Tots els episodis

62759 episodis disponibles

episodis

31105-31128 de 62759

Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
30'
Havaneres des del Balcó: Josep Carreras i Mar Brava
Havaneres des del Balcó - Programa 458 Aquesta edició del programa emès des de Tarragona Ràdio presenta una selecció musical que uneix la tradició de l'havanera amb interpretacions de renom internacional i local. L'episodi destaca per la seva atmosfera marinera i lírica, transportant l'oient des de les costes catalanes fins a l'Havana. Interpretacions destacades • Josep Carreras: El prestigiós tenor interpreta la peça Morucha, descrita com una havanera divina que parla de mirades profundes i sentiments de passió. • L'Empordanet: Es presenta el tema La Barqueta, una peça clàssica de Bartomeus que forma part del seu heretatge musical. • Grup Mar Brava: El conjunt interpreta Mare, vull ser pescador, escrita per Antònia Vilàs, que reflecteix l'anhel d'un fill per seguir la tradició marinera del seu pare malgrat el dolor familiar. Varietat i temàtica musical L'episodi inclou altres referències culturals significatives: • Una versió del tango-havanera de Kurt Weill, interpretada per Fàtima Castillo amb Fabio Cardoso al piano. • Temes que evoquen els paisatges caribenys com Mulata la Cubanita, amb referències al cafè, el tabac i el ron de l'Havana. "Morucha divina, clave el tempranero, quisiera en tu boca besarte el primero." Tancament del programa Els presentadors Sílvia Castilla i Xavier Pardina acomiaden aquest episodi número 458, recordant la seva cita setmanal cada dissabte a la una del migdia a Tarragona Ràdio, mantenint viva la flama de la música de taverna i de mar.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Havaneres des del Balcó: Tradició de 1911 i Sons del Maresme
Exploració de la Cançó Marinera al Programa 459 L'edició d'avui de Havaneres des del Balcó, emesa des de Tarragona Ràdio, s'endinsa en la riquesa històrica del gènere, des d'antigues gravacions en vinil fins a les composicions actuals de la costa catalana. Joies Històriques i Tradició Internacional El programa destaca una peça excepcional de l'any 1911: l'havanera El Pallander. Aquesta gravació conserva el so característic de l'agulla sobre el vinil, oferint una experiència auditiva d'una altra època. • Duo Montes i Manrique: Intèrprets peruans que protagonitzen aquesta recuperació històrica. • Havanera Pasigunya: S'explora la influència a Filipines amb la peça A orillas del Pasig, basada en una sarsuela de José Rizal. • Sons de Veneçuela: Rogelio Ortiz aporta una visió popular de la regió d'Alta Gràcia amb Noches Glarenses. La Havanera al Maresme i Catalunya El cor del programa connecta amb la tradició local a través de grups i compositors contemporanis que mantenen viva la flama del gènere. • Morralla: Interpreten Lola, la tabernera, una rumba-havanera amb lletra de Carles Casanovas i música de Josep Bastons. • Barca de Mitjana: Presenten Lluna plena, una peça que evoca la nostàlgia dels vells pescadors i els records de la mar. "Deixeu que el destí sigui qui mani la vela; cantem les nostres cançons amb la veu plena i serena." Cloenda i Comiat L'episodi tanca amb la peça La Cubanita, rememorant els paisatges de l'Havana, el rom i el tabac, sota la direcció tècnica de Sílvia García.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
30'
Programa 456: Tertúlia Nocturna i Actualitat
Introducció al Programa En aquesta edició número 456, l'equip es reuneix per a una jornada de reflexió i debat nocturn. El contingut se centra en l'anàlisi de la jornada amb un tarannà informal però estructurat. Dinàmica de la Sessió L'episodi es caracteritza per una iteració constant de salutacions i interaccions entre els col·laboradors, establint un clima de proximitat amb l'audiència. • Benvinguda protocol·lària: Inici de la transmissió amb la presentació de l'espai. • Interacció contínua: Els locutors mantenen un flux constant de comunicació. "Bona nit a tots els oients en aquesta nova edició del programa." Temes Destacats Tot i la naturalesa repetitiva de les salutacions inicials, el programa busca connectar amb el públic a través de missatges directes i concisos sobre l'estat de l'actualitat.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Havaneres i Sarsuela: De Rosina a la Bella Cubana
El Món de l'Havanera i la Música Popular Aquest episodi del programa Des del Balcó de Tarragona Ràdio (edició 457) ofereix un recorregut musical que uneix la tradició de les havaneres amb el gènere de la sarsuela. El fil conductor és la nostàlgia, el mar i les històries de mariners i soldats que caracteritzen aquest estil musical tan arrelat. Peces destacades i interpretacions • Rosina i la Sarsuela: S'explora la cançó Rosina de un verde palmar, primer en una versió de Marina Rosell i, posteriorment, a través de la interpretació de l'orquestra i cor del Teatre Reial de Madrid. Es destaca la seva connexió amb la sarsuela Luisa Fernanda de Federico Moreno Torroba. • La Taverna i l'Estil de l'Empordà: Es presenta el grup La Taverna amb el seu treball Es Petit Barquet. La peça central és L'Havanera del Núvol, composta per Carles Pastor, que utilitza metàfores meteorològiques i marineres per descriure la identitat catalana: "Sóc la rauxa que empaita les veles i els vaixells... l'alè d'esperança de pluja que anima el pagès." Influències Internacionals • Conexió amb Cuba: El programa clou amb la peça instrumental La Bella Cubana, composta pel violinista cubà Joseph White. Aquesta obra simbolitza la fusió entre la música clàssica i els ritmes caribenys que van donar origen a l'havanera. • El Soldadet i el Comiat: Es narra la història lírica del soldat que marxa a la guerra i promet tornar convertit en general per casar-se amb la seva estimada, un tema recurrent en el gènere de la sarsuela espanyola.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Un, dos i seguit: Debats sardanistes i Santa Tecla
