Introducció del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 arrenca amb to distès, bromes en francès i recordant que falten pocs mesos per al Tour de França 2026, que tindrà una etapa amb sortida a Tarragona. S’anuncia: • Espineta amb tarragonins sobre el Tour • Entrevista de Portaveus amb Maria Roig (ERC) • Secció Cafè, copa i puro amb un convidat sorpresa (que després sabrem que és Oriol Grau) • El resum setmanal amb continguts d’esport, economia, cultura, salut i educació També es presenta l’equip del programa de Tarragona Ràdio, amb menció especial a la col·laboració del periodista esportiu Francesc Joan. El Tour de França 2026 i l’impacte a Tarragona Espineta amb tarragonins: el Tour com a oportunitat Francesc Joan posa el focus en el Tour de França 2026, que tindrà la segona etapa amb sortida a Tarragona i arribada a Barcelona: • 254 dies per l’arribada del Tour a la ciutat • Fins a 140 milions d’espectadors segueixen cada etapa arreu del món • Es preveu que unes 80.000 persones surtin al carrer a Tarragona per veure els corredors • Possibles estrelles presents: Pogacar, Vingegaard, Evenepoel, Roglic «El Tour hauria de ser més que tot això» Francesc Joan defensa que no ha de ser només un gran esdeveniment mediàtic sinó també: • Palanca per promoure el ciclisme popular a la ciutat • Incentiu per dinamitzar el velòdrom de Camp Clar, sovint buit • Ocasió per reivindicar William Tarín, pioner del ciclisme a Tarragona i impulsor de la primera volta a Tarragona (1908) També es connecta el Tour amb altres actius de ciutat com l’Anella Mediterrània i la tradició esportiva recent (Jocs Mediterranis 2018). Entrevista de Portaveus: Maria Roig (ERC) i l’actualitat municipal L’entrevista se centra en tres grans blocs: Tour de França i política de mobilitat Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona i el vot ponderat Consorci de Patrimoni, pressupostos i governabilitat municipal 1. Tour de França i carrils bici Maria Roig valora positivament que el Tour arribi a Tarragona, però hi posa matisos: • Celebra la promoció esportiva i turística que suposa • Recorda que no hi ha cànon, però no es coneix encara l’abast de les despeses • Demana coherència al PSC: si tenen tanta sensibilitat pel ciclisme d’elit, que també la tinguin per la xarxa ciclable de ciutat Reivindicacions concretes: • Carrils bici a Avinguda Roma i Avinguda Andorra • Connexió ciclista a la N-340 vinculada al projecte de ciutat de repòs i a la ruta Eurovelo (traçat Càdiz–Atenes) • Evitar que el traçat quedi "penjat" entre Torredembarra/Altafulla i Tarragona 2. Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona i vot ponderat El debat central és la futura Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana: Crítica de fons i de forma • ERC rep els estatuts pocs dies abans de la comissió i del ple • Denuncia una lògica de «o ho agafes o ho deixes», sense temps per esmenes reals • Acusa el PSC de voler "fer-se la foto" amb presses i sense consens ampli Esmenes d’ERC Incloure el concepte «ciutadania» als objectius de l’associació • Consideren que l’objectiu central ha de ser millorar la vida de la ciutadania del Camp de Tarragona Debatre el vot ponderat • Tarragona representa aproximadament el 40 % de la població de l’àrea • No entenen que tots els municipis tinguin un vot igual en una eina que gestionarà projectes estratègics i fons • Demanen temps per buscar una fórmula d’equilibri: vot ponderat + mecanismes de protecció per als municipis petits (com un dret de veto en alguns casos) «No volem que ningú xafi ningú, volem un encaix on tothom se senti reconegut» Roig insisteix que: • Molts municipis d’ERC comparteixen la incomoditat amb les formes i el ritme • No hi ha "baralla interna" a ERC, sinó visions diferents segons qui governa o qui és a l’oposició • Volen una àrea metropolitana forta, però ben dissenyada des del principi 3. Consorci de Patrimoni