Què de Què
Què de Què
Programa

Què de Què

Què de Què és un magazine de Tarragona Ràdio que agafa com a epicentre l'àmbit cultural en la seva concepció més àmplia. Fem entrevistes relaxades a persones que ens vulguin explicar els seus projectes, que ens encomanin la seva il.lusió i ens facin entendre millor el món. Núria Cartañà i l'equip del programa us conviden a passar una horeta interessant cada dimecres.

Presentat perNúria Cartañà·Dijous · 12:30 - 13:30 ·727 episodis
RSS

episodis

37-48 de 722
  • 44'

    Joves, art a Tarragona i cinema als Goya

    Visió general del programa En aquest episodi de Què de Què a Tarragona Ràdio, el programa és una mica més curt del normal però manté tres blocs molt definits: • Formació i futur dels joves amb el Centre de Noves Oportunitats (CNO) al Camp de Tarragona • Cultura i creació local amb la 15a edició de Tallers Oberts de Tarragona • Cinema i premis Goya amb el curtmetratge d’animació Baile con la muerte, amb talent tarragoní al darrere Entre el primer i el segon bloc s’inclou el Butlletí informatiu i diverses falques publicitàries relacionades amb l’actualitat institucional, cultural i econòmica del Camp de Tarragona. 1. Obertura musical i presentació del programa Context inicial • El programa comença una mica més tard de l’habitual per qüestions de publicitat i temps d’antenna, de manera que l’espai queda reduït, però amb temps suficient per a música i entrevistes. • Sonen diverses cançons de Daft Punk (esment especial a Get Lucky amb Pharrell Williams) com a fil musical inicial. Presentació de continguts La conductora, Núria Cartanyà, avança els tres grans temes del dia: • 10 anys del Centre de Noves Oportunitats (CNO) – entrevista d’aniversari amb balanç de resultats i testimoni d’un exalumne. • Tallers Oberts de Tarragona – agenda cultural del cap de setmana amb la participació de 30 tallers i 61 artistes. • Cinema i Goya – conversa amb el productor executiu José Luis Montesinos pel curt d’animació Baile con la muerte, preseleccionat als Premis Goya 2026. "Tres temes els que intentarem tractar ràpidament, però en forma d'entrevista, per tant, una mica més extensament." 2. 10 anys del Centre de Noves Oportunitats (CNO) Què és el CNO i a qui s’adreça Interlocutors: Azara González (directora del CNO Camp de Tarragona) i Iker Mendoza (exalumne). • El Centre de Noves Oportunitats (CNO) és un recurs per a joves de 16 a 24 anys que han: - Abandonat prematurament el sistema educatiu - Començat un cicle formatiu de grau mitjà que no els encaixa - Estan desorientats pel que fa al seu futur acadèmic i laboral • L’objectiu central és orientar, formar i acompanyar els joves perquè puguin construir un projecte professional i vital i, si és possible, retornar al sistema educatiu. "No cal que sigui una línia recta, sinó que potser hem de fer uns passeig endarrere per agafar embrensida i continuar." Metodologia i funcionament Fases i activitats clau: • Orientació inicial: - Descobrir què els agrada i què no - Conèixer l’entorn productiu i les diferents ocupacions - Treballar el coneixement d’un mateix per dissenyar un pla laboral, formatiu i vital. • Formacions tècnico-professionals: - Cursos introductoris per “tastejar” oficis i comprovar si encaixen amb els interessos del jove. - Possibilitat d’obtenir certificats de professionalitat. • Activitats vivencials (exemple del rocòdrom): - Es treballa la constància, l’esforç i la superació com a metàfora per encarar reptes acadèmics (acabar l’ESO, fer un grau mitjà, etc.). • Treball en grup i espai diferent d’un institut: - Sessions grupals en taula rodona, no en aula tradicional, per afavorir la participació i la proximitat. - Entorn menys formal, que trenca amb males experiències prèvies a l’escola o l’institut. • Acompanyament personalitzat: - Equip de tutors i tutores que fan seguiment individual. - Contacte molt proper (fins i tot via WhatsApp) quan el jove falta o es despenja del procés. "Som un programa on tenim joves molt heterogenis. Per tant, ens hem d'adaptar a cada circumstància. I aquest és l'èxit del programa." Accés al CNO i abast territorial • Es pot arribar al CNO: - Per iniciativa pròpia (molts joves hi arriben per boca-orella entre iguals). - Per derivacions d’instituts, serveis socials, promoció econòmica dels ajuntaments i altres serveis. • A nivell de xarxa Start (17 seus a Catalunya): - Han acompanyat prop de 12.200 joves. • Al Camp de Tarragona: - Més de 2.600 joves acompanyats. - Sedes a Tarragona, Reus, Valls i Cambrils, però hi arriben joves de moltes poblacions de la regió. • Finançament i marc institucional: - El programa el finança el Servei d’Ocupació, amb suport del Departament d’Educació. El testimoni de l’Iker: de la desorientació a la vocació Punt de partida: • L’Iker estava en un any sabàtic, sense estudiar ni haver entrat al grau mitjà que volia. • Un conegut li parla del CNO i decideix “anar a provar” l’oportunitat. Què destaca de l’experiència: • Aprenentatge de valors: - No tenir prejudicis - No tenir por - No jutjar els altres • Treball profund d’autoconeixement i de comprensió del món laboral i del retorn als estudis. • Ho descriu com “un viatge molt personal” que també serveix per reinsertar-se com a estudiant. "T'ensenyen ja no només a saber com ets, o què vols, o qui ets. T'ensenyen com és el món laboral, a reinsertar-te en el món de l'estudiant, a aprendre's molt de la vida." Canvi de vocació i trajectòria: • Va entrar al CNO pensant en hostaleria. • Allà descobreix que vol ser monitor de lleure i fa la formació corresponent. • Ha treballat a una casa de colònies com a monitor de lleure. • Actualment prepara la prova d’accés a grau superior per cursar Educació Infantil. Suport familiar: • Els pares l’animen a aprofitar l’oportunitat: “Vols fer això? Fes-ho. Prova-ho i veuràs com va.” • Ara la família es mostra molt satisfeta amb el resultat. Resultats i impacte del CNO Xifres d’èxit al Camp de Tarragona: • Més de 2.100 joves formats en itineraris concrets. • Unes 620 insercions laborals (joves que han trobat feina). • 557 retorns justificats al sistema educatiu (matrícules registrades), tot i que probablement n’hi ha més que no es poden comptabilitzar oficialment. Impacte qualitatiu: • Històries de superació personals: - Joves que no podien ni acudir a una entrevista de feina i que, amb eines i entrenament, aconsegueixen inserir-se laboralment. - Exalumnes que tornen al centre per explicar que continuen treballant i fent nous cursos. • El CNO es consolida com un recurs referent: cada cop més conegut entre els joves i els agents educatius i socials del Camp de Tarragona. "Quan reps aquests feedbacks són els que al final omplen més." Relació amb els nous marcs de formació professional: • Amb la nova llei de FP, les acreditacions i formacions que fan al CNO compten per a futurs graus mitjans i superiors, de manera que no és temps perdut, sinó part del bagatge formatiu del jove. 3. Butlletí informatiu i falques publicitàries Entre la primera i la segona entrevista, entra el Butlletí informatiu del migdia amb un breu repàs de l’actualitat local, seguit de diverses falques publicitàries institucionals i privades. 