Arxiu Sonor Programes 2010
Arxiu Sonor Programes 2010
Programa

Arxiu Sonor Programes 2010

·288 episodis
RSS

episodis

25-36 de 288
  • 30'

    50 Anys de la Nova Cançó i la Música Catalana

    Resum de l'episodi Aquest programa especial, realitzat per alumnes de l'Institut Pont del Diable, commemora els 50 anys del moviment de la Nova Cançó. Al llarg de l'episodi s'analitza com la música va esdevenir una eina de reivindicació idiomàtica i democràtica durant el franquisme, evolucionant fins a arribar al fenomen del rock català dels anys 90. Seccions Principals Context Històric i Inicis El moviment neix en plena dictadura franquista com una resposta a la misèria cultural i la prohibició de l'ús públic del català. Els primers passos es donen amb: • Conferències sobre George Brassens per part de Josep Maria Espinàs. • L'aparició dels primers discos de música moderna en català (1958). • L'article programàtic "Ens calen cançons d'ara" de Lluís Serrahima. Els Setze Jutges i el Ressò Internacional Es detalla la formació del grup Els Setze Jutges, clau per a la normalització de la llengua. El grup va acollir figures emblemàtiques com Miquel Porter, Pi de la Serra, Joan Manuel Serrat, i Lluís Llach. • L'any 1963 destaca el primer premi del disc català i l'èxit de Raimon amb "S'en va anar". • Raimon aconsegueix ressò a l'estranger amb el seu concert a l'Olimpia de París (1966). El Moviment Folk i la Consolidació Paral·lelament als cantautors, sorgeix el Grup de Folk, que adapta estils anglosaxons (Bob Dylan, Pete Seeger) al català, amb membres com Pau Riba i Jaume Sisa. "La Nova Cançó va servir per normalitzar l'ús de la llengua catalana i reivindicar les llibertats d'un poble." L'Era del Rock Català A finals dels 80 i principis dels 90, la música en català viu una segona eclosió amb el Rock Català. Grups com Sopa de Cabra, Sau, Els Pets i Sangtraït omplen el Palau Sant Jordi el 1991, demostrant que la música en català té una salut excel·lent i connecta amb les noves generacions educades en democràcia. Conclusió L'episodi tanca recordant que la Nova Cançó no és només un record històric, sinó un patrimoni viu que ha de seguir transmetent-se per mantenir vius els ideals de llibertat i cultura que el van originar.

  • 30'

    Valors cristians: Televisió, corrupció i riquesa

    Reflexions sobre la societat actual des de la fe L'episodi d'avui del programa Porta a l'Esperança de l'Església Protestant de Tarragona analitza diversos temes crítics de l'actualitat social des d'una perspectiva bíblica. Els interlocutors debaten sobre la influència dels mitjans de comunicació i la integritat personal. Els perills de la televisió destructiva Es fa una crítica profunda als programes de reality show i premsa del cor, citant exemples com el programa Sálvame. Es destaquen els següents perills: • Agressivitat verbal: Tot i que no hi ha violència física, els insults i la crispació són constants. • Horari infantil: La preocupació pel contingut que consumeixen els menors sense la protecció adequada de l'administració. • Doble moral: La incoherència entre les lleis de protecció al menor i la realitat del que s'emet. "Tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net i estimable... en tot això, poseu interès." Corrupció i l'ètica del treball Es discuteix la normalització de la corrupció en la societat i el mal ús de l'expressió fer l'agost. Els punts clau inclouen: • L'origen històric: Originalment, fer l'agost era fruit del treball honest durant tot l'any, no de l'estafa. • La regla d'or: El principi cristià de tractar els altres com voldríem ser tractats. • El valor de l'esforç: La Bíblia incentiva el sosteniment a través del treball propi i no del robatori dels béns aliens. La relació amb la riquesa Finalment, es reflexiona sobre com els diners poden ennuvolar la vista espiritual. Es recorda que Jesús va viure una vida senzilla i que la veritable riquesa no es troba en l'abundància de béns materials, sinó en la construcció d'un caràcter íntegre i en la fe.

