Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

841-852 de 1228
  • 11'

    Caminem per Llevant: Trobada veïnal i millora del barri

    Trobada veïnal i cohesió de Llevant Aquest proper diumenge, 27 de març, la Federació d'Associacions de Veïns de l'àrea de Llevant de Tarragona organitza la primera edició de Caminem per Llevant. Es tracta d'una iniciativa que uneix les 10 associacions de veïns de la zona amb un doble objectiu: gaudir d'una jornada esportiva i mostrar la unitat d'un barri que ja acull més de 13.000 residents (aproximadament un 10% de la població de Tarragona). Detalls de la caminada Recorregut: Un total d'11 quilòmetres que passen per nuclis com La Sabinosa, Cala Romana, Boscos i Solimar, fins a arribar a Ferran. Punt de sortida: Gasolinera de la Sabinosa a les 9:45 h (cal tenir en compte el canvi d'hora de primavera). Inclusió: El traçat permet que els participants s'hi uneixin en diferents punts i horaris marcats en el tríptic informatiu. Logística: Es recomana l'ús del transport públic (EMT) o aparcar al pàrquing de la Sabinosa per fomentar la sostenibilitat. Reivindicacions i millores Francesc Putal, president de la federació, subratlla que no es tracta d'una marxa de protesta sinó d'una acció per a la millora positiva del barri. Les necessitats principals se centren en la manca d'equipaments bàsics: Equipaments educatius i sanitaris: Es reclama la instal·lació d'una llar d'infants, un CEIP, un institut i una extensió del CAP, atès que la zona ha passat de ser de segona residència a zona de residència habitual. El Preventori de la Sabinosa: Els veïns demanen a l'Ajuntament i la Diputació que es posin d'acord per desbloquejar i netejar l'espai. Tot i que no hi ha consens sobre l'ús final (escola, parador, etc.), la prioritat és que l'espai s'obri perquè la ciutadania pugui passejar-hi. "No és una marxa per reivindicar, sinó per millorar... volem estar al costat de l'administració per tirar endavant un barri que té mancances."

  • 23'

    La Volta Ciclista i el balanç esportiu de Tarragona

    Tarragona com a epicentre del ciclisme català L'episodi se centra en l'arribada i sortida de la Volta Ciclista a Catalunya a Tarragona, coincidint amb l'edició del centenari. El regidor d'esports, José Cosano, destaca la importància de tenir dues etapes (final d'etapa divendres i sortida dissabte), un fet inèdit que permet generar un impacte econòmic real mitjançant l'allotjament de tot l'equip ciclista a la ciutat. Detalls de l'etapa i recorregut • Recorregut urbà: Els ciclistes passaran per punts emblemàtics com la Via Augusta, el Serrallo i el front marítim. • Final en pujada: S'ha dissenyat un final exigent amb una pujada de 400-500 metres al carrer Stanislau Figueres, acabant al Passeig de l'Imperi amb la muralla romana com a teló de fons. • Projecte de futur: Es confirma que s'està treballant fermament per portar una etapa del Tour de França el 2014, vinculat a la candidatura dels Jocs del Mediterrani 2017. Balanç de mandat i futur polític José Cosano fa un repàs dels seus quatre anys al capdavant de la regidoria d'Esports, subratllant el creixement de la massa social esportiva a la ciutat. Infraestructures i abonats • Creixement espectacular: S'ha passat d'uns 3.000 abonats al Patronat Municipal d'Esports a més d'11.000. • Millores a barris: Destaca el canvi del tàrtar a les pistes de Camp Clar, la coberta de la piscina de Sant Salvador i el nou centre de Torreforta-Riu Clar. • Tarifes: Tarragona es manté amb una de les tres tarifes de serveis esportius més barates de Catalunya. "Hem demostrat que primer és el projecte de ciutat i després cada un dels clubs." Relleu i clubs de la ciutat Respecte a la seva sortida de les llistes i el fitxatge de l'atleta Natàlia Rodríguez, Cosano ho descriu com una "idea estel·lar" que potenciarà la imatge internacional de la ciutat de cara als Jocs del Mediterrani. També destaca l'esforç per salvar econòmicament entitats com el club de voleibol Sant Pere i Sant Pau mitjançant convenis plurianuals.