3.1 Actualitat local i institucional Presenta: Laura Casas. Millora del clavegueram de Tarragona • Avança el pla de millora de la xarxa de clavegueram de la ciutat. • Des del gener s’han renovat 5,5 km de xarxa als barris de Llevant, Ponent i Centre. • Objectiu: intervencions fins al 2033 amb una inversió total de 16 milions d’euros. Sistema de “mànega” per renovar col·lectors • 5 km renovats amb el sistema de mànega: - Es desplega una mànega dins la canonada existent. - S’infla amb aire comprimit. - S’endureix amb llum ultraviolada mitjançant un tren robotitzat amb càmera. - El resultat és un col·lector nou amb alta resistència als agents químics. "S'ha demostrat que és eficaç, que permet la renovació del clavegram amb molt menys esforços que l'obertura de rasa..." (Nacho García, conseller de Territori i president de MASA) • Beneficis del sistema de mànega: - Reducció de terminis d’execució i de temps d’ocupació de la via pública. - Menys molèsties al veïnat. - Reducció de plagues i males olors. - Millora de la velocitat de l’aigua residual. • Els altres 500 metres de la xarxa s’han renovat amb el mètode tradicional d’obrir rasa i substituir les canonades. • Queden pendents de renovar: 18 km en estat greu i 7 km en estat molt greu. Justícia restaurativa a Tarragona i l’Ebre • Les sol·licituds per iniciar processos de justícia restaurativa han augmentat un 84%. • Dades 2024 vs 2023: - Tarragona: d’uns 664 casos a 1.000 sol·licituds. - Terres de l’Ebre: de 37 a 32 (esmentat com a dada comparativa, tot i la lleugera variació). • El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, remarca que: "Posar la víctima al centre" i fer un esforç restaurador té un valor que va més enllà de la restitució individual, perquè projecta un compromís de convivència a nivell social. • El tema es tracta en unes jornades de justícia restaurativa al Moll de Costa. Àrea metropolitana del Camp de Tarragona • Capimec Tarragona dona suport a la creació d’una àrea metropolitana del Camp de Tarragona amb la signatura d’un conveni amb l’Associació per l’Impuls Metropolità. • És la primera entitat a adherir-se formalment. Open Arms al Port de Tarragona • El vaixell d’Open Arms romandrà ancorat al Moll de Costa fins diumenge. • Objectiu: donar a conèixer la seva tasca de rescat de vides al mar de persones que fugen dels seus països. • Activitats previstes: - Visites obertes a la ciutadania. - Es preveu la visita d’uns 750 alumnes de la ciutat. Òscar Camps: "En aquest temps que estem vivint, on els drets humans sembla que siguin una peça de museu... la defensa dels drets humans és una obligació de tothom." • Es reforça l’aliança entre Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, Diputació de Tarragona i Open Arms. • L’alcalde Vinyuales recorda que la contribució municipal al conveni amb Open Arms ha passat de 50.000 a 70.000 euros. 3.2 Falques publicitàries i institucionals Després del butlletí, s’emet una sèrie de falques publicitàries i missatges institucionals que donen context a projectes i serveis del territori: • Pla Tarragona 26 – Nou model de ciutat amb especial èmfasi en neteja viària i recollida de residus, reforçant equips de neteja amb aigua, freqüències i manteniment de contenidors. • Cupó Extra de Nadal de l’ONCE – Falca amb to emocional sobre la "il·lusió" del Nadal i el sorteig de l’1 de gener. • Millores als trens regionals del sud de Catalunya (Renfe/Rodalies) – Més connexions diàries, menys temps de trajecte i recuperació de l’R13 Barcelona–Lleida. • Pla Impuls DIPTE (Diputació de Tarragona) – Suport als ajuntaments per reduir burocràcia i impulsar projectes locals. • Tanatori Municipal de Tarragona – Anunci d’una reforma de 3,2 M€ per millorar instal·lacions, serveis i eficiència energètica (obres fins al segon trimestre de 2026). • Port de Tarragona – Moll de Costa – Promoció de la zona com a "Rambla de la Cultura" a la vora del mar, amb museus, exposicions, teatre, esports i gastronomia marinera a El Serrallo. • Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona – 12a edició, amb exposicions al Moll de Costa i l’aigua com a eix temàtic. • REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona – 25 anys de cinema emergent, sessions Vermut al Serrallo i "Pantalla Tarracó" transformant espais de la ciutat. • Obramat Tarragona – Falca comercial adreçada sobretot a professionals de la construcció i la reforma. • Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) – Presentació com a centre de recerca referent en química sostenible, salut i descarbonització, situat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV). • Falca de Tarragona Ràdio sobre la pròpia emissora i la celebració de ser "som 40.000". • Teatre Tarragona – Anunci de l’obra Los Centros de Lorca de la companyia tarragonina Antagonista Teatro, com a part de la programació cultural del teatre municipal. 4. Tallers Oberts de Tarragona: art en viu per tota la ciutat Interlocutor: Joan Martínez, fotògraf i membre de l’associació. Evolució del projecte • Es presenta la 15a edició de Tallers Oberts de Tarragona, que enguany fa un salt de la Part Alta al conjunt del centre de la ciutat. • Dates: del 28 al 30 de novembre. • Organitza l’associació Comunteu / Taller 03: - Grup actiu des de 2005 i constituït com a associació des de 2014. - Neix a la Part Alta, però les dificultats de lloguers i espais han fet que els tallers s’escampin per diversos punts de la ciutat. "A poc a poc... cada vegada ens hem anat repartint per tota la ciutat. I hem acabat ampliant de la part alta... a tota la ciutat." Format i filosofia dels Tallers Oberts • Participació d’aquesta edició: - 30 tallers oberts. - 61 artistes. - 3 associacions convidades. • Objectiu principal: - Obrir els espais de treball dels artistes al públic, no només exposicions acabades en galeries. - Mostrar processos creatius, eines, materials i espais, per entendre com es fa l’obra, no només el resultat final. "Volem obrir els nostres espais de treball... veure on l'artista crea, perquè veus els processos que mirant l'obra final potser no es veu del tot." • Els tallers estaran oberts gratuïtament dissabte i diumenge. • Alguns espais ofereixen activitats/tallers participatius (uns 