Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

817-828 de 1228
  • 11'

    Noves tarifes i abonaments als pàrquings de Tarragona

    Millora del Servei i Reducció de Preus als Pàrquings Municipals L'Ajuntament de Tarragona, a través de l'empresa municipal Espimsa, ha posat en marxa aquest 1 d'abril una reforma integral de les tarifes d'aparcament. L'objectiu principal és revertir el que el tinent d'alcalde, Sergi de los Rios, ha qualificat de preus "abusius" per transformar el servei en una opció assequible i útil per a la ciutadania. Principals novetats tarifàries Reducció del preu per hora: Es passa d'una mitjana de 2,30 - 2,50 €/h a un preu base d'1,80 €/h. Targetes "Aparca fàcil": Permeten comprar paquets de 5, 10 o 15 hores, reduint el cost fins a uns 1,50 €/h. Bonificacions extra: S'aplica un descompte addicional del 5% per a col·lectius específics: Persones empadronades a Tarragona. Pensionistes. Famílies nombroses. Joves d'entre 18 i 25 anys. Abonaments específics i estratègics Es creen dues modalitats pensades per a situacions quotidianes concretes: 1. Abonament Escola: Per 20 € al mes, permet aparcar de 16:30 h a 17:30 h per recollir els infants. 2. Abonament Nocturn: Per 15 € al mes, permet l'ús de qualsevol dels 5 pàrquings de 20:00 h a 08:00 h l'endemà. Pàrquings on s'apliquen les mesures La xarxa que ara gestiona directament Espimsa inclou els aparcaments de: * Joan XXIII, President Companys, Avinguda Catalunya, Corsini i Batestini. "Consideràvem que els preus eren absolutament abusius. Ara la gent comença a percebre l'aparcament com un servei i no com una creu." Incidència Viària d'Última Hora L'episodi també ha informat d'un accident a la N-340 al quilòmetre 1196, a l'alçada de Bellbell (Baix Penedès), que provoca congestions i obliga els Mossos d'Esquadra a donar pas alternatiu.

  • 6'

    L'Hort dels Cirerers de Julio Manrique al Metropol

    Una Visió Renovada del Clàssic de Txékhov L'actriu Mireia Aixalà presenta l'adaptació de L'Hort dels Cirerers, una producció del Teatre Romea dirigida per Julio Manrique, que arriba al Teatre Metropol de Tarragona. L'obra és una versió de David Mamet que apropa el text original al públic contemporani mitjançant un llenguatge més directe i una posada en escena dinàmica. Eixos Principals de l'Obra Temàtica central: La decadència d'una família aristòcrata que, superada pels deutes i la seva incapacitat de canviar, ha de vendre la seva propietat més preuada. Gènere i to: Tot i ser un clàssic rus, Aixalà destaca que és una farsa de la vida que combina moments de gran diversió i rialles amb la tristesa de la pèrdua. Proximitat amb l'espectador: La direcció de Manrique aposta per trencar la barrera amb la platea, fent que els actors es barregin amb el públic per crear una experiència immersiva. Equip artístic: Un repartiment coral format per 13 actors, on cada personatge contribueix a la "festa" escènica de l'obra. Reflexions sobre la Condició Humana L'obra no només narra la història de Rússia, sinó que tracta temes universals com l'amor, la mort i la necessitat d'adaptar-se als nous temps. Mireia Aixalà interpreta l'Ània (filla del personatge de Montse Guallar), una jove que viu un procés de maduració personal: de ser una noia aristòcrata i passiva a entendre que cal treballar per tirar endavant. "És una obra plena de vida, de llum i d'alegria que sorprèn per la seva fluïdesa."

  • 19'