  • 29'

    Entrevista a Diego, l'ànima de Shiba Music

    Gent que viu del que li agrada En aquesta edició del programa, l'estudi acull el Diego, propietari de la reconeguda botiga de discos Shiba Music a Tarragona. La conversa s'emmarca en una sèrie d'entrevistes a persones que han aconseguit fer de la seva passió el seu mitjà de vida, malgrat les incerteses del mercat actual. Trajectòria i orígens de Shiba Music El Diego va obrir la botiga fa aproximadament set anys al carrer Cos del Bou. Malgrat les advertències sobre el risc d'obrir un negoci de música física, la seva experiència prèvia des dels 16 anys venent discos a Salou el va empènyer a emprendre el projecte: • La botiga es defineix com un "paradís" per als amants de la música. • Un punt clau va ser l'adquisició de l'estoc sencer d'una botiga que tancava a Londres. • Ofereix productes alternatius que no apareixen als mitjans de comunicació convencionals. El negoci del vinil en l'era digital L'entrevistat destaca com la gestió administrativa, tot i ser la part més avorrida, és essencial per a la supervivència d'una petita empresa. També subratlla el canvi de tendència en el mercat: • La venda de CD ha baixat, mentre que el vinil ha viscut un ressorgiment notable. • Internet i les xarxes socials (MySpace, webs de subhastes) són eines imprescindibles per localitzar peces rares i arribar a col·leccionistes internacionals. "Actualment, l'únic que compra vinils de segona mà a Tarragona sóc jo." Celebració del 10è aniversari del Groove Club La part final de l'episodi se centra en l'activitat cultural de Tarragona. El Diego forma part del col·lectiu de DJ del Groove Club, que celebra una dècada de vida amb diversos esdeveniments: • Sessions de DJ amb clàssics de la música per commemorar els deu anys. • Concerts de grups locals com Don Simón y Telefunken. • Col·laboracions amb programes de ràdio reconeguts com Satélite 3 de Radio 3. El programa conclou amb una selecció musical que inclou versions de White Stripes, temes de Tom Waits i el grup alemany Can.

  • 31'

    Parálisis Permanente: L'essència del After-Punk i la Movida

    La Trajectòria de Parálisis Permanente L'episodi d'avui se centra en la figura de Parálisis Permanente, considerat una excepció dins de la Movida Madrilenya. El grup, liderat per l'enigmàtic Eduardo Benavente, va marcar un abans i un després en l'escena musical espanyola dels anys 80 fins a la tràgica mort del seu líder el 1983. Influències i Estil Musical El programa analitza com la joventut d'aquella època, que viatjava a Londres i Nova York, va portar noves sonoritats a la península: • David Bowie: Es destaca la seva influència estètica i personal, escoltant la versió que el grup va fer del clàssic Heroes. • Corrent Sinistre: La connexió directa amb grups britànics com els Bauhaus i el gènere after-punk. • Estètica i Actitud: Un so definit com a "gòtic canyero", allunyat del pop convencional. L'Himne de l'Autosuficiència Es dedica un espai especial a la cançó Autosuficiència, descrita com un himne generacional que encara sona en locals emblemàtics. El locutor recorda l'actitud del grup en directe, on Eduardo Benavente deixava clar que no eren un grup punk tradicional: "A mi no m'agrada que m'escupen, no som un grup punky, però en concert foten molta canya." Els Membres i el Llegat El podcast repassa la nòmina de músics brillants que van passar per la banda: • Ana Curra: Músic de conservatori i figura clau en la composició i producció. • Rafa Balmaseda: Baixista i actual concertista de piano. • Eduardo Benavente: Definicionat com una "bèstia" creativa que no només composava, sinó que també produïa altres grups com Los Seres Vacíos. Finalment, es recorda l'impacte personal de la banda a ciutats com Tarragona, on la presència d'Ana Curra en tallers fotogràfics l'any 85 generava una gran expectació entre els joves que buscaven referents culturals diferents.

