Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

985-996 de 1228
  • 23'

    Tarragona i la candidatura als Jocs Mediterranis 2013-2017

    Gestió d'emergència per als Jocs Mediterranis L'entrevista amb Mario Rigau, responsable del Comitè Executiu de la candidatura, detalla la situació crítica del moviment olímpic mediterrani després de la desestimació de la ciutat grega de Bolos. Tarragona es troba en un procés accelerat per presentar un dossier abans del 13 de febrer per organitzar els jocs el 2013. Procés de votació i garanties • Un total de 78 membres tenen dret a vot, amb la restricció que representants de països amb ciutats candidates (Espanya, Líbia i Turquia) no poden votar. • La decisió final es prendrà al voltant del 23 de febrer. • S'estan tancant els avals financers amb el Consejo Superior de Deportes, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona. Adaptació del projecte: del 2017 al 2013 L'avançament de la data implica un canvi conceptual important: • Programa esportiu: S'ha de passar de 18 a 31 disciplines esportives per mimetitzar el programa previst originalment per a Bolos. • Subseus: S'incorporen localitats com Constantí, Torredembarra i Valls per absorbir el volum de competicions. • Infraestructures: No es podrà realitzar tota l'obra nova prevista per al 2017, apostant per solucions imaginatives i l'ús del parc hoteler existent per a la Vila Mediterrània. "Tarragona té capacitat per donar una resposta satisfactòria a les necessitats del moviment olímpic internacional." Perspectives de futur i polèmica política Rigau defensa que, encara que no s'aconsegueixi la seu per al 2013, la predisposició de la ciutat a "rescatar" els jocs la deixa en una posició immillorable per al 2017. Respecte a les crítiques de l'oposició (CiU i PP) sobre una possible gestió partidista, Rigau es manté al marge i afirma que el seu compromís és exclusivament amb la viabilitat del projecte olímpic.

  • 12'

    Agenda Cultural de Tarragona i voltants (4-6 febrer)

    Cap de setmana d'activitat cultural intensa a Tarragona L'agenda de Tarragona Ràdio presenta una gran varietat de propostes per al primer cap de setmana de febrer. La programació inclou des de tallers de cançó improvisada fins a grans concerts de pop, hip-hop i obres de teatre de renom. Música i Concerts Destacats Divendres: Concert i taller de cant improvisat amb Artur Gaia al Cafè del Metropol. Actuació del grup de pop tarragoní Els Cruz a La Vaqueria, presentant el disc "Ciencias Naturales". Sessió de hip-hop amb Falsa Alarma a la Sala Zero, dins del cicle Do It Yourself. Sessions de DJ a la sala El Cau (DJ Ramán i DJ Madrasur). Dissabte: Cicle de cinema amb música en directe al Magatzem amb la pel·lícula "El Circ" de Charles Chaplin. Concerts a Valls (Festes Decennals) amb Dani Martín, Els Amics de les Arts, Obrim Pas i Mishima. Actuació de Pep Sala i Miquel del Roig a l'Ametlla de Mar. Teatre i Arts Escèniques "Abra Cadàver" de la companyia Untold Theatre a la Sala Trono (divendres i dissabte). "Fora de Joc" de Sergi Belbel al Teatre Metropol, una comèdia sobre la crisi familiar. "És un joc sobre una cosa que és prou sèria, que és la crisi, explicada a través d'una família de classe mitjana i els seus trasbalsos." — Francesc Luquetti "La Casa de los Líos" a càrrec d'Àlvaro Portes el diumenge al Metropol. Exposicions i Activitats Familiars Inauguració de l'exposició "Àfrica, l'objecte com a valor del canvi" a la Fundació Caixa Tarragona. Activitats infantils: Tallers de globus aerostàtics a Bauhaus, contacontes a l'Abacus i al Corte Inglés, i l'espectacle "Escribo" dels Comediants al CaixaForum. Cultura i Història: Viatge a Barcino i Baetulo organitzat pel MNAT i la Biblioteca Pública dins el cicle "Llegim Tàrraco".

