Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2015

·750 episodis
RSS

episodis

121-132 de 749
  • 14'

    Expedició tarragonina a la cursa Behobia-San Sebastián

    La cultura del running i l'experiència de la Behobia En aquesta conversa, en Pep Calvet i diversos acompanyants comparteixen les seves expectatives camí de la mítica cursa Behobia-San Sebastián. L'entrevista posa de manifest la magnitud de l'esdeveniment i la diferència en la cultura esportiva entre el País Basc i altres regions. Punts clau de la conversa: Magnitud de l'esdeveniment: La cursa compta amb uns 30.000 participants, una xifra que contrasta amb els 2.000 habituals a la mitja marató de Tarragona. Cultura i civisme: En Pep destaca com la societat basca s'aboca a la cursa, a diferència de les queixes que sovint sorgeixen a Tarragona pels talls de carrer: > "Hauríem de posar una miqueta més de fil a l'agulla i creure'ns que la cursa és per a tothom." Preparació física: En David Cermeró, debutant en aquesta prova, explica que cal entrenar tant la distància (20 km) com els desnivells, ja que el recorregut és ple de "tobogans" exigents. Comprensió organitzativa: L'expedició aprofita el viatge per aprendre de la logística basca (dutxes, recollida de dorsals, senyalització) per aplicar millores en futures organitzacions a Catalunya. Vessant social: L'esdeveniment no és només esportiu, sinó també gastronòmic i de companyonia, amb l'objectiu de gaudir de la ciutat i els seus pintxos. L'Elvira, que ja hi ha participat anteriorment, subratlla la solidaritat entre els corredors i la satisfacció d'acabar una prova d'aquesta duresa sense contratemps.

  • 31'

    Josep Maria Pujol i de Barberà: L'arquitecte de Tarragona

    L'Arquitecte Municipal i la seva empremta urbanística L'episodi explora la vida i obra de Josep Maria Pujol i de Barberà, que va exercir com a arquitecte municipal de Tarragona durant 42 anys (1897-1939). La seva influència és cabdal per entendre la ciutat actual, especialment pel que fa a la planificació del modernisme i l'urbanisme funcional. Projectes Modernistes i Obra Pública • El Mercat Central: Considerada una de les seves obres més emblemàtiques, destaca per la seva estructura metàl·lica d'estil centreeuropeu i el seu recent procés de restauració. • L'Escorxador Municipal: Actual seu del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili (URV), un exemple de rehabilitació d'èxit d'un edifici industrial. • Urbanisme: Va ser el responsable del pla d'eixample de 1922, definint espais com l'Avinguda Catalunya i la Plaça Imperial Tàrraco, el diàmetre de la qual va ser copiat posteriorment per a la Plaça Francesc Macià de Barcelona. La pluralitat de la seva producció L'obra de Pujol de Barberà no es limita al modernisme; se'l defineix com un arquitecte plural que va tocar diversos estils i necessitats: • Arquitectura civil i residencial: Amb més de vint edificis destacats com la Casa Mas, la Casa Busquets o la Casa Bofruita. • Enginyeria i infraestructures: Va dissenyar la xarxa de claveguera de la ciutat i els dipòsits d'aigua de l'Oliva, que encara segueixen en ús. • Patrimoni perdut: Durant la tertúlia es lamenta la pèrdua de l'edifici del número 1 de la Rambla Nova (la Dinamita), derrocat als anys 70 per interessos immobiliaris. "Pujol de Barberà va ser un arquitecte plural que va definir la Tarragona que coneixem avui des de l'urbanisme fins als petits detalls decoratius." Llegat familiar i reconeixements L'episodi també destaca la continuïtat de la nissaga Pujol a l'arquitectura de Tarragona, arribant a tres generacions d'intervencions en l'edifici de La Salle. També es recorda la seva tasca com a cronista oficial de la ciutat i la seva medalla de la Cruz de Caballero de Isabel la Catòlica per la seva feina en la reconstrucció de monuments com el monestir de Poblet.