Polèmiques i Tradició en la Sardana L'episodi comença analitzant una de les discussions més constants en el món sardanista: la reducció del nombre de tirades. Històricament, la sardana s'ha estructurat en deu tirades, però actualment hi ha un corrent que defensa reduir-les a set. Arguments del Debat • Partidaris de la reducció: Argumenten que deu tirades fan la dansa monòtona i pesada. Reduir-les permetria incloure més peces en una sola ballada, fent l'acte més variat. • Estat actual: En els concursos de colles ja s'ha consolidat la reducció, i moltes ballades opten per les set tirades. Hi ha propostes alternatives, com la de Garcia, que aposta per les vuit tirades. Actualitat Cultural: Santa Tecla i Mare de Déu de la Misericòrdia El programa repassa els actes més destacats de les festes majors de Tarragona i Reus, centrant-se en la música de cobla: • Santa Tecla (Tarragona): Inauguració del nou local de l'agrupació Tarragona Dansa el dia de la Mercè. • Misericòrdia (Reus): Destaca la Trobada de Cobles (cobla monumental) el 21 de setembre i el concert de Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi al Teatre Fortuny el dia 20. "L'obtenció d'aquest guardó significa que la Sant Jordi ha guanyat fins a tres premis diferents aquest 2012 en reconeixement al seu treball de fusió." Novetats i Notícies del Sector Premis i Reconeixements La Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona ha estat guardonada amb el Premi Altaveu de Sant Boi de Llobregat per la seva tasca de divulgació i la seva versatilitat en col·laborar amb artistes com Pascal Comelade. Compromís Polític Es presenta la Cobla per la Independència, una formació de 22 músics coordinada per la musicòloga Anna Costal. Aquesta cobla participa en actes de l'ANC, com el previst al Teatre Bartrina de Reus amb la presència de Toni Albà i Carme Forcadell. El Racó de la Marta i Xafarderies La secció infantil repassa l'experiència en unes colònies temàtiques sobre cinema a Castellnou de Bages. Finalment, es tanca amb una anècdota sobre la falta de pressupost de l'Ajuntament de Tarragona per il·luminar els faristols dels músics en ballades nocturnes.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Agenda d'Aplecs, Ballades i Homenatge a Xavi Tondo
Agenda d'Aplecs i Activitats Sardanistes L'episodi d'avui repassa l'extensa cartellera sardanista per als pròxims dies, destacant actes singulars i celebracions tradicionals arreu de Catalunya. Esdeveniments Destacats • Montserrat i la Independència: Destaca l'actuació de la Cobla per la Independència a la plaça del Monestir, un grup format especialment per a l'ocasió. • Aplecs del Cap de Setmana: S'anuncien cites importants com el 32è Aplec de Cambrils, el 40è de Peralada i el 8è Aplec de nit a Premià de Mar. • Estrenes Musicals: Es preveu l'estrena de noves sardanes de compositors com Josep Enric Peris Vidal i Tomàs Gil i Membrado. Concursos i Ballades a Tarragona Es detallen les ballades a les comarques tarragonines, incloent localitats com Salou, El Vendrell, Sant Carles de la Ràpita i L'Arbós. També es menciona l'inici del període més actiu de la temporada de concursos de colles sardanistes, amb cites a Juneda i Les Borges Blanques. Homenatge i Novetats Discogràfiques Marc Timón i el record a Xavi Tondo L'espai dedica un temps emotiu a parlar del nou disc Doble del compositor Marc Timón, enregistrat per la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. • Dedicatòria Especial: S'analitza la sardana "Després del silenci", dedicada a la memòria del ciclista vallenc Xavi Tondo. • El contingut del disc: Cada peça del disc va precedida per una explicació de l'autor amb la seva pròpia veu. "La música no té el poder de retornar la gent que estimem, però sí que pot fer que el record que tenim d'ells sigui més amable."
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
58'
Sardanes, cultura popular i festes de Tarragona
Panorama de la Cultura Tradicional a Tarragona El programa ofereix una visió detallada de la vitalitat de les festes populars, centrades especialment en la figura de Jaume Guasc i el seu llegat en les Contalles de Sant Magí i el Retaule de Santa Tecla. Es destaca com aquests actes, malgrat ser relativament recents, han assolit el reconeixement de fenòmens ancestrals. Actualitat Sardanista i Formació L'episodi posa el focus en les noves iniciatives per mantenir viva la tradició entre els més joves: • Primer Campus Cultural: Organitzat per l'agrupació Tarragona Dansa, destinat a nens i nenes de 4 a 12 anys per aprendre dansa i valors culturals. • Agenda d'estiu: Recull exhaustiu de ballades, aplecs i concursos a localitats com Coma-ruga, El Vendrell, Santa Coloma de Queralt i Móra d'Ebre. Espais Musicals i Composició Es dedica un temps considerable a analitzar peces musicals i concursos de composició: • Es discuteix la sardana "Once in Your Life" de l'Anna, explicant el seu doble joc de paraules amb l'entitat ONCE. • S'anuncien els detalls del Premi Ceret-Banyoles (dotat amb 3.000€) i el Premi Mestre Conrad Saló de la Bisbal d'Empordà. "L'important és que sentim la història com una cosa nostra, un relat antic però mostrat de manera actual." Homenatges i Records El programa recorda figures clau de la societat civil i cultural: • Josep Maria Iago: Activista social i antic dansaire de la Colla Solixent. • Francesc Mas Ros i Pere Rigau: Es recuperen composicions històriques com "Paulinet" i "Camí de la Fosca".