  • 20'

    Publicació de l'obra completa de Josep Anton Baixeres

    Homenatge al llegat de Josep Anton Baixeres Tarragona Ràdio entrevista l'escriptor Joan Caballé, membre del col·lectiu La Gent del Llam, per parlar de la recent publicació del primer volum de l'obra completa de Josep Anton Baixeres (1927-2008), editat per Cossetània Edicions. Una iniciativa per fer justícia literària L'objectiu principal d'aquest projecte no és només retre homenatge a l'advocat, escriptor i polític tarragoní, sinó garantir l'accés a una producció que fins ara era difícil de consultar. Els motius principals del projecte són: * Recuperar obra inèdita que l'autor no va arribar a publicar en vida. * Unificar materials dispersos com versions teatrals, conferències, articles periodístics i guions radiofònics. * Actualitzar edicions descatalogades o molt antigues de la seva narrativa. El primer volum: Narrativa curta Aquest primer lliurament se centra en la narrativa breu, recollint textos des dels inicis de l'autor (anys 50) fins al final de la seva vida. Caballé destaca que l'estil de Baixeres es caracteritza per una ironia profunda, un llenguatge culte i l'ús de la distància narrativa per retratar la realitat social. "Ell va inventar una ciutat que es diu Castellet, que és Tarragona, i a partir d'aquesta invenció fa un retrat molt incisiu i agut del franquisme i la transició." Estructura del projecte editorial L'obra completa constarà de set o vuit volums que es publicaran a un ritme aproximat d'un per any: 1. Narrativa curta: El ja publicat, amb més de 500 pàgines. 2. Novel·la: Inclourà L'anella al dit i Les mares. 3. Teatre: Amb una gran part de material inèdit. 4. Traduccions: Destacant la seva tasca amb autors alemanys com Goethe. 5. Periodisme i assaig: Cròniques radiofòniques a Ràdio Tarragona i textos erudits. Baixeres: Un home de servei a la cultura Joan Caballé defineix Baixeres com un "ciutadà compromès" que va posar la seva ploma al servei de la llengua i la ciutat. Tot i ser una figura perifèrica en el cànon literari de Barcelona, la seva importància a Tarragona és cabdal com a cronista de la segona meitat del segle XX.

  • 11'

    25 anys de Tarragona Ràdio: Memòria i Història Local

    Commemoració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio L'emissora celebra un quart de segle sent la veu de la ciutat, recordant els moments històrics i les veus que han marcat l'evolució de Tarragona des de 1986. En aquest espai especial, es repassen fets clau des de l'àmbit casteller fins a la política institucional. Moments Històrics i Veus Protagonistes Crònica Castellera: Es recorda la retransmissió de Carles Cortés l'any 1996, quan els Xiquets del Serrallo van carregar el 4 de 8 per Sant Magí. Transformació Política: El pas dels governs civils a subdelegacions del govern l'any 1997, amb el testimoni de Margarita López. Universitat Rovira i Virgili (URV): La presa de possessió de Lluís Arola com a segon rector l'any 1998, un pilar clau per al desenvolupament intel·lectual de la ciutat. Visió Institucional: El balanç del president Jordi Pujol l'any 2003, destacant la importància de la universitat, la gestió de l'aigua i l'impacte de Port Aventura. Les Notícies més Destacades pels Oients Mitjançant la participació dels oients a través del telèfon i xarxes socials, s'han definit les notícies més impactants d'aquest període: Patrimoni Mundial: La declaració de l'UNESCO del conjunt arqueològic romà de Tàrraco. Esport: L'ascens del Gimnàstic de Tarragona a Primera Divisió. Seguretat: L'atemptat d'ETA contra el centre comercial Enpetrol l'any 1987 (recordat per la Carme Gené com la "bomba d'en Patrol"). "La declaració de patrimoni mundial és un fet amb llarg recorregut que ens pot donar feina durant 25 anys més." — Joaquim Cendra, president de Pimec Tarragona. Lideratge en Comunicació Tarragona Ràdio es confirma com l'emissora local líder a Catalunya segons el Baròmetre de la Comunicació, superant els 29.000 oients i amb una forta presència digital que arriba a les 20.000 visites mensuals.

  • 22'

