El Significat Espiritual de la Setmana Santa L'episodi d'avui del programa Porta l'Esperança se centra a analitzar la Setmana Santa des d'una perspectiva bíblica i protestant, allunyant-se de les tradicions purament socials per focalitzar-se en el missatge de salvació. Relat Històric i Bíblic Es repassen els esdeveniments clau de la Passió de Crist segons les escriptures: • El judici davant Pilat i la pressió social per a la crucifixió. • El significat de la mort indigna en la creu usada per l'Imperi Romà. • La ressurrecció al tercer dia i la posterior ascensió de Jesús. Conceptes Fonamentals de la Fe El programa destaca que la mort de Crist no va ser un fracàs humà, sinó un acte amb un propòsit triple: 1. Substitutiu: Jesús pren el lloc que mereixia l'home. 2. Expiatori: Per al perdó radical dels pecats. 3. Redemptor: Per rescatar la humanitat d'una condemnació eterna. "Déu ha donat prova de l'amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors." (Romans 5:8) Crítica a la Religiositat de Façana Es discuteix com la societat actual ha convertit aquestes dates en una festa social o cultural. Els locutors emfatitzen que les penitències físiques o els sacrificis personals no tenen valor per a la salvació, ja que només Déu pot perdonar. Les bones obres han de ser una conseqüència de la fe, no un mitjà per aconseguir-la. La Importància de la Ressurrecció Es conclou que sense la ressurrecció la fe cristiana seria buida. La diferència de Jesús respecte a altres líders històrics o religiosos és el fet d'estar viu, oferint una relació personal i real en l'actualitat.
Reflexions bíbliques sobre el sofriment i la natura L'episodi d'avui del programa Porta a l'Esperança se centra a analitzar la violència en les seves diverses formes, especialment la violència de la natura. Prenent com a punt de partida el tràgic tsunami del sud-est asiàtic, l'equip reflexiona sobre les respostes humanes i espirituals davant de fets tan devastadors. El dilema del mal i la justícia divina Es discuteixen les diferents reaccions socials davant la catàstrofe: • L'actitud d'aquells que prefereixen no pensar-hi. • La solidaritat humana com a única resposta. • Les interpretacions religioses extremes que veuen el maremoto com un castigo diví. El programa aprofundeix en el concepte de la Teodicea, explorant com es pot conciliar un Déu que és amor amb l'existència del sofriment i la destrucció. Segons els interlocutors, la ira de Déu no s'ha d'entendre com un sentiment humà de venjança, sinó com una reacció justa contra la iniquitat. L'esperança en Crist Un punt clau de la discussió és la figura de Jesucristo com a solució al problema del pecat i el sofriment: • La mort de Crist es presenta com un sacrifici propiciatori que allibera els qui hi confien. • S'emfatitza que, tot i ser cristians, no estem exempts de patir calamitats, però sí que tenim la seguretat que "tot ajuda per a bé". "Ni la mort, ni la vida... ni cap altra cosa creada ens podrà separar de l'amor de Déu que és en Crist Jesús." La restauració de la creació Finalment, es recorda que el pecat ha afectat no només l'home, sinó tota l'estructura de la creació, la qual "gime esperant la seva lliberació". La promesa final és que la gràcia de Déu és infinitament més poderosa que qualsevol tsunami o adversitat terrenal.
Introducció i Identitat Cristiana L'episodi explora les arrels de la fe protestant-evangèlica i com aquesta es diferencia de la tradició catòlica romana. Els interlocutors emfatitzen que ser cristià no és seguir una religió o uns preceptes humans, sinó mantenir una relació personal amb Crist. • La identitat protestant es defineix pel retorn a la Bíblia com a única font d'autoritat. • L'important és qui salva i qui perdona, situant a Déu com l'únic protagonista d'aquestes accions. Diferències Doctrinals Fonamentals El Culte i l'Eucaristia Es respon a la pregunta de per què els evangèlics van al culte i no a la missa. La diferència clau és que la missa catòlica es veu com una repetició del sacrifici de Crist (transsubstanciació), mentre que per als protestants, el Sant Sopar és un acte simbòlic de commemoració d'un sacrifici que va ocórrer una sola vegada per sempre. La inexistència del Purgatori El programa argumenta que el purgatori no apareix a les escriptures. Segons els ponents: "Jesús ha acabat la purificació dels pecats; el qui creu en Ell no és condemnat." Es defineix el purgatori com una idea d'origen pagà introduïda en la tradició cristiana cap a l'any 300 dC. Veneració d'Imatges i Idolatria Es discuteix la prohibició bíblica de fabricar i venerar imatges d'acord amb l'Èxode 20. L'argument central és que no calen intermediaris de pedra; la salvació només es troba en Jesucrist. La Confessió Els cristians protestants no es confessen davant un home perquè consideren que només Déu té la facultat de perdonar pecats. Es cita la Primera carta a Timoteu per recordar que només hi ha un mitjancer entre Déu i els homes. Conclusió i Crida a la Decisió L'episodi tanca convidant els oients a no centrar-se en institucions, sinó en la figura de Jesucrist com a camí, veritat i vida.
La superació del trencament personal L'episodi se centra en el concepte de les vides trencades i com assolir una restauració completa després d'un fracàs o una situació de desamor personal. Es pren com a referent la figura bíblica de l'apòstol Pere per il·lustrar que cap situació és irreversible si s'aborda des del cor. El camí cap a la restauració El procés de reconstrucció d'una persona no és extern, sinó que neix de l'interior. Els punts clau discutits inclouen: • L'arrepentiment autèntic: No és un simple lament, sinó un canvi de direcció i el reconeixement honest dels errors. • La superació de l'orgull: L'orgull es descriu com el principal obstacle que ens impedeix acceptar les nostres falles i projectar la culpa en els altres. • La catarsi i la confessió: El retorn simbòlic al moment del dany per alliberar la càrrega emocional emocional sota l'ajuda de la fe. Silenci i Gràcia Un aspecte fonamental és la capacitat de mantenir-se en silenci per escoltar, evitant l'autodefensa constant. De la mateixa manera, s'emfatitza la importància de la gràcia, definida segons l'equip del podcast com: "Un regal que no espera res a canvi; el favor de Déu cap a nosaltres fins i tot sense merèixer-ho." El paper de la comunitat i el perdó La restauració també implica saber acompanyar els altres. Els cristians tenen el deure d'oferir amor, comprensió i consol a qui està passant per un moment de "derrumbe". Finalment, s'anima a l'oient a no quedar-se en el sentiment de culpa, ja que la restauració implica recuperar l'autoestima i la dignitat per emprendre nous propòsits de vida.
Introducció al Programa i el Món de Matt Groening El programa Porta a l'Esperança, dirigit per l'Església Protestant de Tarragona, dedica aquest episodi a analitzar la presència de la religió en una de les sèries més icòniques de la televisió: Els Simpson. Es destaca la figura del seu creador, Matt Groening, explorant la seva trajectòria des de la infantesa a Portland fins a l'èxit massiu a la cadena Fox. La Religió com a Eix Central Un estudi revela dades sorprenents sobre la càrrega espiritual de la sèrie: • El 69% dels episodis contenen referències religioses. • Un 11% de les trames se centren exclusivament en el cristianisme. La sèrie funciona com una crítica incisiva a la cultura nord-americana, utilitzant la ironia i el sarcasme per exposar la falsedat religiosa i la hipocresia de la societat actual. Anàlisi dels Personatges Clau Ned Flanders: L'Exemple de Coherència Es defineix a Ned Flanders com el personatge més autèntic. Representa un cristià evangèlic que demostra la seva fe mitjançant les seves accions. A diferència d'altres personatges, la seva vida gira entorn de la sinceritat i el sacrifici personal per la comunitat. El Reverent Lovejoy: La Fe Buida En contrast, el pastor Timothy Lovejoy simbolitza la religió per ofici i no per vocació. "És un personatge que de cristià només en té el nom, però en la pràctica és totalment al contrari." Es destaca la seva actitud cínica, el fet que utilitzi una bíblia de la biblioteca pública i el seu interès més centrat en l'aspecte material i institucional que no pas en l'espiritual. El Missatge de l'Evangeli Finalment, el debat es trasllada a la definició del veritable cristianisme. S'argumenta que no és una institució ni una filosofia, sinó una relació personal i sincera amb Déu. S'emfatitza que l'evangeli representa les "bones notícies" d'un Déu que pren la iniciativa per apropar-se a la humanitat.
