Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

1117-1128 de 1228
  • 35'

    L'Època Daurada del Nàstic: De l'Ascens a Segona fins a la Lliga de les Estrelles

    Un Viatge Històric: Del Camp d'Arenal a la Lliga de les Estrelles L'episodi repassa els moments més emblemàtics de la història recent del Gimnàstic de Tarragona, centrant-se en el període comprès entre el 1999 i el 2007. A través de les veus dels seus protagonistes (jugadors, entrenadors i directius), es reconstrueixen les fites que van transformar un club de caràcter amateur en una entitat professional de l'elit del futbol espanyol. Les Fites Clau del Creixement Grana • L'Ascens contra el Zamora (2001): Es rememora la mítica jugada assajada que va permetre el retorn a Segona Divisió A, un moment que va canviar la dinàmica del club i va iniciar la Nàstic-mania. • La Gestió de l'Èxit: Josep Maria Andreu i altres protagonistes analitzen com la transformació en Societat Anònima Esportiva el 2002 va ser el motor per a l'ambiciós pla de pujar a Primera en cinc anys. • La Victòria contra el Real Madrid: El record del partit de Copa on el Nàstic va vèncer el conjunt blanc al Nou Estadi, creant una atmosfera d'invencibilitat a la ciutat. La Tarda Inoblidable a Xerès El 3 de juny de 2006 marca el punt àlgid amb l'ascens matemàtic a Primera Divisió al camp de Chapín. Els testimonis descriuen: "Va ser un somni fet realitat; la gent del Nàstic mai oblidarà la tarda de Jerez." • La tensió del partit i l'empat a zero necessari. • La invasió de camp i la celebració massiva a la Plaça de la Font de Tarragona. • L'orgull de representar la ciutat competint contra els millors jugadors del món. Reflexions sobre el Descens i el Futur L'episodi també aborda la dificultat de gestionar l'èxit i els errors comesos a la màxima categoria: • La pressió per mantenir el nivell i els desfasaments econòmics posteriors. • La importància de consolidar un projecte estable a Segona Divisió abans de tornar a somiar amb l'elit. • La necessitat de professionalització contínua sota la premissa que, en el futbol, el projecte real és sempre el "proper partit".

  • 16'

    Posa’t la gorra: Solidaritat contra el càncer infantil

    Festa Solidària a Port Aventura L'AFANOC (Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya) organitza una nova edició de la campanya "Posa't la gorra" aquest diumenge a Port Aventura. L'objectiu principal és recaptar fons i, sobretot, normalitzar el càncer infantil per eliminar-ne el dramatisme social. Activitats i Simbolisme La gorra com a símbol: S’utilitza per solidaritzar-se amb els nens que perden el cabell a causa dels tractaments. En comprar-la, es col·labora amb l'entitat i s'obté accés al parc. Tallers i Gincama: A la plaça de la Xina s'organitzen activitats lúdiques que expliquen el procés de la malaltia d'una manera entenedora per als més petits. Sensibilització: L'entitat destaca la importància de parlar obertament de la malaltia per perdre-li la por. Destinació dels Fons: La Casa dels Xuclis Els diners recaptats es destinen a l'assistència social de les famílies, no a la part mèdica. El projecte més destacat és la Casa dels Xuclis: Un recurs d'acollida a Barcelona per a famílies que s'han de desplaçar des d'altres llocs (Tarragona, Lleida o l'estranger) pels tractaments. Disposa de 25 apartaments privats gratuïts amb espais comuns, situats a prop de l'Hospital de la Vall d'Hebron. L'impacte de la Cultura i la Conscienciació "Volem treure el dramatisme d'aquesta malaltia. Quan les coses no es coneixen és quan fan por." L'entrevistat, Miguel Javaloi, assenyala que fenòmens televisius com la sèrie Polseres Vermelles han ajudat a augmentar les vendes de gorres i a millorar la conscienciació dels adolescents i la societat en general.