14–15), d’altres només visita i conversa. Tipus d’activitats i públic • Activitats molt variades: - Joieria. - Pintura. - Propostes específiques per a canalla (manualitats, peces per Nadal, motlles de la mà, etc.). • Es promou la proximitat veïnal: - El veí descobreix que al costat hi ha un taller i que la persona de la cantonada és pintor, escultor o fotògraf. - Es genera diàleg entre ciutadania i creadors, fent l’art més accessible i humà. "La persona que treballa a la fruiteria de la cantonada ha anat a veure un taller i descobreix que el seu veí és pintor... això és superxulo des del punt de vista d'una persona que crea." Diversitat artística i relació amb l’Escola d’Art • Tarragona compta amb una base molt sòlida de creadors gràcies a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació, que fa de cantera d’artistes. • Als Tallers Oberts hi ha una gran diversitat de disciplines dins de les arts visuals: - Pintura - Ceràmica - Escultura - Fotografia - Disseny gràfic i altres formes d’arts plàstiques • No hi ha una única "especialitat tarragonina", sinó una varietat de llenguatges que es considera un punt fort. "Per sort, no [estem especialitzats en una sola cosa]. Perquè moltes vegades, la varietat és important." Situació laboral i projecció • Viure exclusivament de l’art és difícil, però molts artistes combinen projectes i encàrrecs dins i fora de Tarragona. • Alguns participants tenen trajectòries internacionals: - Projectes a Nova York, Japó i diversos països d’Europa. - Pintor convidat que treballa sovint a la Xina. • Es remarca que Tarragona té un gran pes en patrimoni romà i cultura popular (Santa Tecla, Seguici Popular, etc.), que sovint ha eclipsat la creació contemporània, però festivals com SCAN, REC o altres iniciatives mostren una escena artística viva. Com participar-hi: mapa i punts de trobada socials • Per seguir la ruta, l’organització ha editat un mapa desplegable amb: - Llista de tallers. - Ubicacions per tot el centre de la ciutat. • On aconseguir el mapa: - A qualsevol taller participant. - Informació prèvia a l’Instagram @tallersoberts.tgn. • A més de la visita als tallers, hi ha dos espais de trobada social: - Divendres: presentació de l’edició al Doce Topos (carrer Podacà). - Dissabte: festa a l’Eclèctic, oberta a tothom. "La idea és que ens puguin veure tant dintre dels tallers com fora." 5. Cinema: Baile con la muerte i la cursa cap als Goya Interlocutor: José Luis Montesinos, productor executiu i cineasta tarragoní. El projecte i la seva trajectòria • Baile con la muerte és un curtmetratge d’animació en 3D que ha estat preseleccionat als Premis Goya 2026 en la categoria de Millor Curtmetratge d’Animació. • Talent tarragoní al projecte: - Carlota Massó, directora del curt. - José Luis Montesinos, productor executiu (ja guardonat en el passat amb el Goya pel curt El corredor). • El projecte neix a partir de la productora Brother Lab (o Bruder Lab), creada per Montesinos i Sergi Vizcaíno, amb la voluntat de descobrir i impulsar talent jove en animació. "Nosaltres pertanyem a l'ofici de la diversificació... tant en projectes de ficció com ara d'animació." Argument i to del curtmetratge • Protagonista: Sofia, una jove rebel i impulsiva. • Trama bàsica (sense espòilers): - Sofia viu a un ritme frenètic, enmig d’una persecució policial. - Es produeix un enamorament a primera vista amb un personatge molt especial: la Mort. - El curt reflexiona sobre què implica enamorar-se d’un ésser com la Mort, tant per a ella com per a la pròpia Mort. "Tothom sap el que implica enamorar-se pel primer cop, però... i la mort? Què implicarà per la mort?" • El to és d’acció trepidant i ple de girs narratius que mantenen l’espectador enganxat. Estil visual i tècnica d’animació • Baile con la muerte és l’únic curtmetratge finalista dels Goya en animació que utilitza una tècnica de 3D pur en aquesta edició. • Procés de producció: - Comença amb dibuixos i storyboard. - Es creen escultures digitals en 3D amb volum, profunditat i textura. - Es desenvolupen escenaris, atmosferes i personatges amb gran detall. - Es munten sistemes de moviment i articulació per animar escena a escena. • Durada de la producció: més de dos anys de treball d’un equip d’animadors molt joves. • Punt clau: - Tot el procés s’ha fet sense intel·ligència artificial. - Montesinos reivindica que, encara que es faci amb ordinadors, es tracta d’artesania pura en el món digital. "Que sigui amb ordinadors no vol dir que no sigui artesania pura." Recorregut de festivals i reconeixement • Fins al moment, el curt acumula: - 23 premis. - Presència en festivals nacionals i internacionals, alguns qualificadors per als Òscars, els Goya i els Premis Gaudí. • La preselecció als Goya l’ha situat entre els 15 curts finalistes de la seva categoria, a l’espera de conèixer si obté nominació oficial. Distribució i calendari dels Goya • Situació actual de visionat: - De moment, disponible per als acadèmics de l’Acadèmia del Cinema a través de la plataforma interna Peomag. - A partir del mes de desembre, es podrà veure a la plataforma Movistar, fet que augmentarà molt la seva visibilitat entre el públic general. • Calendari de la cursa dels Goya: - Gener: es donaran a conèixer els nominats oficials. - Febrer (o inicis de març): gala de lliurament dels Premis Goya. • Montesinos descriu aquesta fase com una autèntica “campanya”: - Cal fer arribar el curt a tants acadèmics com sigui possible. - L’objectiu immediat és aconseguir la nominació, i a partir d’aquí, ja es veurà fins on arriba. "La campanya és com molt bonica, has de fer arribar el curtmetratge a tots els acadèmics que puguin, perquè el puguin sobretot veure i després valorar." Continuïtat del projecte i futur de l’equip • Arrel de l’èxit del curt, l’equip ja està desenvolupant un llargmetratge vinculat a Baile con la muerte. • Brother Lab / Bruder continua amb la idea de treure un o dos curts l’any i treballar en llargs i sèries d’animació en desenvolupament. • Montesinos reconeix que ja ha viscut la tensió dels Goya amb El corredor, però viu aquesta nova etapa amb la il·lusió de consolidar nous talents, com la directora Carlota Massó. "Crec que ara mateix és una etapa molt especial per ells i per nosaltres." 