Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

1009-1020 de 1228
  • 24'

    Actualitat política i econòmica amb Francesc Vallès

    Balanç de la Reforma de les Pensions i el Pacte Social L'episodi comença amb una anàlisi profunda del Pacte Social i Econòmic assolit entre el govern central, la patronal i els sindicats (UGT i CCOO). Francesc Vallès valora molt positivament l'acord, destacant que era una reforma obligada per l'augment de l'esperança de vida i la sostenibilitat del sistema. • L’edat de jubilació es fixa en els 67 anys. • Es permet la jubilació als 65 anys per a aquells amb 38,5 anys de cotització. • Vallès subratlla el canvi d'escenari: d'una prevaga general a un clima d'unitat i responsabilitat. El Futur del Sistema de Caixes i la Bancarització Es discuteix la transformació del sistema financer, amb especial atenció a la creació de CaixaBank. El diputat defensa que aquest procés de bancarització és necessari per generar confiança en els mercats exteriors i assegurar la solvència. • S'assegura que el model de caixes ha estat exitós, però requereix més capital privat. • L'obra social es preservarà a través de les fundacions, malgrat la conversió en bancs. • Es destaca la rapidesa de les decisions per protegir els petits estalviadors. Infraestructures Estratègiques a Tarragona Un dels blocs més extensos se centra en les inversions de l'Estat al territori, malgrat les retallades pressupostàries per controlar el dèficit. El Corredor del Mediterrani "S'han adjudicat 205 milions d'euros per a la construcció dels darrers trams del corredor; és una injecció vital en plena crisi." • Vallès confirma l'adjudicació de contractes per al tram entre Castelló i la connexió amb l'alta velocitat. • La infraestructura és considerada estratègica i prioritària per a la xarxa europea de transports. L'Autovia A-27 i Millores Ferroviàries • Autovia A-27: Es manté el compromís de licitar de nou el tram del Coll de l'Illa durant el 2011 després de revisar els sobrecostos. • Estació de Tarragona: S'ha adjudicat un projecte de remodelació en dues fases per millorar l'accessibilitat i la imatge de la ciutat. • Façana Marítima: L'estudi informatiu sobre el traçat ferroviari i les alternatives d'impacte ambiental s'enllestirà en els propers mesos. Panorama Polític i el futur de Zapatero Finalment, es comenta l'especulació sobre si José Luis Rodríguez Zapatero repetirà com a candidat el 2012. Vallès afirma que el president està "en plena forma" després d'aconseguir el pacte social, però recorda que la decisió final és personal i es prendrà en el moment adequat segons el context polític.

  • 15'

    Lax'n'Busto: 25 anys de rock simfònic al Liceu

    Celebració de 25 anys de trajectòria Els membres de Lax'n'Busto, Jimmy Pinyol i Pemi Rovirosa, expliquen el seu nou projecte simfònic en col·laboració amb l'Orquestra de Cambra de l’Empordà. Aquesta iniciativa neix per commemorar els seus 25 anys com a banda, buscant nous reptes i explorant sonoritats més elegants. La col·laboració amb Joan Albert Amargós La peça clau d'aquest projecte és el mestre Joan Albert Amargós, qui ha dirigit i dissenyat l'equip d'arranjadors. Els punts clau de la seva música en aquest format són: Mantenir l'estructura original: Les cançons conserven l'essència que el públic ja coneix. Integració orgànica: No es tracta d'una banda de rock amb un simple "coixí" de cordes, sinó que l'orquestra té vida pròpia. Equilibri de volums: El grup ha hagut d'aprendre a tocar amb menys intensitat per no tapar els instruments acústics. "No volíem una banda de rock arropada per un coixí d'una orquestra... volíem que l'orquestra tingués vida pròpia." Selecció del repertori i nous públics Aquest format ha permès recuperar cançons que no encaixaven en els concerts de rock habituals, oferint una segona oportunitat a temes més tranquils o menys emblemàtics. A més, el fet de tocar en auditoris i teatres asseguts ha apropat la seva música a un públic de gent gran que normalment no aniria a un concert de festa major a la matinada. Fites i concerts destacats El moment més esperat de la gira és el concert al Gran Teatre del Liceu el 15 d'abril de 2011. Els músics afirmen trobar-se en el seu millor moment, amb més experiència i sense la por a experimentar que podrien haver tingut fa una dècada.

