Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

1093-1104 de 1228
  • 18'

    Noves carrosses per a la Cavalcada de Reis a Tarragona

    Entrevista amb Àngel Sauret: Art i Màgia en Moviment En motiu de la celebració del centenari de la Cavalcada de Reis de Tarragona, l'il·lustrador i professor de l'Escola d'Art i Disseny, Àngel Sauret, explica el procés de creació de les tres noves carrosses que s'estrenen enguany. Aquestes peces, dissenyades conjuntament amb la il·lustradora Rebecca Luciani, representen un pas endavant en l'estètica festiva de la ciutat. Conceptes Clau del Disseny El fil conductor: Les tres carrosses representen caixes de regals i joguines que semblen cobrar vida. Estètica visual: S'ha apostat per una paleta de colors molt personal, allunyada dels tons bàsics, cercant una atmosfera de somni i màgia. Innovació tecnològica: S'ha implementat una il·luminació arquitectònica específica per ressaltar els volums a la nit. Procés de Construcció i Materials El projecte va començar a gestar-se a l'estiu i ha requerit dos mesos i mig de treball intensiu amb un equip multidisciplinari de fusters i pintors d'escenografies. Sauret destaca l'ús de materials moderns: 1. Por expan endurit i fibra de vidre per als elements voluminosos. 2. Fusta i pintura especial per a exteriors. 3. Dimensions considerables: algunes peces arriben als 4,5 metres d'alçada des del terra. "Volíem buscar colors nous, apropar-nos molt als nens i transmetre la il·lusió de veure si aquella joguina que surt de la caixa és la seva." Impacte i Repercussió Les carrosses aniran ocupades per un grup de nens i nenes que faran de ajudants dels Reis, repartint caramels per tota la Rambla. L'estrena és especialment rellevant ja que la cavalcada serà retransmesa en directe per TV3, situant l'obra de Sauret i Luciani al centre de l'atenció nacional.

  • 16'

    La Brigada Municipal davant la Cavalcada dels Reis

    Preparatius per a una Cavalcada de Reis Històrica L'entrevista amb Antonio Rodríguez, regidor d'Àrea de Serveis Públics de l'Ajuntament de Tarragona, se centra en el desplegament logístic per a la Cavalcada dels Reis Mags, que enguany és especialment significativa en culminar el centenari de la seva celebració a la ciutat. Els punts clau de la preparació inclouen: Modernització i seguretat: S'han renovat les 14 plataformes existents, substituint vehicles antics (alguns amb 30 anys d'antiguitat) per tractors adaptats per garantir la seguretat del públic. Noves carrosses: S'estrenen tres noves carrosses de joguines que aniran situades darrere de cada rei (Melcior, Gaspar i Baltasar). Estètica i il·luminació: S'ha aplicat un treball intens de pintura, purpurina i reforç lumínic perquè l'espectacle sigui més visualment impactant, tant al carrer com per a la retransmissió televisiva. Implicació de la Brigada: Els treballadors municipals (fusters, pintors, conductors) porten més d'un mes dedicats en exclusiva a aquest projecte, realitzant fins i tot les darreres càrregues de caramels i retocs de faldons hores abans de l'inici. "Els treballadors de la brigada senten la cavalcada com a seva; ho fan amb un carinyo i una il·lusió especials." Balanç de la Brigada d'Intervenció Ràpida (BIR) Aprofitant l'avinentesa, el regidor fa un repàs de la gestió de la BIR durant els seus primers dos anys i mig de funcionament: Volum d'actuacions: S'han realitzat un total de 6.300 actuacions, amb una mitjana de 2.400 intervencions anuals. Tipologia de queixes: El 84% de les reparacions corresponen a voreres i vorades, seguit de l'asfaltat (11%). Eficàcia: Les incidències greus o perilloses es resolen en menys de 24 hores, mentre que les menys urgents es completen en un termini de 10 a 15 dies. Distribució territorial: Les intervencions han estat molt repartides per tota la ciutat, des del centre fins als barris de llevant i ponent (Bonavista, Torreforta, etc.). Altres elements de les festes Rodríguez també destaca la feina en la instal·lació dels pessebres municipals a Sant Pere i Sant Pau i a la Vall de l'Arrabassada, que es podran visitar fins al dia 7 de gener, moment en què començarà el seu desmuntatge per tancar el cicle nadalenc.