    Jordi Rovira, nou president de la RSAT: reptes i futur

    Entrevista a Jordi Rovira, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense Jordi Rovira assumeix la presidència de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) substituint Rafael Gabriel. En aquesta etapa, l'entitat es planteja una línia de continuïtat institucional però amb nous objectius centrats en la recerca i la difusió del patrimoni. Reptes i el futur del Museu Arqueològic Rovira posa l'accent en la necessitat d'un nou Museu Arqueològic a la Tabacalera, concebut com un projecte unitari i ambiciós: Consens institucional: Cal una acció conjunta de totes les administracions per evitar la fragmentació del projecte. Capitalitat: El museu no només ha de ser local, sinó que ha de reflectir la importància de Tàrraco com a capital de la província romana més gran de l'imperi. Pedagogia i recerca: L'equipament ha de permetre mostrar el gran volum de peces emmagatzemades i centralitzar els centres d'investigació. Situació dels monuments de Tarragona El nou president fa una radiografia crítica de l'estat actual de diversos elements patrimonials: La Necròpolis Paleocristiana: Denuncia el tancament de l'espai durant més de 15 anys, qualificant la situació de no decent i reclamant responsabilitats a l'administració gestora. El Circ Romà: Reivindica l'obertura de zones com la de Sedassos, on la inversió per fer-la accessible seria mínima. Crítica a les restauracions: Qüestiona algunes intervencions per "moda", com la del Pont del Diable, on l'eliminació de líquens podria accelerar el deteriorament de la pedra. Muralla: Adverteix sobre zones en perill d'ensorrament prop del portal de Sant Antoni. "El patrimoni és un bé massa important com perquè només en tingui cura l'administració; els ciutadans hem de vetllar-hi." Full de ruta de la RSAT L'entitat vol intensificar el seu paper actiu a la ciutat de la següent manera: Potenciant el Butlletí Arqueològic, la publicació activa més antiga de la ciutat. Fomentant la recerca innovadora, com el nou estudi sobre el disseny urbanístic de la Part Alta. Augmentant les activitats de difusió (visites guiades i conferències) per als ciutadans.

  • 15'

    Exposició pels 125 anys del Club Gimnàstic de Tarragona

    Commemoració històrica del centenari i quart del Club Gimnàstic En motiu de la celebració dels 125 anys de la fundació del Club Gimnàstic de Tarragona, el periodista Enric Pujol coordina una mostra històrica de gran magnitud. L'exposició, titulada '125 anys fent història', s'inaugura al Tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona i romandrà oberta fins a finals de juny. Estructura i àmbits de la mostra L'exposició s'ha dissenyat en vuit àmbits diferenciats que permeten fer un repàs exhaustiu a la vida del club. Entre les seccions més destacades trobem: Àmbit del Club: Ubicat a l'entrada i representat pels nans Mingui i Rosona. Àmbit del Futbol: Disposa de dues vitrines amb el material més voluminós. Seccions Històriques: Espais dedicats a la nàutica, excursionisme, hoquei, handbol, tenis, gimnàstica rítmica, pilota, bàsquet i atletisme. Tresors i documents inèdits La selecció d'objectes inclou peces de valor incalculable que provenen tant del club com de donacions de particulars i de l'Arxiu Municipal: El document fundacional original de l'any 1886. Llibres d'actes i alineacions, com el que registra el partit on Alfredo Di Stéfano va jugar amb la samarreta grana. Material esportiu antic: botes de la dècada de 1920, samarretes històriques i pilotes de diverses èpoques. Col·leccions d'insígnies de platí i trofeus rellevants com la Copa Catalunya. L'objectiu: El futur museu El president del club, Josep Maria Andreu, veu en aquesta exposició l'embrió del futur museu de l'entitat. Es planteja que, aprofitant la possible reforma de l'estadi pels Jocs del Mediterrani, es pugui crear un espai permanent per mostrar tot aquest patrimoni que actualment triplica en volum el que l'exposició pot encabir. "Hem volgut recuperar la paraula 'Gimnàstic' per sobre de 'Nàstic' per potenciar el sentiment de club per damunt de la secció de futbol." L'exposició també destaca les fites del club més enllà del futbol, recordant que l'entitat ha tingut campions del món i d'Europa en altres disciplines, i que va viure una època daurada a finals dels anys 40 amb el bàsquet i el futbol simultàniament a l'elit estatal.

  • 23'

