Tothom
Tothom
Programa

Tothom

El programa que dona Veu a la Diversitat i la Inclusió. Les protagonistes són persones, entitats i institucions relacionades amb el col·lectiu de les capacitats, el món social i la salut. Dirigit per Miguel González.

Dimarts · 12:30 - 13:00 ·810 episodis
RSS

episodis

37-48 de 807
  • 56'

    Solidaritat a Bonavista i salut comunitària

    Menjador social de Bonavista: 10 anys de servei i Nadal Context i evolució • El programa s’emet des del menjador social de Bonavista de l’Associació Joventut i Vida, actiu des del 2013, nascut arran de la crisi del “ladrillo” a la zona de Ponent. • Va començar pensat per a 40 persones, però ja el primer Nadal van atendre 132 famílies. Actualment han arribat a pics de 137 famílies diàries i ara es mantenen al voltant del centenar. • Els usuaris provenen sobretot de Bonavista, Ponent, Torreforta i Campclar, derivats pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona, majoritàriament famílies amb menors a càrrec i persones en situació d’infravivenda, però no sense sostre. "No és un bon número. No són bones notícies, però aquí estem esforçant-nos perquè la necessitat és la que hi ha." Model d’atenció i canvi arran de la pandèmia • Abans de la pandèmia, el servei era principalment menjador presencial. Amb la Covid-19 es reinventen i passen a repartir àpats per emportar a casa, fet que: - Permet atendre moltes més famílies amb el mateix espai reduït. - Facilita que els infants surtin de l’escola i trobin el dinar a casa amb normalitat. • Encara hi ha alguns àpats in situ, sobretot persones sense sostre derivades de Tarragona ciutat o casos puntuals. Organització, voluntariat i cuina • L’equip combina 4 professionals contractats (garanteixen la continuïtat del servei) i un voluntariat molt extens (45 persones), més persones que compleixen treballs en benefici de la comunitat. • El cuiner arriba de matinada i la resta de l’equip es va incorporant des de les 8 h; cap al migdia (11:45 h) ja tenen tot el menjar llest per al repartiment. • El menjar és variat, equilibrat i de qualitat, pensat en clau de salut: - Sempre hi ha llegums, pasta, arròs, cremes de verdures, pollastre, porc, peix. - Es respecten dietes especials, condicionants religiosos i malalties cròniques (diabetis, colesterol, gent gran amb dificultats alimentàries). - La dinàmica s’assembla a un bufet controlat, on cadascú pot triar dins d’un ordre. "No es tracta només d’omplir l’estómac, sinó de cuidar la salut i els nutrients necessaris." Donacions i lluita contra el malbaratament • Més del 80% del menjar prové de donacions: - Sobretot excedents de supermercats i grans cadenes (producte apte però retirat per dates o envasos). - El 2014 el menjador de Bonavista va ser prova pilot estatal amb Mercadona, fet que va contribuir al canvi de política de donacions i a la posterior llei contra el malbaratament alimentari. • També reben suport del Banc dels Aliments, campanyes d’escoles i entitats (per ex., Joan XXIII, activitats amb gent gran i altres esdeveniments solidaris). Voluntariat, generacions i Nadal • El voluntariat jubilat és qui més s’implica de forma sostinguda; es detecta que costa més mobilitzar jovent, i Raquel fa una crida oberta a nous voluntaris (especialment per Nadal, però també durant tot l’any). • Per ser voluntari, destaquen sobretot compromís i cor: responsabilitat en el servei i sensibilitat envers les persones ateses. • A l’hivern i per Nadal s’intensifiquen les activitats: - Col·laboració amb el projecte “Cuidant de tu” (unitat d’acompanyament a gent gran) i sortides culturals (Apropa Cultura, concerts de Nadal). - “Arbre dels Desitjos” de La Caixa, enguany també orientat a gent gran. - Recollides d’aliments i joguines al barri (per ex., via T de Torreforta, charanga Toca Bemols a la plaça Corsini, Club Maginet i campanya “cap nen sense joguina”). - Visita dels Reis Mags el dia 6 al menjador. Paquets especials de Nadal i atenció contínua • Encara que el 24, 25, 26 de desembre i 1 de gener el menjador no obre portes, ningú queda desatès: - El 24 es lliura un pack gran d’aliments perquè les famílies puguin arribar fins al 7 de gener. - El 31 es reparteix un altre lot perquè les famílies tinguin marge fins gairebé final de gener. • Aquest repartiment es vol fer també amb joves voluntaris, com les alumnes del Col·legi Aura, que prepararan i entregaran els paquets, afavorint el contacte directe amb les famílies. Projectes derivats: “Dinars en companyia” • Dins l’entitat Joventut i Vida s’ha creat el projecte “Dinars en companyia”, impulsat amb suport de l’Ajuntament de Tarragona: - Es cuina al menjador de Bonavista i es trasllada el menjar a San Salvador i al carrer Adrià (Part Baixa), on hi ha unes 36 persones diàries. - Es serveix en centres cívics o locals de gent gran, amb dinamitzadors que organitzen jocs, cartes i activitats. - L’objectiu central no és només alimentar, sinó combatre la soledat i crear xarxa social. • D’aquestes trobades han sorgit grups d’amistat molt cohesionats i fins i tot relacions de parella. Mirant al futur (2026) • Raquel voldria reduir el nombre de famílies usuàries i alhora ampliar el tipus d’ajudes (no només alimentàries, sinó també en àmbits de pobresa, educació i vulnerabilitat general). • Subratlla que Tarragona és una ciutat molt solidària i que el menjador funciona com a canal per a la generositat de molta gent: particulars, entitats i empreses. "No som només nosaltres, treballem amb el suport de moltíssima gent que ens utilitza de canal per ajudar els altres." Projecte de voluntariat del CAP Bonavista Objectiu i naixement del projecte • Des del CAP Bonavista, l’equip de salut comunitària detecta dues realitats vulnerables al barri: - Persones soles a casa, amb soledat volguda o no. - Persones de totes les edats amb malestar emocional. • Es crea un grup de voluntariat de veïns i veïnes del barri que acompanyen altres veïns, amb el suport de professionals del CAP (metges, treball social, psicologia, referents de benestar emocional). • El projecte ja acumula un primer grup de voluntaris consolidat, un segon grup en formació i un tercer grup previst per al gener, que s’uniran en una xarxa única. Jornada festiva de reconeixement • Aquest diumenge s’ha fet una jornada lúdica i festiva de reconeixement al voluntariat, compartida amb: - Menjador social de Bonavista. - Càritas. - Altres entitats i col·lectius del barri. • L’objectiu: visibilitzar i agrair la tasca dels voluntaris i fer crida a nous participants i a famílies que puguin conèixer persones aïllades que necessitin acompanyament. Funcionament del voluntariat • L’entrada al projecte comença sovint per derivació professional (metge/ssa, treballador/a social, psicòleg/a). • Abans de començar a acompanyar ningú, els voluntaris reben formació específica (per exemple, amb la psicòloga Eva, referent en benestar emocional) per: - Avaluar el seu propi estat emocional. - Aprendre com acompanyar sense fer mal i amb límits clars. • Inicialment es preveien 8 sessions de formació, però el grup va voler continuar, i ara es reuneixen periòdicament (centre cívic cada setmana o cada 15 dies) per: - Compartir experiències i idees. - Dissenyar accions comunitàries. - Rebre suport continu del CAP (resolució de dubtes, recerca de recursos com salvaescaleres o cadira de rodes elèctrica, etc.). Testimonis: beneficis personals i comunitaris Josefa • Pateix depressió crònica i vivia molt aïllada a casa. La seva doctora li proposa integrar-se al grup i això li permet: - Sortir de casa de manera regular. - Relacionar-se amb companys més joves que viu com un gran suport. - Sentir que rep tant o més del que dona: el voluntariat li serveix com a tractament emocional. "Per a mi ha suposat que ells m’estan ajudant a mi." "No em treureu mai d’aquí; voluntària perpètua fins que hi vagi amb garrot." José • Després de l’aparició d’una malaltia que l’obliga a deixar de treballar, busca ajuda al CAP (metgessa, treball social, psicòloga) i li proposen entrar al grup. • Com a voluntari: - Acompanya una persona assignada, adaptant-se a les seves necessitats quotidianes i emocionals. - Participa en la planificació col·lectiva d’activitats i en l’organització d’esdeveniments com la jornada festiva. • Destaca que el projecte ha creat una simbiosi molt bonica entre: - Voluntaris. - Professionals sanitaris. - Entitats socials del barri. "És important per als altres, per a la societat, per al barri de Bonavista i la Canonja, i també per a nosaltres mateixos." "Lluitem perquè aquest món sigui una mica millor." Rol del CAP i horitzó 2026 • El CAP entén que el seu paper no és només clínic, sinó també dinamitzador de comunitat: - Forma i acompanya voluntaris. - Dona suport tècnic, logístic i emocional. - Ajuda a aconseguir recursos (subvencions, materials d’accessibilitat). • L’objectiu és que, progressivament, el barri sigui autosuficient en la seva xarxa de cura: que el veïnat continuï i ampliï el projecte durant molts anys, amb el CAP com a suport però no com a únic motor. El “Mes Més Solidari” dels col·legis professionals Què és el Mes Més Solidari? • Iniciativa conjunta del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona i l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, que comparteixen seu. • Se celebra al desembre, coincidint amb les festes de Nadal, per reforçar els valors de la solidaritat i la cooperació. Exposició sobre seguretat alimentària (Guatemala) • El tret de sortida del mes és la inauguració de l’exposició “Seguretat alimentària i encadenament productiu”, impulsada per Oxfam Intermón. • La mostra presenta un projecte al corredor sec de Guatemala (2020–2023) que buscava reforçar la resiliència de les llars vulnerables davant el canvi climàtic mitjançant: - Pràctiques agrícoles sostenibles: sistemes agroforestals, horts familiars, bancs de llavor, sistemes aquapònics. - Iniciatives d’autoconsum i comercialització. - Programes d’alimentació escolar i nutrició infantil. - Empoderament de dones líders, clau en la gestió alimentària de les famílies. • L’objectiu és sensibilitzar la ciutadania sobre realitats llunyanes però directament vinculades a la salut, la dignitat i els drets bàsics. "Menjar és un dret bàsic; la salut no comença només al sistema sanitari, sinó també a la taula." Altres accions solidàries del mes • Campanya “Solidaris contra el càncer infantil” – Petits Valents: - Recaptació de fons i visibilització de la lluita contra el càncer infantil. - Suport a la recerca i acompanyament a famílies i infants. • Entrega de regals a La Muntanyeta: - Acció nadalenca tradicional amb els usuaris de La Muntanyeta, centrada en l’acompanyament i l’alegria compartida. • Jornada de donació de sang (15–20 de desembre) a l’Hospital Joan XXIII: - Organitzada amb el Banc de Sang i Teixits. - El Col·legi fa una crida explícita a participar-hi, remarcant que donar sang és: - Un gest solidari local, simple i segur. - Essencial per a transfusions i tractaments de moltes persones. Rol de les farmàcies durant el Nadal • Les oficines de farmàcia del territori (tant a la ciutat com als pobles del Camp de Tarragona i el Tarragonès): - Mantenen horaris habituals, guàrdies i, si cal, ampliació d’horaris. - Són un punt de salut de proximitat, especialment important en festes amb gran mobilitat i reunions familiars. - Ofereixen no només medicació, sinó també suport emocional i consell de confiança, ja que són sovint el primer recurs sanitari accessible. • Tània Piqué remarca el component humà de la professió en aquestes dates, quan la sensibilitat per absències familiars i situacions vulnerables és més punyent. Altres continguts breus insertats al programa Tot i que formen part de la franja horària del programa, alguns fragments són espais informatius o publicitaris aliens al nucli temàtic solidari: Esports: Nàstic de Tarragona • Anunci del partit de lliga entre Antequera CF i Nàstic de Tarragona, últim partit del 2025, dins el programa Sempre Nàstic de Tarragona Ràdio. Notícies locals i agenda • Creuers al Port de Tarragona: - El Port de Tarragona preveu 155.000 creueristes el 2026 (uns 30.000 més que el 2025) i 79 escales. - Destaquen l’aposta pel segment de luxe i experiències culturals i gastronòmiques, sobretot amb la naviliera Viking Cruises. • Política municipal – Esquerra Republicana: - ERC es reivindica com “l’única oposició real” al govern municipal de Vinyuales a l’Ajuntament de Tarragona, criticant la manca de rumb dels pressupostos 2026 i assegurant que la resta de grups fan oposició de l’oposició. • Cirque du Soleil a la Tarraco Arena Plaça (TAP): - Presentació de l’espectacle “Ovo”, amb 53 artistes i música en directe. - Inici de gira europea a la Tarraco Arena Plaça (TAP), amb sis funcions en quatre dies. - Testimoni d’una gimnasta argentina que destaca la música, els colors, l’energia i la temàtica inspirada en el Brasil. Espais institucionals i publicitat • Pla Tarragona 26 de l’Ajuntament de Tarragona: - Campanya sobre la nova recollida de residus i neteja, amb l’objectiu de tenir carrers més nets, reforç d’equips d’aigua i manteniment de contenidors. • Activitats de Nadal al Port de Tarragona: - Programació nadalenca al Moll de Costa del Port de Tarragona: música, mapatges, tallers, espectacles infantils i altres activitats familiars. • Campanya comercial de Nadal a Sant Pere i Sant Pau: - Promoció del comerç de proximitat amb sorteig de 30 lots nadalencs i festa el 20 de desembre. • Formació esportiva – Royal Escola de Formació: - Cursos subvencionats pel SOC en àmbits de fitness, entrenador personal, activitats dirigides i socorrisme. • Recordatori de la presència del programa Tothom a xarxes socials i al podcast a la carta de Tarragona Ràdio. Eix central de l’episodi L’episodi gira al voltant de la solidaritat i la salut comunitària a Tarragona, amb tres grans pilars: Menjador social de Bonavista – Joventut i Vida: alimentació digna, lluita contra el malbaratament, voluntariat i noves formes d’atenció com els Dinars en companyia. Projecte de voluntariat del CAP Bonavista: veïns que acompanyen veïns, combatent la soledat i el malestar emocional, amb suport professional. Mes Més Solidari dels col·legis de Farmacèutics i Advocacia: accions locals i internacionals (Guatemala, càncer infantil, donació de sang) que connecten dret a l’alimentació, salut i compromís ciutadà. En conjunt, el programa mostra una Tarragona Ràdio molt arrelada al territori, donant veu tant a persones en situació vulnerable com a professionals i voluntaris que treballen perquè ningú quedi enrere, especialment en dates tan sensibles com el Nadal.