  • 10'

    Càsting de 'Fill de Caïm' a la Sala Trono de Tarragona

    Detalls del càsting per a la pel·lícula 'Fill de Caïm' El cineasta tarragoní Jesús Montlleó ha presentat els detalls del càsting que tindrà lloc aquest cap de setmana a la Sala Trono de Tarragona. L'objectiu és trobar els nens i adolescents que protagonitzaran el seu nou projecte cinematogràfic, una producció amb un fort component local que busca talent a la demarcació. Perfils buscats La producció necessita cobrir tres papers fonamentals per a la trama: Protagonista masculí (Nico): Un noi d'entre 12 i 18 anys. La recerca és oberta pel que fa al físic, buscant algun adolescent que transmeti carisma. Companya d'aventures: Una noia d'entre 12 i 15 anys. Germana petita: Una nena d'entre 4 i 6 anys que serveixi de contrapunt emocional al protagonista. Consells i metodologia El director i la directora de càsting, Cristina Campos (coneguda per treballs com 'Rec'), busquen sobretot la naturalitat. "Que no vinguin amb cap monòleg de Shakespeare après... ni intentin impressionar amb malabarismes, sinó que senzillament es limitin a ser ells." Montlleó posa èmfasi en el fet que no cal experiència prèvia ni formació en escoles d'actors, ja que el que es valora és la frescor i l'espontaneïtat davant la càmera. Missatge als pares i estat de la producció El cineasta ha fet una crida a la prudència dels pares, demanant que no pressionin els fills i s'assegurin que els infants realment tenen vocació artística, ja que un rodatge implica sis setmanes de feina intensa. Actualment, la pel·lícula es troba en un punt d'inflexió, tancant localitzacions i preparant l'estratègia artística abans de començar a rodar.

  • 7'

    Fòrum Internacional Ciutats Creatives a Tarragona

    Trobada per a la Transformació Urbana L'entrevista presenta el Fòrum Internacional Ciutats Creatives, organitzat pel col·lectiu Kuhnsteiner, que tindrà lloc a la ciutat de Tarragona. L'esdeveniment reuneix experts d'Europa i els Estats Units per debatre sobre com els ciutadans poden protagonitzar el canvi en el seu entorn urbà. Eixos del Fòrum Objectiu central: Explorar la capacitat ciutadana per a la transformació creativa i sostenible de les ciutats davant els reptes contemporanis. Ubicació estratègica: La Part Alta de Tarragona (el casc antic) serveix d'escenari per confrontar la ciutat clàssica amb idees contemporànies. Transdisciplinarietat: El projecte connecta disciplines com l'arquitectura, l'antropologia, l'ecologia i les noves tecnologies. Estructura de l'esdeveniment Dematins (Acció): Realització de tallers pràctics per reactivar espais abandonats o no-llocs. Destaca la creació d'un hort urbà al carrer Ferrés i la realització de murals de gran format. Tardes (Debat): L'epicentre és la Plaça del Rei, on s'instal·la una cúpula geodèsica que simbolitza una àgora moderna per a l'intercanvi d'experiències. Nits (Cultura): Programació d'actuacions i audiovisuals per fomentar un ambient distès de connexió entre ponents i veïns. "Volem entendre la cultura com una cultura accessible, lliure i per compartir; un laboratori urbà on experimentar des de la creativitat." Conclusions i Futur El fòrum es realitza en col·laboració amb el Pla Integral de la Part Alta (PIPA). L'objectiu final és extreure propostes i conclusions concretes que es puguin aplicar directament a la millora de la ciutat de Tarragona.

  • 25'

    Experiències i comiat de regidors a Tarragona

    Balanç del mandat i comiat institucional En aquesta edició especial de Tarragona Ràdio, quatre regidors que finalitzen la seva etapa al Consistori comparteixen la seva experiència personal i política. Els convidats reflexionen sobre el privilegi de servir a la ciutat i la transició cap a la seva vida professional privada. Reflexions sobre la gestió i el servei públic • Sandra Coloma: Destaca la intensitat dels seus quatre anys de mandat, especialment en l'àmbit de la cultura i les festes. Defineix l'experiència com a inquietant però satisfactòria, remarcant el contacte directe amb la gent del carrer. • Lola Herrera: Posa èmfasi en la dificultat de governar i prendre decisions que afecten la col·lectivitat. Subratlla la creació de Tarragona Impulsa com un dels llegats principals en l'àmbit de l'ocupació i l'empresa. • Carme Duc: Amb vuit anys al Consistori (quatre al govern i quatre a l'oposició), destaca que l'oposició és una etapa trista però necessària per entendre la pluralitat del servei públic. • Antonio Rodríguez: Relata la seva tasca a la Brigada d'Intervenció Ràpida i lamenta haver-se quedat fora del nou Ajuntament per només 250 vots, tot i que se'n va satisfet pel carinyo rebut de la ciutadania. La complexitat de la maquinària municipal Els regidors coincideixen en la naturalesa feixuga de l'administració: "L'Ajuntament és un elefant; els procediments administratius són molt complicats i ferragosos." Tot i les traves burocràtiques, lloen la figura dels funcionaris, destacant-ne el compromís i les hores de dedicació per tirar endavant projectes estratègics per a la ciutat. Relacions personals més enllà de la política Un dels punts més destacats és la capacitat de generar amistats transversals. Malgrat els debats encesos en els plenaris, els regidors afirmen que mantenen relacions cordials i constructives amb els membres de l'oposició, prioritzant el benestar de Tarragona per sobre de les ideologies.

