Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2011

·736 episodis
RSS

episodis

613-624 de 734
  • 17'

    Parlem de Drogues: Projecte integral al CaixaForum Tarragona

    Presentació del Projecte Parlem de Drogues El programa Queixa Fòrum de Tarragona Ràdio presenta una iniciativa de l'Obra Social la Caixa que va molt més enllà d'una simple mostra física. Es tracta d'un projecte integral que s'inaugura al CaixaForum Tarragona i que estarà disponible fins al 9 d'abril. L'objectiu principal és oferir informació objectiva i veraç sobre el consum de substàncies. Eixos principals de l'exposició Interactivitat: La mostra està dissenyada per ser amena i permetre al visitant aprofundir en els continguts mitjançant suports interactius i una versió en 3D a internet. Visió integral de les substàncies: No es limita a les drogues il·legals, sinó que posa el focus en les que generen més problemes sociosanitaris actualment: l'alcohol i el tabac, a més del cànnabis. Absència de judicis de valor: Els organitzadors subratllen que no es busca l'alarmisme ni el moralisme, sinó que el visitant extregui les seves pròpies conclusions a partir de dades contrastades. Un programa adreçat a tota la societat El projecte es divideix en accions específiques per a diferents col·lectius: Joves i escolars: Amb tallers, visites guiades pactades i un debat final previst per al 18 d'abril amb alumnes de secundària. Famílies: Disposen d'una guia especialitzada i un telèfon d'atenció gratuït per resoldre dubtes. Món educatiu: S'ofereix un kit didàctic (DVDs i materials descarregables) per treballar a l'aula i formació específica per al professorat. Professionals sanitaris: Publicació de guies i realització de tallers tècnics. "L'important és que el jove tingui una informació que li permeti reflexionar per saber si li val la pena o no consumir; es tracta de prendre una decisió responsable." Activitats complementàries A més de la visita a la sala, s'han organitzat xerrades, taules rodones amb especialistes locals i representacions de teatre preventiu a càrrec del grup Boicot Teatre, coneguts per la seva tasca de prevenció de riscos en les nits tarragonines.

  • 16'

    La Biblioteca de Tarragona presenta la Guia de Nadal

    Recomanacions literàries per a les festes Montse Bartolí, responsable de préstec de la Biblioteca Pública de Tarragona, presenta una iniciativa especial per aquestes festes: una guia de llibres per regalar. Aquesta selecció inclou obres assequibles, estèticament cuidades i suggeridores, pensades per a aquells que busquen idees d'última hora per als Reis. Seccions de la Guia per a Adults La guia està estructurada en diversos apartats temàtics per cobrir tots els perfils de lectors: Art i Fotografia: Destaquen obres com La càmera de Pandora de Joan Fontcoberta. Grans Lectors: Recomanacions de llibres més densos com El cementiri de Praga d'Umberto Eco o l'obra de José Luis Sampedro. Viatges i Cuina: Inclou llibres com Mil lugares únicos o l'èxit de Ferran Adrià, La comida de la familia. Actualitat i Tecnologia: Analitza el futur digital amb Gutenberg 2.0 i commemora Steve Jobs amb la seva biografia. Compromís Social: Llibres que tracten temes com el malbaratament alimentari, l'economia (La economía del miedo) o la història contemporània de Josep Fontana. Autoajuda: Un dels gèneres més demanats, amb autors com Àlex Rovira i Francesc Miralles. Literatura Infantil i Juvenil La selecció separa les obres per franges d'edat per facilitar l'elecció: D'1 a 4 anys: La revista en català Piu-Piu. A partir de 6 anys: L'èxit Jo mataré monstres per tu de Santi Balmes. A partir de 8 anys: Obres amb il·lustracions espectaculars de Benjamin Lacombe com la Blanca Neu o l'Arbari de les Fades. "Hem intentat fer una guia amb llibres bonics que no han passat de moda, recordant a la gent que hi ha bones opcions més enllà de les novetats més immediates." La guia es podrà consultar físicament en una taula d'exposició a la biblioteca o en format digital a la seva pàgina web a partir de divendres.

