Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2013. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1252 episodis
RSS

episodis

409-420 de 1251
  • 1'

    Optimisme i reptes de gamma extra per Tots Sants

    L'estat de forma de la colla El cap de colla, Roger Peiró, expressa un sentiment d'orgull immens pel rendiment actual. L'èxit es fonamenta en la confiança mútua i, sobretot, en el sacrifici constant durant els assajos de dimarts i divendres. Segons Peiró, la colla es troba en el seu millor moment històric: "Crec que avui som la millor colla que hem sigut mai i a partir d'aquí somiar." L'objectiu: El 5 de 9 amb folre La motivació és tan alta que, en descarregar el 5 de 8, la colla ja reclamava un pis més. El camí cap a la gamma extra està decidit: S'han assolit les dues tripletes marcades com a condició prèvia. El gran objectiu per a la diada de Tots Sants és el 5 de 9. La colla té la sensació que l'estructura del castell està millor que l'any passat. Estratègia i preparació Amb cinc setmanes al davant, la planificació se centrarà en: Descans actiu: Permetre que la gent es recuperi de l'esforç de Santa Tecla. Rodatge: Utilitzar diades intermèdies per mantenir el ritme sense una pressió excessiva. Treball d'assaig: Virar totes les naus cap a la millora tècnica per convertir el somni en realitat.

  • 2h 25min

    Diada Castellera de Santa Tecla 2013 a Tarragona

    Crònica de la Diada de Santa Tecla 2013 La jornada castellera de la Festa Major de Tarragona ha destacat per l’alt nivell tècnic i l’ambició de les quatre colles de la ciutat. En un ambient de gala a la Plaça de la Font, s’han viscut moments històrics, especialment per part de les colles de nou, i una lluita constant per la superació personal de les colles de set. Actuacions Principals • Xiquets de Tarragona: Han demostrat una solidesa absoluta completant la seva tripleta màgica. Han descarregat amb solvència el 3 de 9 amb folre (tot i un peu desmuntat inicial), un impecable 4 de 9 amb folre i el 5 de 8. Amb aquesta actuació, consoliden el seu millor historial i miren ja cap al gamma extra de cara a final de temporada. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Protagonistes d’una gesta històrica en descarregar per primer cop en una sola diada tres castells de nou o superiors. Han completat el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i un vibrant 5 de 9 amb folre (la supercatedral), defensat amb una èpica extrema a la descarregada. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han viscut la cara i la creu de la jornada. Han descarregat un gran 2 de 7, però s’han quedat a les portes de la glòria amb el 4 de 8 (carro gros), que ha caigut quan l'enxaneta ja entrava. Finalment, han completat la diada amb el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l'agulla. • Xiquets del Serrallo: Han exhibit una gran capacitat de patiment i defensa. Han completat una actuació excel·lent amb el 5 de 7, el 7 de 7 i el 4 de 7 amb l'agulla, tots ells descarregats amb una lluita titànica dels seus troncs. Moments Clau i Reptes de Futur El moment de màxima tensió ha estat l’intent del pilar de 8 amb folre i manilles per part de la Colla Jove. Tot i presentar una estructura molt sòlida a la base, el pilar s’ha trencat quan pujaven els pisos superiors. "Pinya, folre i manilles eren una roca; l’intent ens ensenya que amb una miqueta més de treball hi podem arribar." Els cronistes coincideixen que el nivell casteller a Tarragona està en un punt de maduresa sense precedents, amb les colles locals dominant estructures de gran dificultat amb naturalitat.

