La Veu de Tarragona: Camí cap als 40
La Veu de Tarragona: Camí cap als 40
Programa

La Veu de Tarragona: Camí cap als 40

La Veu de Tarragona és l'espai matinal de referència a Tarragona, buc insígnia de la casa. Conduït per Josep Suñé, Núria Cartañà i Miguel González, compta amb el compromís i participació de tot l'equip de programes de Tarragona Ràdio. Renovem fons i forma de camí cap al 40 aniversari de l'emissora.

·273 episodis
RSS

episodis

145-156 de 273
  • 1h 56min

    Aprovació del pressupost 2026 i polítiques clau a Tarragona

    Resum general El podcast recull una sessió plenària de l’Ajuntament de Tarragona centrada sobretot en l’aprovació inicial del pressupost municipal 2026 i en alguns punts normatius i de protecció civil. El fil conductor és el debat polític sobre: Repartiment de la despesa 2026 (serveis bàsics, inversions, deute, habitatge, barris). Pactes i aliances entre govern municipal i diferents grups (Junts per Catalunya, En Comú Podem, consellers no adscrits d’ExVox i ExJunts, etc.). Crítiques d’oposició (Vox, Partit Popular, Esquerra Republicana de Catalunya) sobre impostos, manca de rumb, incompliment d’acords i model de ciutat. Debat sobre model urbà i territorial (POUM, estació intermodal a l’Horta Gran, façana marítima, barris com Sant Salvador, Bona Vista, Part Alta, part baixa, Llevant, la Mora...). Debat sobre habitatge públic i pisos turístics, especialment a la part baixa i la Part Alta. Model de seguretat, neteja, cultura i llengua catalana com a eixos polítics i ideològics. Aprovació d’un pla municipal d’emergència nuclear (PAMEN) i d’un reglament d’ús de les biblioteques municipals. A continuació es detallen els principals blocs de contingut i el posicionament de cada grup municipal. Presentació del ple i marc general Inici de la sessió • El plenari és ordinari de novembre de 2025, però inclou una sessió extraordinària prèvia de l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona S.A. • L’alcalde fa broma amb una previsió teòrica de 33 hores i 13 minuts de durada del ple segons una taula d’Excel, i explica que han pactat limitar-lo a través de la Junta de Portaveus. • Es resol ràpidament: - Approvació de l’acta anterior. - Substitució d’un membre del Consell d’Administració de l’empresa municipal (vots: 25 a favor, 1 abstenció – Vox). Obertura del Consell Plenari ordinari • Es tramiten els primers punts de tràmit: aprovació d’actes anteriors i donar compte d’un canvi en la comissió informativa d’Hisenda. • Es passa de seguida al Punt clau: Aprovació inicial del pressupost general de l’Ajuntament de Tarragona 2026. L’alcalde recorda els temps d’intervenció (10 minuts primer torn, 5 segon torn, 3 minuts explicació de vot) i deixa marge extra per la importància del punt. Presentació tècnica del pressupost 2026 Exposició de la consellera d’Hisenda (Mascaró) “Presentem un pressupost equilibrat que posa les persones al centre, millora i reforça els serveis públics i impulsa la transformació urbana.” Dades principals: • Pressupost consolidat 2026 (Ajuntament + organismes + empreses): 235,9 M€, un +1,5 % respecte l’any anterior. • Pressupost de l’Ajuntament: 218,6 M€ aproximadament. - Despesa corrent: ~199 M€, creix +2,6 %. • Objectiu: pressupost realista i pragmàtic, enfocat a demandes de la ciutadania. Distribució de la despesa corrent per grans àrees • Neteja pública: 29 M€. • Transport públic i mobilitat: 28 M€. • Urbanisme, béns i patrimoni històric: 24 M€. • Medi ambient i conservació de l’espai públic: 22 M€. • Seguretat ciutadana: 22 M€. • Serveis socials: 21 M€. • Cultura, festes i esports: 19 M€. • Turisme, promoció econòmica i comerç: 14,5 M€. • Educació i altres: 14 M€. Deute i capacitat inversora • S’ha produït una disminució de despesa financera (amortitzacions i interessos): estalvi de 2,7 M€, fruit d’amortitzacions anticipades. • Això redueix el deute i allibera 2,7 M€ per a despesa corrent el 2026. • Inversió consolidada 2026: 19,5 M€. - Endeutament previst: 14,9 M€ (dins límits legals). - Més de la meitat de la inversió es destina a espai públic, millora de barris i habitatge social. • Ràtio deute viu prevista a 31/12/2026: 57,05 %. Posicionaments polítics davant el pressupost 1. Consellers no adscrits (ExVox / ExJunts) – Vot afirmatiu crític El conseller Francisco Javier Gómez León (no adscrit, exVox) anuncia un “sí semicrític, responsable i vigilant”. Riscos i advertiments • Assenyala riscos tècnics del pressupost: - Ingressos per plusvàlues subestimats. - Ingressos de l’Estat encara no confirmats. - Inversions condicionades a vendes de patrimoni i subvencions futures. - Sector instrumental (empreses públiques) que necessita reforma i més control. • Critica un “gasto desmedido” en empreses públiques però, malgrat tot, considera que el pressupost inclou actuacions estratègiques molt necessàries. Motiu central del seu “sí” “No votem al govern. Votem a favor de Tarragona.” • Destaca haver influït decisivament en la inclusió d’inversions que “Tarragona necessitava”: - Centres educatius, equipaments esportius. - Projectes de barri (especialment part baixa, barris de Ponent). - Actuacions de mobilitat i millores urbanes. Seguretat ciutadana • Subratlla que la seguretat ha estat una de les seues grans prioritats. Avanços 2024–2025 que atribueix al seu treball: • Major increment de plantilla de la Guàrdia Urbana “en molt de temps”. • Adquisició d’un furgó d’intervenció ràpida. • Ampliació de la xarxa de càmeres en punts sensibles. • Implantació de dron policials. • Desbloqueig i creació de la comissaria mixta, amb partides específiques. • Estudi detallat de punts conflictius per millorar la il·luminació i reduir delinqüència. Defensa una seguretat “sense populismes”, basada en criteris operatius i tècnics. Neteja i nou contracte • Atribueix al seu posicionament la defensa del procediment d’adjudicació del nou contracte de neteja, que considera: - Modern, exigent i ajustat a les necessitats. - Abans va estar “bloquejat per interessos polítics” mentre la ciutat es degradava. “Gràcies a això, Tarragona aviat estarà neta com mereix.” Cultura, patrimoni, turisme i pisos turístics • Posa en valor: - Actuacions legalment obligades en patrimoni històric (Amfiteatre Romà, Muralles, Circ Romà, Fòrum Romà, etc. no s’esmenten específicament, però hi encaixen). - Reforç de la programació cultural, suport a entitats i equipaments (com el Teatre Tarragona o altres equipaments municipals). - Estratègia turística més professional i ajustada, orientada a reposicionar la ciutat. • Insisteix en combatre la proliferació de pisos turístics en zones sensibles, especialment a la part baixa, i demana una regulació estricta per equilibrar turisme i vida veïnal. Dues batalles estratègiques de ciutat Estació intermodal a l’Horta Gran i alliberament de la façana marítima Evitar perdre l’AVE per segona vegada. Treure la via del tren de primera línia de mar per “alliberar el mar a Tarragona i Tarragona al mar”. Garantir accessibilitat, intermodalitat i cohesió urbana. Reclama unanimat política en aquest tema. Nou POUM Ha de permetre creixement ordenat, habitatge lliure i protegit equilibrat. Corregir desequilibris històrics entre barris. Evitar pèrdua demogràfica en zones senceres. Assegurar una economia d’escala i un municipi cohesionat i sostenible. El seu vot afirmatiu és un “vot de confiança vigilada” per avançar en aquests dos fronts estratègics. 2. Consellera no adscrita Elvira Vidal – Vot favorable La consellera Elvira Vidal (independent) dona suport al pressupost i subratlla dos eixos: Mirada àmplia d’inversió Pavimentació i millora de carrers. Adequació de locals municipals. Millora de l’enllumenat, Quinta de Sant Rafel, Mercat del Fòrum, etc. Mirada del dia a dia Serveis de manteniment, jardineria, neteja, enllumenat. Defensa del nou contracte de neteja, que ella mateixa va impulsar, amb especial èmfasi en l’auditoria externa de compliment. Persones i tercer sector • Aposta per posar les persones al centre: - Espais de cohesió als barris: espais verds, escoles, llocs de trobada. - Importància del microurbanisme a platges, anella blava i anella verda. • Ampliació de subvencions al tercer sector, especialment entitats de discapacitat i diversitat funcional. • Millora i ampliació de la protectora d’animals, com a indicador de la qualitat de la societat. • Inversions acompanyades de manteniment i eficiència (estalvi d’aigua, modernització de l’enllumenat). 3. Tarragona en Comú Podem – Vot a favor i paquet d’acords El conseller Ramon Collado explica el sí d’En Comú Podem com a resultat d’un acord programàtic que: “Protegeix les famílies i alhora transforma la ciutat.” Idees centrals • Importància que el pressupost entri en vigor l’1 de gener, per donar seguretat als treballadors municipals. • Tres eixos de l’acord amb el govern: 1. Marcar el rumb: habitatge, barris, sostenibilitat i cultura com a eixos centrals. 2. Desplegament territorial: actuacions concretes a Bonavista, Sant Salvador, Part Alta, Torreforta, part baixa, Sant Pere i Sant Pau, etc. 3. Protecció social + transformació urbana: mobilitat, habitatge, serveis socials, regulació dels impactes del turisme, rehabilitació i cultura com a motor de drets. 5 mesures clau destacades Habitatge públic 1,5 M€ per compra d’habitatge públic. Prop de 4 M€ per construir a Flores Vigarreta (a la part baixa). Estratègia de disseminar edificis de lloguer públic i accessible per tota la ciutat: • Projectes a la Vall de la Rebassada (en marxa després de vendre una finca municipal). • Projecte d’habitatge de lloguer accessible a la zona de Joan XXIII (en acord amb el Parlament de Catalunya). “On alguns compraven pisos, nosaltres construïm edificis.” Rehabilitació energètica i d’accessibilitat 1,7 M€ per a comunitats de veïns (700.000 € per la part baixa i 1 M€ per la resta de la ciutat). Complementar ajuts Next Generation i reinvertir sobrants en altres comunitats. Doble objectiu: • Millorar les condicions de vida. • Activar el sector de la construcció (PIMES locals) per rehabilitacions. Equiparació laboral de treballadores de les llars municipals Mesura d’impacte petit en % de pressupost (<0,12 %), però molt simbòlica. Objectiu: que les treballadores subrogades de les llars d’infants municipals tinguin la mateixa jornada anual que les contractades directament. Lligat a la contractació dels casals d’estiu. Pla Integral de Sant Salvador + intervenció a Interblocs Dotació per: • Redactar i desplegar un pla integral. • Poder-se presentar a programes com Llei de Barris. • Iniciar obres a Interblocs (il·luminació, seguretat, millores físiques). Considera que l’associació veïnal és clau en haver empès aquesta agenda. Habitatges d’ús turístic i impacte sobre barris • Actualització de l’estudi de pisos turístics i encàrrec d’un estudi d’impacte (canvi de comerç de proximitat, menysteniment del veïnat, etc.). “Avui és més fàcil comprar un imant a la Part Alta que una barra de pa.” • Inspiració en models europeus, p.ex. Lisboa. • Creació d’un servei de comprovació i denúncia ciutadana per pisos il·legals. Collado tanca recordant que el seu objectiu era “girar les polítiques municipals a l’esquerra” i defensa que ho estan aconseguint. 4. Junts per Catalunya – Vot a favor i agenda pròpia El portaveu Dídac Nadal / Jordi Sendra (a l’àudio sempre anomenat “conseller Sendra”) anuncia un sí clar als pressupostos i ho vincula al compliment rigorós dels acords del 2025. Línies vermelles prèvies Nova ordenança de llicències Objectiu: administració més àgil, reduir terminis d’atorgament de llicències. Actualització del Pla Especial de la Part Alta perquè moltes obres puguin ser tramitades directament per l’Ajuntament, sense passar sempre per la Comissió de Patrimoni. Llengua catalana com a prioritat “La llengua catalana és el fil roig de la nostra nació.” • Reobertura i reforç de l’Oficina de Promoció del Català: - Pressupost creixent: 35.000 € (2024), 65.000 € (2025), 100.000 € (2026). - Més cursos de català, creació d’una Taula del Català, campanyes amb el comerç. - Integració lingüística de qui ve a viure a Tarragona. • Clàusula lingüística a les llicències d’activitats: - Exigir que la retolació de nous locals sigui almenys en català, en compliment de la Llei de Política Lingüística. Acords concrets amb el govern pel 2026 Plans d’usos per als barris històrics Part baixa (prioritària), Part Alta i El Serrallo. Objectiu: evitar convertir els barris en “aparadors només per turistes” i protegir el comerç de Km 0. Habitatge social i arrelament Pacte (polèmic) perquè l’accés a l’habitatge social vagi lligat a 3 anys d’empadronament (màxim que permet la llei, segons diu). Defensa que no és anar “contra ningú”, sinó facilitar als joves tarragonins el seu projecte de vida a la ciutat. Mercat del Fòrum “Fa 18 anys que està abandonat.” • 2025: s’hi van destinar diners per a estudis previs i projecte. • 2026: 250.000 € per a l’execució de la rehabilitació. Hostal del Sol i baluard • 190.000 € per al projecte global (Hostal del Sol i fins a les escales de la Beneficència), però amb compromís que la primera fase sigui l’Hostal del Sol. • Objectiu: obrir el baluard, enjardinar i dignificar l’espai, obrint la Part Alta al mar. Primera coca de la Rambla Nova • Execució del disseny d’Eduard Porres (Edupor) per la primera coca de la Rambla Nova. • Ho presenta com una vella reivindicació que ara ja té partida i projecte. Trasllat de l’OMAC a l’antiga Facultat de Lletres • 2026: 120.000 € per redactar el projecte executiu de remodelació interior. • L’objectiu és concentrar serveis a la Plaça Imperial Tàrraco (juntament amb Diputació, Subdelegació del Govern, etc.). Camí de la Fonteta • 2025: arreglar talussos. • 2026: museïtzació del camí (posar en valor l’antic traçat i elements històrics). Patrimoni jueu i memòria • 200.000 € per dignificar i posar en valor el call jueu i patrimoni associat. Cultura popular i Setmana Santa • Mantenir i actualitzar per IPC les subvencions a colles castelleres, colles de foc, etc. • Fins a 90.000 € per a l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa. Altres inversions • 80.000 € per entitats de capacitats diverses. • Més recursos per càmeres i drons de seguretat. • Més diners per pintura d’escoles municipals. • Equipaments de Llevant a l’antiga Residual. • Projecte de peatonalització de la Mora i altres inversions a Bonavista, la Mora, El Serrallo, Part Alta. Junts es presenta com a força que “construeix i no destrueix”, que practica la “Tarragona del sí” i posa “fets i no paraules” (facta, non verba) per davant de les trinxeres ideològiques. 5. Vox – Vot en contra contundent La portaveu de Vox fa un discurs de rebuig frontal als pressupostos. Crítiques principals • Qualifica el pressupost de continuista en la senda del gasto i d’“inflar” la despesa. • Denuncia: - Manteniment d’una alta pressió fiscal malgrat disposar de 14 M€ de romanent el 2024 i deute per sota del 60 %. - “Regar amb diners públics empreses municipals fallides”. - Gastar en obres públiques “sense retorn” per al ciutadà. • Considera injust: - Augmentar despesa en cultura i festes, fins a situar-la per sobre d’urbanisme (segons el seu relat, tot i que les dades d’Hisenda ho desmenteixen). - Apropar la despesa de cultura i festes a la de serveis socials. - Fer pujar la cooperació internacional fins a 800.000 € mentre hi ha gent necessitada a Tarragona. - Destinar 1,6 M€ a joventut i polítiques d’igualtat, que considera “inútils” i “ineficaces”. Alternatives implícites • Reducció dràstica de: - Gasto “improductiu”. - Cooperació internacional. - Polítiques de gènere i “fanatisme climàtic”. - “Propaganda i bullici als carrers”. • Amb aquesta reestructuració, afirma que es podrien baixar impostos i taxes i fer una administració més eficient. Polèmica lingüística • Critica les clàusules lingüístiques pactades per Junts i el govern: “Una extorsió més lingüística exigir rotular en català per obtenir la llicència.” • Aquest fet reforça el seu vot en contra. 6. Partit Popular – Vot en contra i denúncia de pressió fiscal i manca de prioritats La portaveu del Partit Popular anuncia el no al pressupost, tot agraint formalment el tracte de la consellera Mascaró. Escenificació política • Considera que la suposada recerca de consens ha estat només una “escenificació” perquè l’acord amb Junts, En Comú Podem i consellers no adscrits estava tancat des del primer moment. Crítica a la pujada d’impostos del primer any • Assegura que el pressupost neix d’una “brutal pujada d’impostos” el primer any de mandat, que es manté: - IBI: +7,4 %. - Taxa de la brossa: +12 %. - Taxa de terrasses: +20 %. - ICIO: del 3 al 4 % (+33 %). - IBI pisos buits: +150 %. • Denuncia que, encara que es parli de congelació, això vol dir mantenir la pujada, no tornar a valors previs. • Remarca que Tarragona ha aparegut en un estudi com la 3a ciutat de l’Estat amb impostos i taxes més alts, darrere de Madrid i Barcelona, i també 3a ciutat amb la taxa de brossa més alta. L’alcalde desmenteix la dada de la brossa, explicant que l’estudi només agafava una categoria i que la mitjana real és d’uns 159,84 €, amb un 40,4 % de rebuts a 99,72 €, lluny de la xifra publicada. Prioritats: espai públic, seguretat i economia • El PP proposava un pla fort d’inversió a espai públic, seguretat i creixement econòmic, i lamenta que no s’hagi recollit. • Considera que l’espai públic està degradat: - Rajoles trencades, paviments defectuosos. - Manca d’il·luminació. - Dificultat per circular amb cotxets o cadires de rodes. • La ciutadania, segons el PP, ja no reclama grans infraestructures sinó carrers transitables, segurs i ben il·luminats. • Reivindica haver proposat 14 M€ en asfaltats plurianuals per “deixar-ho tot bé” abans de grans obres estètiques. Crítica a la peatonalització del primer tram de la Rambla Nova • Considera “absurda” la peatonalització del primer tram, dient que: - Ha allunyat els contenidors. - Complica la càrrega i descàrrega. - No ha generat més passeig, només més terrasses. Seguretat • Demana que el 2026 sigui l’any de la millora de la seguretat després d’un increment de delictes contra la llibertat sexual. • Proposta clau: comissaries de proximitat i oficines de la Guàrdia Urbana a: - Ponent (Torreforta, Campclar, etc.). - Llevant. - Zona nord. - Palau de Congressos (comissaria per a la part baixa). Objectiu: prevenció, no només actuació a posteriori. Trasllat de l’OMAC i estalvi de lloguers • Defensa el trasllat immediat de l’OMAC a l’antiga Facultat de Lletres i Química a la Plaça Imperial Tàrraco. • Argumenta que s’està pagant 1 M€ anual de lloguer a la Rambla Nova (3 M€ en 3 anys), que ja haurien finançat les obres de trasllat. • Critica que fa 2,5 anys que el govern diu que “hi està treballant” sense resultats. Crítica al capítol 1 i als modificatius de crèdit • Assenyala que hi ha places dotades al capítol 1 que no es cobriran mai i funcionen com a “guardiola” per fer més de 100 modificatius de crèdit l’any. • Reclama utilitzar els diners no gastats de forma més directa i transparent. Tanca remarcant que els tarragonins paguen molt i no veuen el retorn al carrer i que els mateixos eixos (neteja, il·luminació, seguretat) tornaran a dominar la campanya electoral de 2027. 7. Esquerra Republicana de Catalunya – Vot en contra i denúncia d’incompliments El portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya anuncia el no i qualifica el pressupost de “sense paraula, sense ambició i sense rumb”. Falta de diàleg real • Explica que hi va haver una primera reunió amb Hisenda, però la segona trobada va ser cancel·lada per un canvi d’agenda de la consellera Mascaró i no es va reprogramar. • ERC havia demanat un document de compliment dels acords del pressupost 2024, considerant que no es pot pactar de nou sense saber què s’ha complert. Dossiers incomplerts (segons ERC) Centres cívics: • Falta de centres cívics en zones estratègiques: - Avinguda Catalunya. - Parc del Francolí. - Llevant. - Plaça Imperial Tàrraco (Lletres). • Denuncia que el govern va prometre a diversos socis usos diferents per a l’edifici de Lletres: - A ERC: centre cívic. - A Junts: OMAC. - Als Comuns: OMAC a la Tabacalera. • A la part baixa, critica el canvi d’ubicació del centre cívic respecte al projecte que el govern republicà ja tenia avançat a Santillan, en el marc del Pla integral de la part baixa. Accessibilitat: • Assegura que no hi ha pla d’accessibilitat ni partida específica, i que fins i tot s’ha retirat via modificatiu de crèdit la previsió que hi havia. Polígon Francolí: • Denuncia que el projecte heretat (asfaltatge, rotonda central i urbanització) no ha avançat substancialment. Locals d’entitats: • S’havia acordat un pla per millorar locals veïnals i d’entitats, però no s’han gastat les partides previstes. Altres acords amb En Comú Podem (que reclama que no es compleixen): • Reserva Marina / Anella verda (protecció de zones com la Budellera i Terres Cavades). • Pla d’usos de la Part Alta per complementar la regulació d’habitatges turístics. • 5 M€ per climatitzar escoles i instituts: dubta de la seva execució real. • Cessió de terrenys per una residència pública: no s’ha concretat ubicació. • Baròmetre d’opinió i enquesta de condicions de vida (moció de Carles Ferrer): no realitzats. • Caseta de Tarragona 2, lavabos públics, etc. Habitatge: • Contradiu la narrativa de 1,5 M€ en compra i defensa que només hi ha 900.000 € a crèdit real. • Recorda que projectes com PP10, Vall de la Rebassada o Flores Vigarreta són herència també del govern republicà i de la CUP. Acords amb Junts incomplerts (segons ERC): • Passeig de la Mora: no remodelat, i el carrer Baix Camp està pitjor. • Asfaltat de polígons industrials: no s’ha fet. • Quinta de Sant Rafel: assegura que la partida actual (700.000 € a crèdit + 100.000 € a venda de patrimoni) és inferior al cost real actualitzat, i que previsiblement es retirarà amb un modificatiu de crèdit futur. Acusa el govern d’usar projectes com Quinta de Sant Rafel, Hostal del Sol i camí de la Fonteta com a moneda recurrent de negociació sense executar-los. Compromisos electorals del PSC (“tres T”) • Pregunta on són les “tres T” de Viñuales (eslògan de campanya socialista) i exemples concrets: - Font dels lleons: encara inundada. - Rambla del Mar: només en render. - Bus gratuït: continua al programa electoral, no a la realitat. Mocions i acords de ple no reflectits al pressupost (segons ERC): • Gestió forestal: no hi ha una partida forta (mig milió / 600.000 €) per a gestió forestal efectiva en context de canvi climàtic. • Remodelació integral de la Rambla Nova: manca projecte i impuls real. • Ascensor i escales de Ciutat Jardí: no apareixen al pressupost. • Voreres: critica que es parli molt d’asfalt però no hi hagi una partida clara per voreres (esmenta la vorera de la T-240 cap a les Salades i un semàfor per creuar de Joan XXIII a les Salades). • Parc de la Coma (Bonavista): sense partida, malgrat moció aprovada. • Millora del polígon Entre Vies: tampoc hi figura una partida específica. Casos concrets a barris • La Mora: desmenteix que hi hagi “pluja de milions”; només veu 60.000 € per una bassa de laminació. • Sant Salvador: valora positivament el Pla Integral però considera que la dotació per Interblocs és encara molt limitada (100.000 € per tot el barri). Cultura • Considera que tot és “maquillatge” i no hi ha projectes ambiciosos. • Exemples: - Biblioteca Pepita Ferrer (Torreforta): 0 € (abans en venda de patrimoni, ara ni això). - Biblioteca a Sant Pere i Sant Pau: 0 € i sense projecte bàsic. - Concurs de Castells (a la Tarraco Arena): denuncia una retallada de 100.000 € en any de Concurs, mentre s’augmenten 50.000 € pels castells de foc. Planteja si l’alcalde “no vol que Tarragona sigui capital castellera”. Conclusió d’ERC “Anar fent és tenir la ciutat a la deriva.” • Creu que Tarragona necessita rumb clar, ambició i paraula, i que aquest pressupost no ho garanteix. 