Tots els episodis

62758 episodis disponibles

episodis

31273-31296 de 62758

Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
25'
Balanç i futur de la paràlisi cerebral a Tarragona
Balanç de l'Associació i Projectes de Futur L'entitat ha tancat una temporada marcada pel seu 35è aniversari, mantenint la qualitat assistencial malgrat les dificultats econòmiques. Jaume Marí destaca que, lluny de retirar-se, l'associació aposta per la il·lusió i el creixement: • Signatura d'un acord amb l'Ajuntament de Tarragona per a un nou centre de dia i residència a Bonavista. • Projecte d'un model referent mundial en paràlisi cerebral amb la col·laboració de la Fundació Port Aventura i la URV. • Manteniment de les ràtios de personal i contractació de nous professionals durant el 2012. Impacte de les Retallades en la Llei de la Dependència L'episodi analitza amb preocupació la reforma de la Llei de la Dependència, que ha suposat un retrocés en els drets adquirits. Marí critica que s'hagi prioritzat l'economia per sobre de la dignitat de les persones més vulnerables: Conseqüències del Nou Marc Econòmic • Reducció de prestacions: Les ajudes per als nivells de gran dependència han patit retallades significatives (de 520€ a 442€ en el Nivell 3). • Risc d'exclusió: Moltes persones podrien veure's obligades a quedar-se a casa sense serveis d'autonomia, tornant a models de beneficència ja superats. • Saturació municipal: Els serveis socials de base dels ajuntaments estan desbordats per la falta de recursos estatals. "Ens han canviat el sistema de coordenades i hem de tornar a buscar referències en una nova etapa on gairebé res del passat serveix." Un Missatge d'Esperança Tot i l'escenari complex, es fa una crida a la societat civil i a les entitats per seguir lluitant per l'estat del benestar. L'optimisme de Marí es basa en la capacitat de reinvenció i en la necessitat de prioritzar les persones per sobre de la crisi generada pel sistema financer.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
23'
Balanç de l'ONCE Tarragona i reptes del 2012
Entrevista amb Juani Fuentes: Situació actual de l'ONCE En aquest episodi de l'espai Tothom de Tarragona Ràdio, el periodista Miguel González entrevista Juani Fuentes, delegada de l'ONCE a Tarragona. La conversa se centra en fer un balanç del primer semestre del 2012, un any marcat per la complicat context econòmic i social. Impacte de la crisi i venda de jocs • La crisi econòmica ha afectat les vendes de l'entitat, ja que la ciutadania ha de prioritzar despeses bàsiques. • Malgrat el context, l'ONCE ha repartit premis històrics a Tarragona, com un premi de 4 milions d'euros del Super 11. • Es destaca la introducció de l'Eurojackpot a Espanya, un joc europeu actiu que permet recaptar fons per als compromisos socials de l'organització. Serveis Socials i Integració • L'ONCE no s'atura a l'estiu: continuen els serveis tècnics per a persones que perden la visió i s'organitzen colònies adaptades per a nens i joves al Delta de l'Ebre. • La integració laboral és el gran repte; és cada cop més difícil trobar feina al mercat ordinari per a persones amb discapacitat. "Quan una persona es queda cega i necessita del recolzament dels tècnics per poder posar-se a la societat, això no té vacances." Perspectives de futur i accessibilitat • L'any 2013 serà clau amb la celebració del 75è aniversari de l'ONCE i el 25è de la seva fundació. • A Tarragona ciutat encara queda feina per fer en matèria d'accessibilitat en edificis públics i a la via pública, una tasca que l'entitat continuarà reivindicant davant el Consistori.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
29'
Psicologia i ajust a la discapacitat visual amb Rafael Pallero
L'enfocament psicològic en la discapacitat En aquest episodi especial de comiat de temporada, l'espai Tothom de Tarragona Ràdio entrevista el doctor en psicologia Rafael Pallero, expert en l'atenció a persones amb discapacitat visual des de 1988. La conversa destaca com la psicologia és una eina fonamental per ajudar a normalitzar la vida d'aquest col·lectiu. La importància de la persona per sobre del dèficit Un dels punts clau de la intervenció psicològica moderna és el canvi de paradigma en el llenguatge i el tracte: • Cal prioritzar la condició de persona abans que la seva discapacitat. • L'ús de terminologia adequada és vital; Pallero suggereix parlar de persones amb ceguesa en comptes de "cecs". • El pacient ha d'esdevenir l'element més rellevant del tractament, superant l'antiga visió centrada exclusivament en el professional. El procés d'ajustament i l'accessibilitat L’ajust a la discapacitat no és un camí lineal de fases tancades, sinó un procés continu que depèn de les diferències individuals i de l'entorn: • Estratègies d'afrontament: S'han d'activar cada vegada que l'entorn canvia (com ara quan hi ha obres al carrer). • Accessibilitat universal: Es reivindica que el disseny original de les ciutats i edificis ha de ser per a tothom, evitant el pedaç de les "barreres arquitectòniques". • Acceptació: No es tracta d'acceptar el dèficit com a tal, sinó d'acceptar els efectes i limitacions reals que aquest provoca en la vida diària. Recerca i l'Ansietat: El Projecte Tarragona Es presenta el Projecte Tarragona, una iniciativa de recerca dedicada a crear eines pioneres per als professionals: "L'ansietat cognitiva i fisiològica pot bloquejar l'aprenentatge necessari per a l'autonomia, com l'ús del bastó." • El Cuestionario Tarragona de Ansiedad para Ciegos (CETAC) ajuda a detectar com el nerviosisme impedeix l'aprenentatge de noves habilitats. • El repte social actual continua sent la integració total sense oblidar els fets diferencials que requereixen suports específics.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
59'
El Serrallo: Història i Futur del Barri Mariner
