Arxiu Sonor 20 anys
Arxiu Sonor 20 anys
Programa

Arxiu Sonor 20 anys

·340 episodis
RSS

episodis

61-72 de 340
  • 26'

    Arxiu Sonor: Salut, Cuina i Els Mercats de Tarragona

    Actualitat i Crònica Social L'episodi s'inicia amb una crònica a peu de carrer sobre el trasllat d'un grup de joves des de l'entrada d'un parc aquàtic cap a una destinació desconeguda, destacant la incertesa del moment. Divulgació de la Salut: El SIDA Es realitza una explicació detallada sobre la naturalesa de la síndrome d'immunodeficiència adquirida, coneguda com SIDA: • Es defineix com un conjunt de trastorns que destrueixen el sistema de defensa de l'organisme. • El virus té una especial predilecció per infectar el linfòcit auxiliar, replicant-se i destruint el glòbul blanc des de dins. • Es destaca la dificultat del diagnòstic a causa del llarg període d'incubació en què el virus pot romandre silent. "L'organisme queda exposat a qualsevol altra infecció; fongs, bacteris i virus poden campar pels seus drets." Gastronomia Local i Mercats Cuina Tradicional: El Rossellat Es comparteix una recepta clàssica de rossellat de rap per a sis persones: • Ingredients: Rap, patates, ceba, tomaca i arròs (una tassa per persona) o fideus (50g per persona). • Preparació: Es realitza un sofregit, es bull el peix i es cou l'arròs amb el caldo fins que quedi sec, servint-lo finalment amb alioli. Mercat de la Part Alta S'ofereix un reportatge extens des del mercat de la Plaça del Fòrum, on es recullen diversos testimonis de paradistes sobre la situació comercial: • Problemàtiques: Es reclama més propaganda institucional i es lamenta la pèrdua d'aparcaments que dificulta l'arribada de clients de fora la Part Alta. • Venda ambulant: Els venedors de roba exposen les dificultats per obtenir llicències i el fenomen del regateig, especialment intens entre els turistes. • Producte fresc: Paradistes de fruita, verdura, peix i pesca salada coincideixen que el dissabte és el dia de màxima activitat, mentre que els dimecres la venda depèn molt de la circulació de gent del nucli antic. • Crítica a l'ajuntament: Es demana que s'incrementin els llocs de treball i es faciliti l'ocupació d'espais buits als mercats per part de venedors legalitzats.

  • 29'

    Arxiu Sonor 20 Anys: Relats de Monzó i Calders

    Recull de Contes i Reflexions Literàries Aquest episodi de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio presenta una selecció de relats curts que exploren l'egoïsme humà, situacions quotidianes absurdes i l'enyorança de les arrels catalanes en l'exili. L'egoïsme en les relacions segons Quim Monzó El primer bloc se centra en un conte de l'escriptor Quim Monzó situat a Barcelona. La narrativa descriu una parella en un moment de tensió on ella acusa l'home de no escoltar-la i de parlar només d'ell mateix. • L'home experimenta una crisi d'identitat en adonar-se de la seva pròpia mesquindat. • Es descriu amb detall l'entorn de la casa per emfatitzar la distracció del protagonista. • El relat conclou amb una repetició obsessiva de la voluntat de diàleg: "M'agradaria que en parléssim." L'absurditat de l'alitosi Un segon relat narra la vida d'un prestigiós arquitecte que pateix una malaltia sobtada i extrema: una pudor de boca insuportable que el porta a l'aïllament total. • L'estigma social el motiva a viure en un xalet allunyat del poble. • S'organitza per treballar des de casa cosint ulls de nines. • La trama fa un gir irònic quan el transportista que el visita contrau el mateix mal, suggerint una mena de contagi invisible malgrat les certeses mèdiques. Nadal a les zones tropicals: Pere Calders L'última part de l'episodi ens trasllada a Guaraba amb el conte "45 graus sota cobert" de Pere Calders. • Descriu una colònia de 34 catalans que intenten mantenir les tradicions de Santa Tecla, Sant Magí i, especialment, el Nadal en un clima de calor extrema. • L'humor característic de Calders apareix amb els intents fallits de menjar torrons deshidratats i la creació d'un arbre de Nadal fet amb palmeres i coco ratllat. • Es reflexiona sobre la capacitat d'adaptació de les comunitats a l'estranger i el pes de l'enyorança.