6. Tancament del programa • Núria Cartanyà acomiada el Què de Què recordant la importància de: - Recursos com el Centre de Noves Oportunitats per reduir l’abandonament prematur i oferir itineraris flexibles als joves del Camp de Tarragona. - Iniciatives com Tallers Oberts de Tarragona per visibilitzar la creació artística local més enllà del patrimoni romà i la cultura festiva. - El paper del talent tarragoní en el cinema amb projectes com Baile con la muerte, capaços de competir als Goya i projectar el nom de la ciutat. • El programa es tanca amb la transició cap a l’informatiu del migdia, mantenint la sintonia habitual de Tarragona Ràdio i deixant oberta la porta a seguir l’evolució de Baile con la muerte i d’altres propostes culturals vinculades a Tarragona. Interlocutors • Núria Cartanyà • Azara González • Iker Mendoza • Laura Casas • Nacho García • Ramon Espadaler • Òscar Camps • Joan Martínez • José Luis Montesinos • Alcalde Vinyuales (esmentat) • Sergi Vizcaíno (esmentat) • Carlota Massó (esmentada) Tags • Què de Què • Tarragona Ràdio • Camp de Tarragona • Centre de Noves Oportunitats • CNO Camp de Tarragona • Abandonament escolar prematur • Orientació juvenil • Formació professional • Inserció laboral jove • Start Noves Oportunitats • Joves 16-24 anys • Tallers Oberts de Tarragona • Tallers d’art • Artistes locals • Arts visuals • Escola d’Art i Disseny de la Diputació • Part Alta • Centre de Tarragona • Cultura contemporània • Patrimoni i cultura popular • Festival SCAN Tarragona • Festival REC • Moll de Costa • Port de Tarragona • Open Arms • Drets humans • Justícia restaurativa • Clavegueram Tarragona • Inversions municipals • Pla Tarragona 26 • Diputació de Tarragona • Universitat Rovira i Virgili (URV) • Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) • Teatre Tarragona • Daft Punk • Baile con la muerte • José Luis Montesinos • Carlota Massó • Brother Lab • Curtmetratge d’animació 3D • Premis Goya • Cinema emergent • Festival de cinema • Movistar • Tarragona ciutat neta • Rodalies Catalunya • Complex petroquímic (context territorial) Seccions (amb temps d’inici i final) Obertura musical i presentació del programa Inici: 0 s Final: 141 s Títol: Obertura amb Daft Punk i sumari del dia Resum: Núria Cartanyà explica que el programa comença una mica tard i serà més curt, sonen temes de Daft Punk i es presenten els tres blocs principals: 10 anys del CNO, Tallers Oberts de Tarragona i el curt d’animació Baile con la muerte, preseleccionat als Goya. Centre de Noves Oportunitats: 10 anys al Camp de Tarragona Inici: 141 s Final: 816 s Títol: 10 anys del Centre de Noves Oportunitats Resum: Entrevista amb Azara González, directora del CNO Camp de Tarragona, i l’exalumne Iker Mendoza. Expliquen a qui s’adreça el centre, la seva metodologia (orientació, activitats vivencials i formació tècnica), el sistema d’accés, les xifres d’impacte (2.600 joves al Camp de Tarragona, 2.100 formats, 620 insercions, 557 retorns als estudis) i el paper dels tutors. L’Iker relata el seu procés, com passa d’estar desorientat a descobrir la vocació de monitor de lleure i projectar-se cap a Educació Infantil, destacant els valors apresos i el suport familiar. Transició al butlletí i tancament del bloc CNO Inici: 816 s Final: 924 s Títol: Comiat del CNO i pas als serveis informatius Resum: Núria felicita el CNO pels 10 anys i convida els oients a visitar el Centre Start a l’Avinguda Roma. Es tanca l’entrevista amb agraïments als convidats i s’anuncia l’arribada del butlletí informatiu i les entrevistes sobre Tallers Oberts i cinema. Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio Inici: 953 s Final: 1263 s Títol: Actualitat local: clavegueram, justícia restaurativa i Open Arms Resum: Laura Casas presenta les notícies del dia: avenç del pla de millora de la xarxa de clavegueram amb 5,5 km renovats mitjançant el sistema de mànega, declaracions del conseller de Territori Nacho García, dades sobre l’augment de processos de justícia restaurativa i reflexió del conseller Ramon Espadaler, suport de Capimec a l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona, i l’estada del vaixell d’Open Arms al Moll de Costa, amb activitats educatives i reforç del conveni amb l’Ajuntament de Tarragona, el Port i la Diputació. Falques publicitàries i institucionals Inici: 1263 s Final: 1625 s Títol: Espai publicitari i promoció d’esdeveniments Resum: S’encadenen diverses falques: Pla Tarragona 26 sobre neteja i recollida de residus; Cupó Extra de Nadal de l’ONCE; millores als trens regionals del sud de Catalunya; Pla Impuls DIPTE de la Diputació; reforma del Tanatori Municipal de Tarragona; promoció del Moll de Costa com a espai cultural i de lleure; festivals SCAN i REC; falca comercial d’Obramat; presentació de l’ICIQ; falca corporativa de Tarragona Ràdio; i anunci de l’obra Los Centros de Lorca al Teatre Tarragona. Tallers Oberts de Tarragona: 15a edició Inici: 1625 s Final: 2140 s Títol: Tallers Oberts: dels orígens a la ciutat sencera Resum: Núria conversa amb Joan Martínez (Taller 03 / Comunteu) sobre la quinzena edició dels Tallers Oberts. Es detalla el creixement de la iniciativa des de la Part Alta fins a tot el centre de Tarragona, amb 30 tallers, 61 artistes i 3 associacions. S’explica la filosofia d’obrir els espais de treball per mostrar processos, les activitats pensades per a adults i infants, el rol de l’Escola d’Art com a viver de creadors, la diversitat de disciplines (pintura, ceràmica, escultura, fotografia, disseny), la dificultat de viure de l’art i la projecció internacional d’alguns participants. Es presenta el mapa desplegable per fer rutes i els punts socials al Doce Topos i l’Eclèctic. Cinema: Baile con la muerte i la preselecció als Goya Inici: 2140 s Final: 2619 s Títol: Baile con la muerte: animació 3D tarragonina als Goya Resum: Entrevista amb el cineasta i productor executiu José Luis Montesinos sobre el curtmetratge d’animació Baile con la muerte, dirigit per la tarragonina Carlota Massó. Es descriu el naixement de la productora Brother Lab, l’argument del curt (Sofia, una rebel en plena persecució policial, s’enamora de la Mort), el seu ritme d’acció, i l’ús d’una tècnica d’animació 3D molt artesanal, sense IA, que ha requerit més de dos anys de treball. Montesinos comenta els 23 premis aconseguits, la presència en festivals qualificadors d’Òscars, Goya i Gaudí, i la preselecció entre els 15 curts finalistes als Goya. Explica la campanya de visionats per als acadèmics, l’estrena a Movistar al desembre, el calendari de nominacions i la gala, i el desenvolupament d’un llargmetratge i altres projectes a partir d’aquest curt. Comiat del programa i pas a l’informatiu del migdia Inici: 2619 s Final: 2680 s (aprox., fins a "Fins demà") Títol: Tancament del Què de Què i enllaç amb l’informatiu Resum: Núria tanca l’entrevista amb Montesinos, recorda el passatge anterior de l’autor pels Goya amb El corredor i li desitja sort. Avança que es podria entrevistar també la directora Carlota Massó més endavant i acomiada el programa, donant pas a l’Informatiu del migdia de Tarragona Ràdio i posant fi a l’edició del dia del Què de Què.