  • 25'

    Activitats de Nadal de la Fundació Casal l'Amic

    Projectes Socials i Dinamització al Carrer En aquesta edició especial realitzada des del carrer, els representants de la Fundació Casal l'Amic expliquen la seva tasca educativa i les dificultats financeres actuals. Degut a les retallades en subvencions, l'entitat ha hagut de reduir costos, incloent ajustos en els salaris dels treballadors, per poder mantenir els seus projectes vitals als barris de Ponent. Esport al carrer per a joves Una de les apostes principals per aquest desembre és el programa de jocs esportius al carrer, una demanda històrica dels infants i joves d'entre 10 i 15 anys. Les activitats no són partits convencionals, sinó jocs dinàmics per fomentar l'activitat física i l'ús positiu dels espais públics: • Esports coberts: Futbol, bàsquet, ping-pong i atletisme. • Ubicacions: Barris com Torreforta, Camp Clar, La Floresta i Rioclar. • Objectiu: Dinamitzar les pistes esportives que sovint estan infrautilitzades. Oci inclusiu: El Parc de Nadal El dia 27 de desembre es durà a terme l'excursió al Parc de Nadal amb un grup d'unes 40 persones, format per infants del Centre Obert i les seves famílies. "L'any passat la novetat va ser que hi anessin els pares, i l'experiència va ser tan positiva que enguany repetim per enfortir els vincles educatius." També s'ha organitzat una prova pilot per al dia 28 de desembre a l'Espai QS, on els joves participaran en tallers de música, ràdio i fotografia organitzats per la conselleria de Joventut. Crida a la Solidaritat i el Mecenatge La Fundació necessita el suport de la ciutadania per continuar oferint serveis bàsics com el berenar diari als infants del Centre Obert. S'han presentat diverses vies de col·laboració: • Amics col·laboradors: Donacions particulars deduïbles de la renda. • Publicitat a la revista l'AMIC: Crida a empreses per finançar la seva publicació informativa. • Donacions puntuals: Com el cas d'una veïna que finança l'embotit per als berenars dels xiquets.

  • 20'

    Humor i anècdotes ràdiofòniques a l'Última Mitja Hora

    Resum de l'episodi En aquesta edició número 47 de l'espai Última Mitja Hora de Tarragona Ràdio, els presentadors Josep Ardila i Miquel González repassen els moments més divertits, errors tècnics i anècdotes viscudes a l'emissora durant la setmana. Els moments destacats al Nàstic La senyora de la guitarra: Es comenta un episodi surrealista durant el partit contra el Recreativo de Huelva, on una dona va entrar una guitarra al camp i va estar animant amb crits i acords desentonats. "Sembla un gall escanyat, és una senyora amb una guitarra que anima el nàstic." Junta d'Accionistes: Es recuperen les intervencions de Jesús Ramiro, conegut per la seva faceta gairebé de monologuista, i les respostes directes del president Joan Maria Andreu. Pífies i situacions surrealistes Errors de calendari: La periodista Laura Casas protagonitza una confusió amb les dates del mes de gener que provoca el somriure dels locutors. La Porra accidentada: Una nena anomenada Núria truca per participar al Joc de la Porra, però la comunicació acaba sent un seguit de malentesos i salutacions fallides. Entrevistes amb doble sentit: La Sílvia García gestiona una entrevista on es comentava la portada d'un CD amb la imatge d'una figa, generant un diàleg carregat d'ambigüitat i humor. Seccions especials de Nadal Menú alternatiu: Es repassa la curiosa proposta de Francesc Lledó per als àpats nadalencs, on l'alcohol (Martini, cava, vi, whisky i gin tònic) sembla tenir més protagonisme que el menjar. Homenatge als tècnics: El programa tanca amb una falca especial anomenada "En ocasiones veo técnicos", dedicada al personal de control de l'emissora.

  • 21'

    Estrenes de cinema: De l'èxit de 'The Artist' a 'Mission Impossible'

    Actualitat cinematogràfica i estrenes de la setmana En David Serra i l'invitat especial Víctor Navarro analitzen les novetats de la cartellera, destacant la convivència entre el cinema d'autor més guardonat i les grans superproduccions d'acció. L'estrena de la setmana: 'The Artist' La pel·lícula francesa s'ha convertit en la gran favorita per als premis Oscars. Els col·laboradors en destaquen: * El seu caràcter muda i en blanc i negre, que recupera el llenguatge del cinema clàssic. * La capacitat de connectar amb el públic modern malgrat ser una proposta anticorrent. * La reflexió sobre el trauma que va suposar l'arribada del cinema sonor per a molts actors. "El cinema no és una evolució lineal, sinó un arbre de llenguatges complementaris." Acció i entreteniment: 'Missió Impossible: Protocol Fantasma' Aquesta quarta entrega, dirigida per Brad Bird (director de 'Ratatouille'), destaca per la seva execució tècnica: * Tot i no tenir una continuïtat argumental forta amb les anteriors, és un exercici de narrativa brillant. * Es recupera l'esperit del suspens de la sèrie original, però amb l'espectacularitat dels efectes moderns. Altres propostes i remakes 'Perros de Paja': Es debat sobre la necessitat d'aquest remake del clàssic de Sam Peckinpah. Mentre alguns el veuen com una operació comercial sense l'empremta de l'original, d'altres defensen la revisió d'històries violentes i tèrboles. 'Maktub': Una producció espanyola amb una forta càrrega emocional, comparada amb l'estil de 'Polseres Vermelles'. 'Tintín': Una de les recomanacions més fermes per a tots els públics, lloant la feina d'Steven Spielberg en el cinema d'aventures.

