Tots els episodis

62744 episodis disponibles

episodis

27673-27696 de 62744

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
1h 27min
Santa Tecla 2013: Tanda de Lluïment a la Plaça de la Font
Retransmissió de la Tanda de Lluïment L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe des de la Plaça de la Font per narrar un dels moments més esperats de les festes de Santa Tecla: la tanda de lluïment del Seguici Popular. Amb unes temperatures molt elevades i un sol radiant, les locutores Núria Cartanyà i Sílvia Garcia descriuen l'ambient festiu i l'arribada dels diferents elements a la plaça. Elements del Seguici i Balls L'episodi repassa l'actuació de gran part del bestiari i les danses tradicionals de la ciutat: • Bestiari de foc i figures: La Víbria, el Drac i els Diables (que celebren el seu 30è aniversari) enceten l'acte amb carretillades. • L'Àliga i la Mulassa: L'Àliga realitza el seu ball solemne amb la banda Tredivà, mentre que la Mulassa destaca pel seu caràcter juganer amb la canalla. • El Lleó i l'Amparito Roca: El Lleó sorprèn ballant el popular pasdoble, creant un dels moments més animats de la jornada. • Gegants i Nanos: Els Gegants Moros, els Gegants Vells i els Nanos (Vells i Nous) omplen la plaça abans de donar pas als balls sobre l'escenari. Balls Parlats i Tradicions L'escenari instal·lat a la plaça permet apreciar els detalls dels anomenats balls parlats: • Ball de Turcs i Cavallets: Representació d'una batalla on els cristians (homes) s'enfronten a les dones turques. • Ball de Bastons i Gitanes: Destaquen la coordinació extrema, la velocitat dels cops de bastó i el simbolisme de les vetes de colors. • Versots dels Diables: Com a cloenda de la tanda, els diables reciten les seves crítiques satíriques a l'actualitat política i social de l'any 2013. "Aquesta és la nostra festa i la dels focs infernals... Visca Tarragona i visca Catalunya lliure!" Previsió de la Diada Castellera El podcast finalitza preparant l'ambient per a la Diada Castellera de Santa Tecla, amb la participació de les quatre colles de la ciutat: Xiquets de Tarragona, Jove de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
1h 22min
Ofici Solemne de Santa Tecla a la Catedral de Tarragona
Crònica del Pontifical de Santa Tecla Retransmissió en directe des de la Catedral de Tarragona del solemne ofici en honor a la patrona de la ciutat, Santa Tecla. L'acte destaca per la seva solemnitat religiosa, la participació de les autoritats civils i la importància de la relíquia del braç de la santa. Elements Destacats de la Celebració • L'Orgue de la Catedral: Es destaca la recent restauració de l'instrument i la interpretació de mossèn Miquel Castillejo. • La Relíquia: L'arribada del braç de Santa Tecla, regal del rei Ossim d'Armènia, marca l'inici del protocol més sagrat. • Presència Institucional: Participació de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i altres autoritats civils i militars. Homilia de l'Arquebisbe Jaume Pujol L'Arquebisbe ha centrat el seu discurs en la figura de la santa i el valor del perdó: • Ha repassat la història de Tecla com a discípula de Sant Pau i la seva condició de protomàrtir. • Ha fet una crida a la pau, recordant especialment els cristians que pateixen la guerra a Síria (Maalula). • Ha anunciat la propera beatificació de 522 màrtirs a Tarragona, incloent-hi el bisbe Manuel Borràs. "No podrà haver-hi pau en aquest món fins que tots entenguem, com ho va fer Santa Tecla, el perdó." Rituals i Tradició • Benedicció de la Bandera: Acte solemne amb la milícia urbana uniformada a l'estil de 1811. • Cant dels Goigs: Finalització de l'ofici amb el cant popular dirigit pel cor i l'orquestra dels Amics de la Catedral.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
30'
Dames i Vells de Tarragona: Sàtira i Crítica Social per Santa Tecla
Introducció i Crítica a la Crisi Econòmica L'episodi s'inicia amb la tradicional representació del ball de Dames i Vells en el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona. A través d'un llenguatge mordaç i popular, els personatges expressen el seu cansament davant la crisi que no s'atura, comparant la situació social amb una sèrie de terror. La Situació Geopolítica i els Bancs El text fa un repàs àcid a la situació europea, mencionant casos com els de Grècia i Xipre com a preludi del que podria passar a l'Estat espanyol. Es critica obertament: • El paper del Fons Monetari Internacional (FMI). • Les retallades imposades per Angela Merkel. • El rescat bancari i l'escàndol de les accions preferents. Corrupció Política i Procés d'Independència La sàtira es dirigeix cap a la classe política local i nacional. Es denuncia la corrupció que s'escampa "com la merda" i s'assenyala directament a partits com Convergència, acusant-los d'utilitzar l'estelada per tapar les seves pròpies vergonyes. "Santa Rita, Santa Rita, este sobre no se quita, yo no pienso dimitir. I ja està, fin de la cita." El Sentiment del Poble Es menciona la mobilització ciutadana a Catalunya, posant èmfasi en el dret a decidir i esdeveniments com el Concert per la Llibertat i la gran Cadena Humana, afirmant que és el poble qui demana canvis reals davant el cansament de ser sempre qui paga les conseqüències. Vida Quotidiana, Ajuntament i Smart City La part central del podcast se centra en les picabaralles còmiques i pujades de to entre els personatges masculins i femenins, barrejant temes escatològics amb crítica municipal: • Les llistes d'espera en la sanitat pública i les retallades en cultura. • La gestió de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el concepte d'Smart City. • Les queixes pels alts impostos i pel preu de l'aparcament (zona verda). L'Església i el Patrimoni S'examina amb ironia la despesa de l'Església a la ciutat, mencionant els preus desorbitats de l'orgue de la catedral i les obres del seminari, així com la visita de figures eclesiàstiques de Madrid per a beatificacions, contrastant-ho amb la precarietat de la resta de la societat. Cloenda i l'Adéu del Sergent L'espectacle culmina amb l'aparició de la força de l'autoritat (el Sergent de la Guàrdia Civil), qui amenaça amb la repressió però acaba acomiadant-se de Tarragona amb to agredolç, suggerint que el seu temps s'acaba davant l'augment del sentiment independentista.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