  • 1h 27min

    Santa Tecla 2013: Tanda de Lluïment a la Plaça de la Font

    Retransmissió de la Tanda de Lluïment L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe des de la Plaça de la Font per narrar un dels moments més esperats de les festes de Santa Tecla: la tanda de lluïment del Seguici Popular. Amb unes temperatures molt elevades i un sol radiant, les locutores Núria Cartanyà i Sílvia Garcia descriuen l'ambient festiu i l'arribada dels diferents elements a la plaça. Elements del Seguici i Balls L'episodi repassa l'actuació de gran part del bestiari i les danses tradicionals de la ciutat: • Bestiari de foc i figures: La Víbria, el Drac i els Diables (que celebren el seu 30è aniversari) enceten l'acte amb carretillades. • L'Àliga i la Mulassa: L'Àliga realitza el seu ball solemne amb la banda Tredivà, mentre que la Mulassa destaca pel seu caràcter juganer amb la canalla. • El Lleó i l'Amparito Roca: El Lleó sorprèn ballant el popular pasdoble, creant un dels moments més animats de la jornada. • Gegants i Nanos: Els Gegants Moros, els Gegants Vells i els Nanos (Vells i Nous) omplen la plaça abans de donar pas als balls sobre l'escenari. Balls Parlats i Tradicions L'escenari instal·lat a la plaça permet apreciar els detalls dels anomenats balls parlats: • Ball de Turcs i Cavallets: Representació d'una batalla on els cristians (homes) s'enfronten a les dones turques. • Ball de Bastons i Gitanes: Destaquen la coordinació extrema, la velocitat dels cops de bastó i el simbolisme de les vetes de colors. • Versots dels Diables: Com a cloenda de la tanda, els diables reciten les seves crítiques satíriques a l'actualitat política i social de l'any 2013. "Aquesta és la nostra festa i la dels focs infernals... Visca Tarragona i visca Catalunya lliure!" Previsió de la Diada Castellera El podcast finalitza preparant l'ambient per a la Diada Castellera de Santa Tecla, amb la participació de les quatre colles de la ciutat: Xiquets de Tarragona, Jove de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau.

  • 1h 22min

    Ofici Solemne de Santa Tecla a la Catedral de Tarragona

    Crònica del Pontifical de Santa Tecla Retransmissió en directe des de la Catedral de Tarragona del solemne ofici en honor a la patrona de la ciutat, Santa Tecla. L'acte destaca per la seva solemnitat religiosa, la participació de les autoritats civils i la importància de la relíquia del braç de la santa. Elements Destacats de la Celebració • L'Orgue de la Catedral: Es destaca la recent restauració de l'instrument i la interpretació de mossèn Miquel Castillejo. • La Relíquia: L'arribada del braç de Santa Tecla, regal del rei Ossim d'Armènia, marca l'inici del protocol més sagrat. • Presència Institucional: Participació de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i altres autoritats civils i militars. Homilia de l'Arquebisbe Jaume Pujol L'Arquebisbe ha centrat el seu discurs en la figura de la santa i el valor del perdó: • Ha repassat la història de Tecla com a discípula de Sant Pau i la seva condició de protomàrtir. • Ha fet una crida a la pau, recordant especialment els cristians que pateixen la guerra a Síria (Maalula). • Ha anunciat la propera beatificació de 522 màrtirs a Tarragona, incloent-hi el bisbe Manuel Borràs. "No podrà haver-hi pau en aquest món fins que tots entenguem, com ho va fer Santa Tecla, el perdó." Rituals i Tradició • Benedicció de la Bandera: Acte solemne amb la milícia urbana uniformada a l'estil de 1811. • Cant dels Goigs: Finalització de l'ofici amb el cant popular dirigit pel cor i l'orquestra dels Amics de la Catedral.

  • 30'

