Què de Què
Què de Què
Programa

Què de Què

Què de Què és un magazine de Tarragona Ràdio que agafa com a epicentre l'àmbit cultural en la seva concepció més àmplia. Fem entrevistes relaxades a persones que ens vulguin explicar els seus projectes, que ens encomanin la seva il.lusió i ens facin entendre millor el món. Núria Cartañà i l'equip del programa us conviden a passar una horeta interessant cada dimecres.

Dimecres · 12:30 - 13:30 ·721 episodis
RSS

episodis

25-36 de 716
  • 47'

    Actualitat de Tarragona i actualitat sobre l'explosió d'IQOXE

    Resum de l'episodi L'espai informatiu de Tarragona Ràdio repassa l'actualitat local amb un focus especial en les reivindicacions socials i les infraestructures patrimonials de la ciutat. El programa combina una selecció musical variada amb el seguiment de les notícies més rellevants de la jornada, des de la memòria de l'accident químic fins a la gestió del patrimoni romà i les noves taxes turístiques. Actualitat Social i Justícia • La Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona reclama un judici imminent per l'explosió d'IQOXE. Sis anys després de la tragèdia, els representants veïnals de barris com Bonavista i Torreforta continuen demanant justícia i recordant l'impacte emocional i material que va patir la població local. • Segons ha explicat Alfonso López als estudis de Tarragona Ràdio, el tancament judicial és necessari per al respecte a les víctimes i per poder passar pàgina definitivament. Patrimoni i Urbanisme • L'Ajuntament de Tarragona ha iniciat la primera fase de recuperació del Camí de la Fonteta, una reserva arqueològica propietat municipal. • El projecte inclou la museïtzació i la creació d'una plataforma per fer l'espai accessible als vianants, integrant-lo en la ruta que connecta el Fòrum de la Colònia amb altres monuments del Patrimoni de la Humanitat. • En l'àmbit urbanístic, hi ha hagut crítiques de l'oposició (Esquerra) per la manca d'ambició en la transformació dels espais verds i les vies ciclistes al centre de la ciutat. Economia i Turisme • El sector hoteler, representat per la Federació d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme, mostra un rebuig frontal a l'increment de la taxa turística. Argumenten que duplicar l'impost perjudica la desestacionalització i la competitivitat de la regió del Camp de Tarragona. "No es pot aplicar el mateix impost en temporada alta i en temporada baixa, perquè això penalitza els visitants que escollen venir fora dels mesos d'estiu."

  • 27'

    Actualitat a Tarragona: Mobilitat, Icoxe i Donació de Sang

    Resum del Noticiari de Tarragona L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio presenta les notícies més destacades de l'actualitat local i regional, centrant-se en infraestructures, seguretat industrial i campanyes solidàries. Infraestructures i Mobilitat El Ministeri de Transport ha adjudicat un contracte de 7,8 milions d'euros per a la millora de la mobilitat a la ciutat. Els punts clau inclouen: • Construcció de carrils per a vianants i bicicletes en un tram de 7 quilòmetres de la Nacional 340. • Instal·lació de pantalles acústiques per reduir l'impacte sonor. • Actuacions a l'entorn del pont del Francolí. Actualitat Social i Industrial • Cas Icoxe: Sis anys després de la tràgica explosió, els sindicats UGT i Comissions Obreres fan una crida a la mobilitat ciutadana per reclamar justícia, lamentant que el judici encara no tingui data. • Incendi a Constantí: S'investiga un incendi en un habitatge que ha causat la mort d'un home de 54 anys. • Marató de Donants de Sang: El Banc de Sang i Teixits del Camp de Tarragona inicia una campanya per assolir 10.000 donacions, amb l'objectiu de captar un 10% de donants joves per garantir el relleu generacional. Economia i Cultura L'arribada de les rebaixes d'hivern marca l'agenda comercial als establiments del centre i la Rambla Nova, mentre que l'Ajuntament de Tarragona promou la cultura mitjançant targetes regal per a espectacles de teatre, música i circ. "Cal que la solidaritat torni a brillar i sortim al carrer tots, perquè la seguretat en la química ens afecta a tots."

  • 21'

    Especial de Nadal a Tarragona Ràdio: Música i Actualitat

    Celebració de Festes als Estudis de Tarragona Ràdio Aquest episodi especial del programa Què de Què de Tarragona Ràdio se centra en l'esperit nadalenc i la cultura local, combinant seleccions musicals amb missatges de bons desitjos per a la ciutadania de Tarragona. El programa, emès des de l'Avinguda de Roma, serveix com a nexe d'unió per a l'audiència durant aquestes dates significatives. Música i Entreteniment L'espai destaca per una variada selecció de cançons que conviden a la reflexió i a l'alegria: • Temes que parlen sobre l'amor, la superació personal i el valor de la felicitat. • Peces musicals amb referències marineres que evoquen l'essència del Serrallo i la costa tarragonina. • Missatges d'autocura i priorització del benestar emocional. "Que fer-me gran entre vosaltres és el millor regal. Salut per tots nosaltres i pel que ja no és tant." Informació de Ciutat i Serveis S'inclouen càpsules informatives sobre el desenvolupament i la vida a la ciutat, destacant: • Pla Tarragona 26: El nou full de ruta per a la transformació de la ciutat que prioritza la neteja i la recollida de residus per aconseguir un entorn més sostenible. • Nadal al Port: Les activitats lúdiques i l'espectacle de llums al Moll de Costa gestionat pel Port de Tarragona. • Formació i Química: Es promouen els nous graus en fitness de l'escola Royal i es destaca la tasca de l'ICIQ (Institut Català d'Investigació Química) situat al Campus Sescelades. Tradició i Territori El programa reforça la identitat local mitjançant la menció de costums i entitats que formen part del teixit social de la ciutat, des del patrimoni històric com les Muralles de Tarragona fins a la vitalitat comercial del Mercat Central.

  • 51'