  • 31'

    Solidaritat, Microempreses i Pessimisme Econòmic

    La Festa de la Solidaritat a Tarragona L'episodi comença destacant el Sopar d'Estrelles Michelin, una iniciativa solidària a favor de la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre, a més de la Fundació Josep Carreras per la lluita contra la leucèmia. Detalls de l'esdeveniment • El sopar es realitza al Complex Educatiu de Tarragona (antiga Laboral). • Les 350 places disponibles es van exhaurir en només dues setmanes, demostrant que la ciutat és extremadament solidària malgrat el context de crisi. • Es manté oberta una Fila Zero per a aquells que vulguin col·laborar tot i no poder assistir-hi. "Tarragona és solidària... hem hagut de dir que no a molta gent perquè la capacitat és limitada, però la resposta ha estat increïble." Realitat i Reptes dels Microempresaris La conversa deriva cap a la situació econòmica actual i el contrast entre els grans beneficis bancaris i la lluita del petit teixit empresarial. La paradoxa del sector bancari • Es critica l'ostentació de beneficis de les grans entitats bancàries mentre es tanquen oficines i es redueix l'atenció personalitzada. • Els interlocutors expressen la frustració que suposa haver rescatat els bancs amb diners públics i que ara no hi hagi un retorn social equivalent. El sacrifici de l'emprenedor • Es defineix el microempresari com la base que sosté el 99% de l'economia, però que viu en un estat de sacrifici constant. • Es discuteix la dificultat de transmetre el negoci familiar a les noves generacions degut a l'alta càrrega de treball i la falta d'ajudes. Educació i Talent Emocional Finalment, es reflexiona sobre com la societat actual estigmatitza el fracàs. Els ponents defensen la necessitat d'aprendre de les errades i de valorar la intel·ligència emocional per sobre de les exigències purament acadèmiques. Es conclou amb un missatge d'optimisme total, animant a encarar el futur amb un somriure malgrat les dificultats externes.

  • 31'

    La Cuina de Panamà: Tradicions, Cunas i Gastronomia

    Exploració Gastronòmica i Cultural de Panamà En aquest episodi, s'analitzen les particularitats de la cuina panamenya, destacant la seva naturalesa híbrida i les profundes diferències entre la costa del Pacífic i la del Carib. El col·laborador del restaurant Quim Quima comparteix la seva experiència directa convivint amb la comunitat indígena dels Cunas (Kuna Yala). Contrastos Culturals i Gastronòmics • Diferències amb els EUA: Una convidada de Carolina del Nord destaca l'ús abundant de verdura i oli d'oliva a la dieta mediterrània en contrast amb els processats i fregits americans. • Estructura de Panamà: Es descriu com un país de contrastos, amb una capital plena de gratacels i zones indígenes que mantenen un estil de vida primitiu. • Gestió del producte fresc: Es comenta la sorprenent falta de refrigeració als mercats centrals de peix, on el producte es ven sense gel malgrat el clima tropical. La Cuina dels Cunas (Kuna Yala) • El coco com a base: La llet de coco és l'eix vertebrador de gairebé tots els plats, des d'estofats de tortuga fins a marisc. • Tècniques de cocció: Davant la falta de pedres o ferro a les illes de corall, utilitzen troncs de fusta de manglar disposats en estrella per sostenir les olles. • Conservació: L'ús del fum és fonamental per conservar peixos i llagostes en un entorn sense electricitat. Plats i Begudes Emblemàtiques • El Cevitxe: Es defineix com una variant del tàrter que utilitza cítrics per a un procés de marinat i esterilització. S'emfatitza la importància de congelar el peix prèviament per evitar l'anisakis. • La Xitxa: Beguda fermentada a base de maís o canya de sucre que només es consumeix en celebracions especials. • Productes exòtics: El consum de tortuga (regulat per èpoques), centollos i grans llagostes a preus molt assequibles. "Amb moderació, no hi ha res que sigui dolent; l'home és home des que és omnívor i va inventar el foc per cuinar."