Memòria gràfica i emocional del Serrallo Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio es desplaça al Tinglado 4 del Moll de Costa per cobrir l'exposició "El Serrallo, ahir i avui". A través d'entrevistes amb responsables del Port i veïns carismàtics, es basteix un relat sobre la identitat d'aquest barri mariner. Projectes de futur al Port de Tarragona El president de l'Autoritat Portuària, Josep Andreu, detalla iniciatives claus per a la transformació de la façana marítima: • El Museu del Pescador: Un nou espai que se situarà damunt de la Confraria per dignificar els oficis del mar. • La rehabilitació de l'edifici de La Puda: Es preveu recuperar l'antic teatre i mantenir-hi un ús social i cultural per al barri. • La millora de l'accessibilitat: El somni d'eliminar les vies del tren per integrar definitivament el barri amb la ciutat. "Volem que el Serrallo faci un pas endavant partint de la seva pròpia història, el que el fa un barri simbòlic i entranyable." L'exposició: Tres eixos de vida L'exposició recull més de 1.300 imatges cedides per unes 50 famílies serrallenques. L'espai s'organitza en tres grans àmbits: El Barri: L'evolució urbanística des del 1868 fins a l'actualitat. La Festa: Elements de religiositat i celebració popular com Sant Pere i la Verge del Carme. La Feina: Un homenatge a la duresa de la pesca, des de les remendadores fins als pescadors de bou. Testimonis i tradició Diversos veïns i cronistes, com Josep Maria Sabater, recorden el Serrallo com un "poble dins la ciutat". Es destaca el paper dels renoms (més usats que els cognoms) i la rica gastronomia basada en el romesco i els arrossejats. L'exposició no només preserva la memòria gràfica, sinó que actua com a dinamitzador de l'oferta cultural i turística del Moll de Costa durant l'estiu.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
49'
Els Càmpings de Tarragona: Turisme de Qualitat i Natura
Panorama del Sector del Càmping a Tarragona L'episodi explora la realitat i l'evolució dels set càmpings de Tarragona ciutat, destacant la seva capacitat d'adaptació i la seva funció com a resorts horitzontals. Els responsables dels centres subratllen la importància de l'entorn natural i la col·laboració mitjançant l'associació local per promocionar la ciutat. Valors i Singularitats del Servei • Llibertat i Natura: S'emfatitza que el càmping ofereix un entorn de descans i diversió familiar impossible de trobar en altres tipus d'allotjaments. • Seguretat Infantil: Funciona com un "petit poble" on els nens poden moure's amb autonomia total. • Sostenibilitat: Existeix una gran sensibilitat per la botànica i la preservació de les pinedes i platges. L'Evolució cap al Allotjament de Luxe Els gestors coincideixen que el sector ha canviat radicalment gràcies a: L'auge dels bungalows: Allotjaments amb totes les comoditats (rentavaixelles, TV, aire condicionat) que han atret un públic que abans no anava de càmping. El concepte de Glamping: Ofertes alternatives com els safari lodges que barregen el contacte amb la natura i el luxe. Wellness i Serveis: La introducció de zones de spa, jacuzzis i massatges. "Tota la vida buscant el paradís i resulta que el tenia aquí al costat." Experiències dels Campistes Inclou entrevistes amb diverses famílies que reforcen algunes idees clau: • Fidelitat Generacional: Famílies que porten fins a quatre generacions visitant el mateix càmping. • Turisme de Proximitat: Persones de Reus, Valls o Barcelona que busquen una escapada ràpida a 45 minuts de casa. • Flexibilitat: El càmping permet autorregular la despesa gràcies a la cuina pròpia i l'elecció del tipus de parcel·la o bungalow. Perspectives de futur Malgrat la crisi econòmica del moment, el sector es mostra optimista. L'estada mitjana s'ha situat al voltant dels 6 dies, amb un creixement del client nacional que compensa les baixades en altres sectors turístics.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
50'
Homenatge i comiat a l'Escola Olga Xirinacs
El tancament d'un projecte educatiu singular Aquest programa especial de Tarragona Ràdio recull el testimoni emocional i reivindicatiu de la comunitat educativa de l'escola Olga Xirinacs davant el seu tancament definitiu l'estiu del 2012. Creat el 2007, el centre s'ha distingit per una metodologia innovadora i una implicació familiar sense precedents. Crònica d'un tancament polèmic La decisió de la Generalitat de Catalunya de fusionar-la (o absorbir-la) amb el Col·legi Tarragona va ser rebuda amb una forta oposició. Els punts clau de la disputa van ser: • La falta de transparència en els informes tècnics que justificaven el tancament. • L'incompliment de les promeses de continuïtat fetes pel govern en anys anteriors. • Les crítiques al maltractament administratiu rebut per part dels serveis territorials d'ensenyament. El llegat de la comunitat educativa El resum de l'experiència viscuda per pares, alumnes i mestres destaca per conceptes com la comunitat educativa i l'aprenentatge integral: • Implicació familiar: Els pares no només han estat clients del servei, sinó col·laboradors actius en comissions de biblioteca, solidaritat i comunicació. • Escola Verda: El centre va aconseguir el distintiu de qualitat ambiental en un temps rècord. • Llegat emocional: La directora, Rat Cebrián, defineix l'escola com un somni compartit on el més important ha estat el creixement de les persones. "En aquesta escola no només ens han ensenyat a aprendre, ens han ensenyat a volar, i el saber volar és com anar en bicicleta: no s'oblida mai." Reivindicació política i social Els representants de l'AMPA i les famílies han denunciat durant tot el programa la gestió política de la ciutat de Tarragona, lamentant que els nens hagin estat tractats com a nombres i ràtios en lloc de persones, i criticant la falta de suport real per part de l'alcaldia i els serveis territorials.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
59'
25 anys de l'atemptat d'ETA a Enpetrol (Tarragona)
Reconstrucció de la Nit del 12 de Juny de 1987 Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio recupera el documental Última Hora, produït per Vicente Rubio, que commemora el 25è aniversari de l'atemptat d'ETA contra el rack d'Enpetrol. A través de testimonis de periodistes i talls de veu reals de l'època, es reviu la crònica d'una nit marcada pel pànic col·lectiu i la incertesa. L'Inici de l'Emergència Cap a la mitjanit, una doble explosió a les canonades d'etilè al polígon petroquímic va il·luminar el cel de Tarragona. El que inicialment es va tractar com un accident industrial va desencadenar una evacuació massiva espontània: • Milers de ciutadans van fugir cap a zones com Valls, Barcelona o la platja de la Rabassada. • Les carreteres es van col·lapsar, generant situacions de perill addicional. • La gent abandonava les cases en pijama, sovint separant-se dels seus familiars en la confusió. El Paper Crucial de la Ràdio En una època sense telèfons