  • 11'

    45RPM presenta 'Els Set Pecats Capitals' al Metropol

    Humor i pecat amb la companyia 45RPM El director Vicenç Canyón, acompanyat de les actrius Rosa Gairal i Maribel Matius, ha visitat Tarragona Ràdio per presentar la seva darrera producció teatral. L'obra, titulada Set, s'inspira en els set pecats capitals des d'una vessant humorística i satírica. Una estructura coral i femenina Repartiment exclusivament femení: La companyia està formada per 14 dones, un fet que el director destaca per la facilitat de treball i la manca de por al ridícul. Polifacètiques: Cada actriu interpreta diversos personatges en els diferents esquetxos que conformen l'espectacle. Pecats i Rialles: Tot i l'origen religiós dels conceptes (supèrbia, mandra, avarícia, ira, enveja, gula i luxúria), l'obra busca la complicitat del públic a través de la risoteràpia i la provocació lleugera. Trajectòria i futur de la companyia "Procurarem fer pecar el públic, perquè això també va bé." La companyia 45RPM celebra els seus 16 anys de trajectòria amb una activitat frenètica, havent guanyat recentment sis premis al festival de Calonge. Durant l'entrevista, han avançat que ja treballen en una nova producció centrada en la ciutat de Tarragona que s'estrenarà el proper mes de juny. L'espectacle tindrà lloc aquest diumenge al Teatre Metropol a les 19:00h.

  • 9'

    Carme Portacelli estrena 'Conte d'hivern' al Metropol

    Estrena de la temporada d'hivern al Teatre Metropol L'entrevista se centra en l'estrena de l'obra Conte d’hivern de William Shakespeare, dirigida per Carme Portacelli, que inaugura la programació d'hivern del Teatre Metropol de Tarragona. L'obra planteja temàtiques crues i vigents, adaptades a una sensibilitat contemporània. Temàtiques i posada en escena Intolerància i violència masclista: Portacelli defineix l'obra com una història d'intolerància absoluta, centrada en un cas de violència masclista on el protagonista, un home poderós, és dominat per set de gelosia infundada contra la seva dona. Música en directe: L'espectacle compta amb la col·laboració de Dani Nel·lo i Jordi Prats, aportant una atmosfera especial que, segons la directora, ajuda a connectar emocionalment amb el públic. Versió i llenguatge: La traducció ha anat a càrrec de Joan Sellent, considerat per Portacelli com el gran referent actual del país. Equip artístic i interpretació David Bagés: L'actor protagonitza l'obra en el paper del marit gelós. La directora destaca la seva capacitat per arriscar-se i mostrar la vessant més "lletja" i impúdica dels personatges. Doblatge de rols: Com és habitual en Shakespeare, alguns actors interpreten diversos papers, fet que enriqueix el joc escènic (per exemple, la dona maltractada que després s'enfronta al marit). Reflexions sobre el panorama teatral "No hi ha cap museu ni cap teatre on hi hagi una dona que estigui al capdavant, i això és greu." La directora tanca l'entrevista analitzant la situació del sector l'any 2011: 1. Èxit de públic: Tot i que les xifres d'assistència són esperançadores, Catalunya encara treballa per assolir la tradició teatral de ciutats com Madrid. 2. Crisi econòmica: Els retalls pressupostaris afecten directament la llibertat creativa i el format de les produccions. 3. Reivindicació de gènere: Portacelli demana al nou Conseller de Cultura polítiques de paritat reals i una major presència de dones en llocs de decisió.

  • 11'