1h 1min
Cercavila de Santa Tecla: El Seguici Popular de Tarragona
Retransmissió del Seguici Popular de Santa Tecla L'episodi ofereix una crònica detallada i en directe de la primera sortida completa del Seguici Popular de Tarragona des de la plaça de les Cols. Amb el suport de comentaris experts de Joan Menchón i Jordi Pous, s'analitza l'arrelament històric, la simbologia i l'evolució de cada element que conforma la festa major de la ciutat. Elements del Bestiari i Balls de Foc • Ball de Serrallonga: Destaca per l'ús de trabucs (pirotècnia) i la figura del diable burlesc, recuperat el 1987. • L'Àliga de Tarragona: Protagonista absoluta per la seva majestuositat. Documentada des del 1531, representa l'estatus de ciutat i destaca pel seu ball a les escales de la Catedral. • La Mulassa: Documentada el 1383, és coneguda pel seu caràcter "gamberro" i per la interacció amb el públic a la font de la plaça. • La Cucafera: Element que representa les forces del mal però que, a Tarragona, es caracteritza per llançar caramels en lloc de foc, sent la preferida dels infants. • El Lleó: Commemora el seu 20è aniversari ballant al ritme de l'Amparito Roca, l'himne oficiós de la ciutat. Gegants, Nanos i Tradició Indiana • Negritos i Gegants Moros: Destaquen els Negritos pel seu disseny de mig cos (únics a Europa) i els Gegants Moros per les seves rèpliques exactes de les figures de 1851. • Nanos Vells i Nous: Un conjunt de 13 figures que representen personatges de l'època i gremis, actuant com a conductors del seguici per obrir pas. Balls i Construccions Coreogràfiques • Ball de Bastons: Únic element amb doble representació al seguici (la de Tarragona i la de l'Esbart Santa Tecla). • Balls de Pastorets i Turcs i Cavallets: Danses rituals que simbolitzen la fecunditat o la lluita històrica entre el bé i el mal. • Ball de Valencians i Moixiganga: Conceptes clau per entendre l'origen del món casteller. La Moixiganga representa escenes de la Passió de Crist amb figures humanes. "No podem separar la gent que va al seguici de la gent que el veu. Tots són els mateixos, entre tots l'estem muntant."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
39'
Pregó de Santa Tecla 2013: Joan Martí Castell
Presentació de la Figura de Joan Martí Castell L'acte s'inicia amb la glossa realitzada per Carme Crespo, tinent d'alcalde de Cultura, qui destaca la trajectòria d'excel·lència del pregoner, el Doctor Joan Martí Castell. Es posa en relleu la seva vessant com a filòleg, lingüista i primer rector de la Universitat Rovira i Virgili (1991-1998). Trajectòria Acadèmica i Personal • Recerca Lingüística: Expert en la llengua de Ramon Llull i pioner en la sociolingüística catalana. • Internacionalització: Professor visitant a universitats d'elit com Berkeley, Bèrgamo i Laval. • Compromís amb el Territori: Malgrat la seva absència durant 30 anys, sempre va mantenir un lligam estret amb Tarragona i va liderar la creació de la xarxa Vives d'Universitats. El Pregó: Les Tres Tarragones El Dr. Joan Martí Castell estructura el seu parlament sota el títol "Les meves tres tarragones i una bufetada com Déu mana", oferint un recorregut emocional per la història de la ciutat: 1. La Tarragona de la Infantesa (Anys 50) Descriu una ciutat de postguerra amb més carros que cotxes, però plena de vida al carrer. Evoca els jocs tradicionals com el cavallfort o la baldufa i la plàcida mirada cap al mar. Defineix Tarragona com una "escola viva" i una enciclopèdia de la història universal. 2. La Tarragona de l'Absència (1961-1990) Relata els gairebé 30 anys d'estudis i feina fora de la ciutat. Durant aquest període, Tarragona experimenta una explosió demogràfica deguda a la immigració (passant de 58.000 a 100.000 habitants). Martí destaca el caràcter cosmopolita i no excloent de la ciutat acollidora. 3. La Tarragona del Retorn i la Modernitat Descriu el retorn l'any 1990 i la consolidació de la universitat pròpia. Fa una reflexió crítica sobre la crisi financera contemporània, qualificant-la no com un fenomen natural, sinó com una estratègia del neoliberalisme salvatge que ataca l'estat del benestar. "Tarragona ha estat, és i serà per a mi el centre de les passions i dels sofriments." La Llegenda de Santa Tecla i el Rei Pere El pregoner clou el seu parlament amb la llegenda del Rei Pere IV el Cerimoniós. Segons el relat, quan el rei va intentar prendre Tarragona per la força, Santa Tecla se li va aparèixer en el llit de mort per etzibar-li una "santa bufetada", obligant-lo a retornar la ciutat als seus legítims gestors. Aquesta metàfora serveix per encoratjar els ciutadans a no resignar-se davant les injustícies actuals.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
34'
Pregó de Santa Tecla: Les tres Tarragones