    L'ús d'internet a Tarragona: dades i tendències

    Dades globals i penetració digital L'estudi elaborat per OASI (Organisme Autònom per a la Societat de la Informació) revela que la demarcació de Tarragona ha assolit xifres històriques en l'ús d'Internet, situant-se a prop del 80% de la població connectada. Aquest creixement de sis punts en l'últim any indica que, tot i la maduresa del mercat, encara no s'ha tocat sostre. Franxes d'edat i la lluita contra la fractura digital • Gent jove (15-39 anys): L'ús és pràcticament del 100%, integrant la xarxa de manera natural en el seu dia a dia. • Gent gran (+69 anys): Aquest és el segment amb el creixement més espectacular, doblant la seva penetració del 10% al 19% en un sol any. L'estudi atribueix aquest èxit a diversos factors clau: 1. La tasca de dinamització dels telecentres i l'impuls de l'administració pública. 2. La "pressió" dels familiars (fills i nets) per mantenir el contacte. 3. L'aprenentatge en municipis petits de menys de 4.000 habitants a través de projectes com Tinet. "Que un 20% dels ciutadans de més de 69 anys utilitzin internet no és només significatiu, és espectacular." Xarxes Socials: L'hegemonia de Facebook Més de la meitat dels internautes tarragonins usen xarxes socials (57%), amb una substitució clara de la missatgeria instantània tradicional pels nous entorns digitals: • Facebook: És l'eina dominant, utilitzada pel 96% dels usuaris de xarxes socials a causa del seu format més extens i generalista. • Twitter: Manté una presència més discreta (8%), focalitzada en un públic més professional o que busca la immediatesa i el sintetisme. • Xarxes professionals: Plataformes com LinkedIn comencen a guanyar terreny per a usos especialitzats. Tarragona en el context internacional Amb un 77% de mitjana d'ús global, les comarques de Tarragona se situen per sobre de la mitjana de Catalunya (71,8%) i d'Espanya (64%). A nivell europeu, la demarcació competeix directament amb estats líders com Bèlgica, Alemanya o França. Aquest èxit s'explica en gran part per la trajectòria de Tinet, la xarxa ciutadana pionera creada fa 15 anys, que ha generat un sentiment d'identitat digital i proximitat únic, oferint suport físic i telefònic als seus més de 31.500 usuaris.

  • 8'

    La nova Biblioteca Virtual Ramon Berenguer IV

    Presentació del projecte de digitalització La Diputació de Tarragona ha posat en marxa la creació de la Biblioteca Virtual Ramon Berenguer IV, una iniciativa d'abast cultural que pretén posar a disposició de la ciutadania l'ampli fons bibliogràfic de la institució. Segons explica Pilar Casas, cap de l'àrea de cultura, aquest projecte és una adaptació als temps moderns per recuperar l'esperit de l'antic Institut d'Estudis Ramon Berenguer IV. Objectius i fases del projecte El projecte es divideix en diverses etapes amb metes clares per als propers mesos: Digitalització prioritarià: Es començarà per les obres exaurides que ja no es troben al mercat i aquelles que han finalitzat el seu cicle vital de venda. Obertura al territori: La plataforma no només acollirà fons propis, sinó que s'ofereix a ajuntaments, centres d'estudis i associacions de la demarcació per digitalitzar les seves publicacions. Calendari: Es preveu que durant el primer semestre de 2012 ja hi hagi un centenar d'exemplars consultables, tot i que actualment ja es pot accedir a una prova pilot amb tres obres. Continguts destacats Entre el material que es podrà consultar gratuïtament, destaquen obres de gran valor històric i de prestigi com: "Publicacions sobre Tarragona Cristiana, la Batalla de l'Ebre o la Bibliografia Històrica Terraconense." Coexistència amb el format paper Un punt clau de l'entrevista és la confirmació que la Diputació no deixarà d'editar en paper. El salt digital es veu com un complement necessari per al foment i la difusió del patrimoni cultural, però es respectarà el desig dels autors i el valor del llibre físic. En molts casos, el format digital servirà per oferir versions ampliades de les obres impreses.

  • 12'

    Presentació del Tarragona Sails al Serrallo 2011

    Tarragona Sails: Una trobada de vaixells clàssics al Serrallo S'ha presentat oficialment la iniciativa Tarragona Sails, que tindrà lloc del 4 al 8 de maig al barri mariner del Serrallo, a Tarragona. Es tracta d'una concentració singular de vaixells d'època i amb esperit tradicional que pretén apropar la cultura marinera al gran públic. Principals activitats de l'esdeveniment Jornades de portes obertes: Tots els dies es podran visitar els vaixells per dins, conèixer la seva història i parlar directament amb els mariners i capitans. Navegació en flota: S'organitzaran sortides de navegació clàssica de 3 hores (en horari de matí i tarda) on el públic podrà embarcar-se i navegar conjuntament amb tota la flota. Fira i espai lúdic: El passeig del Serrallo acollirà una fira marinera i activitats infantils, incloent inflables temàtics de vaixells pirates. Vaixells destacats i característiques "És un vaixell que navega de veritat com navegaven els vaixells catalans del segle XVIII-XIX." El bergantí Sirano: Un vaixell construït l'any 1989 seguint mètodes tradicionals del segle XIX i l'únic a Catalunya amb aparell quadra. Sotter Kroos: Una goleta de 40 metres de llargada reconeguda internacionalment per la seva elegància. La goleta verda: Un projecte ecològic on cada detall està cuidat per evitar qualsevol tipus de contaminació marina. Objectius i visió de futur L'organització, amb el suport de l'Associació de Restaurants i Comerciants del Serrallo, aspira a convertir Tarragona en el centre neuràlgic de la vela tradicional a la Mediterrània. Tot i ser una primera edició amb uns 5 o 7 vaixells confirmats, la voluntat és créixer fins a assolir dimensions similars a les grans concentracions europees com les de Brest o Amsterdam.