    25 anys de Tarragona Ràdio: fets històrics de la ciutat

    Amb motiu del 25è aniversari de Tarragona Ràdio, l'emissora realitza un especial per recollir les opinions d'oients i representants de la societat civil sobre els esdeveniments més rellevants del darrer quart de segle a la ciutat. Perspectives Institucionals L'especial compta amb la participació d'Antoni Sales, degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona, qui reflexiona no sobre una fita assolida, sinó sobre una assignatura pendent: * La façana marítima: Sales destaca que, malgrat ser un tema de conversa constant durant dècades, el projecte segueix sense materialitzar-se 25 anys després. * Es recorda el projecte de l'arquitecte Ricardo Bofill de l'any 2003, que pretenia una remodelació "moderna i atractiva" de la zona. Participació Ciudadana: Fets i Obres Diversos oients truquen per compartir els seus records i preocupacions, destacant tant infraestructures com moments de crisi: * Projectes polèmics: El pàrquing Jaume I és mencionat com una obra que ha impactat negativament la convivència veïnal per la seva paràlisi i el procés d'excavació. * Millores urbanes: Es valora positivament la cobertura de la Plaça de Braus (Tarraco Arena Plaça) i la instal·lació de les escales mecàniques per millorar la connexió entre la Part Baixa i el centre. * Reconeixements: La declaració de Tarragona com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2000 es recorda com un moment d'orgull i gran implicació ciutadana. Memòria Històrica i Successos El programa també recupera moments crítics que han quedat gravats en la memòria col·lectiva: * L'atemptat d'Enpetrol (1987): Un succés que va marcar profundament la població, generant records de por i fugides de la ciutat cap a localitats properes. * Les riuades del Francolí (1994): Un altre dels fets esmentats com a punts d'inflexió en la història recent. * Equipaments culturals: La llarga espera per la inauguració del Teatre Tarragona, prevista (segons el locutor) per a la primavera d'aquell any. "Vull un projecte esbojarrat, que volia dir modern, per als meus fills i atractiu per Tarragona."

  • 4'

    Obertura de la nova passarel·la a l'N-240

    Inauguració i posada en funcionament Aquest matí s'ha obert oficialment la nova passarel·la per a vianants sobre la carretera N-240, situada a la zona educativa de Tarragona. Des de les 8 del matí, els operaris han retirat les tanques que impedien el pas, permetent que estudiants i veïns puguin creuar de forma segura cap al campus de Sescelades. Principals canvis en la mobilitat Amb la construcció finalitzada pel Ministeri de Foment, s'han implementat diverses mesures per obligar els vianants a utilitzar l'estructura: Tancament de la via: S'ha completat la tanca central de la carretera per evitar que la gent creui per la calçada. Retirada de semàfors: S'estan desmuntant els semàfors que regulaven el trànsit en aquell punt i les bandes rugoses per agilitzar la circulació de vehicles. Accessibilitat: L'estructura disposa d'una rampa a la banda de la zona educativa i d'una combinació de rampa i escales a l'altre costat. Opinió dels usuaris Tot i que el recorregut és una mica més llarg que l'antic pas a nivell, els primers usuaris destaquen la millora dràstica en la seguretat vial: "Abans era perillós passar per la carretera. Aquí van matar un noi i hi ha accidents cada dia. Això és perfecte." Els testimonis coincideixen que, malgrat que s'ha de caminar una mica més, el risc de patir un accident a la N-240 feia totalment necessària aquesta infraestructura.

  • 23'

    Albert Abelló: El futur de les Caixes i les Cambres

    Actualitat Econòmica i Reformes Estructurals L'entrevista amb Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona i vicepresident de Catalunya Caixa, repassa els reptes de l'economia actual, centrant-se en les reformes necessàries per recuperar la confiança dels mercats. Reestructuració del Sistema Financer Abelló analitza la transformació de les caixes d'estalvis cap a un model bancari: • La reestructuració bancària és indispensable per restablir el flux del crèdit a les empreses. • El model tradicional de caixes probablement desapareixerà per convertir-se en bancs i fundacions. • L'Obra Social es mantindrà com l'essència de la institució, tot i que canviï la seva estructura jurídica. "L'essència és que es traslladi al territori un seguit de beneficis a través de l'obra social, però per a això cal que el banc generi beneficis." El Nou Rumb de la Cambra de Comerç de Tarragona Davant l'eliminació de les quotes obligatòries per part del govern central (Decret Zapatero), la Cambra afronta un procés de reinvenció: • Es preveu una reducció d'ingressos del 60% (aproximadament 1,5 milions d'euros). • La institució aposta per un nou pla estratègic liderat per la nova directora general, Mercedes de Pablo. • Es busquen noves vies de finançament a través de serveis de formació, internacionalització i la possible explotació d'actius immobiliaris. Infraestructures i Territori Es manifesta un fort descontentament amb les inversions estatals a les comarques de Tarragona: • Crítica severa a la paralització de l'A27, utilitzada com a símbol del poc interès del Govern Central pel territori. • El Corredor del Mediterrani rep una inversió considerada insuficient, titllada de "molles de pa" en comparació amb altres zones. • Reclamació de solucions per a l'alta velocitat a la ciutat de Tarragona i la xarxa ferroviària de mercaderies.