  • 10'

    2011-06-01 UM CAIXA TGN GRUP TGN

    Context i Significat del Grup L'exposició dedicada al Grup Tarragona 1970-1972 posa de manifest un moment clau en la història cultural de la ciutat. Aquest col·lectiu va marcar la ruptura amb l'art modern tradicional per obrir pas a l'art contemporani, incorporant corrents internacionals com: L'informalisme L'abstracció americana El pop art (anglès i americà) Composició i Dinàmiques del Grup El grup va sorgir en una Tarragona en plena transformació industrial i demogràfica. Estava format per set artistes i col·laboradors de procedències diverses que compartien l'anhel de renovació estètica i pressió social: Artistes locals: Sacall, Gonzalo Lindín, Pasqual Fort i Ramon Ferran. Artistes forans: Mariano Rubio, Luis Moret i Alfonso Parra. Dinamitzadors: Enric Baixeres (teòric) i Emili Alba (promotor). L'essència del grup no només residia en la creació, sinó en les tertúlies, els debats i l'intercanvi d'idees que van enfortir les seves identitats individuals. L'Exposició i el Llegat La mostra recull obres seleccionades d'entre els anys 1968 i 1976, incloent peces que han rebut premis prestigiosos com el Ciutat de Barcelona. La selecció prové de fons del MACBA, col·leccions privades i tallers dels propis artistes. "Aquests artistes van fer una opció forta i contundent en el seu art, i han treballat fins al final sense trair els seus principis estètics." Testimoni Directe: Ramon Ferran L'artista i gravador Ramon Ferran destaca la intensitat d'aquells anys, marcats per la clandestinitat política i la recerca de nous llenguatges conceptuals. Com a especialista en gravat i medalles, subratlla que el seu treball ja buscava el trencament amb la cultura estètica oficial des dels anys 60, portant l'art de Tarragona a salons internacionals.

  • 16'

    Premi a la Qualitat Docent per a Toni Pérez Portavella

    Innovació educativa a la URV: Aprenentatge i Servei El professor dels estudis de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Toni Pérez Portavella, ha estat guardonat amb el Premi de Qualitat Docent en categoria individual pel Consell Social de la URV. Aquesta distinció reconeix la seva tasca durant el curs 2010-2011, especialment per la implementació de metodologies d'aprenentatge i servei que connecten l'aula amb la realitat social. Projectes destacats del curs 2010-2011 Pérez Portavella ha impulsat tres iniciatives principals que trenquen amb la docència tradicional: Problemes dels veïns a l'aula: Estudiants d'infodisseny van analitzar problemàtiques reals d'associacions de veïns de Tarragona (com la seguretat o la mobilitat) i les van presentar davant de representants polítics. Producció de programes amb col·lectius socials: Alumnes de ràdio i televisió van crear continguts en diàleg amb grups com mariners, jubilats o col·lectius LGTBI, avaluant-ne la viabilitat professional. Mentoria amb Rosa Maria Calaf: Estudiants universitaris van actuar com a formadors per a alumnes de secundària, utilitzant materials basats en l'experiència de la reconeguda periodista. Un nou paradigma universitari Segons el professor, la universitat ha de deixar enrere les classes magistrals unidireccionals per centrar-se en el disseny d'experiències. Els punts clau d'aquest canvi són: Motivació: L'alumne s'implica més en treballar amb reptes reals. Avaluació compartida: No només avalua el professor, sinó també els col·lectius socials i professionals implicats. Impacte social: La universitat perd el seu caràcter elitista i s'arrela al territori. "El coneixement ja no és a la universitat de manera unidireccional; el que cal ara és el disseny d'experiències on l'alumne busqui el coneixement." L'import del premi (3.500 euros) es destinarà a continuar aquest tipus d'activitats innovadores. A més, Pérez Portavella serà el candidat de la URV a la distinció Vicenç Vives de la Generalitat de Catalunya.