  • 19'

    Rutes per l'Anella Verda i Camins de Tarragona

    Exploració de l'Anella Verda de Tarragona En aquesta conversa, es destaca la riquesa de l'Anella Verda i la xarxa de camins que envolten la ciutat de Tarragona. L'objectiu és fomentar el coneixement del patrimoni natural i històric per part de la ciutadania. Eines i Recursos per a Excursionistes Guia de butxaca: S'ha editat una guia física amb tota la informació rellevant sobre les rutes. Plataforma Web: Al web oficial tarragona.cat, dins la secció Camins de Tarragona, es poden consultar mapes i detalls. Senyalització: Es recalca que els camins estan ben marcats, la qual cosa dóna seguretat a aquells que no gosen sortir per por a perdre's. La Ruta Recomanada i el Camí de Ronda El Pep proposa una variant especialment atractiva que connecta la zona de Tamarit amb el nucli urbà: * Punt d'interès: El Castell de Tamarit. * Recorregut: El retorn es realitza pel camí de ronda, vorejant les platges fins a arribar a la platja de la Rabassada i la del Miracle. * Col·laboració: Es menciona la necessitat de col·laboració amb els càmpings de la zona (la Mora i Tamarit) per facilitar el pas per determinats trams particulars com el Mas de la Marquesa. Pròximes Trobades S'anuncia que el programa de la setmana vinent es realitzarà des de la Rambla Nova, on possiblement es parlarà de la neu i activitats d'hivern com les raquetes. "Veureu el paisatge i tot el patrimoni que tenim, que realment és favorós i que, a vegades, fins i tot els que estem aquí no el coneixem."

  • 31'

    Maridatge i vins per l'àpat de Nadal

    Guia pràctica per triar vins i begudes durant les festes En aquest episodi, en Francesc Lladó, del restaurant Quim i Quima, ens ofereix una masterclass detallada sobre com escollir les begudes ideals per a cada moment de l'àpat de Nadal, des de la recepció fins als digestius. Benvinguda i Aperitius La recepció dels convidats és clau per marcar el to de la celebració. Es proposen opcions per a totes les edats: • Llimonada casolana per a nens: Una recepta senzilla amb aigua, llimona i sucre per evitar el consum de refrescos industrials. • Vermuts i cerveses: Es recomana el vermut negre amb un toc de sifó o cerveses amb cos (negres o artesanes). • Vins generosos: Un gran oblidat que encaixa perfectament amb l'aperitiu, com la manzanilla o el fino de Jerez. • Còctels de cava: Propostes com el Kir Roial o la tisana de cava amb fruites vermelles, menta i te negre per a una entrada més sofisticada. Maridatge durant l'Àpat Principal L'elecció del vi ha d'evolucionar a mesura que avancen els plats: • Entrants i marisc: Vins blancs amb cos de la Terra Alta (garnatxa blanca) o opcions gallegues com l'Albarinyo. • Escudella i carn d'olla: Requereix vins amb estructura. Es suggereixen negres del Montsant o Rioja amb una fusta ben integrada que respecti la sutileza del caldo. • Peixos al forn: Introducció de vins internacionals com el Chardonnay de Borgonya o un Riesling alemany sec per la seva acidesa metàl·lica. • Capó i rostits: Maridatge ideal amb Chardonnay (per les notes de poma) o vins del Priorat amb notes mentolades que ajuden a alleugerir la digestió. Postres i Digestius Per al final de l'àpat, es busca l'equilibri entre el sucre i la frescor: • Fruita i Pinya: La pinya és la reina per la seva capacitat digestiva. • Torrons: Es recomanen vins de casa com el vi ranci, la mistela o moscatell, tot i que el Pedro Ximénez o un bon Cava Gran Reserva són opcions excel·lents. • Sobretaula: El Gintònic es presenta com un bon digestiu, tot i que en Francesc destaca el Whisky d'un sol any (Escapa) servit entre 14 i 15 graus com una experiència superior. "Un bon vi serveix per a un bon beure's; complementa el menjar i fa que la celebració sigui especial."