    Dames i Vells de Tarragona: Sàtira i Crítica Social per Santa Tecla

    Introducció i Crítica a la Crisi Econòmica L'episodi s'inicia amb la tradicional representació del ball de Dames i Vells en el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona. A través d'un llenguatge mordaç i popular, els personatges expressen el seu cansament davant la crisi que no s'atura, comparant la situació social amb una sèrie de terror. La Situació Geopolítica i els Bancs El text fa un repàs àcid a la situació europea, mencionant casos com els de Grècia i Xipre com a preludi del que podria passar a l'Estat espanyol. Es critica obertament: • El paper del Fons Monetari Internacional (FMI). • Les retallades imposades per Angela Merkel. • El rescat bancari i l'escàndol de les accions preferents. Corrupció Política i Procés d'Independència La sàtira es dirigeix cap a la classe política local i nacional. Es denuncia la corrupció que s'escampa "com la merda" i s'assenyala directament a partits com Convergència, acusant-los d'utilitzar l'estelada per tapar les seves pròpies vergonyes. "Santa Rita, Santa Rita, este sobre no se quita, yo no pienso dimitir. I ja està, fin de la cita." El Sentiment del Poble Es menciona la mobilització ciutadana a Catalunya, posant èmfasi en el dret a decidir i esdeveniments com el Concert per la Llibertat i la gran Cadena Humana, afirmant que és el poble qui demana canvis reals davant el cansament de ser sempre qui paga les conseqüències. Vida Quotidiana, Ajuntament i Smart City La part central del podcast se centra en les picabaralles còmiques i pujades de to entre els personatges masculins i femenins, barrejant temes escatològics amb crítica municipal: • Les llistes d'espera en la sanitat pública i les retallades en cultura. • La gestió de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el concepte d'Smart City. • Les queixes pels alts impostos i pel preu de l'aparcament (zona verda). L'Església i el Patrimoni S'examina amb ironia la despesa de l'Església a la ciutat, mencionant els preus desorbitats de l'orgue de la catedral i les obres del seminari, així com la visita de figures eclesiàstiques de Madrid per a beatificacions, contrastant-ho amb la precarietat de la resta de la societat. Cloenda i l'Adéu del Sergent L'espectacle culmina amb l'aparició de la força de l'autoritat (el Sergent de la Guàrdia Civil), qui amenaça amb la repressió però acaba acomiadant-se de Tarragona amb to agredolç, suggerint que el seu temps s'acaba davant l'augment del sentiment independentista.

  • 1h 1min

    Cercavila de Santa Tecla: El Seguici Popular de Tarragona

    Retransmissió del Seguici Popular de Santa Tecla L'episodi ofereix una crònica detallada i en directe de la primera sortida completa del Seguici Popular de Tarragona des de la plaça de les Cols. Amb el suport de comentaris experts de Joan Menchón i Jordi Pous, s'analitza l'arrelament històric, la simbologia i l'evolució de cada element que conforma la festa major de la ciutat. Elements del Bestiari i Balls de Foc • Ball de Serrallonga: Destaca per l'ús de trabucs (pirotècnia) i la figura del diable burlesc, recuperat el 1987. • L'Àliga de Tarragona: Protagonista absoluta per la seva majestuositat. Documentada des del 1531, representa l'estatus de ciutat i destaca pel seu ball a les escales de la Catedral. • La Mulassa: Documentada el 1383, és coneguda pel seu caràcter "gamberro" i per la interacció amb el públic a la font de la plaça. • La Cucafera: Element que representa les forces del mal però que, a Tarragona, es caracteritza per llançar caramels en lloc de foc, sent la preferida dels infants. • El Lleó: Commemora el seu 20è aniversari ballant al ritme de l'Amparito Roca, l'himne oficiós de la ciutat. Gegants, Nanos i Tradició Indiana • Negritos i Gegants Moros: Destaquen els Negritos pel seu disseny de mig cos (únics a Europa) i els Gegants Moros per les seves rèpliques exactes de les figures de 1851. • Nanos Vells i Nous: Un conjunt de 13 figures que representen personatges de l'època i gremis, actuant com a conductors del seguici per obrir pas. Balls i Construccions Coreogràfiques • Ball de Bastons: Únic element amb doble representació al seguici (la de Tarragona i la de l'Esbart Santa Tecla). • Balls de Pastorets i Turcs i Cavallets: Danses rituals que simbolitzen la fecunditat o la lluita històrica entre el bé i el mal. • Ball de Valencians i Moixiganga: Conceptes clau per entendre l'origen del món casteller. La Moixiganga representa escenes de la Passió de Crist amb figures humanes. "No podem separar la gent que va al seguici de la gent que el veu. Tots són els mateixos, entre tots l'estem muntant."