    Gòspel, literatura i drets humans a Tarragona

    Continguts principals de l’episodi Aquest episodi de Què de Què a la sintonia de Tarragona Ràdio combina cultura, drets humans, literatura i espectacle familiar al voltant de l’actualitat de la ciutat. 1. Gira “Gospel Forever” al Palau de Congressos Origen del projecte One Heart Festival • El director i arranjador Ramon Escalé presenta el concert Gospel Forever, que arribarà al Palau de Congressos de Tarragona el 3 de gener de 2026. • L’espectacle sorgeix del One Heart Festival, nascut el 2019 arran d’una estada a Londres i contactes amb músics dels Estats Units. • Després de la pandèmia, el format es consolida com a gira de concerts (sense la part de tallers inicial) en col·laboració amb la productora teatral Anexa. • El projecte ajunta: - Cors base: Messengers i Scats Gospel Singers (dirigits històricament per Escalé). - El cor europeu One Heart Choir, amb cantaires seleccionats de més de 50 cors diferents. Èxit de públic i fórmula artística • Han fet sold out a Madrid i al Palau de la Música de Barcelona, i gairebé ple al Palau de Congressos de Tarragona en l’edició anterior. • Cada any presenten un concepte diferent dins la matriu One Heart: - Any anterior: Gospel Celebration, versions de grans temes del pop en clau gospel. - Any actual: Gospel Forever, retorn a les arrels del gospel tradicional. • El concert reuneix més de 80 veus en escena i busca reproduir: - La sonoritat clàssica del gospel dels anys 50-60 als Estats Units. - L’ambient comunitari i participatiu de les esglésies afroamericanes. Arrels espirituals i participació del públic • Escalé explica que el gospel neix com a música d’església, vinculada al luteranisme i a la idea que cantar és resar dues vegades. • El format del concert convida naturalment el públic a cantar, repetint tornades i respostes, allunyant-se d’una actitud passiva de concert clàssic. • Es destaca l’exemple de la pel·lícula The Color Purple (Color Púrpura) per il·lustrar la força emocional del gospel comunitari. Didier Likeng i l’autenticitat del so • La gira compta amb Didier Likeng com a mestre de cerimònies, cantant i guitarrista: - Escalé el considera una de les veus més autèntiques del gospel a Europa. - Aporta una manera de tocar i cantar “antiga” i arrelada que connecta amb les fonts originals. • Tot i el bon nivell dels cors catalans, Escalé subratlla la importància d’incorporar referents autòctons del gènere per mantenir-ne l’essència. Estat del gospel a Catalunya i experiències a fora • Des de principis dels 2000, sense coordinar-se, diversos músics van iniciar projectes i avui hi ha més de 100 cors de gospel a Catalunya. • Escalé assenyala una paradoxa: - Tothom “sap” què és el gospel perquè ha vist cors o pel·lícules. - Però poca gent coneix el gospel d’arrel, viscut dins les comunitats religioses. • Ha fundat més de 30 cors a través de tallers que s’han anat consolidant. • Diferencia entre: - Fer cançons de gospel sense contacte real amb la cultura. - I viure el gospel des de dins, comparable al blues o altres músiques d’arrel. On trobar el gospel “autèntic” • Recomana, per qui viatgi a Nova York: - Anar a les grans esglésies de referència (més turístiques, però d’alta qualitat). - I sobretot perdre’s per Harlem un diumenge al matí i entrar on se senti música, encara que no soni “perfecte”, per veure el gospel com a acte espiritual, no com a espectacle. • Explica una experiència a Àfrica, en una missa gospel que sonava malament tècnicament però on el central era adorar i pregar, no exhibir virtuosisme. Catarsi col·lectiva i dimensió humana • El cor de 80 cantaires s’ha anat consolidant amb els anys fins a compartir una mateixa manera de fer i de transmetre. • Encara que hi hagi creients i no creients, l’objectiu comú és: - Generar una catarsi col·lectiva. - Crear un espai on, durant el concert, desaparegui tot el que no sigui la música i la comunitat. • Alguns amics nord-americans d’Escalé li han dit que, per la novetat i la intensitat emocional, alguns concerts aquí els resulten més autèntics que els d’algunes esglésies dels EUA, on el gènere està més institucionalitzat. • Escalé vincula el gospel amb una essència humana ancestral: - Lligada als focs rituals, els cants col·lectius, la dansa i els estats místics. - I compara aquesta energia amb altres fenòmens com un concert de rock and roll amb desenes de milers de persones. 2. Premi Mallorca de narrativa per a Òscar Palazón El llibre “Estabat Mater. Un béndiví” • El programa felicita l’escriptor Òscar Palazón, referent literari vinculat a Tarragona, per haver guanyat el Premi Mallorca de narrativa en català. • L’obra presentada es titula “Estabat Mater”, amb subtítol “Un ben diví”: - El subtítol s’afegeix per diferenciar-la d’altres novel·les amb el mateix títol. • El títol fa referència al poema religiós “Estabat Mater”, musicat per Pergolesi o Vivaldi, sobre la Mare de Déu als peus de la creu. Tema central: l’instint maternal • La novel·la explora fins on pot arribar una mare per un fill, inspirant-se simbòlicament en la imatge de la Mare de Déu davant del patiment de Jesucrist. • No és una novel·la bíblica ni històrica, sinó que està ambientada als anys 70, en el període de la infantesa de l’autor. • Eix temàtic principal: - Instint maternal com a força que pot portar una mare a situacions límit i decisions extremes. - Context social dels anys 70, època conservadora i estigmatitzadora. Argument i personatges • Protagonista: mare soltera als anys 70, abans de la mort de Franco: - Ser mare soltera es viu com un estigma social greu. - El fill és fruit d’una relació extramatrimonial. • La narració entra en el cap d’aquesta mare i desplega: - Pensaments, records, pors, culpes i justificacions. - La pressió social i moral que condiciona la seva vida i el vincle amb el fill. • El to és ambivalent: - Combina moments dramàtics i foscos amb - Tocs d’humor i ironia, reproduint la barreja d’estats d’ànim de la ment humana. Forma i innovació narrativa • La novel·la és un llarg monòleg interior: - Formalment construïda com una sola frase de 180 pàgines. - Només hi ha un punt final; la resta són comes. • Palazón vol reproduir la manera com pensem i recordem: - Catarata ininterrompuda de paraules. - Associacions lliures: un pensament porta a un altre, que porta a un record, etc. • La veu narrativa és dinàmica i canviant: - Alterna primera, segona i tercera persona. - Això permet jugar amb la distància, el diàleg interior, l’autoobservació i la projecció sobre el fill. • L’autor defensa que la novel·la hauria de ser tan innovadora com la poesia en termes formals: - Critica que encara s’escriguin moltes novel·les amb esquemes de fa 100 anys. - Reivindica trencar formes i convencions per fer evolucionar el gènere. El premi i la publicació • El Premi Mallorca de narrativa en català és una de les categories més ben dotades econòmicament: - Palazón rep 25.000 euros, la quantitat més alta que ha guanyat mai en un guardó literari. • El premi inclou la publicació de la novel·la, prevista cap a Sant Jordi. • El programa es compromet a tornar-lo a convidar quan surti el llibre, probablement en un especial des de la Rambla Nova. 3. Bloc informatiu: seguretat, Nadal i obres a Tarragona (Aquest tram correspon al butlletí informatiu, inserit entre seccions culturals del programa.) Seguretat ciutadana i Guàrdia Urbana • El cap de la Guàrdia Urbana, Manel Vázquez, explica en una entrevista a Tarragona Ràdio: - Reducció del 44% en robatoris en domicilis i furts a la ciutat el 2025. - S’han desplegat plans específics en punts sensibles amb suport de: - Unitat canina. - Drons. - Serveis de paisà. • Ha entrat en funcionament (setembre) la unitat policial de reforç i proximitat, que ha recollit 1.500 denúncies en 3 mesos. • Novetats per al 2026: - Càmeres individuals a la solapa dels agents: - Enregistraran un minut abans de desemfundar l’arma. - Objectius: transparència, seguretat jurídica i mecanisme de control tant per ciutadans com per policies. - Espera de permisos per a l’ús de pistoles Taser. • Malgrat la disminució de robatoris, s’ha detectat un repunt dels abusos sexuals, tot i que: - Les violacions amb penetració han disminuït un 16%. Parc de Nadal dels impossibles • Presentació del Parc de Nadal dels impossibles a Tarragona, al recinte firal (27 de desembre – 4 de gener): • Objectius i enfocament: - Convertir el recinte firal en un espai de màgia, joc i aprenentatge. - Consolidar-se com una proposta cultural de referència. • Característiques principals: - Direcció artística repeteix després de l’èxit anterior (La Sílvia/Pasavaret i equip). - Dotzena d’activitats i 14 espectacles. - Programes d’Agenda Cultural amb: - Espais de manualitats i creativitat artística. - Propostes adaptades a franges d’edat: - Joc simbòlic i descoberta per als més petits. - Activitats potents, participatives i d’acció per a infants de 9 a 12 anys. • Programació escènica: - Matins: espectacles de petit format, més íntims i tranquils. - Tardes: propostes més dinàmiques i potents. - Espectacles itinerants per espais interiors i exteriors. • Tarragona Esports hi aporta “El Petit Gran Tour”: - Espai dedicat al Tour de França. - Infants i adults poden pujar a bicicletes estàtiques i fer una etapa tarragonina simulada. • Es remarca la voluntat de: - Programació quilòmetre zero. - Igualtat de gènere i diversitat de mirades com a eixos del projecte. Epidèmia de grip sense precedents • La consellera de Salut Olga Pané informa al Parlament que Catalunya viu: - Una epidèmia de grip sense precedents en els darrers anys. - Molta pressió a les urgències d’atenció primària, CUAP i hospitals, però pocs ingressos hospitalaris. • Motiu principal: la grip afecta sobretot població jove, menys propensa a complicacions greus. • Dades citades: - Menys de 150 ingressos per grip al conjunt del sistema. - 9 casos a UCI (xifra creixent respecte al dia anterior). • Crides de la consellera: - Vacunació contra la grip i la COVID. - Ús de mascareta quan es tenen símptomes per protegir els altres. Obres a Parcel·les Iborra i afectació a l’escola • Les obres de Parcel·les Iborra modifiquen el pla de treball per minimitzar l’impacte sobre l’escola Josep Sunyer: - Es retarda l’actuació a tocar del centre en període lectiu. - Els treballs previs comencen el 23 de desembre. - Fins després de Reis, les màquines actuaran a la zona més propera a l’escola, aprofitant vacances. • El gruix de les actuacions immediates a tocar del centre es traslladaran a: - Setmana Santa. - Vacances d’estiu. • El conseller d’Urbanisme Nacho García explica: - S’han buscat solucions que no allarguin el termini total (10 mesos) ni incrementin el cost. - Es vol minimitzar molèsties sense aturar les obres mig any. • L’obra inclou: - Urbanització de carrers existents i de nova creació. - Instal·lació i soterrament de xarxes de serveis: - Aigües residuals i pluvials. - Aigua potable. - Enllumenat públic. - Mitja i baixa tensió. - Telecomunicacions i gas. Campanyes institucionals i publicitat • Pla Tarragona 26: nou full de ruta per a la transformació de la ciutat, amb èmfasi en: - Nou servei de recollida de residus i neteja viària. - Objectiu declarat: “garantir carrers més nets”: - Més equips de neteja amb aigua. - Més freqüència de servei. - Millor manteniment i neteja de contenidors i entorns. • Port de Tarragona: publicitat de les activitats de Nadal al Moll de Costa: - Música, màgia, tallers, espectacles infantils, foodtrucks, etc. • Campanya de comerç de proximitat a Sant Pere i Sant Pau: - Sorteig de 30 lots nadalencs entre clients dels establiments del barri. - Festa el 20 de desembre amb música, actuacions i animació infantil. • Falca sobre formació esportiva (tècnic d’activitats dirigides, entrenador personal, socorrista) amb accés a registre oficial. 4. Setmana Internacional dels Drets Humans a Tarragona Balanç general de la cinquena edició • Inici de nova franja del Què de Què amb entrevista a Gonzal Barrios, de la coordinadora d’ONGs de Tarragona. • La ciutat celebra la 5a Setmana Internacional dels Drets Humans, del 10 al 20 de desembre, sota el lema: “Els drets humans no es negocien”. • La setmana es considera plenament consolidada i ha crescut en nombre i varietat d’activitats, amb suport del Departament de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona. Activitats realitzades • Tipologia d’activitats: - 3 exposicions, una al Pati Jaume I de l’Ajuntament, amb visita guiada. - 5 xerrades i 1 taller. - Una acció de carrer: “Sense nom i cap nom sense drets”. - Projecció del documental “50 graus” (segon volum) sobre emergència mediambiental. - Primer certamen literari sobre drets humans, amb acte d’entrega de premis (gran assistència). • El concurs de relats breus ha tingut prop de 20 textos presentats i un alt nivell d’interès i empatia, fet que encoratja a repetir-lo el proper any, potser amb alguna variació de format. Mirada global: vulneracions arreu del món • Barrios contextualitza la setmana en un moment globalment crític: - Creixement de l’extrema dreta a Europa i al món. - Manipulació mediàtica i desinformació. • Esmenta exemples concrets: - Situació a Xile i altres països de Llatinoamèrica. - A l’Estat espanyol, parla d’una mena de “cop d’estat judicial” des de certs sectors. • Reivindica la necessitat de posar al centre les vulneracions de drets i generar: - Sensibilització ciutadana. - Pressió social per defensar-los i combatre els retrocessos. Activitats pendents: mutilació genital i cooperació a Ruanda • Encara queden activitats per tancar la setmana, a l’Espai Jove Kesse: Xerrada sobre mutilació genital femenina (M.G.F.): Definida com a violació flagrant dels drets humans i violència de gènere. Es contextualitza com a pràctica estesa en diverses zones d’Àfrica. Segona xerrada amb el grup Amics de Ruanda: Presentació de projectes de cooperació a Ruanda. S’eixampla el focus geogràfic més enllà d’Amèrica Llatina cap al continent africà. • Es posa en valor el paper de les diverses ONGs del Camp de Tarragona, que treballen en àmbits i països diversos però comparteixen un marc comú de defensa dels drets humans. Crida a la implicació i anàlisi crítica • Preguntat sobre què cal per reforçar aquestes setmanes, Barrios respon: - Implicació ciutadana real. - Sensibilitat i consciència de la gravetat del moment. • Considera que hi ha més conflictes greus que mai: - Especial èmfasi en el conflicte a Palestina/Gaza, que defineix com a genocidi televisat: - Critica el silenci o suport implícit de molts estats i institucions, inclosa la Unió Europea. - Destaca només alguns països (Espanya, Irlanda, Països Baixos, etc.) com a veus una mica més crítiques. • Tarragona compta amb una plataforma del Camp de Tarragona en defensa de Palestina, impulsada per la coordinadora d’ONGs i la comunitat àrab palestina, que organitza concentracions i mobilitzacions. • No obstant això, considera que la participació social és insuficient, sobretot entre la gent jove, que no ha viscut experiències de repressió directa. Poder mediàtic, tecnològic i judicial • Barrios denuncia el control de la informació per part de grans empreses tecnològiques: - Google, Twitter/X, i altres plataformes, amb forta influència dels Estats Units. • Esmenta articles sobre la ingerència d’Israel en sistemes judicials europeus per frenar accions contra les seves polítiques. • Avisa dels riscos de: - Pressions i sancions a jutges que actuen amb criteri autònom. - Una “dictadura global” de facto, on interessos econòmics i geopolítics passen per sobre dels drets. Exemples concrets i advertiments de futur • Referències a diversos focus de tensió: - Veneçuela i desplegament militar al Carib. - Tensions amb Mèxic i altres països llatinoamericans. - Possibles conflictes relacionats amb recursos com el petroli. • Sobre Alemanya: - Recorda el trauma i la culpabilitat històrica pel genocidi nazi. - Critica el suport actiu al govern de Netanyahu malgrat resolucions de l’ONU i de tribunals internacionals. - Planteja la pregunta sobre la futura culpabilitat quan es conegui en detall la magnitud de les morts i destrucció a Gaza. • Adverteix que aquí també hi pot haver retrocessos: Si governessin PP i Vox, podríem retrocedir 30 anys en drets i llibertats. • Insisteix que cal mobilitzar-se ara, abans que es perdin conquestes que es donen per consolidades. 5. Cirque Pardi a l’Anella Mediterrània Instal·lació i calendari • Tram final del programa amb canvi de llengua a l’entrevista (castellà) a dues membres del Cirque Pardi: - Laura (producció). - Carola (artista). • Anuncien l’arribada del seu circ a l’Anella Mediterrània de Tarragona: - Instal·lats des de fa 4 dies. - Ja han muntat la carpa i el campament. - Estan ultimant la tècnica interior i fent promoció. • Funcions previstes (6 en total): - Dissabte 20 – 19 h. - Diumenge 21 – 18 h. - Dilluns 22 – 19 h. - Dimarts 23 – 19 h. - Pausa el 24 (vigília de Nadal). - Funcions el 25 i 26 – 19 h. Estil del Cirque Pardi • Companyia amb 13 anys de trajectòria, basada a Tolosa. • Es defineixen com a col·lectiu de circ contemporani: - Tots els artistes tenen també formació teatral. - L’espectacle barreja: - Circ contemporani. - Teatre i clown. - Música en viu. • Disciplines presents a l’espectacle: - Trapeci fix. - Trapeci “abuelo” (modalitat específica de trapezi). - Jocs sicarians i manipulació d’objectes. - Màgia. - Dansa. • L’enfocament és altament teatralitzat, amb: - Personatges clownescos. - Dramatúrgia definida. • Carola, com a artista, participa en: - Trapeci “abuelo”. - Dúo d’acrobàcia (portés) amb portadora. - Clown i cant. Públic destinat i experiència completa • Espectacle pensat per a tota la família: - Fa homenatge al circ tradicional i a les arrels del gènere. - Alhora s’allunya del tòpic per la seva pluridisciplinarietat i teatralitat. • Experiència ampliada al voltant de la carpa: - Bar obert al públic abans i després de cada funció (obren una hora abans). - Possibilitat de sopar a la carpa després de l’espectacle. - Espai de convivència on parlar amb els artistes. • Activitat especial: - Dimarts 23, després de la funció, concert de cúmbia obert al públic. • La companyia passarà les festes de Nadal a Tarragona, després d’haver-ho fet altres anys en llocs tan llunyans com Salzburg. Conclusió de l’episodi L’episodi del Què de Què ofereix una panoràmica rica i diversa de la vida cultural i social de Tarragona: • Música i espiritualitat amb el gospel com a experiència col·lectiva i catàrtica. • Creació literària innovadora, amb una novel·la formalment trencadora que explora l’instint maternal en un context social opressiu. • Compromís cívic a través de la Setmana dels Drets Humans, que connecta Tarragona amb els conflictes i vulneracions globals i apel·la a la mobilització ciutadana. • Oci familiar i arts escèniques, amb el Parc de Nadal i el Cirque Pardi convertint l’Anella Mediterrània i el recinte firal en espais de joc, circ i cultura. Tot plegat reflecteix una ciutat que combina tradició, creativitat i consciència crítica, des de l’Informatius fins a l’Agenda Cultural, passant per la reflexió política i la celebració festiva.