  • 29'

    Mercat negre, pecats capitals i la història de Tutankamon

    L'Estraperlo i el mercat negre a la postguerra L'episodi comença amb una anàlisi profunda de l'origen del terme estraperlo, nascut d'un escàndol de corrupció política durant la Segona República lligat a una ruleta elèctrica fraudulenta. Els empresaris Strauss, Perel i Lowen van donar nom a aquest acrònim. La realitat de la postguerra • S'explica com aquest mercat negre va passar de ser un escàndol polític a una estratègia de supervivència per a la població durant el franquisme. • Es llegeix un relat colpidor que il·lustra les penúries d'un mestre amb fills malalts que es veu obligat a recórrer al tràfic d'aliments per sobreviure. • Es detallen les raccions de racionament teòriques (400g de pa, 250g de patates...) que mai es complien per part del règim. "Lo que no pudieron las urnas durante la república ni la guerra, lo estaba consiguiendo la maldita posguerra: unir a los españoles en la hambruna." Curiositats històriques i arqueologia L'origen dels Pecats Capitals Es desmitifica l'origen bíblic directe dels set pecats capitals. Es va fixar inicialment al segle IV per Evagri el Pòntic com a vuit passions humanes, i no va ser fins al segle VI que el papa Sant Gregori el Magne va oficialitzar la llista de set que coneixem avui. Descobriments a l'Antic Egipte L'actualitat arqueològica ens porta a la troballa d'un cap de granit d'Amenhotep III a Luxor. A més, es comenten els resultats de les anàlisis d'ADN a la família de Tutankamon: • Es confirma que patia malalties òssies a causa de l'endogàmia (matrimonis entre parents). • La seva mort va ser una combinació de fragilitat genètica i malària. Barcelona: Urbanisme i barraquisme Finalment, l'episodi repassa la transformació de Barcelona a través de l'exposició sobre l'obra d'Ildefons Cerdà al Museu d'Història de Barcelona, i recorda la realitat del barraquisme que encara existia a la ciutat l'any 1960.

  • 22'

    La mediació escolar a l'Institut Pont del Diable

    Introducció a la Mediació Escolar Un grup d'alumnes de 3r i 4t d'ESO de l'Institut Pont del Diable presenta un programa per a Tarragona Ràdio on analitzen el projecte de mediació implantat al seu centre. La mediació es defineix no només com un mètode de resolució de conflictes, sinó com una via pacífica i equitativa de creixement i respecte mutu. Característiques i Objectius La mediació es fonamenta en diversos pilars essencials per garantir-ne l'èxit: Voluntarietat i Confidencialitat: Les parts implicades decideixen lliurement participar-hi i el contingut de les sessions és privat. Comunicació Horitzontal: Els mediadors no imposen solucions, sinó que faciliten el diàleg. Cerca de Consens: Les decisions preses per les pròpies parts tenen un grau de compliment més alt que les imposades per l'autoritat. Dimensió Pedagògica: Ajuda a desenvolupar habilitats de pensament reflexiu, creatiu i crític. Funcionament del Servei El procés al centre segueix un camí estructurat: des de la conscienciació i l'exploració de la situació fins a la transformació del conflicte mitjançant propostes que culminen en un acord i un seguiment posterior. Qualsevol alumne pot sol·licitar-ho a través de bústies habilitades o contactant directament amb els professors mediadors. Experiències Personals Diversos alumnes comparteixen els seus testimonis individuals: Marta i Nerea: Destaquen com la formació els ha ajudat a aprendre a escoltar i a entendre millor els altres. Inti: Comparteix la seva experiència positiva com a usuària del servei per millorar relacions amb companys. Aixa i Tània: Remarquen la importància de conèixer altres maneres de solucionar problemes i la riquesa de les trobades entre instituts. Entrevista a Begoña Sánchez El programa tanca amb una entrevista a la Begoña Sánchez, impulsora del projecte, qui destaca el següent: "Els casos de conflictivitat s'han anat reduint i els alumnes s'han conscienciat que poden parlar i intentar solucionar els seus problemes sense sentir-se perdedors." Sánchez subratlla que la mediació és una eina indispensable per afrontar reptes actuals com la interculturalitat i que, més enllà de les paraules, el que realment educa són les actituds de transmissió de valors.