  • 19'

    La Transició a Tarragona: del 1975 al 1989

    La Transició i els Primers Anys de Democràcia a Tarragona En aquesta edició de l'espai dedicat a la Història de Tarragona, s'analitza el període comprès entre la mort de Francisco Franco (1975) i la caiguda del mur de Berlín (1989). El periodista Tomàs Carot, autor d'aquesta part del volum 5, aporta una visió fresca basada en la seva experiència directa en els mitjans de comunicació. Un període de contrastos: Les dues Tarragones Segons Carot, en aquell moment coexistien dues realitats paral·leles a la ciutat: La Tarragona oficial: Dominada per l'herència de la dictadura, els militars, l'Església i una estructura funcionarial encara molt present. La Tarragona real: Una ciutat en plena ebullició amb un fort creixement demogràfic, moviments veïnals actius i el despertar de la consciència política i sindical. Fites clau del període (1975-1989) Transformació Urbanística: S'inicien projectes vitals com el Pla de la Part Alta i la integració dels barris perifèrics que havien crescut sense infraestructures. Motor Econòmic: La consolidació del Port de Tarragona i la indústria petroquímica com a eixos de creixement, culminant amb la inauguració de la refineria. Efervescència Política: L'etapa destaca per la celebració de fins a 17 convocatòries electorals i el fort impacte de l'intent de cop d'estat del 23-F. El paper dels mitjans de comunicació L'autor recorda la precarietat tecnològica de l'època i el xoc entre el periodisme oficialista i el compromès: "La frescura era explicar allò que no explicava ningú si no ho explicaves tu." Un exemple d'aquest distanciament va ser el titular del diari local l'endemà del 23-F, que va descriure el segrest del Congrés com un "lleu incident". Valor de l'obra L'espai conclou destacant la importància d'aquesta col·lecció de Pagès Editors, que per primer cop recull la història de la ciutat des de la Tarraco clàssica fins a l'actualitat, combinant l'alta divulgació amb un gran aparell gràfic i cartogràfic.

  • 24'

    L'estat actual de la SIDA i el VIH a Catalunya

    Situació actual del VIH/SIDA a Catalunya L'episodi d'avui se centra a analitzar la realitat de la SIDA amb motiu del Dia Mundial contra aquesta malaltia. El doctor Enric Pedrol destaca que, tot i ser un país amb ple accés a diagnòstics i tractaments, hi ha hagut un relaxament perillós en la prevenció. Canvis en el perfil del pacient i el tractament • La malaltia s'ha convertit en una patologia crònica gràcies als avenços farmacològics. • S'ha passat de l'estigma dels anys 80 i 90 a una situació de falsa seguretat en les generacions més joves. • Actualment, les vies de transmissió han canviat radicalment: - Fa una dècada, el 70% eren usuaris de drogues per via parenteral. - Avui, la major part dels contagis són per via sexual (tant homosexual com heterosexual). L'atenció a la Xarxa de Santa Tecla La xarxa sanitària disposa d'una unitat especialitzada que atén més de 300 pacients. El sistema garanteix la visita en un màxim de 48 hores per gestionar l'impacte psicològic i mèdic. "Avui dia la SIDA no es cura; és una malaltia crònica per a tota la vida, i quan un malalt entra per la porta és un fracàs del sistema de prevenció." El repte dels "Late Presenters" Un dels problemes més greus és el diagnòstic tardà (late presenters), que representa el 60% dels nous diagnòstics. Això inclou: Persones que per vergonya no es fan el test. Pacients geriàtrics (més de 65 anys) que sovint confonen els símptomes amb malalties pròpies de l'edat. Prevenció i mètodes de barrera El doctor conclou que l'única eina eficaç continua sent el preservatiu. Adverteix sobre la idea de la "monogàmia consecutiva" en els joves, recordant que en una relació sexual també s'interactua amb l'historial del passat de la parella.

  • 19'