mòbils ni xarxes socials, la ràdio es va convertir en l'únic cordó umbilical entre l'administració i la població. Emissores com Tarragona Ràdio, Ràdio Cadena i la Cadena SER van modificar la seva programació per convertir-se en un servei públic essencial: • Localització de persones: El programa recull nombroses trucades de familiars que buscaven fills, germans o pares perduts durant la fugida. • Gestió de la informació: Els periodistes havien de transmetre calma malgrat la visió de les flames gegantines i la manca de dades oficials immediates. "La ràdio va ser el vehicle ideal per informar, comunicar i avisar la gent en cas de perill." De l'Accident a la Reivindicació Terrorista Al matí següent, la narrativa va canviar radicalment. El que semblava una fallada tècnica es va confirmar com un atemptat terrorista: • Josep Maldonado, aleshores delegat de la Generalitat, va ser un dels primers a confirmar la troballa d'indicis d'artefactes. • Finalment, l'organització ETA va reivindicar l'acció mitjançant una trucada a Ràdio Cadena. Conseqüències i Seguretat Industrial L'atemptat va marcar un abans i un després en la consciència del risc a Tarragona. Les associacions de veïns van denunciar la falta de coordinació del Pla de Seguretat (PLASEQTA) i la necessitat de millors sistemes d'informació i confinament davant futurs incidents al complex petroquímic.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
53'
Crisi als mitjans i socialització de la pobresa a Tarragona
Anàlisi de la Crisi als Mitjans de Comunicació L'episodi comença amb una entrevista a Ignasi Soler, president de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya. S'analitza com la crisi econòmica ha colpejat durament el sector periodístic al Camp de Tarragona. Impacte en l'ecosistema mediàtic local • El sector de la comunicació a Tarragona ja era estructuralment feble abans del 2008. • S'ha produït un tancament significatiu de mitjans com Ona Valls, Onda Rambla, Canal Català i l'edició local d'El Punt. • Es calcula que s'han perdut més del 15% dels llocs de feina directes en l'últim any i mig. El periodisme com a servei públic essencial Soler defensa que la informació no és una mercaderia qualsevol: "La informació no la podem anar a comprar a la Xina; si desapareixen els mitjans locals, com sabrem què fa l'alcalde o com anirem a votar?" • El finançament basat exclusivament en la publicitat ha col·lapsat, reduint-se a la meitat en pocs anys. • Existeix el perill que la informació de proximitat sigui substituïda per continguts fets des de Barcelona o Madrid, perdent la capacitat de debat territorial. La Socialització de la Pobresa a Espanya La segona part de l'episodi compta amb Àngel Belzunegui, professor de Sociologia de la URV, per presentar l'estudi "Socialización de la pobreza en España". Nous perfils de pobresa La crisi ha estès la precarietat a capes socials que abans es consideraven protegides: • Joves amb estudis superiors: Viuen en llars unipersonals amb remuneracions baixíssimes que no els permeten superar el llindar de la pobresa. • Homes d'entre 35 i 50 anys: Pares de família que han perdut la feina i tenen grans dificultats per a la reinserció laboral. • Pobresa infantil: Un fenomen incrementat per l'empobriment dels progenitors (pobresa sobrevinguda). Perspectives i Cohesió Social • La taxa de pobresa a Espanya es manté estructuralment alta, fins i tot en èpoques de bonança (entorn del 18-20%). • Belzunegui adverteix que la trencadissa de la cohesió social és el risc més gran, citant indicadors preocupants com l'augment de suïcidis en homes en edat laboral. • Es destaca la importància de les transferències socials (com a Finlàndia) per reduir dràsticament aquestes taxes.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
58'
El millor de la temporada: Ballesteros i Cadiach
Balanç Polític i Econòmic de Tarragona L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros analitza el primer any del seu segon mandat (2011-2012), un període fortament marcat per la crisi econòmica i la necessitat de pactes en un govern sense majoria absoluta. Gestió Municipal i Projectes Clau • Austeritat sense retallades socials: Es reafirma un pla econòmic a 10 anys que prioritza els serveis socials i l'educació, buscant l'eficiència mitjançant la fusió d'empreses municipals. • Implantació d'IKEA: Es confirma que el projecte a Tarragona és sòlid i que s'ha trobat la fórmula urbanística per tirar-lo endavant sense dependre del consens del 100% dels propietaris. • Infraestructures Estratègiques: L'alcalde defensa el Tercer Fil ferroviari com una solució provisional però urgent per no perdre competitivitat industrial davant Barcelona o València. • Jocs Mediterranis 2017: Es presenta com el gran motor d'il·lusió i transformació per a la ciutat de cara al futur. El Mercat Central i la Tabacalera • El finançament del Mercat Central està garantit, tot i que es busquen nous models de gestió que incloguin restauració i horaris adaptats. • L'obertura dels jardins de la Tabacalera i la creació d'un Consorci per al Patrimoni Mundial amb la Generalitat i l'Estat són prioritats immediates. "Tarragona és més vista en positiu fora del nostre terme municipal que de portes endins; tenim una certa tendència a l'autoflagellació." L'Èxit de l'Alpinisme Tarragoní L'alpinista Òscar Cadiach visita l'estudi després d'una fita històrica: completar l'ascens a l'Annapurna i el Dhaulagiri en menys de tres setmanes. El Repte dels 14 Vuitmils • Recuperació i preparació: Cadiach destaca la importància de tornar a casa, al costat del mar, per recuperar-se físicament després de perdre pes i energia a l'Himàlaia. • Estratègia al Dhaulagiri: Explica com van haver d'obrir traça ells sols i muntar un quart camp d'altura per assegurar el cim a causa del fred extrem d'aquella temporada. • Properes expedicions: Amb 10 de 14 vuitmils ja assolits, l'alpinista prepara la seva marxa al Pakistan per intentar el Broad Peak i el mític K2. Psicologia de l'Alçada • Segons Cadiach, muntanyes com l'Annapurna requereixen més fortalesa mental que física a causa del perill constant d'allaus i la pressió psicològica que fa que molts expedicionaris abandonin.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
56'
Especial Tàrraco Viva: Reconstrucció Històrica a Tarragona