Un espai històric de la ràdio a Catalunya dedicat al món de la sardana i la música de cobla amb notícies, entrevistes, novetats i tota l'actualitat en aquest àmbit de la cultura tradicional
Freqüència Eurovisiva és el programa de referència per a tots els amants de la música i d’Eurovisió a Catalunya. Presentat per Sebastián Ospina, Míriam Martínez, Antonio Altuna, Toni Soriano i Xavi Luque, arriba a Tarragona Ràdio amb l’objectiu de fer-te vibrar amb l’esperit eurovisiu com mai abans.
Resum general Programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio amb una edició molt musical i d’agenda local: des de la cancel·lació del concert de Maria Hein i Gigi Ros fins a l’entrevista central a l’Hèctor de Lincoln Park (tribut a Linkin Park) —concert ja amb entrades esgotades a la Sala Zero—, passant pel Festival Accents, propostes íntimes a l’Estudio 23 i el Concert d’Origen solidari al Teatre Tarragona. "Entrades esgotades" Temes principals 1) Lincoln Park (tribut a Linkin Park) a la Sala Zero • Entrevista a l’Hèctor: origen del projecte al 2015, tots venien de bandes pròpies i van crear el tribut per tocar més i oferir una experiència propera als fans de Linkin Park. • Repertori i etapa: se centren en l’època Chester; fan guiños a material nou com "From Zero" però el gruix és clàssic. • Recepció del públic: creixement de sales petites (50-100 persones) fins a Razzmatazz gairebé plena (2.000 persones). Molta gent els diu que, tancant els ulls, "és com estar a un concert de Linkin Park"; moments emotius amb públic de totes les edats. • Gira i dates: a Tarragona amb la gira Hybrid Theory 25 aniversari; properes parades: 31/10 Múrcia i 01/11 València. Entrades anticipades via web de la banda i Sala Zero. • Estat de vendes a Tarragona: entrades exhaurides per al dissabte (portes 20:00, concert 20:30). 2) Agenda Sala Zero (cap de setmana i setmana vinent) • Diumenge: Inside the Cure (tribut a The Cure) i altra nit de tributs. • Setmana vinent: Momo (homenatge a Queen), Mary Granados & Mr. Russo (diumenge) i Axel (30/10, 21:00) —entrevista enregistrada prèviament perquè marxa al Perú. 3) Festival Accents • Alidé Sans: avui a la Selva del Camp (20:30), presentant el seu darrer treball. L’artista andorrana, estimada per l’audiència del programa, torna amb nova proposta. 4) Humans on System (Nacho Terrés) a Vilaplana • Diumenge 19, 13:00, Casal Vilaplanenc: projecte que busca espais de calma i reflexió sobre un present de tecnologies disruptives i canvis socials. • Música com a paisatge sonor per aturar-se, agrair i reconnectar; format híbrid entre concert i sessió, també en espais naturals. • Disc de 7 cançons cuinat entre 2021-2022; el directe afegeix regals i textures. 5) José Galdrán “Lleig” al Casino de Constantí • Diumenge 19, 19:00: concert amb formats que van del duo proper (dues guitarres i veu) a banda completa; repertori ampli amb versions, traduccions i cançons pròpies. • Valor de l’imprevist en directe, aportacions dels músics i logística d’escenari (afinacions, canvis de guitarra) per mantenir el flux del concert amb qualitat. 6) “Secrets en acústic” a l’Estudio 23 (c. del Vidre, Tarragona) • Xavier Martín & Laura (pare i filla), diumenge 19, 19:30: boleros, havaneres, copla i estàndards; espai petit i màgic que s’omple ràpid. • La Laura destaca per afinació i connexió amb el públic; experiència prèvia en un programa de TV. El Xavier acompanya amb guitarra/piano i segones veus. 7) Concert d’Origen – La Sinfonia dels Herois (Teatre Tarragona) • Dissabte 6, 19:00, concert solidari amb beneficis per a la Fundació IDI Bell (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge) en suport de l’estudi i tractament de tumors cerebrals. • Projecte liderat pel neurocirurgià Andreu Gavarrós amb pacients; antecedent en directe a l’Hospitalet (11/05/2023) amb col·laboracions com Estopa, Judit Nederman i Gerard Quintana. Destaquem • Cancel·lació del concert de Maria Hein & Gigi Ros (Curtcircuit) a la Sala Zero; desig de reprogramar-lo i millors desitjos per a l’artista. • Entrades esgotades per a Lincoln Park a la Sala Zero; alta demanda als tributs. • Diversitat de formats: de grans tributs a formats íntims i propostes comunitàries que conviden a la pausa i la reflexió. Notes de context • Emissió des de Tarragona Ràdio dins el programa Fans de Tarragona; part de les converses s’han enregistrat prèviament als Estudis de Tarragona Ràdio.
