Arxiu Sonor 20 anys
Arxiu Sonor 20 anys
Programa

Arxiu Sonor 20 anys

·340 episodis
RSS

episodis

37-48 de 340
  • 0'

    Atemptat d'ETA contra el rack d'Empetrol (1987)

    L'atemptat al complex petroquímic El 12 de juny de 1987, la ciutat de Tarragona va viure un dels episodis més crítics de la seva història industrial i de seguretat a causa d'un atemptat d'ETA contra les instal·lacions d'Empetrol. L'atac va provocar una explosió en un rack que transportava etilè, generant una situació d'emergència immediata a la zona. Gestió de la crisi i seguretat Les autoritats i els serveis d'emergència van haver d'actuar amb rapidesa per contenir els danys derivats de la fuga de gas. Els punts clau de l'operatiu van ser: Tancament de vàlvules: Es van segellar les connexions per limitar la quantitat de combustible dins de la canonada. Cremada controlada: Els tècnics van decidir deixar cremar el gas restant per evitar posteriors explosions de major magnitud. Absència de toxicitat: Es va confirmar que, malgrat l'espectacularitat de les flames, no hi havia perill imminent d'intoxicació per a la població tarragonina. "El que es tracta és de deixar-ho cremar per evitar explosions... no hi ha cap perill d'intoxicació." Aquest fragment forma part de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio, l'emissora municipal de la ciutat de Tarragona, que recull els fets més transcendents de les darreres dècades.

  • 0'

    Atemptat d'ETA al rack d'Enpetrol el 1987

    L'impacte de l'atemptat contra el complex petroquímic El 12 de juny de 1987, la ciutat de Tarragona va viure un dels episodis més dramàtics de la seva història contemporània amb l'atemptat perpetrat per la banda terrorista ETA contra les instal·lacions del rack d'Enpetrol. Aquest atac va suposar una amenaça directa a la seguretat de la població degut a la naturalesa dels materials inflamables del polígon industrial. Crònica de l'incident El contingut recuperat per Tarragona Ràdio destaca els següents aspectes clau de la jornada: L'explosió i l'incendi: L'atemptat va provocar un focus igni de grans dimensions en les canonades de transport de productes químics. L'alarma social: La magnitud de la columna de fum, descrita com a "molt densa" i "molt cridanera", va generar una gran preocupació ciutadana a zones properes com la Part Baixa i el centre urbà. Context històric: Aquest fet s'emmarca en una època de forta activitat terrorista que va posar en escac les infraestructures crítiques del territori. "El que passa és que el foc és molt espectacular i el fum és molt dens. Aleshores és molt cridaner." Repercussions a la ciutat Aquest esdeveniment forma part de la memòria col·lectiva que preserva l'ARXIU SONOR 20 ANYS de l'emissora. L'atac no només va afectar l'economia vinculada al Port de Tarragona i la indústria, sinó que va marcar un punt d'inflexió en els protocols de seguretat civil de la capital.

  • 0'

    Adéu a Ramon Sánchez de Ramon: 13 anys de política

    Comiat del Governador Civil a Tarragona Ràdio L'any 1996 marca un punt d'inflexió en la política local amb el comiat de Ramon Sánchez de Ramon, fins llavors governador civil de Tarragona. En una intervenció recollida per l'ARXIU SONOR 20 ANYS, el polític reflexiona sobre la seva trajectòria i el desgast que comporta el servei públic. L'experiència en la gestió pública Després de gairebé 13 anys en actiu, Sánchez de Ramon descriu la política com una activitat amb dues cares clarament diferenciades: Enriquiment humà: Defineix l'experiència com a "humanament molt interessant" i un procés de maduració personal accelerat. El cost personal: Admet que és una tasca "molt destructora" que genera un fort desgast emocional. La pèrdua d'anonimat: Subratlla la duresa de mantenir una imatge pública constant i l'anhel de tornar a ser una "persona normal". La pressió del Ministeri de l'Interior El càrrec exigia una disponibilitat total, especialment en una demarcació com Tarragona: "No és tant la feina de cada dia, sinó l'estar pendent... de qualsevol eventualitat que pugui passar, estar localitzable per a qualsevol cosa." Aquesta responsabilitat, vinculada directament al Ministeri, implicava una alerta permanent durant els set dies de la setmana, un factor determinant per a la seva retirada de la vida pública.

  • 0'

    L'atemptat d'ETA a l'Enpetrol (1987) i 20 anys de ràdio

    Memòria històrica: L'atemptat del 1987 Aquest episodi recorda un dels moments més crítics de la història contemporània de la ciutat. El 12 de juny de 1987, l'organització terrorista ETA va perpetrar un greu atemptat contra les instal·lacions de la refineria d'Enpetrol (actual Repsol). Aquest fet va marcar un abans i un després en la percepció de la seguretat a la zona industrial de Tarragona. Impacte en la societat tarragonina El succés va generar una gran commoció social a tota la comarca. Es posen de relleu les deficiències de l'època pel que fa als protocols d'emergència. L'atemptat va ser un punt d'inflexió per al teixit industrial i civil. Celebració de l'Arxiu/ARXIU SONOR 20 ANYS/ L'espai commemoratiu de Tarragona Ràdio fa un recorregut per l'evolució de l'emissora municipal i la seva estreta vinculació amb el creixement de la ciutat. 20 anys de ràdio: Un repàs a la història de l'emissora des de la seva fundació. 20 anys de ciutat: Com han canviat els barris i les institucions des dels estudis de l'Avinguda Roma. "12 de juny de 1987, ETA atempta contra el rac d'Enpetrol."