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
57'
Cultura Popular: L'Aplec de Budapest i Música de Cobla
Crònica de l'Aplec Internacional a Budapest En aquesta edició, es repassa l'experiència viscuda durant el 25è Aplec Internacional celebrat a Budapest. Els participants destaquen la monumentalitat de la ciutat i la gran presència de la senyera en punts emblemàtics com els ponts sobre el Danubi. Aspectes destacats de l'Aplec: • Participació local: Malgrat el gran nombre de sardanistes catalans, l'interès del públic hongarès va ser moderat, tot i que alguns s'animaven a ballar. • Sardana aèria: Un dels moments més espectaculars va ser l'actuació de la colla Xàldiga, que va ballar penjada d'una grua. • Crítica: Es lamenta l'estat del paviment en algunes places (gespa i clots), fet que va provocar algun accident lleuger. • Comparativa: Els tertulians coincideixen que l'Aplec de Cracòvia continua sent el més recordat per la implicació total de la ciutat. Secció Musical: Compositors i Peces Clau El programa dedica espais significatius a analitzar obres i autors rellevants de la música per a cobla: • Xavi Pagès: Es presenta la seva sardana Briònia (1992). Pagès és un reconegut director format a Barcelona i Viena. • Honorat Vilamanyà: Es parla de la seva obra Joguets de Fira. Vilamanyà era conegut per l'extrema dificultat tècnica de les seves partitures. • Enric Bernosell i la tible: Es destaca la figura de Bernosell com un dels millors intèrprets de tible de la història. Agenda i Activitats Familiars Es detallen propostes culturals per als propers dies: El Racó de la Marta • Tots som Pops: Un concert familiar pedagògic a càrrec de la Cobla Marinada i David Puertas el 19 d'agost al Vendrell. • Colònies sardanistes: L'Agrupació sardanista Tarragona Dansa organitza una estada a Castellnou de Bages per als més joves. "Honorat Vilamanyà feia peces que els músics tremolen quan les veuen per la quantitat de notes que hi ha."
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Actualitat Sardanista: Premis, Aplecs i Novetats Musicals
Reconeixements i Premis a la Trajectòria L'episodi comença destacant la tasca de la Federació Sardanista en l'organització dels Premis del Dia de la Sardana. Enguany, el tarragoní Alfred Abad, president de l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, ha estat guardonat per la seva trajectòria i rigor. "Ens cal gent com aquesta que faci molt, però que a més ho faci bé." Esdeveniments i Aplecs Internacionals Es repassen les cites més rellevants de l'estiu: • La 25a edició de l'Aplec Internacional a Budapest, amb una forta representació tarragonina. • La presència de la dansa tradicional a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada. • La continuïtat del cicle de sardanes d'estiu a Tarragona, tot i les retallades pressupostàries. Fusions Musicals i Novetats Discogràfiques Un dels punts centrals és l'exploració de la Cobla en formats no convencionals: • Roger Mas i la Cobla Sant Jordi: Es destaca el seu concert al Festival de Cambrils i el disc enregistrat a Solsona. Es presenta l'obra Oda a Francesc Pujols. • Marc Timón: Presentació del seu doble CD Intimitats, un treball que busca trencar tòpics i oferir una visió innovadora de la sardana. • També s'esmenta la col·laboració de la Cobla Sant Jordi amb el guitarrista flamenc Niño Josele i el jazzista Paolo Fresu. Literatura i Recursos Digitals S'analitzen eines per a la difusió de la cultura popular: • Llibre de Robert Roquer: Comunicacions escrites de la Sardana, una recopilació de textos d'autors com Josep Pla o Joan Maragall. • Web de la UCS: La Unió de Colles Sardanistes ha renovat el seu apartat multimèdia per incloure fitxes tècniques, fotografies i vídeos de les colles actives i històriques. Anecdotari a la Rambla Es tanca amb una xafarderia sobre una sardana incògnita a Tarragona. Va resultar ser una estrena sorpresa anomenada L'home dels mil somnis, composta per Anna Abad com a homenatge al seu pare, Alfred Abad.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
56'
Restauració i tradició: El pas de la Flagel·lació
El millor de la temporada: Especial Dijous Sant a Tarragona Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ens trasllada a l'Església de Natzaret, a la plaça del Rei, per explorar a fons la recent rehabilitació d'una de les obres més emblemàtiques de la Setmana Santa tarragonina: el pas de la Flagel·lació de la Sang. Restauració Artística i Tècnica El focus principal de la conversa gravita al voltant del procés de restauració realitzat pels experts Jesús Mendiola i Emma Zaonero. Els punts clau discutits inclouen: • L'eliminació de pátines inadequades: Es detallà com el pas del temps i intervencions "poc professionals" havien enfosquit la policromia original amb capes de greix i pols. • Tècniques de conservació: El criteri seguit ha estat el de mantenir el respecte total per l'obra original del mestre Innocenci Soriano Montagut, evitant que la mà del restaurador sigui visible. • Descobriment de detalls: La neteja ha permès recuperar l'esplendor de la tècnica de l'estofat (imitació de fils d'or sobre pintura) i les carnacions realistes de les figures. Valor Artístic i Comparativa Mossèn Antoni Martínez, delegat de Patrimoni Artístic, destaca la qualitat excepcional del conjunt escultòric de 1948: "El pas de la flagel·lació és un dels conjunts escultòrics de més entitat artística dels que surten en la processó. No menysprearia la qualitat dels passos que surten a Valladolid o Zamora." Es fa especial èmfasi en la influència de l'escola castellana en l'autor, a causa de la seva estada a Salamanca, i es justifica l'ús de la columna baixa en la representació iconogràfica basada en relíquies històriques de Jerusalem i Roma. La Banda de la Flagel·lació L'episodi també celebra el 10è aniversari de la banda del pas. Els seus membres expliquen el sacrifici que suposen els assajos des del mes de novembre i clouen el programa amb una demostració musical en directe de tocs de processó i exhibició.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
58'
Música i Armats: El millor de la Setmana Santa a Tarragona Ràdio