8. Respostes del govern i votació final Després del primer torn, l’alcalde decideix anar directament a votació i deixar un segon torn d’intervencions més breu. Resultat de la votació del pressupost 2026: Vots a favor: 16 Grup Socialista. Junts per Catalunya. Tarragona en Comú Podem. Consellers no adscrits (Gómez, Duque, Vidal). Vots en contra: 11 Esquerra Republicana de Catalunya. Partit Popular. Vox. El pressupost 2026 queda aprovat inicialment. Segon torn: reaccions curtes En Comú Podem: • Collado felicita Mascaró pel “3 de 3” en pressupostos i agraeix al personal tècnic. • Carrega contra el discurs de Vox que considera que desprestigia cultura i joventut. Junts per Catalunya: • Sendra respon a Esquerra, assenyalant una “obsessió” personalitzada amb ell. • Reivindica que Junts ha votat “sí per fer avançar Tarragona” (contracte de brossa, etc.) i contraposa aquesta actitud al “quanto peor, mejor”. Partit Popular: • Martorell repeteix que no té interès en “deixar malament la ciutat”, però que el primer que va perjudicar la imatge de Tarragona va ser l’anunci de “fallida municipal” el primer any de mandat. • Repta l’alcalde a fer declaracions públiques i oficials desmentint els rànquings que situen Tarragona entre les ciutats més cares. Govern (consellera Mascaró): • Agradeix el suport dels socis prioritaris (En Comú Podem, Junts, consellers no adscrits) i la seua voluntat de posar Tarragona per davant dels interessos partidistes. • Resposta detallada a ERC: - Assegura que més del 80 % dels acords de 2024 s’han complert o estan en curs. - Recorda que moltes actuacions són públiques (premsa, perfils de contractació, consells d’administració). - Posa exemples: projecte Unió–Prim–Apodaca (469.000 € i candidat a Pla de Barris), inversions i compres d’habitatge via SMHAUSA, centre cívic de Llevant (pendent de cessió de la Generalitat però amb 450.000 € reservats), equipament de Santillan (primera fase adjudicada, segona al Pla de Barris), asfaltats ja licitats a Avinguda Andorra, Prat de la Riba i vials de l’Avinguda Roma, etc. • Recorda que les inversions no executades el 2025 passen automàticament al 2026, per tant no queden projectes “oblidats”. • Defensa l’estratègia de venda de patrimoni com a eina per generar ingressos, citant l’exemple de la finca de la Rebassada finalment venuda. • Sobre l’increment de tributs 2024: - Assegura que en arribar el 2023, segons informe d’intervenció, faltaven 14 M€ per quadrar el pressupost. - S’han evitat retallades de serveis i s’han mantingut les prestacions, congelant tributs després. - Recorda que el govern anterior també va pujar la taxa de la brossa per exigència legal i va dedicar 18 M€ de romanents a despesa corrent, sense rebaixar IBI, i fins i tot intentant pujar-lo. • Al PP, li pregunta com mantindria els serveis si alhora baixa impostos, evita modificatius i retalla capítol 1. Planteja si volen reduir sous o places de funcionaris i quins serveis retallarien. Tanca afirmant que és “un gran dia” per Tarragona, perquè el 1 de gener hi haurà pressupost operatiu per tercer any consecutiu. Altres punts destacats del ple Després del pressupost, el ple continua amb altres punts rellevants. Pla d’actuació municipal en emergència nuclear (PAMEN) Punt 4 de l’ordre del dia: aprovació inicial del PAMEN de Tarragona. • Votació: - A favor: 26. - Abstencions: 1 (Vox). Intervencions d’explicació de vot: Consellera Vidal Es queixa que la revisió quadriennal del PAMEN no coincideixi amb els mandats municipals, creant la situació potencialment absurda que un equip de govern anterior fos el formalment mobilitzat en cas d’emergència. Recorda que Tarragona és municipi d’influència en cas d’accident nuclear i ciutat acollidora de desplaçats, però no rep subvencions estatals específiques. Demana que l’Ajuntament insti l’Estat a obrir una línia de finançament específica per ciutats acollidores. En Comú Podem (Collado) Vota a favor però recorda que fa més de 30 anys que no es fa cap simulacre nuclear al territori (amb tres centrals nuclears properes). Demana a l’alcalde que impulsi una petició formal de simulacre. Fa un discurs clarament antinuclear, criticant els intents d’allargar la vida de les centrals i assenyalant que: • Es menteix quan es diu que no arribem a temps amb renovables. • Els fons nuclears estan per fer una transició justa al territori. • L’energia nuclear no és barata si es comptabilitza el cost real de la gestió de residus. Menciona una visita a la central d’Ascó i les pressions d’Endesa per allargar l’explotació. Celebra que Junts s’abstingués al Congrés evitant una pròrroga automàtica i insta ERC i Junts a no cedir davant el lobby nuclear. Reglament d’ús de biblioteques i punts de lectura municipals Punt 5 de l’ordre del dia: aprovació inicial del nou reglament d’ús de les biblioteques i punts de lectura municipals. Votació: A favor: 24. En contra: 2 (Tarragona en Comú Podem). Abstencions: 1 (Vox). Intervencions d’explicació de vot: Consellera Elvira Vidal “No podem deixar els nostres treballadors sense l’autòritas i la potestes per expulsar algú que no compleix la convivència.” • Defensa la regulació com necessària arran de situacions d’inseguretat viscudes a les biblioteques. • Justifica el vot favorable perquè dota el personal de més eines formals per gestionar comportaments incívics. (El fragment de podcast s’atura aquí; no es recull encara l’argumentari detallat del vot contrari d’En Comú Podem, tot i que consta que han votat en contra.) Temes principals abordats 1. Hisenda i pressupost municipal • Repartiment detallat de despesa corrent i inversions. • Gestió del deute i amortitzacions anticipades. • Debat sobre nivell d’impostos i taxes i comparativa amb altres ciutats. • Ús de venda de patrimoni municipal per finançar inversions. • Crítica o defensa de la instrumentalització d’empreses públiques. 2. Model de ciutat i urbanisme • Nou POUM i planejament a llarg termini. • Projectes clau: - Estació intermodal a l’Horta Gran. - Alliberament de la façana marítima i connexió amb el mar (zona Platja del Miracle, Port de Tarragona, etc.). - Rambla Nova (remodelació integral vs. actuacions parcials). - Camí de la Fonteta, Quinta de Sant Rafel, Hostal del Sol, Mercat del Fòrum. - Barris: Sant Salvador (Interblocs), Bonavista, Torreforta, Sant Pere i Sant Pau, Part Alta, part baixa, El Serrallo, Llevant, la Mora. 3. Habitatge i turisme • Habitatge públic de lloguer: compra i nova construcció (Flores Vigarreta, Vall de la Rebassada, zona Joan XXIII, PP10, etc.). • Ajuts a rehabilitació energètica i d’accessibilitat a comunitats de veïns. • Debat sobre pisos turístics: - Impacte en comerç de proximitat i convivència. - Estudis d’impacte i models de regulació (referència a Lisboa). - Plans d’usos a part baixa, Part Alta i Serrallo. 4. Neteja i espai públic • Implementació del nou contracte de neteja (amb auditoria externa). • Discussió sobre el nivell real de la taxa de la brossa i els estudis comparatius. • Necessitat d’inversions en asfalt, voreres i il·luminació. 5. Seguretat ciutadana • Ampliació de la Guàrdia Urbana, compra d’equipaments (furgó, drons, càmeres). • Debat sobre comissaries de proximitat i oficines repartides per la ciutat. • Relació entre il·luminació de carrers i prevenció del delicte. 6. Cultura, llengua i patrimoni • Dotació per cultura i festes (debatint si és excessiva o necessària). • Reforç de la cultura popular: Castells, colles de foc, Seguici Popular, Setmana Santa. • Preocupació per la dotació al Concurs de Castells a la Tarraco Arena. • Oficina de Promoció del Català, cursos, taula del català i clàusules lingüístiques. • Patrimoni jueu, call de Tarragona i projectes de dignificació. 7. Serveis socials i tercer sector • Subvencions creixents a entitats del tercer sector, sobretot discapacitat i diversitat funcional. • Debat sobre polítiques de joventut i igualtat (defensades pel govern i Comuns, atacades per Vox). 8. Emergència nuclear i model energètic • Aprovació del PAMEN. • Peticions de simulacre nuclear i de finançament estatal per ciutats acollidores. • Debat explícit sobre futuro de l’energia nuclear vs. renovables i fons de transició. 9. Biblioteques i convivència • Nou reglament d’ús de biblioteques municipals. • Necessitat de protegir el personal i garantir la convivència dins els equipaments culturals. Interlocutors principals Rubén Viñuales – Alcalde de Tarragona (PSC). Consellera Mascaró – Tinenta d’alcalde d’Hisenda. Francisco Javier Gómez León – Conseller no adscrit (exVox). Elvira Vidal – Consellera no adscrita. Ramon Collado – Portaveu de Tarragona en Comú Podem. Portaveu de Junts per Catalunya (conseller Sendra). Portaveu de Vox (consellera Gómez). Portaveu del Partit Popular (consellera Martorell). Portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya (conseller Puig / Manresa segons fragments). Altres consellers i secretari municipal intervenen en punts de tràmit i votacions. Tags pressupost 2026 Ajuntament de Tarragona hisenda municipal impostos locals taxa de la brossa habitatge públic pisos turístics barris de Tarragona Part Alta part baixa Sant Salvador Bonavista Llevant la Mora neteja viària seguretat ciutadana Guàrdia Urbana POUM Horta Gran façana marítima Port de Tarragona cultura i festes llengua catalana Oficina de Promoció del Català Concurs de Castells Tarraco Arena emergència nuclear PAMEN biblioteques municipals tercer sector protecció animal participació veïnal Seccions amb temps 1. Obertura del ple i sessió extraordinària de l’empresa municipal {"start_second":0,"end_second":145,"section_title":"Inici del ple i sessió de l\u2019Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic","section_summary":"Presentació del ple per Tarragona Ràdio i connexió amb la sala d\u2019actes. L\u2019alcalde comenta en clau d\u2019humor la previsió de 33 hores de durada del plenari. Es realitza una sessió extraordinària de la Junta General de l\u2019Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona S.A.: aprovació de l\u2019acta anterior i substitució d\u2019un membre del Consell d\u2019Administració, aprovada amb 25 vots a favor i 1 abstenció (Vox)."} 2. Obertura del plenari ordinari i pas al punt de pressupostos {"start_second":146,"end_second":283,"section_title":"Inici del Consell Plenari ordinari i presentació del punt de pressupost 2026","section_summary":"S\u2019obren els punts ordinaris: aprovació de les actes anteriors i informe de la presidència sobre composició de la comissió d\u2019Hisenda. L\u2019alcalde introdueix el punt clau: aprovació inicial del pressupost general de l\u2019Ajuntament de Tarragona 2026. Es fixen els temps d\u2019intervenció i es dona la paraula a la consellera d\u2019Hisenda per a la presentació tècnica."} 3. Presentació tècnica del pressupost 2026 {"start_second":284,"end_second":425,"section_title":"Exposició de la consellera d\u2019Hisenda: dades clau del pressupost 2026","section_summary":"La consellera Mascaró presenta un pressupost \"equilibrat\" que posa les persones al centre. Es detallen les macrodades: pressupost consolidat de 235,9 M€ (+1,5 %), pressupost de l\u2019Ajuntament de 218,6 M€ amb 199 M€ de despesa corrent (+2,6 %). Es descriu el repartiment de la despesa corrent per grans àrees (neteja, transport, urbanisme, medi ambient, seguretat, serveis socials, cultura i esports, turisme, educació). S\u2019exposa la reducció de despesa financera (estalvi de 2,7 M€) i la inversió consolidada (19,5 M€) amb endeutament de 14,9 M€, prioritzant millora d\u2019espai públic, barris i habitatge social. Es preveu una ràtio deute viu del 57,05 % a finals de 2026."} 4. Vot favorable semicrític dels consellers no adscrits {"start_second":426,"end_second":581,"section_title":"Intervenció de Francisco Javier Gómez León: \"sí semicrític\" al pressupost","section_summary":"El conseller no adscrit Gómez León anuncia un \"sí semicrític, responsable i vigilant\". Reconeix riscos tècnics del pressupost (ingressos incerts per plusvàlues, Estat i vendes de patrimoni, necessitat de reformes en el sector instrumental i control de la despesa en empreses públiques). Tot i això, defensa que el pressupost incorpora actuacions estratègiques llargament reclamades i que els consellers independents han impulsat: inversions en centres educatius, equipaments esportius, projectes de barri i mobilitat. Situa el seu vot com un suport a Tarragona, no al govern."} 5. Seguretat, neteja i estratègia de ciutat segons Gómez León {"start_second":581,"end_second":1064,"section_title":"Prioritats de seguretat, neteja i grans projectes estratègics","section_summary":"Gómez León detalla els avenços en seguretat ciutadana: increment de la plantilla de la Guàrdia Urbana, adquisició d\u2019un furgó d\u2019intervenció ràpida, ampliació de la xarxa de càmeres, implantació de drons policials i desbloqueig de la comissaria mixta, així com estudis d\u2019il·luminació en punts conflictius. Reivindica haver defensat i desbloquejat el nou contracte de neteja, que qualifica de modern i ajustat, i que permetrà que Tarragona estigui més neta. En cultura i patrimoni, valora la consolidació d\u2019actuacions en elements històrics i una estratègia turística més professional, alhora que demana una regulació estricta dels pisos turístics a zones com la part baixa. Exposa dos fronts estratègics: l\u2019estació intermodal a l\u2019Horta Gran i l\u2019alliberament de la façana marítima, i l\u2019aprovació d\u2019un nou POUM que ordeni el creixement, garanteixi habitatge i corregeixi desequilibris entre barris. Tanca remarcant que el seu vot és un vot de confiança vigilada, \"cap a Tarragona, no cap al govern\"."} 6. Defensa del pressupost per part d’Elvira Vidal {"start_second":1093,"end_second":1290,"section_title":"Intervenció d\u2019Elvira Vidal: mirada d\u2019inversió i de dia a dia","section_summary":"La consellera independent Elvira Vidal dona suport al pressupost destacant dues mirades: una de gran abast, amb inversions en pavimentació, locals municipals, enllumenat, Quinta de Sant Rafel i Mercat del Fòrum; i una altra de quotidiana, que es plasma en serveis de manteniment, jardineria, neteja i enllumenat. Reivindica haver impulsat el nou contracte de neteja i confia que es notarà gràcies a l\u2019auditoria externa. Subratlla la importància dels treballadors municipals i agraeix la seua feina. Destaca l\u2019augment de subvencions a entitats del tercer sector, especialment aquelles dedicades a discapacitat i diversitat funcional, així com la millora i ampliació de la protectora d\u2019animals, que considera un indicador del grau de civilització de la societat. Remarca l\u2019accent en estalvi d\u2019aigua i eficiència en enllumenat."} 7. Acord d’En Comú Podem: habitatge, barris i turisme {"start_second":1290,"end_second":1927,"section_title":"Intervenció de Tarragona en Comú Podem: cinc mesures clau i gir a l\u2019esquerra","section_summary":"El conseller Collado anuncia el sí d\u2019En Comú Podem al pressupost 2026. Defensant la importància de tenir els comptes aprovats a 1 de gener, explica que l\u2019acord amb el govern pivota sobre tres idees: marcar el rumb (habitatge, barris, sostenibilitat, cultura), concretar actuacions a barris (Bonavista, Sant Salvador, Part Alta, Torreforta, part baixa, Sant Pere i Sant Pau...) i protegir famílies mentre es transforma la ciutat. Detalla cinc mesures clau: 1) 1,5 M€ per compra d\u2019habitatge públic i uns 4 M€ per construir a Flores Vigarreta, seguint l\u2019estratègia de disseminar edificis de lloguer públic accessible (amb referència a projectes a la Vall de la Rebassada i a la zona de Joan XXIII); 2) 1,7 M€ per rehabilitació energètica i d\u2019accessibilitat a comunitats de veïns (700.000 € a la part baixa, 1 M€ a la resta), aprofitant Next Generation i reactivant PIMES de la construcció; 3) la primera passa per equiparar la jornada laboral de les treballadores de les llars municipals subrogades a la de les contractades directament, lligat als casals d\u2019estiu; 4) redacció d\u2019un Pla Integral de Sant Salvador i actuacions inicials a Interblocs, responent a la pressió veïnal; 5) actualització de l\u2019estudi de pisos turístics, encàrrec d\u2019un estudi d\u2019impacte i proposta de models de regulació inspirats en ciutats com Lisboa, incloent un servei de comprovació i denúncia ciutadana de pisos il·legals. Collado reivindica que han vingut a \"fer feina\" i a \"girar les polítiques municipals a l\u2019esquerra\"."} 8. Junts per Catalunya: llengua, llicències i projectes pactats {"start_second":1953,"end_second":2710,"section_title":"Intervenció de Junts per Catalunya: Tarragona del sí i catalanitat","section_summary":"El portaveu de Junts defensa el seu vot afirmatiu al pressupost 2026 com a continuïtat del compliment dels acords del 2025. Reivindica que Junts ha vingut a \"construir\" i no a \"destruir\", i que són \"servidors públics\" que no diuen no a tot. Exposa dues línies vermelles prèvies: una nova ordenança de llicències per agilitzar l\u2019administració (incloent l\u2019actualització del Pla Especial de la Part Alta per descongestionar la Comissió de Patrimoni) i la llengua catalana com a prioritat, amb la reobertura i reforç de l\u2019Oficina de Promoció del Català (35.000 € el 2024, 65.000 € el 2025, 100.000 € el 2026) i la introducció d\u2019una clàusula lingüística a les llicències d\u2019activitats perquè els nous locals estiguin com a mínim retolats en català. Pel que fa als acords concrets, detalla: un pla d\u2019usos per a la part baixa, la Part Alta i el Serrallo per evitar que esdevinguin \"aparadors només per turistes\"; la voluntat de vincular l\u2019accés a l\u2019habitatge social a tres anys d\u2019empadronament; la recuperació del Mercat del Fòrum (amb estudis el 2025 i 250.000 € per executar-lo el 2026); 190.000 € per al projecte global de l\u2019Hostal del Sol (obrint el baluard i enjardinant l\u2019espai); l\u2019execució de la primera coca de la Rambla Nova amb disseny d\u2019Edupor; 120.000 € per al projecte executiu del trasllat de l\u2019OMAC a l\u2019antiga Facultat de Lletres a la Plaça Imperial Tàrraco; la museïtzació del camí de la Fonteta; 200.000 € per posar en valor el patrimoni jueu; manteniment de les subvencions a colles castelleres i colles de foc actualitzades per IPC i fins a 90.000 € per a l\u2019Agrupació de Setmana Santa; 80.000 € per a entitats de capacitats diverses; més càmeres i drons de seguretat; pintura d\u2019escoles municipals i actuacions als barris de Bonavista, la Mora, el Serrallo i la Part Alta. Junts es presenta com la força de la \"Tarragona del sí\"."} 9. Vox i Partit Popular: rebuig al pressupost {"start_second":2710,"end_second":3846,"section_title":"Intervencions de Vox i Partit Popular: crítica a la despesa i a la pressió fiscal","section_summary":"La portaveu de Vox anuncia el vot en contra pels \"pressupostos del continuïsme\" en la senda del gasto. Critica l\u2019augment de la despesa corrent, el manteniment d\u2019una pressió fiscal elevada tot i tenir 14 M€ de romanent i deute sota el 60 %, el reg de diners a empreses públiques i la manca de retorn visible en serveis. Rebutja especialment el creixement de la despesa en cultura i festes (que segons ella s\u2019acosta o supera la d\u2019urbanisme i serveis socials), la cooperació internacional de 800.000 € i els 1,6 M€ en joventut i polítiques d\u2019igualtat, que qualifica d\u2019inútils, i critica les clàusules lingüístiques com una \"extorsió\". El Partit Popular, per la seua banda, també vota en contra. Assenyala la \"brutal pujada d\u2019impostos\" del primer any de mandat (IBI, taxa de la brossa, terrasses, ICIO, IBI pisos buits) i denuncia que la congelació manté aquests increments. Recorda un estudi que situa Tarragona com la tercera ciutat de l\u2019Estat amb impostos i taxes més alts (l\u2019alcalde replica que l\u2019estudi sobre la brossa és erroni i que la mitjana real és més baixa). El PP critica que no s\u2019hagin acceptat propostes com un pla fort d\u2019asfaltats plurianuals (14 M€), la creació de comissaries de proximitat i oficines de Guàrdia Urbana a Ponent, Llevant, zona nord i Palau de Congressos, ni el trasllat immediat de l\u2019OMAC a Lletres per estalviar 1 M€ anual de lloguer. Denuncia que els tarragonins paguen molt i no veuen millores en espai públic, il·luminació o seguretat."} 10. ERC: pressupost sense paraula, sense ambició i sense rumb {"start_second":3920,"end_second":4805,"section_title":"Intervenció d’Esquerra Republicana de Catalunya: denúncia d’incompliments i manca de rumb","section_summary":"El portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya anuncia el vot en contra i qualifica el pressupost de \"sense paraula, sense ambició i sense rumb\". Critica que la segona reunió de negociació fos cancel·lada i no reprogramada, tot i que ERC havia mostrat predisposició condicionada a un document de compliment dels acords del pressupost 2024. Enumera una llarga llista d’acords que considera incomplerts o encallats: absència de centres cívics al centre, Llevant, Avinguda Catalunya, Parc del Francolí i plaça Imperial Tàrraco; canvi de criteri sobre el centre cívic de Santillan a la part baixa; manca de pla d’accessibilitat i retirada de la partida via modificatiu de crèdit; escàs avanç al polígon Francolí; no execució de millores en locals d’entitats; incompliments d’acords amb En Comú Podem (Reserva Marina i protecció de l’anella verda, pla d’usos de la Part Alta, climatització d’escoles i instituts, cessió de terreny per a residència pública, baròmetre d’opinió, enquesta de condicions de vida, caseta de Tarragona 2, lavabos públics). En habitatge, ERC assegura que el crèdit real per compra d’habitatge és de 900.000 € i recorda que projectes com PP10, Vall de la Rebassada o Flores Vigarreta són també fruit del govern republicà i de la CUP. Denuncia suposats incompliments d’acords amb Junts (passeig de la Mora, asfaltat de polígons industrials, Quinta de Sant Rafel) i qualifica de \"fum\" les partides basades en venda de patrimoni. També qüestiona els compromisos electorals del PSC (les \"tres T\", Font dels Lleons, Rambla del Mar, bus gratuït). Repassa mocions de ple aprovades i encara no reflectides al pressupost: gestió forestal amb dotació forta, remodelació integral de la Rambla Nova, ascensor i escales de Ciutat-Jardí, voreres com la de la T-240 cap a les Salades, semàfor a Joan XXIII, parc de la Coma a Bonavista, millora del polígon Entre Vies. En cultura, critica la manca de projectes ambiciosos, l’absència de biblioteques a Torreforta (Pepita Ferrer) i Sant Pere i Sant Pau, i la reducció de 100.000 € al Concurs de Castells en any de concurs, mentre s’augmenten 50.000 € per castells de foc. Conclou que \"anar fent\" és tenir la ciutat a la deriva i que Tarragona mereix més rumb, ambició i paraula."} 11. Votació del pressupost i rèpliques finals {"start_second":4805,"end_second":6535,"section_title":"Aprovació del pressupost 2026 i debat final entre grups","section_summary":"Es procedeix a la votació del pressupost: 16 vots a favor (PSC, Junts, En Comú Podem, consellers no adscrits) i 11 en contra (ERC, PP, Vox). El pressupost 2026 queda aprovat inicialment. En el segon torn d’intervencions, Collado (Comuns) felicita Mascaró pel \"3 de 3\" en pressupostos, agraeix al personal tècnic i critica Vox per menysprear cultura i joventut. Esquerra acusa Junts d’haver votat 440 vegades sí a propostes del govern sense cap no ni abstenció, i qüestiona si els votants de Junts sabien que votaven l’alcalde Viñuales. L’alcalde replica que Junts ha votat sí per fer avançar Tarragona, incloent el contracte de la brossa, mentre Esquerra va votar no a l’adjudicació. Junts retreu a ERC una \"obsessió\" personalitzada amb el seu portaveu i destaca que una bassa de laminació a la Mora seria ja un gran avanç per al barri. El PP insisteix en la qüestió dels rànquings d’impostos i convida l’alcalde a desmentir-los públicament, recordant que la pitjor imatge de Tarragona va ser l’anunci inicial de \"fallida\". La consellera Mascaró tanca el debat agraint el suport dels socis i justificant que més del 80 % dels acords amb ERC el 2024 s’han complert o estan en curs. Enumera exemples concrets: projecte Unió–Prim–Apodaca (469.000 € disponibles i candidat a Pla de Barris), compres i construcció d’habitatge via SMHAUSA, centre cívic de Llevant pendent de cessió de la Generalitat però amb 450.000 € reservats, equipament de Santillan amb primera fase adjudicada i segona al Pla de Barris, projecte de Lletres en licitació, manteniment de les escoles amb partides completament utilitzades i 1.065.000 € per pintar totes les escoles el 2026, locals de barri com el del Barri del Port en licitació, asfaltatges ja adjudicats a Avinguda Andorra, Prat de la Riba i vials laterals de l’Avinguda Roma, i urbanització del polígon Francolí en fase d’adjudicació. Defensa la venda de patrimoni com a eina proactiva (cas de la finca de la Rebassada) i recorda que el govern actual va trobar un forat de 14 M€ el 2023 segons intervenció, que ha obligat a ajustar tributs sense retallar serveis. Interpel·la el PP sobre com mantindria els serveis si baixa impostos, evita modificatius i redueix capítol 1, preguntant si proposen reduir sous o amortitzar places. Tanca assegurant que el 2026 serà el tercer any consecutiu amb pressupost aprovat a 1 de gener, fet que considera un gran dia per la ciutat."} 12. Aprovació del PAMEN (pla d’emergència nuclear) {"start_second":6561,"end_second":6896,"section_title":"Aprovació inicial del Pla d’Actuació Municipal en Emergència Nuclear (PAMEN)","section_summary":"El ple tracta el punt 4: aprovació inicial del Pla d’Actuació Municipal en Emergència Nuclear (PAMEN) del municipi de Tarragona. La votació resulta amb 26 vots a favor i 1 abstenció (Vox). En l’explicació de vot, la consellera Elvira Vidal assenyala la incongruència que la revisió quadriennal del PAMEN no coincideixi amb els mandats municipals, cosa que podria generar situacions absurdes en cas d’emergència, i recorda que Tarragona és ciutat acollidora en cas d’accident nuclear però no rep subvencions estatals específiques; demana que l’Ajuntament insti l’Estat a crear una línia de finançament per municipis acollidors. El conseller Collado (En Comú Podem) vota a favor però denuncia que fa més de 30 anys que no es fa cap simulacre nuclear al territori tot i la presència de tres centrals. Demana formalment impulsar un simulacre i aprofita per fer un discurs antinuclear, rebutjant l’allargament de la vida de les centrals, destacant l’existència de fons nuclears per a una transició justa i recordant que si es comptabilitzés el cost de la gestió de residus, l’energia nuclear no seria competitiva. Menciona visites a la central d’Ascó i pressions d’Endesa, i celebra l’abstenció de Junts al Congrés davant una maniobra del PP que pretenia prorrogar les nuclears."} 13. Reglament d’ús de biblioteques i punts de lectura {"start_second":6926,"end_second":6988,"section_title":"Aprovació inicial del reglament d’ús de biblioteques municipals","section_summary":"El ple aborda el punt 5: aprovació inicial del text del reglament d’ús de les biblioteques i punts de lectura municipals. La votació resulta amb 24 vots a favor, 2 en contra (Tarragona en Comú Podem) i 1 abstenció (Vox). En l’explicació de vot, la consellera Elvira Vidal defensa el reglament com una regulació necessària arran de diversos antecedents d’inseguretat a les biblioteques. Considera imprescindible dotar el personal de biblioteques de l’autoritat i la capacitat formal per expulsar persones que no compleixin unes normes mínimes de convivència i respecte, i per això dona suport al text. El fragment s’atura aquí, sense recollir encara els arguments del vot contrari d’En Comú Podem."}