  • 0'

    Ricardo Bofill i el projecte de la façana marítima

    La visió de Ricardo Bofill per a la Tarragona del futur El 17 de febrer de l'any 2003, el reconegut arquitecte Ricardo Bofill va presentar les línies mestres del que havia de ser la remodelació de la façana marítima de la ciutat. Aquest projecte neix amb la voluntat de transformar un espai clau gràcies a l'oportunitat que ofereix la recuperació de les vies del tren. Un projecte modern i trencador L'arquitecte va destacar la necessitat de crear una proposta ambiciosa i adaptada als nous temps, basant-se en diversos eixos: Modernitat i innovació: La demanda era clara, es cercava un disseny esbojarrat que trenqués amb el passat i mirés cap al futur. Llegat generacional: Un projecte pensat no només per al present, sinó per als fills de la ciutat. Atractiu municipal: L'objectiu era situar Tarragona com un referent estètic i funcional davant del mar. El potencial tarragoní Bofill va subratllar que la ciutat posseeix unes qualitats i una potencialitat fantàstica que cal aprofitar per obrir el nucli urbà cap a la Mediterrània. "Vull un projecte esbojarrat [...] vull un projecte atractiu per Tarragona perquè tenim aquesta oportunitat única." L'arxiu recuperat per Tarragona Ràdio en el programa ARXIU SONOR 20 ANYS posa de manifest la importància històrica d'aquell moment per al desenvolupament urbanístic de la localitat.

  • 0'

    Èxit històric: Els pilars de set a Santa Tecla 1997

    Crònica d'una fita castellera històrica El 23 de setembre de 1997 va quedar gravat en la memòria col·lectiva de la ciutat durant la celebració de Santa Tecla. Aquest document sonor de l'Arxiu/ARXIU SONOR 20 ANYS/ recull l'emoció desbordant del moment en què les colles castelleres locals assoleixen un repte majúscul a la Plaça de la Font. Els moments clau de la seqüència: Èxit coral: Tant la Colla Jove Xiquets de Tarragona com els Xiquets de Tarragona aconsegueixen descarregar el pilar de set amb folre. Emoció a flor de pell: El narrador transmet una tensió extrema durant la sortida de l'enxaneta i el sisè, culminant en un estat d'eufòria absoluta. Significació històrica: L'acte representa un dels punts àlgids de la trajectòria de les colles de la ciutat, consolidant el nivell tècnic i social dels Castells a Tarragona. "Estic impressionat, estic a punt de plorar, estic a punt de tot." Aquestes paraules de la retransmissió de Tarragona Ràdio capturen el sentiment dels milers de ciutadans que presenciaven la gesta davant l'Ajuntament. L'emissora municipal celebra amb aquest record els seus primers 20 anys acompanyant la ciutat en els seus moments més vibrants.

  • 0'

    Cessió de la Casa Canals a l'Ajuntament de Tarragona

    Recuperació Patrimonial de la Casa Canals El 3 d'abril de 1997 es va formalitzar un acord històric per a la preservació del patrimoni de la Part Alta. La Generalitat de Catalunya va cedir oficialment el dret d'ús i gaudi de la Casa Canals a l'Ajuntament de Tarragona, evitant així que aquest immoble emblemàtic acabés en mans privades. Detalls de l'Operació Context Critic: L'edifici es trobava en venda i existia el risc real que un propietari privat en desvirtués l'ús o el valor històric. Intervenció Pública: El govern de Catalunya va adquirir la propietat per garantir-ne la titularitat pública. Gestió Local: La decisió final de cedir-la al consistori de la Plaça de la Font es basa en la premissa que l'administració local és qui millor pot gestionar i dinamitzar aquest espai per a la ciutadania. "Retornem a la ciutat de Tarragona un edifici emblemàtic i sobretot molt maco." Impacte per a la Ciutat Aquesta acció va permetre que un dels edificis senyorials més destacats del nucli antic passés a formar part dels actius culturals de la ciutat, assegurant que la titularitat pública prevalgués sobre els interessos comercials de l'època.

  • 0'

    La visita de Jordi Pujol a una víctima de Biescas

    Relat d'una trobada inesperada L'episodi recollit per l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio ens trasllada al 12 d'agost de 1996. El testimoni detalla una visita sorpresa als seus estudis de treball per part de qui era llavors el President de la Generalitat. Cronologia dels fets Dissabte passat: Aproximadament a les deu i mitja del matí, mentre la víctima treballava a la seva perruqueria. La sorpresa: El president Jordi Pujol va entrar al local personalment per interessar-se pel seu estat de salut. Context: El testimoni és una de les persones de la ciutat afectades per la tragèdia del càmping de Biescas. Interès per la recuperació Durant una conversa curta de cinc minuts, el president es va centrar en l'evolució de les ferides i la situació anímica de la víctima. "La primera pregunta que em va fer és com em trobava, si ja estava bé de les ferides." La víctima va confirmar que ja havia pogut tornar a la feina i que feia els esforços necessaris per reprendre una vida normal després del trauma viscut en les inundacions.

