Arxiu Sonor Programes 2010
Arxiu Sonor Programes 2010
Programa

Arxiu Sonor Programes 2010

·288 episodis
RSS

episodis

181-192 de 288
  • 1h 20min

    Sardanes, l'Aplec de Pont d'Armentera i Joan Josep Blay

    Noves Iniciatives i la Fragilitat de l'Aplec El programa comença destacant la valentia d'un grup d'entusiastes que han impulsat un nou Aplec al Pont d'Armentera. Aquesta iniciativa neix de manera modesta, fora del circuit oficial de subvencions, el que serveix per reflexionar sobre la pervivència d'aquestes festes. • La continuïtat dels aplecs depèn sovint de la sintonia amb l'Ajuntament. • Un canvi polític pot posar en risc anys de tradició en pobles petits. Monogràfic sobre Joan Josep Blay Aprofitant el descans del concurs La Sardana de l'Any, el programa dedica un espai ampli a l'obra de Joan Josep Blay, un autor que destaca per la seva formació sòlida sota el mestratge de figures com Xavier Montsalvatge. • Es presenta la Suite Traumàtica (2002), una obra en quatre moviments que descriu un accident de bicicleta patit per l'autor. • Els moviments barregen drama i humor amb títols com Passeig del risc o Vacances s'escriu amb UVI. Actualitat i l'Agenda Sardanista Es repassen les cites clau del calendari, destacant l'aplec de Torredembarra i el prestigiós esdeveniment a Seret. També s'anuncia la representació tarragonina a l'Aplec Internacional de Cracòvia (Polònia) amb la colla Tarragona Dansa i la Cobla Reus Jove. "Blay ha convertit la pedagogia musical en l'eix vertebrador d'una trajectòria professional brillant." Seccions Temàtiques i Històriques Concursos de Colles S'analitza el resultat del concurs de colles veteranes a Vilanova i la Geltrú, on hi ha un empat tècnic entre les favorites: Roques Blaves i Toc de Dansa. La Relíquia En l'espai de recuperació històrica, s'escolta un enregistrament de 1958 de la sardana Plor d'enyorança de Vicenç Bou, interpretada per La Principal de la Bisbal. S'anuncia també un proper espectacle basat en Bou anomenat Inaudit.

  • 30'

    El Campanar: Cristianisme primitiu i fe a Tarragona

    Reflexió Bíblica i Espiritual L'episodi comença amb una anàlisi de les lectures dominicals del 18 de juliol, centrant-se en l'hospitalitat d'Abraham i la dualitat entre l'acció i la contemplació representada per Marta i Maria. Mossèn Joan Magí destaca que: • L'hospitalitat obre la porta a la promesa de Déu. • El servei cristià ha d'estar fonamentat en l'escolta activa de la paraula. Presentació del Llibre sobre el Cristianisme Primitiu Es detalla l'acte a la Sala del Tron de l'Arquebisbat de Tarragona per presentar el llibre Pau, Fructuós i el cristianisme primitiu a Tarragona. Aquest volum recull les actes del congrés del 2008 i és considerat un dels estudis més importants sobre el bressol del cristianisme a la península. Punts Clau del Llibre • Participació de més de 40 especialistes internacionals. • Exploració de la hipòtesi sobre el pas de l'apòstol Sant Pau per Tarragona. • Col·laboració interdisciplinària entre arqueòlegs, biblistes i historiadors. Impacte Ciutadà i Turisme Religiós Sergi de los Ríos, tinent d'alcalde, analitza com l'Any Jubilar i aquests congressos han situat Tarragona al mapa mundial del turisme religiós, descobrint circuits que la ciutat no havia explorat anteriorment, com les rutes paleocristianes. Beatificació de Manuel Lozano Garrido (Lolo) La secció missionera recorda la figura de Lolo, periodista beatificat que va viure 25 anys en cadira de rodes i cec. El seu exemple destaca per: "Convertir el sofriment en acció missionera i irradiar alegria malgrat la malaltia." La Justificació i la Gràcia L'Arquebisbe Jaume Pujol tanca amb un comentari sobre la vida moral i la gràcia santificant. Recorda que la felicitat cristiana no es limita a l'acció social, sinó que neix d'un do gratuït de Déu que divinitza l'home.