  • 1h 59min

    Franco, memòria i cultura viva a Tarragona

    Presentació i to del programa El programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 d’avui combina reflexió històrica sobre el franquisme, agenda cultural i festiva de Tarragona i projectes socials i ambientals. Tot plegat amb el fil conductor de la ràdio i la música com a espais de memòria i comunitat. 1. Obertura: 50 anys de la mort de Franco i Premis Arc 1.1. Arrencada del magazín i referència a Franco • Es recorda que avui fa 50 anys de la mort de Franco. • Es contrasta la desaparició del dictador amb la idea que la música, la cultura i la ràdio no moriran mai. "Avui fa 50 anys que va morir Franco. Però per sort, la música, la cultura i la ràdio no es moriran mai." 1.2. Crònica de la gala dels Premis Arc al Teatre Tarragona • L’equip del programa (Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González…) comenta la gala dels Premis Arc celebrada al Teatre Tarragona. • Es felicita especialment: - Sílvia García, companya de Tarragona Ràdio, nominada. - L’equip de Festes de Santa Tecla de Tarragona, guanyadors del Premi Arc a millor programació de festa major. • Es remarca el moment emotiu en què la consellera de Cultura i Festes, Sandra Ramos, obre el sobre i anuncia que el premi recau en el seu propi equip. "El Premi Arc a millor programació de festa major és per... Festes de Santa Tegla de Tarragona!" • Es destaca el Teatre Tarragona ple, amb la “flor i nata” del panorama musical català: grups com Búhos, Figaflowers, sales com Sala Zero, festivals com Festival TETA, etc. 1.3. Temes del dia al magazín L’equip avança els principals continguts del programa: • 50 anys de la mort de Franco: - Entrevista amb Antoni Batista (periodista, músic i escriptor) sobre repressió franquista, lluita antifranquista i memòria. - Entrevista amb Jaume Camps Girona (URV) sobre percepció social del franquisme i la transició, especialment entre els joves. • Biodiversitat urbana: - Presentació del III Congrés de Biodiversitat Urbana organitzat per Limonium, enguany centrat en insectes i pol·linitzadors. • Cultura i oci: - Cicle “Fem Soroll” del Festival REC a CaixaForum, amb la projecció de Tout va bien de Jean-Luc Godard. - Avanç de pel·lícules inaugural i de cloenda del Festival Internacional de Cinema REC. - Teatre: monòleg “Bierdingo” a Sala Trono. • Solidaritat i causa social: - Festival solidari a Riu de Canyes i activitats al Fòrum Binari per recaptar fons per a projectes a l’Índia (Fundació Vicente Ferrer i altres). - Caminada contra l’abandonament animal organitzada per la Protectora de Tarragona. • Altres: falques sobre Rodalies, Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, EMATSA, ICIQ, promocions comercials, etc. 2. “Espineta amb Tarragonins”: memòria crítica del franquisme La secció “Espineta amb Tarragonins”, amb Quim Nolla (director de l’Arxiu Històric), dedica la peça als 50 anys de la mort de Franco i a la necessitat de polítiques de memòria democràtica. 2.1. Franquisme i transició mal explicats • Es lamenta que històricament el franquisme i la transició no s’han explicat bé. • Es parla d’una transició forçada amb un franquisme que no volia deixar el poder. • Es remarca que, 50 anys després, encara no s’ha fet prou pedagogia històrica. 2.2. Perills actuals i auge de l’extrema dreta • Nolla adverteix que, tot i que la democràcia no sembla objectivament en perill immediat, l’auge de plantejaments d’extrema dreta ha de fer por i provocar reflexió als demòcrates. • Defensa la importància de conèixer el que va suposar el franquisme i la transició, sobretot la lluita al carrer per conquerir la democràcia. 2.3. El mite “amb Franco es vivia millor” • Es cita una enquesta del CIS segons la qual prop d’un 20–21% de la població creu que amb el franquisme es vivia millor. • Es desmunta aquesta percepció recordant restriccions bàsiques: - No es podia votar. - No hi havia divorci. - Llibertat sexual nul·la; l’homosexualitat era perseguida i penada. - No hi havia llibertat religiosa; control de l’Església. - Les dones: • No podien tenir compte corrent propi. • Sovint havien de deixar la feina en casar-se. "Cal generar coneixement i que la ciutadania, quan conegui el passat, generi una opinió amb veritable coneixement del que va suposar viure aquells anys grisos." 2.4. Reclamar memòria democràtica • Nolla defensa que anem tard però que és imprescindible impulsar polítiques de memòria democràtica, sobretot al món educatiu. • Reivindica la microhistòria (relats locals, familiars, de “pobles petits”) per entendre l’abast real de la repressió. 3. Entrevista amb Antoni Batista: repressió, tortura i franquisme avui 3.1. La mort biològica de Franco i continuïtat del règim Antoni Batista (periodista, músic, escriptor, especialista en franquisme i lluita antifranquista) reflexiona sobre el 20-N: • La mort de Franco va ser necessària perquè el règim pogués canviar, però no va implicar la desaparició immediata de la repressió. • Recorda que dos mesos abans de morir Franco encara signa cinc penes de mort, entre elles la de Juan Paredes “Txiki” (execució a Barcelona). • S’indica que l’any 1975 encara hi havia uns 6.000 presos polítics a l’Estat. 3.2. Testimoni personal i recerca als arxius policials • Batista narra que va patir una pallissa policial amb 18 anys (1970), però es declara contrari al victimisme i remarca que altres van patir molt pitjor. • Explica la seva trajectòria d’investigació: - Va ser el primer periodista a accedir als arxius de la Brigada Social de Via Laietana (comissaria franquista de Barcelona) i als fons del Govern Civil. - D’aquí sorgeixen llibres com La brigada social, La veritat del cas Comorera, Matar Franco, Memòria de la resistència antifranquista, etc. - Ha cedit la documentació recollida al Pavelló de la República (Universitat de Barcelona) perquè nous investigadors la puguin explotar. Batista parla de milers de fitxes, informes, testimonis de torturats, atestats i correspondència entre policia i governadors civils. 3.3. Repressió franquista: Comorera, presons i execucions • S’atura en la figura de Joan Comorera, fundador del PSUC i conseller als governs republicans de la Generalitat, perseguit i empresonat. • Recorda que la dictadura es caracteritza per: - Milers d’afusellats a la postguerra immediata. - Una xarxa de presons plenes de presos polítics fins al final del règim. - Un clima general de por i censura. Cita d’Fernando Arrabal sobre l’Espanya franquista: "Espanya no era sinó una presó composta de petites presons que es precipitaven cap a l’infern." 3.4. Tècniques de tortura: de la Gestapo a Via Laietana Batista descriu amb detall els mètodes de tortura apresos de la Gestapo: • El corro: el detingut al mig d’un cercle, colpejat per diversos policies fins a perdre el coneixement. • El Sant Crist: persona estirada en una taula amb el cap penjant i braços oberts, sotmesa a cops, cigarrets apagats sobre el cos, electricitat, etc. • Penjades per les manilles, suspesos de barres. • La banyera (antecedent del waterboarding): submergir el cap sota l’aigua repetidament fins provocar sensació d’ofec. "Són mètodes que la policia franquista va aprendre de la Gestapo quan Heinrich Himmler va venir a l’Estat espanyol." 3.5. El 20% que veu el franquisme com a positiu Batista comenta les dades del CIS que indiquen que entre un 20–30% de la població valora el franquisme com a positiu: • Considera que és fruit d’una incultura i desconeixement profunds. • Sobretot entre franges joves que no saben “de què parlen”. • Remarca que la dictadura hauria impedit a aquests joves viure com viuen ara (llibertats, oci, relacions, xarxes, etc.). • Reivindica la necessitat de lleis de memòria democràtica i espais memorials com Via Laietana, que encara no s’ha convertit en centre de memòria malgrat governs d’esquerres. 3.6. Crítica a l’auge global de l’extrema dreta • Batista alerta de l’increment demoscòpic de l’extrema dreta a escala mundial. • Apunta també a un “aburguesament” de l’esquerra, que ha deixat de ser clarament antisistema (en sentit democratitzador) i ha cedit banderes i retòrica (contra el sistema) a l’extrema dreta. 3.7. Cultura i memòria: llibres i cançons • Es recomanen diversos llibres de Batista sobre franquisme i resistència. • Batista recomana també el llibre “El Mac i que encara lluita” d’Enric Garcia Jardí, dedicat als maquis (per exemple, el cas del maqui Vergés, que passa un any al bosc i 20 anys a la presó). • Per tancar, es tria la cançó “La muntanya es fa vella” de Raimon, que és una metàfora de la decadència de Franco: "La muntanya es fa vella" = Franco envellint, esperant la seva mort. • Batista explica que Raimon gairebé no la podia cantar en directe perquè la censura sabia perfectament a qui al·ludia. La cançó sona íntegra, reforçant el to de memòria i denúncia de la secció. 4. Entrevista amb Jaume Camps (URV): joves, franquisme i memòria Després de Raimon, el programa aborda la qüestió des d’un angle acadèmic i sociològic amb Jaume Camps Girona, professor d’Història a la Universitat Rovira i Virgili (URV). 4.1. Només 50 anys: una memòria massa fràgil • Camps insisteix que 50 anys no són tants i, tanmateix, sembla que s’estigui oblidant massa ràpid què va significar viure una dictadura. • Critica que molts alumnes surten de l’ESO sense tenir clar: - Què va ser la dictadura. - Què va ser la transició. - Què implica viure en democràcia versus viure sota una dictadura. 4.2. Problemes educatius i transmissió oral trencada • Distingeix dues formes de transmissió de la memòria: - Transmissió oral familiar (avis → pares → fills): debilitada perquè • molts que van viure la guerra i la dictadura van callar per por; • les generacions que ho van viure es van morint. - Transmissió escolar (currículum): insuficient, sovint es corre el temari i al final de curs no es treballa prou la història recent. • Posa exemples didàctics: quan explica a classe que les dones necessitaven permís del pare o marit per treure’s el carnet de conduir o per obrir un compte, les estudiants prenen consciència del que vol dir dictadura. 4.3. Dades demogràfiques i canvi social • Es comparen xifres de 1975 vs. actualitat: - 1975: 35,5 milions d’habitants; edat mitjana ~33 anys; poca immigració. - Avui: 49,1 milions; 9 milions nascuts a l’estranger; societat molt més envellida i diversa. • La franja 18–35 anys ha passat de prop del 20% a la transició a un 12% actualment, fet que implica menys “pes jove” demogràfic. 4.4. Mites i fal·làcies sobre Franco • Camps subratlla el perill de mites com: - “Amb Franco es vivia millor”. - “Franco va inventar la Seguretat Social”. • Reitera què significava realment la dictadura: - Pèrdua de llibertats bàsiques. - Drets de les dones anul·lats. - Homosexualitat perseguida. - Repressió política i sindical; presons plenes. 4.5. Pacte d’oblit i venjances locals • Camps parla del “pacte d’oblit” de la transició: la voluntat de no remoure el passat per facilitar el canvi de règim. • Recorda que això ha deixat molta repressió local i moltes venjances personals sense explicar: - Casos de pobles on la repressió va servir per saldar odis personals, aprofitant el poder franquista. - Exiliats que van ser herois a la Resistència francesa però anònims a casa seva (exemple de Cinta Roca Rodríguez, de la Galera, molt condecorada a França i quasi desconeguda aquí). "Perquè la ferida curi, s’ha de parlar" — Camps insisteix que cal trencar el silenci i explicar històries individuals. 4.6. Onada reaccionària i extrema dreta • Analitza el creixement de l’extrema dreta a Europa i al món (Le Pen a França, Orbán a Hongria, Trump als EUA, etc.). • Relaciona això amb: - Falta d’horitzó de futur per als joves, que idealitzen el passat. - El fet que l’extrema dreta ha après a comunicar molt bé a xarxes: missatges curts, emocionals, contundents. • Defensa que cal contrarestar aquests discursos amb pedagogia històrica, mostrant clarament què és una dictadura i què és una democràcia. “Si el 1933 Hitler no hagués obtingut el resultat electoral que va obtenir, no hauria arribat al poder. El vot té conseqüències.” 4.7. Violència de la transició i morts oblidats • Recorda que la transició no va ser pacífica: es calcula prop d’un miler de morts en aquest període per violència política, repressió, terrorisme d’extrema dreta i de l’Estat. • Reivindica també el record de víctimes com Salvador Puig Antich (executat al garrot vil, com el cas de Heinz Ches a Tarragona). 4.8. El 80% que no vol el franquisme • Tot i preocupar-se pel 20% que veu positivament la dictadura, Camps remarca que un 80% no ho fa. • Destaca les mobilitzacions juvenils antifeixistes i les respostes a provocacions ultres en universitats. • Conclou que cal seguir picant pedra en educació i divulgació històrica, i que els historiadors han de tenir més presència als mitjans per aportar context. 5. Cultura viva: Santa Tecla, música i Premis Arc El programa torna a la cultura local amb una entrevista a Xavi González, cap tècnic de Festes de l’Ajuntament de Tarragona, arran del Premi Arc a millor programació de festa major per les Festes de Santa Tecla de Tarragona. 5.1. Un premi compartit • Xavi insisteix que el premi és compartit per moltíssima gent: - Músics (més de 500 participants al programa de Santa Tecla). - Agrupacions locals (escoles de música, conservatori, bandes, corals, etc.). - L’equip de festes i tothom qui en fa difusió, inclosa Tarragona Ràdio. "Els nostres caps de cartell són els músics d’aquí i la música que ens fa diferents." 5.2. El “tetris” de programar una festa major • Es descriu la programació com un tetris complex: - Disponibilitat de grups i mànagers. - Caxés i pressupostos. - Respectar la idiosincràsia local i la música tradicional del Seguici Popular. • La filosofia de treball: - Primer es col·loquen les “peces bàsiques”: música tradicional, Seguici Popular, bandes, corals, música clàssica local. - Després, s’hi afegeix la música professional de fora (caps de cartell comercials, versions, etc.). • Reivindicació: a diferència d’altres llocs, Santa Tecla es construeix des de la realitat musical local i això la fa potent i singular. 5.3. De catàlegs en paper a YouTube • Xavi explica com ha canviat el món de la contractació musical: - Abans: representants que anaven de poble en poble amb un catàleg en paper i un CD. - Ara: tot es fa mirant vídeos i enllaços en línia, la qual cosa permet comprovar directes reals i reduir sorpreses. • També remarca l’impacte dels grans festivals en el mercat musical: les festes majors tenen més difícil portar “grans noms”, però Santa Tecla compensa amb talent local. 5.4. Santa Tecla com a reclam i objectiu de grups • Xavi comenta que molts grups li diuen literalment “pensa en nosaltres per Santa Tecla”. • Santa Tecla s’ha convertit en una cita de prestigi dins del circuit musical català, amb moltes peticions espontànies de grups que volen venir. 5.5. La gala dels Arc i continuïtat a Tarragona • Es recorda que els Premis Arc, organitzats per l’associació de representants i mànagers, aposten per descentralitzar la gala (anys a Lleida, enguany a Tarragona). • Xavi no pot avançar si es repetirà a Tarragona l’any vinent, però considera que seria molt positiu vist l’èxit de la gala. 6. Cinema: Festival REC i Godard a CaixaForum 6.1. Cicle “Fem soroll” i Godard Laura Guàs presenta la programació del REC abans del festival principal: • Avui (20 de novembre), a les 19 h a CaixaForum Tarragona, projecció de “Tout va bien” (1972), de Jean-Luc Godard i Jean-Pierre Gorin. • Preu: 6 €. Es recomana anar aviat, ja que la sala té capacitat limitada. • Forma part del cicle “Fem soroll”, que combina cinema contemporani i clàssic: - Sessions anteriors: Put your soul on your hand and walk, Swan Song of Fidor Cero. 6.2. Avanç del Festival REC (3–8 de desembre) • Es revelen ja algunes pel·lícules clau del Festival Internacional de Cinema REC (3–8 de desembre): - Pel·lícula inaugural: El canto de las manos. - Pel·lícula de cloenda: Frontera, de Judit Colell. • Es destaca que el REC combina cinema emergent amb èxits internacionals i aposta per fer soroll culturalment a la ciutat. 7. Esport: prèvia del partit Villarreal B – Nàstic La falca esportiva recorda: • Divendres 21 de novembre, 19 h: partit de Primera Federació (grup 2) entre Villarreal B i Nàstic de Tarragona, al miniestadi José Manuel Llaneza. • Retransmissió a Tarragona Ràdio (96.7 i 101.0 FM, web i app), amb cobertura des d’una hora abans. • Es convida a participar al Joc de la Porra i a interactuar via xarxes. • Dades destacades: - És la 33a temporada del Sempre Nàstic. - Patrocinadors locals: Obramat, L’Otoexpress, Petit Tarracó, Royal Tarraco. Veu del jugador David Alba: la clau és mantenir la porteria a zero i aprofitar les ocasions. 8. Solidaritat (I): India, cuina i “Petits gestos, grans canvis” Una de les parts més emotives del programa és la conversa amb Roberto Arrieta (xef del restaurant Arrieta), Juan Andrés Rico i Manuel Castro, tres amics de Torreforta implicats en un projecte solidari amb l’Índia. 8.1. Records del 20-N del 75 Abans de parlar de l’Índia, els convidats comparteixen records personals de la mort de Franco com a adolescents: • Escola tancada uns dies, percepció infantil de “festa” per no anar a classe. • Mares plorant, barrejant por al futur i dependència emocional amb la figura del dictador. • Diferents sensibilitats polítiques (famílies d’esquerres, famílies de dretes, origen basc, gallec...). Això dona un to molt humà i generacional a la memòria del 20-N. 8.2. Viatges a l’Índia i naixement del projecte • Els tres han viatjat repetidament a l’Índia (20 vegades en el cas d’en Juan Andrés), primer com a turistes fascinats, després com a persones implicades. • Van visitar la Fundació Vicente Ferrer a Anantapur i el projecte “Mujer a Mujer”, centrat en empoderament de dones en un entorn de forta desigualtat de gènere. • La visita els va impactar tant que van prometre a Ana Ferrer que farien alguna cosa per ajudar. "Si només vas de turista, marxes i no queda res. Si et connectes de veritat amb la gent del lloc, et canvia la vida." 8.3. Objectiu: cuina digna i formació per a nenes • El projecte actual té tres entitats beneficiàries: - Fundació Vicente Ferrer (25% dels fons). - New Light (Calcuta, 25%). - Hogar de las Niñas (50%), un centre d’acollida per a unes 195 nenes molt pobres, algunes de famílies per sota fins i tot de la casta dalit. • Objectius concrets: - Finançar una cuina nova (més segura i digna) per a l’Hogar de las Niñas. - Fer un curs de cuina índia d’un mes i mig per a les nenes, impartit per Roberto i Manuel: • Combinació de receptes índies i tocs de cuina local. • Oferir-los sortides laborals en restauració. • Dades econòmiques: - L’Hogar va gastar uns 20.700 € l’any en alimentació (uns 55 € diaris per esmorzar, dinar i sopar de totes les nenes). - Els tres amics ja han recaptat uns 3.000 €, i esperen arribar als 6.000 € amb els esdeveniments restants. 8.4. Esdeveniments solidaris a) Riu de Canyes (diumenge) • Jornada solidària a Riu de Canyes, amb el suport de: - Ajuntament, associacions locals, taula d’igualtat, diables, etc. • Activitats: - Vermut i plat calent: guisat de porc senglar amb verdines, cuinat amb producte local. - Música: DJ Pampol (“bespreig electronic tarder”). - Begudes i combinats a preus assequibles. b) Fòrum Binari – CaixaForum Tarragona (29–30 novembre) • Participació a la tapa solidària del Fòrum Binari, amb suport del BIS Solidari. • Proposta gastronòmica: - Un plat que connecta Tarragona i Calcuta: una mena de fideuada vegetal al curri, feta amb fideus curts o noodles i verdures. - Espècies comprades a botigues índies i pakistaneses del barri del Riu Clar. • Aquest mateix plat forma part del repertori que volen ensenyar a les nenes a l’Índia. 8.5. Transparència i invitació a sumar-s’hi • Tots els diners que es recapten es gestionen amb actes signats per responsables (tinent d’alcalde a Constantí, comptable al Port, etc.). • Cap dels tres amics cobra res ni repercuteix despeses del viatge al projecte: tot l’import recaptat va íntegrament a les entitats. • El viatge (12 de gener–12 de març) és autofinançat pels participants. • Obren la porta a qui vulgui viatjar amb ells a l’Índia durant aquest període: ofereixen - Acompanyament des de l’aeroport. - Itineraris per diverses ciutats (Bangalore, Anantapur, Delhi, Jaipur, Amritsar, Benarés, Kathmandu, Calcuta). - Visita als projectes sobre el terreny. - Allotjament i logística a “preu local”, no de tour operadors. Slogan del projecte: “Petits gestos, grans accions”. 9. Biodiversitat urbana: insectes pol·linitzadors 9.1. III Jornades de Biodiversitat Urbana (Imonium) Edu Soler, responsable de Limonium, presenta la 3a edició de les Jornades de Biodiversitat Urbana, dedicades als insectes pol·linitzadors: • Data i lloc: divendres, de 9.00 a 14.30 h, al Teatret del Serrallo. • Organització: Limonium (com a part de la seva responsabilitat social corporativa) amb suport de URV, Autoritat Portuària de Tarragona i Ajuntament de Tarragona. • Entrada gratuïta i oberta, sense inscripció obligatòria. 9.2. Insectes, fred i canvi climàtic • Edu explica que: - El fred d’hivern és necessari per al cicle natural dels insectes (mort d’adults, migració, renovació de generacions). - Els hiverns massa suaus provoquen desequilibris ecològics. 9.3. Col·lapse d’insectes i importància dels pol·linitzadors • Es parla d’un col·lapse generalitzat de les poblacions d’insectes. • Exemples empírics: abans els parabrises dels cotxes quedaven plens d’insectes; ara, molt menys. • Importància dels pol·linitzadors: - No només abelles mel·líferes i papallones vistoses, sinó centenars d’espècies d’abelles solitàries i altres insectes. - Fonamentals per a la reproducció de moltes plantes, inclosos fruiters i cultius. - La seva davallada ja està afectant a la producció agrària. 9.4. Jardins de papallones i plans d’acció • Jornada amb ponents com: - Miguel Domínguez, pioner en divulgació de fauna urbana. - Investigadors que presenten el Pla d’Acció per als Pol·linitzadors de Catalunya. - Experiències locals: Prat del Vinyana, jardins de papallones als barris de Sant Pere i Sant Pau. - Papallones nocturnes migratòries, amb Antonio de la Torre. • Es destaca que els jardins de papallones: - Són punts de repòs i aliment per a insectes migradors. - Reforcen la biodiversitat urbana i la sensibilització ciutadana. 10. Cultura teatral i agenda 10.1. “Bierdingo” a Sala Trono Núria Cartanyà entrevista Esteban Garrido, autor i intèrpret del monòleg “Bierdingo. De viernes a domingo”, que es representa a la Sala Trono. • Sinopsi i temes: - Punt de partida: la pràctica de sortir divendres i tornar diumenge (cap de setmana de festa contínua). - Sembla una comèdia hedonista, però és un text agredolç que toca temes com: • Soledat i por al fracàs. • Educació familiar i pressió social. • Salut mental i addiccions. • Por al compromís i autoacceptació. • Estructura: - El monòleg està plantejat com una teràpia de grup: el públic és el grup terapèutic. - El personatge no explica una experiència ja tancada, sinó que està en ple procés, i la funció és la sessió. • To: - Comèdia com a via d’entrada a temes durs. - Situacions delirants de festa i desinhibició, però amb fons de crisi vital. "La festa pot ser una manera de no voler tornar a la teva vida real." • Funcions: divendres i dissabte a les 20 h a Sala Trono. 10.2. Altres propostes culturals • Esment breu d’“Los Centros de Lorca” d’Antagonista Teatro al Teatre Tarragona. • Recordatori del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa, amb exposicions diverses i l’aigua com a tema inspirador. 11. Solidaritat (II): caminada contra l’abandonament animal Per tancar, el programa conversa amb Núria Güell, presidenta de la Protectora d’Animals de Tarragona. 11.1. 1a Marxa contra l’Abandonament Animal • Data: diumenge (no dissabte, corregeixen en directe), a les 10 h. • Lloc de sortida: davant del Tinglado 1 del Moll de Costa. • Recorregut: - Passeig des de la zona del Tinglado fins a la Platja del Miracle i sortida de l’Arrabassada, i tornada. • Característiques: - És una passejada lúdica, no una cursa. - Es poden portar gossos; la marxa també representa els gats, tot i que no surtin a passejar. - Donatiu solidari de 5 €. • Objectiu: - Visibilitzar l’abandonament animal, que continua sent molt alt tant en gossos com en gats. 11.2. Situació a la Protectora • La Protectora està en overbooking permanent, tant de gossos com de gats. • Efectes del canvi climàtic: - Les gats entren en zel més temps i s’allarga l’època de cria. - Ara, tardor avançada, encara entren camades de gatets, quan abans el fred ho frenava. • Problemes associats: - Instal·lacions amb proteccions limitades davant el fred. - Dificultats logístiques i econòmiques per atendre tants animals. La marxa vol recollir fons i, sobretot, conscienciar sobre la tinença responsable. 12. Tancament del programa • Es recorda que demà no hi haurà magazín habitual perquè Tarragona Ràdio emetrà en directe el ple municipal dedicat a l’aprovació dels pressupostos municipals. • El programa es tanca recordant la funció de La Veu de Tarragona com a espai on hi caben mestres, veïns, artistes, esportistes, comerços i grans èxits musicals, reflectint la diversitat social i cultural de Tarragona. "Mestres d'escola i canalla, botigues i artesans, escriptors, futbolistes del Nàstic... Al final, tot això hi cap en dues hores." En conjunt, l’episodi articula un homenatge crític a la memòria del franquisme amb una celebració de la cultura, la solidaritat i la biodiversitat a la ciutat, mostrant com Tarragona Ràdio (Tarragona Ràdio) esdevé altaveu de memòria, festa i compromís ciutadà.