  • 48'

    Rutes literàries, teatre crític i Nadal africà

    Context i estructura del programa L'episodi de Què de Què a Tarragona Ràdio combina tres blocs principals: • Marató de rutes literàries i de llengua per Tarragona • Teatre i memòria democràtica amb Ronda de Vigilància de Sergi Xirinax • Com es viu el Nadal a l’Àfrica, a través del testimoni d’un comerciant nigerià Al llarg del programa es destaquen projectes culturals locals, el pes de la literatura i la llengua catalana a la ciutat i una mirada crítica i diversa a la realitat social i festiva. 1. Marató de rutes: llengua, literatura i ciutat 1.1. Una ciutat literària que s’organitza Des del minut 88 s’explica la primera Marató de rutes de Tarragona: camins de llengua i literatura. • Coordinada per la Pellc amb moltes entitats: Universitat Rovira i Virgili (URV), Departament de Política Lingüística, grup Veus de Dona, biblioteques, Museu del Port, Museu Diocesà, Catedral de Tarragona, etc. • L’objectiu és posar en valor Tarragona com a gran ciutat literària, més enllà del seu patrimoni romà. • El format és una jornada sencera, de 10 h a 19.30 h, amb cinc rutes en format tastet (versions reduïdes d’itineraris ja existents). "Tarragona és una gran ciutat literària... és obrir un tastet, i a partir d'aquí, durant l'any, es poden fer les rutes senceres." La resposta del públic ha estat massiva: inscripcions exhaurides en dos dies i llista d’espera. Algunes persones faran les cinc rutes seguides. 1.2. Ruta Josep Pin i Soler (matí) • Inici: 10 h, des del terrat del Palau de Congressos. • Basada en el llibre La ruta Josep Pini Soler. La interpretació de la ciutat de Magí Sunyer (URV). • Recorre la Tarragona del segle XIX, del pas de l’antic al nou règim. • Permet entendre: - La ciutat de pagesos i menestrals. - Els grans canvis urbans i socials del període. La ruta mostra com Pin i Soler, tarragoní, literaturitza la ciutat i en deixa una mirada molt precisa. 1.3. Ruta d’Història de la llengua catalana • Punt de partida: carrer Merceria, amb el professor Jordi Ginebra (URV). • Tema central: evolució de la llengua catalana a Tarragona. Continguts principals: • Del llatí a la llengua catalana, a partir d’inscripcions del carrer Merceria. • Textos de moments en què la llengua ha estat malmesa, prohibida o perseguida, i també textos reivindicatius. • Visió de conjunt de segles d’història lingüística en clau tarragonina. 1.4. Ruta «La Tarragona que reneix» (Veus de Dona) Ruta nova coordinada per Montse Bové dins del grup de treball Veus de Dona a Tarragona. Context històric: • Parteix de la desfeta de 1811 (Guerra del Francès), quan la ciutat queda enorreada urbanísticament, econòmicament i humanament (la població es redueix a un terç). • A partir de mitjan segle XIX, Tarragona reneix gràcies, sobretot, al Port de Tarragona i a l’expansió urbana. Itinerari i continguts: • Des de l’Amfiteatre romà, on s’havien allotjat presoners que construïen el port. • Es connecta l’Amfiteatre amb la pedrera que esdevingué el Balcó del Mediterrani, d’on s’extreien pedres per al port. • Es mostra l’eixamplament de la ciutat i la transformació urbana. Perspectiva de gènere i literatura: • El grup Veus de Dona hi posa el contrapunt d’escriptores, amb l’objectiu de visibilitzar la mirada femenina sobre la ciutat. • Autores citades: - Noemí Bagés - Olga Xirinacs - Lourdes Malgrat - Maria Aurèlia Capmany - Mònica Batet - Montserrat Abelló • Final de la ruta al carrer Apodaca, 23. Aquesta ruta combina memòria urbana, transformació econòmica i veus literàries de dones. 1.5. Ruta «El Serrallo vist pels escriptors» A la tarda, la marató continua amb la ruta sobre El Serrallo, organitzada per la Biblioteca Pública de Tarragona, el Museu del Port i el Port de Tarragona. Continguts: • Recorregut pel barri mariner d’El Serrallo i el mar, espai identitari de la ciutat. • Es llegeixen textos d’autors que hi han posat la mirada literària, com: - Jordi Tiñena - Olga Xirinacs - Josep Pin i Soler - Carlos Barral, entre d’altres. • Ruta de nord a sud, que enllaça la Part Alta amb El Serrallo, cosint simbòlicament «tota Tarragona». 1.6. Ruta de la Catedral: lletres inscrites en pedra Última ruta de la marató, guiada per Pablo Barona, a partir de les inscripcions i textos vinculats a la Catedral de Tarragona. Punts clau: • La Catedral de Tarragona com a espai literari per excel·lència de la ciutat. • S’hi pot llegir la història escrita en 2.000 anys, des del llatí clàssic fins a l’aparició del català als murs. Figura central: Florus, poeta llatí • Autor d’un text on relata una vivència als jardins del temple d’August, ubicats sota l’actual catedral. • La ruta permet llegir aquest text al fossat de Santa Tecla, espai més proper als antics jardins. Altres referents literaris: • Jaume I a través del Llibre dels fets, amb passatges lligats a Tarragona. • Vicent Andrés Estellés, que escriu sobre la seva visita a Tarragona als anys 50, quan les restes de Jaume I es traslladen de la catedral a Poblet. La ruta fa un fil argumental continuat, gairebé sense moure’s de la catedral, i mostra com el temple és un gran arxiu de pedra de llengua i memòria. 1.7. Valoració final de la marató • Es reivindica que Tarragona és una ciutat literària molt potent, amb molts escriptors que «han cantat la ciutat». • Es posa en relleu la xarxa d’entitats literàries i culturals que hi treballen. • La marató és un «obrir meló»: un tast condensat que ha de convidar a fer, durant l’any, les rutes completes. 2. Teatre, memòria i política: «Ronda de Vigilància» 2.1. L’obra i el seu context A partir del minut 913 es presenta la representació de Ronda de Vigilància, obra de Sergi Xirinax, a la Biblioteca Pública de Tarragona, a càrrec del col·lectiu Tecla Smith. • Direcció escènica a càrrec de Cinta Ramon, que ja havia col·laborat en el muntatge original amb el mateix autor. • L’obra s’inscriu dins un cicle de memòria democràtica de la biblioteca i en fa la cloenda. • Ja s’havia estrenat al Teatre Tarragona, en el marc del projecte Clique Sèmic, junt amb les obres Cosines i Família. La peça és descrita com la que té més ressò en temes de memòria democràtica i connexions amb la situació política actual. 2.2. Argument i estructura dramàtica Trama principal: • En un context de crims i violència en un poble o ciutat qualsevol, s’organitzen rondes de vigilància veïnals. • Els sospitosos acaben sent immigrants, en un procés de culpabilització dels col·lectius més febles. • Paral·lelament, hi ha la història d’un mosso d’esquadra i una assistent social/activista del barri, on es produeix una venjança relacionada amb conflictes no resolts de la Guerra Civil. Estructura escènica: • Cinc intèrprets, repartint-se dues línies d’acció: - Tres veïnes en un cafè de poble, que comenten el present i recorden anècdotes del passat. - El mosso i l’assistent social, en un altre espai. • Joc de llums per alternar entre les dues trames simultànies. "És una mena de tràiler polític o social amb aquesta forma d'escriure àcida i irònica del Sergi." 2.3. Temes de fons: por, franquisme i democràcia L’obra aborda qüestions profundament polítiques i socials: • Por i manipulació: Davant fets que se’ns escapen, apareix la por, i la por porta a accions irracionals o injustes. • Xenofòbia i immigrants: Es mostra com, en situacions de crisi, es tendeix a culpabilitzar els col·lectius més vulnerables (immigrants, persones amb menys reconeixement social). • Memòria de la Guerra Civil: Hi ha comptes pendents i traumes que no s’han resolt i que reapareixen en el present. • Pervivència del franquisme com a ideologia: No com a règim explícit, sinó com a forma mental i cultural que impregna la política actual i alimenta l’auge de la dreta i l’extrema dreta. Cinta Ramon resumeix una idea clau de l’obra: "Del franquisme, no vam guanyar la guerra per perdre-la en moments de pau." És a dir, si no es resolen les qüestions de fons, la democràcia queda en perill. 2.4. To i recepció • L’obra té components còmics, però és un humor que, en reflexionar-hi, espanta i fa pensar. • Podria definir-se com una «comèdia dramàtica»: es riu, però el rerefons és dur i incòmode. • Durada aproximada de la representació a la biblioteca: 45 minuts. Posada en escena a la biblioteca: • No és una simple lectura dramatitzada, sinó teatre amb posada en escena, tot i que simplificada. • Escenografia mínima: dues taules, tassetes, petits objectes, tot centrat en el text i la interpretació. • S’han fet petites reduccions per reforçar els aspectes de memòria i passat no resolt. Pel que fa a la trajectòria de Sergi Xirinax, Ronda de Vigilància és considerada molt representativa de la seva obra, pel seu compromís polític, mirada crítica i abordatge dels perills per a la democràcia. 3. Nadal a l’Àfrica: tradicions, música i comunitat 3.1. Visita a la botiga Sinachis Touch Al tram final del programa, la periodista Abril Rius es desplaça al carrer Méndez Núñez, 8 de Tarragona, a la botiga Sinachis Touch (o Sinatistoch, segons la pronúncia), propietat de Peter, d’origen nigerià. L’entrevista explora com es viu el Nadal a l’Àfrica, centrant-se en: • Els hibos (ibo) del sud-est de Nigèria. • Els zulus de Sud-àfrica. Peter remarca que: • Àfrica no és homogènia: - Nigèria sola té més de 52 nacions internes (cultures, llengües i formes de fer diferents). • Per il·lustrar el Nadal africà, utilitza objectes de la botiga: vestimentes, instruments, màscares, pessebres. 3.2. El pessebre africà A la botiga, Peter decora per Nadal amb: • Un pessebre molt singular, format per elements de tres països: - Madagascar - Kènia - Senegal • Materials completament naturals: - Fulles de plàtan - Fusta - Una carbassa-instrument de Senegal anomenada tabale. • El naixement està dins d’una carbassa i col·locat a sobre d’un arbre de baobab fet amb fulles de plàtan. També hi afegeix llums de Nadal, imitant la decoració habitual catalana, i recorda que a molts llocs d’Àfrica també s’utilitzen llums en aquestes dates. 3.3. Nadal entre els ibos del sud-est de Nigèria 3.3.1. Retorn al poble i vida comunitària En la cultura ibo: • El Nadal és un moment perquè tothom torni al poble: - Pobles d’uns 10.000 habitants poden arribar a més de 200.000 persones en aquestes dates. - Hi tornen els que viuen a les ciutats nigerianes i els que viuen a l’estranger. • Es fan grans reunions familiars i de poble per tractar: - Temes col·lectius: arreglar infraestructures, organitzar tasques comunitàries. - Cerimònies d’iniciació als grups d’edat (estructura social clau). Calendari tradicional: • El final d’any ibo arriba cap a l’octubre. • El nou any comença cap a mitjan gener, però el Nadal (cristià) se celebra en dates similars a Europa. 3.3.2. Grups d’edat i organització social Els grups d’edat són centrals en l’organització ibo: • Agrupen totes les persones nascudes en un marge d’uns 4 anys. • Peter, per exemple, forma part del grup de 1968–1972. • Encara que visqui fora de Nigèria, continua formant-ne part. Funcions principals: • Grups joves: - Neteja del poble. - Tasques de seguretat. • Grups grans: - Mantenir la pau i moderar reunions. - Establir normes bàsiques. Les assemblees de poble inclouen tots els membres dels grups d’edat amb dret a vot, conformant una societat bastant igualitària i democràtica. 3.3.3. Aprenentatge, ofici i emancipació Un altre element destacat és el sistema d’aprenentatge i emprenedoria: • Els joves passen set anys fent d’aprenents en un negoci (botiga, taller, etc.). • Després, el mestre o amo del negoci els ajuda a obrir el seu propi comerç: - Els dona diners. - Els paga el lloguer d’un local. • Així s’evita haver de demanar crèdits bancaris. Aquestes cerimònies de «fer les lliures» (passar d’aprenent a propietari) es concentren per Nadal, coincidint amb el retorn massiu al poble. 3.3.4. Vestimenta i afecte La roba nova és una peça clau en el Nadal ibo: • Els pares porten la canalla al sastre per fer roba a mida amb el darrer estil de moda. • A la dècada dels 70–80, per exemple, era habitual el pantaló de cama molt ampla. • Es diu als nens que, com més espectacular és la roba, més els estimen els pares. • Peter admet que també depèn del poder adquisitiu familiar, però la simbologia afectiva hi és molt forta. 3.3.5. Menjar, carrer i música El Nadal ibo és sobretot carrer, menjar i ball: • Normalment no es menja a casa: - Es va de casa en casa en grups d’amics, sovint amb màscares, i a cada lloc els conviden a menjar. - Al final del dia, és gairebé impossible menjar més i costa fins i tot caminar. • Plats típics: - Arròs en diferents preparacions. - Pão de yam (puré o massa de tubercle, elaborat amb motlles). - Salses especials de Nadal, amb molts ingredients. - Plats de llegums (alguns per esmorzar, acompanyats d’una mica de pa). • L’estació seca i assolellada (no hi ha hivern) fa que la vida sigui plenament al carrer. Música i màscares: • En totes les cultures africanes, la música i el ball són essencials. • En el cas ibo, els balls d’emmascarats són centrals, i els infants: - Es fabriquen les seves pròpies màscares amb cartró i retalls de roba dels sastres. • Instrument destacat: l’Oguene, un metallòfon de dues peces metàl·liques sobre una base de fusta, que sona com un conjunt de campanetes metàl·liques. • De petits, explica Peter, feien servir només dos trossos de metall per no poder costejar un instrument complet. 3.4. Nadal entre els zulus de Sud-àfrica En la cultura zulu, també és una festa molt comunitària, però amb particularitats pròpies: • El Nadal coincideix amb final d’hivern i inici d’estiu, ja que és un dels pocs llocs d’Àfrica on hi ha estacions ben marcades. • És el moment en què la gent surt al carrer per primera vegada després de l’hivern, amb molta alegria. Costums principals: • Brais: una mena de barbacoa, amb molta carn a la brasa. • Pap: menjar elaborat a partir de farina de blat de moro, que acompanya la carn. • Reunions familiars i molta música i ball. • Vestimenta: - Roba feta amb teixits típics zulus. - Molts collars de colors i un barret especial per al període nadalenc. • A diferència dels ibos, els zulus no utilitzen màscares en aquestes celebracions. 3.5. Tribus o nacions? Peter fa una puntualització important sobre el llenguatge: • Sovint a Europa es parla de «tribus africanes», però ell defensa que cal parlar de nacions. • Exemples: - Els ibos són més de 30 milions de persones. - Els zulus superen els 20 milions. • Abans de l’arribada del colonialisme europeu, eren nacions amb estructura pròpia: reis, sistemes polítics, organització territorial. Això trenca estereotips i dona una visió més respectuosa i complexa de les cultures africanes. 3.6. La vida de la botiga i el Nadal de Peter a Tarragona A Sinachis Touch hi ha una exposició permanent d’art africà: • Es pot veure, tocar i sentir: l’art africà, diu, cal viure’l més que no pas només mirar-lo. • Més del 70% de les peces són noves aquest any: - Baüls de fusta d’acàcia. - Estris de cuina i ensaladeres de fusta. - Instruments com tongue drums i rain sticks. - Peces de vestuari (mitjons, fulards, etc.). - Pessebres de pedra de sabó de Kènia (aquests, benèfics). Horaris d’obertura: • Obert tots els dies excepte 25, 26 i 1 de gener. • Matí: 10.00–13.30 h. • Tarda: 17.00–20.30 h. Pel que fa al seu Nadal personal: • Peter el passa a Tarragona, perquè ha de treballar i no pot viatjar a Nigèria. • Recorda els primers anys aquí, quan celebraven el Nadal a casa seva amb molts nigerians i persones d’altres cultures. • Aquest any vindran el seu germà i la família, i combinaran: - Menjar tradicional africà. - Balls a casa i alguna sortida al carrer. - Tradicions catalanes com cagar el tió o menjar raïm per Cap d’Any. • Explica divertit que la seva família ja ha «al·lucinat» alguna vegada amb aquestes tradicions i fins i tot les han incorporat un cop tornats a Nigèria. L’entrevista serveix per mostrar un diàleg viu entre cultures, on Peter es defineix tant com ibo com català, i on el Nadal esdevé un espai d’intercanvi i mestissatge cultural. 4. Bloc informatiu breu A la part central del tall apareix un butlletí informatiu de la casa que no forma part del programa cultural però contextualitza la realitat local: • Mascaretes obligatòries de nou als centres sanitaris de Tarragona per un pic de grip avançat; es destaca el paper de la vacuna i la protecció individual. • Famílies de l’escola Arrabassada alerten dels riscos d’unes obres molt properes al pati i aules d’infantil (pols, soroll, vibracions). • Professorat en jornada de lluita per millores laborals i salarials, amb advertiment de possibles vagues si les negociacions no avancen. • Iniciativa de l’Ajuntament de Tarragona i el Port de Tarragona sobre el magatzem Reial, amb entrades amb dipòsit retornable i visites al Moll de Costa. • Anuncis institucionals i publicitaris sobre el pla Tarragona 26, comerç de proximitat, i un establiment de materials de construcció. Aquest tram actua com a tall informatiu entre el segment teatral i la secció final sobre el Nadal africà. 5. Eixos temàtics principals de l’episodi Tarragona com a ciutat literària i de llengua • Rutes que combinen patrimoni material i immaterial (monuments, barris, textos). • Presència forta de la URV, biblioteques i entitats culturals. • Reivindicació de la literatura com a clau per interpretar la ciutat. Memòria democràtica i crítica social • El teatre de Sergi Xirinax posa en qüestió: La gestió de la por i el tracte als immigrants. La poca resolució del llegat de la Guerra Civil i el franquisme. Els riscos per a la democràcia davant l’auge de l’extrema dreta. Diversitat cultural i intercanvi • El relat del Nadal africà mostra: La riquesa de les nacions africanes (ibos, zulus). La importància del ball, la música i el menjar en la vida comunitària. La convivència de tradicions africanes i catalanes en el dia a dia d’un migrant a Tarragona. Compromís local • Tant les rutes com el teatre i l’entrevista a Sinachis Touch evidencien un teixit cultural molt viu a la ciutat i un interès per connectar passat, present i diversitat.