Introducció i to de l’episodi Arran de Mar, des de Tarragona Ràdio, ofereix un magazín de tarda fortament centrat en el mar i la costa catalana, combinant: • Bloc informatiu territorial (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme i Costa Daurada) • Secció de pesca esportiva i gestió pesquera • Reportatge de busseig i patrimoni submergit • Entrevistes sobre conservació d’animals marins i fenòmens al litoral • Gastronomia marinera i producte local (calamar d’Arenys, arrossejat, etc.) • Surf terapèutic i inclusió • Agenda molt completa d’activitats de cap de setmana a la costa L’episodi alterna informació rigorosa, peces divulgatives i converses disteses amb to d’equip i complicitat entre emissores. 1. Xarra inicial i presentació de l’equip (0–346 s) Ambient distès i cultura pop • El programa arrenca amb presentació d’horari i estructura del dia. • Converses informals entre la conductora Marina Pérez i la tècnica Sílvia García sobre L’Oreja de Van Gogh, el retorn de la gira i el canvi de vocalista (Leire vs. Amaia). • Tertúlia lleugera amb col·laboradors de diverses ràdios locals (RadioDelta, Ràdio L’Escala, Canal Blau Ràdio, Ràdio Arenys), barrejant humor, música i crònica de successos (cas del fill de Mango) en to desenfadat. "Això i Operación Triunfo és el que em dona vida aquests dies" Aquesta part serveix per crear clima de proximitat abans d’entrar en els continguts de mar i territori. 2. Bloc informatiu de costa catalana (notícies) (397–1684 s) 2.1. Costa Brava – Ruta de la Tapa de l’Anxova (397–571 s) • A l’Escala, la Ruta de l’Etapa de l’Anxova 2025 tanca amb 23 locals i 16.500 tapes servides (20% més que el 2024). • Premis principals: - Sacsay Gastrobar (catalano-peruà): millor tapa per votació popular, “explosió salada”. - Clarete: tapa més original, tot i ser el primer any que hi participa. • Només 57 participants completen tota la ruta i poden votar l’originalitat i optar a premis (sopar al Celler de Can Roca, vals de compra, vol en avioneta, etc.). • S’explica la creativitat culinària del Clarete: combinacions trencadores com oli de fulla de figa amb llobarro i anxova, aigua de vainilla i llimona. "La creativitat no té límits... hi ha moltíssim més per poder investigar" 2.2. Delta de l’Ebre – Escola Horta Vella i arrossejat (635–879 s) Reobertura de l’Escola Horta Vella (635–772 s) • L’Escola Horta Vella de la Ràpita reobre una setmana després d’un aiguat important al Montsià. • L’alcalde Javier Reverter destaca: - Paper del voluntariat, inclosos els infants ajudant a netejar. - Danys només materials (moquetes, terres) i no personals. - Compromís amb Generalitat i ACA per reconduir l’aigua de barrancs i evitar futures inundacions. - Possibilitat, a llarg termini, de reubicar l’escola en zona no inundable si no es pot resoldre hidrològicament. 39a Diada de l’Arrossejat a l’Ametlla de Mar (772–847 s) • Finalment se celebra la 39a Diada de l’Arrossejat, ajornada per pluja. • Activitats: - Concurs amb una cinquantena de cuiners amateurs. - Degustacions d’arrossejat, cuina marinera, gambeta blanca, pop i seitó fregit (amb participació de la xarxa Peix Blau de Tarragona). - Animació amb xaranga Suquet Calero i actuació dels castellers Chics Caleros. 2.3. Garraf – Desallotjament del Club de Mar de Sitges (879–1119 s) • El TSJC fixa el desallotjament del Club de Mar de Sitges per al 23 d’octubre. • La resolució dona via lliure a Costes de l’Estat per recuperar l’immoble, situat en domini públic marítim-terrestre. • L’Ajuntament de Sitges demana: - Cessió temporal d’ús de l’edifici per evitar degradació i ús tancat amb plaques de ferro. - Participar en el projecte de recuperació del tram de costa (entre Bassa Rodona i Ribera) que preveu enderrocs (Club Natació, Club de Mar, Pícnic) i retrocés del passeig. • L’alcaldessa Aurora Carbonell defensa mantenir l’edifici del Club de Mar, catalogat i amb valor patrimonial, i reclama claredat sobre gronxadors, passeig i aportació de sorra. • El Club de Mar, com a entitat, explora recursos jurídics per evitar o retardar el desallotjament. 2.4. Maresme – Gestió integral de rieres i patrimoni marítim (1150–1409 s) Pla de gestió integral de les rieres del Maresme (1150–1286 s) • El Consell Comarcal del Maresme impulsa un pla de gestió integral de les rieres per reduir riscos d’inundació. • Problema actual: - Trams urbans depenen dels ajuntaments. - Trams no urbans depenen de l’ACA. - Resultat: gestió fragmentada i “a pedaços”. • El pla director ha de: - Diagnosticar l’estat de la xarxa hidrològica i infraestructures. - Identificar problemes i riscos per població i activitat econòmica. - Definir actuacions coordinades i prioritzades. • Es treballa en la forma jurídica i organitzativa del nou servei i en crear una taula de rieres del Maresme com a espai tècnic. Recuperació del pesquer escocès Margaret Allison (1312–1409 s) • Xerrada a Arenys sobre la història del ringer escocès Margaret Allison (1937). • Trajectòria: - Pesca de cèrcol a Escòcia, Anglaterra i illa de Man. - Posterior ús turístic a Mallorca i Costa Brava. - Arribada a Arenys el 2014 en mal estat, restauració completa fins 2018. • Avui és peça clau de l’activitat cultural i turística del moll i un dels ringers més antics en actiu. • L’acte inclou materials inèdits i la presència del periodista Jay Creswell, que el va salvar de ser desballestat. 2.5. Costa Daurada – Innovació al Port de Tarragona i esport solidari (1409–1487 s) Drons i digitalització al Port de Tarragona (1409–1475 s) • El Port de Tarragona participa en tres projectes finançats pel fons Ports 4.0 de Puertos del Estado: - Amelia Ports: software integral de suport a la gestió portuària amb drons automàtics (560.000 €, 60% finançat). - Cap Capitan: centre de control d’operacions aèries portuàries per sistemes no tripulats (394.000 €, 60% finançat). - Intracer: plataforma per a la digitalització del transport de contenidors per carretera (331.000 €). • Durada prevista: 18 mesos, amb rols diferenciats de l’Autoritat Portuària de Tarragona en cada projecte. Onco Swim Tarragona (1487–1554 s) • Consolidació de l’Onco Swim Tarragona a la platja de La Rebessada: - Quarta milla solidària i segona marxa aquàtica. - Organitza Aigües Obertes La Rebessada amb el Club Natació Tarragona. - Tots els fons es destinen a la investigació contra el càncer a través de la Lliga contra el Càncer. • Activitats: - Marxa aquàtica no competitiva (caminar amb aigua fins la cintura amb tècnica específica, amb suport del grup Marxa Aquàtica Baix Gaià). - Travessia solidària de natació sense caràcter competitiu. 2.6. El temps i el trànsit (1554–1684 s) Predicció marítima (1554–1613 s) • Lluís Mi Pérez explica una situació marítima força tranquil·la: - Vent feble, nits calmes, mar plana o marejol. - Possibles ruixats i algun flípolo (fenomen local) entre Baix Penedès i Baix Empordà. - Diumenge, vent de Garbí a la Costa Brava, mar més moguda i temperatura més alta. Estat del trànsit (1613–1684 s) • Servei Català de Trànsit informa de: - Accident amb carril tallat a l’A-2 (Brera/Sant Andreu de la Barca). - Vehicle avariat a l’A-27 cap al Port de Tarragona amb trànsit lent. - Congestió habitual de divendres a AP-7, C-58 i sortides de Barcelona. 3. Secció Federació Catalana de Pesca – Campionat a les Balears (1716–2538 s) 3.1. Campionat d’Espanya d’embarcació fondejada (1716–2012 s) • Connexió amb Pedro Terol (Federació Catalana de Pesca) i Pep Alós, biòleg i pescador, des de Palma. • S’està disputant el Campionat d’Espanya de pesca des d’embarcació fondejada amb 8 comunitats autònomes i 22 embarcacions. • Objectius esportius: - Catalunya ve de guanyar l’or per seleccions el 2024 i aspira a repetir pòdium. - Balears juga “a casa” i és rival fort. • Estructura del campionat: - Tres zones de pesca diferents per evitar sobreexplotar un mateix punt i equilibrar condicions. - Pesca amb normativa de captura i solta, amb puntuació per espècie. - Entrenaments previs per conèixer activitat del peix i optimitzar estratègies. 