de Tarragona La portaveu d’ERC mostra preocupació per la creació del nou Consorci de Patrimoni (Ajuntament de Tarragona + Generalitat de Catalunya): Problemes de procediment • Reben els estatuts el mateix dia que la documentació de l’àrea metropolitana • Mateixa sensació de pressa i manca de diàleg previ • Reivindiquen el model de treball de consens del Pla Cultural i l’ordenança de terrasses com a exemple contrari Dubtes de contingut Memòria econòmica confusa • Se’ls envia una memòria econòmica i després se’ls diu que "no l’haurien d’haver rebut" → senyal de caos i improvisació Pes desigual dels béns • Les grans inversions previstes (Museu, Teatre, etc.) recauen sobre béns propietat de la Generalitat • En cas de dissolució del consorci, cada administració recuperaria els seus béns → temen que el patrimoni municipal quedi en segon pla Objectius massa orientats al turisme • La memòria posa l’èmfasi en "atreure públic" i volum de visitants • No parla prou de conservació, preservació, recerca i pedagogia «No treballem només per atraure més turistes, sinó per mantenir i estudiar el nostre patrimoni» Resta de patrimoni no romà • Si els 2 milions d’euros actuals per patrimoni van al Consorci, què passa amb el patrimoni medieval, modern i modernista? • Reclamen mantenir un Museu d’Història de Tarragona i una regidoria de patrimoni forts per al conjunt de béns (no només romans com l’Amfiteatre Romà o el Pretori Romà) 4. Pressupost municipal i relació amb el govern de Rubén Viñuales Roig explica l’estat de les negociacions de pressupost amb el govern del PSC: • Ja hi havia un document de seguiment dels acords del pressupost 2024 (centres cívics, inversions, asfaltatge, etc.) • Havien pactat revisar-lo abans de parlar de noves propostes • Després de la comissió sobre àrea metropolitana i consorci, la reunió amb la consellera d’Hisenda Isabel Mascaró s’ajorna "per motius d’agenda" i no es torna a fixar data Compliment dels acords anteriors (ERC–PSC) Roig repassa punts clau que, segons ERC, estan encallats: • Centre cívic de Sant Pere i Sant Pau (ella diu Santillan): lligat a un pacte, però finalment el govern rectifica i no hi va un centre cívic • Centre cívic a l’Avinguda Catalunya: sense avenços • Reforma de l’edifici de Lletres: aturada • Asfalt del polígon Francolí: projecte fet, però dos anys després encara pendent • Pla d’accessibilitat (200.000 €): desconeixen l’estat real de l’encàrrec • Unió Primer de Maig: projecte que s’anuncia reiteradament i es va endarrerint (any passat, principi d’any, primavera, estiu, ara finals d’any) 5. Nova aritmètica al ple i paper d’Elvira Vidal Amb la sortida d’Elvira Vidal de Junts i la seva condició de regidora no adscrita, canvia l’equilibri de forces al Ajuntament de Tarragona: • Roig recorda que el secretari municipal va aclarir el concepte de trànsfuga (abandonar el partit i quedar-se l’acta) • El govern en minoria de Rubén Viñuales necessita nous suports per als pressupostos Valoració d’ERC: • Denuncia el que anomena "pacte de la brossa" (PSC + Junts + Vox) com a aliances recurrents • Apunta que sovint Comuns i altres grups també actuen de "crossa" del govern • Considera que seria incoherent que Junts i Comuns, després de la bel·ligerància contra Elvira Vidal, ara pactessin pressupostos amb ella 6. Nou contracte de la brossa i arribada d’Urbaser De cara al traspàs del servei de recollida i neteja d’FCC a Urbacer (madrugada 4–5 de novembre): • ERC reclama que la subrogació dels treballadors es faci impecablement, aprenent del cas de les treballadores de les llars d’infants (subrogació mal feta el 2017) • Roig reivindica que el nou contracte de la brossa és "obra" de l’anterior conseller d’ERC Sergi de los Rios/Fortuny i del personal tècnic municipal • Destaca com a clau el lot de control de l’empresa: si compleix, cobra; si no compleix, no cobra Crítica al període de transició: • Considera que el "mentrestant" ha estat desastrós • Tarragona ha estat "més bruta que mai", amb nivells d’insalubritat que han generat noves plataformes ciutadanes de protesta 7. Apunt final: canvi d’hora i horari europeu L’entrevista tanca amb una nota lleugera sobre el canvi d’hora: • Maria Roig admet que sempre es fa un embolic sobre si es dorm més o menys • Es mostra partidària d’un horari europeu estable, i vincula el manteniment del canvi d’hora a "serrells feixistes" del passat Bloc esportiu: Sempre Nàstic S’anuncia la retransmissió del partit Sabadell – Nàstic (Nou Estadi Costa Daurada com a referència d’equip local): • El Nàstic busca encadenar dues victòries consecutives • Crida a la Marea Grana perquè acompanyi l’equip • Recordatori que fa 33 temporades que Tarragona Ràdio emet el Sempre Nàstic També es destaquen els canals d’emissió: FM, web i aplicacions mòbil. Resum setmanal: esport, economia, cultura i salut L’Abril Rius presenta un resum setmanal temàtic amb focus principal en: Tarragona, ciutat d’esport i turisme esportiu Debat econòmic sobre l’OPA del BBVA al Banc Sabadell Nous equipaments: EUSES a la Tabacalera i nou CUAP Tarragona Cultura: Tardor Literària, arqueologia i Festival REC 1. Tarragona, referent en turisme esportiu Amb el conseller Mario Soler (Esport, Salut i Turisme Esportiu): • Tarragona rep el Premi Consejo Superior de Deportes 2024 per ser la ciutat espanyola que més ha contribuït a la promoció de l’esport • El 2024 es van organitzar 56 esdeveniments esportius, amb 36.000 esportistes i un impacte econòmic proper als 10 milions d’euros • Es posa en valor el paper de l’Anella Mediterrània i la xarxa d’instal·lacions de la ciutat Soler destaca: • L’impacte del turisme esportiu i la previsió que 2025 ja supera xifres de 2024 • Les grans cites de 2026: Copa de la Reina de bàsquet, Special Olympics, Tour de França, Lliga Catalana ACB, possibles competicions de tennis taula, etc. • La col·laboració imprescindible dels clubs locals, com el club d’atletisme en el recent campionat absolut • L’atractiu de Tarragona com a ciutat Patrimoni de la Humanitat (Tàrraco), clima suau i vida urbana, que fa que "qui ve, torna" 2. Economia: l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell Amb Miquel Àngel Fuster, secretari del Col·legi d’Economistes de Catalunya, s’analitza la desestimació de l’OPA hostil del BBVA: Punts clau: • L’operació tenia lògica estratègica per al BBVA (més pes a Espanya i segment pimes, fort al Banc Sabadell) • Ha fallat el procediment, el preu i les formes: - Oferta inicial considerada insuficient pel Sabadell - Millora posterior contradiu el discurs inicial i genera expectatives de nous increments - Hostilitat visible i llarg procés de 17 mesos amb molta incertesa • Molts inversors institucionals han optat per no mullar-se i esperar • El resultat: només 25,5 % d’acceptació, molt lluny de les expectatives Impacte sobre el sistema financer català i els clients: • Es valora positivament la desestimació perquè evita un duopoli a la demarcació (CaixaBank + BBVA absorvint Sabadell, amb ~75 % de quota) • Més concentració bancària = menys competència → pitjors condicions per a famílies, empreses i administracions • Efectes esperats si hagués prosperat: - Reducció del crèdit disponible (estimació de -54.000 M€) - Tancament de ~450 oficines - Pèrdua potencial de ~8.000 llocs de treball • A nivell micro: una empresa amb pòlisses d’1 M€ amb cada banc no hauria passat a tenir 2 M€ de crèdit, sinó menys, per gestió de risc Fuster remarca que: "Qualsevol cosa que redueixi la competència és una mala notícia" I que el BBVA probablement mirarà altres operacions de creixement, però el capítol Sabadell queda tancat, si bé mai es pot descartar completament un futur nou intent. 