  • 16'

    Centenari de la Cavalcada de Reis a Tarragona

    Celebració d'una Cavalcada Històrica L'any 2011 marca un punt d'inflexió a Tarragona amb la celebració del centenari de la seva Cavalcada de Reis. La regidora de festes, Sandra Coloma, explica que s'ha realitzat una inversió històrica per renovar l'estructura i l'estètica de l'esdeveniment, destacant la modernització de les 17 plataformes i la creació de tres carrosses totalment noves. Novetats i Producció Audiovisual Un dels elements més rellevants d'aquesta edició és la col·laboració amb els mitjans de comunicació: Retransmissió per TV3: Per primera vegada, la televisió nacional catalana retransmetrà íntegrament l'esdeveniment, amb un desplegament especial a la plaça de la Font. Disseny Artístic: Les noves carrosses han estat creades per professors de l'Escola d'Art, aportant una imatge renovada però fidel a la identitat tarragonina. Seguretat i Agilitat: L'ús de tractors i noves estructures més baixes millora la seguretat del públic i facilita el pas per carrers empinats com el carrer Unió. Detalls per als nens i nenes "Volem que tothom sigui rei per un dia; per això repartirem corones dissenyades per l'artista Lluís Prades a tots els assistents." Dolços per a tothom: Es manté el repartiment de vuit tones de caramels, tots ells aptes per a cel·líacs. Participació: Més de 50 persones treballen en el muntatge tècnic, a més dels nombrosos voluntaris i nens que omplen les carrosses. El Recorregut de Ses Majestats L'arribada dels Reis es produirà per via marítima al Moll de Costa cap a les 18:15h. Després dels parlaments i el lliurament de claus, la comitiva recorrerà l'itinerari tradicional passant pel carrer Reial, la Rambla Nova (on es fan dos toms) i finalitzant a l'Ajuntament. Com a projecte de futur, es treballa en un llibre fotogràfic que reculli aquest segle d'història màgica a la ciutat.

  • 25'

    Balanç de la 3a edició del Festival SCAN a Tarragona

    Balanç i valoració del Festival SCAN El coordinador del Festival Internacional de Fotografia SCAN, Josep Rigol, realitza una valoració molt positiva de la tercera edició del certamen, qualificant-la amb un 8,5 sobre 10. Aquesta edició ha estat la primera a adoptar un format biennal, una decisió estratègica per garantir la qualitat i el rigor que requereix un esdeveniment d'abast internacional. Impacte i participació ciutadana Un dels reptes principals d'aquesta edició era l'obertura del festival a la ciutat, ràpida i positivament assolida gràcies a: • La implicació d'agents culturals i institucions locals com el Col·legi d'Arquitectes o l'Agrupació Fotogràfica de Tarragona. • L'ús d'espais poc convencionals com el Mercat Central, on l'exposició Talent Latent ha rebut prop de 6.000 visites. • Activitats de carrer com gincames modernistes i el projecte SCAN-OFF, que han democratitzat l'accés a l'art visual. Exposicions i espais destacats El festival ha combinat la descoberta de nous valors amb la consagració de mestres de la fotografia: • Talent Latent: La de major format, centrada en tretze mirades de la fotografia europea contemporània. • Grans mestres: Exposicions de Cristina García Rodero, Gervasio Sánchez i Rafael Sanz Lobato. • Tinglado 2: Amb l'obra de Ricky Dávila i la seva gran energia visual. • Espais singulars: Intervencions a l'estació d'autobusos i a la Casa Canals. El futur del festival i la capitalitat fotogràfica Rigol subratlla que Tarragona s'ha consolidat com la capital de la fotografia catalana gràcies a una tradició de més de 20 anys: "No hi ha futur sense passat i no hi ha passat sense futur; la fórmula ideal és combinar la fotografia històrica amb la més trencadora." Per mantenir viva la flama durant els anys sansars (quan no hi ha festival), es planteja la continuïtat de l'SCAN-OFF a l'estiu, amb projeccions a l'aire lliure a la plaça del Fòrum.

  • 22'