El Festival Tàrraco Viva i la seva Coordinació En aquesta edició especial de Tarragona Ràdio, el coordinador Magí Seritjol detalla els preparatius i l'arrencada del festival. Es destaca la participació de més de 2.000 escolars i l'impacte mediàtic que ha atret públic de tota Catalunya. Novetats i Accessibilitat • Implementació de TàrracoTicket per a la venda online. • Èmfasi en les activitats gratuïtes i tallers familiars al Camp de Mart i Jardins de Saavedra. • Cicle de conferències amb acadèmics sobre temes com els hooligans de l'antiguitat i la ciutadania romana de Caracalla. Grups de Reconstrucció i Divulgació El cor del festival l'integren diversos grups locals que cerquen el rigor històric en les seves representacions: Projecte Fènix i Legio Prima Germànica • Projecte Fènix: Recreació d'una sessió del Senat Romà i l'explicació de la Pompa Triumphalis (desfilada del triomf). • Legio Prima Germànica: Centrats en el segle IV d.C. (època tardorromana), realitzen activitats a l'aqüeducte de les Ferreres sobre espionatge i control de camins. Nèmesis, Taleia i Sant Fructuós • Nèmesis: Divulgació de la vida quotidiana, incloent la justícia romana, el vestuari com a marcador d'estatus i els jocs de gladiadors nocturns a l'amfiteatre. • Taleia: Estrena del grup de música romana Carmina Canere i recreació de rutes sobre la prostitució i la medicina antiga. • Associació Cultural Sant Fructuós: Reconstrucció iconogràfica a partir del Sarcòfag de Betesda i funerals paleocristians. "Nosaltres som els continuadors d'allò; el nostre ADN social i cultural ve d'allà." Un Model d'Èxit i Indústria Cultural El festival ha creat una marca pròpia a nivell europeu, mobilitzant prop de 1.000 persones en tasques de reconstrucció. Es discuteix la creació d'una possible infraestructura fixa de divulgació o parc arqueològic per mantenir l'activitat durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
59'
Immigració i Actualitat del Port de Tarragona
L'impacte de la crisi en el col·lectiu immigrant L'entrevista amb Jordi Gené, coordinador d'AMIC-UGT, exposa la crua realitat dels nouvinguts a la demarcació de Tarragona durant el 2012. La crisi econòmica ha colpejat amb especial duresa aquest col·lectiu per la seva vulnerabilitat administrativa i laboral. Precarietat laboral i el risc d'irregularitat • La pèrdua de la feina no només implica la falta d'ingressos, sinó que impedeix la renovació de l'autorització de residència, fent que moltes persones retornin a una situació d'irregularitat administrativa. • Es destaca que el 90% dels casos d'arrelament actuals són de persones que prèviament tenien papers i els han perdut. • La majoria d'usuaris porten més de 10 anys a Catalunya, per la qual cosa ja estan plenament arrelats. Drets socials i el discurs del por "Atacar els drets que qualsevol persona té pel fet de ser-ho és d'una gravetat absoluta que ens acosta a discursos racistes." • Es denuncia la possible retirada de la targeta sanitària per a immigrants irregulars, fet que podria col·lapsar els serveis d'urgències. • Jordi Gené alerta sobre l'augment de la xenofòbia, alimentada per discursos demagògics que culpen els immigrants de la crisi dels serveis públics. El Port de Tarragona com a motor econòmic En la segona part, Josep Andreu, president de l'Autoritat Portuària, presenta dades optimistes en un context econòmic general negatiu. Projectes estratègics i infraestructures • El Port ha passat a ser el quart port d'Espanya en volum de mercaderies, amb un creixement del 38% al primer trimestre del 2012. • S'estan desenvolupant l'ampliació del Moll de la Química i la nova estació intermodal per potenciar el tràfic de contenidors. • Respecte al tercer fil ferroviari, Andreu reafirma que el Ministeri de Foment aposta pel traçat de costa (sobre la xarxa existent) degut a la falta de fons per a solucions a llarg termini com la via de Reus. Vibrant activitat cultural al Serrallo • Es projecta la creació d'un Museu del Pescador a l'àtic de la nova Confraria. • L'Autoritat Portuària ha adquirit l'emblemàtic edifici de La Puda per salvar-lo de l'especulació immobiliària i convertir-lo en un centre d'oficines culturals i espais socials per al barri.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
51'
Càritas Tarragona i la política municipal amb Joan Besora
Caràcter Social: La Tasca de Càritas a Tarragona L'episodi dedica una part fonamental a analitzar l'impacte de la crisi econòmica a Tarragona a través de l'experiència de Càritas Interparroquial. El seu director, Jordi Borràs, detalla com l'entitat ha hagut de multiplicar esforços davant l'augment de la precarietat. Impacte de la Crisi i Nous Perfils • S'ha produït un increment significatiu de famílies ateses, passant de mil l'any 2010 a unes 1.300 famílies el 2011. • El perfil d'usuari ha evolucionat: tot i que la immigració segueix sent un col·lectiu important, hi ha un clar augment de persones autòctones que demanen ajuda per primer cop. • Les necessitats principals se centren en aliments, roba i habitatge, especialment per la dificultat de pagar lloguers i hipoteques. Projectes i Coordinació • El projecte Cafè i Caliu s'ha consolidat com un espai clau per a persones sense sostre, servint fins a 100 esmorzars diaris. • La coordinació entre les 14 parròquies de la ciutat i els serveis socials és bàsica per optimitzar recursos. • Borràs destaca que l'ajuda material ha de ser només una excusa per a l'objectiu real: l'acompanyament personal per ajudar l'individu a sortir de la seva situació. "L'esmorzar és l'excusa perquè vinguin i comenci aquest acompanyament, perquè s'adonin que se n'han de sortir ells mateixos però que nosaltres els acompanyem." Política Local: Nova Etapa a CDC Tarragona La segona part de l'episodi se centra en una entrevista a Joan Besora, nou president local de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Tarragona, en un moment de reestructuració interna. Repte de Renovació i Cohesió • Besora assumeix el càrrec amb l'objectiu de recuperar la confiança ciutadana després de resultats electorals decebedors. • El seu full de ruta es basa en la cohesió interna del partit i el suport al grup municipal liderat per Victoria Forns. • Destaca la importància d'arribar al 2015 amb un missatge renovador i positiu, fugint del pessimisme instal·lat per la crisi. Estratègia Municipal i Aliances • Es planteja una oposició constructiva al govern en minoria del PSC (alcalde Ballesteros). • Besora es mostra obert a aliances puntuals sempre que siguin beneficioses per a la ciutat i consensuades amb la militància. • Es reivindica la feina feta històricament pel partit a la ciutat durant els 18 anys d'alcaldia de Joan Miquel Nadal.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