  • 20'

    Urbanisme i vertebració de Tarragona (1979-1987)

    L'evolució del model urbà de Tarragona En aquesta entrevista de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio, el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Anton Burgessé, repassa la transformació de la ciutat des de la instauració dels ajuntaments democràtics. El focus principal se centra en la necessitat de vertebrar una ciutat històricament fragmentada i en el desenvolupament del Pla General d'Ordenació Urbana. De la ciutat 'explosiva' a la ciutat cohesionada Burgessé descriu la situació crítica trobada l'any 1979: * Una ciutat invertebrada amb un creixement desordenat produït durant els anys 60 i 70. * Una estructura territorial allargada i estreta que dificultava la prestació de serveis. * El riu Francolí com a barrera natural que separava els barris del nucli central. * Una realitat on el 60% de la població vivia fora del nucli urbà, sovint sense pavimentació ni clavegueram. Infraestructures i equipaments clau Durant la legislatura 1983-1987, l'Ajuntament va prioritzar les xarxes bàsiques: Projectes viaris: L'inici de la variant de la N-340 i l'eix transversal per desviar el tràfic pesat del Port de Tarragona fora del centre. Equipaments multidisciplinaris: Construcció de centres cívics a Bonavista i Torreforta, a més de la creació d'instal·lacions esportives dignes. Zones de vianants: L'aposta per la peatonalització del carrer Major i Méndez Núñez per dinamitzar el comerç a la Part Alta i el centre. Espais verds: Compra de terrenys per a futurs pulmons urbans, com el parc de la ciutat i els jardins del Miracle. "No podem parlar d'integració cultural o humana si tenim barreres físiques importants o si el veí encara té els carrers de fang i les clavegueres no funcionen." ** Reptes de futur a la part baixa i litoral** L'entrevista conclou amb els projectes pendents per a la dècada dels 90, destacant la intervenció a la Part Baixa i el barri d'El Serrallo. Es planteja la supressió del pas a nivell de la plaça dels Carros i la recuperació de la façada marítima. Burgessé subratlla que, tot i haver executat el 60% del pla, cal seguir amb una política de continuïtat per redreçar definitivament la ciutat cap al segle XXI.

  • 31'

    Crisi Química i Festes de Barri a Tarragona Ràdio

    Emergència Química al Camp de Tarragona L'episodi comença amb una entrevista impactant a Ángel Juárez, representant veïnal, sobre els incidents greus ocorreguts a la indústria petroquímica. Juárez descriu una nit de "histèria i pànic" viscuda per milers de veïns a causa de diverses explosions. Crítica a la Seguretat i al Pla de Seguretat • Els veïns denuncien la manca d'informació sobre els productes que es manipulen a les instal·lacions properes. • Es qüestiona durament l'eficàcia del Pla Sexta, afirmant que va fallar perquè la informació oficial va trigar més d'una hora i mitja a arribar. • Es descriuen escenes de caos amb carreteres bloquejades i persones intentant fugir sense rumb fix. "Si hagués estat un gas tòxic, hauríem caigut tots com a xinxes." Juárez convoca una concentració a la Plaça Imperial Tarraco per exigir més seguretat i que l'administració compti amb la federació de veïns en l'elaboració de protocols d'emergència. Organització de Festes Locals i Gestió Comunitària En una segona part, el podcast canvia de registre per parlar de l'organització de les festes de barri a la zona de Bonavista. Dificultats Logístiques i Pressupostàries • La comissió de festes explica com han hagut de començar de zero per la pèrdua de documentació d'anys anteriors. • Es detalla el procés de sorteig dels xiringuitos i la col·laboració dels comerciants locals malgrat la crisi. • S'esmenta la incorporació de novetats en la programació, tot i prescindir del clàssic desfilada de carrosses per falta de temps en l'organització. L'episodi finalitza amb una selecció musical i promocions de l'emissora municipal al voltant del barri de Bonavista.

  • 20'