3. Nous equipaments: EUSES a la Tabacalera i CUAP Tarragona Centre universitari de la salut i l’esport (EUSES) a l’antiga Tabacalera Amb Jordi Roche, president del grup EUSES: • El projecte preveu ubicar un centre universitari de salut i esport a l’antiga Tabacalera, a tocar de la necròpoli paleocristiana • S’han completat les prospeccions arqueològiques, amb uns 5.000 fragments ceràmics recuperats • Es treballa en el projecte executiu per lliurar-lo a l’Ajuntament i començar obres, si és possible, a inici d’any • Termini estimat d’obres: any i mig • Objectiu: iniciar l’activitat acadèmica el curs 2026–2027, amb uns 40 alumnes de primer curs Pla B: • Si les obres s’endarrereixen, es planteja començar en una ubicació provisional, fàcil de condicionar (bàsicament mobiliari i equipaments bàsics), i traslladar-se després a la Tabacalera Oferta acadèmica prevista: • Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport • Cicles formatius de grau superior relacionats amb esport i salut • Es connecta amb la presència d’EUSES a Terres de l’Ebre (fisioteràpia, CAFE, futur grau d’odontologia a Amposta) i a Girona Nou CUAP Tarragona Amb Xavier Ansa, responsable de l’oficina tècnica de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona: • Es projecta un nou CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció Primària) a Tarragona • És un dispositiu 24/7/365 que complementa els CAP: - Atén urgències menys greus - Disposa de radiologia i química seca (analítica d’urgències) - Té espais d’observació per mantenir pacients unes hores abans de decidir alta o derivació Objectius principals: • Fer que l’atenció primària sigui més resolutiva • Descongestionar les urgències hospitalàries, reservant els hospitals per a casos de més complexitat • Atendre també casos greus inicialment, estabilitzant-los i derivant-los a l’hospital Experiència amb altres CUAP del territori: • Salou i Cambrils (zones costaneres amb gran augment poblacional a l’estiu) atenen tot tipus de casos, estabilitzen i deriven • Reus té un CUAP ubicat al CAP Sant Pere, molt utilitzat per la ciutadania com a porta d’entrada abans d’anar a l’hospital Cultura, lectura i patrimoni 1. Tardor Literària i foment de la lectura a Riu Clar Dins la Tardor Literària (gairebé 150 activitats), el programa visita l’Escola de Riu Clar: Amb Belén Salomó (directora) i l’equip docent: • L’escola s’adhereix al Pla de Foment de la Lectura de la Ciutat, impulsat pel departament de Cultura de l’Ajuntament • Són escola pilot d’aquest pla • Objectius: - Fomentar la lectura entre l’alumnat i al barri de Riu Clar - Reobrir la biblioteca escolar com a espai d’ús diari - Crear clubs de "lectura divertida" - Implicar-hi les famílies, tot i que cal "vendre bé" les activitats i ajustar horaris Context del centre: • Prop de 200 alumnes (matrícula viva, canvi constant de nombre) • La lectura també s’aborda com a eina per reforçar la llengua catalana i assolir objectius d’aprenentatge 2. Arqueologia urbana: excavacions al carrer López Peláez Amb Joan Menchón, arqueòleg municipal: • Es presenta un llibre/monografia sobre les excavacions al carrer López Peláez • El projecte va ser llarg i complex (uns set anys), condicionat per la crisi econòmica i les adaptacions del projecte d’obra a les restes trobades Punts clau: • Les restes es conserven i protegeixen sempre segons la normativa, adaptant-hi el projecte constructiu • El dilema no és si conservar o no, sinó com posar en valor les restes: - Museïtzar-ho tot genera problemes de conservació i manteniment i requereix molts recursos - Cal ser selectiu a l’hora d’exposar Resultats destacats: • Col·lecció de pintures murals estudiades per Carme Miró i equip • Fragments epigràfics (estudiats per Diana Gorostidi) • Un petit fragment de sarcòfag amb escena del cicle dionisíac Aportació a la comprensió de Tàrraco: «Són peces d’aquest gran trencaclosques que és Tàrraco» • Ajuden a entendre una ciutat que va del segle III–II aC fins al segle VIII dC • El material dipositat al Museu Arqueològic permet estudis futurs 3. Cinema