  • 10'

    Projecte de rehabilitació de la Quinta de Sant Rafael

    Rehabilitació de la Quinta de Sant Rafael L'edifici modernista Quinta de Sant Rafael, situat al Parc de la Ciutat de Tarragona, serà objecte d'una profunda remodelació per convertir-se en un centre d'interpretació de la natura. El projecte, dirigit per l'arquitecte Miquel Orellana, pretén recuperar l'esplendor original d'aquesta edificació que va ser la residència de la família Puig i Valls. Detalls del Projecte Arquitectònic La intervenció es divideix en diverses estratègies segons la planta: Planta Baixa: Es restaurarà per mantenir la seva essència original, recuperant motllures, orles i paviments hidràulics. Les antigues sales d'estar es convertiran en espais d'exposició permanent sobre la natura del parc. Planta Superior: Es destinarà a usos administratius i sales de reunions polivalents. Per garantir l'accessibilitat, s'instal·larà un ascensor circular de vidre dins de l'ull de l'escala original. Coberta i Torre: Es realitzarà un manteniment de la torre i s'instal·laran equips de climatització a la terrassa, degudament camuflats amb xapa metàl·lica per no trencar l'estètica visual des dels edificis veïns. Valor Patrimonial i Social L'arquitecte subratlla la dificultat de trobar personal especialitzat en oficis tradicionals com guixaires o ceramistes per reproduir exactament els acabats de l'època. "L'obertura de l'edifici facilitarà la connexió entre Ramón i Cajal i l'Avinguda Roma, actuant com un pol d'atracció cap al parc." Un cop finalitzades les obres, l'edifici deixarà d'estar tancat i abandonat per esdevenir un equipament públic totalment obert a la ciutadania.

  • 15'

    Entrevista a Anna Guas, presidenta de les colles castelleres

    Nova etapa a la Coordinadora de Colles Castelleres L'entrevista presenta Anna Guas com la nova presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). Guas encara un mandat d'un any amb l'objectiu de gestionar l'impacte mediàtic i social del fet casteller. El seu nomenament segueix un sistema de presidència rotativa acordat per la junta, passant per diferents colles com a part d'un projecte de tres anys. El debat sobre la publicitat a les camises Un dels punts més rellevants de l'assemblea recent ha estat la discussió sobre l'ús de patrocinadors en la vestimenta tradicional. Els punts clau han estat: Acord vigent: Es manté el compromís amb Cerveses Damm fins al 2012. Durant aquest període, no es permetrà publicitat a la camisa, els pantalons, la faixa ni el mocador. Votació: L'assemblea va rebutjar majoritàriament la publicitat amb 565 vots a favor de mantenir l'essència tradicional davant només 65 vots en contra. Valors: S'ha obert un procés de discussió interna per definir els valors socials i tradicionals dels castells per evitar que es converteixin en un simple suport comercial com els esports de motor. Seguretat i prevenció: El casc als dosos La seguretat continua sent una prioritat absoluta per a la CCCC: S'han presentat informes que aconsellen l'ús del casc per als dosos en totes les estructures. Actualment, el 54% de les colles ja l'utilitzen, i s'espera que la seva implementació sigui total a finals de temporada. El 9 d'abril se celebraran les jornades de prevenció per minimitzar riscos i millorar la tècnica. Impacte del Patrimoni de la Humanitat Aquesta és la primera temporada completa després del reconeixement de la UNESCO. Això ha provocat: Un increment sense precedents de l'interès dels mitjans internacionals. Col·laboracions estretes amb TV3 per a la difusió d'un documental en 3D. Millora de la imatge de marca i presència habitual en informatius. "Hem de parlar dels valors que ens fan diferents; la gent ha d'entendre que som cultura popular i tradició, no un grup esportiu qualsevol."