    Entrevista a Francesc Enric Ricomà: Crisi i futur de Tarragona

    Balanç de l'Actualitat Política i Econòmica El diputat del Partit Popular per Tarragona al Congrés, Francesc Enric Ricomà, analitza la situació crítica que viu el país a les portes de l'últim any de legislatura. Durant l'entrevista, posa especial èmfasi en la manca de rumb del govern socialista i la necessitat d'un canvi de cicle polític. Crítica al Gran Acord Econòmic i Social Ricomà es mostra molt escèptic davant el nou pacte entre govern, sindicats i patronal, titllant-lo d'una "escenificació festiva" que amaga noves retallades socials: Prolongació de la vida laboral fins als 67 anys. Reducció del valor de les pensions futures en aproximadament un 20%. Manca de solucions per a l'atur juvenil i per als majors de 55 anys. "El govern socialista fa molt de temps que ha perdut el full de ruta i qualsevol cosa que fa, normalment dictada per l'exterior, li és motiu de satisfacció." El Dèficit en Infraestructures a Tarragona Un dels blocs més extensos de l'entrevista se centra en el retard històric de les obres a la demarcació. Ricomà acusa el govern d'utilitzar la crisi com a excusa per a unes paràlisis que ja venien de lluny: Carreteres: Denúncia l'alentiment de l'A-27 i la T-11, criticant el canvi constant de noms i projectes per guanyar temps. Àmbit Ferroviari: Defineix la situació de les Rodalies com a pròpia dels anys 50 i critica que l'estació de l'AVE (Camp de Tarragona) estigui aïllada i no passi per la capital. Façana Marítima: Lamenta el retard de quatre anys en un projecte que ja estava consensuat anteriorment. Futur Polític i Comiat De cara a les eleccions de 2012, Ricomà confirma la seva decisió de no presentar-se a la reelecció, tancant així una etapa de política activa en primera línia. Tot i l'avantatge que donen les enquestes al seu partit, advoca per la responsabilitat i l'austeritat en lloc de l'eufòria, tot defensant que Tarragona hauria de recuperar una representació més plural al Congrés.

  • 12'

    Taller de cant improvisat i jota amb Artur Gaya

    El cant improvisat: una tradició viva L'entrevista se centra en la celebració d'un taller de cant improvisat al Cafè Metropol de Tarragona, conduït per Artur Gaya, l'emblemàtic cantant del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. L'activitat vol apropar aquesta expressió cultural a tots els públics, sense necessitat de coneixements musicals previs. Bases del cant improvisat Per iniciar-se en aquest món, Gaya destaca tres pilars fonamentals: La quarteta: És l'estructura mètrica bàsica (quatre versos de set síl·labes) que serveix per a la jota, les corrandes, els garrotins o la glosa. Tècniques de versificació: L'habilitat de rimar i mesurar versos amb agilitat, passant del que ell anomena "vers ocasional" a la improvisació instantània. Transmissió oral: Com a música tradicional, s'aprèn per mimetisme i oïda, no pas a través de partitures. Una tradició compartida en el Mediterrani Tot i que sovint es vincula exclusivament a les Terres de l'Ebre, Gaya reivindica que el vers cantat és un patrimoni compartit en tot l'àmbit lingüístic: Catalunya: Garrotins de Lleida, corrandes i nyacres de Girona. País Valencià: Albaes i cant d'estil. Illes Balears: Glosa mallorquina i menorquina. "El cantar és molt saludable per al cos i per a la ment; abans la gent xalava cantant en l'oci i al treball." La recuperació de la comunicació col·lectiva Gaya reflexiona sobre com la tecnologia i els nous hàbits d'oci han tancat la gent a casa, fent perdre el cant col·lectiu. El taller es presenta com un moviment cíclic per conservar aquest art, recordant que la jota ha estat recentment declarada música, cant i dansa d'interès nacional.

  • 20'

    Entrevista a Teresa Pallarés sobre infraestructures a Tarragona

    Radiografia de les Infraestructures i Projectes de l'Estat L'entrevista a la subdelegada del Govern Central a Tarragona, Teresa Pallarés, se centra en l'estat de les inversions i obres públiques en un context de restriccions pressupostàries. Tot i les retallades anunciades pel Ministeri de Foment, la subdelegada repassa els punts crítics per a la ciutat i la demarcació. Estat de les carreteres i vies urbanes Autovia T-11: S'està prioritzant la seguretat dels vianants amb la instal·lació de passarel·les i la millora de la rotonda a l'alçada de Carrefour. Les obres s'han alentit però no s'han aturat, buscant minimitzar les molèsties als veïns. Autovia A-27: Es defineix com un projecte clau però amb terminis més llargs en ser un traçat nou que no afecta directament el trànsit urbà actual. Reversió de carreteres: Hi ha un principi d'acord amb l'Ajuntament de Tarragona per traspassar la titularitat de trams urbans (com l'Avinguda Roma o Andorra). L'Estat haurà de compensar econòmicament la ciutat per al manteniment futur de l'asfalt. Projectes administratius i edificis singulars La subdelegada destaca la voluntat de modernitzar els serveis estatals a Tarragona: Nou edifici administratiu: Es preveu la construcció d'un nou bloc a la zona de Joan XXIII, gestionat per Segipsa, que centralitzarà diversos serveis. Subdelegació del Govern: L'objectiu és traslladar les oficines d'estrangeria per recuperar l'estat original de l'edifici (Premi Nacional d'Arquitectura) i obrir-lo a la ciutadania per a usos culturals. Seguretat i Medi Ambient Respecte als recents incidents de vessaments al mar per part de Repsol, Pallarés es mostra contundent: "L'actitud de l'Estat serà especialment exigent en el compliment dels compromisos de la companyia i amatent que no es tornin a reproduir vessaments." Es constituirà una comissió de seguiment per supervisar la inversió promesa de 130 milions d'euros per part de la companyia energètica, garantint l'equilibri entre la indústria i el sector turístic.