  • 1h 19min

    Música de Cobla al Festival Pau Casals i Colles Sardanistes

    Les Colles Sardanistes i el seu Impacte Social L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre la naturalesa de les colles sardanistes. Es defineixen com a agrupacions que busquen l'excel·lència en la dansa, però que també actuen com a eix vertebrador del moviment associatiu català. • S'analitza la seva evolució: des de grups d'amics fins a entitats de gran envergadura. • Es constata una disminució de la seva presència, tot i que el Campionat de Catalunya segueix actiu com a motor del sector. Festival Internacional de Música Pau Casals El tema central és la participació de la Cobla Mediterrània en el 30è Festival Pau Casals del Vendrell. Juli Grandia, gerent de l'auditori, explica la voluntat d'elevar la cobla a la categoria de música culta i orquestra de cambra. Detalls del Concert i Programació El concert destaca per no basar-se en sardanes ballables, sinó en obres simfòniques: • Joan Albert Amargós actuarà com a director i compositor de la Sinfonieta Concertant. • S'interpretaran obres de Jesús Ventura (Camins), Antonio Ros-Marbà i Francesc Cassú. • Es busca el maridatge d'instruments tradicionals amb piano, violí i violoncel. "L'objectiu és donar un sentit de normalitat a la cobla, valorant-la com la nostra orquestra de cambra més genuïna." Agenda i Novetats Musicals Es repassen les activitats clau de la setmana, incloent els aplecs de l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma. També s'analitza la figura de Conrat Saló, destacant el seu coneixement de l'eficàcia instrumental a la Principal de la Bisbal.

  • 50'

    Y COMIAT OK

    Homenatge a una dècada de ràdio L'emissora municipal dedica un programa especial a la periodista Iolanda García, qui tanca una etapa de 10 anys a El Matí de Tarragona Ràdio per emprendre un nou rumb personal i professional a Madrid. El programa recull les veus de companys, col·laboradors i amics que han compartit antena amb ella. Moments clau i anècdotes L'episodi està farcit de records que defineixen la trajectòria de la Iolanda: • L'experiència a la Cova Urbana, on va haver de baixar amb neoprè i equipament de minidisc per gravar un dels reportatges més memorables. • Les pífies en antena, moments de rialles incontingudes per errors de dicció o confusions divertides com el cas de la "marmelada i la medusa". • La seva incorporació a l'emissora des de la Cadena SER, negociada de manera "gairebé clandestina" en cafeteries i gelateries del Serrallo. Perfil professional i humà Els companys destaquen diverses qualitats que l'han convertida en un pilar de la ràdio local: - Versatilitat: Capacitat per entrevistar des del personatges com Loquillo o John Malkovich fins a autoritats polítiques com l'exalcalde Joan Miquel Nadal. - Excel·lència tècnica: Es remarca la seva perfecta dicció, el seu criteri musical i una capacitat de treball "incombustible". - Caràcter: Definida com una periodista combativa, polivalent i amb un punt de rebel·lia positiu que exigia el màxim tant a ella mateixa com a l'equip. "Madrid sortirà guanyant amb tu, però Tarragona perd una gran veu i una millor persona." Un futur a la capital El programa tanca amb una pluja de bons desitjos per a la seva nova vida a Madrid, destacant que el seu llegat queda gravat en els milers d'hores de ràdio en directe que han marcat l'actualitat tarragonina.

  • 1h 20min

    Recull de salutacions: L'art de dir bona nit

    Resum de l'episodi Aquest episodi presenta una estructura repetitiva centrada en la salutació nocturna com a eix conductor. Al llarg de la sessió, s'explora la cadència i el ritme de la interacció verbal mitjançant la repetició sistemàtica d'una fórmula de cortesia. Dinàmica de la conversa • La interacció es manté constant amb l'ús de la locució bona nit. • Es posa èmfasi en la continuïtat temporal i la consistència del missatge. Conceptes clau • Ritualisme: La repetició actua com un mecanisme de tancament o comiat. • Sincronia: La resposta i l'emissió es fusionen en un sol missatge. "Bona nit" L'episodi conclou mantenint la mateixa línia discursiva sense variacions semàntiques significatives, prioritzant la funció fàtica del llenguatge.