    Aprovació del POUM i sentència de Marina Port Tàraco

    Entrevista a Xavier Terrés: El Futur Urbanístic de Tarragona El tinent d'alcalde de l'àrea de territori, Xavier Terrés, analitza en aquesta entrevista dos eixos fonamentals per a la ciutat: la imminent aprovació del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i la complexa situació jurídica de la Marina Port Tàraco. La Sentència de Marina Port Tàraco Respecte a la resolució judicial que obliga a l'enderroc dels edificis de la Marina, Terrés exposa la postura municipal: Recurs de l'Ajuntament: Tot i la determinació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia, els serveis jurídics miren d'evitar l'enderroc, tot i que reconeixen que el procediment d'execució ja està en marxa. Manca de claredat normativa: L'edil atribueix el conflicte a una etapa anterior on les activitats portuàries no requerien llicència municipal, un fet que va canviar en transformar-se els molls en zones de restauració i oci. "No és fàcil, però sí que efectivament veig possibilitats [de salvar les construccions]" El Nou POUM: Un Projecte de Ciutat Després de més de tres anys de tramitació, el POUM arriba al plenari per a la seva aprovació provisional. Els punts clau del nou dibuix de Tarragona són: L'Anella Verda: Un projecte de més de 5 milions de metres quadrats de zona verda i nous corredors biològics. Compactació Urbana: Es busca unificar la ciutat i evitar el creixement dispers. Habitatge Públic: Previsió d'arribar fins als 10.000 habitatges de protecció pública per assolir una població de 185.000 habitants. Mobilitat i Infraestructures: Inclou el bypass ferroviari, l'arribada de l'alta velocitat al centre i la segregació de les línies de mercaderies. Creixement i Grans Superfícies El POUM defineix tres zones d'expansió principals: l'Horta Gran, el Llorito (Terres Cavades) i la Budellera. Així mateix, s'ha confirmat que el pla urbanístic facilita la implantació de multinacionals com Ikea a la zona de la T-11, amb un compromís ferm per part de la companyia sueca. Finalment, Terrés ha destacat que el retard d'un any en l'aprovació s'ha degut principalment a discrepàncies tècniques amb el Departament d'Interior sobre protecció civil, però es mostra satisfet per haver aconseguit un document dialogat i consensuat amb la ciutadania.

  • 5'

    Èxit del Parc de Nadal de Tarragona amb 27.000 visitants

    Valoració del Parc de Nadal de Tarragona L'edició d'enguany del Parc de Nadal ha tancat amb una valoració molt positiva per part de l'organització. La tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Carme Crespo, destaca que el funcionament general ha estat excel·lent, gràcies a una millor organització de l'espai. Aspectes clau de l'edició Redistribució de l'espai: S'han endreçat els tallers per millorar la comoditat i la mobilitat del públic. Atenció als més petits: S'ha solucionat una carència històrica amb activitats específiques per a la petita infància, que han estat de les més participatives. Fil conductor: El parc ha girat entorn del patrimoni romà, celebrant el desè aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. Xifres l'assistència: S'han registrat un total de 26.705 visitants en 10 dies, una xifra equivalent a la de l'any passat si es té en compte que s'ha obert un dia menys. Activitats destacades Dins de l'àmplia oferta, algunes propostes han sobresortit per la seva gran afluència: "Gol a Vall": Un inflable per a nens de 6 a 12 anys que ha rebut prop de 5.000 participants. La granota voladora: Situada a l'exterior, ha comptabilitzat unes 14.200 visites. Teatre de Fusta: Una proposta de titelles basada en obres clàssiques amb molt bona acollida. Col·laboració d'entitats: Participació activa d'entitats locals com el Gimnàstic, el CBT o la Guàrdia Urbana. "Jo crec que l'acceptació ha estat bona, precisament crec que han acceptat bé aquests tallers més endreçats." Pel que fa al futur, el recinte actual es manté com la millor ubicació disponible i la planificació per a l'any vinent començarà a mitjans de curs.

  • 19'

    Celebració dels 25 anys de Tarragona Ràdio

    Commemoració de l'aniversari de l'emissora El programa arriba a la seva cloenda amb una celebració especial per commemorar els 25 anys de Tarragona Ràdio. L'acte ha servit per fer balanç de la trajectòria de l'emissora des dels seus inicis a Ràdio Fòrum l'any 1986 fins a l'actualitat. L'Estudio de Música de Tarragona L'emissora ha convidat la Teresa Valls, fundadora de l'Estudio de Música, que també celebra el seu 25è aniversari. Durant la conversa s'han destacat diversos punts: Evolució musical: El panorama a Tarragona ha canviat dràsticament, passant d'una oferta molt limitada a una ciutat plena de corals i orquestres. Projecte Educatiu: La fita històrica d'introduir la música a totes les escoles públiques de la ciutat. Gran Musical: La preparació d'un musical a mida per al mes de maig amb la participació de 400 alumnes de totes les edats. Homenatge a l'equip humà El programa ha dedicat un espai emotiu a reconèixer la tasca dels professionals que fan possible la ràdio dia a dia: Sílvia García: Representant històrica de l'emissora que ha viscut la transició del Revox i les cintes de casset als sistemes digitals actuals. Equip tècnic i informatius: Menció especial a periodistes com Joan Maria Bertran, Núria Cartanyà i l'equip d'esports. "Volem sobreviure com a mínim 25 anys més." La celebració ha finalitzat amb un brindis amb cava i pastís a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona, acompanyats de la música de flautes de l'Estudio de Música i el clàssic "I Will Survive".