  • 29'

    Memòria històrica i el futur dels Jocs Mediterranis

    Reflexió històrica i immunització davant les tragèdies La tertúlia comença recordant l'aniversari dels bombardejos de 1938 a Tarragona, on van caure 300 bombes en un sol dia. Aquesta efemèride serveix per debatre sobre la capacitat de la societat actual per commoure's davant els conflictes bèl·lics moderns. La paradoxa dels mitjans i la indiferència Els tertulians analitzen si la societat està immunitzada davant les imatges de conflictes com el de Síria o el drama dels refugiats: • Es critica el paper del periodisme en l'enfocament de les notícies tràgiques com a "breus". • Es discuteix la responsabilitat dels mitjans en la creació d'una barrera emocional davant la sobreexposició a la violència. • Es menciona la figura de Gervasio Sánchez com a exemple de seguiment conscient de les històries humanes rere la càmera. El camí cap als Jocs Mediterranis 2017 L'eix central de la discussió es trasllada a l'estat de les obres i la gestió dels Jocs Mediterranis de Tarragona. Es posa en dubte si el "llegat" promès serà realment transformador o quedarà en un simple llegadet. Infraestructures i incerteses • Es comenta l'inici imminent de les obres al complex Sant Jordi, destacant la col·laboració entre la universitat i l'ajuntament. • Es qüestiona la idoneïtat de mantenir el projecte després de la crisi econòmica que va canviar el panorama des de la candidatura inicial. • Hi ha un fort escepticisme sobre la comunicació estratègica de l'esdeveniment, que actualment se centra en detalls superficials com concursos de dibuixos en comptes de fets estructurals. "Tarragona no es pot permetre, sobretot per imatge, no fer els jocs en aquest punt." Gestió i patrocinis Els convidats expressen preocupació per la manca de transparència en el tema dels esponsors i el paper de l'empresa Octagon, així com el trasllat de les oficines de la Tabacalera a un espai privat.

  • 24'

    Quartes Jornades Tarragona Impulsa: Ocupació i Emprenedoria

    Presentació de la Nova Temporada i Balanç Tarragona Ràdio inicia una nova etapa del seu espai dedicat a Tarragona Impulsa, el servei municipal d'ocupació i dinamització econòmica. Durant l'entrevista, s'ha destacat l'evolució del servei des del seu trasllat a la Tabacalera l'any 2012, consolidant-se com un referent territorial en polítiques actives d'ocupació. Impacte i Col·lectius Clau Atenció Personalitzada: Més de 1.000 persones s'inscriuen anualment a la borsa de treball i es gestionen demandes de més de 200 empreses. Prioritats: Es posa un focus especial en el col·lectiu de majors de 45 anys i joves sense titulació, adaptant l'oferta formativa a la demanda real del mercat. Corresponsabilitat: S’ha emfatitzat el paper de l'administració local per arribar allà on el govern autonòmic no pot, especialment mitjançant els Plans Locals d'Ocupació. Detalls de les Quartes Jornades (17 i 18 de novembre) L'episodi serveix com a plataforma per presentar el programa d'aquestes jornades, que combinen teoria i pràctica: Dimarts 17: Emprenedoria Social Compte amb la ponència d'Alfred Vernís (ESADE) sobre empreses que inspiren futur. Es presentaran casos d'èxit propers per fomentar l'actitud de "jo també puc fer-ho". Taller pràctic de Design Thinking i Lego Serious Play per a la innovació i el prototipatge de productes. Dimecres 18: Tendències en Ocupació Taula de Recursos Humans: Participació de responsables de Bayer, Esmic Ibérica i el Port de Tarragona per explicar què busquen els selectors. Marca Personal (Personal Branding): Estratègies per a la reorientació professional i el valor de l'experiència. Comunicació no verbal: Taller pràctic sobre com afrontar entrevistes de feina més enllà de les paraules. "No ens podem aturar perquè precisament el que hem de fer és lluitar contra l'atur i hem de ser els primers a estar en marxa." Futur i Propers Projectes Aurora de la Torre ha anunciat noves convocatòries abans de final d'any, incloent programes de Garantia Juvenil, Cases d'Oficis d'agricultura ecològica i projectes d'orientació per a perceptors de la Renda Mínima d'Inserció.