  • 13'

    La Habitación Roja: Concert al Cau i nous projectes

    Entrevista amb Jorge Martí sobre l'actualitat de La Habitación Roja El component de la banda valenciana La Habitación Roja, Jorge Martí, analitza el moment dolç que viu el grup coincidint amb la seva actuació a la Sala El Cau de Tarragona dins del cicle Do It Yourself. Actualitat a l'estudi i nous llançaments La banda es troba actualment gravant a Saragossa un nou treball que veurà la llum a la primavera: Es tracta d'un mini-LP de 8 cançons que recull versions de clàssics, principalment dels anys 80. L'objectiu és oferir una producció atemporal que s'allunyi del so original de l'època. Aquest projecte neix de la bona rebuda que va tenir un EP de versions anterior publicat fa cinc anys. El concert a Tarragona: Proximitat i complicitat Martí destaca la relació especial que mantenen amb la ciutat i la sala tarragonina: Format íntim: A diferència dels grans concerts a Madrid o València (per a 1.000 persones), el concert al Cau serà més acústic i proper. Repertori flexible: Tot i centrar-se en el seu últim disc, Universal, la banda preveu tocar cançons emblemàtiques i atendre les peticions directes del públic. Vincle personal: El músic confessa tenir forts lligams amb Tarragona, on resideix el seu germà. 15 anys de trajectòria Malgrat la situació de crisi general, el grup afirma estar en plena forma i amb la il·lusió intacta: "La il·lusió és el que ens manté vius; sempre agafem el següent projecte amb moltes ganes." De cara al futur, ja planegen un nou disc d'estudi previst per al febrer de l'any vinent, mantenint una activitat constant tant en creació com en directe.

  • 12'

    La Guerra Civil a la comarca del Tarragonès

    Memòria Històrica i Recerca al Tarragonès L'entrevista a Tarragona Ràdio amb la historiadora Montserrat Duch se centra en la presentació del llibre "La Guerra Civil a la comarca del Tarragonès", una obra col·lectiva escrita juntament amb Jordi Piqué i Joan Serrallonga. El llibre neix d'un cicle de conferències impulsat pel Consell Comarcal i el Memorial Democràtic per recuperar la memòria del període 1936-1939. Els tres pilars de l'obra L'obra s'estructura en diverses línies d'investigació que aborden la complexitat del conflicte des d'una perspectiva local: Els refugiats i l'impacte humanitari: Joan Serrallonga analitza l'arribada de persones que fugien de la repressió franquista, especialment de Madrid, i com els pobles del Tarragonès els van acollir en un context de racionament i bombardejos. Els últims mesos de guerra: Jordi Piqué explora l'esgotament de la societat civil i l'estratègia de Franco de prolongar el conflicte per anihilar la tradició liberal i catalanista. Dones i Revolució: Montserrat Duch tracta el paper de les dones que van assumir noves funcions i el debat intern entre prioritzar la guerra o la revolució social. Supervivència i Repressió: Un estudi sobre el cost humà de la postguerra, els afusellaments a l'Oliva (com el cas d'Elisa Cardona) i l'exili. El valor de recordar Duch destaca que la memòria històrica funciona com una psicoteràpia col·lectiva per superar traumes socials. Reivindica que cada generació té el dret i el deure de fer noves preguntes als documents per mantenir viva la pedagogia democràtica. "Una ciutat democràtica, si no afronta el seu passat, està amputada; no pot mirar de cara al futur perquè tampoc mira de cara al passat."

  • 9'

    Lip-dub massiu a l'Institut Vidal i Barraquer

    Èxit de participació en el nou projecte comunitari L'Institut Vidal i Barraquer ha viscut una jornada festiva i col·laborativa amb la gravació d'un lip-dub que ha mobilitzat gairebé 1.000 persones. Aquesta iniciativa, sorgida del cicle d'Animació Sociocultural, ha aconseguit cohesionar tota la comunitat educativa. Organització i objectius pedagògics El projecte no ha estat només una activitat lúdica, sinó una eina d'aprenentatge real per als alumnes de segon curs del cicle formatiu. Sota la supervisió de la professora Pilar Figueres, els estudiants han treballat durant dos mesos en: La dinamització i motivació dels diferents grups del centre. La resolució de conflictes i la coordinació logística. L'ús de la llibertat creativa per fomentar el sentiment de pertinença. Una producció mil·limetrada Tot i que un lip-dub es caracteritza per ser un pla seqüència sense talls aparents, el responsable de l'enregistrament, el Carles, destaca la dificultat tècnica de coordinar els moviments per les escales i passadissos de l'institut. Es van realitzar quatre preses completes per escollir-ne la millor. "L'important, la finalitat d'això és que tothom s'impliqui, participi i que doni una cohesió d'institut." Impacte en la convivència Els alumnes participants, com el Pau, han subratllat que el procés ha trencat les barreres entre els diferents cicles (informàtica, integració, etc.). Abans de la preparació, els grups estaven aïllats, però el projecte ha aconseguit que ara tothom es conegui i se saludi, creant un ambient de festa sana i col·laboració permanent.