  • 50'

    Actualitat Cultural a Tarragona: Rutes, Arts i Premis Arc

    Resum de l’episodi del programa Què de Què En aquesta edició del programa Què de Què a Tarragona Ràdio, s'exploren diversos fronts de l'activitat cultural i política de la ciutat, amb un èmfasi especial en la memòria històrica, les arts escèniques de proximitat i el reconeixement a la indústria musical. Memòria Històrica: La figura d'Antoni Rovira i Virgili El programa comença amb una entrevista a Jaume Martell, actor que dona vida a Antoni Rovira i Virgili en una ruta teatralitzada organitzada per la URV. Durant la conversa es destaca: • La faceta polifacètica de Rovira i Virgili com a periodista d'opinió, lingüista i polític (president del Parlament a l'exili). • El seu profund lligam emocional amb la ciutat de Tarragona i la Part Alta. • El recorregut de la ruta, que s'inicia al carrer Major, passa pel passeig Arqueològic i inclou l'impremta Virgili. "Rovira i Virgili va ser una persona fidel als seus ideals i un treballador incansable que estimava profundament Tarragona." Arts Escèniques: Ponent al carrer a Torreforta Es presenta la iniciativa Ponent al carrer, coordinada per Guillem Fuster (director d'Espasa). Aquest projecte busca: • Democratitzar la cultura portant espectacles professionals als barris de Ponent, concretament a la plaça Pilar Pradells. • Realitzar tallers de formació per a entitats locals del barri com diables o grups de batucada. • Reivindicar l'espai públic com un lloc de convivència i joc a través de les arts. Indústria Musical: Els Premis Arc a Tarragona La gala dels Premis Arc se celebra per primera vegada al Teatre Tarragona. Raquel Bassas, presidenta de l'associació organitzadora, explica la importància del certamen: • Sílvia Garcia, veu de l'emissora municipal, es troba entre les nominades en la categoria de periodisme musical. • Es premien categories que sovint són invisibles: mànagers, promotors i gires internacionals. • L'esdeveniment inclou actuacions a la Rambla Nova per promocionar grups emergents. Actualitat Municipal i Patrimoni • Pressupostos 2026: L'alcalde Rubén Viñuales i Jordi Collado han anunciat un acord per als pressupostos municipals centrat en l'habitatge i la sostenibilitat. • Tarraco 25: Es destaca la plantada de bèsties i gegants del Seguici Popular al passeig Arqueològic per cloure els actes del 25è aniversari de la declaració de la UNESCO. • Turisme: Es consolida el model de turisme de negocis i benestar a la ciutat, amb ocupacions hoteleres que freguen el 80% aquesta tardor.

