Arxiu Sonor 20 anys
Arxiu Sonor 20 anys
Programa

Arxiu Sonor 20 anys

·340 episodis
RSS

episodis

49-60 de 340
  • 1'

    Manifestació històrica a Tarragona pel 11-M

    Crònica d'una mobilització sense precedents El 12 de març de 2004, la ciutat de Tarragona va viure la manifestació més multitudinària de la seva història recent. Milers de ciutadans van sortir al carrer per expressar el seu rebuig absolut als atemptats terroristes del dia anterior a Madrid, mostrant un sentiment de solidaritat i indignació col·lectiva. Impacte a la Rambla Nova La marxa va col·lapsar el centre neuràlgic de la ciutat, amb una presència massiva de persones que feia gairebé impossible la mobilitat: Els manifestants van ocupar totalment la coca central i els laterals de la Rambla Nova. Es descriu un so aixordador a causa dels constants aplaudiments i clams de la gent. L'ambient estava marcat per un profund dol i la voluntat de demanar la fi de la violència. Veus de la ciutadania El testimoni de la gent reflectia el dolor de tota una societat commocionada per la tragèdia: "Crec que és el mínim que podem fer. Els nens no han de pagar les males accions dels grans." Aquesta peça forma part de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio, recuperant moments clau de la història de l'emissora municipal.

  • 0'

    Tarragona condemna els atemptats de l'11 de març

    Resum de la Declaració Institucional El contingut recull el posicionament oficial de l'Ajuntament de Tarragona davant dels tràgics successos ocorreguts a Madrid l'11 de març de 2004. En aquesta intervenció de l'ARXIU SONOR 20 ANYS, es transmet un missatge de solidaritat i rebuig absolut a la violència. Punts clau de la declaració: Condemna enèrgica: Es manifesta un rebuig rotund i ferm contra l'atemptat terrorista, subratllant l'especial crueltat de les accions perpetrades. Solidaritat amb les víctimes: L'ajuntament expressa el seu condol i s'uneix al dolor de totes les famílies afectades a Madrid. Germandat institucional: Es remarca que el patiment de qualsevol punt de l'estat és sentit també com a propi per la ciutat de Tarragona. "Quan es pateix en algun punt d'Espanya, Tarragona també pateix." Aquesta peça recuperada per Tarragona Ràdio serveix com a recordatori de la resposta institucional de la ciutat, aleshores representada des de la Plaça de la Font, davant d'una de les jornades més fosques de la història contemporània.

  • 0'

    La Jove de Tarragona i el primer intent de 5 de 9

    Crònica Històrica: El Repte del 5 de 9 amb Folre L'episodi recull un moment transcendental per a la història del món casteller a la ciutat, concretament el 2 d'octubre de 1994. En aquesta data, la Colla Jove Xiquets de Tarragona va afrontar un repte sense precedents: el primer intent de la història de descarregar el 5 de 9 amb folre. Desenvolupament de l'intent La narració descriu l'execució de la monumental estructura amb gran intensitat: Inici prometedor: L'ascens va començar amb bones sensacions i estabilitat inicial. Fase crítica: Els problemes van sorgir amb l'entrada de la canalla i la col·locació dels dosos. L'ascens dels pisos superiors: El 3 de l'estructura es va començar a rebridar (moure's excessivament), generant una inestabilitat fatal. Conclusió de la diada Malgrat l'esforç i la preparació de la colla, la construcció es va acabar ensorrant abans de l'aleta. La locució destaca la dificultat de la fita: "Aquest 5 de 9 que encara està un xic verd per la colla jove dels xiquets de Tarragona, però que no està ni molt menys d'impossible." Aquest document sonor forma part de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio, celebrant dues dècades de seguiment de l'actualitat i la cultura de la ciutat.