i cultura: prèvies del Festival REC a CaixaForum Amb Eva Vallès (directora executiva del REC) i Elisabet Linero (gestora d’activitats de CaixaForum Tarragona): • Es presenta el cicle de projeccions prèvies del Festival REC, tots els dijous de novembre a CaixaForum • El REC se celebrarà del 3 al 8 de desembre, ocupant el pont, amb epicentre a l’Antiga Audiència i la Plaça del Pallol, inauguració al Teatre Tarragona i activitats en altres espais (com el Teatre del Serrallo) Eix temàtic: «Fem soroll» • Succedeix al cicle de l’any anterior (els xiu-xiuejos) • Enguany el focus és en com la col·lectivitat, quan s’ajunta, pot fer soroll i provocar canvis socials • Les pel·lícules comparteixen un fil conductor, però són molt diverses entre elles Col·laboració REC–CaixaForum: • Des de 2014, CaixaForum és una seu habitual del festival • Es remarca la voluntat compartida d’acostar la cultura a la ciutadania i consolidar el REC com a referent cinematogràfic de ciutat Cafè, copa i puro amb Oriol Grau La darrera i extensa part del programa és una entrevista–conversa teatralitzada amb Oriol Grau, actor, dramaturg, director i pagès urbà. 1. Presentació literària i joc de pistes El programa introdueix Oriol Grau amb un text ric en referències: • Parla de les vidrieres gòtiques com a bressol de l’audiovisual • Cita Bertolt Brecht i Lluís-Anton Baulenas/Acuniller com a dramaturgs de referència • Fa al·lusió a la rosassa de la Catedral de Tarragona, l’art de la llum i l’"alquímia" del vidre gòtic com a metàfora del seu treball escènic • El descriu com un artista que podria treballar només amb un punt de llum, una cadira i les seves mans • Esmenta el seu vincle amb la televisió i amb un monòleg sobre la seva experiència al mitjà També apareixen elements molt personals: • L’hort com a espai espiritual de pau (verdures, flors, llegums, gats) • La seva condició d’apòstata i "religió" del nudisme • El grup de WhatsApp «Vermut a l’Hort» • La seva trajectòria com a funcionari en excedència i procedència familiar funcionarial L’entrevista es dedica simbòlicament a la memòria del Javi (amic compartit i figura molt estimada), amb un moment emotiu en què es diu: «Va per tu, Javi. Va per tu.» 2. La mare, el dimoni i jo: autoficció teatral S’explica i es promociona l’obra «La mare, el dimoni i jo», que torna en temporada a la Sala Trono: • La primera temporada va ser un èxit rotund, amb un mes de funcions plenes (més del previst) • L’obra és una autoficció: explica la seva vida amb molta ironia, però barreja veritat i ficció Elements clau de l’obra (sense fer espòiler total): • Ell és l’únic personatge 100 % real • La mare que hi surt és ficcionada: "la meva mare real era bona persona i donava poc joc teatral; n’he creat una de més conflictiva i cabrona" • El dimoni cobalt és un personatge basat en la demonologia clàssica: és el patró dels comediants i empresari dels teatres de l’infern • L’obra parla també del seu pas per la televisió, del Terrat i de les seves dèries personals Direcció i procés creatiu: • Dirigeix Roberto G. Alonso, ballerí i director amb qui es coneixen de fa molts anys • Grau destaca la importància d’un director amorós, que no maltracti, que entengui el sentit de l’obra i cuidi l’actor Sobre l’ofici: • Amb una comèdia, sap que funciona al cap d’un minut, només escoltant les rialles • Diu que hi ha un moment en què es barreja amb el públic a platea, i mirant els ulls veu si estan "dins" de l’espectacle 3. L’hort, els gats i la vida quotidiana Grau explica la seva relació amb l’hort (darrere del Col·legi Sant Pau, a la zona de Terres Cavades): • És un lloc de pau i desconnexió dels problemes • Diu que és un pagès desastrós: "tinc la mà merda", se li han fet malbé collites els dos darrers anys • Tot i haver fet un curs d’horticultura ecològica a Valls (un any sencer), continua aprenent L’hort com a espai compartit: • Comparteix l’hort i el projecte