59'
Especial Sant Jordi: Autors i Llibres a Tarragona
Compilació d'Escriptors i Novetats Literàries Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio recull moments destacats de la diada de Sant Jordi, on diversos autors locals i editors presenten les seves darreres obres des de la Rambla Nova. Humor, Història i Solidaritat • Andreu Faró i el col·lectiu de dibuixants presenten En foteu-vos-en, humor indignat, una obra gràfica que critica la situació social actual amb finalitats benèfiques per a la Fundació Arrels. • Xavier Maimó s'endinsa en la novel·la històrica amb Servi de Semma, una ficció fidelment contextualitzada a la Tàrraco del segle I que neix d'una llegenda local. Esports i Literatura de Proximitat • Enric Pujol destaca la importància del llibre commemoratiu dels 125 anys del Nàstic, descrit com el recull estadístic més complet de l'estat espanyol sobre un club de futbol. • Joan Giné Masdeu presenta Un sojorn a Baden-Baden, un llibre de relats moderns que exploren la identitat catalana, la solitud i el vincle amb la terra des d'una vessant estètica. "El poeta és un endevinari de la paraula i això es nota en el llibre, que té un cert to literari." Teatre Didàctic i l'Ofici de l'Editor • Vicenç Cañón introdueix Teatre per a nens i no tan nens, una eina didàctica amb guions actualitzats per a escoles, cercant un ritme similar al de les sèries de televisió. • Alfred Arola, d'Arola Editors, repassa la tasca editorial a Tarragona, destacant títols com El Efecto Starlux de Juan Ballester, una novel·la complexa i politemàtica que requereix un lector compromès. • La indústria editorial local aposta fort per la cultura popular, la poesia de Joan Brossa i les edicions bilingües per a infants.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
57'
Especial Sant Jordi 2012: Autors i Lletres a Tarragona
Sant Jordi a la Rambla Nova de Tarragona Aquest episodi de El millor de la temporada recull les entrevistes realitzades durant la diada de Sant Jordi del 2012. Des d'un estudi mòbil a la Rambla Nova, diversos escriptors i personalitats del món cultural tarragoní comparteixen les seves novetats editorials i reflexionen sobre el panorama literari actual. Gastronomia, Bars i Història • Julio Ricardo Trigo presenta dues obres: Fogons de Tàrraco, un estudi sobre la cuina romana derivat de la seva investigació per a novel·la històrica, i El port del nou món, ambientada a la Barcelona del segle XV. • Juan González Soto coordina Un bar de contes, un llibre col·lectiu on 24 autors narren ficcions situades en bars emblemàtics de Tarragona, alguns dels quals ja han desaparegut. Veus Consuades i Premis Literaris • Olga Xirinax comenta la seva novel·la La inundació, una obra de sentiments amb tocs confidencials que utilitza la riuada de Rubí de 1962 com a rerefons. L'autora reflexiona sobre l'envelliment i el dret a desaparèixer. • Joan Caballé, coordinador dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, analitza el canvi de dates del certamen i l'aposta per nous valors com Berta Noy (Premi Pin i Soler). Ficcions Esportives i Relats Breus • Frederic Porta debuta en la ficció amb Contes del Can Vell, narracions que bateguen al ritme de la història del Nàstic de Tarragona. • Jordi Tiñena presenta El gos suïcida, la seva desena novel·la, una història de domini personal ambientada a la Provença. • Gustavo Hernández tanca el programa amb La cua de les sirenes, un recull de microrelats que exploren el misteri de la quotidianitat i el món femení. "La vida és una venjança refinada amb resultat de mort." — Olga Xirinax
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
48'
Gastronomia a Tarragona: El futur del Quim Quima
Tancament de temporada i visió del sector En aquesta última entrega de l'espai de cuina abans de les vacances d'agost, el programa es trasllada al restaurant Quim Quima, situat al carrer de les Coques de Tarragona. El seu responsable, Francesc Lledó, actua com a amfitrió en una jornada que serveix per analitzar l'estat actual de la restauració a la ciutat i presentar la nova associació Tarragona Gastronòmica. La unió del sector a Tarragona L'episodi compta amb la participació de representants clau de les tres potes que formen la nova plataforma gastronòmica de la ciutat: • Matías Leandro: President de l'Associació de Restauradors i Comerços del Serrallo (ARCS). • Carles Sagarra: Representant de l'associació Tarragona Gust. • Francesc Lledó: En representació de l'Associació de Restaurants de la Part Alta (ARPA). L'objectiu principal d'aquesta unió és consolidar una marca gastronòmica forta per a Tarragona, superant localismes i competint amb altres destinacions consolidades com Cambrils. Turisme i adaptació al mercat Els convidats debaten sobre el canvi en el perfil del client i la situació econòmica actual: • Perfil del turista: Es destaca el turista francès com un client que valora la cultura del vi i el producte local, a diferència d'altres perfils més basats en l'alimentació ràpida. • L'aposta per les terrasses: L'estiu marca una tendència clara cap als espais exteriors i el consum de tapes i muntadits, buscant experiències més fresques i informals. • Nova realitat econòmica: Els restauradors coincideixen que no estan davant d'una crisi passatgera, sinó d'un canvi de model que obliga a racionalitzar preus i oferir productes de proximitat (quilòmetre zero). "Hem de fer veure que a Tarragona s'hi menja bé, que sigui un destí gastronòmic per si mateix." El producte: El Romesco i el Peix Es posa un èmfasi especial en el Romesco com a plat identitari. Pròximament se celebraran les Jornades del Romesco, que aquest any s'obren a tota la ciutat per primer cop. També es discuteix la problemàtica del sector pesquer al Serrallo, amb la disminució de barques i les quotes de pesca que afecten la disponibilitat de producte salvatge. Interior del Quim Quima: Tecnologia i Tradició El programa acaba amb una visita guiada pel restaurant, on es detallen aspectes de disseny i cuina: • Disseny amb carinyo: L'ús de fusta de pins pinyoners de la pròpia família i una col·lecció de més de 100 cafeteres antigues. • Tecnificació de la cuina: Francesc Lledó explica com utilitzen la cocció al buit i l'abatidor de temperatura per recuperar la cuina tradicional de l'àvia (el xup-xup) però amb precisió d'enginyeria. • L'espai estrella: El jardí interior amb palmeres, un oasi de frescor al cor de la Part Alta.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