  • 0'

    Recerca en justícia climàtica i transferència de coneixement URV

    Justícia climàtica, sexual i reproductiva L'episodi analitza la recerca "Desteixir l'Entramat", un estudi que vincula l'emergència climàtica amb els drets sexuals a l'Amèrica Llatina. Les convidades, Maria Santa de Domínguez i Helena Cardona de l'Associació pels Drets Sexuals i Reproductius, expliquen com governs ultraconservadors i el poder corporatiu posen en risc la sobirania corporal. Impactes de l'extractivisme L'estudi se centra en Brasil, Guatemala i Colòmbia per diversos motius clau: • Extractivisme mineral i hidroelèctric: Impacta directament en el medi ambient i la salut de les dones. • Indústria de la maquila: A Guatemala, s'han detectat vulneracions laborals i reproductives, com l'exigència de tests d'embaràs per a la contractació. • Floricultura a Colòmbia: Un sector feminitzat i precaritzat que utilitza productes contaminants i consumeix grans quantitats d'aigua. "Per aconseguir la justícia climàtica hem de tenir justícia de gènere i això passa per tenir garantits els drets sexuals i reproductius." Transferència de coneixement a les empreses La segona part del programa tracta sobre el Congrés TECNIO celebrat a Reus. Manuel Palacín (Associació TECNIO) i Francesc Medina (catedràtic de la URV) debaten sobre com portar la recerca universitària al teixit productiu de Catalunya. Projectes d'innovació al Camp de Tarragona • El centre AMIC de la URV treballa en la transformació de biomassa en hidrogen verd. • Recerca en el reciclatge de residus plàstics per convertir-los en nous combustibles. • Es denuncia la manca de finançament públic i privat, alertant que la inversió en innovació està estancada des de fa 20 anys en comparació amb els Estats Units o la Xina. Actualitat de Tarragona L'informatiu destaca la renaturalització del riu Francolí, que encara la seva recta final, i les crítiques d'ERC per l'increment de quotes a les llars d'infants de la ciutat. També s'anuncia un projecte d'intel·ligència artificial a l'Hospital Joan XXIII per optimitzar les UCI.

  • 50'

    Cultura, esports i salut masculina a Tarragona Ràdio

    Introducció i música L'episodi de Què de Què a Tarragona Ràdio comença amb un homenatge al grup Jamiroquoi i la seva pròxima gira, servint d'acompanyament per a una jornada plena de temes locals i d'interès social. Actualitat Esportiva: Nou Rumb al Nàstic L'emissora connecta amb la roda de premsa de presentació de Cristóbal Parralo com a nou entrenador del Nàstic de Tarragona. • El club busca un canvi de dinàmica per assolir l'ascens. • El president agraeix la tasca de Luis César Sampedro malgrat els resultats. • Parralo destaca la seva il·lusió per un projecte que considera de futbol professional. Art Urbà a la Rambla Nova L'il·lustrador Edu Polo detalla el seu nou projecte artístic al tram final de la Rambla Nova, que s'està peatonalitzant. Característiques del mural: • Pintura sobre paviment que cobreix la zona de vianants fins al Balcó del Mediterrani. • Inclou 28 cares de tarragonins (personatges històrics com Melpomene o Rosa Venes i perfils anònims). • Ús de tons sèpia per evocar les fotografies antigues de la ciutat. • El projecte preveu estar enllestit per la diada de Sant Jordi. Serveis Informatius Locals Es repassen les notícies més destacades de la ciutat: • El desplegament de la nova empresa de neteja, Urbacer, i el pla de xoc contra l'acumulació de brossa. • L'eliminació dels contenidors soterrats per evitar males olors. • La crisi del sector pesquer al Serrallo pel límit de quotes de captura. Salut: El Sòl Pelvià Masculí Entrevista amb David Sánchez Rienda, fisioterapeuta i divulgador, sobre la salut masculina. • Desmitificació del sòl pelvià com a tema exclusivament femení. • Afectacions habituals per esports d'impacte (ciclisme) o per l'edat (pròstata). • Importància de la fisioteràpia en la recuperació de la incontinència i el dolor crònic. "Hi ha un gran tabú; si ja n'hi ha amb el sòl pelvià en general, imagineu-vos quan parlem del masculí."

  • 51'

    Mel artesana, memòria LGTBI i ritmes circadians

    Explorant l'apicultura i la salut a Tarragona En aquesta edició de Què de Què a Tarragona Ràdio, s'aborden temes que van des de la producció artesanal de mel fins a la recerca científica sobre com el rellotge biològic afecta la nostra salut. Apicultura i tradició: Mel Al Remei El programa compta amb la presència de Joan Llorenç, representant d'una saga familiar d'apicultors del Camp de Tarragona. El diàleg se centra en la passió per les abelles i la qualitat del producte: • Tipus de mel: Es diferencia entre mels monoflorals (més del 51% d'una sola flor com romaní o farigola), multiflorals i la mel de malada (provinent de la saba de l'arbre). • Cristal·lització: És un procés natural que indica puresa i conserva millor les propietats a temperatures de 14-15 graus. • Sostenibilitat: L'ofici a les muntanyes de Prades s'enfronta a reptes com el canvi climàtic i la vespa velutina. "Els apicultors ens estimem les abelles; treballem amb finura per protegir-les, ja que són la nostra base." Memòria històrica LGTBI a la ciutat L'entitat El Catalejo presenta un taller al CIAT per recuperar la memòria de les persones dissidents majors de 55 anys a Tarragona. L'objectiu és: • Combatre la invisibilització històrica del col·lectiu. • Recopilar arxius personals, fotografies i històries orals davant la manca de documentació institucional. • Preparar una exposició de conclusions que es veurà el mes de desembre. Ciència i benestar: Els ritmes circadians Gerard Aragonès, investigador de la Universitat Rovira i Virgili, explica la importància de la nutrigenòmica i el rellotge intern: • Sincronització: La llum i la foscor regulen hormones clau com el cortisol (activitat) i la melatonina (descans). • Impacte del canvi d'hora: El cos triga entre 7 i 10 dies a adaptar-se totalment. • Hàbits saludables: Es recomana fer el menjar principal abans de les 3 del migdia i mantenir una bona higiene de la son evitant pantalles de llum blava. • Prevenció: Una bona pauta de crononutrició ajuda a endarrerir l'aparició de malalties metabòliques i cardiovasculars.

