La Circular - El rostre dels que viuen al carrer

Llicències d’obres, pressupostos i grades al Palau

Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio Informatiu del migdia de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio amb els temes clau del dia a la ciutat. Destaquem • Nou impuls a les llicències d’obres: simplificació de tràmits i objectiu de resolució en 2 mesos. • Pressupostos 2026: Rubén Viñuales manté obertes converses amb els grups (sense Vox) i prioritza Junts i En Comú Podem. • Grades retràctils al Palau d’Esports: 1.960 seients nous i aforament gairebé 5.000 a l’Anella Mediterrània. • 84 persones sense llar: recompte nocturn amb més presència a la Part Alta. • Esports: arxivada la querella del Nàstic contra l’àrbitre Eder Mallo; prèvia del derbi a la Nova Creu Alta; Paula Ramos triomfa a Jerez. • URV: dieta rica en antioxidants i envelliment neuromuscular. • Port de Tarragona: Mid Hub Day sobre logística química i transició energètica. • AEMET: avís per vent molt fort i temporal marítim; incidències de mobilitat i desviaments EMT. Política i ciutat Llicències d’obres: menys burocràcia, més agilitat • Acord entre l’equip de govern i Junts per modificar l’ordenança de llicències: un únic document per a reparacions i inici gairebé immediat de les obres, amb revisió posterior. • Ampliació de supòsits: façanes amb vestida, ascensors, petites reparacions, rètols i elements auxiliars. • Creació d’una taula de llicències (tècnics, col·legis, gremis, veïns i grups municipals) i actualització del Pla Especial de la Part Alta per agilitzar petites actuacions. • Objectiu de resolució: 2 mesos (límits legals). "Cal acabar amb la burocràcia, generar una administració àgil que activi l’economia local." — Jordi Sendra (Junts) "Arribar al màxim que fixa la llei, que són dos mesos." — Rubén Viñuales Pressupostos 2026: escenaris oberts • L’Ajuntament de Tarragona manté converses amb tots els grups i no adscrits, excepte Vox. • Prioritat per Junts i En Comú Podem; l’aritmètica obliga a ampliar suports. ERC s’inclina pel no; el PP s’obre a parlar; els exconsellers de Vox poden ser decisius. Cohesió social Recompte de persones sense llar • 84 persones dormint al carrer (xifra lleugerament inferior a 2024) i 18 a l’alberg. Distribució: Part Alta (32), Part Baixa (28), Llevant (5) i Ponent (1). • 130 voluntaris participen en l’operatiu coordinat per serveis municipals i entitats. "L’experiència és molt gratificant… també t’impacta trobar gent jove." — Voluntària (Càritas) "La gent tendeix a jutjar-los; no som conscients del que és viure al carrer." — Voluntària Equipaments i educació Palau d’Esports Catalunya (Anella Mediterrània) • Adjudicació de grades supletòries: 1.960 seients retràctils (sistema automàtic), prop de 700.000 €; aforament total gairebé 5.000. Graus d’esport a la Tabacalera (EUSES) • Inici previst el setembre de 2026; si cal, seu provisional fins que el mòdul 5 estigui a punt. • Troballes arqueològiques durant les excavacions; el calendari es manté amb plans alternatius. Salut i ciència CERCADOC (Col·legi de Metges de Tarragona) • Nou directori de medicina privada amb perfils validats pel Col·legi per combatre la desinformació i generar confiança. URV: antioxidants i envelliment neuromuscular • Investigadors indiquen que l’estrès oxidatiu afecta la neurotransmissió neuromuscular; una dieta rica en antioxidants, amb vida activa, pot prevenir deterioraments de força i coordinació. Educació ambiental Xarxa d’Escoles Verdes • Lliurament d’un planter d’escarola perroqueta (varietat en perill d’extinció) a cada centre i impuls de vincles pedagògics locals (projecte psicoeducatiu quilòmetre zero). Economia i energia Port de Tarragona: Mid Hub Day • Jornades sobre logística química i transició energètica. Focus en hidrogen, amoníac i captura/ús del carboni; oportunitats de negoci a la Mediterrània. Cultura Mèdol Centre d’Arts Contemporànies • Jornades amb artistes i col·lectius (taules, manifestos i performance) per explorar el paper de l’art com a resistència i reivindicació en context d’emergències. Esports Nàstic: arxivada la querella • El jutjat d’instrucció núm. 4 archiva la querella contra l’àrbitre Eder Mallo; el Nàstic valora recórrer. "Volem arribar fins al final… reconèixer una alarmant falsedat documental." — Lluís Fàbregas Prèvia: Sabadell – Nàstic (Nova Creu Alta) • Derbi català amb gran desplaçament d’afició grana; baixes i opcions de Mangel Prendes a l’onze. "Lo más importante es que venga la afición… a intentar traer los tres puntos." — Àlex Jiménez Motociclisme • Paula Ramos triomfa a Jerez (Womens’ WorldSBK), tot i una sanció polèmica el dissabte; ambició de lluitar pel Mundial el 2026. Bàsquet • TGNE Bàsquet a Lliga Femenina 2: inici difícil (0-2), cap de setmana amb doble partit per reaccionar. Motor • RallyRACC – Costa Daurada: prova del Supercampionat d’Espanya; treball conjunt per recuperar el WRC a Tarragona el 2027. El temps i la mobilitat AEMET • Temperatures suaus avui; demà vent molt fort (fins a 90 km/h) i temporal marítim (onades de 3 m); descens de màximes. Trànsit i EMT • Incidències per avaries de camions (AP-7 Terres de l’Ebre; N-340 Tarragona). • Tall a avinguda d’Andorra per asfaltatge i carril bici: desviaments de les línies EMT 5 i 85; modificació temporal de la terminal de la línia 3 (La Canonja).