  • 51'

    Cures invisibles, mentoria i aprenentatge

    Context del programa Tothom és un espai de Tarragona Ràdio dedicat a donar veu a realitats sovint invisibles. En aquest episodi es combinen tres grans blocs: • La vida d’una família que cuida una filla amb discapacitat greu i la lluita per millorar la prestació CUME • El programa Mentora de la Fundació Bofill, que busca voluntariat per evitar l’abandonament escolar • L’experiència d’un pare i un fill que publiquen un llibre de contes i visibilitzen les dificultats específiques d’aprenentatge (dislèxia, TDA) 1. Viure amb una filla amb síndrome de Rett i la prestació CUME 1.1. El dia a dia amb la síndrome de Rett El Jordi Arts, pare de l’Abril (22 anys), explica la realitat íntima d’una família amb una filla amb síndrome de Rett, una malaltia neurodegenerativa que debilita molt la musculatura i impedeix la comunicació verbal. • Defineix la cura diària com tenir “una nena d’un any de 40 quilos a perpetuïtat” • Tasques constants: vestir-la, banyar-la, donar-li de menjar, canviar-la, vigilar el dolor (panxa, dents…) sense que ella ho pugui expressar verbalment • Dedicació 24/7 que condiciona qualsevol sortida, activitat o planificació familiar El diagnòstic va ser un trasbals emocional profund (culpa, preguntes sense resposta), però amb els anys han après a assumir la realitat i centrar-se en un objectiu: "Donar-li el millor que podem, que és qualitat de vida i que sigui una nena feliç." També expliquen l’impacte en les germanes neurotípiques: s’han criat amb la situació, s’hi adapten i pregunten si l’Abril vindrà a les sortides perquè això ho condiciona tot. No ho viuen com un problema, sinó com una realitat amb la qual conviure. 1.2. Renúncies laborals i suport emocional El Jordi ha hagut d’escollir entre mantenir la feina o dedicar-se a la cura de la filla: • Renúncia parcial o total a ingressos, trajectòria professional i fins i tot aficions • Això genera un desgast emocional i econòmic intens Malgrat el suport familiar incondicional, la parella necessita també cura pròpia: • Fan teràpia psicològica per gestionar la càrrega i reforçar el vincle de parella • Expliquen que la situació, en el seu cas, els ha unit més i els fa anar “els dos a una” 1.3. Què és la CUME i per què és clau La CUME és la prestació de cura de menors amb càncer o malalties greus de la Seguretat Social, gestionada a través de les mútues d’empresa: • Permet reduir la jornada laboral entre el 50% i el 99,99% • El progenitor cobra com a cuidador i pot seguir aportant ingressos mentre té temps per atendre el fill Aspectes clau que denuncia el Jordi: • La família no va accedir a la CUME fins 2023, quan l’Abril ja tenia 20 anys • Durant molts anys no van rebre informació ni de l’empresa, ni de serveis socials, ni d’altres canals institucionals • Sovint les famílies descobreixen la prestació “per boca d’algú”, cosa que genera desigualtats Reivindica que la informació de prestacions com la CUME hauria d’arribar proactivament a les famílies afectades. 1.4. Mancances i demandes de canvi en la CUME A partir d’una trobada amb representants municipals, del Parlament i del Congrés, famílies i entitats reclamen que “cap família hagi d’escollir entre cuidar un fill o mantenir els ingressos”. Principals punts que s’hi exposen: • Catàleg de malalties limitat: hi ha patologies greus similars que no estan recollides i deixen moltes famílies fora de la prestació • Límit d’edat als 18 anys: pensada per a menors, però hi ha malalties que no milloren amb l’edat; al contrari, són cròniques i degeneratives • En el cas de l’Abril, per un 96% de discapacitat, han pogut allargar la CUME fins als 26 anys, però: • cada 4 mesos han de presentar informes mèdics a la mútua • el diagnòstic és irreversible i degeneratiu, però igualment se’ls exigeix aquesta burocràcia • Gran incertesa: què passarà després dels 26? La malaltia hi serà igual o pitjor i la família perdria l’eina que fa sostenible la cura 1.5. L’associació ASFACUME i la incidència política El Jordi explica el paper d’Asfacume, associació estatal de famílies usuàries o potencials de la CUME: • Han elaborat dossiers de propostes adreçats al Congrés dels Diputats • Reclamen: • ampliació del catàleg de malalties • revisió dels límits d’edat i condicions • millora de la informació a famílies i empreses • També han creat un dossier per a empreses per explicar: • què és la CUME • quina documentació cal • com gestionar un treballador en situació de CUME sense “pillar-los fora de joc” 1.6. Xarxes socials, visibilitat i realitat El Jordi és crític amb l’ús de xarxes socials per mostrar només una part amable: • Creu que sovint s’ensenya una versió edulcorada de la realitat • El desgast real només es percep “vivint 24 hores a casa seva” • Diu que sent comentaris com “que bé, estàs amb la CUME, no cal que treballis” i respon que la feina de cuidador és exigent i constant Valora, però, la tasca de les associacions (com Asfacume) que sí que utilitzen les xarxes per informar sobre el que és la CUME, qui hi pot accedir i quines són les necessitats reals de les famílies. Al final de la conversa, el Jordi actualitza l’estat de l’Abril: • Té absències epilèptiques que cal vigilar • Ha de treballar intensament la musculatura • No parla, però la família ha creat un “llenguatge propi” basat en gestos i expressions facials que els permet saber quan està bé i feliç 2. Programa Mentora: voluntariat contra l’abandonament escolar 2.1. Què és Mentora i a qui s’adreça La Mara Bendanyo, directora del programa Mentora de la Fundació Bofill, explica una iniciativa per prevenir l’abandonament escolar prematur. Objectiu central: • Acompanyar adolescents en el trànsit de l’ESO als estudis postobligatoris, un moment crític on augmenta el risc de deixar els estudis Com funciona: • Es crea una parella de mentoria entre: • un jove en risc d’abandonament • una persona adulta voluntària • Es veuen setmanalment i construeixen: • una relació de confiança • un espai segur d’escolta empàtica • una mirada capacitadora que reforça autoestima, motivació i expectatives • S’ajuda el jove a reconnectar amb el futur educatiu i amb els recursos del territori (serveis, formació, oportunitats) 2.2. Desplegament al territori de Tarragona Mentora es desplega treballant en xarxa amb ajuntaments, centres educatius i entitats socials. A la demarcació de Tarragona hi ha 8 punts Mentora actius: • Tarragona ciutat: Associació de Dones Africanes de Tarragona • Camp de Tarragona: Associació Kilòmetre Zero • Baix Penedès: Consell Comarcal, Ajuntament de Calafell i Pla Educatiu del Vendrell • Priorat: Consell Comarcal del Priorat • Baix Ebre: Consell Comarcal del Baix Ebre • Conca de Barberà: Joventut del Consell Comarcal Objectiu d’aquest curs: acompanyar uns 50 alumnes de la demarcació dins aquests 8 punts. 2.3. Crida a voluntariat i requisits El programa fa una crida a voluntariat adult amb: • disponibilitat setmanal • compromís de continuïtat • ganes de “posar el seu granet de sorra” Zones on encara calen mentors i mentores: • Tarragona ciutat • El Vendrell • Calafell • La Bisbal del Penedès • L’Espluga de Francolí • L’Ametlla de Mar Les persones interessades poden trobar tota la informació i inscriure’s a mentora.cat. 2.4. Formació i suport a les persones mentores El programa ofereix un acompanyament estructurat als voluntaris: • Entrevista inicial per conèixer perfil i motivacions i explicar bé el programa • Formació inicial (Fundació Bofill + equips de territori): • funcionament del programa • rol del mentor/a • recursos i idees d’activitats • eines per obrir converses i crear vincle • Durant el procés: • un tècnic de referència acompanya cada parella de mentoria • es donen recursos formatius continus i espais d’intercanvi amb altres mentors Les trobades amb els joves són principalment informals i properes: xerrades, activitats gratuïtes, exploració d’interessos i de camins formatius. És una relació win-win: ajuda molt l’alumne, però també enriqueix profundament la persona mentora, que desenvolupa competències personals i socials. 2.5. Impacte i valoració del programa Amb el recorregut acumulat, Mentora ja ha acompanyat més de 350 alumnes arreu de Catalunya. Resultats destacats: • Els joves valoren molt positivament sentir-se més bé, més capaços i menys sols davant la decisió de continuar estudiant • Molts demanen continuar la relació més enllà d’un curs • Més del 90% recomanaria participar-hi a altres companys La Fundació Bofill entén el programa com un suport clau per evitar l’abandonament escolar i per ampliar les oportunitats educatives reals dels adolescents. 