  • 1h 59min

    Tàrraco viva, patrimoni arqueològic i cultura a Tarragona

    Patrimoni Arqueològic i Història de Tàrraco L'episodi d'avui de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 posa el focus en el llegat romà de la ciutat, especialment en el marc del 25è aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. Intervencions a la Catedral de Tarragona L'arqueòleg Josep Maria Macias (ICAC) detalla el balanç de quatre anys de recerca al subsol de la Catedral de Tarragona: • S'ha pogut delimitar millor el gran temple d'August i la seva immensa plaça porticada. • Es presenten nous espais visitables que connecten el passat romà amb el medieval. • La setmana vinent se celebrarà un seminari al Paranimf del Centre Tarraconense per exposar les conclusions d'aquest quadrienni. "Tenim una ciutat magnífica amb unes restes imponents on la gent encara hi viu; el nostre patrimoni no són ruïnes, està viu." Cinema, Gastronomia i Memòria Històrica Festival REC i Talent Local En la secció de la Laura Guàs, es repassa el llegat del REC (Festival Internacional de Cinema de Tarragona): • S'analitzen èxits de directors que van passar pel festival, com Carla Simón (Estiu 1993) o Carlos Marqués-Marcet. • Es recorda la pròxima edició del festival, que tindrà lloc del 3 al 8 de desembre. Gastronomia Romana i Show Cooking L'Abril Rius explica l'experiència del show cooking organitzat pel Patronat de Turisme al Serrallo: • Presentació de la cuina de Tàrraco a Taula amb el xef Mohamed Quach (El Terrat). • L'ús del garum (salsa de peix fermentat) com a potenciador del sabor en l'alta cuina actual. • Promoció de la marca Tarragona a ciutats com Madrid, Saragossa i Donosti. Memòria del Maquis El periodista Enric García Jardí presenta el seu llibre El maqui que encara lluita: • Biografia de Joan Busquets Verges, un dels últims supervivents de la resistència antifranquista. • Relat de la seva experiència a la Presó Model de Barcelona i el seu posterior exili a França. Esports i Receptes • 1886 - Història d'un Escut: Especial sobre els 53 anys del Nou Estadi Costa Daurada del Nàstic de Tarragona. • Cuina: L'Arnau Guirau (Andorra Essence) ens ensenya a preparar un arròs melós de cua de bou.

  • 1h 59min

    Ciència, pressupostos i patrimoni a Tarragona

    Resum general del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 emet un matí molt complet des dels Estudis de Tarragona Ràdio a l’Avinguda Roma, combinant actualitat local, ciència, política municipal, cultura i salut. El fil conductor del dia són els pressupostos municipals de 2026, la ciència i la recerca química feta a Tarragona, i el patrimoni romà i cultural de la ciutat. 1. Obertura del programa i sumari Ambient, fred i equip del programa • Es dona la benvinguda als oients el 18 de novembre de 2025 en un matí fred, amb comentaris distesos sobre el canvi de temps i les jaquetes cedides als fills. • Presentadors i col·laboradors: Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Abril Rius i Miquel González situen el to proper i informal de la franja matinal. "Ja arriba el rigorós hivern... aneu traient la manta d’hivern." Sumari de continguts del matí Es presenta una graella molt carregada fins a les 11h: • Ciència i recerca: entrevista amb Karen de la Vega, investigadora de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIC), guanyadora del Falling Walls Lab Global Final 2025. • Política municipal: - Tertúlia política sobre el pressupost municipal 2026 i el ple de divendres. - Entrevista de portaveus amb Jordi Collado (En Comú Podem). • Cinema i cultura: - Espai diari dedicat al Festival Internacional de Cinema de Tarragona – REC. - Avanç de projeccions “Fem Soroll” al CaixaForum. - Propostes culturals: Bibliòpsia (club de lectura de creació) i un documental sobre drets LGTBI a Centreamèrica a la Universitat Rovira i Virgili (URV). - Congrés Tarracoviva / Tarracoviennal dedicat als amfiteatres romans a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. • Salut: jornada sobre prematuritat a l’Hospital Universitari Joan XXIII. • Espineta amb cargolins: secció d’opinió inicial centrada en la temporada castellera. També s’inclouen diverses falques publicitàries i indicatius de Tarragona Ràdio, amb mencions a: • Port de Tarragona i el Moll de Costa com a “Rambla de la cultura a la vora del mar” (enllaç amb el Serrallo i la seva gastronomia). • Campanyes d’Obramat, el Tanatori Municipal de Tarragona i l’ICIC. • Promoció de productes d’oci (Port Aventura World, club anual). 2. Espineta amb cargolins: balanç de la temporada castellera Temporada 2025: nivell altíssim de les colles grans L’Espineta amb Tarragonins amb Àlex Alonso repassa la temporada castellera 2025, qualificada d’excel·lent especialment per les colles del que anomena “G5”: • Colles de Valls. • Castellers de Vilafranca. • Minyons de Terrassa. • Jove de Tarragona. Punts clau: • Castells de 10 i castells nets (sense folre ni manilles) marquen el sostre tècnic. • Torna el 2 de 9 sense manilles. • Les Joves de Valls intenten un pilar de 7 sense folre, obertura d’un repte inèdit. Colles tarragonines: llums i ombres • Colla Jove de Tarragona: - Es consolida com una de les 5 colles grans del món casteller. - Dues carregades de castell de 10 i gamma extra amb pilar de 8, 2 de 9, 4 de 9 amb l’agulla. • Xiquets de Tarragona: - Temporada de renovació, però amb dificultats per materialitzar els castells de 9. - Es reconeix que el plantejament era de transició i que els resultats no han estat els esperats. • Sant Pere i Sant Pau: - Bona temporada amb el 5 de 8 com a castell estrella i bandera. - Reptes oberts: 4 de 8 amb l’agulla i consolidar el pilar de 6. • Colla del Serrallo: - Temporada marcada pel record del mític 3 de 8 de Sant Magí, fita molt present a la memòria col·lectiva. Castells com a patrimoni • Es recorda que fa 15 anys que els castells són Patrimoni Immaterial de la Humanitat (declaració de 2010). • Es subratllen valors com: - Treball en equip. - Confiança intergeneracional. - Arrelament als barris i a la ciutat, especialment a la Part Alta, la plaça de la Font i espais simbòlics com el Concurs de Castells a la Tarraco Arena. 3. Ciència i recerca: entrevista amb Karen de la Vega (ICIC) Premis Falling Walls i trajectòria Doctora Karen Adela Vega Hernández, investigadora postdoctoral de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIC), és l’eix de la primera gran entrevista de la jornada. Fets principals: • Guanya el primer premi a la Falling Walls Lab Global Final 2025 a Berlín. • Ha estat seleccionada entre més de 100 finalistes de 60 països i 82 labs. • És becària Marie Curie i va superar primer la fase europea (Dinamarca) abans d’arribar a la final global. “Yo fui sin expectativa de ganar... para mí ganar era que la gente entendiera lo que hacemos en el laboratorio.” La ciència explicada amb pizzes Idea central del projecte: • El seu grup modifica fàrmacs ja existents per crear-ne versions millors: - Més eficaces. - Més segures. - Amb menys efectes adversos. • La complexitat del disseny de nous medicaments es fa entenedora mitjançant una analogia amb pizzes: Es parteix d’una pizza bàsica (margarita) → medicament base. S’hi afegeixen diferents “ingredients”: olives, xoriço, etc. → modificacions químico‑estructurals. Es fan moltes variacions lleugerament diferents fins a trobar la “millor pizza”, és a dir, la fórmula més eficaç i segura. • Aquesta analogia s’utilitza en la seva presentació premiada i seria perfecta per a un episodi del podcast Blau de Prússia de l’ICIC, que té com a objectiu explicar la química al gran públic. Impacte industrial: Johnson & Johnson • Una de les dues eines metodològiques creades s’ha provat ja en col·laboració amb Johnson & Johnson. • Amb robots i sistemes automatitzats permet: - Generar 24 noves versions d’un mateix fàrmac en un dia. - Confirmar que la tecnologia és compatible amb la indústria farmacèutica. Futur del medicament • La doctora de la Vega remarca que el futur passa per: Optimitzar medicaments ja existents (“noves generacions” de fàrmacs derivats d’una molècula líder). Millorar l’adhesió al tractament reduint efectes adversos. Seguir una lògica de millora contínua, com les successives versions d’una pizza preferida. Vocació científica i missatge final • Descobreix la passió per la química cap als 17 anys (abans volia estudiar història de l’art). • Formació prèvia en farmàcia i farmacologia, que li dona una base aplicativa molt vinculada a la salut pública. • Objectiu a 5 anys: - Continuar fent ciència creativa, en un entorn on es puguin “trencar esquemes” i assumir riscos intel·lectuals. - Mantenir sempre la finalitat social de la recerca. • Ensenyances del premi: Gaudir del procés, no només del resultat. No tenir por de ser diferent en manera d’explicar la ciència. Si una idea comunica i funciona (com la pizza), cal defensar-la encara que trenqui expectatives formals. “Si algo funciona y crees en esa idea, ve a por ella y no tengas miedo.” • Proper pas professional: marxarà a Tolosa per iniciar una carrera científica independent, després d’haver fet el doctorat a la Sorbona. 4. Cultura i cinema: Festival REC i altres propostes 4.1. Finestra diària al Festival REC La periodista Laura Guàs estrena secció fixa sobre el Festival Internacional de Cinema de Tarragona – REC. Punts destacats: • Edició 25è aniversari (3–8 de desembre), amb focus en nous talents i cinema emergent. • Cartell oficial: - Autor: Marc Volpini (també autor del cartell de Santa Tecla 2024). - Inspirat en una cita de Leonard Cohen: > *“There’s a crack in everything, that’s how the light gets in”* > “Hi ha una esquerda en tot, així és com entra la llum.” El cartell simbolitza aquestes esquerdes per on entra i surt la llum, metàfora de la creació cinematogràfica. • Col·laboració amb l’agència tarragonina Filingüau. 4.2. Cicle “Fem Soroll” • Activitat prèvia al REC al CaixaForum Tarragona: projeccions de cinema de referència cada dijous. • Es comenta l’arribada d’una pel·lícula clàssica de Godard, oportunitat per veure cinema clàssic en pantalla gran. • La secció “Fem Soroll” funcionarà com a aperitiu del festival i serà comentada periòdicament al programa. 4.3. Altres propostes culturals a) Documental sobre drets LGTBI a Centreamèrica (URV) • Entrevista amb el director Adrián Silvestre sobre un documental que retrata: Les vides de quatre persones LGTBI expulsades dels seus països (Sud-amèrica i Centreamèrica). El viatge migratori clandestí fins als EUA. La detenció i deportació, acabant en un refugi a Guatemala on han de reinventar la seva vida. • Temes clau: - Violència física i simbòlica per LGTBIfòbia. - Absència de marc legal protector als seus països. - Comparació amb la situació a Catalunya, on hi ha més garanties legals, malgrat persistir discriminacions. • Activitat prevista: - Sessió a l’Aula 502 de la Facultat de Lletres (URV – Campus Catalunya). - Debat obert amb l’autor sobre drets humans i diversitats sexuals. b) Club de lectura Bibliòpsia amb Albert Pijuan • Activitat a la Biblioteca Pública de Tarragona, coorganitzada amb l’Escola de Lletres. • Convidat: Albert Pijuan, autor de “Tsunami”, Premi Pin i Soler 2020 (any de la pandèmia). Sobre “Tsunami”: • Novel·la que combina sàtira, humor negre i crítica social. • Tema central: el turisme depredador i l’especulació hotelera a partir d’una saga familiar que aixeca un imperi hoteler tipus grans cadenes. • El llibre es llegeix bé tant aquí com a Llatinoamèrica perquè: - El turisme massiu i la colonització contemporània dels territoris són problemàtiques globals. • Pijuan treballa sempre en registre de tragicomèdia: - Convida a riure, però amb un pòsit de denúncia sobre desigualtats i precarietats. • En el club Bibliòpsia, l’accent és en el com s’escriu: - Estructura. - Construcció de personatges. - Estratègies de to i gènere. • L’autor explica que, gràcies al Premi Pin i Soler, va poder reduir feines alimentàries i professionalitzar-se com escriptor, tant en català com en castellà, incloent-hi: - Novel·les com “Permafrost” / “Permafrost” (Premi Crexells, sectes i Nicolas Cage) i altres. - Obres teatrals com “La tercera fuga” al Teatre Nacional i futurs projectes. 5. Tertúlia política: pressupostos municipals 2026 5.1. Participants i context Tertúlia política centrada en la setmana clau dels pressupostos municipals de Tarragona 2026. Intervenen: • Sandra Ramos – Consellera portaveu del PSC (govern municipal). • Jordi Collado – Conseller portaveu dels Comuns (En Comú Podem), soci clau per als acords. • Judit Gómez – Consellera portaveu de Vox. Es parla del ple de divendres, on s’han d’aprovar o rebutjar els comptes, i dels acords amb Comuns, Podem i Junts. 5.2. Posició del govern i dels Comuns Govern (PSC) – Sandra Ramos: • Positiu balanç de tres anys seguits amb pressupost aprovat i en vigor l’1 de gener. • Defensa que el pressupost: - És realista i toca de peus a terra. - Destina la major part del creixement a sous i IPC (capítols de personal i funcionament). - Manté la línia de negociació amb múltiples forces per garantir l’estabilitat. • Exemples d’inversió “no tan allunyada de la ciutadania”: 2,4 M€ pel pla de barris de la Part Baixa. 1,8 M€ per 13 nous autobusos urbans (EMT - Empresa Municipal de Transports). 1,5 M€ per habitatge social. 1,5 M€ pel pla d’asfaltat (Avinguda Roma, Avinguda Andorra, Prat de la Riba...). 1,2 M€ per pintura i manteniment de centres educatius. 700.000 € per complexos esportius. 600.000 € per patrimoni i equipaments culturals com el Mercat del Fòrum. Comuns (Jordi Collado): • La militància de Podem encara ha de ratificar l’acord, però el grup municipal proposa el sí perquè considera que han aconseguit avanços importants. • Eixos que destaquen: Habitatge com a prioritat estratègica: Calculen 17 M€ d’inversió en habitatge durant el mandat. Projecte de Les Oliveres a l’Anella Mediterrània: de 164 pisos previstos s’ha passat a 192. Compra d’edificis al carrer Lleida i al carrer Joan Fuster per destinar-los a lloguer social. Revisió de llicències de pisos turístics per recuperar habitatge de lloguer habitual. Proposta d’una bústia de denúncies per detectar pisos turístics il·legals. Seguretat i Guàrdia Urbana: Acord per introduir bodycams (càmeres corporals) als agents. “Una policia vigilada és una policia que vigila millor.” Objectiu: més transparència, protecció dels drets humans i defensa dels propis agents en cas de conflicte. Es remarca que, en experiències internacionals, les càmeres han reduït incidents i agressions. Barri de Sant Salvador: Defensa d’un pla integral de transformació (social, urbana i mediambiental). Veuen el barri com un territori històricament maltractat i reclamen un full de ruta amb finançament propi. Blocs de colors de Camp Clar: Reforcen la lluita veïnal per la rehabilitació i responsabilitat compartida amb la Generalitat (Agència de l’Habitatge). Contracte de la brossa amb Fomento / Urbaser: Critiquen una transició mal gestionada per part de l’empresa. Apunten a mancances materials (escombres inadequades) i necessitats de millora, però valoren l’esforç de correcció. 5.3. Posició de Vox i controvèrsia Vox (Judit Gómez) anuncia vot en contra per tercer any consecutiu. Crítiques principals: • Considera els comptes continuistes i centrats en “gasto improductivo”. • Reivindica que, tot i el romanent de 14 M€ i reducció del deute sota el 60%, no es veu millora palpable als barris: - Parla de microurbanisme abandonat. - Acusa el govern de prioritzar grans projectes Next Generation (Mamotreto, Parc del Francolí, colònia del Fòrum) com a “foto i titular”, sense impacte en la vida diària. • Proposa reduir despesa corrent per baixar impostos, però admet que la seva proposta tècnica només s’ha presentat a la regidora d’Hisenda i no s’ha fet pública en detall al debat. • Ataca concretament la partida de cultura i festes: De 6 M€ (govern anterior) a 11 M€: ho qualifica de política de “pan y circo”. Critica que s’hi destinin quantitats similars a urbanisme (10 M€) i serveis socials (14 M€). Equipara alguns festivals i programacions a “soroll que molesta veïns”. Es refereix despectivament a festivals com el Teta Fest, o a la programació musical de Santa Tecla, tot i diferenciar-la com a festa major. • Acusa el govern d’hipocresia en matèria de pacte antitransfuguisme, pel suposat paper de la consellera Elvira Vidal (no adscrita) en la majoria del pressupost. 5.4. Cultura, Santa Tecla i Premis ARC • Sandra Ramos defensa que la cultura no és soroll, sinó una inversió estratègica i motor econòmic/social. • Es posa en valor: Santa Tecla i el Seguici Popular, la música en directe i l’impacte en el teixit cultural local. El paper de Tarragona Ràdio i de professionals com Sílvia Tejedor, finalista als Premis ARC, juntament amb Sala Zero i la programació musical de Santa Tecla. • Es recorda que els Premis ARC se celebren al Teatre Tarragona i que hi haurà actuacions prèvies a la Rambla Nova, que Vox qualifica de “soroll” i el govern de “cultura popular al carrer”. 6. Memòria democràtica i debat ideològic 6.1. 50 anys de la mort de Franco i paper dels moviments socials El debat deriva cap a la memòria històrica en el marc del 50è aniversari de la mort de Franco i de la restauració de la monarquia borbònica. Jordi Collado i Sandra Ramos destaquen: • Cal contrarestar el relat que atribueix la democràcia als Borbons. • La democràcia va ser fruit de: Moviments veïnals. Moviments obrers i sindicals. Moviments estudiantils i antifranquistes. • Es reivindiquen figures i episodis com: Lluites veïnals per aigua, llum, asfaltat i transport públic als barris (fil conductor de la pel·lícula “El 47”). Les víctimes de la transició (Vitoria, NAFO, advocats d’Atocha...). • El programa de Memòria Democràtica municipal de l’any vinent se centrarà en els últims anys de dictadura i la transició, incloent: Fosa comuna al cementiri de Tarragona. Actes del 14 d’abril i memòria de víctimes republicanes i també de la rereguarda conservadora. “Nosaltres reivindiquem totes les víctimes, les de tots els cantons.” 