Introducció i Honor del Pregoner El pregoner inicia el seu discurs expressant un profund agraïment a les autoritats i al Consistori per l'honor de representar la seva ciutat. Defineix l'acte no com un mer protocol, sinó com una immersió en el terreny dels sentiments i les emocions, enaltint Tarragona com el centre de les seves passions. Les Tres Etapes Vitals de la Ciutat 1. La Tarragona de la Infantesa (Anys 50) • Descripció d'una ciutat de postguerra, marcada per la repressió i el silenci dels pares, però també per la llibertat de jugar al carrer. • Evocació de records sensorials: la botzina del venedor de gel, els gitanos que adobaven cadires i la placidesa del litoral. • El bàlsam de la mar i el patrimoni històric com a escola viva d'història universal. 2. La Tarragona de l'Absència (1961-1990) • Període de gairebé 30 anys de distanciament geogràfic a causa de la manca d'estudis superiors a la ciutat. • Reflexió sobre el creixement demogràfic i la immigració dels anys 60 i 70, que va transformar la fesomia urbanística i identitària de Tarragona, convertint-la en una ciutat acollidora i cosmopolita. • Participació des de la distància en moviments culturals com el Club de Joves i la unió amb la Nova Cançó per lluitar contra la misèria cultural del franquisme. 3. La Tarragona del Retorn (Des de 1990) • La recuperació de la vitalitat democràtica i l'impuls de la Universitat Rovira i Virgili com a motor de coneixement. • Reivindicació de l'esperit tarragoní: una societat discreta, ponderada i hospitalària que treballa per fer-se gran sense necessitat d'exhibicionisme. Reflexió Crítica sobre la Crisi Contemporània L'orador dedica un espai rellevant a analitzar la situació actual, qüestionant si es tracta d'una crisi econòmica o d'una estratègia del capitalisme salvatge. "El que vivim no és exactament una crisi econòmica; és més aviat una estratègia del capitalisme i el neoliberalisme més salvatges per involucionar cap a una realitat social on uns pocs siguin encara més hegemònics." Lamenta la precarietat que afecta les generacions actuals i insta la ciutadania a no resignar-se i a denunciar les injustícies. Sant Pau i la Santa Bufetada de Santa Tecla El pregó clou amb la figura de Santa Tecla, patrona dels més humils (com els camàlics) i invocada en els moments difícils. Es narra la llegenda de la "bufetada" que la Santa va etzibar al rei Pere el Cerimoniós per defensar la ciutat, utilitzant-ho com a metàfora de la força necessària per aturar les ignomínies actuals i convidar tothom a gaudir de la Festa Major.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
2h 1min
Pregó i Arrencada de Santa Tecla 2013: Joan Martí Castell
Resum de l'Acte de Santa Tecla 2013 L'episodi recull la retransmissió en directe des de l'Ajuntament de Tarragona del pregó de les festes de Santa Tecla 2013, un dels moments més solemnes de la festa major de la ciutat. L'acte combina el reconeixement a entitats locals, la reflexió acadèmica i personal del pregoner, i l'esclat popular a la plaça de la Font. Premis i Reconeixements Abans del pregó pròpiament dit, se celebra el lliurament del Premi al Balcó al Tarragoní de l'Any, atorgat per Òmnium Cultural del Tarragonès: • L'entitat guardonada és l'associació Gogistes Tarragonins, reconeixent la seva tasca de 33 anys recuperant i difonent el gènere dels goigs. • Carles Batges, president de l'entitat, agraeix el premi destacant el valor de la cultura i la tradició tarragonina. El Pregó de Joan Martí Castell El doctor Joan Martí Castell, primer rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), és l'encarregat d'obrir les festes amb un discurs titulat "Les meves tres Tarragones i una bufetada com Déu mana": • La Tarragona de la infantesa: Records de la postguerra, els jocs al carrer i una ciutat que vivia de cara al mar. • La Tarragona de l'absència: El seu període d'estudis i treball fora de la ciutat, coincidint amb el gran creixement demogràfic i industrial. • La Tarragona del retorn: La consolidació de la universitat pròpia i l'orgull d'una ciutat pobla de patrimoni i coneixement. "Tarragona ha estat, és i serà per a mi el centre de les passions i dels sofriments." El pregoner també fa una ferma defensa de la llengua catalana i l'educació, criticant l'estratègia del capitalisme rere la crisi econòmica actual. L'Arrencada de Gegants L'acte finalitza amb l'esclat de la tronada i la sortida dels gegants des de la plaça de la Font: • Es viuen moments d'eufòria amb la interpretació del pasdoble Amparito Roca. • Un centenar de gegants i nanos d'escoles i barris (com els del Port o el Serrallo) recorren els carrers de la ciutat. • Es destaca la coincidència amb el Dia Mundial contra l'Alzheimer, lluint llaços verds en senyal de solidaritat.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
14'
Joan Pera i l'adaptació teatral de Sí, primer ministre
Joan Pera porta l'humor polític al Teatre Auditori del Camp de Mart En aquesta edició especial de Tarragona Ràdio, s'entrevista l'actor Joan Pera amb motiu de la clausura del Festival d'Estiu amb l'obra "Sí, primer ministre". L'actor comparteix la seva visió sobre aquesta adaptació de la mítica sèrie de la BBC, que manté tota la seva vigència malgrat els anys passats. Els punts clau de l'entrevista Actualitat de la crítica: Segons Pera, l'obra no necessita referències directes a escàndols actuals perquè la ironia i la crítica a l'alta política són universals. La trama se centra en com els alts funcionaris i els interessos personals mouen els fils de l'Estat. El repartiment protagonista: L'obra compta amb el tàndem format per Joan Pera (com a primer ministre) i Carles Canut (en el paper del manipulador Sir Humphrey). Estil de comèdia: Es defineix com una comèdia de paraula i d'alt nivell que barreja l'humor britànic amb la proximitat característica de Pera. Reflexions sobre el poder i la política L'actor destaca que l'obra reflecteix una realitat que sovint sembla increïble però que és ben palpable: "No és tant una crítica a la política, sinó d'aquests segons, tercers... d'aquests alts funcionaris que realment mouen els fils." L'obra aborda conceptes complexos com les preferències bancàries, les inversions en medi ambient i els pressupostos públics des d'una vessant còmica però profunda.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
13'
El Retaule de Santa Tecla: 22 anys de tradició a la Catedral