  • 0'

    Lluís Arola assumeix el rectorat de la URV (1998)

    Inici d'una nova etapa universitària El 5 de juny de l'any 1998 marca una fita històrica per a l'educació superior a la ciutat amb la presa de possessió de Lluís Arola com a nou rector de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest acte formalitza el segon període de govern de la institució des de l'aprovació dels seus estatuts. Projectes de futur Durant la seva intervenció, recollida per l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio, el rector va destacar: La voluntat de no centrar-se en la feina pretèrita, sinó de mirar cap endavant. La presentació d'un programa d'actuació renovat per als propers anys. L'agraïment pel suport rebut pel claustre universitari el passat 19 de maig. "No és el moment de mirar enrere ni de fer balanç de la feina feta aquests darrers anys. És el moment de plantejar-nos el futur." Aquesta gravació forma part de l'hemeroteca sonora de l'emissora municipal, que commemora dues dècades de crònica social i institucional des de les seves instal·lacions a l'Avinguda Roma.

  • 0'

    Nomenament de Jaume Pujol com a nou arcabisbe

    El relleu a la mitra de Tarragona L'any 2004 va marcar un punt d'inflexió en la jerarquia eclesiàstica de la ciutat amb l'arribada de Jaume Pujol. Aquest fragment de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio recupera el moment exacte de la seva proclamació com a nou arcabisbe. Compromís amb la ciutat Durant el seu discurs d'investidura, el nou prelat va destacar la seva voluntat d'integració total en la societat tarragonina: Es defineix no només com a guia espiritual, sinó com un nou ciutadà. Mostra el seu entusiasme per viure en una capital amb tanta rellevància històrica. Expressa una voluntat de servei i proximitat amb la població local. "Des d'ara seré ciutadà d'aquesta ciutat. Seré un ciutadà vostre." Context històric Aquesta gravació forma part de la commemoració dels 20 anys de ràdio de l'emissora municipal Tarragona Ràdio, reflectint els esdeveniments més transcendents que han tingut lloc des de la seva fundació a l'Avinguda Roma. La figura de l'arcabisbe és clau per a celebracions com Santa Tecla o la vida a l'entorn de la Catedral de Tarragona.

  • 0'

    Inici de les obres del Palau de Congressos (1997)

    La primera pedra d'un projecte estratègic El 3 de juliol de 1997 es va produir una fita històrica per a la ciutat amb la col·locació de la primera pedra del futur Palau Firal i de Congressos. Aquest equipament es va projectar com una peça clau per al desenvolupament econòmic i social del territori. Característiques i funcionalitat El disseny de l'edifici aposta per la versatilitat i l'eficiència, amb les següents especificacions: * Una superfície total d'aproximadament 14.000 metres quadrats. * Un disseny funcional que permet l'obertura parcial del recinte segons les necessitats de cada esdeveniment. * L'objectiu d'evitar servituds innecessàries, facilitant que hi hagi una activitat constant. Impacte en la ciutat L'Arxiu/ARXIU SONOR 20 ANYS/ de Tarragona Ràdio recupera aquest moment on es destacava que el benefici de la infraestructura no es limitaria només a la Part Baixa, sinó que repercutiria en: "La millora de les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona en el seu conjunt." Aquesta obra va néixer amb la pretensió de ser un motor de benestar per a tota la capital.

  • 0'

    La Colla Vella carrega el primer 3 de 10 a Tarragona

    Un moment històric pel món casteller El fragment recuperat de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio ens trasllada al 8 d'octubre de l'any 2000, una data que va quedar gravada en la memòria del Concurs de Castells celebrat a la Tarraco Arena Plaça. La gesta de la Colla Vella dels Xiquets de Valls Les imatges sonores descriuen amb una intensitat vibrant com la Colla Vella dels Xiquets de Valls aconsegueix una fita inèdita fins aleshores a la ciutat: L'execució del primer 3 de 10 amb folre i manilles que es veia a Tarragona. La tensió del moment en què la cotxeta s'ajuda per col·locar-se i permetre el pas de l'enxaneta. La fragilitat de l'estructura, que s'anava enfonsant mentre es coronava el castell. El moment del clímax La narració radiofònica capta perfectament l'emoció del moment en què es completa l'aleta: "Carregat! Carregat! Castell Carregat! 3 de 10 amb folre i manilles de la colla vella dels xiquets de valls" Tot i que el castell s'ha enfonsat just després de ser carregat a causa de la inestabilitat a les manilles i el folre, la fita va representar un punt d'inflexió en la història de la ràdio i de la ciutat, consolidant la potència de l'emissora municipal en la retransmissió dels grans esdeveniments de la cultura popular.