amb la seva parella, més jove, com a punt de trobada generacional • Té un grup de WhatsApp, «Vermut a l’Hort», amb unes 80–90 persones • Hi organitzen trobades: vermuts, alguna cantada (com el dia de la Mare de Déu de Montserrat, quan van cantar el Virolai amb el seu petit orgue elèctric) Gats: • Té dos gats adoptats: - Mandarina (taronja) - Menta (negra, amb ulls verds) • Bromeja sobre les disputes de parella: ell vol tancar la porta del dormitori perquè els gats no li saltin a la panxa de nit 4. Funcionari en excedència i vocació artística Grau explica el seu passat com a funcionari de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència): • Va demanar una excedència en un moment en què la llei de funció pública encara era en tramitació • Això li deixa una situació peculiar: excedència fins als 68 anys (edat de jubilació del cos funcionarial) • Diu que no hi tornarà mai, però que li dona una certa seguretat teòrica "per si mai anessin mal dades" Procedència familiar: • Tradició de funcionaris: besàvia, avi (funcionari de la Generalitat exiliat), mare i germans Vocació teatral: • De jove crea el grup d’animació «Quisca Rellisca» (teatre de carrer, caps grossos, animació de manifestacions anti-nuclears) • Entra a l’Escola Municipal de Teatre Josep Ixart (Tarragona) quan s’obre • A casa li diuen que faci el que vulgui però s’ho pagui ell, no li prohibeixen directament l’ofici 5. Dames i Vells i Sogra i Nora Grau reivindica l’escola de Dames i Vells com a fonamental a la seva formació: • Forma part del grup des de l’inici, quan encara hi havia homes i dones a l’escenari • Recorda la seva primera parella escènica, la Victòria Gras, que intervé per telèfon Amb Victòria Gras: • Recorden que els primers anys no hi havia prou homes disposats a travestir-se, i per això les dones assumien papers de dama • Expliquen que al principi eren molt fidels al text antic, amb poc canvi, i que l’humor era més de somriure que de riallada • Tot i així, feien molt clown de carrer, caigudes, interacció directa amb el públic Evolució: • Ara Dames i Vells porta 45 anys i Grau el considera un motiu d’orgull ciutadà • El text avui es reescriu gairebé al 95 % cada any, amb una sàtira política i social molt més agosarada Sobre Sogra i Nora: • Grau ha dissenyat els figurins i bona part del vestuari del Ball de Sogra i Nora, junt amb la modista Dolors Claravalls • Forma un petit equip de costura amb la Montse Taulé (perpetuadora d’aquest any) i la Maria Costura i gènere: • Va aprendre a cosir d’amagat, perquè a casa no li deixaven tocar la màquina • A força de practicar a escondites, diu que ha acabat cosint millor que la mare i les germanes • Va estudiar figurisme i disseny de moda, però al teatre aplica criteris menys ortodoxos: "si va gran o petit, hi fas una costura i llestos" 6. Trono Villegas, Terrat i televisió Es recorda l’etapa de la Sala Trono i de la productora El Terrat: • Amb Rosa Andreu, convidada també per telèfon, rememoren l’obra «Alement Serva, benvolguda, ben triada, padrina consagrada», una mena de secta teatral que van portar als escenaris i al carrer • Expliquen anècdotes com anar disfressats a sopar per Tarragona abans de l’estrena, o un tall de llum que semblava part del muntatge • Recorden un muntatge a Reus on se’ls va incendiar una vestida en plena actuació, i el públic ho va aplaudir pensant que era efecte especial Etapa al Terrat: • El seu millor amic, Fermí Fernández, intervé per telèfon i explica que va ser ell qui va presentar Oriol Grau a Andreu Buenafuente • Grau va treballar 14 anys amb El Terrat, participant en programes com: - Sense Títol - Malalts de Tele - La Cosa Nostra - Plats Bruts (referent de sitcom catalana) - Altres projectes, inclosa una sèrie per Telecinco, «Moncloa, digui?», que va viure molta censura quan va guanyar el PP Cloenda del cicle televisiu: • Després de la duresa de "Moncloa, digui?" decideix tancar