6.2. Posició de Vox en memòria i política estatal Judit Gómez (Vox): • Desqualifica aquestes mocions com a “debats que no són municipals”, malgrat que la memòria històrica és competència de l’Ajuntament. • Afirma que Franco és un tema superat i que parlar-ne és “resuscitar fantasmes”. • Equipara la situació actual a una suposada “dictadura de Sánchez” i d’una esquerra radical global. • Es mostra disposada a no participar en el debat de ple sobre Franco. Els altres tertulians li retreuen que: • Si fos una dictadura real, ella no podria dir el que diu a la ràdio. • L’Ajuntament està fent una feina seriosa amb experts de l’Arxiu de Tarragona i programes de memòria. 7. Entrevista de portaveus: Jordi Collado (En Comú Podem) Després de la tertúlia, Jordi Collado es queda a l’estudi per una entrevista més detallada com a portaveu d’En Comú Podem. 7.1. Acord pressupostari i temes clau • Reitera que la militància de Podem encara ha de votar, però l’acord Comuns-Govern inclou punts clau: Habitatge (vegeu secció 5.2) com a gran eix. Pla integral de Sant Salvador. Rehabilitació interblocs i suport a comunitats de propietaris. Continuïtat en la revisió i control dels pisos turístics. 7.2. Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona • Collado subratlla la importància del transport públic com a punt clau per fer efectiva l’Àrea Metropolitana del Camp (Tarragona-Reus-Cambrils-Valls i entorn). • Posa com a exemple: - Diferències en estratègies de flota entre Tarragona (compra d’autobusos, alguns molt antics) i Reus (rènting i renovació més àgil). - Necessitat d’un servei integrat i de qualitat per a la ciutadania metropolitana. 7.3. Hospital Joan XXIII i sanitat • Collado vehicula les demandes de la Junta de Personal i més de 4.000 signatures sobre manca de personal i saturació a l’Hospital Universitari Joan XXIII: Especialment greu la situació d’infermeria. Jornades que freguen o superen límits legals, amb impacte en la qualitat assistencial. • Reclama al Departament de Salut i al CatSalut: Més personal. Millor planificació per evitar que professionals es converteixin, segons un testimoni, en “repartidors de glovo de medicaments” sense temps per atendre adequadament els pacients. 7.4. Projecte “carrer” i cohesió social • Esmenta el projecte “Carrer” (mig milió d’€ anuals, set equips) que impulsa acció comunitària des de centres cívics i ciutadania. • Considera l’equip tècnic clau i demana temps per acabar de dissenyar bé el dispositiu. 7.5. Blocs de colors i moció veïnal • Explica que al ple es debatrà una moció presentada pels veïns dels blocs de colors de Camp Clar. • Objectiu: donar instrument polític a un conflicte que afecta habitatge, seguretat i convivència. • S’han mantingut reunions amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i es planteja que els veïns intervenen també al Parlament. 8. Patrimoni romà: Tarracoviennal i l’amfiteatre 8.1. Presentació del Congrés “Tarracoviennal” Entrevista amb Joaquim Ruiz de Arbulo, catedràtic d’arqueologia de la URV i figura central de l’arqueologia tarragonina (40 anys de trajectòria a la ciutat). Objecte del Congrés: • 7a edició de la Tarracoviennal (Tarraco Biennal), centrada aquest cop en els amfiteatres romans. • Dates i lloc: 20 i 21 de novembre a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). 8.2. Rols dels edificis d’espectacles romans Ruiz de Arbulo fa una síntesi didàctica: • Teatre: espectacles dramàtics, mims, música. • Circ: curses de carros amb pista allargada i espina central. • Amfiteatre: espai ovalat (“dos teatres junts”) per a: - Lluites de gladiadors. - Venationes (caceres de feres salvatges). - Execucions públiques de criminals. 8.3. L’amfiteatre de Tarragona: de sang a santedat Element clau: l’amfiteatre tarragoní té una càrrega històrica singular. • Any 260 dC: execució del bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi per no adorar l’emperador com a déu. • Amb la cristianització de l’Imperi (a partir de Constantí): Els antics criminals passen a ser màrtirs. L’amfiteatre es converteix en lloc sagrat: Construcció d’una basílica visigòtica. Després, església medieval i diferents usos (convent, hospital d’infecciosos, caserna, presidi...). Necròpolis paleocristiana vinculada al culte als màrtirs. • Conclusió: L’amfiteatre explica no només la Tàrraco romana, sinó la història de Tarragona fins al segle XIX. 8.4. Estat actual i pla director • L’amfiteatre que veiem avui no correspon del tot a la seva fesomia original: Forta intervenció als anys 30. Alguns elements (podi, tramolles, santuaris) estan mal interpretats o poc explicats. • Necessitat d’un pla director recentment adjudicat a un equip jove d’arquitectes tarragonins. • Objectius del pla: Consolidació estructural i seguretat (record de tancament fa uns anys per risc d’esfondrament). Interpretació històrica correcta de totes les fases de l’edifici. Integració urbana de l’amfiteatre en una trama fragmentada per la via fèrria i la mala connexió amb la Platja del Miracle i el Balcó del Mediterrani. Debat sobre possibles usos (concerts, actes) sense desvirtuar el valor patrimonial. L’alcalde Recassens ja advertia que “per fer actes, ja tenim el Camp de Mart; l’amfiteatre ha de servir per explicar l’edifici”. 8.5. Coordinació institucional i Consorci • Ruiz de Arbulo defensa una millor coordinació entre: Ajuntament de Tarragona. Generalitat de Catalunya. Estat. Institucions científiques: URV, ICAC, Museu Nacional Arqueològic, Reial Societat Arqueològica Tarraconense. • Celebra l’acord per crear un consorci de gestió de Tàrraco, en el marc del 25è aniversari de la declaració de Patrimoni Mundial. • Fa autocrítica i cita errors recents: Graderia del circ a la plaça Sedassos. Restitució de filferro al Teatre Romà. • Reclama que abans d’intervenir, s’escolti l’assessorament científic (que és “gratis” perquè són funcionaris), i es planifiqui amb visió de llarg termini. 9. Salut i prematuritat: Hospital Joan XXIII 9.1. Dia Mundial de la Prematuritat i jornada Últim bloc del programa, entrevista amb Jordina Pellejero, infermera supervisora de les UCIs neonatal i pediàtrica de l’Hospital Universitari Joan XXIII. • Motiu: Jornada de la prematuritat el divendres 21, arran del Dia Mundial de la Prematuritat (17 de novembre). 9.2. Objectius de la jornada • Donar veu a les famílies de nadons prematurs ingressats i a les que ja han passat per la unitat. • Reconeixement als “petits grans herois” i als seus pares. • Compartir experiències vitals i reforçar el suport emocional. 9.3. Continguts de la jornada • Presentació del conte “Lletres amb Cor”, escrit per una mare d’un nen prematur ingressat a l’UCI. • Participació de l’associació Som Prematurs, que presenten: Neopèdia: plataforma digital internacional amb informació rigorosa i suport emocional per a famílies de prematurs des del naixement fins al retorn a casa. Bosses que abracen: bosses de tela reutilitzables perquè les famílies puguin portar roba neta i endur-se la bruta, en el marc d’un projecte de humanització de les cures. • Presentació del calendari solidari de la unitat, fet amb famílies, i destinat íntegrament a millores de l’UCI neonatal i pediàtrica. • Nou projecte sobre alimentació neonatal: Millora de l’atenció a la deglució i alimentació amb la participació d’una logopeda i referents en nutrició. 10. Tarragona Ràdio i relació amb els oients Al llarg del programa es posa en valor el paper de Tarragona Ràdio com a mitjà públic proper i de referència local: • Es destaquen les darreres dades d’audiència: - 50.000 oients a Freqüència Modulada (FM). - Creixement del 21%. • S’elogia la graella de programació orientada a: - Grans esdeveniments de ciutat (Santa Tecla, Concurs de Castells, Tarraco Viva, Jocs Mediterranis...). - Programes produïts amb entitats i col·lectius (format híbrid entre ràdio tradicional i comunitària). • Es recorda que la ràdio municipal està oberta a tots els grups polítics, fins i tot als que critiquen els mitjans públics, com Vox. “En un món amb molt de soroll i desinformació, la gent tria la ràdio pública de proximitat.” 11. Temes principals tractats Per facilitar la navegació temàtica, els grans blocs del programa han estat: • Ciència i recerca: - Recerca química aplicada a medicaments (ICIC, Falling Walls). • Política municipal i pressupostos: - Debat pressupostari 2026, habitatge, cultura, seguretat, urbanisme. • Habitatge i àrees urbanes: - Pla de barris, Sant Salvador, blocs de colors, pisos turístics. • Seguretat i drets: - Bodycams, model de policia democràtica. • Memòria democràtica: - 50 anys de la mort de Franco, debat sobre transició i drets. • Cultura i festivals: - Festival REC, Teta Fest, Santa Tecla, Premis ARC, Bibliòpsia, documental LGTBI. • Patrimoni romà i Tàrraco: - Amfiteatre, Tarracoviennal, pla director, consorci i coordinació institucional. • Salut i prematuritat: - Jornada a Joan XXIII, Neopèdia, humanització de l’UCI. • Castells i identitat local: - Temporada castellera, colles tarragonines, patrimoni immaterial. Tags • Tarragona Ràdio • La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 • Pressupost municipal 2026 • PSC • En Comú Podem • Vox • Habitatge social • Blocs de colors Camp Clar • Sant Salvador • Guàrdia Urbana • Bodycams • Memòria Democràtica • Franco 50 anys • ICIC (Institut Català d’Investigació Química) • Karen de la Vega • Falling Walls Lab Global Final • Disseny de fàrmacs • Johnson & Johnson • Blau de Prússia (podcast) • Festival REC • Fem Soroll • Leonard Cohen • Marc Volpini • CaixaForum Tarragona • Santa Tecla • Teta Fest • Premis ARC • Sala Zero • Tarracoviennal • Amfiteatre romà • URV (Universitat Rovira i Virgili) • Institut Català d’Arqueologia Clàssica • Reial Societat Arqueològica Tarraconense • Patrimoni Mundial Tàrraco • Tarragona Arena • Parc del Francolí • Mercat del Fòrum • Jove de Tarragona • Xiquets de Tarragona • Colles castelleres • Espineta amb cargolins • LGTBI • Documental Centreamèrica • Bibliòpsia • Albert Pijuan • Premi Pin i Soler • Hospital Universitari Joan XXIII • Prematuritat • Som Prematurs • Neopèdia • EMT (Empresa Municipal de Transports) • Port de Tarragona • Moll de Costa • Serrallo • Anella Mediterrània • Nàstic de Tarragona • Graella de programació • Oients FM Seccions (amb segons d’inici i final) Obertura del programa i sumari del dia • Inici: 34 • Final: 422 • Títol: Benvinguda, fred d’hivern i sumari de continguts • Resum: Presentació del dia, comentaris sobre el fred, presentació de l’equip i explicació de totes les entrevistes, tertúlies i seccions que ocuparan el programa (ciència, política, cinema, cultura, salut). Inclou avanç del Festival REC, Tarracoviennal, entrevista política i jornada de prematuritat. Espineta amb cargolins: balanç de la temporada castellera • Inici: 422 • Final: 597 • Títol: Temporada castellera 2025: grans fites i reptes • Resum: Àlex Alonso repassa el gran nivell de les colles grans (Valls, Vilafranca, Minyons, Jove) amb castells de 10, 2 de 9 nets i nous reptes. Analitza la situació de la Jove de Tarragona, els Xiquets de Tarragona, Sant Pere i Sant Pau i la Colla del Serrallo, i recorda els 15 anys dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Bloc publicitari i indicatius (Escant, Obramat, Port de Tarragona) • Inici: 597 • Final: 688 • Títol: Pausa publicitària i promoció cultural al Moll de Costa • Resum: Falques sobre el Festival Internacional de Fotografia SCAN al Moll de Costa, promocions d’Obramat per eficiència energètica, i espot del Port de Tarragona posant el Moll de Costa com a Rambla cultural a tocar del Serrallo. Entrevista científica: Karen de la Vega (ICIC) • Inici: 688 • Final: 1376 • Títol: Ciència amb gust de pizza: medicaments del futur des de l’ICIC • Resum: Entrevista extensa amb la doctora Karen de la Vega sobre la seva victòria al Falling Walls Lab Global Final 2025. Explica com utilitza l’analogia de la pizza per fer entenedor el disseny de nous fàrmacs, la col·laboració amb Johnson & Johnson, la importància de la comunicació científica, la seva vocació en química i farmàcia, i els seus plans de futur a Tolosa. Es reflexiona sobre la química com a motor de transformació social i s’apunta a un possible capítol del podcast Blau de Prússia. Falques: obres de clavegueram i espot institucional de l’ICIC • Inici: 1376 • Final: 1450 • Títol: Infraestructures urbanes i recerca química a Tarragona • Resum: Campanya d’Ematsa sobre la renovació de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja, destacant tècniques sense rasa; i espot de l’ICIC resumint la seva missió en química sostenible, salut i descarbonització des del campus Sescelades. Secció REC – Fem Soroll amb Laura Guàs • Inici: 1450 • Final: 1662 • Títol: El REC fa 25 anys: esquerdes de llum i cinema emergent • Resum: Laura Guàs presenta la nova secció diària dedicada al Festival REC. Es comenta el cartell de Marc Volpini inspirat en Leonard Cohen, l’esperit del festival com a espai per on entra i surt la llum de la creació, i les primeres projeccions del cicle “Fem Soroll” al CaixaForum. Es destaca la intensitat cinèfila del festival i la implicació personal de la periodista com a espectadora fidel. Indicatius, música i transició cap a la tertúlia • Inici: 1662 • Final: 1835 • Títol: Sintonia de pas: Leonard Cohen i transició a la política • Resum: S’escolta la cançó de Leonard Cohen vinculada a la frase del cartell del REC; breus indicatius de la ràdio i recordatori de l’horari del magazín abans d’entrar en la tertúlia política. Tertúlia política sobre pressupostos i cultura • Inici: 1835 • Final: 3642 • Títol: Pressupost 2026, cultura, memòria i xoc ideològic • Resum: Debat intens entre Sandra Ramos (PSC), Jordi Collado (Comuns) i Judit Gómez (Vox) sobre els pressupostos municipals 2026, l’ús del romanent, la priorització de cultura i festes vs. serveis socials i microurbanisme, el paper dels transfugues i el pacte antitransfuguisme. Es discuteix la inversió en cultura (Santa Tecla, Teta Fest, Premis ARC), es defensa el model de Tarragona Ràdio i la seva audiència, i el debat deriva cap a la memòria democràtica, el 50è aniversari de la mort de Franco, el paper dels moviments socials en la transició i les posicions revisionistes de Vox. També s’esmenten projectes Next Generation (Mamotreto, Parc del Francolí, colònia del Fòrum) i la nominació de Sílvia Tejedor i Sala Zero als Premis ARC. Falca musical i publicitària (Calçotfesta, publicitat general) • Inici: 3642 • Final: 3879 • Títol: Pausa musical i promoció d’esdeveniments i serveis • Resum: Blocs de publicitat amb música (tema dels Tiets), promoció d’espais publicitaris a Tarragona Ràdio, recordatori del Festival SCAN, falca del Tanatori Municipal i nova menció al Moll de Costa com a eix cultural i de lleure. Entrevista de portaveus: Jordi Collado (En Comú Podem) • Inici: 3933 • Final: 4979 • Títol: Habitatge, Sant Salvador i sanitat: les prioritats dels Comuns • Resum: Entrevista en profunditat amb Jordi Collado, que desenvolupa els detalls de l’acord pressupostari amb el govern: inversió acumulada en habitatge social, projecte de Les Oliveres, compra d’edificis per lloguer social, revisió de pisos turístics i bústia de denúncies. Explica el pla integral per Sant Salvador, el suport als blocs de colors, la seva visió de l’Àrea Metropolitana del Camp centrada en el transport públic, i canalitza les demandes de la Junta de Personal de l’Hospital Joan XXIII per més personal i millors condicions d’infermeria. També parla del projecte “Carrer” i de la moció veïnal dels blocs de colors que es debatrà al ple. Falques culturals i teatrals • Inici: 4979 • Final: 5071 • Títol: Teatre i recerca química: Antagonista Teatro i ICIC • Resum: Torn de publicitat: es repeteix l’espot de l’ICIC i es promociona l’obra “Los Centros de Lorca” de la companyia tarragonina Antagonista Teatro al Teatre Tarragona, reforçant el pes del teatre a la ciutat. Patrimoni i arqueologia: Tarracoviennal i amfiteatres romans • Inici: 5071 • Final: 6087 • Títol: L’amfiteatre de Tarragona i els amfiteatres del món romà • Resum: Joaquim Ruiz de Arbulo presenta la 7a Tarracoviennal, centrada en amfiteatres romans. Explica la funció dels edificis d’espectacles (teatre, circ, amfiteatre), el paper polític i religiós dels Ludi, i la transformació de l’amfiteatre tarragoní en espai sagrat arran del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi. Es fa un recorregut per altres amfiteatres de la Mediterrània (Itàlia, Àfrica, Cirenaica, Mèrida) i es detalla la necessitat d’un pla director que integri conservació, interpretació i mobilitat urbana. Es reflexiona sobre la coordinació entre institucions (Ajuntament, Generalitat, Estat, URV, ICAC, Reial Societat Arqueològica Tarraconense) i es fa autocrítica d’algunes intervencions recents. Cultura i creació: documental LGTBI i Bibliòpsia amb Albert Pijuan • Inici: 6122 • Final: 6898 • Títol: Drets LGTBI a Centreamèrica i escriptura amb humor negre • Resum: Doble bloc cultural. Primer, entrevista amb Adrián Silvestre sobre un documental que narra el periple migratori i la violència estructural contra persones LGTBI a Centreamèrica, amb comparació amb el marc legal català; convidada a la projecció i debat a l’Aula 502 de la Facultat de Lletres (URV, Campus Catalunya). Segon, conversa amb Albert Pijuan sobre la seva novel·la “Tsunami”, Premi Pin i Soler 2020, on explica la seva crítica a la colonització turística i l’ús de la tragicomèdia com a eina literària; també parla de la seva feina teatral (La tercera fuga al TNC, adaptació de “Permafrost”) i de com enfocarà el club de lectura Bibliòpsia des de la perspectiva de la tècnica d’escriptura. Salut i família: jornada de la prematuritat a Joan XXIII • Inici: 6898 • Final: 7144 • Títol: Petits grans herois: prematurs i cures humanitzades • Resum: Entrevista amb Jordina Pellejero, infermera supervisora de les UCIs neonatal i pediàtrica de l’Hospital Joan XXIII, per presentar la jornada de la prematuritat del dia 21. S’explica la importància creixent de la prematuritat, les activitats programades (presentació de contes, projecte Neopèdia, bosses que abracen, calendari solidari, projectes d’alimentació neonatal amb logopeda), i la voluntat de donar suport emocional i informació a les famílies. Tancament del programa i pas als informatius • Inici: 7144 • Final: 7174 (final de l’àudio) • Títol: Comiat de La Veu i arribada del butlletí informatiu • Resum: Josep Sunyer tanca el magazín, convida a assistir a la jornada de prematuritat, anuncia l’arribada del butlletí informatiu i recorda que l’endemà hi haurà una nova edició de La Veu de Tarragona amb nous continguts d’actualitat, cultura i proximitat.