  • 52'

    Biblioteca de les Coses, trail i 25 anys de Tàrraco

    Visió general de l’episodi Aquest episodi de Què de Què a Tarragona Ràdio combina cultura, sostenibilitat i esport: • Una breu introducció musical amb Michael Jackson i l’estil New Jack Swing • Una entrevista sobre la Imperial Tàrraco Trail, cursa de muntanya popular al voltant del Pont del Diable • Un reportatge extens sobre la Biblioteca de les Coses al centre de Tarragona i el seu model d’economia circular • El butlletí informatiu del migdia amb temes socials, culturals i esportius • Una segona crònica des de la Galeria d’Art de la Catedral sobre l’exposició fotogràfica dels 25 anys de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat 1. Obertura musical i New Jack Swing Michael Jackson i l’etiqueta New Jack Swing La Núria Cartanyà obre el programa amb Remember the Time de Michael Jackson, segon senzill de l’àlbum Dangerous (1991), i aprofita per contextualitzar l’estil New Jack Swing: • Barreja de funk, R&B i hip-hop amb tècniques de producció de dance-pop • Ritmes sincopats, veus molt treballades i una instrumentació densa i ballable • So molt present als clubs de Nova York a finals dels 80 i inicis dels 90, que es va escampar arreu del món El programa reivindica com les etiquetes musicals també defineixen una manera de viure i entendre la música negra d’aquells anys. També es presenten els crèdits del programa i es destaca el paper de Lluís Comas (tècnic) i Abril Rius, que signarà diverses entrevistes. 2. Esport i natura: Imperial Tàrraco Trail Organització i participants Entrevista amb Joan Carles Gil, del club Allibera Adrenalina, sobre la 5a edició de la Imperial Tàrraco Trail, que se celebra el diumenge: • Més de 500 inscrits, xifra que consideren un gran èxit logísticament assumible • Inscripcions tancades uns dies abans per poder preparar recorreguts i dispositiu • L’organització remarca el paper clau del voluntariat, del qual se senten molt orgullosos Modalitats de la cursa La prova és molt popular i oberta a diferents nivells esportius: • Imperial Trail (llarga) – 25 km de trail de muntanya • Cursa mitjana (14 km) – puntuable per la Lliga Trail de Tarragona • Caminada – vessant més popular • Marxa nòrdica – prova de cloenda del circuit català de Marxes Nòrdiques de Catalunya La cursa curta és la més demandada, amb uns 240 inscrits. Recorregut i canvis logístics Hi ha canvis respecte a edicions anteriors per les obres al Parc del Francolí i a la llera del riu: • La sortida es trasllada a Sant Salvador, al costat del centre cívic i de les instal·lacions de Tarragona Esports • S’han hagut d’adaptar recorreguts en només 15 dies, mantenint l’essència del traçat • El nou itinerari surt directament cap a la zona boscosa del Pont del Diable, aprofitant l’atractiu natural del Camp de Tarragona L’organització confia que els circuits agradaran als participants i reivindica l’entorn natural “molt xulo” a tocar de la ciutat. 3. Sostenibilitat i economia circular: Biblioteca de les Coses La periodista Abril Rius es desplaça al carrer Pini Soler per visitar la nova Biblioteca de les Coses al centre de Tarragona i entrevistar la seva coordinadora, Amanda Pérez. 3.1. Què és la Biblioteca de les Coses? Es tracta d’un projecte d’economia circular i consum col·laboratiu que ja funcionava a Sant Salvador i que ara s’amplia al centre de la ciutat: • Espai d’objectes compartits: eines i materials d’ús esporàdic que la gent té al traster • La biblioteca fa d’intermediària entre qui té coses que gairebé no utilitza i qui les necessita puntualment • Vol canviar el model de consum: no cal comprar-ho tot, hi ha alternatives basades en el préstec i la reutilització L’Amanda critica el model segons el qual cadascú ha de tenir de tot, associat a residus, petjada ecològica i individualisme. L’objectiu és allargar la vida útil dels objectes, reduir residus i reforçar vincles comunitaris: una mateixa eina dona servei a moltes persones. 3.2. Un espai alternatiu al consumisme La conversa se situa en el context del Black Friday i el Nadal, períodes de consum intensiu: • Es denuncia la compra compulsiva, els objectes duplicats i el material que s’usa un cop i queda oblidat • La biblioteca vol ser espai per fabricar regals amb les pròpies mans, reutilitzant materials: - Arreglar o tunejar roba - Reaprofitar texans per fer tote bags - Fer bossetes d’olor amb camisetes antigues Això implica activitats participatives de barri i tallers pràctics que combinen creativitat i sostenibilitat. 3.3. Nous espais i “espai bicicleta” El projecte creix amb un segon local al mateix carrer: • Pini Soler 22 – Punt central de la Biblioteca de les Coses i magatzem d’objectes • Pini Soler 6 – Espai gran amb taules per a tallers de reparació i restauració: - Tapissar cadires - Restaurar mobles - Treballar amb fusta i altres materials Novetat destacada: l’espai bicicleta, en col·laboració amb la cooperativa L’Escamot: • Zona d’autoreparació de bicicletes amb eines a disposició de la ciutadania • Promoció de la mobilitat sostenible a la ciutat • Ja en funcionament, mentre s’acaba de perfilar el calendari complet d’activitats i quotes dels tallers 3.4. Catàleg, funcionament i quotes La Biblioteca de les Coses funciona de manera similar a una biblioteca tradicional, però amb objectes: • Catàleg digital consultable al web • Cal fer-se sòcia per 5 € l’any • Un cop ets sòcia: - Pots reservar objectes en línia - Préstec estàndard d’una setmana, ampliable sota demanda - Tarifa simbòlica per préstec, entre 1 i 10 € segons l’objecte Els objectes estan organitzats per seccions per fer-los visibles i accessibles dins l’espai limitat del local. 3.5. Tipus d’objectes més demanats Amanda descriu les principals seccions i els objectes amb més rotació: • Eines i bricolatge - Desbrossadora, podadora - Grapadora elèctrica - Trepant (taladre) - Carretons i carretilles per fer mudances • Salut i cures - Cadira de rodes (ús recurrent per operacions, fractures, etc.) - Altres objectes ortopèdics • Cuina i llar - Robots de cuina, panificadora - Petits electrodomèstics puntuals • Esport i lleure - Material de pàdel, escalada, snorkel - Cascos de bici, portaesquís - Bicicletes (inclòs un tàndem) • Costura i animals - Màquines de cosir - Transportins d’animals La clau són objectes que no són d’ús diari, però que poden ser molt útils en moments concrets. 3.6. Donacions i confiança El projecte es basa en la donació voluntària i en la confiança mútua: • Per donar objectes: - Es contacta per telèfon o WhatsApp (dades a web i xarxes) - S’envia una foto i descripció - L’equip valora si és adient per a una “biblioteca de coses” - Si s’accepta, es signa un document de donació i s’incorpora al catàleg • Si un objecte es trenca durant el préstec: - L’usuari només ha de avisar - La biblioteca s’encarrega de la reparació, sense sancions El projecte reivindica la confiança en les persones, fugint de la lògica punitiva i apostant per la responsabilitat compartida. 3.7. Necessitats i línies de futur Objectes que busquen o voldrien ampliar: • Instruments musicals – Volen crear una secció específica: - Per a infants o joves que volen provar un instrument abans de comprar-lo - Per a qui toca però no disposa de l’instrument a casa - Ja han rebut ofertes de viola i guitarra espanyola • Més unitats d’algunes eines molt demandades (com la desbrossadora) per reduir llista d’espera • Altres sorpreses de donació: infladors de matalassos, colxonetes, etc. L’Amanda recorda que donar un instrument o una eina no implica perdre-la del tot: sempre es pot tornar a agafar en préstec si es necessita. 3.8. Finançament i reconeixements La Biblioteca de les Coses ha rebut diversos suports institucionals: • Premi de la Diputació a la millor iniciativa mediambiental urbana (encara pendent de cobrament en el moment de l’entrevista) • Subvenció de l’Agència Catalana de Residus, que ha permès: - Obrir el nou punt d’entrega i recollida al centre - Assumir hores de feina, comunicació i adequació dels locals Es manté la recerca constant de finançament per fer créixer i consolidar el projecte. 3.9. Informació pràctica • Adreça: carrer Pini Soler 22, centre de Tarragona • Web: bibliocosesstarragona.cat • Quota anual: 5 €, amb accés a tot el catàleg d’objectes i serveis 4. Butlletí informatiu del migdia A la una en punt entra el butlletí informatiu amb Ter Ortega, que fa una radiografia ràpida de l’actualitat local i comarcal. 4.1. Reobertura de la Torre Forta • La Torre Forta reobre com a seu del Servei d’Intervenció Socioeducativa de Ponent, gestionat per l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona • S’hi treballa amb menors en situació de risc i les seves famílies • Detalls de la reforma: - Planta baixa: espai diàfan i polivalent - Primera i segona planta: àrees per a l’atenció a famílies - Exterior: bancs i taules per a ús mentre el centre estigui obert • L’alcalde Rubén Viñuales destaca la importància de recuperar aquest espai per a serveis a la ciutadania 4.2. Bombers voluntaris en lluita Els bombers voluntaris del Parc de Tarragona i de les Terres de l’Ebre presenten una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral i es concentren davant dels jutjats de Tarragona: • El col·lectiu el formen 87 persones a la demarcació • Denuncien condicions laborals i materials pèssimes, tot i fer una feina indispensable Daniel Sitjà, president de Bombers precaris en lluita, reivindica: “Pensem a la gent, defensem el territori, defensem la terra. Fem la mateixa feina que la resta de bombers... Som els bombers raiders de l’administració, bombers low cost... Prou d’uberització.” Reclamen: • Reconeixement que quan es posen l’uniforme estan treballant, no fent voluntariat • Fi de la situació que consideren frau de llei, amb pagament per hores però sense alta a la Seguretat Social Jordi Morera, bomber debater, afegeix que: • Fins a la meitat dels bombers actius en alguns serveis són voluntaris, tot i que la ciutadania no ho sap perquè van vestits igual • Demanen equiparació amb els bombers professionals en drets i reconeixements 4.3. REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona S’anuncia l’inici del REC, que celebra 25 anys: • La gala inaugural té lloc al vespre al Teatre Tarragona, en col·laboració amb Tarragona Ràdio • Es garanteix accessibilitat cultural: - intèrpret de llengua de signes catalana - subtitulació adaptada al català La sessió d’obertura projecta “El canto de las manos”, debut a la direcció de María Valverde: • Història emotiva i visualment potent • Presència del compositor de la banda sonora, Nascuy Linares, que compartirà el procés creatiu i el paper de la música Eva Vallès, directora executiva del REC, subratlla que: • És una edició especial pels 25 anys, però orientada cap al futur més que al passat • Es vol expandir el festival per la ciutat: - Inauguració i cloenda al Teatre Tarragona - Seu central a l’Antiga Audiència (plaça del Pallol) - Sessions vermut al Teatret del Serrallo, al barri mariner d’El Serrallo Entre els títols destacats de la programació: • Father, Mother, Sister, Brother de Jim Jarmusch, guanyadora del Lleó d’Or a Venècia, amb Adam Driver, Cate Blanchett i Tom Waits • La gràcia de Paolo Sorrentino 4.4. Sector turístic i pont de la Constitució • Hotels i restaurants de la demarcació de Tarragona es mostren optimistes per al pont de la Constitució • Previsions d’ocupació similars als últims anys, amb bona resposta a la Costa Daurada i l’interior 5. Publicitat i autopromoció de Tarragona Ràdio Després del butlletí, l’emissió incorpora diverses falques publicitàries i autopromoció de programes. 5.1. Port de Tarragona i Nadal Anunci del programa “Ja és Nadal al Port” al Moll de Costa del Port de Tarragona: • Mapatges de llum, música i espectacles • Activitats infantils, tallers, furboteques i altres propostes lúdiques • Informació a porttarragona.cat 5.2. Anuncis del REC i d’Obramat • Recordatori del REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona (3-8 de desembre) amb: - Sessions vermut al Serrallo - Proposta Pantalla Tàrraco, que converteix espais urbans en sales de cinema • Falca d’Obramat, magatzem per a professionals de la construcció i la reforma 5.3. Futbol: SempreNàstic i pròxim partit Promoció del programa esportiu SempreNàstic i del pròxim partit del Nàstic: • Partit de lliga (jornada 15 de Primera Federació, grup 2) contra el Sevilla Atlético a l’estadi Jesús Navas • El segon capità, Marc Montalvo, destaca la importància de mantenir el bon pla de partit i les sensacions positives • Retransmissió de Tarragona Ràdio una hora abans del partit, per FM (96.7 i 101.0), web i aplicacions mòbils • Es promou la participació a: - Joc de la Porra - Xarxa X del SempreNàstic - Instagram i WhatsApp de l’emissora Patrocinadors de l’espai: Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde. 5.4. Promoció de la graella de Tarragona Ràdio Diverses falques presenten la programació i l’oferta publicitària de l’emissora municipal Tarragona Ràdio (Avinguda Roma): • Reclamen que són 40.000 oients i conviden empreses a anunciar-se • Programes destacats: - Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 18 a 19 h – espai per a la música local - La Porteria, programa de Justícia Global sobre drets humans, habitatge, crisi climàtica, educació i cultura de pau (dilluns a les 15 h i repetició a les 21 h) - Raulina amb salsa, amb Raül Fit, programa humorístic i musical de tarda, condicionat pels horaris del Nàstic i els Plenaris Municipals Aquestes falques reforcen el paper de Tarragona Ràdio com a emissora municipal arrelada a la ciutat i al seu teixit cultural i social. 6. Cultura i patrimoni: exposició “Tàrraco, 25 anys Patrimoni Mundial” En la recta final del programa, a partir de la Part Alta, l’Abril Rius trasllada l’oient fins a la Galeria d’Art de la Catedral, on s’exposa una mostra fotogràfica sobre els 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Hi intervenen: • Enric Batalla, director de la Galeria d’Art de la Catedral • Francesc Monguió, president del Rotary Club de Tarragona • Albert Saludes, fotògraf i comissari de l’exposició 6.1. Objectius de l’exposició L’exposició té un doble propòsit: • Commemoratiu – Celebrar els 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat • Pedagògic i de conscienciació – Fer entendre que ser Patrimoni Mundial és un compromís col·lectiu amb el món Es vol arribar especialment a la gent jove, perquè descobreixi i valori la dimensió del patrimoni romà: Monguió relata l’anècdota d’un avi que ensenya l’Amfiteatre Romà i les muralles al seu net, i aquest descobreix que tot aquell patrimoni “també és seu” i, per tant, l’ha de cuidar. 6.2. Contingut i disseny de la mostra L’exposició reuneix 40 fotografies de la Tarragona romana i el seu entorn, realitzades per 10 fotògrafs vinculats a l’agrupació de fotògrafs de la ciutat: • Es mostren vistes de: - Amfiteatre Romà - Teatre romà - Capçalera del Circ romà - Muralles i passeig arqueològic - Arc de Barà - Pont del Diable (Aqüeducte de les Ferreres) - Sarcòfag d’Hipòlit a la Necròpolis Paleocristiana de la ciutat - Vil·la romana dels Munts (Altafulla) - Església de Centcelles (Constantí) i la seva cúpula musivària - Mausoleus i estructures de Constantí i altres municipis de l’entorn • Format expositiu: - Plafons negres d’1 x 1 metre - Cada plafó conté 4 fotografies de 40 x 50 cm, combinades per evitar repeticions i fer que cada imatge destaqui Algunes imatges destaquen pel seu treball visual: • Fotografia de l’Amfiteatre Romà feta des d’un punt menys habitual, que mostra tota l’arena i l’òval central • Treballs amb art digital de Jordi Freixa sobre el Pont del Diable i la Torre dels Escipions, amb colors molt vius • Muntatge de Toni Roca combinant la figura de Cèsar August recreada amb colors i un tram de muralla 6.3. Missatge sobre el patrimoni Albert Saludes insisteix que la mostra vol recordar que el patrimoni de Tàrraco va més enllà dels tres o quatre monuments més turístics: • Hi ha conjunts menys coneguts (mausoleus, vil·les, mosaics, arcs, restes integrades en la ciutat actual) que formen part de la mateixa història • Algunes fotografies també il·lustren el dany patit per certes estructures al llarg dels anys (oportunisme urbanístic, obertura de forats a les muralles per encabir vigues, etc.) L’exposició busca que l’espectador surti amb més consciència de la riquesa i la fragilitat del llegat romà. 6.4. Dimensió solidària: Ruanda Totes les fotografies es poden adquirir per 50 € i la recaptació es destina íntegrament a un projecte solidari a Ruanda: • Col·laboració amb l’Associació d’Amics del Poble de Ruanda • Objectiu: potabilitzar l’aigua en instituts d’aquell país • Cada institut té uns 1.500-1.700 alumnes i ara l’aigua de l’aixeta surt de color marró • Cost de potabilitzar un institut: 1.300 € L’objectiu concret de l’exposició és aconseguir prou diners per potabilitzar almenys un institut, garantint aigua de boca a centenars d’alumnes. 6.5. Altres exposicions i informació pràctica La Galeria d’Art de la Catedral acull simultàniament: • Exposició de pintura de Maria José Sánchez Diranzo, artista tarragonina • Exposició benèfica de pintures de la Creu Roja de Tarragona Horaris de la galeria: • De dilluns a dissabte: 11.00–14.00 h i 16.00–19.00 h • Diumenges: 11.00–14.00 h Es convida els tarragonins i visitants a descobrir les tres exposicions i, en especial, la dels 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial, que combina art, memòria i solidaritat global. 7. Cloenda del programa La Núria Cartanyà tanca el Què de Què recordant: • La connexió amb la Galeria d’Art de la Catedral i l’aportació d’Abril Rius al programa d’avui • El retorn a la música de Michael Jackson, ara amb un tema de to més funky • La cita amb el programa la setmana vinent, tot animant a seguir atents a la sintonia de Tarragona Ràdio i als seus serveis informatius L’episodi deixa una imatge clara d’una Tarragona viva: esportiva, compromesa amb el medi ambient, orgullosa del seu patrimoni romà i oberta al món a través de la cultura i la solidaritat internacional.