  • 56'

    Commemoració dels 80 anys de Lorca a Tarragona

    Commemoració de la Visita de Federico García Lorca L'episodi se centra en el conjunt d'actes anomenats Llorcats TGN 80, que celebren el vuitantè aniversari de la visita del poeta granadí a la ciutat de Tarragona l'any 1935. A través de diverses entrevistes i reportatges, s'explora tant la petjada històrica de Lorca com la programació cultural actual. Context Històric: La Tarragona de 1935 El programa descriu detalladament la realitat que es va trobar Lorca en les seves visites: • Situació Política i Econòmica: Una Tarragona de 35.000 habitants immersa en la crisi post-crack del 29, amb un ajuntament de dretes (després dels fets d'octubre del 34) i problemes d'analfabetisme i atur. • Visita de Santa Tecla: Lorca va visitar la ciutat d'incògnit durant les festes majors, mostrant un interès especial pel so de la gralla i les tradicions populars. • Representacions Teatrals: Es recorda l'estrena de Yerma amb Margarida Xirgo i l'adaptació de La Dama Boba. L'Exposició a la Tabacalera Es presenta una exposició documental organitzada per l'Arxiu i la Biblioteca Municipal: • Material Inèdit: Manuscrits, diaris de l'època (Catalònia, Diari de Tarragona) i fotografies del patrimoni tal com estava als anys 30. • Lluís de Salvador: El periodista que va entrevistar Lorca i que va definir la ciutat amb la cèlebre frase: "Tarragona és Roma pura." Actes Culturals i Congrés Acadèmic La celebració inclou una vessant acadèmica i artística destacada: • Congrés a la URV: Participació d'especialistes com Antonina Rodrigo i Gabriel Pozo, que debaten des de la biografia de Lorca fins a la polèmica sobre la seva tomba. • Art i Pedagogia: Activitats al Museu d'Art Modern (MAMT) dins del programa Big Draw, enfocades a la faceta de Lorca com a dibuixant i artista gràfic. • Marató Poètica: Un acte de caràcter surrealista a l'Escala Reial del Moll de Costa amb l'artista Josep Maria Rosselló i l'actor Oriol Grau.

  • 19'

    Projecte Rossinyol: Mentoria i Inclusió a Tarragona

    Presentació de l'Associació Kilòmetre Zero i el Projecte Rossinyol En aquest episodi de l'espai Amb Entitat de Tarragona Ràdio, s'entrevista a Marina Claveries, coordinadora del Projecte Rossinyol. Aquesta iniciativa neix sota el paraigua de l'Associació Kilòmetre Zero, una entitat social sense ànim de lucre formada per professionals de l'àmbit social (treballadores socials, advocades, etc.) que van detectar buits en l'atenció a la infància i l'adolescència a Tarragona, especialment en famílies afectades per la crisi. Què és la mentoria social? El projecte es basa en la mentoria social inclusiva, un mètode d'intervenció que connecta: Infants de 6è de primària en situació de vulnerabilitat. Joves universitaris o de Grau Superior que actuen com a referents positius. L'objectiu principal és afavorir la inclusió social, millorar l'autoestima i l'aprenentatge de la llengua i la cultura mitjançant l'oci i la descoberta de la ciutat. Segons Claveries: "Un mentor és una persona que t'ajuda a descobrir el que a tu t'agrada i el que vols fer, exercint de referent positiu a nivell social, cultural i lingüístic." Evolució i creixement del projecte Després d'una prova pilot l'any anterior amb l'escola de Bonavista, el projecte s'ha expandit significativament: Creixement: De 12 parelles l'any passat a 30 parelles en l'edició actual. Noves ubicacions: S'amplia la col·laboració a les escoles El Miracle i Campclar, a més de Bonavista. Perfil del voluntari: Es busca implicar estudiants de totes les disciplines (enginyeria, medicina, etc.), no només de l'àmbit social, per oferir referents diversos. Compromís i finançament El projecte destaca la importància del compromís i la responsabilitat del voluntariat, ja que es treballa amb menors d'edat. L'entitat ofereix una petita beca per sufragar despeses d'activitats i una formació certificada per la Generalitat. Per mantenir la seva activitat, l'associació busca activament socis i col·laboracions amb empreses i institucions públiques.