  • 14'

    Dia Mundial Sense Tabac a Tarragona i el concurs TASTA

    Commemoració del Dia Mundial Sense Tabac En motiu del 31 de maig, la ciutat de Tarragona organitza diverses activitats per promoure la deshabituació tabàquica. L'epidemiòloga municipal, Cinta, destaca la importància d'aquesta jornada instaurada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el paper clau dels centres de salut i farmàcies en l'acompanyament dels fumadors. El Concurs TASTA (Tarragona Sense Tabac) Es tracta d'una iniciativa per estimular els fumadors a abandonar l'hàbit amb incentius atractius. El funcionament és el següent: * Compromís: Deixar de fumar al voltant del 31 de maig. * Control: Es realitza una coximetria inicial per confirmar l'estat de fumador i una de control després d'un mes d'abstinència. * Premis: Un viatge a Eivissa, abonaments per al Festival d'Estiu o accés a instal·lacions esportives municipals. Dades i Impacte de la Llei del Tabac L'entrevista repassa l'evolució del consum a la regió: * Prevalença: A Tarragona la taxa de fumadors se situa al voltant del 31,4%, lleugerament per sobre de la mitjana catalana. * Èxit de la nova llei: Des de l'aplicació de la normativa que prohibeix fumar en espais públics tancats, s'ha detectat una disminució dels ingressos per asma bronquial (especialment en joves) i per infarts de miocardi. * Impacte social: S'ha desmentit l'impacte d'una crisi en el sector de l'hostaleria i s'estima un estalvi de 700 morts anuals a Catalunya pel tabaquisme passiu. Prevenció des de la infància A la Rambla Nova es fan activitats pedagògiques com el concurs "Tarraconins sense fum", on els nens donen motius als adults per deixar l'hàbit. També es treballa als instituts amb el programa "Classe sense fum" enfocat a l'ESO, ja que la prevenció és crítica abans dels 14 anys. "Una llei pot salvar vides; cada vegada hi ha més exfumadors i això és una bona notícia per a tothom."

  • 18'

    2011-06-01 MENUDA TAPIES ESTRENA

    Estrena teatral al Teatre del Magatzem La companyia de teatre Nascuts de Pèl en Terra presenta el seu nou espectacle titulat La ràbia que em fas, una comèdia d'actualitat que s'estrena aquest dijous i divendres a Tarragona amb totes les entrades exhaurides. Sota la direcció de la Menuda Tàpies, l'obra promet connectar emocionalment amb el públic mitjançant situacions quotidianes i un llenguatge directe. Argument i context de l'obra L'acció se situa en un entorn tan quotidià com un lavabo, durant un sopar d'empresa on els personatges es deixen anar a mesura que avança la festa. Els punts clau de la trama inclouen: - Relacions interpersonals i laborals entre cinc companys amb càrrecs executius. - La gestió de les ambicions, frustracions i sentiments reprimits que surten a la llum sota els efectes de la nit. - Una reflexió sobre la supervivència social i professional en un món competitiu. L'esperit del teatre amateur L'entrevista destaca la màgia i les dificultats de la producció amateur. L'obra ha estat possible gràcies a la col·laboració altruista d'un ampli equip tècnic i artístic que s'ha encarregat des de l'escenografia fins al disseny dels cartells. "A l'amateur hi ha un esperit de col·laboració i d'equip que no es pot explicar. Si toca descarregar, descarregues; som una pinya." Propers passos i l'elecció de Tarragona Tot i que les primeres funcions han exhaurit localitats, la companyia té intenció de fer rodar l'obra (fer bolos) per diferents ajuntaments i concursos. El Teatre del Magatzem ha estat escollit per la seva proximitat i el caliu que permet captar fins i tot la mirada dels actors, un element essencial per a una obra que convida a la reflexió de l'espectador adult.

  • 21'