3. Notícies locals en el butlletí informatiu El programa inclou un Butlletí informatiu amb temes destacats de l’actualitat de la ciutat i el país. 3.1. Neteja viària i excrements de colom a Tarragona L’Ajuntament de Tarragona fa balanç del primer mes del nou contracte de neteja amb Urbaser: • La consellera Sònia Orts en valora positivament el funcionament • S’espera que abans de l’estiu estigui completament desplegat Prioritats actuals: • Intervenció intensa als polígons industrials • Lluita contra: • males herbes • excrements de colom, considerats un “problema seriós” a la ciutat Mesures concretes: • Dispositius d’aigua a pressió per aixecar excrements i facilitar l’escombrat • Dispositius per al tall d’herbes • L’Ajuntament percep satisfacció ciutadana amb aquests canvis 3.2. Pesta porcina africana i mesures d’emergència El govern de la Generalitat declara l’emergència per afrontar la pesta porcina africana: • L’objectiu és contenidor, prevenir i pal·liar els efectes i contagis • Segons la portaveu Sílvia Paneque, això permet: • actuar amb rapidesa i urgència • agilitzar tràmits administratius 3.3. Mascareta obligatòria a centres sanitaris El Departament de Salut decretarà novament l’ús obligatori de mascareta en: • Hospitals i centres de salut • Residències de gent gran • Centres de vulnerabilitat Motiu: augment de contagis de grip i necessitat de protegir col·lectius vulnerables i el sistema sanitari. 3.4. Vaga i mobilització de Metges de Catalunya El sindicat Metges de Catalunya denuncia la sobrecàrrega assistencial i convoca vaga: • A Tarragona, la primera jornada té un seguiment global del 35% (dades provisionals del sindicat) • Manifestació a Barcelona sota lemes com: • “Metge cansat, pacient maltractat” • “Tanta espera ens desespera” Principals demandes: • Crear un espai propi de negociació per al personal facultatiu • Pactar: • condicions de treball • aspectes assistencials i organitzatius • Retenir el talent mèdic al sistema públic com a clau per garantir la qualitat assistencial Una pediatra, la Jéssica, alerta del límit de la situació: • Molts metges estan de baixa per problemes de salut mental i burnout • Considera la sanitat com una inversió a llarg termini que el país no es pot permetre descuidar 3.5. Festival REC: balanç i premiats El Festival REC de cinema tanca la seva 25a edició: • Sis dies de projeccions • Augment de públic del 15% Premis: • “Lady” (britànica): premi del jurat internacional i del jurat jove • “Les Barons”: premi del públic • Cloenda al Teatre Tarragona amb la pel·lícula “Frontera”, de Judit Colell, protagonitzada per Miki Esparbé (tots dos presents a l’acte) El director del festival, Xavier García Puerto, remarca: • El REC guanya pes com a plataforma de llançament de pel·lícules cap a la carrera comercial • Contribueix a la descentralització dels grans esdeveniments cinematogràfics, acostant-los a Tarragona 4. Contes, dislèxia i lectura fàcil: el projecte de Pedro i Noah García 4.1. De les històries inventades al diagnòstic El Pedro García i el seu fill Noah (12 anys) presenten el llibre de contes “Tres històries assombroses” (en català) / “Tres historias sorprendentes” (en castellà), publicat amb l’editorial ADAPTA. Origen del projecte: • Quan el Noah era petit, pare i fill caminaven per Cornellà i inventaven històries • Les anaven guardant “en un calaix” fins que, anys després, prenen forma de llibre Paral·lelament, a l’escola detecten que el Noah “no arrenca del tot”, tot i tenir molta capacitat: • Amb l’ajuda de l’associació AFTA Catalunya (famílies amb fills amb dificultats d’aprenentatge), fan proves • Diagnòstic: dislèxia i TDA • Amb informe, l’escola pot fer un pla individualitzat • El resultat és molt positiu: milloren les notes, el caràcter i el desenvolupament general El Pedro remarca la importància crucial del diagnòstic: • Sense diagnòstic, els mestres no poden aplicar adaptacions formals • Es calcula que entre un 20% i gairebé un 30% de l’alumnat pot tenir dificultats d’aprenentatge sense diagnosticar 4.2. Vivència del Noah i transició a l’ESO El Noah, que ara fa 1r d’ESO, explica que: • Recorda poc els inicis del procés perquè es va començar a P5 i tot es va fer aviat • Avui continua amb un pla individualitzat que li dona seguretat • El pas de Primària a l’Institut ha sigut “un salt ràpid”: costa al principi, però després es normalitza Valora que a l’escola es parli d’assetjament i problemes al centre, i defensa que és necessari abordar-ho obertament, pensant en companys que puguin estar patint. Curiosament, ell no parla gaire del llibre a classe i prefereix centrar-se en els estudis. Tot i això, està content amb com ha anat el projecte. 4.3. El llibre: tres històries i un rerefons solidari Les tres històries del llibre no tracten directament sobre dificultats d’aprenentatge; són contes d’aventures amb personatges variats: “Els homes del senyor Turó” • Protagonistes: Pere i Núria • Han d’enfrontar una bruixa malvada per trobar l’aigua d’un riu “Els bigotis en ratolí Piu” • Protagonista: Ibu, un ratolí negre • Farà tot el possible per curar la seva germana malalta “El tresor dels crancs de riu” • Un cranc de riu és expulsat del seu entorn • L’han fet fora per haver ajudat a robar el tresor del riu El rerefons real del llibre és solidari: • Tots els beneficis que obtenen el Pedro i el Noah es destinen a l’associació AFTA Catalunya • Concretament, al programa “Detecta i Actua”, per pagar diagnòstics a famílies vulnerables que no es poden permetre el cost 4.4. Dificultats d’aprenentatge, estigma i lectura fàcil El Pedro denuncia diversos punts: • Moltes famílies eviten el diagnòstic per por que sigui una etiqueta negativa o una “malaltia” • Ell defensa que ser neurodivergent és tenir un cervell que funciona diferent, no pitjor • No afrontar-ho és un error perquè el nen es trobarà esculls que no entendrà Importància de les adaptacions: • Pot ser tan senzill com donar més temps, modificar la grandària de la lletra o el disseny de pàgina • El llibre està adaptat a lectura fàcil: • tipografia clara • paràgrafs més curts i airejats • estructura pensada perquè persones amb dislèxia o que no dominen la llengua el puguin llegir Impacte a l’aula: • Diverses escoles han comprat el llibre perquè, en ser de lectura fàcil, el poden treballar amb tota la classe • En un reportatge de Televisió Espanyola, alumnes que abans no podien llegir llibres sencers han pogut llegir aquest i se n’han sortit • Això incrementa enormement la autoestima lectora dels infants 4.5. Lligam amb escoles i projecte de continuïtat El llibre es pot trobar: • A llibreries físiques (per exemple, La Capona a Tarragona) • A qualsevol llibreria que el demani o plataformes en línia (tot i que ells prefereixen incentivar la llibreria de proximitat) Característiques addicionals: • Té il·lustracions de Marc Puig, que els autors destaquen com a part essencial del projecte • Inclou una cançó composta pels personatges; al final del llibre hi ha la partitura perquè els infants que fan música la puguin tocar Projectes futurs: • El volum actual és la “primera part” d’una sèrie que els autors imaginen amb segona, tercera, quarta i cinquena part • La segona part ja s’està coent i podria sortir el 2026 • Han començat a implicar alumnes d’escoles (sobretot a Barcelona) en la creació de nous personatges per als futurs contes, i volen estendre aquesta col·laboració també a centres de Tarragona 4.6. Missatge final a famílies El Pedro envia un missatge clar: • Escoltar els fills i, si es detecta una dificultat, no amagar-la • Amb eines i adaptacions adequades, els infants poden superar barreres i desenvolupar el seu potencial • L’exemple del Noah –un nen amb dislèxia i TDA que escriu i publica un llibre– mostra que “es pot”, però sempre amb molta feina, constància i implicació familiar 5. Peces comercials i ambientals Entre blocs hi ha espais musicals i falques publicitàries locals que situen l’oient al context nadalenc i comercial de la ciutat: • Campanya de Nadal al Port de Tarragona (activitats familiars al Moll de Costa) • Promocions de Nadal al barri de Sant Pere i Sant Pau • Anuncis comercials (Obramat, etc.) Aquests elements tanquen el cercle d’un programa que combina testimonis personals, iniciatives socials, informació local i cultura, amb un fil conductor clar: cures, educació i oportunitats per a col·lectius vulnerables.