    Clubs de Lectura Fàcil i activitats a la Biblioteca

    Els Clubs de Lectura i la Integració Lingüística L'entrevista a Cristina Barber, coordinadora dels clubs de lectura, ens apropa a les diverses modalitats que ofereix la biblioteca, posant un èmfasi especial en la funció social de la lectura. Modalitats i nous projectes A part dels cicles tradicionals com Els nostres escriptors i el paisatge o Cap a Amèrica, la gran aposta és la Lectura Fàcil: * Lectura Fàcil en català: Adreçada principalment a nouvinguts que volen aprendre i practicar la llengua. * Club de Lectura i Conversa: Una novetat d'aquest segon any on la lectura és només el pretext per fomentar la competència oral. * Adaptació per a la ONCE: Una iniciativa pionera que adapta aquests materials al braille per a persones cegues que volen llegir en català. Funcionament i Metodologia Els grups estan dissenyats per ser operatius i personalitzats: * Són grups reduïts (unes 6 persones) per garantir que tothom pugui parlar. * S'utilitzen llibres amb el segell de Lectura Fàcil, caracteritzats per una narrativa lineal, sense salts temporals complexos i amb una tipografia clara. * Col·laboració estreta amb el Consorci de Normalització Lingüística per derivar alumnes i fer sessions de pronúncia. Reconeixements i autors L'activitat ha estat guardonada amb un premi de Bones Pràctiques 2011, concretament en l'apartat d'estímul a la continuïtat. Pel que fa als continguts, s'han treballat clàssics adaptats com: "El fantasma de Canterville, La crida del bosc o La volta al món en 80 dies." Actualment, el cicle de conversa se centra en el tema Descobrir Catalunya a través de revistes i articles periodístics.

  • 38'

    La Formació en Turisme i el Projecte Gastronòmic de l'Escola de Cambrils

    El Valor del Turisme i la Formació Professional El podcast analitza la importància de formar professionals preparats en el sector del turisme, especialment a la zona de Tarragona. Es destaca que la ciutat necessita experts per atendre una demanda creixent i diversa, preparant-se per a esdeveniments futurs i la promoció del seu patrimoni viu. El Cicle de Guia, Informació i Assistència Turística (GIAT) Es detallen els continguts i la metodologia del cicle GIAT: • Disseny de productes turístics i màrqueting. • Protocol i serveis d'informació. • Domini d'idiomes, especialment francès i anglès. • Formació en centres de treball (pràctiques reals). "No hem d'esperar que vinguin els turistes perquè no arribaran sols; cal oferir un producte amb valor afegit i qualitat." Projecte de Futur: Gastronomia i Territori L'Alícia Calvera, alumna del centre, presenta el seu projecte final centrat en la zona de la costa de Tarragona, el Baix Camp i les Terres de l'Ebre. La seva proposta es basa en: • La gastronomia com a fil conductor (especialització en peix blau). • Tres línies d'actuació: natura, cultura i esports. • Integració del patrimoni cultural (Miró) i el natural (esports nàutics). Innovació i Noves Tecnologies El futur del sector passa per la digitalització. S'emfatitza que el format de fulletons físics està quedant obsolet, sent vital el posicionament en xarxes socials, la creació de pàgines web i l'ús d'eines com Google Earth per planificar rutes. Tradició a l'Escola d'Hoteleria de Cambrils Finalment, es comenta el tradicional àpat de Nadal, on participa tota la família professional (cuina, pastisseria, sala i turisme). És un exercici de coordinació real on els alumnes demostren les seves competències davant dels seus familiars, tot i la situació de crisi econòmica que comença a notar-se en les reserves.

  • 14'

    Debat sobre centres d'art i ciutat al CaixaFòrum Tarragona

    El paper dels centres d'art en la societat actual L'episodi presenta una conversa entre el director de CaixaFòrum Tarragona, Carles Marquès, i l'antropòleg Manuel Delgado (Universitat de Barcelona) sobre un debat que tindrà lloc al centre. El títol de l'acte, «A Tarragona també en tenim d'aquestes coses», s'inspira en una cita de la novel·la de Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera, i serveix de punt de partida per reflexionar sobre la relació entre els centres culturals i el seu entorn urbà. Punts clau del debat: Crítica a la institucionalització: Manuel Delgado planteja una visió crítica sobre les «macroinstal·lacions» culturals, a les quals qualifica de vegades com a monstres arrogants que poden arribar a segrestar la cultura popular. Centres d'art vs. Vida quotidiana: Es discuteix el perill que els museus es converteixin en mausoleus o espais tancats que separen l'art de la vida al carrer. Reconversió d'espais: Es posa com a exemple de transformació arquitectònica la Tabacalera de Tarragona, analitzant com els antics espais industrials o civils s'adapten a nous usos culturals. Projecte LIMEN: El debat s'emmarca dins d'aquest projecte de l'Institut Català d'Antropologia, que inclou una instal·lació artística d'Andrea Coratxan al vestíbul del centre. "Una cosa és preguntar-s'ho a Barcelona, on ja han passat per moltes d'aquestes fases, i una altra a Tarragona, on encara estem a les beceroles en algun aspecte d'art contemporani." L'objectiu final de la trobada és analitzar com aquests espais poden ser socialment útils i mantenir una comunicació fluida amb el teixit urbà, evitant que la cultura quedi "tancada" entre parets.