  • 29'

    El Campanar: Missió, Ètica i Vida Cristiana

    L'Església i el Repte de la Comunicació L'episodi comença amb una reflexió profunda de mossèn Ricard Cabré sobre la missió evangelitzadora en el món modern. Se subratlla que l'Església no ha de poruga ni anacrònica, sinó que ha de trobar nous llenguatges per arribar al cor de la gent. • Es destaca la necessitat d'una major implicació dels laics per trencar amb esquemes clericals. • Es posa d'exemple la figura de Manuel Lozano Garrido (Beat Lolo), periodista laic que va ser un model de fe i comunicació malgrat les seves limitacions físiques. Ètica, Economia i Solidaritat Es discuteix la crisi econòmica i la necessitat de buscar un equilibri entre l'ètica i l'economia. Es proposa el model de la banca ètica com una alternativa real per finançar projectes de desenvolupament humà i sostenible. Realitat Missionera i Testimoni La secció Tarragona Missionera ret homenatge a la germana Pilar Simó Grau, missionera tarragonina al Brasil que va morir als 97 anys. Es destaca el seu testimoni de pau interior durant la Guerra Civil, on va ser condemnada a mort i va sobreviure 14 mesos de presó. "El que més m'admira és el do de la pau interior que el Senyor em concedí. Em vaig abandonar totalment a les seves mans." Reflexió Bíblica: El Bon Samarità Mossèn Joan Magí presenta un comentari sobre l'evangeli de Sant Lluc, centrant-se en la paràbola del Bon Samarità. La lliçó principal és la superació de prejudicis per estimar el proïsme de manera pràctica i real. Actualitat i Moralitat Finalment, es tracten temes d'actualitat institucional i legislativa: • Seguretat als temples: Col·laboració amb els Mossos d'Esquadra per prevenir robatoris i protegir el patrimoni. • Llei Moral vs. Legislació: L'arquebisbe Jaume Pujol reflexiona sobre la llei moral com a "manual d'instruccions" per a la felicitat. • Nova Llei de l'Avortament: Es llegeix un comunicat de la Conferència Episcopal Espanyola expressant el seu rebuig total a la nova normativa entrada en vigor el 2010.

  • 29'

    Justícia social, Evangeli i el Camí de Sant Jaume

    Fonaments de la Justícia Social i l'Església L'episodi s'inicia amb una reflexió profunda de Monsenyor Jaume Pujol sobre l'evolució del pensament social cristià. Es destaca la transcendència d'encícliques històriques com Mater et Magistra de Joan XXIII i la més recent Caritas in Veritate de Benet XVI. • La dignitat de la persona ha de ser el centre de qualsevol sistema econòmic. • La globalització ens fa més propers, però no per això ens fa més germans; cal una fraternitat real. • L'Església no proposa solucions tècniques, sinó un marc moral on l'amor al proïsme precedeixi tota conducta financera. Crítica a la situació laboral i econòmica Mossèn Ricard Cabré analitza la crisi i les reformes laborals des d'una perspectiva crítica, denunciant que el pes de les retallades recau sovint en els més vulnerables. "Els pobres són sempre els últims a l'hora de distribuir el pastís, però els primers a patir les retallades." Es menciona el paper de l'Aliança Espanyola contra la Pobresa i d'entitats com Càritas o Justícia i Pau en la denúncia d'un sistema que permet l'augment de milionaris mentre es redueix l'ajuda oficial al desenvolupament. Espiritualitat i Litúrgia Es dedica un espai rellevant a la interpretació de les escriptures del diumenge 14 del temps ordinari: • L'enviament dels 72: Una crida a la missió itinerant, basada en la senzillesa i la transmissió de la pau. • El gest de la pregària: Mossèn Javier Roig explica el simbolisme de pregar amb les mans alçades, una tradició que connecta amb els primers cristians i la figura de Sant Fructuós de Tarragona. Pastoral de Joventut i Pelegrinatge Finalment, es detallen els preparatius per al Camí de Sant Jaume (Xacobeo). Marisa Jiménez explica la diferència entre un viatge i un peregrinatge, destacant la ruta portuguesa que realitzaran més de 450 joves catalans. • El recorregut inclou etapes per localitats com Tui, Redondela, Pontevedra i Padrón. • L'objectiu és la trobada espiritual i l'experiència d'Església universal en arribar a la tomba de l'apòstol.