  • 1h

    Colors del Món i adolescents: art, música i suport

    Resum general Programa magazine amb tres blocs principals: cultura i ciència (visita guiada a l’exposició fotogràfica “Colors del Món” de CaixaForum Tarragona), benestar i educació (com acompanyar l’adolescència sense prejudicis, arran del cas de bullying i suïcidi de Sevilla), i actualitat local (butlletí de la una). Tot plegat, filat amb música dels Fugees/Lauryn Hill i diverses falques publicitàries. "Els adolescents necessiten connexió, respecte i una mirada amable" — Obrim Camins Colors del Món (CaixaForum Tarragona) Claus de la mostra • Exposició amb 7 sales temàtiques per colors (blanc, groc, taronja, vermell, violeta, blau, verd) amb fotografies de la col·lecció de National Geographic. • Mirada múltiple: científica (física de la llum i del color), social i antropològica (significat cultural dels colors), i mediambiental (conservació, canvi climàtic). Moments destacats de la visita • Blanc i llum: el blanc com a suma de colors; l’arc de Sant Martí com a descomposició de la llum blanca. • Pingüins (camuflatge contra-ombratge): panxa blanca i esquena negra per confondre’s segons el punt de vista a l’aigua; cries marrons per mimetitzar-se a terra. • Namíbia, acàcies i duna taronja: aparença de pintura per la il·luminació precisa d’una duna (captada en el moment just); exemple d’espera i timing fotogràfic. • Retrat vermell (nena kenyana): composició avançada (diagonal, regla dels dos terços, protagonista descentrat) i detall del reflex de la fotògrafa a l’ull. • Violeta i perill a la natura: colors vius com a senyal d’alerta (granotes blaves); simbiosi peix pallasso–anèmona: protecció mútua i adaptació a l’urticància. • Blau tuareg: roba ampla i blava per captar i neutralitzar la radiació ultraviolada; funcional de dia i calor residual de nit. • Verd i camuflatge: ratlles del tigre com a ombres de vegetació; presa bicromàtica que no percep el taronja i veu el tigre com a verd. Activitats i públics • Visita comentada (dissabtes, 18 h), visita familiar (diumenges, 11:30 h, “Per què el cel no és sempre blau?”) i itineraris adaptats per edats (infantil, dinamitzada, públic general) amb materials i continguts ajustats. "No és només impartir matèria: cal establir vincle amb la persona" Acompanyar l’adolescència (Obrim Camins) Marc terapèutic • Teràpia gestalt i corporal: aquí-i-ara, presa de consciència del que sentim i fem amb això; treball del vincle i la responsabilitat personal. Canviar la mirada • Crítica a l’adultocentrisme: l’adolescència com a etapa rica on es forma el caràcter; explorar límits no és “egoisme” sinó procés maduratiu. • Els adolescents estan molt connectats a l’emoció; això incomoda adults sovint dissociats. Cal no jutjar i prioritzar el vincle. • Passar d’una relació vertical (autoritat–subordinació) a horitzontal (de tu a tu). A casa: marcar límits, però no retirar-se (“necessites espai, jo hi soc”). Reptes d’avui • Hiperconnexió i soroll digital: noves disrupcions i necessitats d’acompanyament. • Buit entre escola i via pública en casos d’assetjament fora d’horari; rol de l’agent tutor policial com a bona pràctica, però desigualment estès. Proposta d’Obrim Camins • Sensibilització, prevenció i acompanyament a adolescents, famílies i centres: xerrades, tallers, assessorament i formació per docents. "Traiem el tabú d’anar a teràpia: si et fa mal el cos vas al fisio; si et fa mal l’ànima, demana ajuda" Actualitat (butlletí de la una) • Llicències d’obres: acord govern municipal–Junts per simplificar tràmits; resolucions en màxim 2 mesos; inici d’aplicació abans de l’estiu vinent. • Pressupost 2026: l’alcalde Rubén Vinyuales no descarta cap escenari; negociació prioritària amb Junts i En Comú Podem; Vox, descartat. • Sense sostre: recompte a Tarragona xifra 84 persones al carrer; 18 a l’alberg. Testimonis de voluntariat. • Equipaments: adjudicades grades supletòries del Palau d’Esports (~700.000 €); EUCES arrancarà el 2026 (pla B provisional si obres s’endarrereixen). • Esports: arxivada la querella del Nàstic contra l’àrbitre Eder Mallo pel playoff amb el Màlaga; prèvia del derbi Sabadell–Nàstic i crida a la “Marea Grana”. Música i falques • Fugees/Lauryn Hill com a fil musical: “Ready or Not”, “Change Is Gonna Come”, “Killing Me Softly”. • Promocions i publicitat: Mama Pop Guateque (concert solidari càncer de mama), comerç local, eficiència energètica, ICiQ, i espais del Port de Tarragona.

  • Què de Què del 15/10/2025

    Què de Què és el nou magazine de Tarragona Ràdio, que vol donar repostes concretes a preguntes universals, i sovint tarragonines ;-) Tractarem qüestions de salut, literatura, economia o cuina, entre d'altres, però sempre tindrem la cultura com a pal de paller. Núria Cartañà coordina un ampli equip de professionals de la casa: Miquel González, Joan Andreu Pérez, Lluís Comes i Pep Suñé.