  • 39'

    Pregó de Santa Tecla 2013: Joan Martí Castell

    Presentació de la Figura de Joan Martí Castell L'acte s'inicia amb la glossa realitzada per Carme Crespo, tinent d'alcalde de Cultura, qui destaca la trajectòria d'excel·lència del pregoner, el Doctor Joan Martí Castell. Es posa en relleu la seva vessant com a filòleg, lingüista i primer rector de la Universitat Rovira i Virgili (1991-1998). Trajectòria Acadèmica i Personal • Recerca Lingüística: Expert en la llengua de Ramon Llull i pioner en la sociolingüística catalana. • Internacionalització: Professor visitant a universitats d'elit com Berkeley, Bèrgamo i Laval. • Compromís amb el Territori: Malgrat la seva absència durant 30 anys, sempre va mantenir un lligam estret amb Tarragona i va liderar la creació de la xarxa Vives d'Universitats. El Pregó: Les Tres Tarragones El Dr. Joan Martí Castell estructura el seu parlament sota el títol "Les meves tres tarragones i una bufetada com Déu mana", oferint un recorregut emocional per la història de la ciutat: 1. La Tarragona de la Infantesa (Anys 50) Descriu una ciutat de postguerra amb més carros que cotxes, però plena de vida al carrer. Evoca els jocs tradicionals com el cavallfort o la baldufa i la plàcida mirada cap al mar. Defineix Tarragona com una "escola viva" i una enciclopèdia de la història universal. 2. La Tarragona de l'Absència (1961-1990) Relata els gairebé 30 anys d'estudis i feina fora de la ciutat. Durant aquest període, Tarragona experimenta una explosió demogràfica deguda a la immigració (passant de 58.000 a 100.000 habitants). Martí destaca el caràcter cosmopolita i no excloent de la ciutat acollidora. 3. La Tarragona del Retorn i la Modernitat Descriu el retorn l'any 1990 i la consolidació de la universitat pròpia. Fa una reflexió crítica sobre la crisi financera contemporània, qualificant-la no com un fenomen natural, sinó com una estratègia del neoliberalisme salvatge que ataca l'estat del benestar. "Tarragona ha estat, és i serà per a mi el centre de les passions i dels sofriments." La Llegenda de Santa Tecla i el Rei Pere El pregoner clou el seu parlament amb la llegenda del Rei Pere IV el Cerimoniós. Segons el relat, quan el rei va intentar prendre Tarragona per la força, Santa Tecla se li va aparèixer en el llit de mort per etzibar-li una "santa bufetada", obligant-lo a retornar la ciutat als seus legítims gestors. Aquesta metàfora serveix per encoratjar els ciutadans a no resignar-se davant les injustícies actuals.

  • 34'

    Pregó de Santa Tecla: Les tres Tarragones

    Introducció i Honor del Pregoner El pregoner inicia el seu discurs expressant un profund agraïment a les autoritats i al Consistori per l'honor de representar la seva ciutat. Defineix l'acte no com un mer protocol, sinó com una immersió en el terreny dels sentiments i les emocions, enaltint Tarragona com el centre de les seves passions. Les Tres Etapes Vitals de la Ciutat 1. La Tarragona de la Infantesa (Anys 50) • Descripció d'una ciutat de postguerra, marcada per la repressió i el silenci dels pares, però també per la llibertat de jugar al carrer. • Evocació de records sensorials: la botzina del venedor de gel, els gitanos que adobaven cadires i la placidesa del litoral. • El bàlsam de la mar i el patrimoni històric com a escola viva d'història universal. 2. La Tarragona de l'Absència (1961-1990) • Període de gairebé 30 anys de distanciament geogràfic a causa de la manca d'estudis superiors a la ciutat. • Reflexió sobre el creixement demogràfic i la immigració dels anys 60 i 70, que va transformar la fesomia urbanística i identitària de Tarragona, convertint-la en una ciutat acollidora i cosmopolita. • Participació des de la distància en moviments culturals com el Club de Joves i la unió amb la Nova Cançó per lluitar contra la misèria cultural del franquisme. 3. La Tarragona del Retorn (Des de 1990) • La recuperació de la vitalitat democràtica i l'impuls de la Universitat Rovira i Virgili com a motor de coneixement. • Reivindicació de l'esperit tarragoní: una societat discreta, ponderada i hospitalària que treballa per fer-se gran sense necessitat d'exhibicionisme. Reflexió Crítica sobre la Crisi Contemporània L'orador dedica un espai rellevant a analitzar la situació actual, qüestionant si es tracta d'una crisi econòmica o d'una estratègia del capitalisme salvatge. "El que vivim no és exactament una crisi econòmica; és més aviat una estratègia del capitalisme i el neoliberalisme més salvatges per involucionar cap a una realitat social on uns pocs siguin encara més hegemònics." Lamenta la precarietat que afecta les generacions actuals i insta la ciutadania a no resignar-se i a denunciar les injustícies. Sant Pau i la Santa Bufetada de Santa Tecla El pregó clou amb la figura de Santa Tecla, patrona dels més humils (com els camàlics) i invocada en els moments difícils. Es narra la llegenda de la "bufetada" que la Santa va etzibar al rei Pere el Cerimoniós per defensar la ciutat, utilitzant-ho com a metàfora de la força necessària per aturar les ignomínies actuals i convidar tothom a gaudir de la Festa Major.