  • 1h 25min

    Actualitat Sardanista i Semifinals de la Sardana de l'Any

    Reflexió sobre el futur de les tradicions L'episodi comença amb un comentari editorial sobre la necessitat que tenen les activitats tradicionals de reinventar-se per sobreviure. S'argumenta que l'estancament i el rebuig a les influències externes són perillosos, i que el coneixement històric demostra que el canvi és constant. "No es tracta de fer cap revolució, sinó de no impermeabilitzar i restar oberts a noves idees." Iniciatives innovadores Es posa com a exemple l'èxit de la combinació de ballada de sardanes i calçotada a Sant Sadurní d'Anoia, demostrant que la unió d'elements tradicionals pot atreure nou públic. Competició: La Sardana de l'Any 2009 El nucli del programa se centra en la tercera semifinal del concurs La Sardana de l'Any, organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. • Es presenten les obres estrenades durant el 2009. • El públic té un paper clau mitjançant la participació popular. • En aquesta fase, les peces s'escolten en format de concert (dues tirades de curts i dues de llargs). • S'introdueix la primera peça: Deu anys a Porqueres, d'Esteve Palet, interpretada per la Cobla Mediterrània. Agenda i Cultura Popular Es repassen diversos esdeveniments destacats per al cap de setmana: 1. Cloenda del Campionat de Catalunya a Girona, amb el lliurament de premis i reconeixements. 2. Homenatge a Jaume Cristau a Cardedeu, figura destacada de la música per a cobla. 3. Món dels esbars: Presentació d'un nou disc amb músiques per a les seccions infantils i els 25 anys de l'agrupat d'Esbars Dansaires. 4. Recerca històrica: Es comenta la publicació d'un llibre sobre l'exposició de Pep Ventura que trenca tòpics sobre la seva figura.

  • 29'

    El Campanar: Temperança, Reforma Laboral i Persecució a la Xina

    Reflexions Cristianes sobre la Societat i la Fe L'emissió del programa El Campanar del 28 de febrer de 2010 aborda una àmplia gamma de temes, des de la virtut de la temperança en una societat de consum fins a la situació laboral a Catalunya i la persecució religiosa a l'estranger. Espiritualitat i Vida Quotidiana Monsenyor Jaume Pujol reflexiona sobre la temperança com una virtut essencial per no deixar-nos aclaparar pels béns materials. • La societat de consum ens bombardeja amb necessitats artificials. • L'excés de comoditats pot bloquejar l'espai per als altres i per a Déu. • Es cita a Benet XVI per recordar que: "La societat cada vegada més globalitzada ens fa més propers, però no més germans." Anàlisi de la Reforma Laboral La Pastoral Obrera de Catalunya presenta les seves conclusions sobre la crisi econòmica i la reforma laboral, posant l'accent en la dignitat del treballador: • La crisi no neix de les condicions laborals, sinó del sistema financer especulatiu. • El treball és un dret, no una almoina. • Es proposen mesures concretes com la setmana de 35 hores, la jubilació real als 65 anys i la limitació de la bretxa salarial entre directius i empleats. Església Perseguida: El cas de la Xina S'homenatja la figura de Monsenyor Lleó Yao Liang, mort després de passar 28 anys en presó o camps de treballs forçats a la Xina per la seva fidelitat al Papa. Es denuncia la situació de l'anomenada església clandestina i la manca de llibertat religiosa sota el règim xinès. Metamorfosi i Canvi Social Mossèn Ricard Cabré tanca l'espai utilitzant la metàfora de la crisàlide per explicar els canvis estructurals de la història. Defensa la necessitat d'una revolució pacífica basada en el diàleg i el seny per afrontar els reptes de la globalització.