  • 11'

    Música en directe per al cinema mut de Chaplin

    La màgia del cinema mut amb acompanyament musical L'entrevista al pianista Carles Robert explora la seva participació a la programació de la Cooperativa Obrera de Tarragona, on posa música en directe a la pel·lícula The Circus (El Circ), protagonitzada per Charles Chaplin. L'espectacle busca recuperar l'ofici històric dels músics de cinema de principis del segle XX. El procés creatiu i la tècnica Robert detalla com s'enfronta a la creació d'una banda sonora per a un film mut: Leitmotivs: Utilitza temes musicals associats a personatges o emocions específiques. Improvisació: Tot i tenir una base preparada, varia la música en funció de l'acció dramàtica a la pantalla. Criteri emocional: La clau és captar l'essència del personatge i deixar-se portar per la història. Continuïtat: L'espectacle ofereix uns 80 minuts de música ininterrompuda, amb silencis estratègics per donar relleu als moments dramàtics. Influències i gèneres L'estil musical de Carles Robert per a aquesta obra beu de diverses fonts: Post-romanticisme i les primeres avantguardes del segle XX. Ritmes populars de l'època com el Foxtrot, el Ragtime i el Can-can. La tècnica del Mickey Mouse Music, on la música subratlla cada gest físic o gag del personatge. La figura de Chaplin i la dificultat tècnica El pianista destaca que treballar amb Chaplin és agraït gràcies a la seva noció extraordinària del ritme, que converteix les seves pel·lícules en una mena de coreografia. Chaplin, que va ser clown abans que estrella de Hollywood, va concebre The Circus com un homenatge als seus inicis. "Amb Chaplin és fàcil quadrar la música perquè cada seqüència està molt mesurada i funciona com un discurs coreogràfic." Reivindicació d'un espectacle modern i antic alhora Robert lamenta que aquest tipus d'espectacles no siguin prou visibles en les programacions culturals habituals, tot i la gran resposta del públic. Malgrat ser una forma d'art centenària, la música en directe aporta un caliu i una atmosfera emocional que el cinema sonor convencional no pot replicar, creant una experiència única en sales de petit format.

  • 12'

    Comediants presenta 'Escribo' al CaixaForum Tarragona

    L'obra 'Escribo, una aventura caligràfica' L'emblemàtica companyia Comediants presenta un nou espectacle al CaixaForum Tarragona titulat 'Escribo, una aventura caligràfica'. Aquesta proposta teatral narra la història de Tecnolife, un país on la població ha oblidat l'art de llegir i escriure. Amb l'ajuda d'un misteriós cavaller, els personatges redescobreixen la importància de la cal·ligrafia. Una proposta visual i educativa L'espectacle destaca per ser una producció altament visual que combina: - Dos actors en escena (Núria Cullàs i Arnau Lobo). - Una pantalla interactiva que actua com a tercer personatge i escenografia. - Una funció de caràcter didàctic i familiar, apta per a nens però també per a un públic adult. El procés de creació i la recepció Els actors han destacat que, tot i ser una producció de petit format, darrere hi ha un gran equip humà encarregat de la música, el vestuari i l'atretzo. Com a obra de creació col·lectiva, el guió s'ha anat polint durant els assajos per aconseguir la reacció desitjada del públic. "Feia molt temps que no hi havia un espectacle tan xulo, hem après moltes coses." Dades de l'esdeveniment Lloc: CaixaForum Tarragona. Dates: Dos caps de setmana consecutius (sessions dissabte i diumenge). Horari: A les 18:00 hores. Versions escolars: L'espectacle també s'està representant durant la setmana per a escoles, amb una gran acollida per part dels docents.