24'
L'art urbà a Tarragona: El món dels escriptors de grafiti
Introducció a la cultura del grafiti En aquest episodi de l'Espai Cruïlla de Tarragona Ràdio, s'explora profundament l'univers del grafiti amb els artistes Isaac Muñoz (Orion Leim) i Christian Domènech. Ambdós comparteixen la seva visió sobre una disciplina que ha transcendit els seus orígens marginals per convertir-se en una forma de vida professional. Origen i Identitat • El grafiti neix als suburbis dels Estats Units com una eina d'expressió per a joves que se sentien invisibles per a la societat. • L'essència principal es manté: una afirmació de la identitat individual mitjançant el missatge > "Jo estic aquí, soc algú". • Es produeix una distinció clara entre la pintada política i el grafiti artístic, vinculat tradicionalment a la cultura hip-hop. Terminologia i Professionalització • Els convidats reivindiquen el terme escriptors (writers) en lloc de grafiters, posant èmfasi en el fet que la base del seu art és l'escriptura del nom. • Evolució d'estils: Des del wild style clàssic (lletres amb molta força) fins a elements més il·lustratius i personatges. • Tot i que molts van començar de forma autodidacta com a "nois de carrer", actualment hi ha una major integració amb els estudis de Belles Arts. El Grafiti a Tarragona: Reptes i Infraestructures Els artistes expressen una visió crítica sobre la situació actual a la ciutat, malgrat l'existència de projectes institucionals. Problemàtiques Locals • Manca d'espais permanents: Critiquen que només hi hagi projectes puntuals (una vegada a l'any), cosa que obliga els joves a arriscar-se a multes per poder practicar. • Efimeritat i respecte: Es comenta el cas de murals d'artistes internacionals a la Rambla Vella que han estat esborrats per l'administració, un fet que consideren un cop dur a la cultura contemporània. • La necessitat de canallitzar el talent local per evitar que els joves passin de ser considerats "gamberros" a artistes reconeguts sense suport públic. Presència en la Ciutat • Es poden trobar obres d'aquests autors en espais com el carrer Ixart, l'espai La Palmera, el riu Francolí i fins i tot en encàrrecs privats com la façana d'Arola Editors al polígon Entre Vies. Una forma de vida Per als convidats, la cultura no és un complement, sinó el seu eix vital: • Obsessió positiva: La necessitat constant de pintar i la recerca de l'autosuperació diària. • Valors: El grafiti aporta uns valors de respecte i convivència essencials per a la vida en societat. • El grafiti es defineix com l'art del segle XXI: un art gratuït i accessible per a tothom, a diferència dels museus convencionals.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
40'
Festival d'Estiu: Els Amics de les Arts i Concha Velasco
Esdeveniments Destacats del Festival d'Estiu L'episodi d'avui se centra en la programació del Festival d'Estiu de Tarragona (ETC) al Camp de Mart, amb especial èmfasi en les actuacions de Concha Velasco i Els Amics de les Arts. El coordinador Jordi Gilabert destaca la importància de l'escenari com un element de motivació per als artistes, gràcies a la seva morfologia grecollatina i la proximitat amb el públic. Els Amics de les Arts: 'Espècies per catalogar' El grup actua aquest dissabte presentant el seu tercer disc. En una entrevista amb l'Eduard Costa, es discuteixen diversos punts clau: • La connexió digital: El grup manté una relació constant amb els seus seguidors a través de les xarxes socials i el seu blog, cosa que genera una alta fidelitat. • El repertori adaptable: Tot i que se centren en el nou disc, el grup recupera temes com 4-3-3 degut a la insistència dels fans i adapta els arranjaments per al directe (com en el cas de Carnaval). • L'experiència del directe: Segons Costa, el component de comunió amb el públic és impossible d'enllaunar en un disc d'estudi. Concha Velasco: Una trajectòria de 50 anys L'actriu presenta l'espectacle Yo lo que quiero es bailar, dirigit per Josep Maria Pou. Es destaca: • Un repàs personal de la seva carrera i del paper de la dona durant les últimes dècades. • La presència de músics en directe, entre ells el tarragoní Roger Conesa (Roger Benet). • L'autenticitat i la simpatia natural de l'actriu com a claus del seu èxit continuat. Balanç del QS Claustre i properes cites "El seminari reformat ha estat un encert per fer-hi concerts acústics i propers." Es fa una valoració positiva del cicle de concerts al Seminari de Tarragona, destacant la sonoritat delicada i l'entorn patrimonial. Finalment, s'anuncia la propera gran cita internacional: l'actuació de l'Orquesta Buena Vista Social Club amb Omara Portuondo.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
22'
Restauració fluvial i inclusió amb l'Associació Aurora
Projecte a la Riera de la Selva L'episodi se centra en el conveni signat entre la Diputació de Tarragona, l'Obra Social "la Caixa" i l'Associació Aurora. Aquesta iniciativa permetrà que una vintena de persones en risc d'exclusió social o amb discapacitat mental treballin en la restauració ambiental de la Riera de la Selva al seu pas per Vilallonga del Camp. Vessant Social i Professionalització Els convidats, Jaume Santos i Héctor Hernández, subratllen que aquests treballs no són merament assistencials, sinó que es duen a terme amb un rigor tècnic professional: Integració laboral: L'equip està format per oficials i peons que reben formació en tasques forestals i de jardineria. Beneficis terapèutics: El contacte directe amb el medi natural ajuda a millorar aspectes psicopatològics dels participants. Visibilitat: Treballar a l'aire lliure permet que la ciutadania vegi i valori la qualitat de la seva feina, trencant estigmes. "Hem de desmitificar que aquest treball, pel fet de ser fet per persones amb discapacitat, sigui diferent; estem al mateix nivell tècnic que qualsevol altra empresa." Balanç de Temporada i Voluntariat L'entitat fa un balanç positiu malgrat el context econòmic de retallades. Destaquen l'èxit de les jornades de voluntariat, com la recent plantada al Parc del Francolí que va reunir 450 persones, i avancen futurs projectes: Recuperació de dunes a la Platja Llarga de Tarragona el proper 20 d'octubre. Continuïtat dels manteniments durant l'estiu. Consolidació de l'associació com un referent en la custòdia del territory i la gestió ambiental inclusiva.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