3.2. Pesca recreativa a les Illes Balears i cogestió (2031–2367 s) • Pep Alós explica la gran importància cultural de la pesca recreativa a Balears: - Fins a un 10% de la població pesca recreativament almenys un cop l’any. • S’ha creat un comitè de cogestió de la pesca recreativa dins la Conselleria de Pesca balear. • Canvis recents: - Augment de talles mínimes per espècies com cap roig o cirviola, proposats pels mateixos pescadors, basats en informes científics de talla de primera maduresa. - Implicació directa del sector en l’elaboració de la normativa. • Repte: la pesca recreativa no està organitzada en confraries com la professional; el 90% de pescadors no són a cap associació. - Calen òrgans per fer arribar informació i recollir opinions. 3.3. Biologia, canvi climàtic i recerca (2119–2320 s) • Pep Alós, com a biòleg i investigador en ecologia marina, se centra en: - Com responen les poblacions de peixos a la pesca i al canvi climàtic. - Garantir que hi hagi peixos i pescadors d’aquí 10 anys, per motius culturals i socioeconòmics. • Onades de calor marina a Balears: - Fins a 200 dies seguits amb temperatura del mar per sobre de la mitjana dels darrers 50 anys. - Efectes: estrès sobre espècies natives i entrada d’espècies invasores, alterant completament les comunitats. 3.4. Ética de la competició i captura i solta (2367–2514 s) • Pep explica la seva evolució personal: - Va deixar durant anys la pesca d’embarcació fondejada pel conflicte ètic de matar peix en competició. - Ha tornat arran de la implantació global de la captura i alliberament en aquesta modalitat. • Argument científic: nombrosos estudis mostren que un peix pot ser capturat, alliberat i sobreviure si es fa bé. • Es reivindica la competició com a minoritària però molt visible, útil per difondre valors de pesca sostenible. 4. Busseig al Mar Roig: el naufragi del SS Thistlegorm (2559–3157 s) 4.1. Context històric (2559–2830 s) • Reportatge de busseig recreatiu sobre el SS Thistlegorm, un dels naufragis més emblemàtics del món. • Durant la Segona Guerra Mundial, amb la Mediterrània controlada per les forces de l’Eix, els combois aliats cap al Nord d’Àfrica havien de rodejar l’Àfrica i entrar pel Mar Roig. • El Thistlegorm surt de Glasgow (2 de juny de 1941) carregat de material bèl·lic cap a Alexandria. • Un altre vaixell aliat xoca amb una mina al canal de Suez, bloquejant-lo, i el Thistlegorm és enviat a esperar a la llacuna de Shab Ali (Mar Roig, davant la península del Sinaí). • El 6 d’octubre de 1941, dos bombarders alemanys confonen el Thistlegorm amb el Queen Mary (que també hi havia de passar) i el bombardejen: - Les bombes entren a la bodega de munició. - El vaixell s’enfonsa en minuts, amb 9 tripulants morts. 4.2. Descobriment i condicions de busseig (2860–3014 s) • Després de dècades, Jacques Cousteau n’identifica la posició gràcies a pescadors locals. • Avui és parada obligada de la majoria de creuers de busseig del nord del Mar Roig. • Característiques de la immersió: - Fons a 32 metres, parts superiors a 16–18 m. - No és hipercomplex, però requereix experiència perquè les zones més icòniques són a les bodegues, amb sostre. - Visibilitat bona: 18–30 metres. • Vida marina abundant: - Peixos lleó, peixos cocodril, tortugues, peixos ratpenat, barracudes, coralls durs i tous, molts nudibranquis. 4.3. “Museu submergit” de la Segona Guerra Mundial (3014–3118 s) • El naufragi és descrit com un autèntic museu submergit: - A l’exterior: canons antiaeris intactes, locomotora, restes de tancs Bren Gun Carrier. - A les bodegues: files de camions i motos perfectament conservats. • Vehicles i equipaments destacats: - Motocicletes BSA M20, G3L i Norton 16H. - Camions Bedford, Morris Commercial, Ford i Tilling-Stevens. - Magatzems d’armes, ales d’avions i altra logística militar. Un “tresor enfonsat” que combina història bèl·lica, arqueologia submarina i busseig recreatiu d’alt nivell. 5. Publicitat, butlletí i transició d’hora (3217–3591 s) 5.1. Franja publicitària local (3217–3344 s) • Anuncis institucionals i comercials vinculats a Tarragona: - Via T (comerç local de Tarragona). - ICIQ (ICIQ) com a centre de recerca química sostenible. - Moll de Costa del Port de Tarragona com a espai cultural. - Obramat, Tarragona Ràdio (ofertes publicitàries per comerços). - Concert solidari Mamapop Guateque per la recerca del càncer de mama. 5.2. Butlletí informatiu de Tarragona (3401–3591 s) • Notícies breus centrades a Tarragona: - Ple municipal aprova ampliar la tarifa social de la brossa (pot passar de 700 a fins a 2.800 famílies beneficiàries). - Debat sobre la declaració de trànsfuga de l’exconsellera de Junts, Elvira Vidal. - L’Ajuntament de Tarragona (Rubén Viñuales) rep el Premi Consejo Superior de Deportes 2024 com a entitat local que més ha contribuït a la promoció de l’esport. 6. Fundació CRAM: tortugues marines, mòbules i amenaces (3641–4517 s) 6.1. Temporada de nidificació de tortuga careta (3641–3922 s) • Entrevista amb Lucía Garrido, cap d’Àrea de Clínica i Rescat del CRAM. • El 2025 és l’any amb més nius coneguts de tortuga careta (Caretta caretta) a la costa catalana: 11 nius. • Algunes dades clau: - Encara pot aparèixer alguna eclosió d’un niu no detectat. - La majoria de nius ja han culminat (naixement o confirmació de no viabilitat). - Es prioritza deixar nius in situ, incubant al CRAM només casos específics. • Raó probable de l’augment: - Les tortugues cerquen temperatures d’incubació més fresques per equilibrar la proporció de sexes (temperatura-dependent). - Desplaçament parcial des de zones clàssiques (Grècia, Xipre) cap a latituds com Catalunya. "Un de cada mil ous arriba a adult", fet que reforça la importància de cada niu i de minimitzar pertorbacions. 6.2. Femelles identificades i seguiment per satèl·lit (3922–4025 s) • S’han col·locat dos emissors de satèl·lit aquest any sobre femelles nidificants. • Cas destacat: - Femella que va fer posta a Begur, després a Sant Feliu de Guíxols i finalment a la Comunitat Valenciana. - El seguiment permet avisar altres territoris quan la tortuga s’apropa a costa. 6.3. Emmallaments de tortugues i xarxes fantasma (4025–4130 s) • Estiu inusualment intens: 11 tortugues ingressades, 9 per emmallament. • Les tortugues: - Usen objectes flotants per alimentar-se i refugiar-se. - Això les fa vulnerables a xarxes fantasma i restes de pesca a la deriva. • CRAM desenvolupa el projecte Favomar en col·laboració amb la flota pesquera: - Formació de pescadors per atendre captures accidentals. - Millora de canals de comunicació i conscienciació. 6.4. El cas excepcional de la tortuga laud i les mòbules (4171–4517 s) Tortuga laud (Dermochelys coriacea) (4171–4268 s) • Espècie present al Mediterrani però molt poc habitual a la costa catalana. • Aquest estiu, dos exemplars emmallats a pocs dies de diferència (Port de la Selva i port de Cullera): - Un s’allibera ràpidament in situ per mosos i agents rurals. - L’altre ingressa al CRAM, se li practica desenmallament i tractament, però acaba morint i apareix a la costa francesa. • Episodi considerat molt excepcional i preocupant. Augment de varaments de mòbules (4293–4486 s) • Espècie de rajiforme gran (Mòbula), abans gairebé inapreciable al litoral català. • Canvi recent: - 2024: només 1 varament i 1 interacció pesquera. - 2025: 11 varaments a Catalunya i 30 a tot l’Estat. - Molts més avistaments al Garraf i altres zones. • Causa dels varaments: multifactorial (reproducció, sistema immune, malalties, corrents, profunditats), sense una única explicació. • Hipòtesi: augment global de la població i canvi de distribució per clima i condicions ambientals, amb animals inexperts a zones noves. • Els varaments de mòbules són especialment dramàtics: - Són animals que es descompensen fàcilment i el simple fet de varar els aboca a un pronòstic dolent. 