  • 20'

    Troballa d'una volta romana intacta a Cala Gapitu

    Descobriment històric a Tarraco Les excavacions arqueològiques a Cala Gapitu (el Beateri de Sant Domènec) han tret a la llum una volta romana d'accés directe al fòrum provincial. Aquesta troballa ha estat una sorpresa excepcional pel seu estat de conservació pràcticament intacte. Característiques i funció de la volta Dimensions: Fa aproximadament 14 metres de llargada i una mica més de 3 metres d'amplada. Funció: S'identifica com un accés de servei o d'infraestructura que connectava la part baixa de la plaça amb el porticat de representació del fòrum. Ubicació: Es troba a un nivell inferior a la coneguda volta del Pallol, confirmant hipòtesis que ja es mostraven a la maqueta de la ciutat. Gestió del patrimoni i futur projecte La volta s'ha conservat tan bé gràcies al fet que va ser reutilitzada per fonamentar la façana de l'edifici actual sense ser alterada. Segons l'arqueòloga municipal, la troballa no atura el projecte del futur centre sociocultural, sinó que l'enriqueix: "No cal ser molt sensible al patrimoni per veure que, quan veus això, val la pena reubicar un ascensor per donar valor a les restes." Altres intervencions: El camí de la Fonteta L'entrevista també destaca les campanyes al carrer Ibiza, davant de la Tabacalera, on s'ha recuperat el camí de la Fonteta. Aquesta via romana, que inclou mausoleus i enterraments, es pretén integrar com un espai de trànsit ciutadà mitjançant passarel·les elevades, creant un circuit turístic fins al riu.

  • 15'

    Joan Masdeu presenta 'Casa Morada' a Tarragona Ràdio

    Presentació de Casa Morada L'exlíder de Whiskins, Joan Masdeu, s'estrena com a solista amb el seu nou treball discogràfic titulat Casa Morada. Aquest disc neix d'un procés creatiu "a foc lent", cuinat principalment a l'estudi de Banyeres del Penedès que dóna nom a l'àlbum i en col·laboració estreta amb el productor Àngel Santiago. Un estil continuista però íntim Masdeu reconeix la influència inevitable del seu passat musical, destacant dos factors clau: * La seva veu identificativa, que va marcar l'etapa anterior. * La seva faceta com a compositor principal de la seva antiga banda. Tot i això, l'artista defineix el disc com una proposta més introspectiva i personal: "És un disc que parla molt de sensacions i sentiments particulars, un univers interior amb lletres que jo anomeno blindades o tancades." La gira i la indústria musical L'artista aposta per la versatilitat en els directes, oferint des de formats en quintet elèctric fins a actuacions íntimes només amb guitarra acústica, sota el nom de Miniatures. La gira recorrerà diverses localitats catalanes com Tortosa, Terrassa, Girona, Barcelona i Tarragona. Finalment, Masdeu reflexiona sobre la crisi del sector i el paper del disc físic, que avui considera gairebé un souvenir o targeta de presentació. Per fomentar-ne la venda, ha impulsat una iniciativa curiosa: el sorteig d'un concert privat a domicili per a aquells que adquireixin l'àlbum.

  • 16'

    Tarragona estrena la seva primera Fira d'Art

    Tarragona acull la primera Fira d'Art a la Rambla Nova Aquest dissabte, 2 d'abril, la ciutat de Tarragona celebra la seva primera edició de la Fira d'Art. L'esdeveniment, organitzat amb la col·laboració de l'Ajuntament i entitats com PIPA i Via T, neix amb la voluntat d'omplir un buit en el circuit de fires artístiques de Catalunya i apropar les obres dels creadors directament a la ciutadania. Detalls de l'esdeveniment Ubicació: Coca central de la Rambla Nova, entre els carrers Sant Agustí i Sant Francesc. Horari: De les 10:00 h fins a les 21:00 h de forma ininterrompuda. Participants: Un total de 52 pintors procedents de tot Catalunya i l'Aragó. L'objectiu: l'art al carrer Segons l'organitzador Màrius Massip, la finalitat principal és trencar les barreres que sovint allunyen el públic de les galeries convencionals. La fira permet un contacte directe entre l'artista i el comprador, oferint un valor afegit en poder conèixer la història i la tècnica darrere de cada peça. "Una Fira d'Art és una excel·lent pantalla pel públic en general i pel pintor poder exposar l'obra." Característiques de les obres Exclusivitat: Totes les peces exposades són originals i úniques, sense reproduccions ni còpies. Diversitat de tècniques: Tot i que se centra en la pintura, s'hi podran trobar estils com l'oli, l'acrílic, l'aquarel·la, el collage, el dibuix i la tinta. Preus assequibles: Es busca que l'art sigui accessible i es fomenti la compra tant per a ús personal com per a obsequis. L'organització espera que aquesta edició sigui l'inici d'una tradició estable a la ciutat, aprofitant el gran volum d'artistes locals i l'interès creixent del públic pel sector artístic.