  • Què de Què del 25/6/2025

    Què de Què és el nou magazine de Tarragona Ràdio, que vol donar repostes concretes a preguntes universals, i sovint tarragonines ;-) Tractarem qüestions de salut, literatura, economia o cuina, entre d'altres, però sempre tindrem la cultura com a pal de paller. Núria Cartañà coordina un ampli equip de professionals de la casa: Miquel González, Joan Andreu Pérez, Lluís Comes i Pep Suñé.

  • 1h

    Cultura, moda i actualitat política a Tarragona Ràdio

    Celebracions del 18 de juny i la gastronomia sostenible L'episodi de Què de Què comença repassant les efemèrides globals del 18 de juny, destacant el Dia Internacional per contrarestar els discursos d'odi i el Dia de la Gastronomia Sostenible. Es reflexiona sobre la importància de consumir productes de proximitat i de temporada per reduir l'impacte ambiental, posant en dubte la sostenibilitat del sushi pel transport de la tonyina des de llargues distàncies. Altres dies mundials i música retro • L'Orgull Autista i el Dia del Falafel. • El Dia Internacional del Pícnic com una crida a gaudir de la natura. • S'introdueix el programa amb música de El último de la fila, rememorant els anys 90. Experiències musicals: Jazz a Nova Orleans i Nova York En Pep Cardona comparteix el seu viatge als Estats Units, centrant-se en el Jazz Fest de Nova Orleans. • Realitat social: Descriu un país marcat per l'individualisme i el racisme, malgrat els intents de curació social. • Diversitat escènica: El festival no només ofereix jazz, sinó també gospel, blues i música tradicional (aquest any amb Mèxic com a país convidat). • Llegendes en directe: Destaca l'energia de John Fogarty (Creedence Clearwater Revival) actuant als 81 anys. • Educació musical: Es comenta el projecte d'ensenyament musical a Veneçuela que ha apartat milers de joves de la misèria. Actualitat Política: Tarragona està de moda El resum informatiu recull la conferència de l'alcalde Rubén Viñuales, qui afirma que la ciutat ja no és només potència futura, sinó una realitat actual. • Seguretat: S'anuncia l'arribada de 17 nous agents de la Guàrdia Urbana i la creació d'una nova unitat de seguretat ciutadana. • Turisme: Experts de la URV debaten a la Costa Daurada sobre els límits del creixement turístic i l'adaptació al canvi climàtic. • Salut: Un estudi destaca que els parts a casa en embarassos de baix risc tenen la mateixa seguretat que els hospitalaris. Disseny amb consciència històrica: Marc Alexandre L'entrevista al dissenyador de la Ràpita, Marc Alexandre, se centra en la seva col·lecció Violetes, guanyadora del premi Mercedes-Benz Fashion Talent. • Homenatge al travestisme: La col·lecció narra la repressió durant el franquisme a través de tres fases: l'arribada de la policia, l'ansietat del canvi de roba i l'esperança final. • Filosofia de marca: Aposta per la moda sense gènere i la confecció artesana sota demanda per evitar la fast fashion. • Projecció internacional: La seva obra es presentarà properament a la setmana de la moda de Mèxic.

  • Què de Què del 11/6/2025

    Què de Què és el nou magazine de Tarragona Ràdio, que vol donar repostes concretes a preguntes universals, i sovint tarragonines ;-) Tractarem qüestions de salut, literatura, economia o cuina, entre d'altres, però sempre tindrem la cultura com a pal de paller. Núria Cartañà coordina un ampli equip de professionals de la casa: Miquel González, Joan Andreu Pérez, Lluís Comes i Pep Suñé.

  • 55'

    Art social, bonsais i la perspectiva de gènere en medicina

    L'art com a motor de resistència i canvi social L'episodi d'avui de Què de Què a Tarragona Ràdio destaca l'entrevista a Unai Reglero, coautor del llibre Caldo de Cultivo. Aquest projecte d'art contemporani s'allunya de les visions convencionals per centrar-se en el que ell anomena art d'arreraguarda. Projectes internacionals de Caldo de Cultivo • Polònia: Accions artístiques per donar suport a la lluita contra la criminalització de l'avortament. • Colòmbia: Intervenció al Coliseu del Pueblo a Cali per unir diferents lluites socials (feministes, afro i sindicals) en un context de violència extrema. • Estats Units: Contrapropaganda a Detroit per combatre la visió de la ciutat com a simple ruïna del capitalisme. "L'art pot ser el propulsor de la imaginació política radical." Medicina i Perspectiva de Gènere Es discuteixen les conclusions del desè Congrés Nacional de Radiòlegs Catalans, subratllant que incorporar la perspectiva de gènere és imprescindible per: • Obtenir diagnòstics més precisos i ràpids. • Millorar la interpretació de proves mèdiques. • Centrar de manera més eficient els temes de recerca sanitària. Cultura i Tradició Local L'exposició de Bonsais al Pati de Jaume I L'associació Tarragona Bonsai presenta la seva mostra anual a l'Ajuntament. Pere Manós explica la disciplina del banxo (final de primavera) i destaca les oliveres i els arços japonesos com a peces centrals. També es realitzaran tallers d'Ikebana (art floral japonès). Actualitat de la ciutat • Nàstic de Tarragona: Preparatius per al partit decisiu de playoff a Múrcia. L'emissora instal·larà una pantalla gegant al Parc del Francolí. • Transport: Bonificacions del 60% als trens regionals del corredor sud a partir de l'1 de juliol. • Ciència: L'estudi Impact al CAP de Sant Salvador busca reclutar 4.000 voluntaris per investigar l'origen de malalties.

  • Què de Què del 28/5/2025

    Què de Què és el nou magazine de Tarragona Ràdio, que vol donar repostes concretes a preguntes universals, i sovint tarragonines ;-) Tractarem qüestions de salut, literatura, economia o cuina, entre d'altres, però sempre tindrem la cultura com a pal de paller. Núria Cartañà coordina un ampli equip de professionals de la casa: Miquel González, Joan Andreu Pérez, Lluís Comes i Pep Suñé.