7. Calamarenys i identitat gastronòmica d’Arenys de Mar (4544–5604 s) 7.1. Jornades del Calamarenys (4544–4790 s) • Entrevista amb Joan Major, restaurador i impulsor del Calamarenys, les jornades gastronòmiques del calamar d’Arenys de Mar (30 anys d’història). • Balanç actual: - Bona acollida, restauradors contents, cada any més participació. - La mostra gastronòmica recent a la Llotja Vella ha tingut gran afluència, malgrat la fresca. • Actes centrals pendents: - Showcooking el 24 d’octubre. - Sopar popular amb fideuà de calamar com a plat principal, considerat el “dia gros” de la festa. 7.2. Origen de la marca “Calamarenys” i altres propostes locals (4688–5039 s) • Les jornades neixen a iniciativa de l’Ajuntament (època de Miquel Rubirola i Benet Maimí) i restauradors locals, triant el calamar com a producte estrella del Maresme. • El nom “Calamarenys” sorgeix d’un concurs de noms, guanyat per un treballador d’un hotel local, que rep un premi. • Altres intents d’identitat gastronòmica local: - “Calís Arenys”: cigaló/carabasses amb llet condensada, Calissai, canyella i escuma de llet; no ha acabat d’arrelar. - “Plat d’Arenys”: rap a la planxa sobre vichyssoise de porros, puré de pèsols del Maresme, gambes d’Arenys i oli de gamba. • Joan Major lamenta que pocs establiments el serveixen (bàsicament a casa seva) i s’ofereix a ensenyar la recepta per tal que més restaurants la incorporin. Es reivindica la necessitat de plats i begudes pròpies per “fer poble” i construir una identitat gastronòmica singular. 7.3. Pesca del calamar i relació amb el temps i els bolets (5066–5604 s) • Joan Major, també pescador, explica la fenologia tradicional del calamar: - Antigament, temporada entre festa major (juliol) i Nadal/reis. - Actualment es pesca gairebé tot l’any, fet que pot afectar la reproducció. • Relació curiosa però molt arrelada entre bolets i calamar: - “Si és bon any de bolets, és bon any de calamars”. - Defensa que cal pluja al Maresme i estabilització del temps i la lluna per millorar la pesca. • Mètodes de pesca recreativa: - Poteres (ploms folrats de fils de colors) i pajaritos (imitacions de peix amb hams en corona). - Tècnica de “fer botifarra” amb la canya (moure contínuament, no parar per evitar que el calamar es desclavi). • Crítica a: - Pesca intensiva de calamar durant tot l’any. - Retirada prematura de boies amb ous de calamar, que podrien afavorir la posta si es deixessin més temps. 8. Surf terapèutic per a infants i joves amb TEA (5638–6181 s) 8.1. Naixement i filosofia de Més que Surf (5638–5820 s) • Des de la platja d’Aiguadolç (Sitges), entrevista amb Adrià Esteve, psicòleg i fundador de l’entitat Més que Surf. • Des del 2016 desenvolupen un programa de surf terapèutic per a infants i adolescents amb trastorn de l’espectre autista (TEA). • Característiques del programa: - Temporada de maig a juny, amb un monitor fix per nen durant 8 setmanes. - L’aigua és una excusa terapèutica per treballar autoestima, psicomotricitat, llenguatge i habilitats socials. - Tot l’equip és voluntari; l’any vinent faran 10 anys. 8.2. Impacte en famílies i voluntaris (5820–6003 s) • Molts infants repeteixen any rere any, i alguns acaben convertint-se en premonitors. • Hi ha casos d’alt impacte social: - Joves que, gràcies al programa, s’animen a estudiar Integració Social. - Famílies que per primer cop poden deixar el fill/a en una activitat fora de casa. • Més que Surf també organitza activitats anuals: - Tallers quinzenals a l’Escola Pia. - Sortides a Sant Sebastià, Cuba, Cuenca (barranquisme, activitats de natura). 8.3. Necessitats d’inclusió i manca de recursos (6003–6070 s) • Adrià subratlla que la societat encara no ofereix prou recursos d’inclusió per a TEA: - En molts casos, cal 1 monitor per nen, multiplicant costos. - Les famílies no poden assumir aquest sobrecost en entorns d’oci i esport. • Reivindica que l’objectiu és que aquests infants puguin accedir als mateixos espais i experiències que qualsevol nen neurotípic. 8.4. Festival solidari Més que Fest (6108–6181 s) • Presentació del Més que Fest, festa de cloenda i captació de fons: - Se celebra al càmping Ola Camp Garrofer (Sitges), tot un dia d’activitats. - Inclou tornejos de pàdel, ioga, tallers, contacontes, concerts (Ramon Mirabet, Atomic Funk, Joan Tena, Ali Vigut, etc.). - Entrada simbòlica (“potser solidària” de 3 €), amb opció d’aportar més. • Tots els fons recaptats es destinen a mantenir les activitats terapèutiques de l’entitat. 9. Agenda de cap de setmana a la costa catalana (6258–6768 s) L’agenda final recull una gran varietat d’activitats culturals, gastronòmiques, esportives i solidàries, segmentades per zones litorals. 9.1. Costa Brava (6276–6352 s) • Palamós: show cooking de cuina marinera a l’Espai Peix; concerts (Búhos, Catarres) al Vespreig Mediterrani; ruta de tapes Temps de Tavernes. • L’Escala: sortida en caiac per descobrir la costa del Montgrí. • Llançà: taller de nusos mariners. • Empordà interior: Fira del Bolet a Albanyà, Trans Montgrí (travessa a peu pel massís). 9.2. Terres de l’Ebre (6352–6521 s) • Tortosa: 28a Diada d’Amics dels Castells i Nucli Antic (30 anys de l’entitat). • Mora d’Ebre: jornada Parlem d’autisme amb xerrades d’experts. • Escó: Dia de les Dones Rurals de la Ribera d’Ebre. • La Ràpita: espectacle musical Ego Femina. • Pinell de Brai: Octoberfest Terra Alta (cervesa, música i concursos). • Miravet: Cursa de les Dones de les Terres de l’Ebre (solidària amb la Lliga contra el Càncer). • Ametlla de Mar: recordatori de la Diada de l’Arrossejat dins les jornades del peix de llotja. • Amposta i Reguers: Jornades de les Lletres de Bremques i Fira del Rovelló. 9.3. Garraf (6521–6580 s) • Reforç de la crida a assistir al Més que Fest a Sitges: - Tallers, esports, jocs i concerts solidaris. - Objectiu: finançar les teràpies de surf per infants i joves amb TEA. 9.4. Maresme (6580–6768 s) • Dosrius – Canyamars: Fira del Bosc, recreacions medievals, espectacles, tallers i foc. • Santa Susanna: cursa d’obstacles Spartan Race (Sprint, Super, Beast i Kids Race), prova de l’Spain National Series 2025. • Calella: 35a Festa del Bolet, amb dinar popular i cercavila gegantera. • Arenys de Mar: visita guiada Arenys i els americans, sobre el llegat dels indians i la seva relació amb la mar. • Vilassar de Mar: projecció de Vaiana 2, pel·lícula animada ambientada en el món oceànic. 10. Eixos temàtics principals de l’episodi Mar i territori: notícies estructurades per costes (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme, Costa Daurada), amb focus en patrimoni, infraestructures, gestió del litoral i gastronomia marinera. Pesca i sostenibilitat: Competició esportiva amb enfocament de captura i solta. Debat sobre cogestió pesquera i implicació del sector recreatiu. Crítica a pràctiques que poden impactar la reproducció del calamar. Conservació i canvi climàtic: Augment de nidificació de tortuga careta a Catalunya. Aparicions de tortuga laud i mòbules, com a símptomes de canvis ecològics. Emmallaments i xarxes fantasma com a amenaces clau. Patrimoni marítim i arqueologia subaquàtica: Margaret Allison (Arenys) i SS Thistlegorm (Mar Roig) com a exemples de memòria històrica vinculada al mar. Esport, salut i inclusió: Onco Swim Tarragona i curses solidàries per la investigació del càncer. Surf terapèutic per a infants i joves amb TEA, amb una visió comunitària i voluntària. Identitat gastronòmica local: Calamarenys, Diada de l’Arrossejat, producte de llotja. Propostes per consolidar plats i begudes d’“Arenys” com a part de la marca de poble. L’episodi construeix una visió molt rica de la costa catalana com a espai viu i multifuncional, on conviuen patrimoni, economia, medi ambient, cultura popular i iniciatives socials innovadores.