  • 1h 59min

    Eclipsi, patrimoni i Nàstic: Tarragona en focus

    Resum general del programa En aquesta emissió de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio es combinen actualitat municipal, patrimoni, ciència, problemàtiques socials, esport i cultura. El programa avança entre falques, entrevistes de carrer i converses d’estudi, amb una estructura clarament magazín. Eixos principals del dia • Política local i pressupostos: Setmana clau a l’Ajuntament de Tarragona, amb comissió informativa i ple de pressupostos municipal a la vista. • Patrimoni Mundial compartit: Intercanvi entre Tàrraco i la Vall de Boí, totes dues declarades Patrimoni Mundial fa 25 anys. Tarragona rep una delegació de la Vall i es prepara la visita de retorn a la primavera. • Eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026: Espai extens amb l’astrònoma Georgina Servent, que explica la singularitat de l’eclipsi, per què Catalunya és un lloc privilegiat per veure’l i com fer-ho amb seguretat. • Actualitat del Nàstic de Tarragona: Tertúlia esportiva després d’una victòria ajustada, amb anàlisi de joc, assistència al Nou Estadi i debat sobre model de club i pressió de l’afició. • Emergència habitacional a Camp Clar: Veïns de les anomenades cases de colors denuncien la deixadesa estructural dels edificis, atribueixen responsabilitat a l’Agència Catalana de l’Habitatge i anuncien accions al ple municipal i possibles denúncies penals. • Cultura i música: Homenatge a Joan Baez amb la cantautora Montse Castellà, activitats de foment de la lectura per a joves, i concert de violoncel amb Gerard Flotats, a més de la secció d’opinió teatral i falques culturals vinculades al Teatre Tarragona, al Port de Tarragona i al festival de fotografia SCAN Tarragona. Idees força del programa • Tarragona es projecta com a ciutat de patrimoni, ciència i cultura, però alhora arrossega problemes socials greus en alguns barris. • L’eclipsi solar del 2026 s’aborda tant com una oportunitat científica i turística com un repte de gestió del territori i seguretat. • El debat sobre el Nàstic de Tarragona reflecteix la tensió entre sentiment, model econòmic i resultats esportius. 1. Obertura i marc informatiu del dia Presentació i agenda política • El programa arrenca amb l’indicatiu de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 i la salutació de l’equip. • Es destaca que és dilluns 17 de novembre de 2025 i s’emmarca la setmana com a decisiva pels pressupostos municipals: - Aquell dia hi ha comissió informativa. - Divendres hi haurà ple de pressupostos. - Es parla d’assemblees dels grups que poden donar suport als comptes de l’alcalde Rubén Viñuales. Avanç de continguts del programa Es fa un sumari molt ric de temes, però amb l’avís que les seccions “de veritat” començaran més endavant: • Patrimoni i aniversaris: visita de la Vall de Boí a Tarragona en el marc de Tàrraco 25 (25 anys de la declaració de Patrimoni de la Humanitat). • Esports: victòria del Nàstic de Tarragona 1-0 davant el Marbella; anunci de tertúlia amb el periodista esportiu Jordi Blanc. • Astronomia: eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 i anunci de conversa amb l’astrònoma Georgina Servent. • Barri i habitatge: denúncia dels veïns de Camp Clar (les cases de colors) per l’estat dels edificis i possible denúncia a l’Agència Catalana de l’Habitatge. • Cultura: homenatge a Joan Baez dins la tardor literària al Teatre Tarragona, amb la cantautora Montse Castellà. Aquest primer bloc serveix com a mapa del programa, però els continguts de fons (patrimoni, Nàstic, eclipsi, barris i cultura) arrencaran després de falques i seccions inicials. 2. Espineta en Tarragonins: 40 anys de Zona Zàlata i el teatre comunitari Opinió de Marta Grau La secció “l’Espineta en Tarragonins” dona veu a la formadora i dona de teatre Marta Grau, que reflexiona sobre els 40 anys de la companyia Zona Zàlata i estrena al Teatre Tarragona de l’espectacle: «Jo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos» Idees clau de la peça • Teatre i vida: presenta el teatre com un espai per buscar explicacions a allò que no en té de definitives. • 40 anys de trajectòria: la companyia Zona Zàlata representa: - Recerca escènica i experimentació. - Treball comunitari i diàleg obert entre participants. • Teatre com a eina social: - Cultura creativa com a eina d’integració. - Teatre com a aglutinador d’il·lusions i excusa per seguir buscant respostes. - Defensa del teatre comunitari com a forma de vida i espai de llibertat i respecte mutu. • Dret a decidir i diversitat: - Reivindica el dret a decidir col·lectivament què es fa, de què es parla i com es creix a través de les contradiccions. - Subratlla la importància d’educació, equitat i justícia social. «Llarga vida al teatre» és el tancament, en forma de declaració d’amor a l’escena i a la comunitat. 3. Tàrraco i la Vall de Boí: 25 anys de Patrimoni Mundial compartit Context de l’intercanvi • Es recorda que el cap de setmana una delegació d’uns 30 veïns i veïnes de la Vall de Boí ha visitat els monuments de Tàrraco, dins dels actes de Tàrraco 25. • Tàrraco i el conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí van ser declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO el mateix dia, el 30 de novembre, ara fa 25 anys, de manera que celebren l’aniversari conjunt. • Aquesta és la primera activitat realment conjunta entre tots dos territoris, amb idea de retorn a la primavera, quan Tarragona visitarà la Vall. 3.1. Entrevista a Sònia Bruguera, alcaldessa de la Vall de Boí Experiència a Tarragona • La delegació inicia la visita a la Torre dels Advocats, a l’Antiga Audiència, on: - Trepitgen una escalinata romana de 2.000 anys, fet que l’alcaldessa descriu com a emocionant. - Presideix l’acollida l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. • Diverses parades: Volta del Pallol, maqueta de Tàrraco i videomàping sobre la ciutat romana. Comparació romànic – romà • Bruguera subratlla que: - El romànic de la Vall i el romà de Tàrraco són molt diferents. - Cada patrimoni té el seu valor propi: - La Vall: esglésies romàniques en entorn natural privilegiat. - Tarragona: magnitud i importància històrica de la ciutat romana. Celebració dels 25 anys a la Vall de Boí • Han dedicat tot el mes de novembre a activitats: - Recuperació d’un vídeo històric de l’època de la declaració, amb testimonis de gent gran del territori. - Visites guiades i homenatge a Joan Perellada, exalcalde durant 24 anys i impulsor de la declaració. - Jornada per reflexionar sobre futur del patrimoni, reptes i oportunitats. - Festa final el 30 de novembre, amb repic de campanes i despenjada de pancartes, recreant el moment original de la declaració. Tres declaracions per a una vall petita Bruguera recorda que la Vall de Boí té tres reconeixements destacats: • Patrimoni Mundial pel conjunt d’esglésies romàniques. • Falles del Pirineu (Patrimoni Immaterial), festa del foc compartida amb altres valls pirinenques. • Certificació Starlight pel seu cel fosc i la qualitat d’observació astronòmica, vinculada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. «La Vall de Boí no només té romànic; té gent, gastronomia, natura i muntanyes» Entorn natural i muntanya • Destaca l’únic Parc Nacional de Catalunya a la vall, amb cims de 3.000 metres però també rutes assequibles per a tothom. • Esment especial per al pic del Llauset (Laúd), icònic en la vista des de Taüll i altres punts de la vall. • Situació climàtica: nevades a cotes altes i temperatures moderades al poble (7–8 °C en sortir aquell dia). Gastronomia i vida quotidiana • A la Vall, el que “toca” menjar és: - Vedella i xai, producte de proximitat. - Formatges i escudella tipus olla aranesa. • Gestió municipal: un sol municipi, Vall de Boí, amb nou nuclis de població, la qual cosa genera equilibri entre cohesió i complexitat (cal replicar actes a diferents pobles, respectar particularitats, etc.). 3.2. Entrevista a Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona • Celebra la visita de la Vall com una bona notícia per a la ciutat. • Subratlla l’estat de conservació de les estructures romanes i el valor de poder trepitjar les mateixes escales que emperadors com Adrià. • Posa en valor la singularitat de Tàrraco com a únic conjunt patrimonial de tot Catalunya declarat Patrimoni Mundial, mentre que la Vall aporta el seu romànic emblemàtic (Pantocràtor de Sant Climent de Taüll). • Anuncia que Tarragona retornarà la visita a la primavera (la prevista a l’hivern es va ajornar per agenda i tema de temperatures). 3.3. Entrevista a Nacho García, conseller de Patrimoni • Reforça la idea que el patrimoni romà de Tarragona és “únic”: - Trepitjar escales de 2.000 anys. - Veure el videomàping sobre la volta romana que sustentava el pòrtic de la gran plaça porticada imperial. Balanç de Tàrraco 25 • Anuncia una “traca final” d’actes els dies 28, 29 i 30 de novembre al Camp de Mart, amb música i festa. • Les dades d’assistència als actes i recintes patrimonials són “espectaculars”: - S’han superat de llarg les visites de tot l’any 2024. - Això demostra una implicació ciutadana notable, no només esforç institucional. 3.4. Veus de la delegació de la Vall de Boí Mireia (taquillera i formadora) • Treballa a les esglésies d’Erill la Vall o al Centre del Romànic. • Troba el màping de Tàrraco molt entenedor i educatiu, bona introducció abans de la visita física. • Destaca la importància de recursos digitals i immersius (realitat virtual, videomàpings) per apropar història i patrimoni als joves. Adrià Marín, director del Consorci del Patrimoni de la Vall de Boí • Subratlla la profunditat històrica de Catalunya, capaç d’oferir patrimoni rellevant de tots els segles. • Reivindica la importància de veure la ciutat i el seu espai, no només els monuments aïllats. • Té ganes de passejar per Tarragona més enllà dels grans elements monumentals. 3.5. Pont tecnològic: els màpings de Taüll i Tàrraco • Es recorda que el videomàping de Sant Climent de Taüll va suposar un salt espectacular en visites, en mostrar el Pantocràtor original de forma immersiva. • Hi ha un paral·lel amb el màping de la maqueta de Tàrraco a la Volta del Pallol, amb una part d’equip tècnic compartida. • A la Vall s’ha impulsat també el projecte “Els ulls de la història” al Centre del Romànic, una experiència immersiva que forma part d’un pla de sostenibilitat i d’un programa del Departament de Cultura. 4. Tertúlia esportiva: el Nàstic entre resultats, massa social i projecte de club La segona gran columna del programa és la tertúlia del Nàstic al Fòrum del Nàstic, amb la participació de: • Romà Cunillera, exjugador. • Lluís Pagès, aficionat. • Ricardo Pacheco, aficionat molt implicat en penyes i accions prèvies als partits. 4.1. Context esportiu: victòria i horaris televisius • El Nàstic ha guanyat 1–0 al Marbella després de dues derrotes consecutives. • L’entrenador Cristóbal Parralo reconeix que hi ha molta feina pendent però és més fàcil construir a partir d’una victòria. • Es debat l’horari estrany del partit (diumenge, 14:45–15:00 aprox.) imposat per la televisió (Movistar) i el model de la Primera Federació: - Malgrat l’horari, es registren 6.500 espectadors, xifra considerada molt bona. - Es destaca la presència creixent de gent jove amb la samarreta del Nàstic, tant a l’estadi com pels carrers i zones comercials. 4.2. Ambient social i activitats al Nou Estadi • El Ricardo explica la FIDOA (fideuà) popular prèvia al partit, amb 300 racions servides i bon ambient. • A la mitja part es presenta un videoclip d’un grup tarragoní (Sodi) rodat íntegrament al Nou Estadi. • Es considera que el club fa bé de generar experiències complementàries (menjar, música, activitats familiars) per atraure públic. 4.3. Debat econòmic: club, empresa i sentiment S’obre un debat intens sobre la naturalesa del Nàstic: • Ricardo Pacheco defensa que: - Un club avui és també una empresa. - No pot viure cada any perdent diners; això portaria a caure de categoria. - Cal trobar l’equilibri entre sentiment i viabilitat econòmica. • Lluís Pagès i Romà Cunillera matisen que: - Si només es parla de diners, es perd la Nastiqués i el vincle sentimental amb la ciutat i l’afició. - Reclamen viure amb el que es pot, no gastar per damunt de les possibilitats. «Si volem estar al futbol professional, hem d’acceptar el paper de les televisions, però també tenir projecte i no viure només al dia.» • Es recorda que la categoria (Primera Federació) ha estat plantejada com a professional, però el retorn televisiu encara és insuficient. • L’anècdota recurrent: la “piloteta de Màlaga” com a símbol de la línia fina entre pujar a Segona (amb un fort increment d’ingressos televisius) o quedar-se a Primera Federació. 4.4. Inestabilitat a la banqueta i pressió mediàtica • Es repassa que des de l’any 2000 el Nàstic ha tingut 29 entrenadors en 25 anys, una mitjana inferior a una temporada per tècnic. • Es critica la manca de projecte estable: - Es posa com a excepcions Vicente Moreno, Luis César en la primera etapa, Dani Vidal i César Ferrando, que van tenir cicles una mica més llargs. - S’assenyala que sovint els canvis responen a pressió de graderia i mitjans, més que a una planificació. • Romà Cunillera insisteix que es genera una pressió innecessària quan des de l’inici es diu que “no quedar primers és un fracàs”, i això condiciona jugadors, entrenador i directiva. 4.5. Plantilla: marxes, relleus i qualitat Es fa un repàs als jugadors que han marxat i la sensació de perdre “diferencialitat”: • Jugadors sortints esmentats: Víctor Narro, Antoñín, Pol Domingo, Miquel Leal, Gorostidi, Pablo Fernández, David Concha, Joan Oriol, i també el porter de la Canonja. • Opinions: - Per a Romà, molts d’ells aportaven qualitat individual alta (un contra un, centres, solidesa defensiva, experiència). - Però també es recorda que amb ells dos anys seguits no s’ha aconseguit pujar, i que alguns no volien continuar (casos de Narro, Antoñín, Miquel Leal). - En el cas de Pol Domingo, es comenta (de manera no oficial) que se li hauria proposat una rebaixa del 50% de sou, fet que el va empènyer a marxar. • Es destaca que la plantilla actual encara ha de demostrar si pot tenir recorregut per aspirar a l’ascens. 4.6. Arbitratges i play-off perduts • Es reobre el debat sobre la influència dels àrbitres en les tres finals de play-off perdudes (Màlaga, Villarreal B a Vigo i Real Sociedad B a Zubieta). • El periodista recorda que: - Tres àrbitres de finals que normalment haurien d’haver ascendit de categoria no ho han fet, i només un va pujar. - El comitè tècnic arbitral ha reconegut errades en alguna d’aquestes actuacions. • Romà relativitza el factor arbitral i posa l’accent en les ocasions fallades i els gols no marcats. 4.7. Valoració del partit contra el Marbella i calendari • Es coincideix que el triomf va ser: - Important pels punts, però - Partit molt pla i poc brillant, amb només un tram inicial de 20 minuts més vertical. • Es comenta la fragilitat del davanter centre actual (cau sovint a terra, poc pes ofensiu) i la manca de cornèrs i arribades. • Es reclama temps per a Cristóbal Parralo, però també resultats immediats perquè una mala ratxa el podria deixar sense marge. • Proper repte: desplaçament a Villarreal B (miniestadi), rival per sota a la taula però exigent; es recorda que a la pretemporada s’hi va perdre i ara “toca” guanyar. «La classificació està molt igualada; tot i les sensacions irregulars, el Nàstic és a només dos punts del play-off.» 5. L’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026: ciència, territori i cel fosc La tercera gran peça del programa és la conversa extensa amb Georgina Servent, cofundadora del Parc Astronòmic de Muntanyes de Prades i guia astronòmica acreditada per la Fundació Starlight. 5.1. Per què aquest eclipsi és tan especial? • Serà un eclipsi solar total visible des d’una franja que travessa Islàndia, Atlàntic, Galícia, Catalunya i Balears. • És el primer eclipsi total visible des de Catalunya des de 1905 (121 anys) i el proper no serà fins d’aquí més de 150 anys. • Per tant, es pot afirmar que cap persona viva ho ha vist abans des de Catalunya i pràcticament ningú que el vegi ara en veurà un altre des del nostre territori. «Som uns autèntics privilegiats: un fenomen únic que passa per casa nostra.» 5.2. Per què Catalunya és un lloc privilegiat? • Tot i que l’eclipsi travessa diverses zones, la franja de totalitat afecta: - Islàndia (clima molt variable, sovint ennuvolat). - Galícia (clima plujós i cobert sovint). - Catalunya, especialment Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, amb menys probabilitat de mal temps a l’agost. • Per això es diu que a nivell europeu “hem tocat la loteria”. 5.3. Horari, durada i visibilitat • L’eclipsi tindrà lloc el 12 d’agost de 2026. • La totalitat serà cap a dos quarts de nou del vespre, coincidint amb la posta de sol. • El fenomen consta de: - Fase parcial d’entrada: la Lluna comença a “mossegar” el Sol, visible arreu de Catalunya. - Fase de totalitat (en la franja adequada): entre 40 i 90 segons, depenent del punt; a Prades uns 50 s, a Terres de l’Ebre fins a un minut i mig. - Fase parcial de sortida: el Sol reapareix, però en moltes ubicacions de Catalunya ja s’haurà post el Sol, de manera que no es veurà completa. Recomanació pràctica • Per saber si des de casa o des del propi barri es podrà veure bé l’eclipsi, Servent proposa un exercici: El 29 d’abril de 2026, a dos quarts de nou del vespre, mireu on és el Sol des del lloc on penseu anar. És una simulació bastant aproximada de la posició del Sol durant l’eclipsi. • Cal assegurar-se que no hi hagi obstacles (edificis, arbres, muntanyes) a l’horitzó oest. 5.4. Punts d’observació i planificació pública • La Generalitat, amb suport dels agents rurals, ha fet un treball exhaustiu de camp per seleccionar 27 punts d’observació prioritaris a Catalunya, molts al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre (Canal, Aldea, Altafulla, l’Ametlla, Amposta, Tarragona ciutat, entre altres). • Es crea el portal eclipsicatalunya.cat, on es pot trobar: - Mapa interactiu dels punts recomanats (amb enllaç a Google Maps). - Simulació del fenomen (es veu com la Lluna va cobrint el Sol). - Llista d’activitats astronòmiques previstes el 2026 arreu del territori (xerrades, observacions, tallers). - Informació sobre durada de la totalitat a cada municipi. • Es calcula capacitat per a uns 85.000 observadors i 40.000 vehicles entre els diversos punts habilitats. 5.5. Seguretat: com mirar el Sol (i com no fer-ho) • Normes bàsiques: - Mai mirar el Sol directament a ull nu. - Prohibit usar radiografies, vidres enfosquits o filtres casolans. - Només ulleres homologades d’observació solar i filtres solars específics per a telescopis. • Fins i tot amb ulleres homologades no s’ha de mirar el Sol de manera continuada: - Es recomana mirar uns 10 segons, descansar i compartir ulleres. - No superar 3–4 minuts acumulats seguits. • Els telescopis i prismàtics han d’estar preparats amb filtres solars adequats; mirar el Sol amb un instrument òptic sense filtre és extremadament perillós. «Sobretot, que a ningú se li acudeixi mirar el Sol amb prismàtics o telescopis que no estiguin preparats.» 5.6. Fenòmens associats: perles de Baily i pluja de Perseids • Perles de Baily: - Just abans de la totalitat, es veuen petites “perles” de llum al voltant del disc lunar, causades per les valls de la Lluna que deixen passar els últims rajos del Sol. - És un dels moments més espectaculars i fotogènics de l’eclipsi. • Pluja d’estels de les Perseides: - Coincideix amb la data de l’eclipsi (nit del 12–13 d’agost). - Després de la totalitat, qui es quedi en una zona de cel fosc podrà gaudir també de la pluja d’estels de Sant Llorenç. 5.7. Fotografia vs. experiència • Servent recomana no obsessionar-se amb les fotos: - 50–90 segons de totalitat passen molt ràpid. - Entre preparar la càmera, enfocar i ajustar paràmetres, es pot perdre el moment. - Els especialistes ja faran fotos d’alta qualitat; el públic general hauria de prioritzar viure l’experiència amb els propis ulls (protegits quan calgui). 5.8. Cel fosc, contaminació lumínica i salut A partir de l’eclipsi, s’aprofundeix en la importància de preservar els cels foscos: • Muntanyes de Prades tenen certificació Starlight com a destinació turística astronòmica gràcies al Parc Natural de la Serra de Montsant, l’Ajuntament de Prades i la Generalitat. • Impactes de la contaminació lumínica: - Fauna: desorientació d’aus, dificultat de les tortugues per tornar al mar, alteració de ritmes nocturns. - Flora: modificació dels ritmes circadians de les plantes. - Salut humana: la llum blanca excessiva a la nit altera la segregació de melatonina i pot afectar el descans i el sistema hormonal. • Molta gent mai ha vist la Via Làctia, pel predomini de la il·luminació urbana. 5.9. Turisme astronòmic: Prades com a pol internacional • El Parc Astronòmic de Muntanyes de Prades ja ha rebut moltes peticions internacionals per l’eclipsi: - Grup de 60 japonesos que ja tenen reservada estada a Prades. - Grup de brasilers i altres col·lectius estrangers. • El Parc organitzarà un Festival de l’Eclipsi de quatre dies (activitats familiars, observacions solars, tallers, concerts, masterclasses d’astrofotografia amb especialistes com Bright Falls, etc.). • Al web parcastronomicprades.cat es pot consultar el programa. 5.10. Mobilitat, riscos d’incendi i sentit comú • Molts punts d’observació són en espais naturals i forests; a l’agost el risc d’incendi és alt. • Es fa una crida a: - No encendre foc. - Respectar indicacions dels Agents Rurals i autoritats. - Mantenir respecte absolut per l’entorn i per la resta d’observadors. «Demanem respecte per les persones, per l’entorn i pel medi natural. I sobretot, sentit comú.» 6. Emergència habitacional a Camp Clar: les cases de colors En la secció “De ponent a llevant. La veu de Tarragona, en ruta”, el periodista Miquel González i l’equip es desplacen a Camp Clar, concretament a les anomenades “cases de colors”. 6.1. Origen dels blocs i situació actual Carmen Martos i José Luis, veïns i portaveus, expliquen la història: • Els blocs es van construir fa uns 40 anys com a habitatge de protecció oficial del Ministeri de la Vivenda. • Hi havia dues opcions: - Lloguer. - Compra amb entrada econòmica. • Segons relata la Carmen, el Ministeri va recollir entrades i posteriorment va desaparèixer com a gestor, deixant els veïns 7–8 anys sense saber on pagar. • Finalment, l’antiga ADIGSA, avui Agència Catalana de l’Habitatge, es fa càrrec del barri, mantenint condicions similars. 6.2. Propietats mixtes i comunitats fracturades • Avui, aproximadament el 70% dels pisos són de titularitat de l’Agència Catalana de l’Habitatge, la resta són de propietaris particulars que ja han acabat de pagar. • Efectes sobre la convivència: - Pisos de l’Agència buidats i ocupats sense control (portes rebentades, interiors degradats). - Veïns propietaris continuen pagant comunitat, ascensor, llum i altres despeses, mentre molts pisos de l’Agència no contribueixen. «Som nosaltres qui mantenim les escales, i conviem amb pisos ocupats i abandonats.» 6.3. Degradació estructural i risc per a la seguretat • Es descriu la situació dels blocs, sobretot un d’ells, com a “a punt de caure”: - Filtracions d’aigua constants que calen murs i fonaments. - Escales sense subministraments (llum, ascensors inoperatius). - Parets fora de lloc, amb temor que siguin de contenció. • La Carmen afirma que el deteriorament s’ha intensificat els darrers 10–12 anys, coincidint amb una aparent “desconnexió” de l’Agència. • Parla d’una sensació d’abandonament institucional i fins i tot d’una suposada voluntat de convertir la zona en una mena de gueto. 6.4. Fons Next Generation i prioritats qüestionades • La Carmen i en José Luis denuncien que: - Hi havia fons europeus (Next Generation) per a barris vulnerables i rehabilitació. - Segons ells, l’Agència ha utilitzat aquests recursos per remodelar parcialment façanes o blocs de lloguer íntegres (on tot és de l’Agència), i no per resoldre problemes estructurals interns (clavagueram, aigua, ascensors, etc.). • Es queixen que, per exemple, en un bloc “rosa” s’ha refet diverses vegades la plaça i les rampes, mentre els blocs “verds” tenen 0 intervenció de fons profunds. 6.5. Accessibilitat i rampes • José Luis explica que fa anys que demana una rampa d’accés a la seva escala (mixta de lloguer i propietat): - L’Agència li respon que la rampa l’han de pagar els propietaris, i després ells abonaran la seva part. - Però en una obra recent (derramament), l’Agència va trigar dos anys a pagar el que li tocava. • Hi ha escaleres sense rampa tot i tenir veïns amb mobilitat reduïda. 6.6. Acció política i via legal Accions ja fetes i previstes • Els veïns ja han fet rodes de premsa i visites guiades per mostrar l’estat dels edificis. • Han mantingut trobades amb grups parlamentaris al Parlament de Catalunya, traslladant la seva situació. • Anuncien: - Assistència al ple municipal de Tarragona del divendres següent, per fer sentir la seva veu. - Intenció de presentar una denúncia penal contra l’Agència Catalana de l’Habitatge si no hi ha resposta. Què demanen a l’Ajuntament de Tarragona? • Que vetlli pels ciutadans i garanteixi una convivència digna i condicions adequades a canvi dels impostos que paguen. • Que faci de mediador i impulsor de solucions davant la Generalitat i l’Agència de l’Habitatge. Objectius de la denúncia • Reclamar: - Indemnitzacions pels veïns, perquè se senten abocats a haver de marxar contra la seva voluntat. - Possibilitat de reallotjament o compensació pels anys d’afectació i danys materials i psicològics. 6.7. Impacte psicològic i vida quotidiana • Es remarca que la situació és “insostenible”: - Estrès constant, por a col·lapses, sensació d’injustícia. - Veïns que parlen de malalties, ansietat i esgotament. «La paciència i la convivència tenen un límit. Si això no canvia, o ens portaran al manicomi o ens donarà un infart.» • S’estima que hi ha uns 500–600 veïns afectats directament. 7. Bloc cultural: Joan Baez, lectura i música clàssica El tram final del programa es dedica a la cultura, amb connexions amb la tardor literària i l’activitat musical local. 7.1. Homenatge a Joan Baez amb Montse Castellà La cantautora Montse Castellà explica l’espectacle: “Homenatge a Joan Baez, la veu que no calla” que es farà dijous a les 19.30 h al vestíbul del Teatre Tarragona, dins la tardor literària. Per què Joan Baez? • Baez és presentada com: - Figura única i irrepetible de la cançó d’autor. - Exemple de coherència entre cançó i compromís vital: allò que canta ho practica (drets civils, pau, compromís social). - Referent que mereix homenatge en vida (té 84 anys i ja està retirada dels escenaris). Relació personal de Montse Castellà amb Baez • L’any 2019, en l’última gira mundial de Joan Baez, Montse la va acompanyar a: - Sitges (Terramar). - Sant Feliu de Guíxols (Porta Ferrada). • Van compartir - Duet a l’escenari. - Dies de convivència (hotels, assajos, trajectes), més enllà dels 4 minuts de cançó. • Aquesta relació permet que el tribut sigui “oficial”: - Castellà ha traduït i adaptat al català moltes cançons del repertori de Baez. - Ha compartit els textos amb la mateixa Joan Baez, que li ha enviat un missatge d’agraïment per “honorar-la d’aquesta manera tan bonica”. Contingut de l’espectacle • Format íntim: Montse Castellà (veu i guitarra) + Borja Penalba (guitarra). • No és un “copia–enganxa” dels arranjaments originals, sinó: - Arranjaments nous en ritme i textura. - Traduccions al català acurades, buscant dir el mateix que les lletres originals o de l’autor que Baez versionava (Bob Dylan, etc.). • L’espectacle combina: - Cançons interpretades en directe. - Relat biogràfic i context històric (moviment pels drets civils, protestes contra la guerra, etc.). - Referències al documental recent sobre Baez i reflexions sobre la seva trajectòria. Dimensió literària • Es debat si les lletres de cançons poden considerar-se poesia. • Castellà defensa que en la cançó d’autor la música i la lletra tenen el mateix pes, i que una bona lletra hauria de poder llegir-se sense música i seguir tenint sentit i força. 7.2. Festa de la lectura al Centre Cultural de l’antic Ajuntament Entrevista a Ariadna Blanca, una de les cinc joves impulsores d’una associació pel foment de la lectura sorgida de l’Institut Pons d’Icart. Origen de la iniciativa • Va néixer com una activitat a classe de literatura catalana al centre. • Van fer cartells, visites a aules i una primera trobada lectora per Sant Jordi que va tenir molt èxit. Nova cita oberta a la ciutat • Organitzen una “Festa de la lectura”: - Divendres, de 18 a 20 h al Centre Cultural de l’antic Ajuntament. - Adreçada principalment a joves de 2n a 4t d’ESO, però oberta a tothom interessat. • Dinàmica: - Cada participant ha de portar un llibre que estigui llegint. - Primer tram de lectura en silenci compartit. - Segona part de posada en comú, on s’expliquen els llibres, s’intercanvien recomanacions i es generen converses. «Només cal portar un llibre i moltes ganes de llegir i socialitzar.» • Si l’experiència funciona, volen repetir-la cada estació (hivern, primavera, estiu), creant una mena de club de lectura obert i flexible. 7.3. Concert de violoncel de Gerard Flotats Entrevista breu al violoncel·lista Gerard Flotats, que presenta el concert “Contrastos sobre cordes” dins els Dimarts Musicals de Joventuts Musicals: • Dimarts, 19 h, a l’Auditori de la Diputació (c. Pere Martell). Concepte del concert • Recórrer la història del violoncel a través de peces de diferents èpoques: - Suite núm. 1 de Bach (barroc): una de les primeres grans obres per a violoncel sol. - Obres del segle XX i una peça escrita fa cinc anys. - Un arranjament propi dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, en homenatge a la seva ciutat natal. Estil i argument • Programa per a violoncel sol, posant en valor el so “humà” de l’instrument, sovint descrit com el més proper a la veu humana. • Flotats viu actualment a Londres, però vol portar a Catalunya aquest recorregut musical i identitari. 8. Publicitat, serveis i tancament musical Al llarg del programa s’insereixen diverses falques publicitàries i institucionals que reforcen el context local i econòmic de Tarragona: • SCAN Tarragona – 12è Festival Internacional de Fotografia, posant el Moll de Costa del Port de Tarragona com a espai cultural clau. • Port de Tarragona – promoció del Moll de Costa com a Rambla de la Cultura i del barri marítim El Serrallo com a espai de gastronomia marinera. • EMATSA – obres de millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja, amb tècniques poc invasives. • ICIQ (ICIC) – recerca en química sostenible, salut i descarbonització al campus de Sescelades. • PortAventura World / PortAventura Club – proposta de passi anual com a regal familiar. • Anuncis d’empreses com Obramat (material de construcció i eficiència energètica) i el Tanatori Municipal de Tarragona (obres de reforma i millora energètica). • Espots propis de Tarragona Ràdio: es reivindica la graella de programació, programes com Tarragona Esports, espais de justícia global com La Porteria, i la idea de la ràdio com a som 40.000 (veus de ciutat). Tancament musical • El programa es tanca amb el “temacle” triat per la Sílvia García: - Homenatge a Enrique Urquijo (Los Secretos), concretament amb la peça “Ojos de gata”, coincidint amb l’aniversari de la seva mort (1999). Un final melancòlic que lliga amb la línia d’homenatges musicals del programa (Urquijo al principi i al final, i Joan Baez al tram cultural). Conclusió Aquesta edició de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 ofereix un retrat polièdric de la ciutat i el seu entorn: • Una Tarragona patrimonial i global, que celebra 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial i s’agermana amb la Vall de Boí. • Una Tarragona científica i astronòmica, enfocada en l’eclipsi solar total del 2026 com a gran esdeveniment públic. • Una Tarragona esportiva, que viu el Nàstic de Tarragona com a símbol identitari i espai de debat sobre model de club i pressió social. • Una Tarragona socialment desigual, on barris com Camp Clar reclamen solucions urgents davant la degradació del parc d’habitatge públic. • Una Tarragona culturalment activa, amb teatre comunitari, homenatges musicals, festivals de fotografia, foment de la lectura i música clàssica. En conjunt, el programa fa de mirall de la ciutat, alternant entusiasme i orgull per la projecció de Tarragona amb la denúncia de realitats incòmodes que encara s’han d’afrontar.