  • 53'

    Inclusió, accessibilitat i solidaritat a Tarragona

    1. Hoquei inclusiu a Tarragona (HIT) Tema central: Esport inclusiu en cadira de rodes elèctrica per a persones amb gran discapacitat física. Orígens i funcionament • Neix el 2018 com a llegat del voluntariat dels Jocs Mediterranis 2018. • Impulsat per un grup d’amics que detecten que a Tarragona faltava esport adaptat per a persones amb gran dependència. • Es practica amb cadires de rodes elèctriques: • Qui no té força als braços porta l’stick fixat a la cadira. • Qui en té, el pot portar amb la mà. • Entrenaments: cada dimecres a la tarda al Palau d’Esports Catalunya (Camp Clar): • Mitja sessió de tècnica (domini de pilota, eslàlom, passades, tàctica). • Mitja sessió de partidets. Beneficis i experiència personal • L’equip té unes 14 persones i funciona sobretot com un grup d’amics. • Beneficis clau: • Inclusió real per a persones amb gran discapacitat física. • Millora de la coordinació amb la cadira i de la confiança personal. • Creació de vincles socials: dinars, sopars i activitats compartides. “Només dominant el joystick de la cadira ja pots participar i xalar.” • Per a alguns participants és l’únic esport d’equip accessible, ja que altres esports adaptats requereixen més força o mobilitat. Limitacions i futur esportiu • Existeix lliga d’hoquei inclusiu a Catalunya i a l’Estat, però el grup encara no competeix perquè: • Necessiten més jugadors i jugadores. • Caldria constituir-se com a club o secció oficial. • Falta logística: voluntariat per a muntatge d’sticks, desplaçaments, etc. • Objectiu de mig termini: poder entrar a la lliga catalana. Crida a la participació • El grup està obert a noves persones: • Es pot provar sense compromís un entrenament. • Contacte: • Instagram: @hithockeyoficial. • Correu: [email protected]. 2. Ciutat inclusiva i transport públic a Tarragona Tema central: dificultats quotidianes de persones amb discapacitat física, especialment residents a Sant Salvador. Accessibilitat urbana • Els convidats reconeixen que molts carrers, botigues i espais de Tarragona estan bastant adaptats. • Però assenyalen problemes en: • Entorns de residències, com la de Sant Salvador. • Elements poc pensats: p. ex. un timbre molt alt a l’entrada de la mateixa Tarragona Ràdio. • Reivindiquen autonomia com a clau d’autoestima: Una simple porta automàtica evita haver de demanar ajuda per entrar a un establiment. Transport públic i EMTA • La residència de Sant Salvador és a uns 4 km de Tarragona, i els usuaris depenen totalment de l’autobús. • Punts crítics: • Els busos només disposen de dues places per a cadires de rodes. • Sovint han d’esperar el següent bus si ja hi ha dues persones amb cadira. • Compartició de l’espai amb cotxets de nadó, que es podrien plegar però sovint no es pleguen. • Manca de protocol clar i aplicat de prioritat per a persones amb discapacitat. • Tot i valorar positivament que tota la flota tingui rampa i un bon manteniment, reclamen: • Més freqüència o més places adaptades a línies amb alta concentració d’usuaris amb discapacitat. • Normativa clara i complerta sobre qui té prioritat als espais reservats. 3. 20 anys de la Càtedra d’Accessibilitat de la UPC Protagonista: Daniel Guasch, director de la Càtedra d’Accessibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Evolució en 20 anys • Fa dues dècades l’accessibilitat es reduïa a: • Rampes, ascensors i lavabos adaptats. • Ara el concepte s’ha ampliat i sofisticat: • Accessibilitat web i digital. • Accessibilitat al transport. • Accessibilitat cognitiva (entorns i informació fàcils d’entendre). • Disseny d’espais i serveis pensant en totes les persones. • Canvi conceptual: de parlar d’integració a parlar d’inclusió, és a dir: • No només “entrar al sistema”, sinó participar-hi activament amb igualtat d’oportunitats. Rol de la universitat • La UPC no només fa docència i recerca, sinó també transferència de coneixement a la societat: • Participa en elaboració de lleis i normatives, validant conceptes i enfocaments. • Treballa amb entitats del tercer sector en projectes amb alt impacte social. Acte de commemoració dels 20 anys • Data i lloc: dijous 4, a les 18 h, a la sala de conferències de l’edifici Vèrtex (c. Sepúlveda 1, Barcelona). • Objectius de l’acte: • Fer reconeixement públic a entitats socials, culturals i acadèmiques col·laboradores. • Compartir debat i il·lusions compartides sobre inclusió i accessibilitat. • Tipus de reconeixements (sense detallar noms): • A entitats que han col·laborat en docència i sensibilització. • A projectes de recerca amb component tecnològic aplicat. • A institucions que han ajudat a assolir objectius comuns. Reptes i futura línia de treball • La Càtedra vol seguir connectada a les noves tecnologies, no al marge: • Projectes amb altres universitats sobre intel·ligència artificial i accessibilitat. • Especial interès en IA per a persones amb discapacitat intel·lectual. • Principi rector: Totes les noves eines i productes tecnològics han de ser utilitzables per tothom. 4. Actualitat local i Butlletí informatiu Teatre Metropol i espai cultural • L’Ajuntament de Tarragona comprarà baixos i primer pis del número 8 de Méndez Núñez per ampliar espais vinculats al Teatre Metropol. • Projectes previstos: • Possibilitat d’un centre d’interpretació de Jujol. • Botiga i restaurant vinculats al complex cultural. • Conseqüències: • Les obres de restauració continuen i es vol que siguin integrals. • No hi ha data de reobertura del Metropol. • El consistori vol que el Metropol passi a ser “un gran centre cultural” i el cor de la ciutat, més enllà d’un teatre. • Finançament: • Es comptarà amb 500.000 € del 2% cultural de l’Estat. Mercat laboral • L’atur al novembre a la demarcació de Tarragona baixa molt lleugerament: • 36 persones menys inscrites, un –0,09%. • L’atur cau en tots els sectors excepte serveis. • Descens especialment marcat entre persones sense ocupació anterior. Criminalitat al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre • En els nou primers mesos de l’any, els fets delictius baixen un 7,6% respecte el mateix període de l’any anterior. • Dades destacades: • Homicidis i assassinats: baixen un 53,8% (de 13 a 6 casos). • Delictes contra la llibertat sexual: pugen fins a 421 casos (+14,4%). • Criminalitat convencional: 28.981 fets (–6,8%). • Cibercriminalitat: 5.236 casos (–11,8%), després d’anys d’augments. • Municipis: • El Vendrell (–22,24%) i Salou (–20,8%) són els que més redueixen la criminalitat. • A Vila-seca la criminalitat creix un 3%. • Municipi de Tarragona ciutat: • Descens global del –5,3% (6.983 fets). • Robatoris amb força en domicilis: –44,4% (159 casos). • Furts: –10,5% (2.053 fets). • Delictes contra la llibertat sexual: +37,7% (73 casos). • Tràfic de drogues: +30% (52 casos). Política local • Jordi Sendra (Junts) vol repetir com a candidat a l’alcaldia de Tarragona el 2027. • Abans haurà de superar primàries internes. • Assegura que el govern actual està “sembrant” i que el 2027 serà l’hora de “recollir el cistell ple” per als tarragonins. • Elecció de nova executiva local de Junts per Catalunya a Tarragona: • Es presenten Josep Maria Llort i Belén Riola. • Sendra té clar a qui votarà, però afirma que el grup municipal treballarà amb qui surti escollit. Campanyes institucionals i espots • Es presenta el Pla Tarragona 26, nou full de ruta municipal per transformar la ciutat, amb un objectiu destacat: • “Garantir carrers més nets”: reforç d’equips de neteja amb aigua, més freqüència i millor manteniment de contenidors. • S’anuncien activitats de Nadal al Port de Tarragona, amb programació familiar i cultural diversa. • Promoció del REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25a edició), amb: • Sessions Vermut al Serrallo. • Pantalla Tarracó, que converteix espais singulars en sales de cinema. 5. Projecte educatiu i solidari del Col·legi Sant Pau Apòstol Tema central: neuroambient de ciències orientat a la donació de sang. Què és el neuroambient • Projecte interdisciplinari de secundària que: • Parteix d’una situació real i contextualitzada. • Treballa continguts científics, competències digitals i emocions. • La professora Anna Borrull coordina l’equip de neuroambients de ciències. Objectiu social • Pregunta clau: “A Tarragona es recull prou sang per cobrir les necessitats dels hospitals?” • Objectius educatius i socials: • Fer reflexionar l’alumnat sobre la importància de donar sang (i altres donacions com plasma o medul·la òssia). • Implicar alumnes, famílies i entorn del centre. • Consolidar una tradició anual de campanya de donació. Participació de l’alumnat • Alumnes de 3r d’ESO (Abril Domingo, Martina Domingo, Marcel Reig) expliquen: • Ja coneixien la campanya per la presència de l’autobús del Banc de Sang i Teixits al centre, però enguany hi participen molt més activament. • Tasques realitzades: • Disseny de logos i eslògans; posterior votació al grup. • Creació d’un logotip en 3D amb programari de disseny i impressió 3D, per obsequiar els donants. • Gravació d’un vídeo-anunci amb una performance de “gotes de sang” filmada amb dron. • Aprenentatges de ciències: • Aparell circulatori, composició de la sang i cèl·lules sanguínies. • Grups sanguinis i compatibilitats (qui pot donar a qui i qui pot rebre de qui). Xerrada i col·laboració amb el Banc de Sang • El Banc de Sang i Teixits fa una xerrada informativa a l’alumnat. • Es treballa: • Diferència entre donació de sang, plasma i medul·la òssia. • Importància de la regularitat de les donacions, ja que la sang no es pot fabricar. Requisits per donar sang • Explicats i memoritzats per l’alumnat: • Tenir entre 18 i 70 anys. • Pesar més de 50 kg. • Estar en bon estat de salut per no transmetre malalties. • Homes: fins a 4 donacions l’any, separades per 2 mesos. • Dones: fins a 3 donacions l’any, també amb 2 mesos entre donacions. Dia de la campanya • Data: dijous 18 de desembre. • Horari: • 11:00–14:00 h. • Pausa. • 15:00–19:00 h. • Procediment recomanat: • Registrar-se prèviament a DonarSang.cat per facilitar l’organització. • Tot i això, també es podrà acudir sense cita, i es buscarà un espai per atendre tothom. • Cal portar DNI o document identificatiu. Treball de difusió i sensibilització • L’alumnat prepara flyers i tríptics per arribar al màxim d’adults possible. • Fan presentacions a infantil i primària, adaptant el missatge: • A infantil: contes i titelles. • A 5è–6è: explicacions més teòriques sobre la sang i la donació. • Missatge clau: els infants no poden donar, però poden explicar-ho a casa i influir en les famílies. Missatge final i valors • Eslògan triat: “Una part de tu, una gran part d’algú” • Idees que els alumnes remarquen: • Mil donacions diàries són necessàries a Catalunya, i sovint no s’arriba a aquesta xifra. • Per Nadal les donacions baixen però les necessitats no disminueixen (accidents, operacions, etc.). • Ser donant implica empatia, generositat i responsabilitat social. 6. Cantada solidària de Nadales de les cases regionals Tema central: 18a edició de la cantada conjunta de nadales de les cases regionals de Tarragona, amb finalitat solidària. Descripció de l’acte • Entrevista a Luisa Márquez, de l’Associació Folklòrica i Cultural Andalusa de Tarragona. • L’acte s’ha convertit en una tradició consolidada: • 18 edicions celebrades. • Organitzat inicialment per la Federació de Centres Regionals. • Objectiu doble: • Cultural: compartir villancicos i tradicions de diverses regions. • Solidari: recollir brics de llet per a famílies vulnerables. Funcionament i logística • Dia i lloc: diumenge 7, a les 19:00 h, al Teatre Tarragona. • Entrada gratuïta, però amb aportació de llet: • Es demana portar brics de llet (un, set, els que sigui; “com més, millor”). • Tota la llet recollida es lliura al pare Mario per a Càritas. • Resultats d’anys anteriors: • Entre 600 i 800 litres de llet recollits en una sola tarda, segons l’afluència i la generositat. Participació artística • Hi participen les set entitats regionals de la ciutat. • Cada centre tria el seu repertori propi, amb nadales representatives de la seva regió: • Diferents estils: andalús, asturià, gallec, aragonès, etc. • Nadales conjuntes: • “Los peces en el río” i “Noche de paz” són cantats per tots els cors junts amb el públic. Evolució i espais • L’acte sempre s’ha fet en grans espais tancats: • Teatre Tarragona. • En altres edicions, el Teatre Metropol. • Dates i espais depenen de la disponibilitat municipal; els cors comencen a assajar a l’octubre per estar a punt. • Més enllà del festival central, els cors fan gires de nadales per: • Residències de gent gran. • Hospitals. • Altres centres que els demanin, per “portar una estona d’alegria”. Missatge de tancament • Luisa destaca: • El caràcter entranyable i intergeneracional dels villancicos. • La seva capacitat d’“obrir la porta” a l’esperit de Nadal, el pessebre i la convivència. • Crida final: • Convidar tothom a assistir, omplir el teatre i carregar-se de brics de llet per ajudar Càritas. 7. Altres anuncis de programació de Tarragona Ràdio • Es recorden diversos espais de la graella de programació: • La Porteria: programa sobre Justícia Global i entitats que treballen per un món més just i sostenible. • Fans de Tarragona: espai musical dedicat a la música local, de dilluns a divendres. • Es convida a seguir la ràdio a xarxes, recuperar els programes en Pòdcast i utilitzar l’App de la ràdio per escoltar continguts “a la carta”.