  • 44'

    Joves, art a Tarragona i cinema als Goya

    Visió general del programa En aquest episodi de Què de Què a Tarragona Ràdio, el programa és una mica més curt del normal però manté tres blocs molt definits: • Formació i futur dels joves amb el Centre de Noves Oportunitats (CNO) al Camp de Tarragona • Cultura i creació local amb la 15a edició de Tallers Oberts de Tarragona • Cinema i premis Goya amb el curtmetratge d’animació Baile con la muerte, amb talent tarragoní al darrere Entre el primer i el segon bloc s’inclou el Butlletí informatiu i diverses falques publicitàries relacionades amb l’actualitat institucional, cultural i econòmica del Camp de Tarragona. 1. Obertura musical i presentació del programa Context inicial • El programa comença una mica més tard de l’habitual per qüestions de publicitat i temps d’antenna, de manera que l’espai queda reduït, però amb temps suficient per a música i entrevistes. • Sonen diverses cançons de Daft Punk (esment especial a Get Lucky amb Pharrell Williams) com a fil musical inicial. Presentació de continguts La conductora, Núria Cartanyà, avança els tres grans temes del dia: • 10 anys del Centre de Noves Oportunitats (CNO) – entrevista d’aniversari amb balanç de resultats i testimoni d’un exalumne. • Tallers Oberts de Tarragona – agenda cultural del cap de setmana amb la participació de 30 tallers i 61 artistes. • Cinema i Goya – conversa amb el productor executiu José Luis Montesinos pel curt d’animació Baile con la muerte, preseleccionat als Premis Goya 2026. "Tres temes els que intentarem tractar ràpidament, però en forma d'entrevista, per tant, una mica més extensament." 2. 10 anys del Centre de Noves Oportunitats (CNO) Què és el CNO i a qui s’adreça Interlocutors: Azara González (directora del CNO Camp de Tarragona) i Iker Mendoza (exalumne). • El Centre de Noves Oportunitats (CNO) és un recurs per a joves de 16 a 24 anys que han: - Abandonat prematurament el sistema educatiu - Començat un cicle formatiu de grau mitjà que no els encaixa - Estan desorientats pel que fa al seu futur acadèmic i laboral • L’objectiu central és orientar, formar i acompanyar els joves perquè puguin construir un projecte professional i vital i, si és possible, retornar al sistema educatiu. "No cal que sigui una línia recta, sinó que potser hem de fer uns passeig endarrere per agafar embrensida i continuar." Metodologia i funcionament Fases i activitats clau: • Orientació inicial: - Descobrir què els agrada i què no - Conèixer l’entorn productiu i les diferents ocupacions - Treballar el coneixement d’un mateix per dissenyar un pla laboral, formatiu i vital. • Formacions tècnico-professionals: - Cursos introductoris per “tastejar” oficis i comprovar si encaixen amb els interessos del jove. - Possibilitat d’obtenir certificats de professionalitat. • Activitats vivencials (exemple del rocòdrom): - Es treballa la constància, l’esforç i la superació com a metàfora per encarar reptes acadèmics (acabar l’ESO, fer un grau mitjà, etc.). • Treball en grup i espai diferent d’un institut: - Sessions grupals en taula rodona, no en aula tradicional, per afavorir la participació i la proximitat. - Entorn menys formal, que trenca amb males experiències prèvies a l’escola o l’institut. • Acompanyament personalitzat: - Equip de tutors i tutores que fan seguiment individual. - Contacte molt proper (fins i tot via WhatsApp) quan el jove falta o es despenja del procés. "Som un programa on tenim joves molt heterogenis. Per tant, ens hem d'adaptar a cada circumstància. I aquest és l'èxit del programa." Accés al CNO i abast territorial • Es pot arribar al CNO: - Per iniciativa pròpia (molts joves hi arriben per boca-orella entre iguals). - Per derivacions d’instituts, serveis socials, promoció econòmica dels ajuntaments i altres serveis. • A nivell de xarxa Start (17 seus a Catalunya): - Han acompanyat prop de 12.200 joves. • Al Camp de Tarragona: - Més de 2.600 joves acompanyats. - Sedes a Tarragona, Reus, Valls i Cambrils, però hi arriben joves de moltes poblacions de la regió. • Finançament i marc institucional: - El programa el finança el Servei d’Ocupació, amb suport del Departament d’Educació. El testimoni de l’Iker: de la desorientació a la vocació Punt de partida: • L’Iker estava en un any sabàtic, sense estudiar ni haver entrat al grau mitjà que volia. • Un conegut li parla del CNO i decideix “anar a provar” l’oportunitat. Què destaca de l’experiència: • Aprenentatge de valors: - No tenir prejudicis - No tenir por - No jutjar els altres • Treball profund d’autoconeixement i de comprensió del món laboral i del retorn als estudis. • Ho descriu com “un viatge molt personal” que també serveix per reinsertar-se com a estudiant. "T'ensenyen ja no només a saber com ets, o què vols, o qui ets. T'ensenyen com és el món laboral, a reinsertar-te en el món de l'estudiant, a aprendre's molt de la vida." Canvi de vocació i trajectòria: • Va entrar al CNO pensant en hostaleria. • Allà descobreix que vol ser monitor de lleure i fa la formació corresponent. • Ha treballat a una casa de colònies com a monitor de lleure. • Actualment prepara la prova d’accés a grau superior per cursar Educació Infantil. Suport familiar: • Els pares l’animen a aprofitar l’oportunitat: “Vols fer això? Fes-ho. Prova-ho i veuràs com va.” • Ara la família es mostra molt satisfeta amb el resultat. Resultats i impacte del CNO Xifres d’èxit al Camp de Tarragona: • Més de 2.100 joves formats en itineraris concrets. • Unes 620 insercions laborals (joves que han trobat feina). • 557 retorns justificats al sistema educatiu (matrícules registrades), tot i que probablement n’hi ha més que no es poden comptabilitzar oficialment. Impacte qualitatiu: • Històries de superació personals: - Joves que no podien ni acudir a una entrevista de feina i que, amb eines i entrenament, aconsegueixen inserir-se laboralment. - Exalumnes que tornen al centre per explicar que continuen treballant i fent nous cursos. • El CNO es consolida com un recurs referent: cada cop més conegut entre els joves i els agents educatius i socials del Camp de Tarragona. "Quan reps aquests feedbacks són els que al final omplen més." Relació amb els nous marcs de formació professional: • Amb la nova llei de FP, les acreditacions i formacions que fan al CNO compten per a futurs graus mitjans i superiors, de manera que no és temps perdut, sinó part del bagatge formatiu del jove. 3. Butlletí informatiu i falques publicitàries Entre la primera i la segona entrevista, entra el Butlletí informatiu del migdia amb un breu repàs de l’actualitat local, seguit de diverses falques publicitàries institucionals i privades. 3.1 Actualitat local i institucional Presenta: Laura Casas. Millora del clavegueram de Tarragona • Avança el pla de millora de la xarxa de clavegueram de la ciutat. • Des del gener s’han renovat 5,5 km de xarxa als barris de Llevant, Ponent i Centre. • Objectiu: intervencions fins al 2033 amb una inversió total de 16 milions d’euros. Sistema de “mànega” per renovar col·lectors • 5 km renovats amb el sistema de mànega: - Es desplega una mànega dins la canonada existent. - S’infla amb aire comprimit. - S’endureix amb llum ultraviolada mitjançant un tren robotitzat amb càmera. - El resultat és un col·lector nou amb alta resistència als agents químics. "S'ha demostrat que és eficaç, que permet la renovació del clavegram amb molt menys esforços que l'obertura de rasa..." (Nacho García, conseller de Territori i president de MASA) • Beneficis del sistema de mànega: - Reducció de terminis d’execució i de temps d’ocupació de la via pública. - Menys molèsties al veïnat. - Reducció de plagues i males olors. - Millora de la velocitat de l’aigua residual. • Els altres 500 metres de la xarxa s’han renovat amb el mètode tradicional d’obrir rasa i substituir les canonades. • Queden pendents de renovar: 18 km en estat greu i 7 km en estat molt greu. Justícia restaurativa a Tarragona i l’Ebre • Les sol·licituds per iniciar processos de justícia restaurativa han augmentat un 84%. • Dades 2024 vs 2023: - Tarragona: d’uns 664 casos a 1.000 sol·licituds. - Terres de l’Ebre: de 37 a 32 (esmentat com a dada comparativa, tot i la lleugera variació). • El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, remarca que: "Posar la víctima al centre" i fer un esforç restaurador té un valor que va més enllà de la restitució individual, perquè projecta un compromís de convivència a nivell social. • El tema es tracta en unes jornades de justícia restaurativa al Moll de Costa. Àrea metropolitana del Camp de Tarragona • Capimec Tarragona dona suport a la creació d’una àrea metropolitana del Camp de Tarragona amb la signatura d’un conveni amb l’Associació per l’Impuls Metropolità. • És la primera entitat a adherir-se formalment. Open Arms al Port de Tarragona • El vaixell d’Open Arms romandrà ancorat al Moll de Costa fins diumenge. • Objectiu: donar a conèixer la seva tasca de rescat de vides al mar de persones que fugen dels seus països. • Activitats previstes: - Visites obertes a la ciutadania. - Es preveu la visita d’uns 750 alumnes de la ciutat. Òscar Camps: "En aquest temps que estem vivint, on els drets humans sembla que siguin una peça de museu... la defensa dels drets humans és una obligació de tothom." • Es reforça l’aliança entre Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, Diputació de Tarragona i Open Arms. • L’alcalde Vinyuales recorda que la contribució municipal al conveni amb Open Arms ha passat de 50.000 a 70.000 euros. 3.2 Falques publicitàries i institucionals Després del butlletí, s’emet una sèrie de falques publicitàries i missatges institucionals que donen context a projectes i serveis del territori: • Pla Tarragona 26 – Nou model de ciutat amb especial èmfasi en neteja viària i recollida de residus, reforçant equips de neteja amb aigua, freqüències i manteniment de contenidors. • Cupó Extra de Nadal de l’ONCE – Falca amb to emocional sobre la "il·lusió" del Nadal i el sorteig de l’1 de gener. • Millores als trens regionals del sud de Catalunya (Renfe/Rodalies) – Més connexions diàries, menys temps de trajecte i recuperació de l’R13 Barcelona–Lleida. • Pla Impuls DIPTE (Diputació de Tarragona) – Suport als ajuntaments per reduir burocràcia i impulsar projectes locals. • Tanatori Municipal de Tarragona – Anunci d’una reforma de 3,2 M€ per millorar instal·lacions, serveis i eficiència energètica (obres fins al segon trimestre de 2026). • Port de Tarragona – Moll de Costa – Promoció de la zona com a "Rambla de la Cultura" a la vora del mar, amb museus, exposicions, teatre, esports i gastronomia marinera a El Serrallo. • Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona – 12a edició, amb exposicions al Moll de Costa i l’aigua com a eix temàtic. • REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona – 25 anys de cinema emergent, sessions Vermut al Serrallo i "Pantalla Tarracó" transformant espais de la ciutat. • Obramat Tarragona – Falca comercial adreçada sobretot a professionals de la construcció i la reforma. • Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) – Presentació com a centre de recerca referent en química sostenible, salut i descarbonització, situat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV). • Falca de Tarragona Ràdio sobre la pròpia emissora i la celebració de ser "som 40.000". • Teatre Tarragona – Anunci de l’obra Los Centros de Lorca de la companyia tarragonina Antagonista Teatro, com a part de la programació cultural del teatre municipal. 