  • 12'

    Els Tres Toms tornen a Tarragona amb el Gremi de Pagesos

    La tradició dels Tres Toms a Tarragona Aquest proper diumenge, 27 de març, Tarragona celebra la tradicional festa dels Tres Toms, una exhibició històrica de carros i carruatges organitzada pel Gremi de Pagesos. En l'entrevista, Joan Sales (secretari del Gremi) i Jordi Batet (coordinador de la festa) detallen els preparatius d'un esdeveniment que vincula la ciutat amb el seu passat agrícola. Dades de participació i origen L'edició d'enguany preveu una participació notable d'arreu de Catalunya: - Un total d'uns 75-80 carruatges de diversos estils. - Prop de 75-80 cavalls muntats i uns 190 animals de tir en total. - Més de 400 persones implicades directament en la desfilada. - Participants provinents de localitats com Banyeres del Penedès, Tortosa, Gandesa, Reus, Sant Cugat del Vallès i Vilanova i la Geltrú. Recorregut i horaris clau La jornada començarà ben d'hora per als participants amb un esmorzar a la Tabacalera: 1. 09:00h: Concentració al pàrquing de la Tabacalera. 2. 11:30h: Sortida en direcció a la Rambla Nova. 3. 12:00h: Arribada a la Rambla, on es faran els tres tombs entre la font del Centenari i el Balcó del Mediterrani. 4. Benedicció: Tindrà lloc durant el primer tomb davant les oficines municipals de l'Ajuntament. Història i valor patrimonial Joan Sales recorda com ha canviat la festa des de la dècada dels 40, destacant que el Gremi de Pagesos (fundat el 1353) encara manté el seu patrimoni, com l'església pròpia amb obres de Josep Maria Jujol. Antigament, la festa unia especialment la pagesia amb els pescadors del Serrallo. "Abans hi havia pràcticament baralles per veure qui portava el carro més maco o més ben adornat; ara la festa s'ha modernitzat perquè la canalla gaudeixi de coses que ja no es veuen."

  • 18'

    Registre de Subtitulació de Société Radio-Canada

    Descripció de la Transmissió Aquest document presenta un registre tècnic i seqüencial relatiu al servei de subtitulació proporcionat per la Société Radio-Canada. El text es divideix en intervals de temps de 30 segons, indicant la presència d'activitat de subtitulat en una emissió continuada. Característiques de la Seqüència Origen del senyal: La totalitat del contingut prové de la Société Radio-Canada. Estat de la transcripció: Es detecten nombrosos segments amb indicadors de silenci o absència de diàleg (representats per punts suspensius), Continuitat temporal: El registre cobreix un període des del segon 0 fins a més enllà dels 1100 segons. "Sous-titrage Société Radio-Canada" Aquest és l'únic identificador textual clar que es repeteix durant la fase inicial de l'emissió, consolidant la font oficial de la informació.

  • 20'