  • 1h 59min

    ESCAN i IA, pionera dels castells i pelegrí del Jubileu

    Panoràmica de l’episodi La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 obre amb opinió sobre memòria i esport, entra de ple en el Festival ESCAN amb un debat potent sobre intel·ligència artificial i fotografia, i ofereix una conversa inspiradora amb la Carme “Cuca” Ferrer, pionera dels Castells als Xiquets de Tarragona. També es presenta el pelegrinatge "Caminem amb Esperança" del Jubileu 2025, un complet resum setmanal d’actualitat local i les estrenes més destacades de cinema i sèries. Opinió inicial: memòria, esport i territori Pere Valls (Consell Esportiu del Tarragonès) reflexiona sobre la importància de la memòria, el valor social de l’esport i el paper estratègic del Port de Tarragona en el desenvolupament del Camp de Tarragona. Idees clau: Fer esport és fer salut i teixir comunitat. El port ha estat i és motor econòmic i social del territori. "Tarragona sense el port seria una altra cosa." Fotografia i IA a l’ESCAN: mirada crítica i propostes (Arxiu de Tarragona, El Mèdol, MNAT) Projecte central: On comença la llum (Mer Haussmann) Exposició a l’Arxiu de Tarragona que reinterpreta la memòria visual del segle XIX amb IA per incloure dones en escenaris on no eren visibles (taverna, cursa de bicicletes, submarí...). Debat obert: és fotografia una imatge generada per IA? Risc per a la veracitat periodística i la confiança. Potencial artístic quan s’explicita i s’usa amb criteri. "Si entenem la fotografia com llum registrada per un sensor o pel·lícula, què és una imatge 100% generada per ordinador?" Altres propostes destacades ESCAN Films (El Mèdol, espai L): càpsules de vídeo tot el dia. Albert Calvet: performance fluvial sobre contaminació i rius. Irene Visa: “sinfonia visual” de l’aigua i les fonts de Montjuïc. Podcast Òcul (amb Alexandra Laudo) des de l’ESCAN i en obert a les plataformes de Tarragona Ràdio. Co-producció amb El Mèdol: Paula Artés investiga explotació de recursos hídrics a Guatemala i l’impacte de les multinacionals. Bloc (MNAT) amb Jonas Forcini: fotografia subaquàtica sobre sediments al Delta i la petja de la civilització. Temàtica d’enguany: l’aigua. Activitats gratuïtes i rutes fotogràfiques amb la xarxa de centres cívics. "En l’art pots fer el que vulguis; en periodisme, la veracitat és irrenunciable." Cafè, Copa i Puro: Carme “Cuca” Ferrer, una vida entre cel i terra Pionera als Xiquets de Tarragona (des de 1974) Carme Ferrer “Cuca”, probablement la dona en actiu més veterana del món casteller tarragoní, explica com va obrir camí quan les estructures socials encara no permetien a les dones pujar als castells. Records d’infantesa a la Part Alta (carrer Roser), família castelleríssima i primeres proves fins a esdevenir referent. Castells memorables i valors de colla Pilar caminant històric per Santa Tecla fins a la Plaça de la Font, superant una lesió greu i amb el suport de la colla. Record emocionat del 5 de 9 de fa 10 anys i la sensació de culminar un procés llarg. La colla, escola de treball, constància i humilitat: cohesió entre experiència i joventut. "La clau del castell la té la canalla." "Per remuntar: treball, treball i treball." Pelegrinatge “Caminem amb Esperança” (Jubileu 2025) Primera processó d’aquest tipus a la ciutat: oberta, inclusiva i transversal (Pastoral de la Salut i Pastoral Social), amb entitats diocesanes i no diocesanes. Recorregut: des del carrer de les Coques (antic hospital de Santa Tecla, avui Consell Comarcal del Tarragonès) fins a la Catedral de Tarragona (entrada per la porta santa i missa solemne a les 12 h). Ambient festiu previ (10:30): animació amb Els Tecles, gegants, escoles i repic de campanes dels campaners. Sentit del pelegrinatge: caminar cap a Déu en fraternitat, testimoni de fe i atenció als més vulnerables. "És quelcom més que caminar: és un temps de gràcia i de testimoni compartit." Resum de la setmana: turisme, neteja, emprenedoria i cultura Economia i territori Càmpings Costa Daurada – Terres de l’Ebre: sostenibilitat, innovació i competitivitat com a eixos de futur; fort atractiu per al mercat centreeuropeu. Ciutat i serveis Neteja urbana: suport veïnal a la concentració per exigir millores estructurals; reconeixement als primers canvis amb Urbacer i demanda de seguiment. Emprenedoria jove Llançadora “Beques per emprendre” (Autoocupació): 12 places a Tarragona (39 a Catalunya). Sou durant 12 mesos per desenvolupar projectes en fase inicial. Comunitat i cultura 1a Festa de la Igualtat i la Diversitat a El Serrallo: música, gastronomia i missatge d’amor lliure i drets humans. 50 anys de l’Hospital de Santa Tecla com a centre docent: transició cap al treball en equip i llavor de la Universitat Rovira i Virgili (URV). 30 anys del Consell Social de la URV: pont universitat–societat. Agenda: Mostra de bolets; novetats de DO Tarragona i DO Conca de Barberà; teatre a Teatres de Tarragona i Teatre Tarragona; Simfonia núm. 2 de Mahler. Pantalles: estrenes de cinema i sèries Cinema Gaua (thriller de bruixeria basca, segle XVII): mitologia i inquisició, relats de por al bosc. Alfa (Júlia Ducournau): amor familiar, dol i addicció en clau íntima. La larga marxa (Stephen King): futur distòpic on només un sobreviu a una marxa letal. Ahora me ves 3: tercera entrega de mags i atracaments. El mejor: thriller esportiu amb quarterback entre opció de redempció i malson. Diamond Love: terror rural entre realitat i bogeria. Todos los lados de la cama: comèdia d’embolics generacionals. Los colores del tiempo: herència familiar i tresors amagats. La Patrulla Canina en Navidad: salvant el Nadal amb gossets en missió. Sèries i plataformes Movistar Plus+: nous crims de Carles Porta (Crims). HBO Max: Seduction. Amazon Prime: La que se avecina (T16), capítol 200. Apple TV+: Palm Royale (T2). Netflix: El cuco de cristal (adaptació Javier Castillo). Disney+: especial de Nadal dels Jonas Brothers. 3CAT: nova temporada de Joc de cartes. SkyShowtime: The Paper (spin-off de The Office). Apunts esportius Prèvia del Nàstic de Tarragona–Marbella FC al Nou Estadi Costa Daurada i crida a viure la jornada a Tarragona Ràdio.

  • 1h 59min

    Lorca a Tarragona, bolets, DO i festa al Serrallo

    Panorama general del programa Tarragona Ràdio obre una edició molt completa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 amb cultura, natura, enogastronomia, comunitat, humor i arts escèniques locals. Cultura: Lorca torna a Tarragona (90 anys de la visita) L’espectacle “Lorca entre Dionísos i Bacus” (Palau de Fires i Congressos) Protagonistes: Marc Jornet (dramaturg) i Xavier Pastrana (director del Cor Ciutat de Tarragona). Proposta coral, musical i de dansa amb textos de conferències de Lorca (el duende, les cançons de bressol i la mirada sobre Góngora) i arranjaments nous fidels a l’esperit lorquià. Escenografia immersiva a l’“espai polivalent” (aforament limitat a 200 persones) amb posada en escena de 360º. Convé destacar la connexió de Lorca amb Tarragona (Santa Tecla, grallers i l’antiguitat clàssica) i el respecte escrupolós als seus acompanyaments pianístics originals. "La música arriba directa a l’ànima, via directa." • Hora: 21.00 Natura: 14a Mostra de Bolets (Associació Micològica de Tarragona) Collites, canvi de temps i consells de seguretat Terreny: Pati Jaume I (dissabte i diumenge). Equip en sortida al Port de Cantó, Ports de Beseit i zones del Camp de Tarragona. Any irregular: pluja sí, però temperatures altes; florades curtes i poca varietat. Objectiu: mostrar tant comestibles com espècies tòxiques per educar el públic. Consells clau: Civisme al bosc: no destrossar, no malmetre els ecosistemes. Seguretat alimentària: > "Si no el coneixes, no te’l mengis." Portar exemplars sencers i consultar experts (dimarts a l’Institut Vidal i Barraquer). Enogastronomia: Fira Tarragona Marida i estat de les DO Diàleg amb les DO del territori Participants: Maria Rosa Blanc (denominació d’origen de Tarragona), Elisabet Faez (Conca de Barberà) i Salus Álvarez (Priorat). Collita 2025: Millor que l’any anterior en volum (Tarragona +20/25% vs. fa 1-2 anys), alta qualitat al Priorat per la sanitat de la vinya amb poca pluja. Varema avançada (calor a l’agost). Enoturisme: rutes actives tot l’any (cal reservar); experiències als cellers i festes locals del vi gairebé cada cap de setmana. Reptes: Cartes de vins a restaurants: cal més presència de producte local (objectiu 50-60%). Grans superfícies: barrera de preu, volum i marques; el canal natural dels cellers artesans és restauració, botiga especialitzada i venda directa en celler. Fira Tarragona Marida (Passeig de les Palmeres) Dates: 14-16 de novembre, a tocar del Balcó del Mediterrani i del tram de Tocar ferro. Propostes: cuina en directe, activitats familiars, música, podcasts i vins de les 8 DO de la demarcació. Comunitat: Festa de la Igualtat i la Diversitat al Serrallo Un dia sencer de convivència, cultura i drets Lloc: El Serrallo (barri mariner). Organitza l’Associació de Veïns. Contingut: esmorzar de sardines, fideuada, musclos, bingo, DJs i música urbana; lectura de manifest per Cinta Pastor. Missatge: defensa dels drets humans i LGTBIQ+, memòria i lluita feminista, i suport al sector pesquer del barri. “Els drets s’han de defensar cada dia; el poble salva el poble.” Humor: meta-humor, “hype” i acudits impossibles Secció “Fem l’humor” amb Miquel González: definició de hype, metagags radiofònics i acudits delirants. Gag recurrent: l’entrevista amb l’alcalde “efectivament” i el tast d’anglesismes (Iron Man / “I don’t know”). Arts escèniques locals: estrenes i aniversaris Zones Al·lata – 40 anys Espectacle: “Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos” (textos de Rafael Alberti, eco del surrealisme – Chaplin, Keaton – i música en directe dirigida per Anton Baixeres). To: tràgicòmic, poètic i grotesc sobre les contradiccions humanes i la necessitat de comunitat. Sala Trono – “Lo de Jaume I” (Companyia Celcia) Autoria/Equip: Arnau Fà i Paula Moles (amb música de Marc Sambola), sàtira política i musical de creació pròpia en català. Sinopsi: una presidenta extrema de la Generalitat (Lídia Ubiols) vol “purificar” la catalanitat a partir d’una relíquia biològica atribuïda a Jaume I. Referents: Dames i Vells, Polònia, La Cubana i Monty Python. Altres moments destacats OPI “Espineta en Tarragonins” de Pau Ricomà: la música com a llenguatge universal que activa emocions col·lectives. Esports: espais del Nàstic i prèvia de partit al Nou Estadi Costa Daurada. Tancament musical amb temacles i pas al Butlletí informatiu.

  • 1h 59min

    50 anys de Santa Tecla, bodes, emprendre i TEDxWomen

    Panorama general • Programa de "La Veu de Tarragona - Camí cap als 40" (Tarragona Ràdio) amb una graella ben variada: sanitat i docència (50 anys de Santa Tecla), fira de bodes Boig per tu, emprenedoria juvenil (Llançadora), TEDx Via Augusta Women, cultura i esport (podcast del Nàstic), i gastronomia. • L’episodi combina entrevistes, testimonis històrics, agenda i una píndola culinària, amb un fil local molt marcat: Rambla Nova, Museu del Port de Tarragona i entitats de ciutat. Salut i història sanitària: 50 anys d’hospital universitari a Santa Tecla Orígens i model docent • El 1975 l’Hospital Universitari Santa Tecla inicia la docència de pregrau amb la Universitat de Barcelona (UB), després d’anys d’enllaç amb l’Escola d’Infermeria (des del 1954). • Acreditació docent, curs rotatori de 6è i primeres places abans de la implantació del MIR: pioners a la demarcació. • El canvi de model: de professionals aïllats a treball en equip amb assistència, docència i recerca integrades. "Era duro… dos médicos para todo" – testimoni d’aquells primers anys d’urgències. De Santa Tecla a la URV • La maduresa docent i la xarxa amb el Clínic i la UB van assentar el camí cap a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Facultat de Medicina (1991). • Context sanitari pre Llei General de Sanitat: convivència entre beneficència, hospitals militars i Seguretat Social, fins a la universalització (1987-88). Innovació, tecnologia i futur • Tres palanques del canvi hospitalari: radiologia, laboratori i quiròfans (esterilitat i flux laminar). • Canvi en resultats clínics: d’un maluc trencat com a risc vital a una traumatologia reparadora amb pròtesis. • Envelliment i prevenció: més centenaris, cronicitat ben gestionada, estils de vida i diagnòstic precoç. • Futur: tercerisme i referència, nous fàrmacs (immunoteràpia, bioenginyeria), intel·ligència artificial i robòtica quirúrgica com a palanques de precisió i seguretat (sempre amb la mà del cirurgià al timó). "La gran revolució… són els nous fàrmacs" – Dr. Joan Mariat Serra. "Hoy en día me considero todavía teclero de la Tecla" – exresident. Bodes: la fira “Boig per tu” (Casa Joan Miret, Rambla Nova) Format i experiència • Jornada única (12:00–19:00): showrooms, tastets, música, desfilada, simulació de cerimònia i festa. • 25 expositors del sector nupcial; aforament registrat per focalitzar el públic realment interessat. Serveis clau i tendències • Vestuari nuvi/núvia, perruqueria i estètica, organització integral (wedding planner), càtering, DJ, fotomató… • Tòpics que canvien: de restaurant clàssic a masies i espais singulars, cerimònies a l’aire lliure, “hora loca” i festa prolongada. • Personalització per damunt de modismes: coherència d’estil, acompassar nuvi i núvia amb l’escenari i la seva personalitat. "Com et vols sentir?" – la pregunta que guia el vestit i el look. Pressupost, timing i bones pràctiques • Costos orientatius: 20.000–25.000 € (70 pax aprox.); el sorteig d’un lot valorat en ~2.000 € ajuda a despeses. • Proves: vestit (6 setmanes i 2 setmanes abans), ajustos finals; perruqueria/maquillatge, prova dins del darrer mes. • Consells: evitar “copiar” una boda aliena, deliberar el llistat (pares versus parella), gaudir del procés. Emprenedoria: Llançadora de beques per emprendre (Autoocupació) Què és i a qui va adreçat • Programa d’un any amb sou per a joves de 18 a 29: formació dual ocupacional (500 h), coworking i acompanyament per convertir idees en negocis. • Requisits: estar a l’atur i tenir una idea viable (fase inicial o mitjana). No per a projectes ja en explotació. Selecció, perfils i vida al programa • 12 places a Tarragona (39 arreu). Procés amb dinàmiques, encaix d’equip i vocació per sobre de la idea en abstracte. • Casos: companyia de teatre local, plataforma online de repàs per estudiants, impressió 3D, hostaleria temàtica… • Rutina: matins de classe (màrqueting, gestió, vendes, finances) i tardes de coworking; tutories individuals. Consells: perseverança, validar amb MVP i entrevistes, ajustar el rumb segons el feedback del mercat. Cultura i esport Literatura • “Espineta amb Tarragonins” amb Carme Mas: apropament a la poesia com a relectura personal. Del haiku urbà a la tradició clàssica; el poema com a diàleg amb la memòria. "Tenia exactament els teus ulls. Què volies dir-me?" — la interpel·lació que activa records i emocions. Podcast 1886: Història d’un escut (Nàstic de Tarragona) • Repàs als presidents del club: de Joan Estiles (1886) a Lluís Fàbregas (2024), passant per l’era d’or dels 40 (ascens a 1a), el nou estadi a la Budellera (anys 70), la SAD (2002) i l’ascens a Primera (2006). • Veu institucional, arxiu sonor i context social-esportiu: memòria grana i identitat tarragonina. Música • Via d’Alma posa banda sonora a la franja musical del programa. TEDx Via Augusta Women (Museu del Port de Tarragona) Format i objectiu • Xerrades TEDx amb veu femenina: ciència, empresa i societat, amb mirada proactiva i divulgativa. • Equip organitzatiu de 20 voluntàries, espai singular a la segona planta del Museu del Port de Tarragona. Temes i ponents • Menopausa en positiu (Marta Mercè); migracions i xarxes de dones (Francesca); • Educació sexual adolescent (Clàudia Vinyals); • Projecte Mama Proof (Mavi Villatoro) i innovació premiada per la NASA (M. Jesús Puertas); • Mobilitat i Dignitat de les Vies (Anna Gómez). • Fil conductor: el circ com a metàfora de descoberta, espectacle i identitat (ressonant amb el passat clàssic de la ciutat). Gastronomia: suquet de peix del Petit Tarracó Recepta de la xef Helena Gerasim • Fumet: sofregit generós (ceba, all, pastanaga), caps i espines (galeres, corball, rap…), 3–4 hores a foc per concentrar. • Base: picada (ametlles, all), oli, all i julivert; s’hi afegeix la salsa calenta i el fumet. • Peix: preferència pel rap (carn ferm, sense espina central) i marisc (gamba, musclo). Patata bullida a part i incorporada al final. • Consell: cocció curta del peix per textura melosa; encara més bo l’endemà. Postres recomanat: tarta de formatge cremosa i no massa dolça. Idees clau • Santa Tecla, 50 anys de docència i innovació: del model UB–Clínic a l’ecosistema URV. • Bodes a mida: experiència integral i personalització, pressupost i timing realistes. • Llançadora: formació amb sou i validació de mercat per a joves emprenedors. • TEDxWomen: veus que obren finestres en clau femenina i comunitària. • Cultura i esport: memòria viva del Nàstic de Tarragona i música local.

  • 1h 58min

    Infraestructures, brossa i Fira Marida a Tarragona

    Panorama del programa • Emissió de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio amb serveis, entrevistes, tertúlia política, cultura i economia local. Serveis inicials • Trànsit: desviaments per un accident amb 3 camions a l’Aldea (N-340), sortides 308 (Ampolla, sud) i 322 (nord) cap a la N-340. • Metereologia: fred intens al litoral; recomanació d’abrigar-se. Espineta amb Tarragonins: la trampa de l’urgència • Reflexió de Minerva Castillo sobre la “dictadura del que és urgent” i com dilueix allò important. • Efectes de viure en mode reacció: desgast, manca de claredat, pèrdua de creativitat i de gaudi. • Proposta clau: la pausa com a acte “revolucionari” per reconnectar amb objectius i benestar. "Quan tot és urgent, allò important desapareix." Entrevista a Elisabet Romero (subdelegada del Govern a Tarragona) Infraestructures viàries i mobilitat • A27: manteniment de ferm (tram Constantí–la Pobla); connexió amb l’AP-2 prevista cap al 2030 per millorar competitivitat logística. • Antiga N-340 (Llevant): carril bici Tarragona–la Mora amb obres previstes per a primavera de 2026; coordinació amb l’Ajuntament de Tarragona. Inclou pantalles acústiques a Sant Pere i Sant Pau i la renovació del pont sobre el Riu Francolí (a l’altura de Ramon i Cajal). • Compatibilitat amb el Tour de França: obres planificades per no interferir el pas. Emergències i seguretat • Actualització del pla: nou PEN (Pla d’Emergències d’Actuació Nacional) previst per al 1r trimestre vinent; revisió de plans sectorials i municipals. • Simulacres recents a Ascó (nuclear) i PLASEQTA: bona coordinació entre cossos estatals i de la Generalitat; millora contínua de circuits. Agenda territorial i projectes • Mercaderies per l’interior (ferroviari): el Ministeri treballa en opcions; s’espera visita per explicar els plans; es busca consens territorial. • Costes: camí de ronda–projecte de la Sabinosa (Diputació) en fase final administrativa. • Àrea Metropolitana: “la unió fa la força”; visió supramunicipal per captar recursos. • Intermodalitat ferroviària: prioritzada l’Estació Intermodal a Vilaseca, però la reivindicació de l’Horta Gran també es contempla. • Ecosistema local: contacte amb ajuntaments, teixit institucional i Universitat Rovira i Virgili (URV); reconeixement del potencial del territori. Tertúlia política municipal: neteja i contracte de la brossa • Participants: PSC (Sandra Ramos), ERC (Gemma Fuster), Junts (Jordi Sendra). • Nou episodi de sancions a FCC per incompliments al final del contracte: 265.000 € (s’afegeix a sancions prèvies). • PSC i Junts destaquen millores amb la nova contracta (neteja de contenidors in situ, decapadores, control del servei). • ERC critica manca d’organització del govern en el traspàs entre empreses; debat tens sobre responsabilitats del retard històric del nou contracte i la gestió del “pic” de brutícia. • Manifestació “Tarragona Neta”: defensa de la llibertat de protesta; divergències sobre oportunitat i suports veïnals. Tertúlia: mobilitat, àrea metropolitana i estacions • Horta Gran vs. Intermodal de Vilaseca: - Coincidència que Horta Gran és imprescindible per la centralitat urbana i la mobilitat sostenible. - Es demana que no es repeteixi l’error de centralitats allunyades (referència a Camp de Tarragona). • Àrea Metropolitana: debat sobre governança (vot ponderat) i necessitat d’articular el transport públic. • Transport públic: l’autobús és l’eix real del dia a dia; el tramvia (Trencam) serà clau però no arriba a tot arreu. • Coordinació amb obres del carril bici de Llevant i el Tour de França. Fira Tarragona Marida (gastronomia + vi + cultura) • Ubicació: Balcó del Mediterrani i passeig de les Palmeres. Invitació a “Tocar ferro” i gaudir de les vistes. • Dates: 14–16 de novembre. • Conceple: gran festa del territori amb vuit DO de la demarcació, Dieta Mediterrània i 25 anys de Patrimoni de la Humanitat. • Continguts: - Esmorzars de forquilla (capipota, clotxa), dinars populars (romesco, arròs mariner), ostres i caves. - Espai Mercat Central amb tapes de paradistes i sessions de DJs. - Demostracions culinàries (Ada Parellada, Arnau París, Pep Moreno, Vicent Guimerà…). - Podcasts i activitats familiars (espai UNESCO), música i tastos. • Logística: sistema de tiquets (preus orientatius: esmorzars 8 €, dinars 12 € amb postres); espais simultanis i activitats tot el dia (tancament cap a les 21 h). • Comerç: bons comerç esgotats; possible reactivació si caduquen sense ús (7 dies). • Nadal i ciutat: encesa de llums el 28; prova pilot de la pèrgola de Plaça Corsini avança (canvi de color cap a “pedra Tarragona”, tendals i llums en camí). Cultura: goigs del mil·lenari del Monestir de Montserrat • Presentació dels goigs al Seminari (Aula Magna), presidida per l’Arquebisbat de Tarragona; presentació a càrrec del Dr. Andreu Muñoz (Delegat diocesà de Cultura). • Edició conjunta de les associacions gogístiques de Catalunya i la Lliga Espiritual de Montserrat; disseny encarregat a Montserrat Virgili (motifs romànics, vida benedictina, claustre de Puig i Cadafalch, lema hora–lege–labora i ampliacions actuals). • Estrena musical amb el cor jove (Escola Cantorum) i autors de lletra i música presents. Música clàssica: Mahler 2 al Teatre Tarragona • Franz Schubert Filharmonia i l’Orquestra Simón Bolívar, amb el Coro Nacional de Colombia, dirigits per Tomàs Grau. • Sinfonia núm. 2 “Resurrecció”: obra monumental (200+ músics i veus). Entrades exhaurides; moment històric per a la ciutat. Economia i digitalització: facturació electrònica • Nova normativa (Llei Crea i Crece) i sistema Verifactur: - Obliga a la factura electrònica amb codi QR i notificació a l’Agència Tributària. - Calendari: empreses (1 de gener), autònoms (moratòria fins a l’1 de juliol). • Beneficis: més traçabilitat, menys frau (IBAN manipulats, factures falses), declaracions més àgils. • Eines: programes com GESFINCAS o tucomunidad.com s’hi adapten; l’AEAT ofereix solucions pròpies. Esports • Nàstic de Tarragona: prèvia de la jornada 12 (grup 2, Primera Federació) al Nou Estadi Costa Daurada davant el Marbella; missatge del capità Òscar Sanz: cal treball i victòria.