4. Tallers Oberts de Tarragona: art en viu per tota la ciutat Interlocutor: Joan Martínez, fotògraf i membre de l’associació. Evolució del projecte • Es presenta la 15a edició de Tallers Oberts de Tarragona, que enguany fa un salt de la Part Alta al conjunt del centre de la ciutat. • Dates: del 28 al 30 de novembre. • Organitza l’associació Comunteu / Taller 03: - Grup actiu des de 2005 i constituït com a associació des de 2014. - Neix a la Part Alta, però les dificultats de lloguers i espais han fet que els tallers s’escampin per diversos punts de la ciutat. "A poc a poc... cada vegada ens hem anat repartint per tota la ciutat. I hem acabat ampliant de la part alta... a tota la ciutat." Format i filosofia dels Tallers Oberts • Participació d’aquesta edició: - 30 tallers oberts. - 61 artistes. - 3 associacions convidades. • Objectiu principal: - Obrir els espais de treball dels artistes al públic, no només exposicions acabades en galeries. - Mostrar processos creatius, eines, materials i espais, per entendre com es fa l’obra, no només el resultat final. "Volem obrir els nostres espais de treball... veure on l'artista crea, perquè veus els processos que mirant l'obra final potser no es veu del tot." • Els tallers estaran oberts gratuïtament dissabte i diumenge. • Alguns espais ofereixen activitats/tallers participatius (uns 14–15), d’altres només visita i conversa. Tipus d’activitats i públic • Activitats molt variades: - Joieria. - Pintura. - Propostes específiques per a canalla (manualitats, peces per Nadal, motlles de la mà, etc.). • Es promou la proximitat veïnal: - El veí descobreix que al costat hi ha un taller i que la persona de la cantonada és pintor, escultor o fotògraf. - Es genera diàleg entre ciutadania i creadors, fent l’art més accessible i humà. "La persona que treballa a la fruiteria de la cantonada ha anat a veure un taller i descobreix que el seu veí és pintor... això és superxulo des del punt de vista d'una persona que crea." Diversitat artística i relació amb l’Escola d’Art • Tarragona compta amb una base molt sòlida de creadors gràcies a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació, que fa de cantera d’artistes. • Als Tallers Oberts hi ha una gran diversitat de disciplines dins de les arts visuals: - Pintura - Ceràmica - Escultura - Fotografia - Disseny gràfic i altres formes d’arts plàstiques • No hi ha una única "especialitat tarragonina", sinó una varietat de llenguatges que es considera un punt fort. "Per sort, no [estem especialitzats en una sola cosa]. Perquè moltes vegades, la varietat és important." Situació laboral i projecció • Viure exclusivament de l’art és difícil, però molts artistes combinen projectes i encàrrecs dins i fora de Tarragona. • Alguns participants tenen trajectòries internacionals: - Projectes a Nova York, Japó i diversos països d’Europa. - Pintor convidat que treballa sovint a la Xina. • Es remarca que Tarragona té un gran pes en patrimoni romà i cultura popular (Santa Tecla, Seguici Popular, etc.), que sovint ha eclipsat la creació contemporània, però festivals com SCAN, REC o altres iniciatives mostren una escena artística viva. Com participar-hi: mapa i punts de trobada socials • Per seguir la ruta, l’organització ha editat un mapa desplegable amb: - Llista de tallers. - Ubicacions per tot el centre de la ciutat. • On aconseguir el mapa: - A qualsevol taller participant. - Informació prèvia a l’Instagram @tallersoberts.tgn. • A més de la visita als tallers, hi ha dos espais de trobada social: - Divendres: presentació de l’edició al Doce Topos (carrer Podacà). - Dissabte: festa a l’Eclèctic, oberta a tothom. "La idea és que ens puguin veure tant dintre dels tallers com fora." 5. Cinema: Baile con la muerte i la cursa cap als Goya Interlocutor: José Luis Montesinos, productor executiu i cineasta tarragoní. El projecte i la seva trajectòria • Baile con la muerte és un curtmetratge d’animació en 3D que ha estat preseleccionat als Premis Goya 2026 en la categoria de Millor Curtmetratge d’Animació. • Talent tarragoní al projecte: - Carlota Massó, directora del curt. - José Luis Montesinos, productor executiu (ja guardonat en el passat amb el Goya pel curt El corredor). • El projecte neix a partir de la productora Brother Lab (o Bruder Lab), creada per Montesinos i Sergi Vizcaíno, amb la voluntat de descobrir i impulsar talent jove en animació. "Nosaltres pertanyem a l'ofici de la diversificació... tant en projectes de ficció com ara d'animació." Argument i to del curtmetratge • Protagonista: Sofia, una jove rebel i impulsiva. • Trama bàsica (sense espòilers): - Sofia viu a un ritme frenètic, enmig d’una persecució policial. - Es produeix un enamorament a primera vista amb un personatge molt especial: la Mort. - El curt reflexiona sobre què implica enamorar-se d’un ésser com la Mort, tant per a ella com per a la pròpia Mort. "Tothom sap el que implica enamorar-se pel primer cop, però... i la mort? Què implicarà per la mort?" • El to és d’acció trepidant i ple de girs narratius que mantenen l’espectador enganxat. Estil visual i tècnica d’animació • Baile con la muerte és l’únic curtmetratge finalista dels Goya en animació que utilitza una tècnica de 3D pur en aquesta edició. • Procés de producció: - Comença amb dibuixos i storyboard. - Es creen escultures digitals en 3D amb volum, profunditat i textura. - Es desenvolupen escenaris, atmosferes i personatges amb gran detall. - Es munten sistemes de moviment i articulació per animar escena a escena. • Durada de la producció: més de dos anys de treball d’un equip d’animadors molt joves. • Punt clau: - Tot el procés s’ha fet sense intel·ligència artificial. - Montesinos reivindica que, encara que es faci amb ordinadors, es tracta d’artesania pura en el món digital. "Que sigui amb ordinadors no vol dir que no sigui artesania pura." Recorregut de festivals i reconeixement • Fins al moment, el curt acumula: - 23 premis. - Presència en festivals nacionals i internacionals, alguns qualificadors per als Òscars, els Goya i els Premis Gaudí. • La preselecció als Goya l’ha situat entre els 15 curts finalistes de la seva categoria, a l’espera de conèixer si obté nominació oficial. Distribució i calendari dels Goya • Situació actual de visionat: - De moment, disponible per als acadèmics de l’Acadèmia del Cinema a través de la plataforma interna Peomag. - A partir del mes de desembre, es podrà veure a la plataforma Movistar, fet que augmentarà molt la seva visibilitat entre el públic general. • Calendari de la cursa dels Goya: - Gener: es donaran a conèixer els nominats oficials. - Febrer (o inicis de març): gala de lliurament dels Premis Goya. • Montesinos descriu aquesta fase com una autèntica “campanya”: - Cal fer arribar el curt a tants acadèmics com sigui possible. - L’objectiu immediat és aconseguir la nominació, i a partir d’aquí, ja es veurà fins on arriba. "La campanya és com molt bonica, has de fer arribar el curtmetratge a tots els acadèmics que puguin, perquè el puguin sobretot veure i després valorar." Continuïtat del projecte i futur de l’equip • Arrel de l’èxit del curt, l’equip ja està desenvolupant un llargmetratge vinculat a Baile con la muerte. • Brother Lab / Bruder continua amb la idea de treure un o dos curts l’any i treballar en llargs i sèries d’animació en desenvolupament. • Montesinos reconeix que ja ha viscut la tensió dels Goya amb El corredor, però viu aquesta nova etapa amb la il·lusió de consolidar nous talents, com la directora Carlota Massó. "Crec que ara mateix és una etapa molt especial per ells i per nosaltres." 6. Tancament del programa • Núria Cartanyà acomiada el Què de Què recordant la importància de: - Recursos com el Centre de Noves Oportunitats per reduir l’abandonament prematur i oferir itineraris flexibles als joves del Camp de Tarragona. - Iniciatives com Tallers Oberts de Tarragona per visibilitzar la creació artística local més enllà del patrimoni romà i la cultura festiva. - El paper del talent tarragoní en el cinema amb projectes com Baile con la muerte, capaços de competir als Goya i projectar el nom de la ciutat. • El programa es tanca amb la transició cap a l’informatiu del migdia, mantenint la sintonia habitual de Tarragona Ràdio i deixant oberta la porta a seguir l’evolució de Baile con la muerte i d’altres propostes culturals vinculades a Tarragona. Interlocutors • Núria Cartanyà • Azara González • Iker Mendoza • Laura Casas • Nacho García • Ramon Espadaler • Òscar Camps • Joan Martínez • José Luis Montesinos • Alcalde Vinyuales (esmentat) • Sergi Vizcaíno (esmentat) • Carlota Massó (esmentada) Tags • Què de Què • Tarragona Ràdio • Camp de Tarragona • Centre de Noves Oportunitats • CNO Camp de Tarragona • Abandonament escolar prematur • Orientació juvenil • Formació professional • Inserció laboral jove • Start Noves Oportunitats • Joves 16-24 anys • Tallers Oberts de Tarragona • Tallers d’art • Artistes locals • Arts visuals • Escola d’Art i Disseny de la Diputació • Part Alta • Centre de Tarragona • Cultura contemporània • Patrimoni i cultura popular • Festival SCAN Tarragona • Festival REC • Moll de Costa • Port de Tarragona • Open Arms • Drets humans • Justícia restaurativa • Clavegueram Tarragona • Inversions municipals • Pla Tarragona 26 • Diputació de Tarragona • Universitat Rovira i Virgili (URV) • Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) • Teatre Tarragona • Daft Punk • Baile con la muerte • José Luis Montesinos • Carlota Massó • Brother Lab • Curtmetratge d’animació 3D • Premis Goya • Cinema emergent • Festival de cinema • Movistar • Tarragona ciutat neta • Rodalies Catalunya • Complex petroquímic (context territorial) Seccions (amb temps d’inici i final) Obertura musical i presentació del programa Inici: 0 s Final: 141 s Títol: Obertura amb Daft Punk i sumari del dia Resum: Núria Cartanyà explica que el programa comença una mica tard i serà més curt, sonen temes de Daft Punk i es presenten els tres blocs principals: 10 anys del CNO, Tallers Oberts de Tarragona i el curt d’animació Baile con la muerte, preseleccionat als Goya. Centre de Noves Oportunitats: 10 anys al Camp de Tarragona Inici: 141 s Final: 816 s Títol: 10 anys del Centre de Noves Oportunitats Resum: Entrevista amb Azara González, directora del CNO Camp de Tarragona, i l’exalumne Iker Mendoza. Expliquen a qui s’adreça el centre, la seva metodologia (orientació, activitats vivencials i formació tècnica), el sistema d’accés, les xifres d’impacte (2.600 joves al Camp de Tarragona, 2.100 formats, 620 insercions, 557 retorns als estudis) i el paper dels tutors. L’Iker relata el seu procés, com passa d’estar desorientat a descobrir la vocació de monitor de lleure i projectar-se cap a Educació Infantil, destacant els valors apresos i el suport familiar. Transició al butlletí i tancament del bloc CNO Inici: 816 s Final: 924 s Títol: Comiat del CNO i pas als serveis informatius Resum: Núria felicita el CNO pels 10 anys i convida els oients a visitar el Centre Start a l’Avinguda Roma. Es tanca l’entrevista amb agraïments als convidats i s’anuncia l’arribada del butlletí informatiu i les entrevistes sobre Tallers Oberts i cinema. Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio Inici: 953 s Final: 1263 s Títol: Actualitat local: clavegueram, justícia restaurativa i Open Arms Resum: Laura Casas presenta les notícies del dia: avenç del pla de millora de la xarxa de clavegueram amb 5,5 km renovats mitjançant el sistema de mànega, declaracions del conseller de Territori Nacho García, dades sobre l’augment de processos de justícia restaurativa i reflexió del conseller Ramon Espadaler, suport de Capimec a l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona, i l’estada del vaixell d’Open Arms al Moll de Costa, amb activitats educatives i reforç del conveni amb l’Ajuntament de Tarragona, el Port i la Diputació. Falques publicitàries i institucionals Inici: 1263 s Final: 1625 s Títol: Espai publicitari i promoció d’esdeveniments Resum: S’encadenen diverses falques: Pla Tarragona 26 sobre neteja i recollida de residus; Cupó Extra de Nadal de l’ONCE; millores als trens regionals del sud de Catalunya; Pla Impuls DIPTE de la Diputació; reforma del Tanatori Municipal de Tarragona; promoció del Moll de Costa com a espai cultural i de lleure; festivals SCAN i REC; falca comercial d’Obramat; presentació de l’ICIQ; falca corporativa de Tarragona Ràdio; i anunci de l’obra Los Centros de Lorca al Teatre Tarragona. Tallers Oberts de Tarragona: 15a edició Inici: 1625 s Final: 2140 s Títol: Tallers Oberts: dels orígens a la ciutat sencera Resum: Núria conversa amb Joan Martínez (Taller 03 / Comunteu) sobre la quinzena edició dels Tallers Oberts. Es detalla el creixement de la iniciativa des de la Part Alta fins a tot el centre de Tarragona, amb 30 tallers, 61 artistes i 3 associacions. S’explica la filosofia d’obrir els espais de treball per mostrar processos, les activitats pensades per a adults i infants, el rol de l’Escola d’Art com a viver de creadors, la diversitat de disciplines (pintura, ceràmica, escultura, fotografia, disseny), la dificultat de viure de l’art i la projecció internacional d’alguns participants. Es presenta el mapa desplegable per fer rutes i els punts socials al Doce Topos i l’Eclèctic. Cinema: Baile con la muerte i la preselecció als Goya Inici: 2140 s Final: 2619 s Títol: Baile con la muerte: animació 3D tarragonina als Goya Resum: Entrevista amb el cineasta i productor executiu José Luis Montesinos sobre el curtmetratge d’animació Baile con la muerte, dirigit per la tarragonina Carlota Massó. Es descriu el naixement de la productora Brother Lab, l’argument del curt (Sofia, una rebel en plena persecució policial, s’enamora de la Mort), el seu ritme d’acció, i l’ús d’una tècnica d’animació 3D molt artesanal, sense IA, que ha requerit més de dos anys de treball. Montesinos comenta els 23 premis aconseguits, la presència en festivals qualificadors d’Òscars, Goya i Gaudí, i la preselecció entre els 15 curts finalistes als Goya. Explica la campanya de visionats per als acadèmics, l’estrena a Movistar al desembre, el calendari de nominacions i la gala, i el desenvolupament d’un llargmetratge i altres projectes a partir d’aquest curt. Comiat del programa i pas a l’informatiu del migdia Inici: 2619 s Final: 2680 s (aprox., fins a "Fins demà") Títol: Tancament del Què de Què i enllaç amb l’informatiu Resum: Núria tanca l’entrevista amb Montesinos, recorda el passatge anterior de l’autor pels Goya amb El corredor i li desitja sort. Avança que es podria entrevistar també la directora Carlota Massó més endavant i acomiada el programa, donant pas a l’Informatiu del migdia de Tarragona Ràdio i posant fi a l’edició del dia del Què de Què.