  • 2h 1min

    Pregó i Arrencada de Santa Tecla 2013: Joan Martí Castell

    Resum de l'Acte de Santa Tecla 2013 L'episodi recull la retransmissió en directe des de l'Ajuntament de Tarragona del pregó de les festes de Santa Tecla 2013, un dels moments més solemnes de la festa major de la ciutat. L'acte combina el reconeixement a entitats locals, la reflexió acadèmica i personal del pregoner, i l'esclat popular a la plaça de la Font. Premis i Reconeixements Abans del pregó pròpiament dit, se celebra el lliurament del Premi al Balcó al Tarragoní de l'Any, atorgat per Òmnium Cultural del Tarragonès: • L'entitat guardonada és l'associació Gogistes Tarragonins, reconeixent la seva tasca de 33 anys recuperant i difonent el gènere dels goigs. • Carles Batges, president de l'entitat, agraeix el premi destacant el valor de la cultura i la tradició tarragonina. El Pregó de Joan Martí Castell El doctor Joan Martí Castell, primer rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), és l'encarregat d'obrir les festes amb un discurs titulat "Les meves tres Tarragones i una bufetada com Déu mana": • La Tarragona de la infantesa: Records de la postguerra, els jocs al carrer i una ciutat que vivia de cara al mar. • La Tarragona de l'absència: El seu període d'estudis i treball fora de la ciutat, coincidint amb el gran creixement demogràfic i industrial. • La Tarragona del retorn: La consolidació de la universitat pròpia i l'orgull d'una ciutat pobla de patrimoni i coneixement. "Tarragona ha estat, és i serà per a mi el centre de les passions i dels sofriments." El pregoner també fa una ferma defensa de la llengua catalana i l'educació, criticant l'estratègia del capitalisme rere la crisi econòmica actual. L'Arrencada de Gegants L'acte finalitza amb l'esclat de la tronada i la sortida dels gegants des de la plaça de la Font: • Es viuen moments d'eufòria amb la interpretació del pasdoble Amparito Roca. • Un centenar de gegants i nanos d'escoles i barris (com els del Port o el Serrallo) recorren els carrers de la ciutat. • Es destaca la coincidència amb el Dia Mundial contra l'Alzheimer, lluint llaços verds en senyal de solidaritat.

  • 14'

    Joan Pera i l'adaptació teatral de Sí, primer ministre

    Joan Pera porta l'humor polític al Teatre Auditori del Camp de Mart En aquesta edició especial de Tarragona Ràdio, s'entrevista l'actor Joan Pera amb motiu de la clausura del Festival d'Estiu amb l'obra "Sí, primer ministre". L'actor comparteix la seva visió sobre aquesta adaptació de la mítica sèrie de la BBC, que manté tota la seva vigència malgrat els anys passats. Els punts clau de l'entrevista Actualitat de la crítica: Segons Pera, l'obra no necessita referències directes a escàndols actuals perquè la ironia i la crítica a l'alta política són universals. La trama se centra en com els alts funcionaris i els interessos personals mouen els fils de l'Estat. El repartiment protagonista: L'obra compta amb el tàndem format per Joan Pera (com a primer ministre) i Carles Canut (en el paper del manipulador Sir Humphrey). Estil de comèdia: Es defineix com una comèdia de paraula i d'alt nivell que barreja l'humor britànic amb la proximitat característica de Pera. Reflexions sobre el poder i la política L'actor destaca que l'obra reflecteix una realitat que sovint sembla increïble però que és ben palpable: "No és tant una crítica a la política, sinó d'aquests segons, tercers... d'aquests alts funcionaris que realment mouen els fils." L'obra aborda conceptes complexos com les preferències bancàries, les inversions en medi ambient i els pressupostos públics des d'una vessant còmica però profunda.

