals que defineixen l'esperit del programa: • L'Havanera: Un gènere amb arrels profundes que connecta la història de Catalunya amb les Antilles i les rutes marítimes. • Cançó de mar: Composicions que relaten la vida quotidiana dels pescadors, els viatges transatlàntics i el sentiment de nostàlgia. Reflexions sobre el gènere El contingut posa èmfasi en la preservació d'aquests ecos sonors com a part del patrimoni cultural immaterial. La veu del locutor acompanya l'oient en un viatge emocional que evoca paisatges costaners i badies llunyanes. "Arriben fins a vosaltres els ecos sonors de les havaneres i cançons que parlen de la mar." L'emissió es caracteritza per una estructura rítmica on la cançó inicial serveix de porta d'entrada a una vetllada de pau, tancant amb un recordatori de la identitat marinera tarragonina.

  • 29'

    Havaneres des del Balcó: De La Paloma a Alfonsina y el Mar

    Un viatge per la tradició marinera Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó (número 344) de Tarragona Ràdio ofereix una selecció musical que connecta la tradició clàssica de l'havanera amb la cançó popular llatinoamericana, destacant figures històriques i composicions emblemàtiques que narren històries d'amor, mar i pèrdua. Peces Clau i Versions Internacionals El programa destaca per la seva diversitat d'estils i interpretacions: • La Paloma de Sebastián Iradier: Es presenta una curiosa versió francesa titulada L'espoir, interpretada originalment a Biarritz l'any 1912. Es subratlla que és una de les peces més universals del gènere. • La Bella Lola: Un clàssic imprescindible en qualsevol cantada, convidant als oients a participar des de casa en un exercici de nostàlgia col·lectiva. • La Golondrina: Una havanera d'origen mexicà, escrita per Liceto de Zamacois i Narciso Serradell, tramesa en una versió instrumental que manté l'essència lírica del tema. Poesia i Mar a Amèrica Llatina El final del programa s'allunya de l'havanera pura per explorar gèneres germans: • La Barca de Oro: Interpretada per Cuco Sánchez, una cançó plena de sentiment sobre el comiat definitiu. • Alfonsina y el Mar: Una peça magistral en ritme de zamba, composta per Félix Luna i Ariel Ramírez. La interpretació de Lucho Gatica ret homenatge a la poeta suïssa-argentina Alfonsina Storni i el seu tràgic final a les aigües de Mar del Plata. "Dile que Alfonsina no vuelve, dile que me he ido." L'episodi conclou amb un missatge de comiat càlid, reafirmant el vincle entre la ràdio i els seguidors d'aquest gènere tradicional.

  • 30'

    Havaneres des del balcó: Viatge musical per la tradició

    Exploració del gènere de l'havanera Aquest episodi de Havaneres des del balcó (programa 343 de la vuitena temporada) ens convida a un viatge sonor a través de clàssics atemporals de la música popular i marinera. El programa s'inicia amb el grup Musichini i la seva interpretació de la cèlebre peça napolitana O Sole Mio adaptada al ritme d'havanera. Peces clau de la tradició hispana El locutor destaca obres fonamentals que han marcat la història del gènere: • Peregrina (1923): Una peça escrita per Luis Rosado i Ricardo Palmerín, amb un fort arrelament a la península de Yucatán. • Aquellos Ojos Verdes (1930): Una composició d'Adolfo Utrera i Milo Menéndez, presentada en aquesta ocasió en la veu d'Eidi Gorne acompanyada pel prestigiós grup Los Panchos. Influències i derivacions El programa també analitza la connexió entre diferents estils i regions: • Santander i la cançó marinera: Es presenta el grup Los Puertochiqueños, un trio format a finals dels anys 40 al barri de Puerto Chico, que interpreta La canción del marinero, una peça que fusiona el ritme mariner amb el vals. • La Milonga: Es defineix la milonga com una "filla de l'havanera", exemplificada amb el tema Milonga del marinero y el capitán d'Els Rodríguez, que tanca l'espai amb la seva narrativa tràgica i rítmica. "No et oblidis de la meva terra, de la meva terra tropical."