  • 21'

    Situació del comerç a Tarragona i campanya de Nadal

    Balanç de la temporada i reptes del sector comercial En aquesta conversa amb en Florenci, president de Pimec Comerç, s'analitza l'estat actual del sector a la província de Tarragona, marcat per la proximitat de la campanya de Nadal i l'impacte de noves dinàmiques comercials. Punts clau de la temporada comercial: Campanya de Nadal: L'encesa de llums a Tarragona s'avança al 27 de novembre, una setmana abans de l'habitual, utilitzant tecnologia LED per fomentar l'estalvi i la il·lusió. Balanç d'estiu: Els resultats han estat positius a la costa (Salou i Cambrils) amb increments del 5%, tot i la forta caiguda del turisme rus degut a la devaluació del ruble i conflictes geopolítics. El factor creuers: Es destaca l'arribada de creueristes a Tarragona com una gran oportunitat. Es fa una crida perquè el comerç de proximitat adapti els seus horaris a l'arribada d'aquests turistes d'alt poder adquisitiu. Preocupacions del sector: Venda il·legal (top manta): Es denuncia la competència deslleial i la falta de suport polític efectiu per protegir els marxants i comerciants que paguen impostos. Centres comercials: La imminent obertura del centre comercial La Fira a Reus genera incertesa i por entre el comerç de proximitat del centre de la ciutat. Situació econòmica: Localitats com el Vendrell pateixen més a causa de les elevades taxes d'atur, que afecten directament el consum familiar. Activitats de dinamització: "Valls viu la moda és una festa consumada del comerç amb un èxit apoteòsic de tota la comarca." Es posa com a exemple d'èxit la cinquena edició d'aquesta desfilada a la capital de l'Alt Camp, que aconsegueix omplir la ciutat i mobilitzar tant veïns com visitants de tota la comarca, demostrant que la innovació i l'espectacle són claus per revitalitzar el comerç local.

  • 26'

    Psicologia i actualitat: Joves, educació i canvi social

    Actualitat econòmica i l'impacte en la joventut L'episodi comença amb una reflexió sobre la situació econòmica actual i les perspectives de recuperació, que s'estimen en uns 7 o 8 anys. El focus principal es posa en el sector dels joves, un col·lectiu especialment castigat amb una taxa d'atur superior al 50%. Les psicòlogues convidades, Enriqueta López i Àngeles Estevez, analitzen com aquest context genera un profund sentiment de frustració en les noves generacions. Estratègies d'afrontament • Treballar l'autoestima i la motivació per evitar que els joves abandonin la lluita. • Fomentar un canvi en l'escala de valors per adaptar-se a una realitat laboral on els sous i les condicions han canviat dràsticament. • Veure la crisi com una oportunitat per enfortir la societat i reinventar el model social. El sistema educatiu a debat Es discuteix la polèmica proposta del pedagog José Antonio Marina sobre vincular el sou dels professors als resultats globals de l'alumnat. Les expertes consideren que: • És una "barbaritat" que trasllada una responsabilitat excessiva als nens sobre la nòmina dels adults. • El rendiment escolar no depèn només del mestre, sinó d'un entorn complex (família, entorn social i diversitat de l'alumnat). • Cal apostar per un sistema més flexible i creatiu que potenciï les intel·ligències múltiples i l'educació emocional en lloc de la rigidesa actual. Tecnologia, rutines i l'exemple dels pares Un altre tema clau és l'ús de la tecnologia (WhatsApp, tauletes i xarxes socials). Es destaca la importància de recuperar les rutines familiars i els hàbits saludables. "Els nens són esponges i mimètics: si els pares estan tot el dia amb el mòbil, els fills reproduiran el mateix comportament." Es fa una crida a la supervisió parental davant la facilitat d'accés a continguts inapropiats a Internet i la necessitat d'educar les famílies en el control de les eines digitals. Actualitat local de Tarragona El podcast també repassa notícies de proximitat: • La dràstica reducció de les captures de sardina al litoral, possiblement pel canvi climàtic. • La posada en marxa del nou centre penitenciari de Mas d'Enric i la transformació urbanística de la zona de Lluís Companys amb l'arribada d'El Corte Inglés. La importància del voluntariat Com a missatge final i positiu, es proposa el voluntariat com una eina fonamental per als joves i aturats de llarga durada. Aquesta activitat permet: • Adquirir experiència laboral i millorar el currículum. • Mantenir-se actiu i evitar caure en processos depressius. • Obtenir una remuneració emocional basada en l'ajuda als altres.