  • 13'

    El Retaule de Santa Tecla: 22 anys de tradició a la Catedral

    La Tradició del Retaule de Santa Tecla L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Jordi Pus i Jaume Guàs destaca la rellevància del Retaule de Santa Tecla, un dels actes més solemnes i esperats de les festes. Aquesta representació, que se celebra des de l'any 1991, té lloc a l'interior de la Catedral de Tarragona i serveix com a preàmbul dels actes més tradicionals de la festivitat. Característiques de l'Espectacle El Retaule és una representació al·legòrica de la vida de la santa a través de la dansa, seguint l'estil d'una moixiganga de la Catalunya Nova. Els punts clau són: Estructura: Es divideix en vuit quadres o escenes que narren passatges com la conversió, el baptisme, la presó, els martiris i la glorificació final. Inspiració: Els moviments i escenes estan extrets directament de les imatges del retaule de l'altar major de la catedral. Música en directe: L'acompanyament corre a càrrec de la Cobla Principal del Llobregat, sota la direcció de Jordi Núñez. Curiositats i Protocol L'acte destaca per una atmosfera gairebé litúrgica i una gran exigència física i mental per als 21 dansaires: Vestuari sobri: El vestit és neutre i es manté fidel al disseny original de fa més de 20 anys. Com a curiositat, els vestits s'han de recosir directament sobre els ballarins abans de començar per assegurar que no es moguin durant les figures. Concentració: La dificultat no rau només en l'equilibri, sinó en la concentració absoluta per no errar cap pas en un entorn de gran silenci. Moment estel·lar: El punt culminant és la Glorificació, on s'aixeca un pilar de tres per sota (estil casteller) que simbolitza l'ascens de la santa al cel. "És un acte que té un cert punt litúrgic... es crea tota una atmosfera on el silenci es pot gairebé tallar."

  • 16'

    Presentació de la revista QS sobre Santa Tecla

    Monogràfic Històric sobre Santa Tecla En aquesta entrevista, Jordi Piqué, responsable de l'Arxiu Municipal de Tarragona i president del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, presenta el número 47 de la revista QS. Aquesta edició és especialment rellevant perquè està dedicada gairebé íntegrament a la història, la gènesi i l'evolució de les festes de Santa Tecla. Continguts Clau de la Publicació L'exemplar recull vuit articles que exploren diverses vessants de la patrona i la seva celebració: Gènesi i consolidació del culte: Es detalla com el culte a la santa va servir per enfortir la capitalitat eclesiàstica de Tarragona davant de Narbona durant els segles X i XI. L'arribada de les relíquies: L'impacte que va tenir el trasllat del Braç de Santa Tecla des d'Armènia en el segle XIV, transformant un culte elitista en una celebració popular. Llegendes reials: Un article curiós sobre el rei Pere el Cerimoniós, qui, segons la tradició, va canviar el seu testament després de ser "bufetejat" en somnis per la santa. Comparativa històrica: Una anàlisi de les festes de l'any 1963, descrites com "grises i avorrides" sota la dictadura, en contrast amb la vitalitat actual. L'Experiment de la Televisió Municipal Un dels punts destacats és la recuperació de les emissions de la Televisió Municipal de Tarragona dels anys 1985 i 1986. Durant l'acte de presentació es projectarà un audiovisual amb imatges inèdites digitalitzades per l'arxiu, on apareixen figures reconegudes de la ciutat, com un jove Oriol Grau. Informació d'Interès "Tenir les relíquies de Santa Tecla posava Tarragona en el mapa del món del segle XIV." Acte de presentació: Avui a les 19:00 h a la sala d'actes de l'Arxiu Municipal (Avinguda Vidal i Barraquer). Disponibilitat: La revista es pot trobar a les llibreries locals (La Capona, L'Adserà) i també es pot consultar digitalment al web de l'entitat: www.guillemoliver.com.