La Tradició del Retaule de Santa Tecla L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Jordi Pus i Jaume Guàs destaca la rellevància del Retaule de Santa Tecla, un dels actes més solemnes i esperats de les festes. Aquesta representació, que se celebra des de l'any 1991, té lloc a l'interior de la Catedral de Tarragona i serveix com a preàmbul dels actes més tradicionals de la festivitat. Característiques de l'Espectacle El Retaule és una representació al·legòrica de la vida de la santa a través de la dansa, seguint l'estil d'una moixiganga de la Catalunya Nova. Els punts clau són: Estructura: Es divideix en vuit quadres o escenes que narren passatges com la conversió, el baptisme, la presó, els martiris i la glorificació final. Inspiració: Els moviments i escenes estan extrets directament de les imatges del retaule de l'altar major de la catedral. Música en directe: L'acompanyament corre a càrrec de la Cobla Principal del Llobregat, sota la direcció de Jordi Núñez. Curiositats i Protocol L'acte destaca per una atmosfera gairebé litúrgica i una gran exigència física i mental per als 21 dansaires: Vestuari sobri: El vestit és neutre i es manté fidel al disseny original de fa més de 20 anys. Com a curiositat, els vestits s'han de recosir directament sobre els ballarins abans de començar per assegurar que no es moguin durant les figures. Concentració: La dificultat no rau només en l'equilibri, sinó en la concentració absoluta per no errar cap pas en un entorn de gran silenci. Moment estel·lar: El punt culminant és la Glorificació, on s'aixeca un pilar de tres per sota (estil casteller) que simbolitza l'ascens de la santa al cel. "És un acte que té un cert punt litúrgic... es crea tota una atmosfera on el silenci es pot gairebé tallar."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
16'
Presentació de la revista QS sobre Santa Tecla
Monogràfic Històric sobre Santa Tecla En aquesta entrevista, Jordi Piqué, responsable de l'Arxiu Municipal de Tarragona i president del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, presenta el número 47 de la revista QS. Aquesta edició és especialment rellevant perquè està dedicada gairebé íntegrament a la història, la gènesi i l'evolució de les festes de Santa Tecla. Continguts Clau de la Publicació L'exemplar recull vuit articles que exploren diverses vessants de la patrona i la seva celebració: Gènesi i consolidació del culte: Es detalla com el culte a la santa va servir per enfortir la capitalitat eclesiàstica de Tarragona davant de Narbona durant els segles X i XI. L'arribada de les relíquies: L'impacte que va tenir el trasllat del Braç de Santa Tecla des d'Armènia en el segle XIV, transformant un culte elitista en una celebració popular. Llegendes reials: Un article curiós sobre el rei Pere el Cerimoniós, qui, segons la tradició, va canviar el seu testament després de ser "bufetejat" en somnis per la santa. Comparativa històrica: Una anàlisi de les festes de l'any 1963, descrites com "grises i avorrides" sota la dictadura, en contrast amb la vitalitat actual. L'Experiment de la Televisió Municipal Un dels punts destacats és la recuperació de les emissions de la Televisió Municipal de Tarragona dels anys 1985 i 1986. Durant l'acte de presentació es projectarà un audiovisual amb imatges inèdites digitalitzades per l'arxiu, on apareixen figures reconegudes de la ciutat, com un jove Oriol Grau. Informació d'Interès "Tenir les relíquies de Santa Tecla posava Tarragona en el mapa del món del segle XIV." Acte de presentació: Avui a les 19:00 h a la sala d'actes de l'Arxiu Municipal (Avinguda Vidal i Barraquer). Disponibilitat: La revista es pot trobar a les llibreries locals (La Capona, L'Adserà) i també es pot consultar digitalment al web de l'entitat: www.guillemoliver.com.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
13'
La Tradició de la Queimada del Centro Gallego a Tarragona
La Queimada Popular a la Rambla Nova El Centro Gallego de Tarragona organitza una Queimada popular aquest dissabte a partir de les 19:00 hores a la Rambla Nova. Es tracta d'una celebració oberta a tota la ciutadania que busca apropar les tradicions gallegues a les festes de la ciutat. L'activitat inclou: Degustació de la queimada acompanyada de rosquillas portades directament de Puenteareas (Galícia). Preu popular de dos euros per la consumició. Actuació en directe del grup de gaites de l'entitat. El ritual i el Conjur L'essència de l'acte és la preparació del licor cremat (orujo d'alta graduació, sucre, cafè i llimona). Durant el procés, la Conxi Sauné (secretària de l'entitat i "meiga" oficial) recita el tradicional conxuro. "Forzas do ar, terra, mar e lume, a vos fago esta chamada... Meigas fora!" Aquest ritual té un caràcter purificador, destinat a espantar els mals esperits i les bruixes, cremant tot allò dolent per quedar lliures de mals a l'ànima en beure el breuatge. Vida social al Centro Gallego El president José Lago i la secretària han destacat que l'entitat, que ja té 33 anys d'història a Tarragona, està situada actualment al Passeig Torroja. El local disposa de: Bar-restaurant obert a tothom on es pot tastar gastronomia típica com el pulpo á feira. Seccions culturals: Una coral, un grup de gaites i, curiosament, classes de country. Sopars de germanor: Cada dissabte fan sopars, sent el primer de cada mes de caràcter purament gallec. L'entitat fa una crida a la participació, especialment per incorporar noves veus a la seva coral.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
12'
La Milonga de Santa Tecla i l'Espacio de Tango