  • 56'

    Urgències socials, càncer colorectal i gent gran activa

    Visió general del programa L’edició 1005 de Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio aborda quatre grans blocs: Servei d’Urgències i Emergències Socials de Tarragona (SUEST) i l’extensió SUEST Guàrdies 24/7 Jornada “Fem Francolí” de l’Associació Aurora (medi ambient i salut mental) Prevenció i detecció precoç del càncer colorectal amb l’Associació Contra el Càncer a Tarragona Envelliment actiu i solidaritat amb Gent Gran Activa: un tardeo i un festival solidari pel menjador social de Bonavista Entremig, el programa inclou butlletins i espais informatius sobre el 25N, pressupost de la Diputació de Tarragona i el festival de cinema REC, així com falques publicitàries i promoció de la graella esportiva i cultural de l’emissora. 1. Servei d’Urgències i Emergències Socials de Tarragona (SUEST) 1.1. Què és el SUEST i a qui atén Les professionals de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona expliquen el funcionament del Servei d’Urgències i Emergències Socials de Tarragona (SUEST), que ha complert 20 anys. Atén persones que viuen una situació de fort impacte emocional i social (urgència o emergència) Objectius principals: Contenir l’estat emocional de la persona o família Recollir informació clau per fer un primer diagnòstic Derivar al servei més adequat de la xarxa de serveis socials i salut “Fem una recollida d’informació per diagnosticar la problemàtica i derivar-la al servei corresponent” 1.2. Com arriben els casos i quin és el circuit • Ubicació: a la comissaria de la Guàrdia Urbana de Tarragona, al costat de la unitat d’atenció a les persones. • Vies d’entrada principals: - Guàrdia Urbana (persones que hi van directament, per exemple després d’un desnonament o situació de carrer) - Hospitals i àmbit salut - Serveis socials bàsics quan la situació no pot esperar agenda ordinària - Altres cossos o serveis (Mossos d’Esquadra, etc.) A l’arribada: S’ofereix espai d’escolta i contenció emocional Es fa una entrevista breu però intensa per identificar el problema urgent Es proporciona informació i assessorament sobre recursos disponibles Es detecten possibles situacions de risc o vulnerabilitat afegida 1.3. Durada de l’atenció i coordinació amb la xarxa El SUEST fa atenció inicial i puntual; el seguiment profund no acostuma a superar una setmana Sempre es deriva el cas a: Serveis socials bàsics per al pla de treball Serveis especialitzats (violència masclista, salut mental, etc.) Treball intens de coordinació amb: Recursos de violència masclista CAP i serveis sanitaris Xarxa completa de serveis socials i entitats del territori 1.4. Perfils i tipus de situacions ateses Els casos més freqüents inclouen: Violència masclista (la majoria dels casos, coincidint també amb el context del 25N) Persones sense sostre i situacions de desnonament Gent gran en situació de vulnerabilitat Persones amb diversitat funcional en risc o sense suport adequat La clau diferencial és la naturalesa d’urgència/emergència de la situació, més que no pas el perfil concret. 1.5. Horaris, equip i accés ciutadà Fins fa 2 anys: atenció de 8 a 15 h Actualment: 8 a 20 h Equip de SUEST “diürn”: 1 treballadora social 1 educadora social Coordinació del servei (tasques de suport, estructura i enllaç amb la resta d’equip de l’Institut) Qualsevol ciutadà de Tarragona que es trobi en una urgència o emergència social pot accedir al servei, habitualment: Derivat per Guàrdia Urbana o serveis socials, però també pot adreçar-s’hi directament si la situació és urgent. 2. SUEST Guàrdies: cobertura 24/7 en emergències greus 2.1. Què és el SUEST Guàrdies i per què neix Des del 14 de juliol d’enguany funciona el SUEST Guàrdies, una ampliació del servei per garantir cobertura 24 hores, 7 dies a la setmana. Franja coberta: de 20 h a 8 h (la nit) + caps de setmana i festius Respon a la necessitat d’estar operatius en: Nits i caps de setmana, quan sovint es produeixen situacions greus Casos que “no poden esperar a dilluns” 2.2. Activació i funcionament del servei de guàrdia • Qui l’activa? - Sempre el cap de torn de la Guàrdia Urbana de Tarragona • Equip de guàrdia: - Professionals de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona: - Treballadors/es socials - Educadores socials - Psicòlogues - Un professional està de guàrdia amb telèfon mòbil específic del SUEST • Circuit d’actuació: - El cap de torn truca al mòbil del SUEST - El/la professional de guàrdia fa una primera exploració telefònica - En un màxim d’uns 30 minuts s’ha de personar: - A les dependències de la Guàrdia Urbana, o bé - Al lloc indicat pel cap de torn (espai del succés, hospital, etc.) 2.3. Tipus de situacions en què s’activa el SUEST Guàrdies Es reserva per a emergències socials de gran impacte, com ara: Violència masclista greu i feminicidis Desallotjaments sobtats per: Incendis Explosions Inundacions Ruïna d’edificis o catàstrofes naturals Accidents múltiples amb forta càrrega emocional, on cal suport psicosocial immediat Objectiu: acompanyament i suport emocional in situ a les persones i famílies en situació crítica. 2.4. Dades d’activació i pes de la violència masclista Des del 14 de juliol fins al moment de l’entrevista: 19 activacions en total 12 en caps de setmana o festius 7 entre setmana De les 19 activacions, 13 corresponen a víctimes de violència masclista Les dades confirmen: Una taxa d’activació significativa, sobretot en dies no laborables El pes central de la violència masclista en les emergències socials greus 2.5. Consolidació i futur del servei El projecte va començar com a prova pilot el juliol Hi ha continuïtat garantida fins al 2026 Actualment compta amb 16 professionals a l’equip de guàrdies Voluntat de: Consolidar una estructura estable dins l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona Reforçar-lo com a servei d’atenció ciutadana clau en una ciutat com Tarragona, capital de província Les professionals destaquen l’orgull i satisfacció per la implicació dels companys i companyes i aposten per donar-li viabilitat i futur com a recurs estructural. 3. “Fem Francolí”: natura, salut mental i voluntariat 3.1. Una jornada històrica de l’Associació Aurora L’Associació Aurora presenta la 13a jornada “Fem Francolí”, una de les activitats més antigues i emblemàtiques de l’entitat. És una jornada de voluntariat que combina: Conservació de la natura Treball en salut mental Protagonisme dels treballadors de l’associació, molts vinculats a l’àmbit de la salut mental “És el binomi que conforma Aurora: salut mental i natura” 3.2. On i quan se celebra • Lloc: entorn del riu Francolí, al camí del riu davant del Parc Francolí, prop del pont de Santa Tecla. • Informació i inscripcions: - A través de xarxes socials, web de l’entitat i cartells amb codi QR - Per a qui no fa servir eines digitals, la referència clara és: “sota el pont de Santa Tecla, al riu Francolí, davant del Parc Francolí” Horaris aproximats: A partir de les 10:00 h: arribada i rebuda de participants A les 10:30 h: inici de les activitats 3.3. Activitats principals de la jornada La jornada es divideix en dues grans activitats: Sortida guiada de descoberta de natura Ruta pel riu Francolí per conèixer: Fauna i flora locals Biodiversitat de l’espai Els treballadors d’Aurora fan de guies: Expliquen les tasques de conservació que fan Mostren com treballen i quin és l’impacte del seu dia a dia Objectiu: que la ciutadania conegui millor l’entitat, els seus professionals i l’ecosistema del riu Dinàmica de salut mental Preparada per l’equip d’atenció a la persona de l’entitat Treballa: Tabús sobre salut mental Autoconeixement personal Espais per parlar amb normalitat de temes que sovint “costen” 3.4. Objectius i col·laboracions Objectius clau: Mostrar el binomi salut mental – natura propi d’Aurora Obrir la jornada a tota la ciutadania (tothom és benvingut) Sensibilitzar sobre la biodiversitat amagada del riu Francolí Normalitzar la conversa sobre salut mental Col·laboracions destacades: Ajuntament de Tarragona: Proporciona petit càtering/esmorzar per als participants L’organització reparteix gots reutilitzables de plàstic per evitar ampolles d’un sol ús (gots tipus festa major) Europa Direct Tarragona Entitat Ocell de Fot, que ofereix un petit obsequi final a les persones participants 4. Butlletí horari i falques: 25N, Diputació i REC Entre la primera i la segona part del programa, s’emet un Butlletí horari i diverses falques publicitàries i de promoció de continguts de l’emissora. 4.1. Informació sobre el 25N i la violència masclista Notícies centrades en els actes del 25 de novembre (25N) a Tarragona i Catalunya: A Tarragona, sota el lema “el masclisme juga brut”, s’organitzen activitats reivindicatives durant tot el dia Davant de l’Ajuntament de Tarragona es fa la lectura del manifest, que enguany posa el focus en: La violència masclista en l’àmbit digital Els insultos i agressions a dones amb projecció pública (líderes polítiques, periodistes, etc.) “És responsabilitat col·lectiva i institucional desplegar polítiques públiques” per combatre aquesta violència L’acte és presidit per l’alcalde Rubén Viñuales, que demana a la ciutat: “Avui Tarragona alça la veu perquè cap dona hagi de viure amb por. Cap infant hagi de créixer en un entorn de violència i cap família hagi de patir la pèrdua d’una vida que podia haver estat salvada. Aquesta no és una lluita simbòlica. És una lluita quotidiana.” També es destaca la participació d’entitats adherides a la xarxa NOA. 4.1.1. Accions sindicals: Comissions Obreres i UGT Comissions Obreres (CCOO) denuncia la violència masclista en totes les seves formes i organitza 16 actes arreu de Catalunya, fins al 4 de desembre Activitats a la seu del sindicat: Xerrada “Violència vicària, la més cruel de les violències masclistes” a càrrec d’Alexia Amat (mare protectora i fundadora de Terme, creadora del projecte Empoderat) Lectura de Manifest conjunt amb UGT Ofrena floral per les dones assassinades Performance per visibilitzar les víctimes de violència vicària La representant d’UGT, Mar Vázquez, recorda: La presència persistent de: Assassinats masclistes Violència vicària Assetjament als llocs de treball La importància dels protocols d’empresa i de la normativa vigent (Estatut, lleis de protecció) que permeten a les dones víctimes: Adaptar lloc i horari de feina Sense que això tingui repercussió negativa en la seva situació laboral 4.2. Pressupost de la Diputació de Tarragona La Diputació de Tarragona té previst aprovar un pressupost per al 2026 de 237,5 milions d’euros, un 7% més que l’actual Es tracta novament d’un pressupost de rècord, amb ampli consens polític: Suport d’Esquerra, PSC, Junts i PP La presidenta Noemí Llauradó subratlla: Que permet reforçar les línies mestres del mandat 2023–2027 Que volen que siguin “els pressupostos de tots i totes” Inversions destacades: Nova seu operativa a la Plaça Imperial Tàrraco Trasllat del Conservatori de Música a la Tabacalera 4.3. Festival REC de Cinema de Tarragona El REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, presenta una programació amb més de 30 films Moltes seran estrena a Catalunya o a l’Estat espanyol El festival celebra la 25a edició del 3 al 8 de desembre Inauguració (3 de desembre) amb El canto de las manos, debut com a directora de María Valverde Cloenda (8 de desembre) amb En frontera de Judit Colell, presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català La informació ampliada es pot consultar a tarragonaradio.cat. 4.4. Falques publicitàries i autopromocions Durant la pausa també s’emeten diverses falques publicitàries i d’autopromoció de programes: Sempre Nàstic: Promoció del partit Nàstic de Tarragona – Hèrcules (jornada 14, Primera Federació, grup 2) Emissió des del Nou Estadi Costa Daurada, en directe, per Tarragona Ràdio, web i aplicacions mòbil Referència a jocs i participació d’oients a les xarxes Espais culturals i musicals de la graella de programació: Programes com “Sempre hi ha temps per la cultura”, “Fans de Tarragona”, etc. Oferta comercial de publicitat a Tarragona Ràdio: Promoció “nou comerç” (set dies de publicitat des de 80 € + IVA) Descomptes per contractes anuals Campanyes institucionals: Millora dels trens regionals del sud de Catalunya (R13, connexions, horaris) per part del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible Explicació del Pla Impuls DIPTE de la Diputació de Tarragona per reduir burocràcia i donar eines als ajuntaments 5. Càncer colorectal: què és, factors de risc i cribatge A la segona part del programa, l’espai de la Associació Contra el Càncer a Tarragona dona veu a la doctora Belén Ballester, metge adjunta de l’Hospital Joan XXIII i responsable de la consulta de risc de càncer, per parlar del càncer colorectal. 