Recuperació dels millors moments de la temporada 2011-2012 Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio fa un viatge al passat per recordar dues entrevistes clau realitzades durant la Setmana Santa de 2012. El programa se centra en la preservació de la cultura popular i el patrimoni històric de la ciutat. La Música de la Processó del Sant Enterrament L'edició del llibre Les melodies de la processó del Sant Enterrament de Tarragona, impulsat per Roser Oliver, marca un punt d'inflexió en la dignificació de la música tradicional: • Instruments tradicionals: Es destaca l'ús de la gralla, el sac de gemecs i la formació de ministrers (cornamusa, xeremies, baixó i sacabutx). • Objectiu de la publicació: Recollir i fixar en partitures les melodies que sovint es copiaven d'oïda i es degradaven. • Moments màgics: La Roser descriu la música com a "música per al silenci", ideal per a la reflexió de la nit de Divendres Sant. • Formació i futur: Es destaca la creació de l'Aula de Música Tradicional a Tarragona per formar les noves generacions. "Són músiques que et posen la pell de gallina i són molt adients per a aquest món, pel silenci; són músiques de silenci." El Projecte de Renovació dels Armats de la Sang Representants dels Armats de la Sang (Josep Maria Fortuny, Carles Micolau i Agustí Busquets) expliquen el seu ambiciós projecte de renovació de vestuari: • Recerca històrica: El nou equipament es basa en el rigor històric de la Guàrdia Pretoriana del segle I. • Fabricació a Munic: Després de buscar diversos proveïdors, han optat per un artesà alemany de màxima qualitat per als cascos i les cuirasses (lorica thorax). • Finançament popular: El projecte es finança mitjançant apadrinaments de 1.200 euros per vestit i col·laboracions del comerç local. • Èxit internacional: Es recorda l'impacte dels Armats en les seves desfilades a Salamanca i Palència, on van ser els grans protagonistes de la premsa. Prolegòmens del Divendres Sant • Logística: Els Armats coordinen la recollida de misteris per tota la ciutat, assegurant que la processó flueixi sense talls. • Noves figures: S'incorpora la figura del signifer (portador de l'estendard) per permetre que el capità porti la gladius (espasa).
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Programa 100 de l'Espai Tothom a La Montanyeta
Celebració de les 100 edicions de l'Espai Tothom El programa Tothom de Tarragona Ràdio celebra la seva edició número 100 des del centre de paràlisi cerebral La Montanyeta. L'espai, conduït per Miquel González, va néixer el 2009 amb l'objectiu de donar visibilitat al col·lectiu de persones amb discapacitat i fomentar el concepte de capacitats diferents. L'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral (APPC) L'entitat celebra 35 anys d'història, havent evolucionat des d'un inici basat en el voluntarisme familiar fins a gestionar tres centres especialitzats: • L'Escola d'Educació Especial: Ofereix currículums adaptats i educació inclusiva. • El Centre Ocupacional Gresol: Centrat en l'activitat manipulativa i el desenvolupament personal dels adults. • La Residència Trèbol: Concebuda com una llar per a aquelles persones que ja no poden ser ateses per les seves famílies. "No volem ser només una residència, sinó la seva llar i donar suport a tot el que necessiti la persona i la família." Innovació i Teràpies Especialitzades El centre destaca per la seva aposta en recerca i noves tecnologies, liderada per l'enginyer César Mauri, amb projectes com CITPLUS que utilitzen dispositius com la Microsoft Kinect per millorar l'autonomia. Tallers i activitats destacades • Hipoteràpia: Ús del cavall com a eina terapèutica per transmetre escalfor i impulsos neurològics que simulen la marxa humana. • Musicoteràpia: Amb la col·laboració de professionals de renom que ajuden a la recepció d'estímuls. • Teatre i Hort: Activitats que fomenten l'expressió i la responsabilitat, com el grup Al Trot Teatre. • Aula G: Una iniciativa on els alumnes es converteixen en periodistes i elaboren la seva pròpia revista. Reptes de Futur Malgrat l'èxit, l'entitat s'enfronta a situacions complexes: • Col·lapse de places: Hi ha llistes d'espera llargues a tots els serveis. • Projectes pendents: Llar d'infants de 0 a 6 anys i la creació d'un centre especial de treball. • Context econòmic: La crisi dificulta les ampliacions d'espai necessàries per atendre la demanda actual.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
1h
La Sardana i els Jocs Olímpics: Memòria i Actualitat
La Sardana als Jocs Olímpics de Barcelona 92 El programa commemora el 25è aniversari de Barcelona '92, recordant el paper cabdal que va tenir la sardana com a ambaixadora de la cultura catalana davant el món. Experiències en Primera Persona La convidada Maria Rosa comparteix els seus records com a dansair en la cerimònia inaugural: • Els assajos van ser extremadament rigorosos i mil·limetrats sobre un camp ple de marques de seguretat. • Descriu l'emoció de formar les cinc anelles olímpiques que després es transformaven en un cor. • Destaca la forta seguretat que impedia veure la resta de l'espectacle un cop acabada l'actuació. "Saber que has de sortir, que ets la primera de la filera i veure aquella immensitat de gent... se't posa la gallina de piel." Actualitat i Esdeveniments Sardanistes L'episodi repassa l'agenda cultural i les notícies més recents del sector: • Aplec Internacional a Budapest: Celebració de la 25a edició amb una àmplia representació de grups folklòrics catalans. • Taller de Músics: Obertura d'una nova àrea dedicada a la música tradicional a Barcelona. • La Sardana de l'Any: Presentació de les bases per a l'edició 2012-2013, que inclourà la final a Tarragona. Espai Musical i Homenatges Es dedica temps a analitzar obres i figures clau de la composició: • Fèlix Martínez i Comín: Audició de la peça espectacular "La reina i el trobadó". • Josep Bou i Coll: Homenatge al músic i compositor recentment traspassat, vinculat a la Gran Orquestra Xavier Cugat. • Antoni Català: Anàlisi de la seva sonoritat plena i sinfònica a través de la sardana "Rosada d'estiu".