    Josep Bargalló i la Reformulació del Concurs de Castells

    Una Nova Proposta per al Món Casteller L'Ajuntament de Tarragona ha encarregat a Josep Bargalló, expert en cultura popular, la formulació d'una proposta integral per renovar el Concurs de Castells. Aquesta iniciativa neix de la necessitat de millorar l'organització després de l'edició del 2010 i d'aprofitar el nou estatus dels castells com a Patrimoni de la Humanitat. Eixos Principals de la Reforma Internacionalització i Continuïtat: Es pretén que el concurs deixi de ser un esdeveniment aïllat cada dos anys per convertir-se en una biennal amb activitats constants de promoció, formació i documentació. Ampliació de la participació: La proposta inicial, consensuada amb les quatre colles de Tarragona, suggereix passar de les 14 colles actuals a unes 30 colles, distribuïdes en dues diades castelleres. Seu i Logística: Es manté la Tarraco Arena Plaça com l'espai idoni, tot i que es debaten els detalls logístics de fer dues jornades (conseqüents o en caps de setmana diferents) i l'impacte en el rendiment de les colles. Participació i Consens Bargalló subratlla que el procés és participatiu i obert: "Tarragona pot esdevenir la capital de la projecció internacional dels castells, però això s'ha de fer constantment, no només un cop cada dos anys." S'ha creat el grup de Facebook Fòrum Futur Concurs Castells per recollir opinions de castellers, periodistes i aficionats. Es mantenen reunions amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i mitjans com TV3. L'informe final es lliurarà a l'Ajuntament a finals de juliol per a la seva possible implementació de cara al concurs de 2012.

  • 16'

    2011-05-30 IMMA TEIXELL I ANDREU MUÑOZ,

    Continuïtat de la recerca històrica L'episodi detalla la segona fase de la intervenció arqueològica a la Catedral de Tarragona, fruit de la col·laboració entre l'Arquebisbat, l'Ajuntament i l'ICAC. Després de l'èxit de l'any passat, on es van confirmar les estructures del temple de culte imperial romà, la nova campanya té dos objectius principals: La nau central i el transepte: Es busca la part posterior del temple romà, concretament la cel·la (on s'ubicava la divinitat), per comprovar si l'espai fou reutilitzat en època visigoda. L'absis de la catedral: Una excavació estratègica per localitzar la possible ubicació de la Catedral Visigoda (la Santa Jerusalem) i entendre millor la primera fase constructiva del segle XII. Recursos i metodologia de treball La campanya s'iniciarà a principis de juliol i finalitzarà abans de les festes de Santa Tecla al setembre. Tot i comptar amb un pressupost directe de 35.000 €, la força de la intervenció recau en el personal especialitzat: Equip directiu format per Josep Maria Macias, Andreu Muñoz i Imma Teixell. Un grup de 10-12 estudiants de pràctiques i arqueòlegs voluntaris. Especialistes en topografia, dibuix arqueològic, estudi de marbres i fauna. Arqueologia compromesa amb la societat Un dels pilars d'aquesta campanya és la socialització del patrimoni. Els interlocutors defensen un model d'arqueologia obert i transparent que fuig de l'estudi a porta tancada: "No podem reivindicar un patrimoni per Tarragona que ha de ser un dels seus motors i tenir una arqueologia tancada; això és un pas endavant molt important." Per facilitar aquesta difusió, es mantindrà el blog diari, les xarxes socials i es realitzaran jornades de portes obertes. A més, l'exposició al Museu Bíblic servirà de complement pedagògic per ajudar els ciutadans a interpretar les troballes.

  • 45'

    Champions del Barça i permanència del Nàstic: Cap de setmana d'emocions

    Un cap de setmana de fites futbolístiques L'episodi d'avui se centra en la celebració i l'anàlisi de dos esdeveniments esportius cabdals que han marcat l'actualitat tarragonina: la conquesta de la quarta Champions League per part del FC Barcelona a Wembley i la patida permanència del Nàstic de Tarragona a la Segona Divisió A. L'experiència a Wembley Els periodistes Xavi Soler i Joan Castell comparteixen la seva vivència personal a Londres, destacant: • La sensació de superioritat absoluta del Barça sobre el Manchester United, tot i l'empat momentani de Rooney. • L'organització impecable de la UEFA i el civisme entre les dues aficions. • La curiosa anècdota sobre com van aconseguir les entrades: un d'ells a través d'un amic turc resident a Istanbul que va guanyar el sorteig de la UEFA. La salvació del Nàstic al Nou Estadi Només 24 hores després de la final de Champions, els testimonis van viure el drama de la permanència contra l'Albacete: • Es destaca el patiment extrem fins a l'últim minut del partit. • El paper clau de l'afició: més de 13.000 persones van omplir l'estadi, creant un ambient de "final". • La reflexió crítica sobre el futur: > "El Nàstic no pot haver d'arribar a aquesta situació cada any. Cal un projecte consolidat per gaudir de la Segona Divisió." Veus de l'afició al carrer Des del bar Petit Tàrraco, l'afició grana expressa la seva alegria però també la seva exigència: • Es demana un replantejament de la directiva i de la política de fitxatges (evitar tants canvis de jugadors cada temporada). • Reivindicació del paper de la cantera (el futbol base) per donar identitat a l'equip.