  • 52'

    25 anys de Tarragona Ràdio: Història i Protagonistes

    Celebració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio Programa especial emès des de l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona per commemorar els 25 anys de l'emissora municipal (1986-2011). L'acte aplega els principals responsables polítics i gestors que han passat per la ràdio des del seu naixement. Els Inicis i l'Evolució Històrica • Julián López, regidor el 1986, recorda el naixement de Ràdio Fòrum i les emissores de barri com una "batalla social" impulsada per la joventut. • Es destaca la transició de l'aportació voluntària inicial cap a la professionalització i la creació de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació el 1992. • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros recorda el repte tecnològic de la digitalització, passant del suport analògic (cintes) al sistema digital. La Ràdio com a Servei Públic i Cohesions Social • Els convidats coincideixen que l'emissora ha estat un element vertebrador de la ciutat, connectant barris com Bonavista, Sant Pere i Sant Pau o Sant Salvador. • Maria Mercè Martorell i Gabriel Mas subratllen la pluralitat de la ràdio, afirmant que, tot i ser un mitjà públic, ha mantingut la independència i el respecte per totes les sensibilitats polítiques. "Tarragona Ràdio és un exemple de bones pràctiques i una eina de proximitat que sempre està a punt quan la ciutat la necessita." Grans Fites Informatives Es recorden moments clau que han marcat la història de la ciutat i l'emissora: • L'atemptat d'Empetrol (1987) i el seguiment de les riuades del Francolí (1994). • La declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000. • L'ascens del Nàstic a Primera Divisió i la cobertura de les festes locals. Present d'Èxit i Futur Digital • L'actual presidenta, Sandra Coloma, destaca l'arrelament social i la fidelitat de l'audiència en el panorama mediàtic actual. • L'emissora es consolida com a líder de la ràdio local a Catalunya amb 29.000 oients i una forta presència a les xarxes socials i internet. • El programa finalitza amb el sorteig d'una gran panera i un brindis amb els oients presents a l'auditori.

  • 48'

    25 anys d'Els Pets i la ràdio local amb Joan Reig

    Celebració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio En aquest episodi especial realitzat des de la Fundació Caixa Tarragona, es commemoren els 25 anys d'història de l'emissora. L'arrencada inclou la participació d'oients fidels i la recapte de felicitacions via xarxes socials com Facebook i Twitter. Conversa amb Joan Reig: Els Pets i la seva trajectòria El bateria del grup de Constantí, Joan Reig, reflexiona sobre el quart de segle de vida de la banda, compartint anècdotes dels seus inicis: • Inicis humils: El primer concert oficial va tenir lloc la nit de Nadal de 1985 al Sindicat Agrícola de Constantí. • Evolució musical: De tocar en orquestres de festa major i fer de pagès, a omplir teatres i estadis. • Paper de la ràdio: Reig destaca la importància vital de les emissores municipals en el ressorgiment del rock català. Projectes de futur i gira commemorativa Joan Reig anuncia la nova gira "25 anys, 25 cançons", on la banda repassarà un tema per cada any de trajectòria, a més de continuar amb l'espectacle "Els Pets fan més teatre". "Mentre tinguis ganes de comunicar i curiositat pel teu treball, hi ha ofici per anys." Actuacions en directe: La Soul Machine La banda del Priorat, La Soul Machine, se suma a la festa amb les seves versions de soul, funky i rhythm and blues. Destaquen el seu nou projecte d'adaptar poesia catalana (com la d'Agustí Massip o Manel García Grau) a ritmes clàssics de la música negra, a més de presentar el seu vessant de carrer, la Street Soul Machine.

  • 51'

    25 anys de Tarragona Ràdio: 25 anys de ciutat

    Celebració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio Programa especial en directe des de l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona per commemorar un quart de segle de l'emissora municipal, originalment coneguda com Ràdio Fòrum. L'episodi reuneix una àmplia representació del teixit social, polític i cultural de la ciutat. Fets Històrics i Evolució de Tarragona Els tertulians i l'audiència han destacat els esdeveniments més transformadors d'aquests 25 anys: • L'atemptat d'Enpetrol (1987) com el fet més tràgic i recordat. • La declaració de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat (2000). • L'ascens del Nàstic a Primera Divisió (2006). • El creixement i consolidació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) com a motor cultural. El Paper de la Ràdio i la Comunicació S'analitza com ha canviat l'ofici de periodista i la funció social dels mitjans locals: • La ràdio ha passat de la precarietat tecnològica (les primeres emissions a la plaça del Fòrum) a l'era digital (Twitter, Facebook). • S'ha destacat la ràdio com a arxiu sonor de la ciutat i eina de proximitat. • > "Tarragona Ràdio és imprescindible per a la creació de l'espai informatiu local." Reptes Pendents i Futur Malgrat els avenços, el debat posa sobre la taula qüestions que encara necessiten resolució: • La reconquesta de la façana marítima i el contacte directe amb el mar. • Millores en les infraestructures ferroviàries i l'estació de l'AVE. • La integració definitiva dels barris perifèrics amb el centre de la ciutat. • La necessitat d'un pavelló esportiu per aspirar a competicions de primer nivell com l'ACB de bàsquet.