    Entrevista a Carles Sanz: Premis Tarragona Turisme i nous projectes

    Premis Tarragona Turisme: 14a Edició L'entrevista se centra en la celebració dels Premis Tarragona Turisme al Teatre Metropol. El gerent del Patronat, Carles Sanz, destaca que els guardonats d'enguany segueixen les directrius de la UNESCO, centrant-se en tres pilars del patrimoni tarragoní: Patrimoni de la Humanitat: Reconeixement a les quatre colles castelleres de la ciutat. Gastronomia: Diplomes a quatre associacions que promouen la dieta mediterrània i la cuina local: Tarracotaula, l'ARPA, els Arts i Tarragona d'Essència. Setmana Santa: Un diploma especial per a l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa pel seu reconeixement com a festa d'interès històric nacional. Transformació de la Informació Turística Sanz detalla la modernització dels serveis d'atenció al visitant amb la substitució dels antics poliedres informatius per noves infraestructures: Oficines en condicions: Obertura d'un punt al Camp de Mart i millora de l'oficina del carrer Major. Informació 24h: Instal·lació de sis pantalles tàctils de 42 polsades en punts estratègics com el Serrallo, la Rambla i la Plaça de la Font. L'Espai Tarragona: Un projecte ambiciós a l'antic Banc d'Espanya que fusionarà el món del visitant amb l'habitant mitjançant oci, restauració i serveis turístics. Estratègia i Futura Gestió El Patronat passarà a ser l'empresa pública Tarragona Turisme S.A. per agilitzar la gestió i integrar el sector privat. Segons Sanz, la ciutat ha de competir per valors únics i no per preu: "No podem anar a competir amb altres models que es basen en el preu, sinó que hem d'anar a competir pels nostres valors." Finalment, es destaca el projecte de l'Anella Verda i els Camins de Tarragona, que busca convertir la xarxa de camins i monuments d'extraradi en un producte turístic d'alt valor per a la salut i la cultura.

  • 16'

    Col·locació de la primera pedra del Mercat Central de Tarragona

    Un projecte històric per al comerç de la ciutat L'acte celebra la col·locació de la primera pedra de la remodelació del Mercat Central de Tarragona, una obra que es considera clau per a la revitalització del centre urbà. Després de més de deu anys de gestions i demores, s'inicia una fase d'obres definitiva amb un termini d'execució previst de 30 mesos. Aspectes clau de la remodelació Modernització de l'edifici: Tot i ser un edifici modernista històric, s'adaptarà a les necessitats del segle XXI, incloent-hi una planta logística i millores significatives en la càrrega i descàrrega. Millora de la mobilitat: Es crearan més de 330 noves places d'aparcament per facilitar l'accés dels clients al centre comercial. Impacte econòmic i social: El projecte no només afecta els paradistes, sinó que actua com un motor per a tot el comerç de proximitat i el sector residencial de l'entorn. Compromís institucional i finançament L'obra compta amb el suport de diverses administracions, destacant la participació de l'Ajuntament de Tarragona i el Ministeri de Foment: El Ministeri de Foment aporta un compromís de 8 milions d'euros per a la rehabilitació i modernització. L'obra té un pressupost total aproximat de 27 milions d'euros (més IVA), essent l'actuació pública municipal més important realitzada a la ciutat fins a la data. "Avui és el quilòmetre zero d'aquesta cingladura de present i de futur. Avui comença el primer dia del futur en el mercat de Tarragona." Previsions i futur del centre urbà El projecte desencadena una reforma integral del centre que inclourà, en fases posteriors, la remodelació de la Rambla Nova i l'ampliació dels seus aparcaments. Malgrat les molèsties que les obres puguin causar a veïns i comerciants durant els propers mesos, les autoritats fan una crida a la paciència destacant que els treballs ja no tenen aturador i garanteixen la supervivència del comerç tradicional davant els nous reptes.

  • 14'

    Salutació nocturna continuada

    Resum de la interacció Aquesta sessió consisteix en una repetició sistemàtica de la salutació formal "Bona nit". No s'ha desenvolupat cap altre tema de conversa ni s'ha proporcionat informació addicional durant el temps transcorregut. Detalls clau: Constància: La salutació es repeteix en intervals regulars de 30 segons. Formalitat: S'utilitza exclusivament la fórmula de cortesia estàndard en català. Manca de contingut: L'episodi no presenta cap intercanvi de dades, consultes o debats. "Bona nit" En resum, es tracta d'una seqüència de cortesia bàsica mantinguda al llarg de tota la transcripció.