    Prevenció contra la droga a Tarragona

    Prevenció i Lluita contra les Drogodependències El contingut recull un acte institucional centrat en la presentació d'una nova publicació destinada a la prevenció de la drogodependència entre els joves. La iniciativa compta amb el suport de diverses entitats i autoritats de la Generalitat de Catalunya i les institucions locals de Tarragona. Eixos Principals de l'Estratègia Educació Sanitària: Es destaca la importància d'introduir l'ensenyament per la salut a les escoles per conscienciar els infants sobre els perills de les substàncies. El Rol dels Pares: La publicació pretén ser una guia perquè les famílies coneguin el món de la droga, sàpiguen detectar el problema i actuïn com a model positiu per als seus fills. Drogues Integrades: El conseller de Sanitat fa una crida a no oblidar el dany que causen el tabaquisme i les begudes alcohòliques, considerades drogues socialment acceptades però amb una mortalitat prematura molt elevada. Coordinació i Recursos "Si evitem que tan sols una persona no caigui en el pozo de la droga, ens donem per satisfets i el programa haurà estat un èxit." Es detalla que la Generalitat de Catalunya està coordinant una xarxa assistencial que inclou atenció primària, centres de desintoxicació i comunitats terapèutiques. S'esmenta un pressupost de prop de 800 milions de pessetes per a l'any 1987 destinat a aquestes partides de prevenció i reinserció social. Context Local a Tarragona Durant la gravació d'aquest contingut d'Arxiu/ARXIU SONOR 20 ANYS/ de Tarragona Ràdio, també es fa referència a la situació de seguretat en barris com Torreforta i Campclar, així com a la vitalitat cultural i les dificultats de fer teatre a la ciutat per a la joventut actual.

  • 0'

    Explosió de gas a la Rambla Nova de Tarragona

    Incidència greu a la Rambla Nova S'ha confirmat un balanç provisional d'una deflagració, presumiblement de gas, que ha tingut lloc a la Rambla Nova de Tarragona, concretament al número 74. L'incident s'ha produït al voltant de les 11 de la nit i ha mobilitzat un ampli dispositiu d'emergències. Balanç de víctimes i afectació Les autoritats han informat de les següents dades clau sobre l'impacte de l'explosió: Dues persones mortes confirmades en el balanç provisional. Quatre persones ferides de diversa consideració. Desallotjament preventiu dels veïns de dos edificis adjacents: el que dona a la Rambla Nova i el que té façana al carrer Fortuny. Intervenció de les autoritats En el lloc dels fets s'hi han desplaçat dotacions dels Bombers, la Guàrdia Urbana i la Policia Nacional. Les informacions oficials han estat proporcionades per les autoritats locals i territorials: "L'explosió ha estat una deflagració, sembla que de gas, però aquesta dada encara no es pot confirmar." L'atenció informativa ha comptat amb la presència de Francesc Ricomà, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, i del delegat del govern, Xavier Sabaté, qui supervisen la situació des del punt de l'incident.

  • 0'

    Evolució històrica i social de la Rambla Nova

    L'esforç col·lectiu darrere la Rambla Nova El contingut destaca la transformació urbana de l'artèria principal de la ciutat, la Rambla Nova, subratllant que la seva configuració actual —que s'estén des del mar fins al riu Francolí i finalitza a la coneguda Torre del Vent— no és fruit de l'atzar, sinó d'un llegat generacional. Punts clau de la transformació: Visió històrica: Es reconeix la tasca de pares i avis que, fa un segle, van projectar la ciutat del futur. Continuïtat urbana: El traçat connecta el Balcó del Mediterrani amb el creixement modern cap al riu. Identitat local: La Rambla s'entén com un símbol de l'esforç de tots els tarragonins i tarragonines. "És gràcies a l'esforç de tots vosaltres, dels vostres pares, dels vostres avis, de totes aquelles persones que fa cent anys van pensar que això podria ser com avui és."

  • 0'

    Històric ascens del Nàstic de Tarragona a Primera Divisió

    Un moment per a la història: L'ascens a Primera El 3 de juny del 2006 marca una de les fites més importants en la trajectòria centenària del Nàstic de Tarragona. Després de 59 anys d'espera, l'equip ha aconseguit el retorn a l'elit del futbol espanyol, provocant una onada d'emoció col·lectiva que ha desbordat totes les previsions. L'emoció a la banqueta i la grada El resum dels moments finals d'aquest històric partit destaca per la gran càrrega sentimental: Emoció desbordada: Les imatges del tècnic del club, Luis César, plorant d'alegria simbolitzen l'esforç de tota una temporada. El xiulet final: Amb el crit de "final, final, final", s'ha certificat que la ciutat torna a ser de Primera Divisió. L'ambient festiu: Els crits de "ja som de primera" han ressonat amb força mentre la banqueta ja celebrava l'èxit abans que acabés el temps reglamentari. "Ja som a primera, ja som a primera. 59 anys després, celebrem un ascens." Un llegat compartit Aquesta victòria no només pertany als jugadors de l'actual plantilla, sinó que s'ha recordat a figures històriques que han format part de l'entitat durant aquestes gairebé sis dècades de camí pel desert. Finalment, Tarragona i la seva afició han tornat al lloc on la història els reclamava.