La Ràdio Veïnal és l’espai on els barris de la ciutat i la seva gent prenen protagonisme. Coneix què passa més enllà del centre de Tarragona a través de la Federació d’Associacions de Veïns.
Resum del Plenari Municipal de Tarragona El dia 17 d'octubre de 2025, el Plenari Municipal de Tarragona va celebrar una sessió ordinària amb una agenda densa centrada en temes de gestió municipal i millores per a la ciutadania. Gestió Municipal i Serveis de Ciutat • Es va aprovar la renovació de la xarxa d'abastament d'aigua en diversos carrers estratègics per substituir canonades de fibrociment obsoletes. • Es va modificar el contracte de neteja dels edificis municipals, la qual cosa permet revertir retallades anteriors i reincorporar personal per garantir el servei. • Es va actualitzar la plataforma intel·ligent de ciutat (Smart City) per integrar les actuacions de Next Generation relacionades amb el turisme. Finances i Fiscalitat • Es va discutir el 84è expedient de modificació de crèdit, que inclou partides per a la campanya de Nadal i inversions en infraestructures com el Fòrum de la Colònia. • Es va aprovar per unanimitat l'esmena a l'ordenança fiscal número 7, que amplia la tarifa social per a la taxa de residus, beneficiant milers de famílies sense necessitat de tràmits burocràtics complexos. Accions Socials i Patrimoni "No podem deixar ningú enrere", va destacar la representació municipal, referint-se a les mesures de suport a famílies vulnerables i a la inclusió social. • S'ha acordat l'inici de l'expedient per declarar Caridad Barraquer filla adoptiva de la ciutat, reconeixent la seva tasca en la protecció del Bosc de la Marquesa. • S'ha instat al govern central a millorar la prestació CUME per a la cura de menors amb malalties greus, eliminant traves administratives i ampliant el catàleg de cobertura.
Panorama del podcast • Emissió a Tarragona Ràdio, dins de Fans de Tarragona. Conversa conduïda per Sílvia amb dos blocs principals: concert d’Arturo Puello Quartet i debut discogràfic d’Elia Blasco. Entrevista: Arturo Puello Quartet (La Capsa de Música) Dades clau del concert • Diumenge 19/10/2025, 19:00 h, La Capsa de Música (Capsa i Jazz Club). • Aforament limitat. Entrades: 6 € anticipades (lacapsademusica.com) i 8 € a taquilla. Contingut de l’entrevista • Origen del projecte a Madrid: jam session al Plaza Jazz Club; del rodatge col·lectiu neix el so del quartet i el primer disc. • Fase creativa actual: noves composicions en prova en directe, amb suport de l’AIE; plans de gravació l’any vinent. • Banda per al concert: Seir Caneda (piano), José Raúl Machado (contrabaix, substitució puntual), Rodrigo Ballesteros (bateria). • Relació amb Tarragona: primer cop amb banda pròpia a la ciutat; antecedent amb Mundo Chillon; records d’intercanvi juvenil entre ciutats Patrimoni (Eivissa–Tarragona). • Estil i filosofia: pes central de la improvisació i la complicitat entre músics; fusió amb altres llenguatges (flamenc, música àrab amb Mustafa Zahir i el Ud). • Destins somiats: Nova Orleans i Bulgària (interès pel folklore balcànic i els seus ritmes). "Estem improvisant tot el rato... el concert serà una cosa única i irrepetible." Peces en antena • Tema d’obertura de Derroteros (2022) [120–378 s]. • Versió de l’himne d’Eivissa amb Àngela Cervantes [1294–1422 s]. Entrevista: Elia Blasco – "L’Aigua" (debut) Concepte i procés • Treball de final de carrera que esdevé obra madura i personal. Gravat el maig de 2025 (segell Microscopi). • Disc com a viatge sensorial: l’element aigua com a metàfora de vida, canvi i moviment. "L’Aigua convida a fer un viatge sensorial... l’element com a metàfora de la vida i del canvi." Temes destacats i significat • Dins: homenatge a qui pateix la Dana i el canvi climàtic. • Desert blanc: inspirat en glaceres; textures i formes del gel. • Montuiri: melodia nascuda a Mallorca, imatge d’un ocell sobre el mar fins trobar terra. • Agur: arrela en una cançó tradicional basca; comiat serè i benvinguda; lectura de versos en basc per la seva parella, Maider. Escoltes en antena (timecodes) • Montuiri [1953–2016 s] • Agur (lectura) [2207–2259 s] • Flocs de neu (motiu) [2388–2440 s] Perfil i ofici • 23 anys; saxofonista i musicòloga; formació al Taller de Músics (BCN), UAB i VIU. • Tres eixos professionals: interpretació, docència i reparació d’instruments (especialitzada en saxos; aprenentatge amb l’Albert, tècnic del seu poble). • Equip: dos saxos tenors – el "de guerra" per a tot terreny i l’"eminència" per a contextos íntims. Escena en directe i plans • Espectacle multidisciplinari: pintors Anna Bacia i Marc López, ballarina Mayder Vicente i projeccions. • Videoclip "L’aigua és riu" rodat al riu del Cué. • Pista "L1": inspirada en la línia de metro de Barcelona. • Objectiu: girar el projecte i portar-lo també a Tarragona. Altres moments del programa • Obertura i felicitacions de sant (Santa Teresa/Santa Margarida) [0–45 s]. • Indicatiu del programa: Fans de Tarragona [1422–1443 s]. • Promoció corporativa: especial "tothom" (21/10, Saló d’Actes de l’11 a Tarragona, 12 h) [1443–1476 s]. • Publicitat institucional: Ajuntament de Tarragona – Telèfon verd 977 296 222 [1476–1498 s]. • Cloenda i avanç de demà [2983–3012 s].