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Cultura a Tarragona: Concurs de Castells i Coral l'Àncora
El Nou Format del Concurs de Castells L'episodi analitza profundament la transformació del Concurs de Castells de Tarragona, que presenta canvis estructurals per ampliar la participació i professionalitzar l'organització. Principals Novetats i Debat Tècnic • El concurs s'amplia a dos dies (6 i 7 d'octubre) amb un total de 30 colles. • L'objectiu és recuperar l'esperit original d'acollir el màxim nombre de colles del món casteller. • Es genera un debat intens sobre el rànquing classificatori, que ara inclou actuacions des de l'1 de setembre de l'any anterior fins al 31 d'agost de l'any del concurs. Impacte en les Colles i Gestió d'Entrades • La jornada de dissabte es presenta com un repte organitzatiu per seduir colles que normalment no hi participaven. • Es preveu un augment del preu de les entrades (anteriorment 4 euros) per donar valor a l'esdeveniment i millorar el finançament. "L'èxit del concurs serà que les colles que actuïn dissabte surtin de plaça amb ganes de tornar-hi d'aquí a dos anys." La Coral l'Àncora: 150 Anys d'Història Viva La segona part del programa se centra en la donació del fons documental d'una de les entitats més antigues de Tarragona a l'Arxiu Municipal. Patrimoni Documental i Social • La Coral l'Àncora (fundada el 1860) ha cedit prop de 100 caixes de documentació, incloent partitures manuscrites d'autors com Ritori Faus. • Es conserven llibres d'actes des de 1893 i més de 400 fotografies que retraten la vida social de la ciutat. • L'entitat destaca per la seva resiliència, mantenint l'activitat fins i tot durant la Guerra Civil. Funció Social i Orígens • Les corals van néixer al segle XIX (impulsades per Josep Anselm Clavé) com una alternativa d'oci cultural per a les classes obreres davant l'analfabetisme i les tavernes. • El nom de l'entitat prové de la marca d'una àncora verda en les caixes de pesca salada del carrer Real, on feien els primers assajos.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
58'
Nous Senadors i Crim de Sang: El millor de la temporada
Resum de l'episodi Aquest programa especial de Tarragona Ràdio recupera dos dels moments més destacats de la temporada 2011-2012. La primera part de l'episodi se centra en la renovació del Senat Tarragoní, un òrgan assessor de l'alcaldia, amb una tertúlia entre cinc dels seus nous membres. La segona part presenta una entrevista amb l'escriptor Sebastià Alzamora, guanyador del Premi Sant Jordi 2011 per la seva novel·la Crim de Sang. Seccions Principals El Senat Tarragoní: Objectius i impressions Cinc nous membres del Senat (Montserrat Estopà, Marina Robert, Josep Bertran, Pitu Boronat i Claustre Sevil) comparteixen la seva sorpresa i il·lusió en ser escollits per aquest òrgan de participació ciutadana. Els temes clau discutits inclouen: • La funció del Senat com a òrgan assessor i no executiu, actuant com un catalitzador d'idees per a l'ajuntament. • La importància de la representació transversal: veïns, indústria química, joventut i entitats socials. • Una anàlisi crítica de la ciutat, on s'esmenten preocupacions sobre la neteja, la seguretat ciutadana i la conservació del patrimoni. • La necessitat de projectes amb visió de futur i il·lusió, més enllà dels mandats polítics de quatre anys. Entrevista amb Sebastià Alzamora sobre 'Crim de Sang' L'autor mallorquí desgrana els detalls de la seva obra guardonada, ambientada a la Barcelona de l'inici de la Guerra Civil (1936). Alzamora explica que, tot i el context històric, la novel·la és fonamentalment un thriller o novel·la policíaca. • L'eix central: La capacitat de l'ésser humà per fer el mal i la resposta davant d'aquest. • Elements narratius: El llibre barreja fets reals (l'assassinat de religiosos maristes) amb elements del gènere gòtic i monstres com vampirs o autòmats. • Projectes de futur: L'autor confessa el seu interès per explorar nous gèneres, com el western adaptat a la realitat del bandolerisme mallorquí. "El mal, al final, no és una qüestió sobrenatural, sinó essencialment i profundament humana."