El Tango conquerix les festes de Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla, l'espai radiofònic rep la visita de Pilar Fernández i Jorge Martínez, responsables de l'associació Espacio de Tango. La conversa se centra en la promoció d'aquest ball a la ciutat i en l'acte destacat d'aquesta tarda: una classe oberta d'iniciació i una milonga al passeig de les Palmeres. L'activitat de l'entitat Espacio de Tango L'associació treballa durant tot l'any per apropar la cultura riu-platenca a Tarragona mitjançant diversos projectes: * Festivals: Organitzen el Tarratangueando a l'agost, un esdeveniment que ja és un referent internacional. * Milongas regulars: Cada diumenge ofereixen sessions gratuïtes al Casino de Tarragona (Grup Peralada). * Formació: Classes per a tots els nivells, des de principiants fins a tanguers experimentats que busquen perfeccionament. La Milonga de Santa Tecla L'acte d'avui al Passeig de les Palmeres convida a tothom qui vulgui provar els primers passos d'aquest ball. Segons els convidats: "El tango de les milongues és un tango caminat, simple i a l'abast de tothom, des dels 7 fins als 85 anys." L'esdeveniment comptarà amb la part musical de Jorge Martínez, que interpretarà cançons en directe mentre Pilar i altres tanguers realitzen exhibicions al costat del mar, un entorn que defineixen com a idíl·lic. Futurs projectes a la ràdio Com a novetat destacada, s'ha anunciat que l'associació està negociant amb Tarragona Ràdio per posar en marxa el primer programa dedicat exclusivament al tango a la ciutat, amb una estrena prevista per al mes d'octubre.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
6'
Humor absurd i màgia a la Sala Trono amb Pez en Raya
L'espectacle 'Juan Callate' a les Festes de Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla, la companyia Pez en Raya presenta a la Sala Trono de Tarragona l'obra Juan Callate. Aquesta producció és un homenatge molt personal a l'escapista Harry Houdini, reinterpretat des de l'òptica de l'humor absurd, marca de la casa de la companyia. Punts clau de l'entrevista: Retorn als escenaris: L'actor Joan Estrader recupera un personatge i un format que va crear fa gairebé 17 anys, ara amb una versió renovada sota la direcció de Cristina Medina. Gènere i estil: L'obra barreja la màgia i l'escapisme, però l'objectiu principal és sempre el riure. > "Aquí guanya sempre l'humor... Houdini sempre és un pretext perquè qui guanya és l'humor absurd." Dosi d'improvisació: Es tracta d'un "show en directe" on la interacció amb el públic i la capacitat de reacció de l'actor són fonamentals. Segons Estrader, en els primers 30 segons ja es percep si la nit serà un èxit. La Sala Trono com a espai íntim: Ambdós convidats destaquen la proximitat extrema amb els espectadors, definint la sala com un espai màgic que permet una complicitat que recorda a estar al saló de casa. Projectes de futur: La companyia es troba actualment de gira amb diversos espectacles, tant conjunts com individuals, i preveu estrenar un nou projecte compartit durant el proper any.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
12'
L'11a edició del tradicional Braç de Santa Tecla
El Braç de Santa Tecla: Un monument gastronòmic El Gremi de Pastissers Artesans de Tarragona torna a ser el protagonista d'un dels actes més dolços i esperats de les festes: el repartiment del Braç de Santa Tecla. Enguany, s'elaboren 75 metres d'aquest pastís monumental, que es tradueixen en unes 2.000 racions per als ciutadans. Tradició i evolució del pastís Aquest acte, que ja celebra la seva 11a edició, ha hagut d'adaptar-se als canvis econòmics i a la falta de relleu generacional en l'ofici: * Reducció de mida: Inicialment es feien fins a 150 metres, però les jubilacions i la crisi han fet que la longitud s'ajusti a la capacitat actual dels pastissers. * Elaboració artesana: Cada pastisseria col·laboradora prepara uns 50 braços que després s'ajunten a la plaça. * Compromís tarragoní: Els pastissers destaquen que és un acte fet per amor a la ciutat, sense afany de lucre. Detalls de l'organització i logística L'organització és clau per a l'èxit d'un esdeveniment que aglutina milers de persones: * Recollida de tiquets: Cal recollir-los a partir de les 18:00 h a l'estand de les festes (Teatre Tarragona). * Repartiment: L'acte comença a les 19:00 h a la Plaça de la Font. * Inclusivitat: Per tercer any consecutiu, s'han preparat 150 racions per a celíacs, garantint que tothom pugui gaudir de la festa. "No ho fem per vendre més braços; som molt tarragonins i és una manera de donar les gràcies als nostres clients i als ciutadans de Tarragona."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
1h 25min
Santa Tecla Petita 2013: El Seguici Popular de Tarragona
Retransmissió de la Cercavila de la Santa Tecla Petita Aquesta edició especial de la Santa Tecla Petita 2013 destaca per la gran participació dels infants i la recuperació d'elements històrics clau per al patrimoni de Tarragona. La retransmissió, realitzada des de la plaça de les Cols, compta amb els comentaris experts de Jordi Bertran, qui analitza l'evolució històrica i el simbolisme dels elements del seguici. Elements de Foc i Bestiari • Ball de Diables Petit: Celebra el seu 15è aniversari estrenant vestuari nou dissenyat per Tamara Huete. La seva indumentària recupera colors històrics com el vermell rosat i el verd flamarada. • Drac Petit: Una rèplica de la peça gran creada l'any 2000 que manté el sistema de foc tradicional. • Bou Petit i Vibrieta: Elements que combinen pirotècnia i percussió, destacant la funció pedagògica de la Vibrieta a les escoles. Danses i Balls Tradicionals • Ball de Serrallonga Petit: Adaptació del ball de bandolers que substitueix la pòlvora real per mecanismes de soroll simbòlic (globus). • Balls de Bastons, Pastorets i Cerculets: Representacions del passat agrícola i ramader de la ciutat, amb una forta vinculació als antics gremis. • Ball de Cossis Petit: Una de les grans novetats de l'any, recuperant una dansa de cascabells documentada des del segle XV. Gegants i Nanos • Gegants Moros Petits: Estrena absoluta d'enguany, una obra de l'escultora Àngels Cantos que replica fidelment els originals de 1851. • Negritos Petits: Figures molt estimades que representen la transició cap a les figures de caràcter popular del segle XIX. La Música de la Festa • La presència constant de l'Amparito Roca com a himne oficiós de la festa. • Formacions musicals diverses: des de les gralles i timbals fins als ministrers (cornamussa, sac de gemecs i flaviol) i les bandes de música que tanquen el seguici. "Aquesta Santa Tecla Petita és el futur de la nostra festa, on els més menuts aprenen a estimar les tradicions des de la participació activa."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