5.1. Què és el càncer de còlon i recte i com s’origina El càncer colorectal és un tumor que s’origina a la paret interna del budell gros o del recte. Normalment deriva de pòlips: Petits “voltets” a la mucosa del budell Si es deixen evolucionar 10–15 anys poden malignitzar-se i convertir-se en càncer Els pòlips apareixen quan: Algunes cèl·lules del budell creixen de forma desordenada Causes principals: Canvis naturals en els gens de les cèl·lules a mesura que envellim Influència de l’entorn i dels hàbits: Alimentació Consum de tabac Procés inflamatori al budell Envelliment general 5.2. Freqüència i edats de risc És el càncer més freqüent si sumem homes i dones Pic d’edat habitual: 65–75 anys Hi ha un augment clar a partir dels 50 anys Les últimes dècades mostren una tendència preocupant a l’alça en adults joves (<50 anys) Afecta una mica més als homes (aprox. proporció 3:2 respecte a dones) 5.3. Factors de risc modificables: què cal evitar i què convé potenciar La doctora Ballester insisteix que es pot treballar en dues línies: Modificar factors de risc (hàbits i estil de vida) Detecció precoç amb programes de cribatge 5.3.1. Hàbits que augmenten el risc Consum de carns processades: Bacon, salsitxes i similars Excés de carn vermella: Més de 500 g setmanals (porc, vedella, etc.) Sedentarisme i manca d’exercici físic Sobrepès i obesitat, especialment abdominal Consum d’alcohol i tabac 5.3.2. Hàbits que disminueixen el risc Dieta rica en fibra: Cereals integrals Fruita i verdura Llegums Consum adequat de làctics Pràctica regular d’exercici físic i vida activa La doctora remarca que sabem què hem de fer, però costa canviar hàbits fins que “veiem les orelles al llop”, tot i que són mesures clau de prevenció. 5.4. Importància del cribatge i com funciona El cribatge de càncer colorectal és fonamental perquè permet: Detectar pòlips premalignes i eliminar-los (evitant que esdevinguin càncer) Diagnosticar càncers en fases molt precoces, amb moltes més opcions de curació “Amb el cribatge disminuïm la incidència de càncer i millorem la supervivència” 5.4.1. A qui s’adreça el programa A Catalunya, el programa de cribatge està dirigit a: Homes i dones de 50 a 69 anys Asimptomàtics (persones que no presenten símptomes) 5.4.2. Passos del cribatge Carta a casa: S’explica breument què és el càncer colorectal i el programa de cribatge Es convida a participar-hi voluntàriament Recollida del kit: La carta indica farmàcies i CAPs propers on recollir el kit de test de sang oculta en femta Recollida de la mostra: A casa, la persona segueix les instruccions del kit per recollir una mostra de femta Retorn del kit: Es porta novament a la farmàcia o al CAP Resultats: Al cap d’unes setmanes, s’envia el resultat per carta Si és negatiu: Es rep l’avís que es repetirà cada 2 anys Si és positiu: Es convida la persona a fer-se una colonoscòpia per estudiar l’origen del sagnat (pòlips, lesions, etc.) 5.5. Taxa de participació i barreres principals La participació és massa baixa: Al Tarragonès, la taxa se situa al voltant del 37% (aprox. 4 de cada 10 persones) Factors que expliquen la baixa participació: Manca d’informació sobre què és exactament el cribatge Baixa percepció del risc personal: La gent es troba bé, té analítiques normals i creu que “no pot tenir un càncer” Oblit i logística: S’ha d’anar a la farmàcia, recollir, tornar-hi… i es va posposant Rebuig a la colonoscòpia: Molta gent associa directament cribatge amb colonoscòpia i li fa mandra o por la preparació La doctora recorda que primer només és un test de femta Por al diagnòstic: Persones que prefereixen “no saber-ho” fins que apareguin símptomes La doctora insisteix que aquesta por és un error greu: “Si ho fem ara, detectarem una lesió en un estadi en què et podràs curar” Missatge clau del programa: cal aprofitar el cribatge i perdre la por. 5.6. Símptomes d’alerta que no s’han d’ignorar Encara que el programa va dirigit a persones sense símptomes, la doctora Ballester recorda els signes d’alerta que han de portar a consultar el metge d’atenció primària: Sagnat rectal: Sang vermella o fosca a la femta Canviar la manera d’anar de ventre de forma mantinguda: Diarrea o restrenyiment persistent durant setmanes, no canvis puntuals Pèrdua de pes no intencionada: El pacient menja igual però viu una pèrdua de pes continuada Dolor abdominal persistent Anèmia per dèficit de ferro detectada en analítica, especialment si no hi ha una altra causa evident Davant d’aquests símptomes, no s’han de banalitzar; cal consultar el metge de capçalera. 5.7. Crida final a la participació L’espai es tanca amb una crida clara: A partir dels 50 anys, cal respondre a la carta del programa de cribatge i fer-se el test de sang oculta Si el resultat és negatiu, repetir-lo cada 2 anys L’objectiu és augmentar la participació, reduir la incidència del càncer i millorar la supervivència La doctora agraeix la tasca de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona i l’oportunitat d’explicar-ho a la Tarragona Ràdio. 6. Gent Gran Activa: tardeo i festival solidari En el darrer bloc del programa, Gent Gran Activa presenta dues iniciatives: un tardeo musical i un festival solidari en suport al menjador social de Bonavista. 6.1. Objectiu general: envelliment actiu i participació La coordinadora Cèlia López i l’equip convidat expliquen que el propòsit és: Fomentar un envelliment actiu i participatiu Donar espais perquè la gent gran es mogui, balli, socialitzi i gaudeixi Implicar-los en iniciatives solidàries amb impacte al territori Recorden també que la idea del festival solidari ve de l’any 2015 (amb un parèntesi posterior), i que enguany seria ja el desè aniversari d’aquesta iniciativa. 6.2. Tardeo per a gent gran: ball i música “de discoteca” 6.2.1. Format i novetat de l’activitat Data: divendres 28, a les 18:00 h Lloc: Llar Centre, al carrer Adrià És una activitat nova per a gent gran: S’allunya una mica del format tradicional d’orquestra Apropa el model de tardeo que ha tingut èxit a l’estiu entre públic més jove La Raquel Fernández (educadora / integradora de Gent Gran Activa) explica que: Es proposa ball tipus discoteca, amb música variada i ballable S’aposta per una activitat que aporti beneficis físics, mentals i socials “Ballar aporta molt, tant a nivell físic com mental i per socialitzar” 6.2.2. Preparació i ambient S’ha treballat una selecció musical variada, pensada per: Gent que va ballar als 70 i 80 Incorporar també música moderna i versions actuals Es recrea l’ambient de discoteca amb: Altaveus i llums adequats Espai adaptat per ballar còmodament Les cançons inclouen: Èxits dels anys 70 i 80: Camilo Sesto, Mecano, Queen… Artistes i temes icònics: Raffaella Carrà, cançons com “Un rayo de sol”, salsa moderna… Música que tothom coneix i pot cantar i ballar, sovint reutilitzada en remescles actuals Les integrants de l’associació també han muntat un petit bar: Per oferir begudes i quelcom per picar Afegint un component de trobada social informal 6.2.3. Qui pot assistir i com És una activitat oberta i gratuïta: No cal ser soci de la llar Qualsevol persona gran que ho desitgi pot venir Fins i tot persones no tan grans són benvingudes si volen participar El participant Jordi Parisi celebra la iniciativa perquè sovint: Sembla que la gent gran “quedi arraconada” de determinats espais d’oci Falta oferta específica de lleure per a persones grans a nivell de ciutat 6.3. Festival solidari pro Menjador Social de Bonavista 6.3.1. Data, lloc i funcionament Data: 13 de desembre Hora: 17:00 h Lloc: Sala August del Palau de Congressos de Tarragona Es tracta d’un festival solidari organitzat per Gent Gran Activa amb la participació de diverses llars de persones grans. Hi participaran més de 200 persones a l’escenari, organitzades en grups És una iniciativa molt treballosa, amb moltes hores d’assaig i coordinació al darrere Per assistir-hi: Les llars participants disposen d’entrades També se’n poden recollir a l’oficina de Gent Gran Activa A canvi de l’entrada, es demana un aliment per al menjador social de Bonavista (Associació Joventut i Vida) 6.3.2. Destinació solidària: què necessita el menjador social La Raquel Quílez, de l’Associació Joventut i Vida, explica: El menjador social de Bonavista és molt afectat per les necessitats i depèn de donacions La gent gran és molt generosa i tradicionalment ha omplert les despenses del menjador Fa una mena de “carta als Reis” sobre el que més necessiten: Aliments especialment necessaris: Llegums (llenties, cigrons, etc.) Tomàquet fregit Conserves Pasta Aliments de què ara mateix van menys faltats: Arròs Llet (sobretot per temes de caducitat, ja que tenen una mica de marge) Es recomana, per tant, que qui pugui prioritzi llegums, conserves, tomàquet i pasta, sense deixar de banda altres donacions. 6.3.3. Contingut artístic del festival El Jordi Parisi, vinculat a un grup de teatre musical amb 30 anys de trajectòria, avança una primícia: Participaran amb una adaptació del musical “Hello, Dolly!” Ell farà el personatge que rememora Louis Armstrong, en una mena de format “Tu cara me suena” El missatge que transmet és: “L’important no és fer-ho perfecte, sinó gaudir-ho” El festival comptarà amb: Diversos grups de gent gran mostrant els seus talents (ball, teatre, música…) Un públic format per famílies, amistats i ciutadania, amb les entrades limitades, de manera que s’anima a recollir-les amb antelació 6.4. Missatge final de Gent Gran Activa Cèlia López tanca destacant: L’enorme feina invisible al darrere (organització, assajos, coordinació de 200 persones) La importància d’aprofitar aquests espais per: Fer visible el talent i l’energia de la gent gran Crear vincles intergeneracionals a través de l’art i la solidaritat I recorda les dues cites clau: Tardeo: divendres 28, 18 h, a la Llar Centre (carrer Adrià) Festival solidari: 13 de desembre, 17 h, Sala August – Palau de Congressos, a favor del menjador social de Bonavista 7. Tancament del programa El presentador recorda que és l’edició número 1005 de Tothom i: Acomiada els convidats agraint la feina i la participació Indica que Tarragona Ràdio continua amb els serveis informatius Convida l’audiència a retrobar-se dimarts vinent a dos quarts d’una a la sintonia de Tarragona Ràdio per a una nova edició del programa.