  • 8'

    Tarragona i la possible seu dels Jocs del Mediterrani

    Possibilitat de readjudicació dels Jocs del Mediterrani L'entrevista amb Mario Rigau, president del comitè organitzador de la candidatura de Tarragona 2017, analitza la reunió extraordinària del Comitè Internacional que tindrà lloc a París. L'objectiu de la trobada és decidir si es retira l'organització dels jocs a la ciutat grega de Volos (Bolo) a causa de problemes en el seu procés organitzatiu. Punts clau de la situació actual: Reunió a París: El comitè executiu, format per 13 membres, avaluarà si cal una readjudicació urgent per salvaguardar l'esdeveniment. El paper de Tarragona: Tot i que Tarragona treballa per a l'edició del 2017, podria ser una opció si es decideix buscar una seu amb capacitat de reacció a curt termini. Representació institucional: Teresa Samaranch (esmentada com Teresa Jabel al text), representant del Comitè Olímpic Espanyol (COE), serà l'encarregada de defensar els interessos de la candidatura tarragonina. Capacitat logística: Rigau destaca que el territori ja disposa del know-how, l'estat d'ànima social i les instal·lacions suficients per assumir el repte. "Tarragona sortirà una mica més aviat de la crisi que la resta de territoris si els jocs vénen aquí." Impacte econòmic i social El president de la candidatura subratlla que avançar els jocs al 2014 (en cas de ser la seu substituta) o mantenir-los al 2017 representaria: Un estímul per a la creació de llocs de treball. La potenciació de la marca turística de la demarcació. Garanties de finançament per part de la Generalitat i l'Estat, mantenint els beneficis fiscals previstos.

  • 26'

    Balanç de dos anys del Síndic de Greuges de Tarragona

    Balanç Institucional i Valoració Personal El Síndic de Greuges de Tarragona, Josep Francesc Ferrer, fa balanç dels seus primers dos anys en el càrrec amb una nota de notable alt. Malgrat la valoració positiva, destaca que encara hi ha un cert desconeixement de la institució entre la ciutadania, especialment als barris de Ponent. Per solventar aquesta manca de visibilitat, el Síndic ha anunciat: • Una sèrie de visites i conferències als centres cívics a partir de febrer. • La voluntat d'atendre directament als barris per facilitar l'accés a les persones que no es poden desplaçar al centre. Estadístiques i Activitat de la Sindicatura Durant l'any 2010, l'activitat ha crescut respecte al període fundacional de 2009: • 113 expedients oberts (dels quals 89 ja estan arxivats o resolts). • 135 consultes ateses. • Un 98% de fiabilitat en el tancament de dades actuals. Principals Temes de Queixa L'anàlisi de les queixes revela les preocupacions dels tarragonins, sovint accentuades per la crisi econòmica: Trànsit i Mobilitat (25%): Inclou multes, servei de grua i senyalització. Ferrer assenyala que en molts casos hi ha un component d'incivisme ciutadà. Temes no municipals (16%): Assumptes jurídics privats o d'altres administracions que el Síndic sovint deriva. Urbanisme (11%): Preocupacions pel pla d'urbanisme (POM) i al·legacions. Empreses municipals (10%): Destacant la bona gestió de l'empresa d'aigües (Ematsa), amb incidències menors. Responsabilitat Civil (6%): Accidents a la via pública com relliscades o caigudes. "En època de crisis, la gent té més problemes personals i econòmics que fan que qualsevol infracció o inconvenient li provoqui més ganes de queixar-se." Col·laboració amb el Síndic de Catalunya Ferrer descriu la relació amb Rafael Ribó (Síndic de Catalunya) com a cordial i fluida. De fet, s'ha observat una davallada de les queixes enviades a la Generalitat des de Tarragona, fet que s'atribueix a la resolució de conflictes en l'àmbit paracol·loquial municipal.