  • 29'

    Meteorologia a la Ribera d'Ebre i efemèrides històriques

    Introducció i Efemèrides del 23 de febrer El programa comença amb la commemoració de dates clau. Es destaca el naixement del compositor barroc George Friedrich Händel el 1685, subratllant la seva influència universal i el seu llegat de 43 òperes i 26 oratoris. També es recorda la mort de l'actor Stan Laurel (el Prim) l'any 1965, figura indispensable de la història del cinema còmic. Monogràfic: Observar el temps a la Ribera d'Ebre L'eix central de l'episodi és l'entrevista a Òscar Saladié i Maria García, coautors d'un llibre sobre la història de les estacions meteorològiques a la comarca catalana. La importància de les metadades • Els autors expliquen que el seu treball no analitza les dades climàtiques directament, sinó les metadades (les dades sobre les dades). • Conèixer qui era l'observador, quins instruments usava i on estava situada l'estació és vital per comprovar la qualitat i homogeneïtat de les sèries històriques. • L'estudi segueix les directrius de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), sent un treball pioner en l'àmbit territorial. Història i tradició dels observadors • La xarxa va començar a Móra d'Ebre l'any 1911 i es va estendre gràcies a la tasca de captació de la Societat Astronòmica de Barcelona, amb el professor Ramon Jardí com a figura clau. • La majoria d'observadors eren persones de confiança de la comunitat, com ara farmacèutics, mestres o botiguers. • Es destaca la tradició familiar, on la responsabilitat de l'estació passava sovint de pares a fills o de sogres a gendres. L'impacte de la Guerra Civil • Es documenten "llacunes" o falta de dades durant el període 1936-1939. L'única estació que va mantenir una continuïtat absoluta a la zona, fins i tot durant la batalla de l'Ebre, va ser la de Tivissa. Curiositats i Premsa Històrica de Tarragona Etimologia i Aborígens Es discuteix l'origen llatí del terme aborigen ("des de l'inici") i la trista història de la població natiu d'Austràlia, que actualment només representa el 2,5% de la població total del seu país. Fa 100 anys al Diari de Tarragona • Una notícia de 1910 alertava ja sobre l'extermini d'elefants i rinoceronts a l'Àfrica central. • S'esmenten anuncis i notes socials de l'època, com les màquines de coser Singer i enllaços matrimonials a Móra d'Ebre. "Saber l'entorn de l'estació és necessari perquè canvis en aquestes metadades poden tenir repercussions en les dades meteorològiques."

  • 2h

    La Nit Violeta: Intimitat, Amor i Records

    La Nit Violeta: Un Espai de Reflexió i Sensualitat Aquest episodi de La Nit Violeta, emès des de Tarragona Ràdio, convida l'oient a un viatge emocional marcat per la intimitat, el record i la passió. A través d'una combinació de poesia, reflexions personals i una selecció musical acurada, s'exploren les diverses facetes de l'amor i el pas del temps. L'Amor i el record El programa reflexiona sobre com les petjades del passat i els objectes quotidians evoquen records d'antigues relacions. • L'oblit impossible: Es discuteix la dificultat de mirar enrere i veure's lluny, fent petjades a la sorra que el mar s'acaba emportant. • Objectes amb memòria: La imatge de papers arrugats al fons d'una butxaca (factures, tiquets d'hotel) com a penyores d'un temps que no tornarà. • > "Com que no em pots sentir, vull dir-te que t'estimo." Sensualitat i Desig S'aborden temes de desig físic i la connexió profunda entre els amants sota la "llum violeta". Es descriu l'olor elemental dels cossos, la netedat de la pell i el vèrtigen de l'abraçada. La Melancolia del Temps Es fa èmfasi en la transició dels signes zodiacals (d'Aquari a Piscis) i en com la joventut fuig, deixant preguntes sobre si l'amor encara existeix o si el mal domina les hores d'aquells que se senten sols. • El silenci com a eina de protecció: la prohibició de dir el nom de la persona estimada per no ferir l'aire. • La música com a bàlsam: cançons que recorden la joventut i ajuden a cicatritzar ferides que cap altre amor pot tancar.