  • 48'

    Solidaritat i crisi tèxtil: Calendaris Down i Roba Amiga

    Compromís Social i Solidaritat a Tarragona L'edició 1004 del programa Tothom a Tarragona Ràdio destaca diverses iniciatives solidàries i posa el focus en la crisi que pateix el sector del reciclatge tèxtil. L'episodi combina entrevistes a peu de carrer amb anàlisis sobre la inclusió social i la gestió de residus. Calendari Solidari de Down Tarragona L'entitat Down Tarragona presenta la 14a edició del seu calendari solidari, una eina fonamental per al seu pressupost i visibilitat. • Procés de creació: Implica una cerca activa d'empreses col·laboradores que cedeixen instal·lacions (com el grup H Hotels) i fotògrafs voluntaris. • Objectius: Recaptar fons i normalitzar la situació de les persones amb síndrome de Down en entorns quotidians. • Disponibilitat: Es pot adquirir per un donatiu de 5 euros a la seu de l'entitat a Reus o via internet. "Aquest projecte és una part molt important del pressupost de l'associació; sense ell, moltes activitats no serien possibles." Premis Solidaris ONCE Catalunya 2025 S'ofereix un resum de la gala celebrada a Terrassa, on s'han guardonat entitats i persones per la seva tasca inclusiva: • Ajuntament de Caldes de Montbui: Premi a l'administració per la seva acollida a persones estrangeres. • Fundació Xana: Reconeguda pel suport a infants amb malalties greus. • Torrons Vicenç: Guardonada pel projecte de torró solidari amb l'Hospital Sant Joan de Déu. • Cup of Tea (BTV): Premi al mitjà de comunicació per un podcast sobre l'autisme. La Crisi del Textil Post-consum Natàlia Dupier-Illas, de la Fundació Formació i Treball, alerta sobre el col·lapse del model de Roba Amiga degut a la ultra fast fashion. • Saturació del mercat: El volum massiu de roba de baixa qualitat impedeix la seva reutilització o reciclatge rendible. • Impacte laboral: La recollida tèxtil genera 35 llocs de treball per cada 1.000 tones, molts d'ells per a persones en situació de vulnerabilitat. • Reclamacions: Es demana als ajuntaments que financin la recollida selectiva de roba, de la mateixa manera que es fa amb altres fraccions de residus.