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
58'
Congrés de Llibreters i el futur del llibre en català
El Sector de les Llibreries i el Congrés a Tarragona L'episodi se centra en la celebració del Congrés de Llibreters en Llengua Catalana a Tarragona, coincidint amb la seva capitalitat cultural el 2012. Pitu Rovira, president del Gremi de Llibreters de Tarragona, analitza els reptes del sector i el canvi de model comercial. Nous Models i Reptes Tecnològics • L'evolució des de la llibreria tradicional de taulell cap a l'autoservei. • La necessitat d'incorporar noves tecnologies i sistemes de control informàtic. • La convivència necessària entre el suport paper i el suport digital. "O ens posem a la trinxera o ens passaran pel damunt; el castellà és un idioma molt potent i hem de defensar la nostra cultura." La Difusió de la Llengua Catalana Es discuteix el paper crucial de les llibreries com a aparador de la cultura pròpia: • L'aposta estratègica de situar les novetats en català a l'entrada del local. • El desavantatge econòmic de tenir fons duplicats (català i castellà) respecte a altres mercats. • L'èxit internacional d'autors com Jaume Cabré, Maria Barbal i Sánchez Piñol com a motors de la literatura catalana a l'estranger. El Dia a Dia a la Llibreria La Capona En una visita guiada amb els llibreters Ricard i Pau Espinosa, es desmitifica la visió romàntica de l'ofici: • La feina constant de logística: recepció de paquets, devolucions i gestió de l'espai limitat. • La funció del llibreter com a prescriptor personalitzat més enllà dels best-sellers. • La complexitat actual del mercat a causa de la crisi i l'excés de publicacions. Reconeixement a Olga Xirinacs L'escriptora tarragonina Olga Xirinacs reflexiona sobre la seva trajectòria i la situació precària de l'autor. Critica la "dictadura" del best-seller i la política de destrucció de llibres no venuts (trituració o incineració), alhora que reivindica el paper dels blogs com a nova via de resistència i creació literària.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
1h
Vitalitat i Evolució del Món de la Cobla
Evolució i Renovació de la Cobla L'episodi analitza la transformació profunda que ha viscut el món de la cobla en les darreres dècades. Després d'un període de decadència i envelliment de les plantilles, s'ha produït un autèntic «miracle» musical gràcies a la creació d'escoles de cobla i la incorporació massiva de joves i dones a les formacions. Figures Clau i Projectes Innovadors Es destaca la figura de Esteve Molero, músic de formació jazzística que ha aportat una visió fresca a la direcció de cobles. Un dels projectes més rellevants mencionats és el disc: "Bou Revisited: una revisió i modernització de la música de Vicenç Bou interpretada per la Cobla Marinada." L'Agenda Sardanista i Activitats El programa dedica una part extensa a repassar l'actualitat de la cultura popular: • Aplecs destacats: Es mencionen esdeveniments a Saret, l'Hospitalet de l'Infant (Aplec a la vora de la mar) i Santa Coloma de Queralt (Aplec del Romesco). • Concursos de colles: S'analitzen les competicions a Vilanova i la Geltrú i els campionats de colles veteranes. • Música en directe: El repàs inclou ballades a Tarragona (Sardanes d'estiu), el Vendrell i Creixell. Reconeixements i Cultura Es fa ressò del Premi Nacional de Cultura Popular atorgat a l'etnomusicòleg Jaume Ayats per la seva recerca sobre els orígens de la sardana actual. També es recorda la importància de les escoles municipals de música nascudes durant la transició com a motor de democratització cultural.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Indústria química i reforma laboral a Tarragona
Balanç i futur de BASF a Tarragona Joan Maria García Girona, director del centre de producció de BASF, analitza els resultats positius del 2011 i les perspectives per al 2012. Tot i el context de crisi, la planta de Tarragona ha demostrat una gran resiliència gràcies a la seva estratègia d'especialització. Transformació i valor afegit • La companyia ha passat de produir commodities (productes de baix valor) a centrar-se en specialities de gran valor afegit. • Un 60% de la producció es destina a l'exportació, reduint la dependència del mercat espanyol. • S'han eliminat plantes antigues per crear centres únics al món que fabriquen fungicides i catalitzadors específics. Inversions i logística: La terminal intermodal • Per al 2012 es preveu una inversió de 20 milions d'euros, el doble que en anys anteriors. • El projecte estrella és la terminal intermodal, una aposta pel transport ferroviari per guanyar competitivitat. • L'èxit d'aquest projecte depèn de l'arribada de l'ample de via europeu (tercer fil) a Tarragona. "El ferrocarril és molt més segur que el transport per carretera i ens permetria competir en igualtat de condicions amb el centre d'Europa." Anàlisi de la Reforma Laboral de 2012 Francesc Blasco, president del Col·legi de Graduats Socials, desgrana la lletra petita del nou decret llei, matisant els titulars sobre l'acomiadament. Canvis en l'acomiadament i contractació • Acomiadament improcedent: Es redueix de 45 a 33 dies per any treballat, però sense caràcter retroactiu per als drets ja adquirits. • Acomiadament objectiu: Es facilita l'ús dels 20 dies d'indemnització si l'empresa demostra una caiguda d'ingressos durant tres trimestres consecutius. • S'eliminen els salaris de tramitació en la majoria de supòsits d'acomiadament improcedent. Flexibilitat interna i convenis • Les empreses guanyen poder per modificar unilateralment condicions de treball i salaris per raons econòmiques. • Els convenis d'empresa passen a tenir prioritat sobre els sectorials o nacionals. • S'estableix un límit de dos anys per a la ultraactivitat dels convenis (la pròrroga automàtica quan caduquen). "La gran novetat no és tant l'abaratiment de l'acomiadament, sinó la capacitat de l'empresari per retocar salaris i condicions sense acord previ."