  • 17'

    La figura i el paper del director d'orquestra

    L'art de la direcció musical En aquest episodi s'aprofundeix en la figura del director d'orquestra, personificada pel reconegut Antoni Ros-Marbà i el director de l'Orquestra Camera Musicae, Tomàs Grau. S'explica com el director no és només algú que marca el ritme, sinó l'arquitecte de la interpretació que cohesiona el grup humà. Antoni Ros-Marbà i la història musical Es destaca la figura de Ros-Marbà com un dels directors catalans de més prestigi internacional i compositor de peces emblemàtiques com l'Història de Catalunya amb cançons o la versió de Els Segadors de l'any 2005. Es menciona la rellevància d'apropar la música a la ciutadania i el valor didàctic de les seves obres. La feina invisible del director La conversa amb Tomàs Grau revela les claus de la professió: * Formació integral: Un director ha de conèixer els mecanismes de diversos instruments (corda, percussió, cant) per poder comunicar-se amb pragmatisme amb els músics. * La necessitat de jerarquia: En formacions de més de 80 persones, la figura del director és vital per a l'organització i per mantenir la unitat de la peça. * Lectura de la partitura: Mentre que cada músic només té la seva part individual, el director posseeix la partitura general (que pot tenir centenars de pàgines) i és l'únic que sap com han de quadrar totes les veus. La tècnica i la gestualitat La mà dreta: Normalment agafa la batuta (actualment de fusta o fibra) i marca el ritme i la dinàmica (fort o fluix). La mà esquerra i el cos: S'utilitzen per a l'expressivitat emocional, indicant matisos com la foscor, la transparència o l'emoció de la música. L'evolució històrica: Des de l'antiguitat, on es picava a terra amb bastons de fusta, fins a la batuta lleugera i equilibrada d'avui dia. "Ser director no és més difícil que ser músic, però has de tenir un ventall més ampli de coneixements."

  • 15'

    Malalties Reumàtiques: Artrosi, Artritis i Osteoporosi

    Introducció a la Reumatologia En aquesta edició de l'espai Curar-se en Salut, el doctor Ramon Fontoba, cap de secció de reumatologia de l'Hospital Joan XXIII, aclareix els conceptes fonamentals d'aquesta especialitat mèdica. La reumatologia s'encarrega de les malalties mèdiques de l'aparell locomotor, diferenciant-se de la traumatologia, que s'ocupa de les quirúrgiques. "Si una persona s'aixeca al dematí amb el genoll inflat i no recorda cap traumatisme... ha d'anar al reumatòleg." Tipologies i Incidència Existeixen aproximadament 250 tipus de malalties reumàtiques que es poden manifestar en qualsevol etapa de la vida, des de la infància (artritis crònica juvenil) fins a la vellesa. Les més habituals es classifiquen en quatre grans grups: Malalties degeneratives: Destaca l'artrosi, que és el desgast del cartílag articular. És la més prevalent i presenta un dolor de tipus mecànic (millora amb el repòs). Malalties inflamatòries: Com l'artritis reumatoide, que afecta la membrana sinovial i provoca inflamacions sistèmiques. Malalties de parts toves: Com la fibromiàlgia, caracteritzada per dolor musculoesquelètic generalitzat i cansament. Malalties òssies: L'osteoporosi, coneguda com l'"epidèmia silenciosa", que descalcifica l'os i augmenta el risc de fractures. Prevenció i Tractaments El doctor destaca que, tot i que per a l'artrosi no hi ha hagut grans avenços farmacològics recents, la prevenció mitjançant un bon estil de vida, exercici físic regular i pèrdua de pes és clau. En canvi, el tractament de l'artritis ha millorat radicalment gràcies a les teràpies biològiques. Finalment, es subratlla la major incidència en dones degut a factors hormonals, especialment en casos d'osteoporosi i artritis reumatoide, i la importància de desmitificar malalties com la fibromiàlgia, reconeguda oficialment per l'OMS des de 1990.