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Visió general de l’episodi Convidat principal: César Morgado (defensa i 4t capità del Nàstic). Blocs del programa: Entrevista amb Morgado: derrota dolorosa vs Alcorcón, estat del vestidor i preparació del duel vs Tarazona. Comentari “Memes a banda” d’Arnau Curto: ambient a la grada i toc de realisme. Entrevista de Nàstic Digital amb Arnau Monreal (Diari Més): diagnosi tàctica (defensa, atac posicional), rol de Jaume Jardí, i claus vs Tarazona. Punts clau - Última jugada fatídica contra l’Alcorcón, però sensacions competitives. - Prioritat immediata: fer-se forts a casa i guanyar regularitat. - Tarazona: equip intens, bloc baix i transicions; cal ritme i idees clares en atac posicional. - Jardí, far ofensiu: llibertat entre línies i responsabilitat en penals. - VAR ajuda en accions clau, però ralenteix i cal millorar imatges. "Las sensaciones no fueron del todo malas... en la última jugada del partido pasa lo que pasa" — C. Morgado Entrevista a César Morgado (defensa i 4t capità) Derrota vs Alcorcón i estat d’ànim Partit igualat davant un dels “gallitos” de la categoria. El 1-2 arriba en l’última jugada per voler anar a guanyar i quedar descoberts en la transició final. Missatge intern: passar pàgina, corregir i mantenir la línia competitiva. Objectiu: fortalesa a casa i resposta immediata Necessitat d’encadenar victòries al Nou Estadi per estabilitat classificatòria. Les dues derrotes a casa en tres partits piquen, però s’ha de mirar més enllà del resultat i consolidar el joc. Diumenge, nova oportunitat per canviar el to i dedicar la victòria a l’afició. Lectura del grup i rivals Primera volta amb sorpreses i ratxes: Europa en gràcia; Ibiza i Murcia baix, però amb potencial per remuntar. Cal calma i constància: la lliga s’estabilitza amb el temps. Tarazona: pla i amenaces Equip ordenat, intens i guerrer, amb joc directe a l’esquena i davanters ràpids. Claus del Nàstic: igualar intensitat, imposar futbol propi i gestionar transicions. Afició i VAR Ambient al Nou Estadi: espectacular; més de 8.000 abonats i més de 7.000 a l’últim partit. Acompanyament lluny de casa: agraïment pel temps i esforç de l’afició. VAR: aporta justícia en gols/penals, però atura el joc; any de transició per millorar qualitat d’imatges. Vida personal i fitxatge Adaptació molt bona a Tarragona, família i vestidor integrats. Fitxatge ràpid després de rescindir amb Andorra: projecte i estadi el van convèncer. Plantilla renovada (15 nous): fa falta temps de conjunt i regularitat. Comentari “Memes a banda” (Arnau Curto) Sensació d’apatia a la grada després de la desfeta: cal tocar de peus a terra. Després de 6/6, el que no pot passar és punxar a casa per errors impropis. Recordatori del “cicle Nàstic”: grans victòries i després punxada si no hi ha continuïtat. Nàstic Digital amb Arnau Monreal (Diari Més) Què va fallar vs Alcorcón Feblesa defensiva reaparent: errades puntuals (Santos, David Alba, dubte de Rebollo) i desconnexions clau. En atac, patiment davant bloc baix quan el rival cedeix la pilota; costa trobar com fer mal. Tot i així, el Nàstic genera 2-3 ocasions clares (p. ex. Cédric). Jaume Jardí, far ofensiu Proactiu i amb llibertat entre línies; assumeix penals (3 gols de penal, 5 totals). L’ajust posicional (entrar per dins) ha estat un encert. El que falta per estar amunt Regularitat i ofici a casa: evitar la bipolaritat de l’any passat (forts a casa, febles fora). Sumant fort al Nou Estadi, el play-off és a l’abast. Afició i reforços Assistència a l’alça i afició compromesa; l’equip ha de respondre a casa. Fitxatges que destaquen: Bacaca (davanter rematador, necessita servei) i mostres de Sergio Camus. Claus tàctiques vs Tarazona S’espera bloc baix visitant: el Nàstic haurà de portar la iniciativa. Recepta: fluïdesa, rapidesa per trencar línies, menys centres previsibles i més transicions ben executades. "Serà un equip que vindrà al Nou Estadi a tirar-se enrere, deixar-te jugar i aprofitar la seva" — A. Monreal Una lliga ajustada Classificació molt comprimida: una victòria et puja, una derrota et baixa. Europa líder ara, però es preveu canvi de tendència; Ibiza i Murcia acabaran a dalt. Conclusions operatives Concentració als minuts clau i gestió de riscos al tram final. Atac posicional: més ritme, circulació àgil i ocupació d’entre línies (Jardí clau). Fortalesa a casa com a pilar per estabilitzar la trajectòria i consolidar play-off.
Redescobreix la cultura. Gaudeix de tots els seus vessants. Enamora’t de la música, el teatre, la literatura, la pintura o la història amb la Mònica Socias. T de Cultura és l’espai radiofònic per esbrinar… Què és la cultura?
Les notícies més destacades de la jornada amb les veus de sempre, liderades per la periodista Tere Ortega. Entre les 13.30 i les 14.00 hores, els Informatius del migdia. I des de les 07.00 hores, butlletins cada hora.
Panorama general del programa Magazín amb continguts diversos: tecnologia i seguretat digital, dol gestacional/perinatal, cultura i teatre locals, i una secció d’humor. També una peça editorial sobre la intel·ligència artificial i la creativitat. "No cliquis mai." — Consell clau dels Mossos d'Esquadra Editorial: Intel·ligència artificial i autoria Idea central La IA ha d’acompanyar, no substituir. La comunicadora Blanca Serres relata com un text creat amb esforç per l’equip es va atribuir a la IA, i expressa la por a perdre identitat i capacitat crítica si deleguem massa. • Risc: comoditat i pèrdua d’autoria • Repte: mantenir l’esperit crític i entrenar el cervell • Desig: posar seny i fer que la IA sigui aliada, no suplantadora Seguretat digital: com evitar ciberestafes (Mossos d’Esquadra) Marc general Intervenció de l’intendent Roger Sales (Regió Policial Virtual). Tothom pot ser víctima: SMS, WhatsApp, correus, trucades… Els ciberdelinqüents juguen amb emocions i urgència. Mètode SANA (clau) • S — Stop (Atura’t): no actuïs en calent • A — Analitza: què et demanen? té sentit? • N — No: no cliquis, no truquis, no descarreguis • A — Ajut: contacta amb el banc, amb Mossos ([email protected]) o amb algú de confiança Estafes freqüents i com detectar-les • Spoofing (suplantar el número del banc): nova legislació en marxa per reduir-ho • Dades exposades: comprovants de caixer o paquets amb etiquetes; practica el “trashing hygiene”: esmicolant i dispersant • Ofertes enganyoses en xarxes: comprova URL (barra d’adreces “estranya”), mètodes de pagament i política de privacitat/contacte (links trencats); valida l’adreça a Google Maps • Crime-as-a-service: paquets per delinquir a la Dark Web faciliten estafes • Bizum/Visum: confusió intencionada entre “cobrament” i “pagament”; si acceptes, pots estar pagant • 2n factor d’autenticació: ara el demanen per telèfon per robar el codi Bones pràctiques essencials • Protegeix el mòbil (antivirus, VPN); és el teu principal vector d’atac • No exposis en xarxes dades personals, viatges o rutines • QR: atenció a adhesius sobreposats o en llocs aleatoris • Regla d’or analògica aplicable avui: “No obris la porta a desconeguts” → “No cliquis ni responguis a desconeguts” Acompanyament al dol gestacional, perinatal i neonatal La jornada Espai de record i comunitat als Jardins de l’Àncora (Passeig Rafael Casanova) a les 17:30. Organitzen Enserfum (Ivana Martínez) i Ajuntament, amb el suport del Col·legi de Psicologia (Bàrbara Mas) i A Contracor (Míriam Coelho). Activitats: tallers (pintura de samarretes), mur de missatges, lectura