  • 50'

    Actualitat Cultural a Tarragona: Rutes, Arts i Premis Arc

    Resum de l’episodi del programa Què de Què En aquesta edició del programa Què de Què a Tarragona Ràdio, s'exploren diversos fronts de l'activitat cultural i política de la ciutat, amb un èmfasi especial en la memòria històrica, les arts escèniques de proximitat i el reconeixement a la indústria musical. Memòria Històrica: La figura d'Antoni Rovira i Virgili El programa comença amb una entrevista a Jaume Martell, actor que dona vida a Antoni Rovira i Virgili en una ruta teatralitzada organitzada per la URV. Durant la conversa es destaca: • La faceta polifacètica de Rovira i Virgili com a periodista d'opinió, lingüista i polític (president del Parlament a l'exili). • El seu profund lligam emocional amb la ciutat de Tarragona i la Part Alta. • El recorregut de la ruta, que s'inicia al carrer Major, passa pel passeig Arqueològic i inclou l'impremta Virgili. "Rovira i Virgili va ser una persona fidel als seus ideals i un treballador incansable que estimava profundament Tarragona." Arts Escèniques: Ponent al carrer a Torreforta Es presenta la iniciativa Ponent al carrer, coordinada per Guillem Fuster (director d'Espasa). Aquest projecte busca: • Democratitzar la cultura portant espectacles professionals als barris de Ponent, concretament a la plaça Pilar Pradells. • Realitzar tallers de formació per a entitats locals del barri com diables o grups de batucada. • Reivindicar l'espai públic com un lloc de convivència i joc a través de les arts. Indústria Musical: Els Premis Arc a Tarragona La gala dels Premis Arc se celebra per primera vegada al Teatre Tarragona. Raquel Bassas, presidenta de l'associació organitzadora, explica la importància del certamen: • Sílvia Garcia, veu de l'emissora municipal, es troba entre les nominades en la categoria de periodisme musical. • Es premien categories que sovint són invisibles: mànagers, promotors i gires internacionals. • L'esdeveniment inclou actuacions a la Rambla Nova per promocionar grups emergents. Actualitat Municipal i Patrimoni • Pressupostos 2026: L'alcalde Rubén Viñuales i Jordi Collado han anunciat un acord per als pressupostos municipals centrat en l'habitatge i la sostenibilitat. • Tarraco 25: Es destaca la plantada de bèsties i gegants del Seguici Popular al passeig Arqueològic per cloure els actes del 25è aniversari de la declaració de la UNESCO. • Turisme: Es consolida el model de turisme de negocis i benestar a la ciutat, amb ocupacions hoteleres que freguen el 80% aquesta tardor.