22'
Cartellera i novetats cinèfiles: De Madagascar a Prometeus
Actualitat Cinematogràfica i Estrenes En aquest repàs a la cartellera, s'analitzen les propostes de les sales Ocine de les Gavarres, destacant la convivència entre el cinema familiar i les propostes d'autor. Les estrenes destacades Madagascar 3: De marxa per Europa: Es destaca que la pel·lícula manté l'essència del cartoon i el ritme de la saga. És una opció molt recomanable per a públic infantil i adult, especialment en format 3D. Skylab: Una comèdia francesa dirigida per Julie Delpy que retrata tres generacions d'una família en un cap de setmana de 1979. Impàvido: Un film de Carlos Therón que compta amb la participació curiosa de Nacho Vidal en un paper de dolent, seguint un estil que recorda el de Guy Ritchie. Debat sobre el cinema fantàstic i les sagues El col·laborador David expressa la seva ansietat i expectació davant l'arribada de Prometeus de Ridley Scott. Durant la conversa, s'analitza l'estat actual del cinema de gènere: Batman: The Dark Knight Rises: Es critica que la pel·lícula és massa discursiva i redundant en les explicacions, situant-la un graó per sota de la seva predecessora, tot i ser un espectacle visual imprescindible per a la pantalla gran. Alien, el vuitè passatger: Es defineix com una pel·lícula fundacional i perfecta, que encara avui supera tecnològicament a moltes produccions actuals pel seu ús mil·limètric de la foscor i el misteri. "Alien és una pel·lícula que és perfecta, no li sobra ni li manca cap element." El futur de l'exhibició i la cultura Es tanca l'espai amb una reflexió crítica sobre l'augment de l'IVA cultural i com això pot convertir l'anar al cinema en un acte prohibitiu. També es mencionen futures estrenes esperades com Brave de Pixar o Tadeu Jones.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
35'
Les Regions i la Degustació del Whisky amb Francesc Lledó
Exploració del Món del Whisky: Varietats i Regions En aquesta segona part de l'espai de cuina de Tarragona Ràdio, el col·laborador Francesc Lledó del restaurant Quim Quima aprofundeix en les complexitats del whisky, centrant-se en les denominacions d'origen escoceses i les tècniques de servei. Les Diferents Famílies del Whisky • Bourbon: Provinent dels Estats Units, elaborat principalment amb moresc (blat de moro) i madurat en botes de roure americà. • Whisky Irlandès: Una barreja d'ordi i moresc que destaca per les seves notes dolces i acaramelades, ideal per acompanyar el cafè. • Blends vs Maltes: Repàs a l'ús de l'ordi en els maltes i la combinació de diversos cereals en els combinats o blends. Regions de Producció a Escòcia L'expert detalla les sis zones clau que defineixen el caràcter del destil·lat: • Les Illes (Islands i Islay): Caracteritzades per notes salines i iodades a causa de la proximitat al mar. La zona d'Islay és especialment coneguda per l'ús intens de la turba, que aporta un sabor fumat molt potent. • Lowlands (Terres Baixes): Ofereixen whiskys més suaus, florals i herbacis, ideals per a l'estiu. • Highlands (Terres Altes) i Speyside: Considerades el cor de la producció, on es busquen els productes més equilibrats amb clares notes de cereal i galeta. • Campbeltown: Una petita península amb un caràcter marí i iodat molt marcat. L'Art de la Degustació • La temperatura ideal: S'estableix entre els 15 i 18 graus. Un whisky massa calent accentua l'alcohol i crema el nas, mentre que un de massa fred perd aromes. • La importància de la copa: Es recomana l'ús d'una copa de tipus tulipa o, en el seu defecte, un got de xupito alt i prim, per evitar l'evaporació excessiva de l'alcohol que amaga els matisos. • L'edat i el color: No sempre un whisky més vell és millor; sovint a partir dels 8-10 anys ja es troben punts excel·lents. El color moltes vegades és fruit del caramel afegit per equilibrar el producte. "Val més consumir poc i bo; una copeta ben servida i disfrutar-la plenament glob a glob." Per acabar, s'aconsella l'anomenat Cask Strength (directe de la bota sense diluir) per a paladars experimentats que busquen la màxima potència aromàtica.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
29'
Cultura Popular a Tarragona: Castells i Tradició
Diàleg sobre la Salut de la Cultura Popular En aquest episodi del programa Cruïlles, s'analitza profundament l'estat actual de la cultura popular i tradicional, especialment a la ciutat de Tarragona. Els convidats, Pep Bargalló i Xavier Rivera, coincideixen que la salut d'aquestes tradicions és excel·lent i que Tarragona exerceix com a capital real de la cultura popular catalana durant bona part de l'any. L'Expansió del Model Festiu del Camp de Tarragona Es discuteix com el model festiu basat en el Seguici Popular, nascut al Camp de Tarragona i el Penedès, s'ha estès per tot Catalunya, arribant fins i tot a Barcelona i Berga. • La recuperació de la democràcia va ser el motor clau per a la revitalització d'aquestes festes. • El concepte de Correfoc va néixer com una invenció moderna que la societat ha adoptat ràpidament com a tradició ancestral. • La participació ciutadana és el pilar fonamental que garanteix l'èxit de les festes tarragonines, per sobre dels grans cartells comercials. Tarragona com a Capital Castellera El debat destaca la importància del fet casteller com a element transversal: • Es fonamenta en tres pilars: la tradició històrica, la modernitat i la potència de les colles locals. • A diferència d'altres llocs, a Tarragona els castells són presents en gairebé tot el calendari festiu anual. • Existeix una simbiosi perfecta entre els castellers i la resta del seguici; molts participants canvien de rol segons l'acte. Els Balls Parlats i la Sàtira Social Es dedica un espai rellevant als balls parlats, especialment a l'èxit de Dames i Vells: "El ball parlat segueix sent una sàtira contra els elements de poder, un gran mirall per a la societat on personatges anònims critiquen el que tots patim." • La mètrica és fonamental: s'utilitzen versos heptasíl·labs per facilitar la memorització i garantir que el text sigui breu, enginyós i directe. • S'aposta pel rigor lingüístic, evitant rimes fàcils en infinitiu per mantenir la qualitat literària del carrer. Conclusions i Projecció Exterior Finalment, es reflexiona sobre la necessitat d'exportar el model de Santa Tecla més enllà del territori català, reivindicant que aquest model d'èxit va néixer a Tarragona. La cultura no és només un acte festiu, sinó una forma de viure i transformar el dia a dia dels ciutadans.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