  • 8'

    La família Coleman arriba al Teatre Metropol

    Resum de l'entrevista sobre l'obra La omisión de la familia Coleman El programa de Tarragona Ràdio entrevista l'actor Jorge Castaño amb motiu de la representació de l'obra La omisión de la familia Coleman, de la companyia argentina Timbre 4, que tindrà lloc aquest divendres 25 de març al Teatre Metropol. Sobre la trama i la universalitat L'obra, creada i dirigida per Claudio Tolcachir, narra la història d'una família amb els rols completament trastocats. Jorge Castaño destaca que: És una comèdia d'humor negre que porta les relacions familiars a l'extrem. Explora temes universals, fet que ha permès que l'obra triomfi a tot el món (França, Sèrbia, Estats Units, etc.) malgrat les diferències culturals. L'espectador sovint riu, però acaba reflexionant sobre la seva pròpia realitat familiar. Impacte i trajectòria L'obra es va estrenar a Buenos Aires l'any 2005 i es va convertir en un fenomen de crítica i públic. Castaño explica que, tot i ser una obra de text sense grans artificis, aconsegueix connectar emocionalment amb l'audiència: "És una obra on passes un bon moment veient-la i després te'n vas reflexionant; queden coses per parlar un cop acabada la funció." Sorteig d'entrades Durant la segona part del fragment, el programa realitza un concurs telefònic on es regalen dues entrades dobles als oients que han estat atents a l'entrevista, premiant la Fina López i la Dora Rioja per identificar el paper de l'actor (el metge) i la ciutat d'estrena de l'obra (Buenos Aires).

  • 19'

    Ramon Solsona i 'L'home de la maleta', Premi Sant Jordi

    L'escriptor Ramon Solsona presenta la seva guardonada novel·la L'home de la maleta, guanyadora del Premi Sant Jordi 2010. L'obra narra la vida d'un músic jubilat que transita per les llars de les seves tres filles, reflectint el contrast entre el model de família tradicional i les noves estructures familiars contemporànies. Eixos principals de la novel·la El canvi familiar: L'història explora la transició d'una família on la dona era el centre emocional i cuidador cap a un model més flexible i mòbil, que el protagonista anomena de "quita i pont". L'amistat com a refugi: Solsona planteja si els vincles d'amistat de tota la vida, viscuts a través de la música de festa major, poden ser més sòlids que els consanguinis. Memòria històrica: Tot i el to irònic del personatge, el llibre recull records de la Guerra Civil i la misèria de la postguerra. El tractament de la llengua Un dels aspectes més singulars del llibre és l'aposta estilística de Solsona per un català popular i genuí. - L'autor ha fet un esforç conscient per reproduir la parla de la generació que no va poder anar a l'escola en català. - L'obra combina barbarismes habituals (com vacacions o apallido) amb una fraseologia rica i autèntica. - Solsona defensa aquesta tria per donar naturalitat i veritat al personatge, fugint de la rigidesa normativa en els pensaments del protagonista. "Escriure malament costa molt. He hagut de fer molt d'esforç per rectificar i posar-ho d'una manera popular i autèntica." Trajectòria i visió de la literatura Solsona, conegut per la seva vessant de divulgador lingüístic i col·laborador en mitjans com RAC1 o La Vanguardia, confessa que ha trigat sis anys a polir aquesta novel·la. No busca ser un best-seller efímer, sinó esdevenir un long-seller. Finalment, l'autor celebra la vitalitat actual de la narrativa catalana, posant com a exemple l'èxit de Pa negre per apropar la literatura de qualitat al gran públic.

  • 13'