  • 0'

    La Jove de Tarragona carrega el seu primer 4 de 9 amb folre

    La fita històrica de la Joves Xiquets de Tarragona El 26 de setembre de 1993 marca un abans i un després en la història dels Castells a la ciutat. Durant aquesta diada, la colla Jove Xiquets de Tarragona va assolir una fita de gran envergadura tècnica en carregar el seu primer castell de nou pisos. Detalls de l'actuació Construcció: Es tracta del 4 de nou amb folre, una estructura de gran complexitat que requereix un suport extra a la base (el folre). Moment clau: La retransmissió capta l'emoció quan la canalla arriba al capdamunt i el castell es corona amb èxit. Resultat: Tot i que el castell no es va poder descarregar i va cedir poc després de l'aleta, la fita es va celebrar com una victòria històrica per a la colla i la ciutat. L'emoció de la ràdio Aquesta gravació forma part de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio, l'emissora municipal de la ciutat de Tarragona, que recull els moments més vibrants de la vida social i cultural de la capital. "Aquest castell es pot fer, va molt bé... la canalla és dalt, aguanteu fort! El castell 4 de nou carregat!"

  • 29'

    7a Trobada de Diables de Catalunya a les Borges del Camp

    Organització i Participació a la Trobada En aquest episodi d'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio, s'entrevista Jordi Barberà, membre de la colla de diables de les Borges del Camp, per parlar dels preparatius de la setena trobada de diables de Catalunya. Es discuteix l'estabilització del nombre de colles participants després d'un període de gran creixement. Detalls de l'Esdeveniment i Actes Principals L'organització destaca que, tot i que el nombre exacte de participants individuals és difícil de concretar, hi ha unes 65 colles inscrites. L'esdeveniment comptarà amb diversos actes: • Cercavila final: L'acte més esperat on tots els diables surten a cremar. Està programada per a les 20:30h del dia de Sant Joan. • Cercavila de gegants: Amb la participació de colles del Camp de Tarragona. • Presentació literària: Es presentarà el llibre Diables del Baix Camp de Salvador Palomar. • Activitats populars: Esmorzar popular, dinar de germanor i projeccions audiovisuals. Reptes Econòmics i Finançament El pressupost total de la trobada puja a uns 4.700.000 pessetes. Jordi Barberà detalla les dificultats per aconseguir finançament: • La Generalitat de Catalunya ha aportat una subvenció inicial de 500.000 pessetes. • L'Ajuntament de les Borges del Camp s'ha compromès a cobrir un possible dèficit de fins a 300.000 pessetes. • S'han sol·licitat ajuts a la Diputació i a diverses caixes d'estalvi. "El principal problema és l'econòmic; si tinguéssim un padrí que ens donés tres quilos per començar, no hi hauria cap problema." Polèmica i Ortodòxia en la Festa Un dels temes destacats és la queixa de les colles històriques sobre la manca de ortodòxia en algunes colles noves. L'organització afirma que, tot i no voler restringir la participació, vetllaran perquè es respectin les tradicions del ball de diables durant la cercavila.

  • 29'