  • 1h 21min

    Un, dos i seguit: Sardanes, Havaneres i Agenda Estiuenca

    Havaneres i Sardanes: Una Vinculació Musical El programa d'avui explora la relació històrica i cultural entre el món de les havaneres i la sardana. S'analitza com els grups d'havaneres han incorporat sardanes al seu repertori, tant peces instrumentals com cantades. Es destaca la figura de compositors com Josep Sederra i el seu clàssic La Maria de les Trenes (1950), inspirat en una persona real de Banyoles. Peces Clau i Col·laboracions • Ricard Viladasau: Es subratlla la seva experiència en la composició de boleros i sardanes per a grups de veu, com la peça Emma. • Port Bo i La Principal de la Bisbal: Es comenta el projecte de col·laboració entre aquest grup d'havaneres i la cobla per reinterpretar clàssics com El meu avi d'Ortega Monasterio, aportant nous arranjaments i instruments de percussió. Agenda Sardanista i Activitats d'Estiu L'espai dedica una secció extensa a repassar els aplecs i ballades arreu del territori català, malgrat el context de retallades econòmiques: • Aplecs destacats: Montblanc (37è aplec), Banyoles, Reus i Rosselló, entre d'altres. • Cicle de ballades d'estiu: Inici del cicle a Tarragona (Rambla Nova) amb la Cobla Reus Jove, ajustant l'horari pel concurs de focs artificials. • Concursos de colles: Pròximes cites a Vic, Begues i Cunit. Xafarderies i Vida de les Colles L'episodi compta amb la intervenció sorpresa de David, antic col·laborador, que comparteix informació sobre el dia a dia de les colles de Tarragona: • Nous assajos: La colla Tarragona Dansa trasllada els seus assajos a la Casa del Mar, buscant un espai més fresc que l'antiga Cooperativa Obrera. • Colònies i Estades: Es detallen les activitats per a la canalla i les estades de treball (stage) a Castelldefels per preparar els concursos més exigents, com el de la Plaça Major de Vic. "La sardana curta es va recuperar amb un estil molt vertical i amb saltets que no tothom feia antigament." La Relíquia: Antologia de 1963 La secció històrica recupera l'Antologia de la Sardana de la discogràfica Vergara (1963). Es destaca la participació d'Amadeu Vives, conegut per la sarsuela però també autor de quatre sardanes estrenades l'any 1926 en un homenatge al Teatre Olímpia.

  • 1h 59min

    La Nit Violeta: Música, Poesia i l'Aprenentatge de l'Amor

    Exploració de la Nostàlgia i el Desig Aquest episodi presenta un viatge sensorial a través de la música, la poesia i la reflexió existencial. Sota l'atmosfera d'una nit violeta, s'entrellacen versos sobre la identitat, el pas del temps i la necessitat humana de connexió. La Intimitat a través de la Vestimenta i el Record El programa reflexiona sobre com els amants intercanvien la roba per sentir la presència de l'altre, convertint els teixits en una abraçada permanent. Es descriuen peces com a testimonis d'històries passades: • La samarreta negra amb motius asteques. • El jersei de ratlles grogues. • El pol blanc de seda que conserva el tacte de la pell. El Viatge dels Somnis i la Realitat del Camí Es discuteix la transició entre les grans ciutats cultes, plenes de biblioteques i estacions de ferro, cap a la solitud dels camins estel·lars. Les seccions musicals reforcen la idea que mai és massa tard per tornar a començar i sortir a buscar el propi tresor, malgrat que els camins sovint s'han de recórrer en solitud. "No sabem estimar, ignorem l'amor i ens passem mitja vida fent l'aprenentatge." L'Excel·lència en l'Amor L'episodi culmina amb una profunda reflexió sobre l'amor com l'encàrrec més difícil de la vida humana. Es defineix l'estimar com un treball per l'excel·lència que ens obliga a madurar i a edificar un món compartit, tot i ser un camí ple de convencions i riscos.