etapa a Barcelona i tornar a Tarragona • Se suma amb entusiasme al projecte de la Sala Trono com a sala estable de teatre a la Part Alta 7. Amistat amb Fermí Fernández i visió de vida Amb Fermí Fernández recorden: • Que es coneixen des dels 6–7 anys al Col·legi Vallellano, on compartien patiments amb una directora autoritària • Que els mètodes educatius (bufetades, regles, càstigs) van forjar una amistat molt forta Fermí explica: • Que si es dedica al teatre és perquè Grau el va empènyer a deixar la via de graduat social i apostar per l’Escola de Teatre • Que encara avui riu sempre amb l’Oriol; mantenen una complicitat viva 55 anys després Sobre la vida i la felicitat: • Grau afirma que no té res a retreure a la vida i es considera un afortunat • Ha aconseguit el seu somni d’actor professional, malgrat "malguanyar-se la vida" amb el teatre • L’hort, els gats i el teatre formen el seu triangle de equilibri vital Tancament i espais publicitaris Al llarg del programa apareixen diverses falques i mencions comercials que completen el paisatge local: • Moll de Costa, espai de cultura i lleure al Port de Tarragona • Campanyes d’Obramat, ICIQ, Via T (comerç local), Mamapop Guateque (concert solidari per la recerca del càncer de mama a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili) • Promocions de programes de la pròpia Tarragona Ràdio com Té de Cultura Aquests anuncis reforcen el vincle del programa amb el teixit cultural, científic, comercial i social de la ciutat, situant Tarragona Ràdio com a altaveu de la vida local. Temes principals de l’episodi Política i governança • Tour de França 2026 i política de mobilitat/ciclisme • Debat sobre l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona: - Presses i formes de tramitació - Vot ponderat vs. "un municipi, un vot" - Pes de Tarragona com a capital • Creació del Consorci de Patrimoni i gestió del Patrimoni de la Humanitat de Tàrraco • Negociació de pressupostos municipals i canvis en l’aritmètica del plenari • Nou contracte de neteja viària i recollida de residus (Urbaser vs. FCC) Economia i finances • Anàlisi de la desestimació de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell • Impacte sobre la competència bancària, el crèdit i l’ocupació al sistema financer català Esport • Reconixement estatal a Tarragona com a ciutat referent en promoció de l’esport • Paper de l’Anella Mediterrània i esdeveniments internacionals (Copa de la Reina, Special Olympics, Tour) • Seguiment del Nàstic i connexió amb l’afició (Marea Grana) Salut i equipaments • Nou CUAP Tarragona per reforçar urgències d’atenció primària i descongestionar hospitals • Projecte universitari EUSES a l’antiga Tabacalera (formació en salut i esport) Cultura, patrimoni i educació • Tardor Literària i foment de la lectura a escoles i barris (Escola Riu Clar) • Arqueologia a López Peláez com a exemple de diàleg entre obra nova i restes romanes • Prèvies del Festival REC a CaixaForum, amb el cicle "Fem soroll" • Teatre local i tradició festiva: Dames i Vells, Ball de Sogra i Nora, Sala Trono • Trajectòria artística d’Oriol Grau i teatre de creació local Conclusió L’episodi dibuixa una radiografia molt completa de la Tarragona actual: • Una ciutat que es prepara per acollir el Tour de França i es consolida com a destinació d’esport i turisme esportiu • Un municipi immers en debats de governança supramunicipal (Àrea Metropolitana) i de gestió del seu ric patrimoni històric • Un territori pendent de grans projectes de salut i formació (CUAP, EUSES) i de millorar la mobilitat sostenible (carrils bici, Eurovelo) • Un ecosistema cultural viu, amb teatre, literatura, cinema i arqueologia com a eixos • I una mirada molt humana a través d’Oriol Grau, que converteix la seva pròpia biografia en matèria teatral i en reflex de tota una generació d’artistes tarragonins que han crescut entre barri, ràdio, Trono, Terrat i Part Alta.