36'
Santa Tecla Petita: La Baixadeta del Seguici a Tarragona
Crònica de la Baixadeta de Santa Tecla Petita L'episodi d'avui ens trasllada directament a la Plaça de les Cols de Tarragona per viure en directe un dels actes més multitudinaris i emotius de les festes: la Baixadeta, l'equivalent infantil de la Baixada de l'Àliga. Durant la connexió, la reportera Teresa Ortega copsa l'ambient festiu envoltat de nens, xarangues i els elements del seguici popular reduïts a escala infantil. Elements Destacats del Seguici En aquesta edició, s'han pogut veure i comentar diversos elements que han baixat les escales de la catedral: • La Ligueta i la Molasseta: Els dos elements que han despertat més crits d'emoció entre el públic infantil. La Molasseta ha destacat per la seva interacció amb la gent i per fer el seu característic "cavallet". • El Lleonet: Creat l'any 2003, ha estat un dels grans protagonistes, acompanyat per la música de xaranga i aplaudiments constants. • La Cucafera Petita: Ha tancat la desfilada repartint caramels per la boca, convertint-se en un dels moments preferits dels més joves. • Els Gegants Moros Petits: Una de les grans novetats de l'any, impulsats per l'escola L'Estonac L'Ensenyança. Són una rèplica exacta dels originals però un 40% més petits. La Veu de la Canalla i els Portadors L'essència del programa ha estat la participació dels nens, que han compartit els seus gustos i experiències: "L'Àliga és, sens dubte, l'element preferit i més votat per la majoria dels nens i nenes que han participat en la connexió." S'han fet entrevistes a: • Portadors: Com l'Àlex (Molassa) o el Daniel (Lleonet), que expliquen el relleu generacional i com els nens poden començar a portar les figures a partir dels 5 o 10 anys. • Escoles locals: Una gran presència d'alumnes de L'Estonac L'Ensenyança, la Salle Tarragona i El Sagrat Cor, molts dels quals ja participen activament en balls com el de Pastorets o els Diables. Detalls del Recorregut i Tradició El recorregut s'inicia al Pla de la Seu, s'enfronta al tram difícil de les escales de la Catedral i continua pel Carrer Major fins a arribar a la Plaça de la Font. La música de l'Amparito Roca ha estat el fil conductor de tota la jornada, interpretada per xarangues com Toca Bé Molts i La Capona, i fins i tot cantada a capela pels mateixos infants per tancar el programa.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
13'
Novetats de Dames i Vells per Santa Tecla
Entrevista amb Pere Navarro i Oriol Grau sobre Dames i Vells Els representants del popular ball parlat de Tarragona, Dames i Vells, han visitat els estudis de Tarragona Ràdio per explicar les claus de la seva 33a edició. Durant la conversa, han parlat sobre l'organització, el contingut dels seus versots satírics i les novetats més destacades d'aquest any. Principals novetats i personatges L'edició d'enguany inclou elements innovadors tant en el contingut com en la logística de les representacions: Personatges nous: S'incorporen tres figures noves, incloent-hi un personatge anònim que és un regal d'aniversari per a un fan de dotze anys, i dos personatges del món político-econòmic català amb noms i cognoms. Accessibilitat: Per primera vegada, la representació a la plaça del Rei comptarà amb interpretació de llenguatge de signes en català, adaptant fins i tot els renecs i paraules grolleres. Reducció d'actuacions: Han decidit fer dues representacions menys per evitar l'estrès d'altres anys i tenir més temps per interactuar amb el públic i passar la barretina. La sàtira i l'actualitat Com és habitual, el guió beu directament de l'actualitat política i social, tot i que filtren els temes segons la seva popularitat per assegurar la reacció del públic: S'han afegit versots d'última hora sobre la Via Catalana i personatges de l'actualitat local i nacional. Es mantenen temes recurrents com la corrupció, la família reial i la política municipal tarragonina. L'humor es basa en el contrast entre l'instint animal del riure i la raó que diu: "Ostres, el que ha dit! Primer surt l'instint que et fa gràcia i després la raó que diu que això és massa." Calendari i logística La primera representació serà diumenge a les 18:30h a la plaça de Dames i Vells. Tot i que Tarragona Ràdio l'emetrà en diferit, els actors conviden a tothom a viure el directe, on la durada aproximada de cada sessió és d'uns 25-30 minuts.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
11'
Recuperació de la bandera de les milícies de 1800
La història d'un símbol perdut Representants de l'associació Tarragona 1800, el Paco Tobar i l'Esteve Galindo, han explicat el fascinant procés de recuperació de la bandera de les milícies urbanes. Aquesta peça històrica es donava per perduda des de l'època napoleònica, fins que un col·laborador la va identificar al Museu de l'Exèrcit de Toledo. Detalls del descobriment i reproducció Origen del botí: La bandera original va ser capturada pel general Suchet, enviada a França com a trofeu per a Napoleó i, posteriorment, retornada a Espanya durant el franquisme. Estat de conservació: L'original es troba en un estat de deteriorament extrem, emmagatzemada en un calaix i sense poder-se exposar. El facsímil: Davant la impossibilitat de traslladar l'original, s'ha creat una reproducció exacta a partir de fotografies detallades. L'artista Anton Guas ha estat l'encarregat de recrear manualment la peça. Característiques úniques de la bandera La bandera destaca per la seva iconografia específica, ja que no segueix els estàndards regimentals de l'època: Conté la imatge de Santa Tecla sota una advocació protectora. Inclou una Tau enllaçada amb una corona de llorer. Presenta un skyline insòlit de la Tarragona de 1800 vista des del mar, on es poden apreciar edificis ja desapareguts com el Castell del Patriarca. Participació en les Festes de Santa Tecla "No veurem un romà amb rellotge de polsera; estem fent una recreació transportant-nos a l'època amb total fidelitat." La bandera s'estrenarà oficialment durant la Festa Major de Santa Tecla: * Matí: Benedicció solemne a la Catedral durant l'Ofici. * Tarda: Participació en la Professó del Braç, actuant com a guàrdia d'honor de les autoritats, amb els membres de l'associació vestits amb uniformes de llana i armament d'època.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