  • 30'

    Programa El Campanar: Fortalesa, Quaresma i Solidaritat Social

    Reflexions sobre la Virtut i el Temps de Quaresma L'episodi d'aquesta setmana del programa El campanar se centra en el concepte de la fortalesa com una virtut essencial per superar les adversitats personals i socials. Monsenyor Jaume Pujol inicia la reflexió amb l'exemple de superació d'Helen Keller, destacant que la fortalesa no és només resistència, sinó la capacitat de fixar-se objectius ambiciosos i lluitar per ells sense por. L'Evangeli i les Temptacions En motiu del primer diumenge de Quaresma, s'analitza el fragment de l'Evangeli de Sant Lluc sobre les temptacions de Jesús al desert. Les reflexions de mossèn Joan Magí subratllen la importància de no viure només de pa, sinó de la paraula de Déu, i rebutjar les falses solucions o el prestigi buit. Compromís Social i Solidaritat Un dels blocs més destacats tracta la crisi econòmica de 2010 i la xacra de l'atur. Mossèn Ricard Cabré fa una crida directa a la responsabilitat col·lectiva: "Els diners no poden restar inactius quan hi ha tanta gent que busca feina i no en troba." Es reivindica la tasca de Càritas i es planteja que la millor forma d'estimar el proïsme en temps de crisi és generant ocupació i compartint els béns materials per evitar l'exclusió. Activitats i Aniversaris Eclesials • 30è aniversari de la URC: El germà Lluís Serra explica la història de la Unió de Religiosos de Catalunya. • Pastoral de Joventut: S'anuncia l'arribada de la Creu de les Jornades Mundials de la Joventut a la diòcesi al maig. • Pedagogia Social: El doctor Armand Puig presenta el llibre Fem lloc als qui no entenen, basat en experiències amb col·lectius vulnerables a Reus.

  • 1h 20min

    Món Sardanista: La Cobla Reu Jove i la Sardana de l'Any

    Panorama de la Música de Cobla a Tarragona L'episodi d'avui se centra en l'actualitat de la cultura popular, destacant la trajectòria de la Cobla Reu Jove i el desenvolupament del certamen de la Sardana de l'Any. Es posa de manifest la importància de les formacions musicals de les comarques tarragonines i els reptes que afronten. La Cobla Reu Jove i el seu llegat Es destaca la figura del pare Joaquim Alqueza com a impulsor d'aquesta formació nascuda al col·legi Pare Mañanet de Reus fa poc més de deu anys. Els punts clau discutits inclouen: • La solidesa interpretativa i el prestigi assolit malgrat la joventut dels seus membres. • El repte de la renovació de la plantilla, ja que sovint altres cobles capten els seus músics a causa de la llunyania dels centres d'activitat principal. • L'anunci de l'acomiadament de tres músics en la ballada del Serrallo. Certamen de la Sardana de l'Any 2009 El programa entra de ple en la segona semifinal de la 21a edició d'aquest concurs organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. • L'objectiu és escollir la sardana més popular estrenada l'any 2009 mitjançant el vot de l'afició. • A diferència de les fases prèvies, ara s'anuncia el títol i l'autor abans de la interpretació. • S'emet la peça Cap d'any a Tossa de Siegfried Galbany, interpretada per la Cobla Mediterrània. "La Reu Jove és indiscutiblement la millor formació d'aquesta mena que mai ha tingut la seu a les comarques tarragonines." Altres activitats culturals Es mencionen futurs continguts com la Aplec Internacional a Cracòvia, el 50è aniversari de l'entitat organitzadora de l'Aplec de les Roquetes i les novetats en el Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes per a la temporada 2010.