  • 0'

    Testimoni de les inundacions al càmping de Biescas

    Relat de supervivència a la tragèdia del càmping de Biescas Aquest fragment sonor recuperat de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio, l'emissora municipal de la ciutat de Tarragona, recull el punyent testimoni d'una ciutadana tarragonina que va viure en primera persona la catàstrofe natural del 1996. Cronològica de la catàstrofe Data del document: 12 d'agost de 1996, pocs dies després de la riuada. Context: Una allau d'aigua sobtada va sorprendre les famílies que es trobaven al recinte turístic. L'experiència viscuda: La testimoni descriu com la força de la corrent els va arrossegar i la lluita desesperada per la vida. Punts clau del testimoni Supervivència familiar: La narradora, el seu marit i el seu fill van aconseguir agafar-se a un arbre per evitar ser arrossegats. Solidaritat en situació límit: Un altre matrimoni es va unir a ells, sumant un total de cinc persones refugiades en el mateix arbre. Inestabilitat i por: El relat destaca la fragilitat del refugi davant l'impacte constant de troncs i roques. "Se nos vino una avalancha de agua encima que no nos dimos de cuenta... el árbol empezó a crujir, empezó a romperse."

  • 0'

    Homenatge de Tarragona a Miguel Ángel Blanco

    Condol i Solidaritat Institucional Aquest fragment de l'#ARXIU SONOR 20 ANYS recull la veu institucional de l'Ajuntament en un moment històric de gran commoció social. El 14 de juliol de 1997, la ciutat de Tarragona va expressar el seu rebuig davant l'assassinat del regidor d'Ermua, Miguel Ángel Blanco. Punts Clau de la Declaració Solidaritat amb les víctimes: L'emissora municipal Tarragona Ràdio transmet el suport oficial a la família del regidor i al consistori d'Ermua. Unitat política: Es fa una crida a la cohesió amb el Partit Popular i la resta de forces democràtiques davant el terrorisme. Suport al poble basc: La declaració subratlla que el patiment del País Basc és compartit per tots els ciutadans tarragonins. "Fent-nos saber que el seu patiment és compartit per tots els nostres conciutadans i conciutadans." Context Històric Aquesta gravació forma part de la tasca de recuperació de la memòria històrica de l'emissora, recordant fets que van marcar l'agenda política a la Plaça de la Font i a tot l'estat, en el marc del programa especial que commemora les dues dècades d'emissions des de l'Avinguda Roma.

  • 1'

    Manifestació històrica a Tarragona pel 11-M

    Crònica d'una mobilització sense precedents El 12 de març de 2004, la ciutat de Tarragona va viure la manifestació més multitudinària de la seva història recent. Milers de ciutadans van sortir al carrer per expressar el seu rebuig absolut als atemptats terroristes del dia anterior a Madrid, mostrant un sentiment de solidaritat i indignació col·lectiva. Impacte a la Rambla Nova La marxa va col·lapsar el centre neuràlgic de la ciutat, amb una presència massiva de persones que feia gairebé impossible la mobilitat: Els manifestants van ocupar totalment la coca central i els laterals de la Rambla Nova. Es descriu un so aixordador a causa dels constants aplaudiments i clams de la gent. L'ambient estava marcat per un profund dol i la voluntat de demanar la fi de la violència. Veus de la ciutadania El testimoni de la gent reflectia el dolor de tota una societat commocionada per la tragèdia: "Crec que és el mínim que podem fer. Els nens no han de pagar les males accions dels grans." Aquesta peça forma part de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio, recuperant moments clau de la història de l'emissora municipal.

  • 0'

    Tarragona condemna els atemptats de l'11 de març

    Resum de la Declaració Institucional El contingut recull el posicionament oficial de l'Ajuntament de Tarragona davant dels tràgics successos ocorreguts a Madrid l'11 de març de 2004. En aquesta intervenció de l'ARXIU SONOR 20 ANYS, es transmet un missatge de solidaritat i rebuig absolut a la violència. Punts clau de la declaració: Condemna enèrgica: Es manifesta un rebuig rotund i ferm contra l'atemptat terrorista, subratllant l'especial crueltat de les accions perpetrades. Solidaritat amb les víctimes: L'ajuntament expressa el seu condol i s'uneix al dolor de totes les famílies afectades a Madrid. Germandat institucional: Es remarca que el patiment de qualsevol punt de l'estat és sentit també com a propi per la ciutat de Tarragona. "Quan es pateix en algun punt d'Espanya, Tarragona també pateix." Aquesta peça recuperada per Tarragona Ràdio serveix com a recordatori de la resposta institucional de la ciutat, aleshores representada des de la Plaça de la Font, davant d'una de les jornades més fosques de la història contemporània.