15'
Lectures Calentes i Cultura de Carrer a La Palmera
Lectures Calentes d'Estiu a l'Espai La Palmera Aquest episodi de l'Espai La Palmera presenta la col·laboració entre l'Àrea Municipal de Joventut de l'Ajuntament de Tarragona i l'Escola de Lletres de Tarragona. L'acte central és la celebració de les Lectures Calentes d'Estiu, un recital que combina literatura, erotisme i temàtica estiuenca. Detalls de l'activitat de l'Escola de Lletres: Temàtica: Els textos giren al voltant de l'estiu, la calor, el mar i l'erotisme, jugant sovint amb l'ambigüitat i el doble sentit. Participants: Unes 10 persones, incloent-hi alumnes dels tallers d'escriptura creativa i membres veterans de l'escola. Objectius: Donar visibilitat als treballs realitzats durant el curs i oferir una plataforma per a joves que debuten en la lectura pública. Metodologia: L'escola treballa els eixos de dir, llegir i escriure, acompanyant els escriptors novells en el procés de creació i recitació. "No només es tracta de descobrir la ciutat a nivell literari, sinó també de mostrar els seus treballs en aquesta aposta atrevida." Programació Cultural de la Setmana L'espai també repassa la cartellera de Cultura de Carrer per als propers dies: Dimarts: Actuacions musicals dels grups novells Pistol, Plis i Ivory. Dimecres: Cinema a la fresca amb la projecció de Retratos d'un mar de mentires, dins d'un cicle sobre el conflicte a Colòmbia. Dijous: A més de les lectures, actuació acústica de Sud Tango amb guitarra i flauta. Cap de setmana: Concerts de grups amb projecció com Obeses, Don Simón y Telefunken, Esperit i Pulpo Pop.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
37'
Festival d'Estiu: Pat Metheny i Concha Velasco
Balanç del Festival d'Estiu de Tarragona i Avançament Teatral En aquesta edició del programa, es repassen els esdeveniments recents del Festival d'Estiu de Tarragona (ETC) i es presenta un dels plats forts de la programació teatral amb la participació especial del músic tarragoní Roger Conesa. Crítica dels Concerts Recents • Pat Metheny Unity Band: Es destaca l'excel·lència del concert del guitarrista nord-americà, que va oferir una actuació única a Catalunya. El músic Roger Conesa qualifica l'espectacle d'excel·lent, destacant la capacitat d'experimentació de Metheny amb la guitarra picasiana i el sistema Orchestrion, on controla instruments reals mitjançant pedals midi. • Banda Unió Musical de Tarragona: El coordinador Jordi Giramé subratlla l'èxit de la banda sinfònica amb un repertori contemporani que va trencar els esquemes tradicionals de les bandes de música, incloent elements visuals i una posada en escena dinàmica. Concha Velasco: "Jo lo que quiero es bailar" L'espai se centra en l'espectacle que l'actriu Concha Velasco portarà al Camp de Mar el proper 3 d'agost. No es tracta d'un musical convencional, sinó d'un one woman show dirigit per Josep Maria Pou. • Estructura de l'obra: Un recorregut pels 50 anys de trajectòria de l'actriu dividit en cinc blocs, on es barreja el monòleg vital amb fragments musicals i anècdotes professionals. • El paper dels músics: A diferència de moltes obres, els quatre músics (incloent-hi el Roger Conesa) estan presents a l'escenari, interactuen amb l'actriu i fins i tot tenen petites intervencions textuals. "És una reflexió sobre l'ofici de l'actor, sobre com se sent el comportament i la relació amb el públic." Talent Local i Futur Es posa en valor el talent de Roger Conesa, que compagina aquesta gira estatal amb el seu projecte personal Roger Benet i els Oximorònics. L'experiència de girar amb una icona com Velasco s'ha descrit com a humanament enriquidora i professionalment única en el context actual del sector cultural.
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
10 de gen. del 2013
25'
Camps de treball: Educació i compromís social a Tarragona
Presentació de l'experiència educativa En aquesta edició del programa, coneixem el projecte Caixa d'Eines per a Joves Educadors, un camp de treball organitzat per la Fundació Casa l’Amic. Aquest projecte acull joves d'entre 14 i 17 anys de tot Catalunya amb l'objectiu de formar-los en l'àmbit de l'educació en el lleure i l'acció social. Estructura i activitats del camp Durant quinze dies, els participants s'allotgen a l'escola del barri de Riuclar de Tarragona i s'organitzen de manera comunitària per a les tasques de manteniment i alimentació. Les activitats principals inclouen: • Suport en casals d'estiu: Col·laboració directa a Camp Clar amb infants de 4 a 12 anys. • Inclusió i discapacitat: Treball diari amb la Fundació Estela i col·laboracions amb La Muntanyeta. • Formació complementària: Tallers de llengua de signes, teràpia amb gossos i intervenció comunitària. • Oci i vida de barri: Implicació en les festes de Riuclar i organització de gincames i jocs. Testimonis i motivacions dels joves L'episodi compta amb la participació de vuit noies que expliquen les seves realitats i el perquè de la seva participació: - Vocació professional: Moltes d'elles, com la Laura o la Sara, ja tenen clar que volen ser educadores o psicòlogues infantils. - Creixement personal: S'emfatitza el valor d'ajudar els altres i el creixement que suposa sortir de la zona de confort. - Convivència: La riquesa de conèixer gent de punts tan diversos com Banyoles, Navarcles, Barcelona o Vilanova de Bellpuig. "Volem obrir una finestreta i que es puguin construir la seva pròpia caixa d'eines perquè es vinculin a la comunitat en clau de transformació." Impacte comunitari i futur El director de la fundació, Jordi Collado, destaca que el projecte busca canviar la imatge negativa del col·lectiu jove i demostrar que estan disposats a col·laborar i transformar la realitat més propera. L'èxit d'edicions anteriors es confirma amb participants que, un cop acabat el camp, demanen continuar vinculats com a voluntaris en entitats socials.