15'
La Tecla Tapa torna a la plaça Verdaguer
Retorn de la Tecla Tapa per Santa Tecla L'Associació de Comparses de Carnaval de Tarragona organitza una nova edició de la Tecla Tapa a la plaça Verdaguer, del 21 al 23 de setembre. Aquest esdeveniment s'ha convertit en un punt de trobada imprescindible per agafar forces durant les festes, amb un horari de 18:00 h a 02:00 h del matí. Organització i oferta gastronòmica Enguany participen 16 comparses, cadascuna amb una proposta culinària diferenciada per evitar duplicitats: Colors Fantasy: Ofereixen la seva clàssica truita de patates. Som i Serem: Serviran entrepans de llom a la riojana. Quillamarro: Aposten pels entrepans de llonganissa i xistorra. Nou Ritme: Presenten una proposta en plat amb broquetes de carn. Sinus Sport: Especialitzats en l'entrepà de bratwurst amb ceba i formatge. Preus i logística S'han establert preus populars i tancats per a totes les parades: Tapes i entrepans: 2,50 €. Refrescos: 1,50 €. Aigua i cervesa: 1,00 €. L'organització destaca que, malgrat les retallades pressupostàries de l'Ajuntament que han obligat a substituir la gran carpa central per carpes individuals, l'esdeveniment manté la seva magnitud gràcies al suport de patrocinadors com Estrella Damm. Xifres d'un esdeveniment massiu L'Òscar Urgell ha compartit dades que demostren l'èxit de la convocatòria: "Estem parlant d'entre 15.000 i 18.000 entrepans al llarg de quatre dies i uns 8.000 litres de cervesa." Aquests ingressos són vitals per a les comparses, ja que sovint suposen prop del 50% del pressupost necessari per organitzar les activitats del Carnaval de febrer.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
27'
La Festa als Ulls: Mirada siciliana a Santa Tecla
La Festa als Ulls: Un projecte consolidat El fotògraf tarragoní Pep Escoda presenta una nova edició de La Festa als Ulls, un projecte nascut l'any 2005 que busca oferir una visió externa i no "contaminada" de les festes de Santa Tecla. El concepte és senzill però potent i consisteix en: • Convidar fotògrafs de fora que desconeixen les tradicions locals. • Capturar la festa durant 6 o 7 dies amb total llibertat creativa. • Exposar el resultat l'any següent. L'exposició de Salva López Actualment, es pot visitar a l'Antic Ajuntament (Carrer Major) la mostra de Salva López, el convidat de l'edició anterior. Escoda la descriu com una mirada contemporània i directe, amb prop de 30 fotografies que fugen del classicisme per centrar-se en: • Detalls de proximitat, suor i moments crus com la caiguda d'un castell. • Un muntatge sense títols per permetre que l'espectador faci la seva pròpia lectura. Els protagonistes d'enguany: Màximo Torxivia i Sandro Bertola Aquesta edició compta amb dos fotògrafs sicilians (Palerm) amb estils molt diferenciats: • Màximo Torxivia: Especialitzat en l'atmosfera de l'espectacle i la dansa. Enguany introduirà la novetat del vídeo, capturant les festes en format audiovisual. • Sandro Bertola: Amb un estil més proper al reportatge, busca transmetre l'ànima de la ciutat i els moments "buits" on la festa es va gestant. "Els castells fan entendre la societat de Tarragona, la força i com els ancians ajuden els joves a anar endavant." L'emoció dels Castells i la tradició pagana Els fotògrafs italians destaquen l'impacte emocional de veure els castells, subratllant el civisme de la gent i la confiança intergeneracional que es respira a la pinya. També observen una diferència clara amb Itàlia: mentre que allà les festes són eminentment religioses, a Tarragona el component pagà i popular té un pes i una energia excepcionals. Futur del projecte Pep Escoda ja pensa en la desena edició i en la possibilitat de publicar un segon llibre que reculli les imatges d'aquesta segona etapa de La Festa als Ulls.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
10'
25è Trofeu de Santa Tecla: Ciclisme i Fira Gastronòmica
El Club Ciclista Camp Clar celebra les seves Noces de Plata En el marc de les festes de Santa Tecla, el president del Club Ciclista Camp Clar, Diego Bosch, presenta la 25a edició del seu trofeu històric. Aquest any, l'esdeveniment destaca no només per la competició esportiva, sinó per la col·laboració estratègica amb l'associació de Botigues de Tarragona per finançar i dinamitzar la jornada. Novetats en la Cursa i el Recorregut El trofeu d'enguany presenta canvis significatius per augmentar l'espectacularitat: Canvi de sentit: A diferència d'altres anys, el recorregut anirà des de l'estàtua dels Despullats fins a la Plaça Imperial Tàrraco. Circuit exigent: Es tracta d'un traçat de pujades i baixades constants que el fan més dur i vistós per al públic. Puntuació clau: És la darrera prova del calendari català i puntuable per al Campionat de Catalunya, fet que garanteix la presència de corredors de gran qualitat (entre 50 i 70 participants). Horaris: Diumenge a les 16:00h comença la categoria júnior i a les 18:30h la categoria Elit Sub-23. La Guinda: Fira Gastronòmica i "Urban Beach" Com a celebració especial pels 25 anys, s'ha organitzat una fira que ocuparà la Rambla Nova des de dissabte fins a dilluns: Zona d'Artesania: Des de la Font del Centenari fins a la Imperial Tàrraco, amb productes comestibles i artesans. Espai Urban Beach: Davant l'antic Banc d'Espanya, una zona de degustació de tapes, vermut i cervesa. Zona Chill-out: Durant la nit, l'espai es transformarà en un ambient tranquil amb música i el combinat especial: el Gin-tonic de Santa Tecla. "Arribar a tantes edicions costa molt perquè cada any hi ha problemes diferents, però el que et queda és haver-ho pogut fer i haver-ho fet bé." L'organització fa una crida a la prudència del públic, demanant que es respectin les senyalitzacions per evitar riscos atesa la perillositat de la velocitat en un circuit urbà.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