  • 0'

    Recerca en justícia climàtica i transferència de coneixement URV

    Justícia climàtica, sexual i reproductiva L'episodi analitza la recerca "Desteixir l'Entramat", un estudi que vincula l'emergència climàtica amb els drets sexuals a l'Amèrica Llatina. Les convidades, Maria Santa de Domínguez i Helena Cardona de l'Associació pels Drets Sexuals i Reproductius, expliquen com governs ultraconservadors i el poder corporatiu posen en risc la sobirania corporal. Impactes de l'extractivisme L'estudi se centra en Brasil, Guatemala i Colòmbia per diversos motius clau: • Extractivisme mineral i hidroelèctric: Impacta directament en el medi ambient i la salut de les dones. • Indústria de la maquila: A Guatemala, s'han detectat vulneracions laborals i reproductives, com l'exigència de tests d'embaràs per a la contractació. • Floricultura a Colòmbia: Un sector feminitzat i precaritzat que utilitza productes contaminants i consumeix grans quantitats d'aigua. "Per aconseguir la justícia climàtica hem de tenir justícia de gènere i això passa per tenir garantits els drets sexuals i reproductius." Transferència de coneixement a les empreses La segona part del programa tracta sobre el Congrés TECNIO celebrat a Reus. Manuel Palacín (Associació TECNIO) i Francesc Medina (catedràtic de la URV) debaten sobre com portar la recerca universitària al teixit productiu de Catalunya. Projectes d'innovació al Camp de Tarragona • El centre AMIC de la URV treballa en la transformació de biomassa en hidrogen verd. • Recerca en el reciclatge de residus plàstics per convertir-los en nous combustibles. • Es denuncia la manca de finançament públic i privat, alertant que la inversió en innovació està estancada des de fa 20 anys en comparació amb els Estats Units o la Xina. Actualitat de Tarragona L'informatiu destaca la renaturalització del riu Francolí, que encara la seva recta final, i les crítiques d'ERC per l'increment de quotes a les llars d'infants de la ciutat. També s'anuncia un projecte d'intel·ligència artificial a l'Hospital Joan XXIII per optimitzar les UCI.

  • 50'

    Cultura, esports i salut masculina a Tarragona Ràdio

    Introducció i música L'episodi de Què de Què a Tarragona Ràdio comença amb un homenatge al grup Jamiroquoi i la seva pròxima gira, servint d'acompanyament per a una jornada plena de temes locals i d'interès social. Actualitat Esportiva: Nou Rumb al Nàstic L'emissora connecta amb la roda de premsa de presentació de Cristóbal Parralo com a nou entrenador del Nàstic de Tarragona. • El club busca un canvi de dinàmica per assolir l'ascens. • El president agraeix la tasca de Luis César Sampedro malgrat els resultats. • Parralo destaca la seva il·lusió per un projecte que considera de futbol professional. Art Urbà a la Rambla Nova L'il·lustrador Edu Polo detalla el seu nou projecte artístic al tram final de la Rambla Nova, que s'està peatonalitzant. Característiques del mural: • Pintura sobre paviment que cobreix la zona de vianants fins al Balcó del Mediterrani. • Inclou 28 cares de tarragonins (personatges històrics com Melpomene o Rosa Venes i perfils anònims). • Ús de tons sèpia per evocar les fotografies antigues de la ciutat. • El projecte preveu estar enllestit per la diada de Sant Jordi. Serveis Informatius Locals Es repassen les notícies més destacades de la ciutat: • El desplegament de la nova empresa de neteja, Urbacer, i el pla de xoc contra l'acumulació de brossa. • L'eliminació dels contenidors soterrats per evitar males olors. • La crisi del sector pesquer al Serrallo pel límit de quotes de captura. Salut: El Sòl Pelvià Masculí Entrevista amb David Sánchez Rienda, fisioterapeuta i divulgador, sobre la salut masculina. • Desmitificació del sòl pelvià com a tema exclusivament femení. • Afectacions habituals per esports d'impacte (ciclisme) o per l'edat (pròstata). • Importància de la fisioteràpia en la recuperació de la incontinència i el dolor crònic. "Hi ha un gran tabú; si ja n'hi ha amb el sòl pelvià en general, imagineu-vos quan parlem del masculí."

  • 51'

    Mel artesana, memòria LGTBI i ritmes circadians

    Explorant l'apicultura i la salut a Tarragona En aquesta edició de Què de Què a Tarragona Ràdio, s'aborden temes que van des de la producció artesanal de mel fins a la recerca científica sobre com el rellotge biològic afecta la nostra salut. Apicultura i tradició: Mel Al Remei El programa compta amb la presència de Joan Llorenç, representant d'una saga familiar d'apicultors del Camp de Tarragona. El diàleg se centra en la passió per les abelles i la qualitat del producte: • Tipus de mel: Es diferencia entre mels monoflorals (més del 51% d'una sola flor com romaní o farigola), multiflorals i la mel de malada (provinent de la saba de l'arbre). • Cristal·lització: És un procés natural que indica puresa i conserva millor les propietats a temperatures de 14-15 graus. • Sostenibilitat: L'ofici a les muntanyes de Prades s'enfronta a reptes com el canvi climàtic i la vespa velutina. "Els apicultors ens estimem les abelles; treballem amb finura per protegir-les, ja que són la nostra base." Memòria històrica LGTBI a la ciutat L'entitat El Catalejo presenta un taller al CIAT per recuperar la memòria de les persones dissidents majors de 55 anys a Tarragona. L'objectiu és: • Combatre la invisibilització històrica del col·lectiu. • Recopilar arxius personals, fotografies i històries orals davant la manca de documentació institucional. • Preparar una exposició de conclusions que es veurà el mes de desembre. Ciència i benestar: Els ritmes circadians Gerard Aragonès, investigador de la Universitat Rovira i Virgili, explica la importància de la nutrigenòmica i el rellotge intern: • Sincronització: La llum i la foscor regulen hormones clau com el cortisol (activitat) i la melatonina (descans). • Impacte del canvi d'hora: El cos triga entre 7 i 10 dies a adaptar-se totalment. • Hàbits saludables: Es recomana fer el menjar principal abans de les 3 del migdia i mantenir una bona higiene de la son evitant pantalles de llum blava. • Prevenció: Una bona pauta de crononutrició ajuda a endarrerir l'aparició de malalties metabòliques i cardiovasculars.

  • 1h

    Colors del Món i adolescents: art, música i suport

    Resum general Programa magazine amb tres blocs principals: cultura i ciència (visita guiada a l’exposició fotogràfica “Colors del Món” de CaixaForum Tarragona), benestar i educació (com acompanyar l’adolescència sense prejudicis, arran del cas de bullying i suïcidi de Sevilla), i actualitat local (butlletí de la una). Tot plegat, filat amb música dels Fugees/Lauryn Hill i diverses falques publicitàries. "Els adolescents necessiten connexió, respecte i una mirada amable" — Obrim Camins Colors del Món (CaixaForum Tarragona) Claus de la mostra • Exposició amb 7 sales temàtiques per colors (blanc, groc, taronja, vermell, violeta, blau, verd) amb fotografies de la col·lecció de National Geographic. • Mirada múltiple: científica (física de la llum i del color), social i antropològica (significat cultural dels colors), i mediambiental (conservació, canvi climàtic). Moments destacats de la visita • Blanc i llum: el blanc com a suma de colors; l’arc de Sant Martí com a descomposició de la llum blanca. • Pingüins (camuflatge contra-ombratge): panxa blanca i esquena negra per confondre’s segons el punt de vista a l’aigua; cries marrons per mimetitzar-se a terra. • Namíbia, acàcies i duna taronja: aparença de pintura per la il·luminació precisa d’una duna (captada en el moment just); exemple d’espera i timing fotogràfic. • Retrat vermell (nena kenyana): composició avançada (diagonal, regla dels dos terços, protagonista descentrat) i detall del reflex de la fotògrafa a l’ull. • Violeta i perill a la natura: colors vius com a senyal d’alerta (granotes blaves); simbiosi peix pallasso–anèmona: protecció mútua i adaptació a l’urticància. • Blau tuareg: roba ampla i blava per captar i neutralitzar la radiació ultraviolada; funcional de dia i calor residual de nit. • Verd i camuflatge: ratlles del tigre com a ombres de vegetació; presa bicromàtica que no percep el taronja i veu el tigre com a verd. Activitats i públics • Visita comentada (dissabtes, 18 h), visita familiar (diumenges, 11:30 h, “Per què el cel no és sempre blau?”) i itineraris adaptats per edats (infantil, dinamitzada, públic general) amb materials i continguts ajustats. "No és només impartir matèria: cal establir vincle amb la persona" Acompanyar l’adolescència (Obrim Camins) Marc terapèutic • Teràpia gestalt i corporal: aquí-i-ara, presa de consciència del que sentim i fem amb això; treball del vincle i la responsabilitat personal. Canviar la mirada • Crítica a l’adultocentrisme: l’adolescència com a etapa rica on es forma el caràcter; explorar límits no és “egoisme” sinó procés maduratiu. • Els adolescents estan molt connectats a l’emoció; això incomoda adults sovint dissociats. Cal no jutjar i prioritzar el vincle. • Passar d’una relació vertical (autoritat–subordinació) a horitzontal (de tu a tu). A casa: marcar límits, però no retirar-se (“necessites espai, jo hi soc”). Reptes d’avui • Hiperconnexió i soroll digital: noves disrupcions i necessitats d’acompanyament. • Buit entre escola i via pública en casos d’assetjament fora d’horari; rol de l’agent tutor policial com a bona pràctica, però desigualment estès. Proposta d’Obrim Camins • Sensibilització, prevenció i acompanyament a adolescents, famílies i centres: xerrades, tallers, assessorament i formació per docents. "Traiem el tabú d’anar a teràpia: si et fa mal el cos vas al fisio; si et fa mal l’ànima, demana ajuda" Actualitat (butlletí de la una) • Llicències d’obres: acord govern municipal–Junts per simplificar tràmits; resolucions en màxim 2 mesos; inici d’aplicació abans de l’estiu vinent. • Pressupost 2026: l’alcalde Rubén Vinyuales no descarta cap escenari; negociació prioritària amb Junts i En Comú Podem; Vox, descartat. • Sense sostre: recompte a Tarragona xifra 84 persones al carrer; 18 a l’alberg. Testimonis de voluntariat. • Equipaments: adjudicades grades supletòries del Palau d’Esports (~700.000 €); EUCES arrancarà el 2026 (pla B provisional si obres s’endarrereixen). • Esports: arxivada la querella del Nàstic contra l’àrbitre Eder Mallo pel playoff amb el Màlaga; prèvia del derbi Sabadell–Nàstic i crida a la “Marea Grana”. Música i falques • Fugees/Lauryn Hill com a fil musical: “Ready or Not”, “Change Is Gonna Come”, “Killing Me Softly”. • Promocions i publicitat: Mama Pop Guateque (concert solidari càncer de mama), comerç local, eficiència energètica, ICiQ, i espais del Port de Tarragona.