  • 2h 1min

    La Nit Violeta: Records, Poesia i Música

    Una Vetllada de Poesia i Melancolia L'episodi es presenta com un recull dels moments més emotius de La Nit Violeta a Tarragona Ràdio. A través d'una atmosfera íntima, el locutor ens convida a un viatge per la memòria, el desig i l'amor mitjançant narracions poètiques i una selecció musical acurada. Els Records i la Memòria Un dels temes centrals és la descoberta d'objectes passats que reobren ferides o desperten sentiments adormits: • La troballa d'una capsa antiga plena de fotografies i papers. • El poder d'un retrat per aturar el temps i fer sentir l'oient viu de nou. • El concepte del cartipàs de la consciència on guardem tot allò viscut. L'Amor i el Desig El programa explora les diferents facetes de les relacions humanes: • La promesa de fidelitat en un futur incert. • El joc dels sentits sota els llençols i la bellesa de l'albada compartida. • La sensualitat expressada a través de la música i les paraules dolces a cau d'orella. Reflexions sobre el Temps Es reflexiona sobre el pas dels anys i la possibilitat de retrobaments hipotètics: "I un dia, molts anys després de perdre't, et tornaré a trobar. Quan ja només sigui una caixa plena de records." L'episodi tanca amb una sèrie de comiats i una atmosfera de pau que convida al descans, repetint el desig d'una bona nit per a tots els oients.

  • 2h 1min

    Recull especial: Els millors moments de la nit violeta

    Un viatge pels sentiments i la música Aquest episodi especial de La nit violeta presenta una acurada selecció dels millors moments de l'any. El programa es defineix com un espai de reflexió nocturna, intimitat i acompanyament emocional a través de la ràdio. Temes de reflexió i introspecció • L'amor i la solitud: Es parla de la por a un segon amor i de com la melangia es transforma en companyia quan s'escolta la paraula màgica: Bona nit, violeta. • La quotidianitat i el record: S'analitzen els conceptes de lleugeresa (com l'oblit) i feixuguesa (com el record dels dies viscuts). • El jardí secret: Una metàfora sobre la intimitat compartida que ningú més pot conèixer ni invadir. Selecció musical i poètica El programa entrellaça paraules amb cançons icòniques que evoquen nostàlgia: • Clàssics de la música internacional com Hungry Eyes o Where have all the flowers gone. • Peces en italià com Non ho l'età per parlar del pas del temps. • La música actua com un fil invisible que uneix l'emissora amb l'oient. El valor de les paraules "Més que les flors, t'agraden les paraules que dic. Més que el mar agitat, t'agraden les nits d'aires càlids." L'espai reivindica la importància de valorar les coses per la seva mida justa i de saber estimar la realitat tal com és, més enllà de les idealitzacions dels llibres o les pel·lícules.

  • 2h 1min

    La Nit Violeta: Somnis, Poesia i Companyia

    Un Refugi Nocturn a Tarragona Ràdio El programa La Nit Violeta es presenta com un espai de recull dels millors moments de l'any, oferint una proposta que barreja paraules, música i reflexió emocional. L'emissió està especialment dedicada a aquelles persones que s'enfronten a la solitud, la por al silenci o el desamor, buscant transformar la foscor de la nit en un escenari de màgia i connexió. Simbolisme i Reflexió L'episodi transcorre durant el Diumenge de Rams, utilitzant-lo com un preludi simbòlic cap a una setmana de introspecció. El concepte del color violeta és central, representant un estat de somni i serenor. • Companyia necessària: El programa es posiciona com un suport per a l'oient fins a la matinada. • Màgia personal: Se suggereix que l'experiència del programa depèn de la capacitat de l'oient per "obrir la porta dels somnis". Poesia i Sensibilitat S'inclou una lectura poètica evocadora que explora la comunicació no verbal i la intimitat: "Rellisca en la pell de l'aigua. Envaeix-me fins al fons del meu cor." El contingut destaca la importància de la sensibilitat i la fusió entre el cos i l'esperit en moments de tranquil·litat absoluta.