  • 46'

    25 anys de Tarragona Ràdio: Notícies, Esport i Castells

    Commemoració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio Aquesta edició especial repassa el quart de segle de vida de l'emissora municipal, connectant amb l'audiència i analitzant els fets que han transformat la ciutat des de 1986. Grans fites informatives de la ciutat Els serveis informatius han seleccionat els moments més transcendents viscuts a Tarragona: • L'atemptat d'Empetrol (1987): Un dels episodis més dramàtics que va posar a prova la capacitat de resposta de l'emissora naixent (Ràdio Fòrum). • Inundacions del riu Francolí (1994): Un desastre que va activar un fort moviment veïnal per demanar el desviament del riu. • Declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat (2000): La fita cultural més rellevant, transmesa en directe des d'Austràlia. • Inauguració de Port Aventura: Motor econòmic i turístic que va canviar la fisonomia del territori. Èxits esportius i cultura castellera L'esport i els castells han centrat gran part de la programació especial de l'emissora: • L'ascens del Nàstic a Primera Divisió (2006): Recordat com l'esdeveniment esportiu més gran de la ciutat, amb més de 28 hores de ràdio en directe. • Triomfs del Club Bàsquet Tarragona (CBT) i la trajectòria de Berni Álvarez. • Natàlia Rodríguez: Reconeguda com l'esportista més important de la història de Tarragona per la seva carrera en l'atletisme. • L'evolució castellera: Del 3 de 8 carregat dels anys 80 fins a l'era dels castells de gamma extra com el 3 de 10 amb folre i manilles. Els orígens de l'emissora: Ràdio Fòrum Els directius i col·laboradors originals recorden els inicis precaris de 1986: "Ràdio Fòrum es veia com un cigronet que molestava, però l'atemptat d'Empetrol ens va donar la carta de naturalesa i credibilitat." • El projecte va néixer amb una voluntat de proximitat i participació, amb emissores als barris com Sant Pere i Sant Pau, Bona Vista o el Serrallo. • La ràdio servia d'escola per a joves que portaven els seus propis discos (vinils) per fer programes musicals alternatius.

  • 20'

    Publicació de l'obra completa de Josep Antón Baixeres

    Justícia literària per a Josep Antón Baixeres L'editorial Cossetània, en col·laboració amb el col·lectiu La Gent del Llamp, ha iniciat la publicació de l'obra completa de l'escriptor, advocat i polític tarragoní Josep Antón Baixeres. Aquesta iniciativa, impulsada originalment pel mateix autor abans de la seva mort el 2008, busca unificar una producció literària i cívica que fins ara es trobava dispersa o directament inèdita. Estructura del projecte editorial El projecte consta d'un total de set o vuit volums que s'aniran publicant a un ritme d'un per any. El contingut previst inclou: Narrativa breu: El primer volum ja publicat, que recull contes des dels anys 50 fins a l'actualitat. Novel·la: Inclou obres com L'anell al dit i Les mares. Teatre i Traduccions: Un vessant on destaca la seva passió per la cultura alemanya i la figura de Goethe. Periodisme i Recerca: Recull de les seves cròniques radiofòniques a Ràdio Tarragona i articles de premsa. L'estil i l'univers de Baixeres L'obra de Baixeres es defineix per una profunda ironia i un cert distanciament crític. Una de les seves aportacions més originals és la creació de Castellet, un transsumpte literari de la ciutat de Tarragona que li permetia analitzar la societat del franquisme i la transició amb total llibertat creativa. "Més que retre un homenatge, és fer justícia a una situació. L'obra de Baixeres era impossible de localitzar per a un lector normal." Un intel·lectual compromès L'entrevista amb Joan Caballé subratlla que Baixeres no va ser només un narrador, sinó un home al servei de la cultura catalana. La seva activitat s'estengué a institucions com Òmnium Cultural i la política activa, sempre mantenint una veu genuïna i lliure de les modes editorials del moment.