  • 0'

    Tragèdia a la carretera: El dolor de les víctimes

    Relat de les Víctimes de l'Accident Aquest fragment de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio recull el testimoni colpidor i directe de persones afectades per un greu accident de trànsit. El contingut se centra en l'impacte emocional i la denúncia sobre l'estat d'una infraestructura viària que es considera inacceptable. L'Impacte Humà i la Pèrdua El testimoni s'articula a través de dues realitats tràgiques en un mateix succés: * Una filla que es troba hospitalitzada sota observació mèdica i realitzant-se radiografies. * La confirmació de la mort d'una mare, fet que genera un profund sentiment d'impotència. Denúncia de la Seguretat Viària L'afectat expressa una crítica ferotge cap a la situació de les infraestructures al Camp de Tarragona, concretament en el tram que connecta la Riba-sada amb Altafulla o Torredembarra: "No em cap al cap que això passi en aquest segle que estem, i en aquesta ciutat tan preciosa i que tenim de tot." Idees principals: 1. La sensació d'impotència davant la pèrdua d'un ésser estimat. 2. L'exigència de millores en la carretera per evitar futures tragèdies. 3. El contrast entre la prosperitat de la ciutat de Tarragona i la precarietat de determinades vies de comunicació.

  • 0'

    Tarragona declarada Patrimoni de la Humanitat

    L'emoció d'un títol mundial per a Tarragona El contingut recull el moment històric en què la ciutat de Tarragona va rebre el reconeixement de la UNESCO. Aquest esdeveniment marca un abans i un després en la projecció internacional de la ciutat i el seu llegat romà. Cronologia del nomenament El reconeixement s'ha produït durant la jornada de dijous. L'hora exacta de la declaració ha estat a les 12:38 minuts. La decisió s'ha pres a la ciutat de Kers, a Austràlia, on s'estava celebrant la reunió del comitè de la UNESCO. Significat de la distinció "Tarragona ja és Patrimoni de la Humanitat." Amb aquesta proclamació, la ciutat passa a formar part oficialment de la llista del patrimoni mundial, destacant el valor universal excepcional del seu conjunt arqueològic de l'antiga Tàrraco.

  • 0'

    El retorn del Nàstic de Tarragona a Segona Divisió A

    L'ascens històric del conjunt grana Aquest document recull l'emocionant relat radiofònic dels darrers instants del partit que va certificar el retorn del Nàstic de Tarragona al futbol professional. La narració captura la tensió d'una jugada defensiva crítica contra el Zamora en el temps de descompte. Cronologia del moment decisiu Defensa numantina: Tot l'equip del Nàstic es trobava defensant dins la pròpia àrea per protegir el resultat. Última jugada: Malgrat la pressió del rival, una intervenció de Sergio Lara va precedir el xiulet final de l'àrbitre. L'èxtasi de la victòria: Amb el final del partit, es confirma oficialment que Tarragona torna a tenir un lloc a la Segona Divisió A. Protagonistes i veus La transmissió compta amb les veus emblemàtiques de Mariano Gués i Robert Elvira, que transmeten l'eufòria col·lectiva de la ciutat. "El Nàstic a segona! Final! Final! Final! Final! Tarragona torna a la segona divisió A!" L'emoció del narrador reflecteix la importància d'aquest èxit esportiu per a tota la massa social del club i la ciutat.

  • 0'

    Expedició a l'Everest: Retorn al Camp Base

    El retorn de l'expedició a l'Everest En aquesta connexió de Tarragona Ràdio, s'estableix contacte amb el cap de l'expedició, Josep Maria Maixer, per conèixer l'estat actual dels alpinistes en la seva aventura a l'Himàlaia. Estat d'ànim i situació logística L'equip presenta un canvi d'actitud positiu respecte a les jornades anteriors, tot i la dificultat de les decisions preses: Millora de l'ànim: Després d'un període de desànim, el grup es mostra més animat un cop superada l'acceptació de la situació. Finalització de l'expedició: S'ha confirmat la decisió de plegar l'equipament i iniciar el retorn cap a casa. Reunificació al Camp Base: Els membres de l'expedició es troben sopant plegats després que els últims tres companys que restaven al camp 3 hagin aconseguit baixar sans i estalvis al camp base. "Un cop ja ha superat una miqueta l'acceptació que havíem de plegar els trastes i tornar cap a casa." L'expedició destaca la importància de la seguretat en un entorn tan extrem abans de tancar definitivament l'estada a la muntanya.