  • 22'

    Anàlisi del conflicte basc amb Antoni Batista

    El futur d'Euskadi i el periodisme de conflicte L'entrevista a Antoni Batista, periodista i doctor en Ciències de la Comunicació, se centra en l'anàlisi de la situació política al País Basc després de la declaració d'alto el foc d'ETA. Batista, expert en la matèria i professor a la Universitat Rovira i Virgili (URV), aporta una visió esperançadora però cauta sobre la resolució definitiva del conflicte armat que ha durat més de 50 anys. Punts clau de la situació política Final de trajecte: L'expert sosté que aquesta vegada el procés és real per l'autoconvenciment de la pròpia organització. Destaca que porten 18 mesos sense atemptats i que s'ha constatat la fi de l'extorsió econòmica. Lideratge i Arnaldo Otegi: Batista destaca la figura d'Arnaldo Otegi com un líder carismàtic i fonamental, fins i tot estant a la presó. Compara el seu paper amb el de Nelson Mandela pel que fa a la capacitat d'aglutinar l'electorat. Estratègia electoral: Es preveu difícil la legalització de la nova marca de l'Esquera Abertzale per a les eleccions municipals de maig, tot i que això no hauria de fer descarrilar el procés de pau. Efecte dominó a Catalunya: El periodista reflexiona sobre la por de l'Estat a un possible procés secessionista basc, ja que podria generar un moviment similar a Catalunya. Periodisme en situacions de conflicte L'entrevista també explora la faceta docent de Batista, que imparteix Periodisme Especialitzat en Conflictes a la URV. "La realitat és molt més sòrdida que la ficció; la mort i l'enfrontament no són macos ni plàstics." L'autor subratlla el paper de les xarxes socials i la televisió 24 hores en la mobilització popular actual, citant exemples recents com les revoltes a Egipte i Tunísia, i com aquestes eines canvien la percepció de la violència en directe. Projectes literaris Finalment, es fa referència a la seva darrera obra, 'La Carta', que narra la història del comissari franquista Antonio Juan Creix i la repressió durant la dictadura. Batista confessa que està preparant els seus darrers llibres sobre el País Basc per tancar un cicle professional de dècades d'estudi.

  • 18'

    Sidonie torna als orígens amb la gira 'Hacemos un trio' a Tarragona

    El retorn de Sidonie a l'essència de trio L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Axel Pi, bateria de Sidonie, desvela els motius d'una minigira extremadament especial titulada "Hacemos un trio". Després de tancar l'etapa promocional de l'àlbum El Incendio, la banda barcelonina ha decidit fer un parèntesi abans de gravar el seu nou treball per retrobar-se amb els seus orígens. Punts clau de la gira: Format original: Recuperen el format de trio despullat (Axel, Marc i Jesús) sense músics de suport. Repertori històric: Recuperen cançons dels primers discos i EPs (com Dragonfly o Shell Kids) que feia prop de vuit anys que no tocaven. Sales petites: Han triat conscientment espais íntims per mantenir un contacte directe amb el públic. Ciutats emblemàtiques: La gira només consta de cinc parades: Palma, Tarragona, Vic, Saragossa i Múrcia, llocs que els van veure néixer com a banda. "Feia molts anys que no tocàvem els tres sols a l'escenari i ens venia de gust sentir-nos despullats i recuperar aquesta relació íntima." Projectes de futur i nou disc Axel Pi confirma que ja estan treballant en la composició del seu proper àlbum, que preveuen editar a la tardor. Segons el bateria, la banda es troba en el seu millor moment de maduresa i comunicació dalt de l'escenari, i el nou so serà evolucionat i diferent als treballs anteriors.

  • 16'

    Anàlisi de les revoltes a Egipte i el món àrab

    Anàlisi de la crisi egípcia i regional L'expert Enric Olivé, director de la Càtedra UNESCO pel Diàleg Intercultural al Mediterrani de la URV, analitza la situació crítica a Egipte després de dies de protestes contra el règim de Hosni Mubarak. Olivé desmenteix que es tracti d'una guerra civil entre bàndols igualats, sinó d'una majoria social contra un aparell estatal que utilitza la violència per mantenir el control. Claus del conflicte i actors principals Naturalesa de la violència: Els enfrontaments no són entre civils dividits, sinó entre opositors majoritaris i matons o policies enviats pel règim per sembrar el caos i justificar el poder autoritari. El paper de l'Exèrcit: Es descriu com l'àrbitre fonamental. Amb comandaments formats als Estats Units, l'exèrcit busca una sortida honorable per a Mubarak sense caure en derrotes autoritàries del passat. Joventut i Xarxes Socials: El motor de la revolta són milers de joves amb formació universitària que utilitzen eines com Facebook i Twitter per organitzar-se, superant l'estructura dels partits polítics tradicionals. L'efecte dominó i la responsabilitat d'Occident "L'espantall de l'islamisme només triomfarà si Occident no ajuda aquests països a tirar endavant el seu sistema democràtic." L'expert subratlla que la manca de sortides professionals i l'empobriment de la classe mitjana són el caldo de cultiu comú a països com Tunísia, Egipte o Jordània. Alerta que si Europa i els Estats Units no donen suport a una transició laica i democràtica, el buit de poder podria ser ocupat per l'islamisme radical.