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
57'
Biennal Castellera i Balanç Industrial de Repsol
Futur del Concurs de Castells i la Biennal L'episodi comença amb una entrevista profunda a Josep Bargalló, comissionat del Concurs de Castells de Tarragona, per parlar de la nova proposta de la Biennal Castellera. Canvis en el Model del Concurs • Es planteja l'ampliació del concurs a dues jornades (dissabte i diumenge) per permetre la participació de més colles (fins a un total de 30). • La voluntat és recuperar l'esperit obert de l'any 1932, evitant que el certamen es limiti només a les 14 colles de gamma més alta. • Josep Bargalló destaca la necessitat d'una direcció professionalitzada i permanent de la mà de tècnics municipals per garantir la presència institucional del concurs durant tot l'any. Impacte Econòmic i Turístic • El projecte busca convertir el concurs en el vèrtex d'un treball continuat de dos anys, potenciant la marca de Tarragona com a capital de la cultura popular. • Es proposa una actualització del preu de les entrades (de 3€ a 10€) per augmentar ingressos sense perdre competitivitat. • Es volen crear packs turístics que incloguin gastronomia i museus per retenir els visitants durant tot el cap de setmana. "Tarragona ha de fer cops de puny a la taula per ser reconeguda com a capitalitat en patrimoni i cultura popular." Situació de la Indústria Química i Repsol En la segona part, Joan Pedrerol, director del complex industrial de Repsol a Tarragona, analitza el tancament de l'any 2011 i les perspectives per al 2012. Balanç Econòmic i Plantilla • El 2011 es descriu com un any de manteniment i resistència davant la crisi global, amb un primer semestre positiu i una davallada en el segon. • Repsol manté una plantilla de 1.500 persones, amb un procés de rejoveniment constant (unes 50-60 incorporacions anuals per jubilacions). Inversions i Infraestructures Clau • Pla de Protecció Integral del Litoral: S'està executant una inversió de 130 milions d'euros en 4 anys. A finals de 2012 ja s'hauran invertit 90 milions. • Projecte de Canonades: Renovació i ampliació de les conduccions que van de la refineria al Port de Tarragona (40 milions d'euros) per potenciar l'exportació. • Eficiència Energètica: S'aposta per la cogeneració i la millora de la connexió elèctrica amb Endesa. Col·laboració amb el Territori • S'emfatitza la relació amb la Universitat Rovira i Virgili mitjançant el Centre Tecnològic de la Química i programes de beques. • Compromís amb esdeveniments futurs com els Jocs del Mediterrani 2017 i el concepte de Smart City.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
56'
Balanç Anella Verda i Sector Construcció a Tarragona
Recuperació del Patrimoni Natural: L'Anella Verda L'Ajuntament de Tarragona ha impulsat un projecte de senyalització i recuperació de la seva xarxa de camins històrics, que suma un total de 140 quilòmetres. Característiques de la Xarxa • S'ha completat una primera fase amb 70 quilòmetres senyalitzats, principalment a la zona de Llevant. • L'objectiu és crear una mobilitat dolça que connecti la ciutat amb espais d'interès natural i monuments romans. • Es fomenta la conservació del patrimoni, com ara els murs de pedra seca i els masos fortificats contra la pirateria. "El camí és el garant que tenim per poder arribar a certes zones en un territori majoritàriament privat." Gestió i Civisme • La brigada municipal s'encarrega del manteniment (desbrossament i ferms). • Es fa una crida a denunciar mitjançant el 112 l'accés de vehicles motoritzats, que malmeten el patrimoni empedrat. Situació Crítica del Sector de la Construcció Representants del gremi a Tarragona analitzen l'impacte de la crisi econòmica i les mesures governamentals del 2011-2012. Obstacles al Creixement • Manca de crèdit: Les entitats financeres han tancat l'aixeta del finançament tant a promotors com a compradors. • Inseguretat laboral: L'augment de l'atur frena la decisió de compra malgrat l'ajust de preus. • POUM de Tarragona: El retard en l'aprovació definitiva del pla urbanístic paralitza les inversions a mitjà termini. Mesures i Previsions • Es valora positivament el retorn de la desgravació fiscal per a la compra d'habitatge i l'IVA superreduït del 4%. • Els experts adverteixen que, un cop s'esgoti l'estoc actual, els preus de l'habitatge nou pujaran a causa dels costos irreductibles de construcció i sòl.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
1h
Actualitat Sardanista i el 32è Festival Pau Casals
Resum de l'episodi L'edició número 807 del programa 1, 2 i seguit ens apropa a les novetats més destacades del món de la sardana i la música de cobla. L'episodi se centra especialment en la presentació del 32è Festival Internacional de Música Pau Casals al Vendrell, així com en diverses iniciatives de la Federació Sardanista de Catalunya per professionalitzar i quantificar el sector. Temes Principals Gestió i Cens del Sardanisme • La Federació Sardanista de Catalunya, sota la direcció de Joaquim Rocabado, ha llançat una enquesta per crear un cens real de l'activitat sardanista. • L'objectiu és disposar de xifres oficials per presentar davant d'administracions i possibles empreses de mecenatge. • Es discuteix la dificultat de quantificar qui és realment sardanista: només els que ballen o també els que escolten la cobla. 32è Festival Internacional de Música Pau Casals • Entrevista amb Oriol Doldrà sobre la programació d'enguany al Vendrell. • Malgrat una reducció del pressupost de quasi el 50%, el festival manté 12 concerts de gran qualitat. • Destaca la presència de la Cobla Marinada amb dos concerts: un de més tècnic que explora nous camins i un altre de caràcter familiar amb el divulgador David Puertas. Actualitat de les Colles i l'Agenda d'Estiu • S'anuncia el meritori segon lloc de la colla Tarragona Dansa al concurs de Vic. • Repàs exhaustiu de l'agenda d'aplecs (El Pla de Santa Maria, Foix, Salou, Tarragona i l'Hospitalet de l'Infant). • Especial menció al cicle de ballades d'estiu a la Rambla Nova de Tarragona i les festes del barri del Serrallo. Innovació i Altres Estils • Escultem la Principal d'Amsterdam, una formació de músics holandesos que fusiona el so de la cobla amb influències del jazz i la música clàssica. • Cloenda del programa amb la Companyia Elèctrica Dharma, destacant la col·laboració d'instrumentistes de cobla com Jordi Molina i Enric Ortí en la música rock i fusió. "Volem presentar davant la societat les xifres reals del moviment que representem per fer valer el nostre potencial."