  • 52'

    Actualitat Social i Sanitària: Recerca en Càncer i Diabetis

    Iniciativa Solidària: El Rock pels Xuclis a Tarragona L'Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC) organitza la segona edició del Roc pels Xuclis a la Sala Zero el proper 16 de novembre. Aquesta iniciativa utilitza la música com a eina per a la sensibilització i la captació de recursos per al càncer infantil. Detalls de l'esdeveniment i novetats • L'acte tindrà un format de tardeo amb actuacions de grups com Loques del Panda i Silver Monkeys. • Inclourà un manifest llegit per joves que han superat la malaltia per donar-los veu directa. • S'ha anunciat la nova campanya del Posa't la gorra per al juny al Camp de Mart sota el lema "Acompanyem-nos", amb disseny de Joan Turu. "Ningú pot recórrer el camí d'algú altre, però sí que ens podem acompanyar." Recerca i Visibilitat de la Diabetis Tipus 1 Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis, l'associació Aredi destaca la seva tasca com a única entitat que destina el 100% de la seva recaptació a la recerca científica. Congressos i beques d'investigació • S'ha atorgat una beca de 50.000 euros a l'institut IGTP per a la investigació oncològica i de diabetis. • El segon Congrés Aredi se celebra al Monestir de Pedralbes, incloent cribatges per a la detecció precoç. • La campanya Posa't de Blau il·luminarà ajuntaments del Camp de Tarragona, incloent el de la ciutat i el de localitats com Vilaseca o Torredembarra. Avenços en Urologia Oncològica al Joan XXIII La doctora Helena Escazzos, de l'Hospital Universitari Joan XXIII, analitza l'estat actual dels tractaments per a càncers de pròstata, bufeta i ronyó. La Revolució de la Cirurgia Robòtica • L'hospital utilitza el robot Da Vinci des del 2017, superant ja les 1.000 intervencions. • La tecnologia 3D permet una precisió extrema que redueix els efectes secundaris. • Es destaca la importància de la prevenció: el 90% dels càncers de bufeta estan relacionats amb el tabac. Actualitat Local: Urbanisme i Infraestructures L'informatiu recull diverses notícies clau per a la ciutat: • L'acceptació de l'estació intermodal tant a l'Horta Gran com a Vilaseca. • Obres d'humanització de la N-340 i canvis en el color de la pèrgola de la Plaça Corsini. • Reivindicació veïnal a Tarragona 2 per l'ús d'una caseta al Parc Montserrat Garriga.

  • 53'

    Salut mental, el Gran Recapte i 15 anys d'Aspercamp

    L'escriptura com a teràpia en la salut mental L'episodi comença amb un diàleg profund sobre com l'art i l'escriptura ajuden a conviure amb els trastorns mentals. El testimoni de David Puig destaca la importància de desconnectar de forma positiva a través de la metàfora i la creativitat. Punts clau de la teràpia narrativa • La connexió directa entre ment i paper a través de l'escriptura manual ajuda a buidar pensaments. • L'actitud propositiva i la neuroplasticitat són fonamentals per a la recuperació. • Cal trencar l'estigma: David reivindica una visió positiva i menys catastròfica dels brots psicòtics. "Els errors són simplement oportunitats d'aprenentatge; el fracàs arriba quan no s'aprèn res del que ha passat." Actualitat Local de Tarragona En l'àmbit informatiu, es destaca el canvi històric en la neteja de la ciutat. L'empresa Urbacer agafa el relleu de Fomento després de 60 anys. L'alcalde Rubén Viñuales afirma que la millora de la flota i els serveis es farà de forma progressiva per assolir una "Tarragona del segle XXI". Altres notícies inclouen: • L'augment de l'atur a la província durant l'octubre (1,5%). • Les obres de reforma de l'Aula Magna del Campus Catalunya de la URV. El Gran Recapte 2024 Josep Maria Solanes, president del Banc dels Aliments de Tarragona, explica les novetats de la campanya d'enguany, que s'avança per no coincidir amb el Black Friday. • Dates: 7 i 8 de novembre. • Necessitats: Es busquen prop de 3.000 voluntaris per cobrir tots els punts de recollida. • Format: Es prioritza la donació mixta (aliments i aportacions econòmiques), tot i que el banc destaca que l'aliment tangible genera més confiança en el donant. 15 anys d'Aspercamp L'entitat Aspercamp celebra el seu quinzè aniversari com a referent en l'acompanyament a persones amb Asperger o TEA. La seva directora, Laura Retxa, destaca que han atès a més de 800 famílies al territori, assolint fites legislatives i d'integració social cabdals.

  • 52'

    Recapte de sensellarisme, MamaPop i memòria viva

    Atenció a les persones sense sostre a Tarragona El programa analitza els resultats del recent recompte de persones sense sostre a la ciutat, on s'han localitzat 84 persones dormint al ras. Les expertes de l'Institut Municipal de Serveis Socials expliquen que, tot i la xifra oficial, n'hi ha moltes més que no són visibles. Canvis en el perfil del sensellarisme • S'ha detectat un increment en el nombre de dones, joves (de 18 a 24 anys) i parelles que viuen al carrer. • El fenomen és multifactorial: pèrdua de feina, separacions o falta de xarxa familiar. • S'ofereix acompanyament en tràmits administratius, habitatge (14 places en pisos de recuperació) i recursos com el nou projecte Domus Mar per a joves. Solidaritat contra el càncer: El Mamapop L'espai dedica una secció a promocionar el festival Mamapop, que tindrà lloc al Palau Firal i de Congressos. L'objectiu principal és la recaptació de fons per a la recerca científica sobre el càncer de mama realitzada a l'Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili. • L'espectacle musical serveix com a motor per finançar beus de recerca. • Es destaca la importància de la participació ciutadana per mantenir l'energia del projecte. Veus Reconegudes: Pilar Bessiana En un espai de col·laboració amb la Fundació Pere Tarrés, es repassa la trajectòria vital de Pilar Bessiana: • Infantesa i joventut: Nascuda l'any 1950, recorda una Tarragona on encara es jugava al carrer i el vincle amb el ferrocarril. • Trajectòria professional: Va treballar en comerços històrics com la Indústria de la Goma i les Cederies Catalanes. • Vida social: Va regentar durant 45 anys el conegut Bar Cicoris al Mercat Central de Tarragona. "Si els agrada fer alguna cosa, que segueixin fent-ho i que lluitin per no decaure." Envelliment actiu Actualment, la Pilar és un exemple de resiliència, participant en activitats de gimnàstica i en el projecte Dinar en companyia per combatre la soledat.

  • 51'

    Tothom 1000: Veus del voluntariat i la inclusió a Tarragona

    Tothom compleix mil programes a Tarragona Ràdio L'edició número 1000 de l'espai Tothom s'ha celebrat amb un programa especial des de la sala d'actes de l'ONCE a Tarragona, servint com a punt de trobada per a les entitats i persones que han format part d'aquesta trajectòria de 16 anys a l'emissora municipal. L'episodi ha posat en relleu el paper de la ràdio com a altaveu de realitats sovint invisibilitzades. El valor humà del voluntariat i la salut Representants de la Federació Catalana del Voluntariat Social i de l'Associació Contra el Càncer de Tarragona han destacat la importància de l'acció voluntària: • El voluntariat no és mà d'obra gratuïta, sinó un acompanyament d'igual a igual que arriba on l'administració no ho fa. • La recerca sobre el càncer i el suport psicològic gratuït són pilars fonamentals per a les famílies. • S'ha subratllat el concepte de win-win: tothom hi guanya, tant qui dóna com qui rep l'ajuda. Experiències en primera persona i diversitat El programa ha comptat amb la participació del taller de premsa de la Fundació Privada Onada, on els mateixos usuaris preparen els guions i entrevistes, demostrant la seva capacitat de decisió i discerniment. També s'ha parlat amb: • Romà Soler, tècnic de l'Ajuntament de Tarragona, que ha recordat la història del Servei Municipal de la Discapacitat i la creació de la Frida. • L'entitat Si jo puc tu també, Epilep, reivindicant que el terme inclusió hauria de desaparèixer per donar pas a la normalitat absoluta en activitats com l'esport i la dansa. • Espercamp (Associació Asperger del Camp de Tarragona), que ha explicat l'autisme com una condició i la importància del diagnòstic en l'edat adulta. Gent gran i compromís social Mitjançant l'espai Veus Reconegudes, en col·laboració amb la Fundació Pere Tarrés, s'ha posat el focus en les fites i lliçons de vida de la gent gran de Tarragona, combatent la soledat i fomentant l'envelliment actiu. "La diversitat hauria de formar part del que som com a societat, sense paternalismes i amb total naturalitat."

  • Tothom del 14/10/2025

    El programa que dona Veu a la Diversitat i la Inclusió. Les protagonistes són persones, entitats i institucions relacionades amb el col·lectiu de les capacitats, el món social i la salut. Dirigit per Miguel González.

  • Tothom del 7/10/2025

    El programa que dona Veu a la Diversitat i la Inclusió. Les protagonistes són persones, entitats i institucions relacionades amb el col·lectiu de les capacitats, el món social i la salut. Dirigit per Miguel González.

  • Tothom del 1/7/2025

    El programa que dona Veu a la Diversitat i la Inclusió. Les protagonistes són persones, entitats i institucions relacionades amb el col·lectiu de les capacitats, el món social i la salut. Dirigit per Miguel González.