    Incident industrial i anàlisi de resultats electorals a Tarragona

    Gestió de l'emergència industrial a Tarragona L'episodi comença amb un informe detallat sobre un incident industrial provocat per una explosió i fuita de propilè en una de les fàbriques del sector petroquímic. Segons les declaracions oficials realitzades per al programa de Tarragona Ràdio, l'estratègia dels tècnics ha estat deixar cremar el gas de manera controlada per minimitzar riscos. Punts clau de l'incident: • L'explosió s'ha produït per una fuita en una canonada que transporta propilè. • No hi ha perill d'intoxicació ni risc d'explosió imminent un cop localitzada la fuita i tancades les vàlvules. • S'estima que el foc trigarà unes hores a extingir-se completament. • S'han pres mesures preventives com l'evacuació de la Universitat Laboral i el tall del trànsit ferroviari i per carretera. "És un incident local, controlat, i que no s'estendrà a cap zona més." Reacció ciutadana i alarma social S'ha informat de situacions de pànic i nerviosisme entre la població, especialment als barris propers. Moltes famílies han intentat fugir a peu per les autovies davant la incertesa inicial, tot i que les autoritats demanen calma ja que l'episodi es considera sota control. Anàlisi de les eleccions municipals a la Plaça de la Font La segona part del programa se centra en els resultats electorals, destacant la pèrdua de la majoria absoluta del Partit Socialista i el creixement de la coalició de Convergència i Unió. Valoració de Matías Vives (UPM): • Els resultats de la Unió del Progrés Municipal (UPM) es defineixen com un "desastre electoral" en no obtenir representació. • L'abstenció, especialment als barris de Ponent, ha estat un factor determinant que ha castigat l'esquerra. • Existeix una preocupació real per la possible formació d'un govern conservador que alteri el model de ciutat i el Pla General Urbanístic. • Es proposa una reflexió freda per convergir en el futur cap a Iniciativa per Catalunya per sumar forces d'esquerra.

  • 31'

    Recull de salutacions nocturnes de Tarragona Ràdio

    Introducció a l'emissió nocturna Aquest episodi de Tarragona Ràdio presenta una seqüència continuada de salutacions en l'espai d'ARXIU SONOR 20 ANYS. El contingut se centra en la interacció bàsica de l'emissora municipal amb la seva audiència durant la franja de nit, rememorant moments històrics des dels Estudis de Tarragona Ràdio a l'Avinguda de Roma. Característiques de l'enregistrament • El programa manté un to constant i repetitiu de cortesia radiofònica. • Serveix com a mostra de la persistència de l'emissió de proximitat al Camp de Tarragona. • L'àudio està disponible a través de l'App Tarragona Ràdio i en format Podcast per a la seva consulta posterior. Context de la ciutat Tot i la senzillesa de la transcripció, l'espai evoca l'ambient nocturn en punts emblemàtics com: • La Part Alta i les Escales de la Seu. • El silenci vora l'Amfiteatre Romà i el Balcó del Mediterrani. • La connexió amb els barris, des del Serrallo fins a les urbanitzacions. "Bona nit" Aquesta frase resumeix l'esperit d'acompanyament de la ràdio pública de la ciutat.

  • 31'

    Serveis Socials i Qualitat de Vida a Tarragona (1987)

    Gestió dels Serveis Socials a la Tarragona dels anys 80 En aquesta entrevista de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio, el regidor Javier Sabater i Vars detalla la transformació del sistema de benestar local. La creació de l'Institut Municipal de Serveis Socials va marcar un punt d'inflexió per guanyar agilitat administrativa i coordinar millor les ajudes amb la Generalitat i la Diputació. Eixos Principals de l'Assistència L’acció municipal s’ha centrat en diversos col·lectius vulnerables mitjançant una xarxa de centres distribuïts per barris com Bona Vista, Camp Clar, Sant Pere i Sant Pau i El Serrallo: • Atenció a la Dona: S'ha consolidat el Centre d'Informació i Assessorament per a la Dona, atenent casos de maltractaments i discriminació laboral. Es projecta una casa d'acollida conjunta amb Reus. • Tercera Edat: L'objectiu és evitar els internaments traumàtics prioritzant l'ajuda domiciliària i potenciant el Consell Municipal de la Gent Gran. • Drogodependències: S'ha passat d'un petit equip al Joan XXIII a una xarxa que inclou prevenció i el nou centre de reinserció La Gavina. • Lluita contra l'atur: Tot i les competències limitades, l'Ajuntament ha gestionat plans d'ocupació per a més de 500 persones. Planificació i Futur El regidor destaca la represa del servei de planificació familiar i la realització d'un estudi exhaustiu amb l'INEM per radiografiar les manques de la ciutat. Sabater defineix la seva visió de Tarragona com una comunitat: "Una ciutat cada vegada més integrada, on els veïns i veïnes es comuniquin més i tinguin oportunitats de ser lliures i patir poques dependències." La política municipal es presenta com una combinació d'idealisme i pràctica diària per millorar la qualitat de vida i fomentar la participació activa en la cultura i llengua catalana.