    Entrevista a Pablo Pineda sobre integració laboral

    Pablo Pineda i la lluita per la igualtat sociolaboral En aquesta connexió des del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili, es recull el testimoniatge de Pablo Pineda, reconegut per ser la primera persona amb síndrome de Down a obtenir un títol universitari a Europa i per la seva participació en la pel·lícula Yo, también. La igualtat com a actitud individual i social Pineda destaca que la igualtat no és només una qüestió de drets teòrics, sinó que comença amb un mateix: Autoconvenciment: Si la persona amb discapacitat no creu en les seves capacitats, és difícil exigir la igualtat a la resta. Entorn familiar: Explica com el suport dels seus pares va ser clau per anar a l'escola ordinària i tenir les mateixes oportunitats que els seus germans. Drets laborals: Reclama que les empreses tinguin una actitud oberta per garantir els mateixos drets de treball per a tothom. L'experiència universitària i la cara oculta de la integració Pineda reflexiona sobre el seu pas per la universitat com a diplomat en magisteri i gairebé llicenciat en psicopedagogia. Malgrat ser un èxit acadèmic, denuncia la solitud que va experimentar: "La tirania de ser un més, al final, et fa patir més, perquè passes desapercebut i acabes sol." Segons l'entrevistat, la universitat reflecteix una societat individualista on, un cop assolida la integració formal, l'entorn s'oblida de la interacció personal real. Cinema i visibilitat L'actor comenta que la seva etapa al cinema va ser un punt d'inflexió que li va permetre adquirir un "estatus superior" per sobre del diagnòstic, demostrant que les persones amb síndrome de Down poden treballar en qualsevol àmbit. Amb tot, considera l'experiència cinematogràfica com a única i irrepetible, preferint centrar-se ara en la seva tasca de conferenciant per conscienciar empresaris a través de la Fundación Adecco.

  • 29'

    Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros: balanç i futur de Tarragona

    Balanç del Mandat i Projectes d'Actualitat L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, analitza la situació de la ciutat a les portes dels comicis del 22 de maig. L'entrevista se centra en el desbloqueig de projectes històrics i la transformació urbana a través de grans equipaments culturals i infraestructures clau. Gestió del Patrimoni i la Tabacalera • La Sabinosa: Ballesteros aclareix que la propietat és de la Diputació de Tarragona i proposa la creació d'un parador nacional per evitar la degradació de l'espai, mantenint-ne el valor catalogat. • Complex Tabacalera: L'alcalde defensa el projecte com una "ciutat de la cultura" de 50.000 metres quadrats que inclourà: - El Museu Nacional Arqueològic (MNAT). - La Gran Biblioteca Pública de l'Estat. - Espais per a músics, artistes i l'arxiu històric. Infraestructures Ferroviàries i el Mercat Central • L'Estació de Ferrocarril: S'anuncia una inversió de 27 milions d'euros per remodelar l'edifici i millorar l'accessibilitat amb ascensors i escales mecàniques. • Plaça dels Carros: S'inicia la solució al pas a nivell amb un projecte per a vianants que prioritza la seguretat ciutadana. • Mercat Central: Amb la primera pedra ja col·locada, es preveu un termini de 30 mesos per finalitzar una obra que actua com a motor comercial del centre. "No queda cap tema històric aturat a la ciutat; tots estan en marxa o a punt de realitzar-se." Estratègia Electoral i Micropolítica • L'alcalde destaca la incorporació d'independents de prestigi a la llista del PSC, com Paco Zapater o Natàlia Rodríguez, per obrir la política a la societat civil. • Es subratlla la importància de la micropolítica: millores en la neteja, el manteniment de carrers (carrer August, baixada de la Misericòrdia) i la vida quotidiana dels tarragonins.

  • 9'

    2011-03-22

    Compromís ciutadà i estratègia internacional Màrio Rigau, president executiu de la candidatura de Tarragona 2017, detalla els preparatius de l'acte de reconeixement al suport rebut pel projecte dels Jocs Mediterranis. L'esdeveniment destaca pel gran volum de voluntariat, un aspecte que ha sorprès positivament la comissió d'avaluació. Punts clau de l'acte i la candidatura: Participació massiva: L'acte vol ser una festa per agrair el compromís de clubs esportius, esportistes i, sobretot, dels ciutadans voluntaris. Impacte internacional: L'esdeveniment serà visionat pels comitès olímpics que han de votar, servint com a prova de la fortalesa i capacitat organitzativa de la ciutat. Convidats destacats: Participaran figures com Modesta Cid, i grups emblemàtics com Los Rebeldes, Los Manolos i el Teatre de Guerrilla. Full de ruta: Es constituirà un grup d'estratègia internacional amb experts del moviment olímpic (com membres del CIO) per assegurar el vot favorable a Tarragona. "Mai cap ciutat candidata havia assolit aquest nivell de compromís de la ciutadania amb el projecte."