  • 1h 59min

    Càmpings tot l’any, crisi del Nàstic i URV 30 anys

    Visió general Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 (Tarragona Ràdio) amb una combinació d’actualitat local, economia turística, esport i cultura. Converses en profunditat, una tertúlia esportiva intensa i una connexió en directe amb el moviment veïnal per la neteja, culminant amb una entrevista clau sobre el paper del Consell Social de la URV (Universitat Rovira i Virgili). Temes principals Càmpings Costa Daurada i Terres de l’Ebre: sostenibilitat i 12 mesos d’activitat • El sector ja és més del 50% de la capacitat d’allotjament turística (70.000 places) i s’ha desestacionalitzat: molts càmpings obren tot l’any. • Reptes i palanques: sostenibilitat, innovació contínua i competitivitat; aposta per allotjaments variats (bungalows, mòbil homes, glamping) i millores tecnològiques i de comercialització. • Públics i calendaris: dependència del calendari escolar per al segment familiar; creixement de llargues estades de jubilats europeus i autocaravanistes a l’hivern. • Infraestructures i entorn: demanda d’estudi tècnic per desviar mercaderies per l’interior (tercer fil) i minimitzar impactes a la costa; adaptació a pluges torrencials amb prevenció i infraestructures. • Regulació: suport a l’autocaravanisme però crítica a àrees semiil·legals (registre de passatgers, taxa turística). Col·laboració amb ajuntaments per fer complir la normativa. Tertúlia esportiva: Nàstic de Tarragona, canvi a la banqueta i urgències • Debut de Cristóbal Parralo amb pocs entrenaments: millores puntuals però derrota 3-2 a Múrcia i preocupació per la fragilitat defensiva (17 gols en contra, l’equip més golejat dels dos grups). • Debat obert sobre el “pecat original”: destitució de Dani Vidal la temporada passada i la pèrdua de rumb de projecte; pressió ambiental i necessitat d’estabilitat. • Objectiu immediat: recuperar solidesa al darrere i sumar victòries seguides. Proper repte, Marbella al Nou Estadi Costa Daurada. "No queda otra que ganar" — Òscar Sanz, capità del Nàstic Barris en connexió en directe: neteja i incivisme • Des de la seu de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (Torreforta), suport a la manifestació de la plataforma per una Tarragona neta (dissabte 15 de novembre). • Canvis en marxa amb el nou contracte (Urbaser): més freqüències, retirada d’illes soterrades, millora de la neteja de contenidors i reforç del telèfon verd i APP per voluminosos (recollida a porta per evitar “efecte crida”). • Pla contra l’incivisme: càmeres en punts sensibles, agents cívics i sancions; possible identificació d’excrements canins per ADN. Cultura: literatura i patrimoni musicalitzat • Tecla Martorell presenta “Epítom d’una esperança”: relat en primera persona d’un menor en cayuco cap a les Canàries; memòria, somnis i pors en un viatge d’alta intensitat emocional. "El romesco és cultura, és identitat, és Tarragona" — a l’espai d’opinió Espineta amb tarragonins (Anna Soler Domènech) • Colla Valls porta “Les torres del cel” a Montferri: experiència de música i paraula amb Atma Sons, evocant l’origen del monestir de Montserrat i el seu univers espiritual. URV 30 anys del Consell Social: governança i impacte • Josep Poblet reivindica un marc competencial clar per als Consells Socials a la llei i recursos per executar el pla estratègic (63 accions). • La URV genera un impacte econòmic anual estimat de 800 M€ al territori; es demana més implicació empresarial (model anglosaxó) en talent, recerca i transferència. • Convicció de progrés regional: millorar mobilitat metropolitana i governança del Camp de Tarragona per avançar sense aturar la “regió del coneixement”. "La societat del sud de Catalunya és propietària de la URV" — Josep Poblet Notes de producció • Programa de magazín matinal amb indicatius, falques publicitàries i promocions; emissió per FM, web i aplicacions mòbil de Tarragona Ràdio. • Tanca amb butlletí informatiu de les 11 (Butlletí informatiu).

  • 2h

    Campanes, bombers i ciutat en moviment

    Panorama general de l’episodi Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio amb format magazín: agenda de cap de setmana, entrevistes culturals, promoció del comerç local, actualitat municipal i una llarga conversa central sobre campanes, patrimoni i bombers. 1. Jocs de taula i festival “Tarragona juga” (434–855 s) Contingut • Entrevista a Jan Gonzalo, portaveu de l’associació Tarragona Juga, organitzadora del festival al Palau de Fires i Congressos. • Més de 150 propostes lúdiques: jocs de taula, jocs de rol, jocs ràpids, espais infantils de joc lliure. • Format: - Entrada lliure i activitat oberta a totes les edats. - Algunes partides de rol amb inscripció prèvia, però la majoria d’accés espontani. - Gran xarxa de voluntariat (38 entitats i comerços del sector) dinamitzant partides i orientant el públic. Idees clau • El joc de taula no és només entreteniment, sinó eina educativa i social: - Fomenta socialització, treball en equip i respecte de normes. - Ajuda a prendre decisions, estratègies i resoldre problemes. • Es busca que la gent volti, descobreixi taules, s’hi afegeixi i provi jocs nous segons la seva curiositat. “El joc va més enllà de simplement passar l’estona: estàs incorporant una gran quantitat de coses des de qüestions socials fins a resoldre allò que tens al davant.” 2. Bons Comerç i festa del comerç local (856–1242 s) Campanya “Bons Comerç Tarragona” • Entrevista a Montse Adán, consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament de Tarragona. • Quarta edició d’una campanya molt ben valorada per comerços i ciutadania. • Funcionament: - Descarrega via web bons.tarragona.cat (o buscant “Bons Comerç Tarragona”). - Cada persona obté 20 € en 4 bons de 5 €, amb validesa d’una setmana. - Si no s’utilitzen, els bons caduquen i tornen al pool per a nova descàrrega. - Punt d’ajuda presencial al quiosquet de la Rambla Nova (zona Cristòfor Colom) per a qui tingui dificultats digitals. Impacte econòmic i comerç de proximitat • Pressupost de 150.000 € en subvencions directes a establiments. • Impacte estimat d’uns 600.000 € en despesa al comerç local. • L’any anterior, prop de 160 establiments adherits; es vol ampliar: - Més comerços de barris, no només centre. - Més restaurants i restauració, sector que costa més d’incorporar. Festa dels Bons Comerç • Festa itinerant per donar visibilitat a la campanya: - Inici a la plaça Corsini, animació infantil, pintacares i música. - Trams a la Rambla Nova amb espectacle de teatre. - Final a la plaça Verdaguer amb degustació gastronòmica per als participants. “És una iniciativa que realment repercuteix directament en els comerços i que la gent demana. És just continuar-la i fer-la créixer.” 3. Espai esportiu: nova etapa del Gimnàstic de Tarragona (212–340 s i 1307–1376 s) Espineta amb Tarragonins • Secció esportiva amb Jordi Blanc sobre el Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) i el debut de Cristóbal Parralo. Contingut principal • Cristóbal Parralo debuta com a entrenador del Nàstic al camp del Real Murcia, tot i que no podrà seure a la banqueta per sanció. • Objectiu explícit: ascens a Segona Divisió. • Context històric recent: - El Nàstic ha intentat pujar 3 de les últimes 4 temporades, fracassant al darrer moment. - En aquest segle, 29 entrenadors: 21 destituïts i 7 no renovats; l’entrenador dura, de mitjana, menys d’una temporada. - Tensions: tracte a Lluís Carreras (Ustecsa?) en el seu retorn, sortida traumàtica de Dani Vidal i divorci entre graderia i Consell d’Administració. Clima al Nou Estadi Costa Daurada • S’hi viu una certa histèria col·lectiva per les urgències econòmiques i esportives. • Només els bons resultats sostinguts poden rebaixar la tensió amb l’afició. 4. Actualitat i publicitat local Espais institucionals i comercials • Anuncis sobre: - Millora de la xarxa de clavegueram amb tècniques poc invasives. - Oferta cultural i gastronòmica al Moll de Costa del Port de Tarragona i al barri d’El Serrallo. - Fira Tarragona Marida al Passeig de les Palmeres, amb vins de les denominacions d’origen del territori i xefs destacats. - Presentació de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), la seva recerca en sostenibilitat, salut i descarbonització. - Serveis d’Obramat adreçats a professionals de la construcció. - Fira de l’Ocupació al recinte firal de Tarragona, organitzada per la Cambra de Comerç. 5. Entrevista central: bombers i campanes de la Catedral (1407–3840 s) Perfil del convidat principal • Albert Magaroles, tarragoní, 36 anys com a bomber (enginyer industrial, excap de la Regió d’Emergències dels Bombers al Camp de Tarragona) i campaner de la Catedral, membre dels Amics de la Catedral. • S’hi afegeixen per sorpresa dos campaners veterans: - Tòfol Conesa, figura clau en la recuperació dels tocs manuals. - Jordi Cervalló, bomber i campaner, expresident de la Confraria de Campaners de Catalunya. 5.1. Vocació i trajectòria com a bomber • Magaroles no somiava de petit ser bomber: volia ser metge, arquitecte o enginyer; arriba als bombers a través de la seva feina com a enginyer fent projectes contra incendis. • Temes tractats: - Característica del bomber: entrar on tothom fuig, amb formació i equipament per minimitzar riscos. - Incendis forestals: record especial del primer gran incendi a la zona de la Mossara/Castillejos, amb la mort d’un soldat per l’explosió d’una granada. - Accidents industrials: atemptats/accidents al Polígon Petroquímic, explosions com la d’un edifici al carrer Fortuny. - Avaluació de com avui es gestionaria un gran incident químic: més plans d’emergència, millor informació i protocols d’avís (sirena, alertes mòbils). 5.2. Evolució del cos de bombers • Abans: entrar i pujar al camió gairebé directament; avui cal formació llarga (sis mesos + pràctiques). • Millora en: - Professionalització i formació tècnica. - Equipaments de protecció i vehicles. - Organització i gestió del risc. 5.3. De bomber a campaner: naixement d’una passió L’impacte del campanar • Descobreix el campanar en una visita guiada dels Amics de la Catedral als anys 80-90. • El canonge mossèn Salvador Ramon, molt vinculat a les campanes, els fa una explicació apassionada. • El campanar estava en estat de degradació: - Finestrals oberts i plens de coloms. - Portes que no s’obrien per l’acumulació de brutícia. - Campanes que no es podien tocar. “Arribes allà dalt, et fan un toc de batalla i penses: això és impressionant, això s’ha de mantenir.” Recuperació del conjunt campaner • Amb els Amics de la Catedral i mossèn Salvador Ramon, comencen a: - Netejar el campanar. - Revisar batalls, suports i estructures. - Recuperar tocs tradicionals. • Crida d’ajuda als bombers companys per treballar en alçada. • Entrada de Tòfol Conesa i Jordi Cervalló, que aporten coneixement tècnic i tradicional. 5.4. Les campanes de la Catedral de Tarragona Noms i funcions principals • La Capona (1510): - Campana més gran. - Situada en un templet exterior al terrat. - Toca les hores. • Campana dels quarts: sobre la Capona, marca els quarts d’hora. • Maria Assumpta i Fructuosa (les Rocabertines, 1313–1314): - Finançades per l’arquebisbe Rocabertí, el mateix que va absoldre els templers a Tarragona. - Són les històriques que ja van sonar el dia de la consagració de la Catedral. • La Tecla: - Situada a la sala de campanes. - Acompanya Fructuosa i Assumpta en els tocs solemnes (processons, grans festes, Seguici Popular litúrgic, etc.). • La Badada: - Campaneta damunt del cimbori. - Es toca des de l’altar major durant la consagració a missa, avisant l’exterior. • Les tecles (joc de campanetes interiors): - Sona a dins el temple durant l’elevació, substituint les tradicionals campanetes de mà. Altura, vistes i comparacions • El campanar fa 56 metres (no 70, com sovint es diu); el de la Prioral de Reus n’arriba a 60. • Vistes de 360 graus sobre tot el Camp de Tarragona; en dies clars s’hi pot entreveure el perfil de la Serra de Tramuntana (Mallorca). • 202 esglaons fins a dalt: escaló irregular, pujada exigent. 5.5. Tècnica, so i patrimoni Material i acústica • Les campanes són de bronze: aproximadament 78 % coure i 22 % estany. • Resultat: metall molt dur i molt vibràtil, ideal per a un so potent i durador. • S’han fet proves històriques amb ferro, acer, alumini… però el bronze ha estat el que ha perdurat. Tocs manuals vs. automàtics • Als anys 60 moltes campanes es van electrificar: mecanismes que piquen des de fora. • Problema: “s’automatitza” el campanar i es perd el campaner: - Ningú revisa teules, goteres, esquerdes ni brutícia. - L’avaria o el risc (com un incendi tipus Notre Dame) es detecten pitjor. • Avui el sistema combina: - Bataques mecàniques controlades des d’una central (hores, quarts i tocs diaris). - Possibilitat de tocar manualment en festes i ocasions especials. “Quan automatitzen un campanar no maten el campaner, maten el campanar.” Diferència de so • El toc mecànic és sempre igual i regular: “tan, tan, tan…” • El toc manual introdueix ritme humà, intensitat i matís: acceleracions, respiracions, pausa. • En tocs grans (festa major, processons) la vibració fa tremolar tota l’estructura de fusta (roure francès), calculada per tenir marge de moviment i no trencar-se. 5.6. Campanes com a patrimoni immaterial Reconegut per la UNESCO • El toc manual de campanes ha estat declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. • A Tarragona: - Una de les poques catedrals catalanes amb 15 campanes exteriors + campanes interiors i uns 25 campaners actius. - Això permet cobrir tocs llargs, relleus i mantenir la tradició. Funció social i identitària • Històricament, les campanes han estat sistema d’alerta i comunicació: festes, morts, focs, perills. • Avui conviuen amb alertes de mòbil, però segueixen aportant: - Identitat sonora de ciutat i de barri. - Sensació de companyia nocturna per als veïns. • Les queixes pel soroll solen venir de nouvinguts que no estan habituats al paisatge sonor local. “Quan sents parlar de campanes a un altre, sempre hi ha qui diu: si vols escoltar campanes bones, vine al meu poble. Les teves sempre són les millors.” Relleu generacional • El grup actual combina veterans i campaners joves en formació. • Necessiten almenys 10–12 campaners per tocar tot el conjunt en grans ocasions. Objectiu 2031 • El 2031 farà 700 anys de la consagració de la Catedral. • Somni dels campaners: - Que aquell any totes les campanes puguin tornar a voltejar com al 1331. - Que la gent de Tarragona escolti exactament el mateix so que es va sentir fa 700 anys. 5.7. Anècdotes i històries de campanar Episodis destacats • Campaner penjat a la corda de la Maria Assumpta que gairebé és arrossegat cap amunt; un jove Tòfol Conesa l’atura agafant la corda. • Arribada del rei a Tarragona: - L’Albert puja ràpid al campanar per tocar; - un agent de la guàrdia reial el persegueix escales amunt cridant “alto” per por que llanci alguna cosa sobre el monarca. • Diferències de tocs de morts entre pobles: al visitar altres campanars per reactivar-los, descobreixen que cada lloc té codis i ritmes propis. Vivències personals • Tòfol va néixer al Pla de la Catedral; des de petit veia tocar les campanes i això li crea un vincle emocional fort. • Explica que ni Napoleó, ni la República, ni Franco van despenjar ni emmudir les campanes de Tarragona. 6. Resum setmanal d’actualitat (4870–6474 s) Espai amb Abril Rius repassant les principals notícies tractades a El Matí de Tarragona Ràdio durant la setmana. 6.1. Canvi històric del contracte de la brossa • Tema central: després de més de 60 anys, Fomento de Construcciones y Contratas deixa el servei; entra Urbaser. • Elements clau del nou contracte: - Renovació de tota la flota (uns 120–130 vehicles), prop del 50 % elèctrics. - Retirada progressiva dels contenidors soterrats. - Més dies i àmbits de neteja viària (incloent diumenges i zones fins ara poc cobertes). - Recuperació de maquinària clau, com la decapadora que feia 3 anys que estava espatllada. • Reconegut per l’alcalde Rubén Viñuales com un “canvi històric” i molt esperat per la ciutadania. • Setmana complicada de transició: contenidors plens i incidències que seran objecte de sancions a l’antic operador. 6.2. Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona • Es constitueix formalment l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. • Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, n’és el president. • Objectius inicials: - Treballar de forma supramunicipal en urbanisme i habitatge. - Millorar la mobilitat entre municipis. • Haurà de tenir un marc legal propi, diferent del de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 6.3. Aigua i sequera: Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) • Marc Brunet, president del CAT, explica el pressupost de més de 50 M€ per al 2026. • Inversió clau: millora de les cambres de mescla per optimitzar la potabilització i la qualitat de l’aigua. • Defensa la qualitat de l’aigua de l’Ebre que subministra el CAT: sotmesa a milers d’anàlisis anuals i segura per al consum. • Duranta la sequera, els municipis connectats al CAT han patit molta menys restricció que els que depenen de pous locals. 6.4. Torrentades a la Mora, un any després • Albert Franquès, president de l’Associació de Veïns de la Mora, fa balanç un any després de la dana que va desbordar el canal. • Estat actual: - Camins i passeigs malmesos, encara amb pedres i restes. - Fulles i sediments acumulats als ponts sense retirar. • Crítica a l’Ajuntament de Tarragona per manca d’actuacions estructurals. • Es diferencia entre la inversió del dipòsit anti-DSU (per aigua bruta i clavegueram) i les obres que caldrien per gestionar millor les torrentades. 7. Agenda cultural i d’oci (6139–6474 s) 7.1. Muntanyisme i aventura • Terceres Jornades de muntanyisme i aventura del Centre Excursionista de Tarragona al teatre de Cal·lí (el Callà). • Pel·lícula destacada: “Montserrat integral 107” de Biel Macià: - 107 agulles de Montserrat, 2 anys de rodatge i 2 de postproducció. - Documental molt premiat en festivals de cinema de muntanya. • També es projecta un documental de Rafa Badillo sobre formació en tècniques d’alpinisme per a xerpes al Nepal. 7.2. Dansa tradicional: Festival Salvador Feliuiana • 33a edició del Festival de dansa tradicional Salvador Feliuiana, organitzat per l’Esbart Dansaire de Tarragona. • Grups convidats: - Rocasagna (Gelida). - Grupo de Danzas Familia Castellana (Miranda de Ebro). • Objectiu: mostrar diversitat de dansa tradicional catalana i d’altres territoris. 7.3. Altres activitats • L’Embotada a la plaça del Rei: vi, tastos i música. • Festa d’inici dels Bons Comerç a la Rambla Nova i plaça Corsini. 8. Cinema i sèries: estrenes de la setmana (6505–7094 s) Secció amb Miquel González repassant cartellera i plataformes. 8.1. Cinema • “Blitz” (David Trueba): - Protagonitzada per David Verdaguer. - Història d’un arquitecte que viatja a Bèlgica i, després d’una ruptura, redefineix la seva vida amb una dona més gran. • “Badlands” (nova entrega de la saga Predator): acció i ciència-ficció, poc entusiasme dels locutors. • “Bugonia” (Yorgos Lanthimos): - Amb Emma Stone. - Dos conspiranoics segresten una directiva que creuen extraterrestre. • “Dos forajidos” (Alec Baldwin): western d’acció marcat per la polèmica de la mort accidental d’una directora de fotografia durant el rodatge. • “Leo y Lu”: road-movie emotiva entre una nena muda i un home sense rumb, que descobreixen junts el sentit de família. • “Reversión”: thriller sobre un jove segrestat que torna sense records i genera sospites. • “Subsuelo”: drama adolescent sobre un accident tràgic la nit d’una festa de 18 anys. • “Ruffman, un ladrón diferente”: comèdia basada en un lladre real que robava McDonald’s entrant pel sostre. • Nova versió animada de “El Mag d’Oz” (El Mac de la ciutat Maragda) i altres estrenes familiars. 8.2. Plataformes • Movistar Plus+: sèrie “Yakarta”, creada per Diego San José, sobre un exolímpic de bàdminton frustrat que descobreix una jove promesa. • Prime Video: segona temporada de “Maxton Hall”. • Apple TV+: sèrie de ciència-ficció “Pluribus”. • SkyShowtime: “Camino Arcadia”, drama sobre un entrenador amb passat fosc. • Disney+: documental sobre el món d’Avatar. • Netflix: adaptació de “Frankenstein” de Guillermo del Toro i documental “Muerte por un rayo”. • A TV3 (3Cat): retorn del true-crime “Crims” i nou programa musical “Zenit” amb Miki Núñez. 9. Tancament musical • El programa es tanca amb celebració d’aniversaris de grups catalans: - S’esmenten els 40 anys de Lax’n’Busto. - Es fa sonar Sopa de Cabra (Gerard Quintana) com a homenatge als seus 40 anys de trajectòria. Conclusions La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 combina actualitat municipal (brossa, àrea metropolitana, aigua, obres), promoció d’activitats locals (jocs de taula, dansa, muntanya, comerç), esport (nova etapa del Nàstic), cultura (dansa contemporània, cinema) i una peça central de memòria i identitat tarragonina a través de l’ofici de bomber i campaner. L’entrevista amb Magaroles, Conesa i Cervalló ofereix una mirada molt rica a la Catedral de Tarragona, el seu campanar i el toc manual de campanes com a patrimoni viu de la ciutat.

  • 1h 59min

    Brossa i pressupostos amb l’alcalde, UCFR i cultura

    La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 (Tarragona Ràdio) Punts clau del capítol Entrevista central amb l’alcalde Rubén Viñuales: nou contracte de la brossa (Urbacer), sanció inicial de 65.000€ a Fomento i pla de xoc amb 130+ vehicles (47,8% elèctrics) i neteja intensiva (decapadora operativa i treball en diumenges i noves zones). Pressupostos municipals: negociació oberta amb diversos grups i ple extraordinari previst el 27 de novembre. Urbanisme i aigua: estudi d’inundabilitat (criteris ACA) i calendari del POM (aprovació inicial 1r trimestre 2026). Habitatge: PP10 (192 pisos de lloguer assequible; quotes per a joves i gent gran vulnerable). Cooperació supramunicipal i patrimoni: Àrea Metropolitana (pragmatisme) i Consorci del Patrimoni amb 1,4 M€ de la Generalitat; governança amb l’alcalde com a garant executiu local. Equipaments i “impossibles”: Tabacalera (Conservatori, Tarragona Ràdio), ICAC (magatzem 6), Biblioteca Estatal (20 M€), Ciutat de la Justícia, necròpolis; Anella Mediterrània com a palanca d’esdeveniments. Esport i projecció internacional: Tour de França (5 juliol 2026) com “un somni” i mirada al Nàstic (nou tècnic i repte d’actitud al Nou Estadi). Societat civil: presentació d’UCFR Tarragona (La Gata Insumisa, Carrer August) i estratègia de contra-informació contra l’extrema dreta. Cultura: homenatge a Ferran Gerard (Antiga Audiència) i descoberta de placa a Méndez Núñez, 5. Muntanya: Jornades del Centre Excursionista de Tarragona (novembre) i “Primer tomb de nit” (5 des.) per l’Anella Verda. Humor i educació: secció “Fem l’humor” i visita d’alumnes de l’Institut de Vilaseca (optativa de ràdio i podcasts). “És millor que la gent es queixi perquè hem pres mesures preventives que no penedir-nos de no haver-ho fet.” “Un somni per la ciutat” (sobre el Tour de França 2026). Temes principals 1) Neteja i contracte de la brossa Entrada en servei d’Urbacer; sanció a Fomento (65.000€) per incompliments recents (recollida, neteja viària, platges i deixalleria), amb possibles imports addicionals. Pla de xoc: reforç de flota (130+ vehicles), decapadora reparada i neteja amb sabó a la Plaça de la Font; servei en diumenge i cobertura de noves zones. Control extern: enginyeria independent i futura app de transparència (seguiment de camions i serveis en temps real). 2) Pressupostos i pactes Negociació amb Junts i En Comú Podem entre d’altres; opcions de vot favorable o abstenció. Ple extraordinari: 27/11 (no portar a informativa res no pactat prèviament). 3) Urbanisme, aigua i habitatge Estudi d’inundabilitat (criteris ACA revisats arran de DANA); Calendari del POM: aprovació inicial 1r trimestre 2026; visió de ciutat a 30 anys. PP10: 192 pisos de lloguer assequible (25% joves, 25% gent gran vulnerable, adaptats). EOI: acord amb la Generalitat (~6 M€) que allibera recursos locals per a habitatge. 4) Governança supramunicipal i patrimoni Àrea Metropolitana: enfocament pràctic i de serveis. Consorci del Patrimoni: 1,4 M€ (400.000€/any x4 + 1 M€ extra per conservació) i estatuts que garanteixen que cap decisió es pren sense l’alcalde; referència al model de Mèrida. 5) Equipaments i projecció “Impossibles” desencallats: Tabacalera (Conservatori, Tarragona Ràdio), ICAC al magatzem 6 (5,3 M€), Biblioteca Estatal (20 M€), Ciutat de la Justícia, necròpolis. Tour de França 2026: 5 de juliol, 6 km neutralitzats a ciutat (diumenge, màxima afluència sense grans afectacions). Nàstic: nou tècnic; l’afició valora l’actitud; Anella Mediterrània i Premi Nacional de Deporte. 6) Opinió i societat Antoni Coll recorda la Fundació Bona Nit (20 llits a Peixateries Velles, 15 pisos/60 persones, trobada al Teatret d’El Serrallo; valors: esperança, esforç, agraïment). UCFR Tarragona: presentació a La Gata Insumisa (Carrer August); xarxa horitzontal, 500 entitats adherides, contra-informació davant Vox i Aliança Catalana; web: ucfr.cat. 7) Cultura i muntanya Homenatge a Ferran Gerard: “Ferrancine” a l’Antiga Audiència (40 autors); placa a Méndez Núñez, 5. Centre Excursionista de Tarragona: Jornades (novembre) amb films (Montserrat Integral 107; Karakorum; Canigó 1883; Valls-Kènia 64); “Primer tomb de nit” (5 des.) a l’Anella Verda; cursos de seguretat i escalada. 8) Humor i educació “Fem l’humor”: bulos, acudits, i conte “El cementiri dels infants”. Institut de Vilaseca: optativa de ràdio, podcasts temàtics i música al pati. Altres Anuncis de servei i cultura: Port de Tarragona – Moll de Costa; EMATSA (obres de clavegueram amb tècniques no invasives); Teatre Tarragona (dansa/teatre i cartellera).