14'
Vermut solidari al Serrallo pels malalts d'Alzheimer
Detalls de l'esdeveniment solidari al Serrallo Aquest dissabte, el barri marinera del Serrallo es convertirà en l'epicentre d'una iniciativa solidària sense precedents: el Fil Vermut. L'objectiu principal és recaptar fons per a l'Associació de Familiars i Malalts d'Alzheimer de Tarragona, coincidint amb el seu Dia Mundial. Una col·laboració multidisciplinària L'acte neix de la unió de diverses entitats amb un propòsit comú: * Fil Vermut: Organitzadors de l'esdeveniment i impulsors de la logística. * ARCS (Associació de Restauradors i Comerços del Serrallo): Aporten el vessant gastronòmic amb tastets de fideuà. * Entitats de barri: Participació dels Xiquets del Serrallo amb tallers per a infants. Programació i Activitats La jornada estarà amenitzada per música en directe i activitats culturals: 1. Cercavila: A càrrec del grup Sacaires de Tarragona. 2. Actuacions musicals: Concerts de Rumba Escanya, Boogie Brothers i el DJ Rayo. 3. Gastronomia: Un got de vermut amb patates (1€) i tastets de fideuà (2€) elaborats pels restaurants del barri. "És l'acte principal que es farà a Tarragona per ajudar a l'Associació de Malalts d'Alzheimer... és donar-se una gran moral en moments molt delicats." Solidaritat total El 100% dels beneficis del vermut i el 50% de la recaptació de la venda de fideuà es destinaran íntegrament a l'associació de malalts. L'èxit d'aquesta convocatòria recau en l'esforç desinteressat de músics, patrocinadors i restauradors que treballen de forma gratuïta per a la causa.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
11'
La música tradicional a la Festa Major amb Sona Gralla
L'aprenentatge musical i la presència al carrer En el marc de les festes, la formació dels músics no es limita a les aules; l'aprenentatge al carrer és un pilar fonamental. Roser Oliver, coordinadora de l'àmbit tradicional, explica com els alumnes s'integren en la celebració un cop assoleixen el nivell necessari per acompanyar els elements del seguici popular. El grup Sona Gralla i el concert vermut El proper dissabte a la Plaça de les Cols, el grup Sona Gralla oferirà un concert vermut. Aquest grup destaca per diversos motius: Composició: Format per 18 persones que han superat el grau elemental. Diversitat geogràfica: Inclou alumnes no només de Tarragona, sinó de diversos punts de Catalunya. Estil: Tot i la versatilitat de la gralla, el repertori del vermut serà estrictament tradicional, incloent-hi peces com el Bequetero i músiques festeres catalanes. Formació reglada i instruments tradicionals Existeix una col·laboració estreta entre l'Escola Municipal de Música i l'Aula de Música Tradicional i Popular (depenent de la Generalitat i gestionada per El Tecler). Es destaca una tendència creixent on els músics de colles castelleres o geganteres busquen una formació reglada i seriosa. Els instruments que s'ensenyen a l'aula inclouen: * Vent: Gralla, tarota, sac de gemecs i flaviol. * Corda: Mandolina i guitarró. * Altres: Acordió diatònic i percussions diverses. "Sense gralles no tindríem festa major, això segur." Compromís i relleu generacional La participació en els actes de la festa requereix una gran responsabilitat. Els alumnes més joves, des dels 6 anys (amb instruments de "mans petites") fins als adolescents de 14 anys, han de compaginar la festa amb horaris estrictes i un compromís familiar constant per acompanyar figures com l'Àliga, els Nanos Nous o els Cercolets.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
11'
15 anys del projecte T6.000 de Repsol a Santa Tecla
Compromís de Repsol amb la Cultura Popular a Tarragona En aquesta conversa amb Josep Bertran, responsable de comunicació externa de Repsol, es commemoren els 15 anys de suport continuat a les Festes de Santa Tecla. La col·laboració va néixer amb la voluntat d'ajudar a les entitats locals a mantenir i recuperar el patrimoni festiu de la ciutat. El Projecte T6.000 i el Seguici Petit El cor d'aquesta col·laboració és el projecte T6.000, una convocatòria anual que permet a les entitats del seguici presentar propostes de millora o recuperació. Origen: El projecte es va estrenar fa 15 anys amb el Ball de Diables Infantils. Dotació: Tot i el nom original, actualment el projecte aporta 7.000 euros a la proposta guanyadora. Enguany: La dotació ha estat destinada al Ball de Cossis Petits, un element recuperat que enriqueix la base de la festa. La Pedrera: Es destaca la importància de treballar amb la canalla (el Seguici Petit) per garantir el futur de la tradició. Altres Col·laboracions i Suport Institucional A banda del T6.000, Bertran detalla altres eixos de col·laboració de la companyia: Casa de la Festa: Suport en les fases d'ampliació d'aquest espai, que serveix tant de museu com de taller dinàmic durant tot l'any. Santa Tecla a les Escoles: Un projecte pedagògic per apropar els valors i la història de la festa als currículums educatius. Gegants i Diables: Enguany també participen en el 30è aniversari dels Gegants Moros i el Ball de Diables (els grans), mitjançant samarretes i col·laboracions puntuals. "Nosaltres volem continuar al costat de la festa, no només perquè és un tema festiu i de ciutat, sinó perquè és una manera de treballar per la cultura popular i tradicional." El Paper dels Mitjans de Comunicació L'entrevista conclou amb un reconeixement a la tasca de Tarragona Ràdio en la divulgació i el seguiment de les festes, actuant com un altaveu imprescindible per explicar les petites històries darrere de cada element festiu.