de manifest i actuació musical. Missatges principals • Visibilitzar un dol sovint silenciat; crear comunitat alleuja • “Aquest bebè ha existit”: evitar frases que minimitzin el dolor • Amb els germans, sinceritat adaptada a l’edat • Rituals i records (aniversaris, cartes, caixes de memòria) ajuden a transitar el dol • El dol no es supera; s’aprèn a conviure-hi i a trobar pau amb el temps “Tornaràs a riure a carcajades. No sé quan, però tornaràs.” — M. Coelho Recursos i cures • Psicologia perinatal: consultar davant del dubte; cada procés és únic • Guixó: saquet amb mantes i elements simbòlics per al comiat; impacte humà i reparador • Respecte a tots els casos (incloses decisions difícils per malformacions o motius mèdics) Mujeres al Pincel: pintura, home staging i benestar a casa Projecte d’Adriana Cavallari i Grace. Colors i espais influeixen en l’ànim i la vida quotidiana. Ofereixen pintura + home staging per revaloritzar habitatges (lloguer/venda) o millorar el confort, amb pressupostos ajustats. • Consells: triar colors relaxants on cal descans; potenciar llum i vegetació; redistribuir abans de comprar • Crida a la col·laboració femenina en un sector molt masculinitzat • Contacte WhatsApp: 677 638 092 Secció d’humor: “Fem l’Humor” Repàs dels gags radiofònics de la setmana: falques meta (“Raulina amb salsa”), errors tècnics i making of d’entrevistes. Autoironia com a marca de la casa. Cultura Misteri als Museus (Auriga Serveis Culturals) 7a edició: joc d’enigmes en diversos museus de Tarragona. Tema: “Els acròlits d’Angra Mayu” (secta i ritual a desactivar). • Inscripció: web d’Auriga; material descarregable • Participació flexible (públic general i famílies acompanyades) • Enigma final: Museu del Port, dia 26 a les 12:00 Teatre: “El noi de la mare” (Sala Trono) Direcció: Marc Pinyol; en escena, Òscar Balanyà i Farnes. Retrat familiar al voltant de la demència i l’amor a les àvies. • Passis: divendres (exhaurit) i dissabte (18.00 i 20.00; entrades disponibles) • Valor: tendresa i catarsi; convida a parlar en família Idees clau per emportar-se • No cliquis i aplica el mètode SANA davant sospites • Destrueix dades en papers i paquets; vigila spoofing i Bizum • El dol perinatal necessita espais segurs, rituals i sinceritat • Petits canvis d’interiorisme milloren el benestar • Tarragona vibra amb jocs culturals i teatre de proximitat
Resum general Festa de la Quelarre als Pallaresos amb màgia de prop i mentalisme de The Frank, paradetes esotèriques, música en directe i DJ. Es tracta d’una celebració que barreja tradicions com la Castanyada i Halloween, amb el suport del Ball de Diables dels Pallaresos. Dades clau de l’esdeveniment Data: 18 d’octubre Lloc: Pista de l’Avinguda 11 de Setembre, Els Pallaresos Organitza: Ball de Diables dels Pallaresos Convida: Tarragona Ràdio Programa destacat (dissabte) 17:30 – Gincana infantil “La Qüilarre encatna” 19:00 – 22:00 – Màgia de prop amb The Frank (Mental Show) 21:30 – Invocació de la quimera 22:00 – 00:00 – Concert amb la banda Vergüenza Ajena Després – DJ PD Pops fins la matinada Tot el dia – Paradetes i mercat esotèric (tarot, pedres energètiques, artesania) Què farà The Frank? Mentalisme de prop amb adivinacions, lectures mentals i signes del zodíac, sempre amb humor i interacció amb grups petits (parelles, famílies, amics). Exemple d’obertura: una clau que es mou i cau de la mà “només” amb el poder de la ment, mentre algú li subjecta el braç. “Claramente es el poder de la mente.” “Les voy a dejar una llave… y van a poder ver cómo… esa llave se mueve… y cae de la mano.” Diferència entre màgia i mentalisme La màgia pot suggerir pistes sobre el “com”. En mentalisme, tot és clar i en primera persona: es posa el focus en el poder de la ment. Referències a Uri Geller i als orígens en agrupacions espiritualistes dels segles XVII–XIX. Ambient i cultura Barregem Castanyada i Halloween per arribar a tothom; records del Dia de Difunts i inspiració de tradicions llatinoamericanes. Reconeixement i crida a donar suport a associacions com el Ball de Diables, que difonen la cultura catalana del foc. Connexions musicals Complicitat amb la banda Snaked; la ràdio dedica la cançó “Show Me Now” al final de l’entrevista. Properes actuacions i contactes de The Frank Temporada de Nadal: actuacions a Ferreries (Tortosa), Valdealgorfa (Terol) i més per confirmar. Instagram: @elmagoFran | @defrankmentalismo Web: www.elmagfrank.cat i defrank.es — Punts clau en una ullada The Frank farà mentalisme de prop al llarg de la tarda-vespre. Programa complet: activitats infantils, sopar, invocació, concert i DJ. Mercat esotèric: tarot, pedres i artesania per a la bona energia. Mix cultural: Castanyada + Halloween + tradicions de difunts. Comunitat: suport al Ball de Diables i al teixit associatiu local.
Resum Entrevista amb Matthieu Saglio, el “violoncel·lista dels mil accents”, que presenta el seu concert en solitari al casal cultural La Violeta d’Altafulla. Parla de la seva trajectòria híbrida entre clàssic, flamenc, músiques del món i jazz; del seu format solo amb pedalera/looper; i de la connexió emocional que aconsegueix amb el públic. Punts clau Concert a Altafulla: dissabte 18 d’octubre, 20:00. Entrada gratuïta amb reserva a entrades.codotickets.com. Format “solo” amb sampler/looper: capes de violoncel en directe per crear arranjaments rics i dinàmics. Estètica pròpia: fusió de tradició clàssica amb sons del Magreb, tango, flamenc i influències globals. Relat emocional: explica l’origen de cada peça, sovint lligada a viatges o vivències íntimes. Trajectòria internacional: més de 40 països i 10+ milions d’escoltes a Spotify. Detalls del concert Lloc: Casal cultural La Violeta (Altafulla), dins el Festival Acústics / La Tardor de la Violeta. Data i hora: dissabte 18 d’octubre, 20:00; obertura de portes a 19:30. Accés: gratuït amb reserva prèvia a entrades.codotickets.com. Trajectòria i estil Inici al conservatori a França als 8 anys (formació clàssica). A partir del 2000, a València, explora flamenc, músiques del món i jazz. Desenvolupa una estètica pròpia: “pòsit” de col·laboracions i aventures musicals. Projectes i col·laboracions Dúo amb el seu germà Cami (contratenor) – disc “Al alba”. Projecte “Voices”: composicions per a quartet (piano, violí, percussió i violoncel) amb veus invitades d’arreu del món (p. ex. Perú – Susana Baca; Azerbaidjan; Suècia; Senegal; Barcelona – Ana Colón). Col·laboració escènica amb Emilio Garrido (recitats), conegut per “La Bañera de Ulises” (Ràdio 3). Experiència en directe Ús de pedalera/looper per enregistrar en directe: baixos, acords i melodies sobreposades. Xou visual i emocionalment potent: el públic “viatja” amb les textures i capes del violoncel. El violoncel com a instrument proper a la veu humana, que “toca la fibra” amb facilitat. Narrativa entre peces: comparteix històries personals (p. ex. una peça inspirada en “l’última abraçada” al seu avi). Gira i pròximes dates Compagina gires per Espanya (Cartagena, València, Madrid, Castelló…) i Europa. Viatges recents i imminents a França, Alemanya, Suïssa; torna a Alemanya el dissabte 26. Cites destacades “El repte del solo era muntar un repertori que fos entretingut tota l’estona.” “Amb el sampler puc gravar acompanyaments i improvisar a sobre; això dona molta vida al repertori.” “El violoncel és l’instrument més semblant a la veu humana; arriba molt endins.” “De vegades t’atures, mires enrere i penses: quin recorregut més bonic… i el que queda!”