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
50'
Anàlisi Eleccions 20-N: El tomb històric a Tarragona
Resum de la Jornada Electoral del 20-N L'edició especial de Tarragona Ràdio analitza els resultats de les eleccions generals del 20 de novembre de 2011, unes eleccions marcades per la majoria absoluta del Partit Popular a escala estatal i un canvi de cicle sense precedents a Catalunya i Tarragona. Resultats a Tarragona Ciutat i Demarcació El debat destaca la situació única de la ciutat de Tarragona com a punt d'inflexió electoral: • Victòria històrica del PP: Per primera vegada en democràcia, el Partit Popular guanya unes generals a la capital, convertint-se en l'única capital de demarcació catalana amb aquest color. • Convergència i Unió (CiU) s'imposa a la província: Supera per primer cop el PSC en el conjunt de la demarcació. • L'enfonsament del socialisme: El PSC perd milers de vots a la regió, deixant de ser la força dominant. L'Aval a les Polítiques del Govern Mas Un dels punts centrals de la tertúlia és si la victòria de CiU a Catalunya suposa un suport a la seva gestió: • Es discuteix si el votant ha validat la política de retallades o si simplement ha buscat un vot útil de "refugi" davant la crisi. • > "La conseqüència del resultat és l'aval que té el govern d'Artur Mas per continuar fent la política que ells diuen que és l'única possible." Crisis i Renovació en l'Esquerra Els analistes posen el focus en la situació interna del Partit Socialista: • Es critica la manca de lideratge i la tardança en la celebració de congressos per renovar l'estratègia. • Es compara la renovació generacional de CiU o ERC amb l'estancament de l'aparell del PSC. • L'aparició de Amaiur al País Basc es veu com un nou focus que desplaçarà el "problema català" de l'agenda de Madrid. Perspectives de Futur i Política Local El futur d'Alejandro Fernández (PP) i les possibles mocions de censura a l'ajuntament de Tarragona planegen sobre el debat, tot i que els analistes preveuen que el líder popular prioritzarà la seva carrera a Madrid abans que l'alcaldia immediata.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Corredor del Mediterrani i Congrés de Santa Tecla
Anàlisi del Corredor del Mediterrani a Tarragona El programa dedica una part central a analitzar la decisió de la Comissió Europea de declarar el Corredor del Mediterrani com a projecte prioritari. Diversos experts debaten l'impacte d'aquesta infraestructura per a l'economia catalana i, específicament, per al Port de Tarragona. Punts clau del debat sobre infraestructures • La complexitat del traçat: S'exposa que el corredor inclou una bifurcació a Tarragona que connecta amb Madrid i Saragossa, el que l'expert Òscar Palau defineix com una oportunitat per a la ciutat per actuar com a node logístic. • El dilema del tercer raïl: S'analitza la instal·lació d'un tercer rail a la línia de la costa com una solució ràpida i econòmica, però amb el risc d'hipotecar el projecte definitiu de la façana marítima de Tarragona. • La pressió empresarial: Joan Amorós (Fermet) i representants de la FEAT i l'AEQT coincideixen que cal seguir pressionant el govern espanyol perquè les inversions s'executin realment i no es dilueixin en un "cafè per a tothom". "Tarragona és la pedra angular de la logística de l'estat espanyol pel seu posicionament geogràfic." Congrés Internacional sobre Santa Tecla La segona part de l'episodi se centra en la figura de la patrona de Tarragona a través d'una entrevista amb mossèn Josep Maria Gabaldà. La importància del congrés i la recerca • Objectiu científic: El congrés busca allunyar-se de la llegenda per apropar-se a la persona històrica i al seu paper com a evangelitzadora i deixeble de Sant Pau. • Projecció internacional: Amb ponents d'Itàlia, Àustria i els Estats Units, el congrés situa Tarragona com un centre d'estudi del cristianisme primitiu. • Estrena de noves instal·lacions: L'esdeveniment serveix per inaugurar la remodelació de l'edifici del Seminari, que s'obre a la ciutat com un espai de diàleg i cultura.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Tarragona, seu dels Jocs Mediterranis 2017: proclamació i eufòria
Proclamació Històrica a Mersin L'episodi recull el moment culminant del 15 d'octubre de 2011, quan el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM), reunit a Turquia, va anunciar que Tarragona organitzaria els Jocs del 2017. La decisió es va prendre per majoria absoluta des de la primera ronda, amb un resultat ajustat de 36 vots per a Tarragona davant els 34 d'Alexandria (Egipte). Reaccions i Emoció Institucional L'anunci va desfermar una onada d'eufòria tant a la delegació desplaçada a Mersin com als carrers de la ciutat: • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va expressar la seva felicitat visiblement emocionat, destacant que aquest esdeveniment seria un punt d'inflexió per a la ciutat i el seu territori. • El president del COE, Alejandro Blanco, va subratllar la solidesa de la candidatura i el treball coral entre institucions. • Pere Valls, vicepresident de la candidatura, va viure el moment amb una gran càrrega personal, recordant el camí iniciat anys enrere. Impacte i Futur del Projecte Durant el programa, diversos experts i polítics van analitzar què representaria per a la zona: • Dinamització econòmica: En un context de crisi financera, els jocs es veuen com un motor per a la inversió privada i la millora d'infraestructures. • L'estat del territori: Es va destacar la importància de les subseus (Reus, Vilaseca, Salou, etc.) i el paper fonamental dels 4.000 voluntaris que van donar suport al projecte. "Tarragona és avui el centre del món esportiu; hem demostrat que estem preparats com a ciutat, com a territori i com a país." Celebració ciutadana El resum també connecta amb la Rambla Nova, on centenars de tarragonins van celebrar la victòria amb banderes i clàxons, evidenciant l'alta autoestima i la il·lusió col·lectiva pel futur olímpic de la ciutat.