Colors del Món i adolescents: art, música i suport

Resum general Programa magazine amb tres blocs principals: cultura i ciència (visita guiada a l’exposició fotogràfica “Colors del Món” de CaixaForum Tarragona), benestar i educació (com acompanyar l’adolescència sense prejudicis, arran del cas de bullying i suïcidi de Sevilla), i actualitat local (butlletí de la una). Tot plegat, filat amb música dels Fugees/Lauryn Hill i diverses falques publicitàries. "Els adolescents necessiten connexió, respecte i una mirada amable" — Obrim Camins Colors del Món (CaixaForum Tarragona) Claus de la mostra • Exposició amb 7 sales temàtiques per colors (blanc, groc, taronja, vermell, violeta, blau, verd) amb fotografies de la col·lecció de National Geographic. • Mirada múltiple: científica (física de la llum i del color), social i antropològica (significat cultural dels colors), i mediambiental (conservació, canvi climàtic). Moments destacats de la visita • Blanc i llum: el blanc com a suma de colors; l’arc de Sant Martí com a descomposició de la llum blanca. • Pingüins (camuflatge contra-ombratge): panxa blanca i esquena negra per confondre’s segons el punt de vista a l’aigua; cries marrons per mimetitzar-se a terra. • Namíbia, acàcies i duna taronja: aparença de pintura per la il·luminació precisa d’una duna (captada en el moment just); exemple d’espera i timing fotogràfic. • Retrat vermell (nena kenyana): composició avançada (diagonal, regla dels dos terços, protagonista descentrat) i detall del reflex de la fotògrafa a l’ull. • Violeta i perill a la natura: colors vius com a senyal d’alerta (granotes blaves); simbiosi peix pallasso–anèmona: protecció mútua i adaptació a l’urticància. • Blau tuareg: roba ampla i blava per captar i neutralitzar la radiació ultraviolada; funcional de dia i calor residual de nit. • Verd i camuflatge: ratlles del tigre com a ombres de vegetació; presa bicromàtica que no percep el taronja i veu el tigre com a verd. Activitats i públics • Visita comentada (dissabtes, 18 h), visita familiar (diumenges, 11:30 h, “Per què el cel no és sempre blau?”) i itineraris adaptats per edats (infantil, dinamitzada, públic general) amb materials i continguts ajustats. "No és només impartir matèria: cal establir vincle amb la persona" Acompanyar l’adolescència (Obrim Camins) Marc terapèutic • Teràpia gestalt i corporal: aquí-i-ara, presa de consciència del que sentim i fem amb això; treball del vincle i la responsabilitat personal. Canviar la mirada • Crítica a l’adultocentrisme: l’adolescència com a etapa rica on es forma el caràcter; explorar límits no és “egoisme” sinó procés maduratiu. • Els adolescents estan molt connectats a l’emoció; això incomoda adults sovint dissociats. Cal no jutjar i prioritzar el vincle. • Passar d’una relació vertical (autoritat–subordinació) a horitzontal (de tu a tu). A casa: marcar límits, però no retirar-se (“necessites espai, jo hi soc”). Reptes d’avui • Hiperconnexió i soroll digital: noves disrupcions i necessitats d’acompanyament. • Buit entre escola i via pública en casos d’assetjament fora d’horari; rol de l’agent tutor policial com a bona pràctica, però desigualment estès. Proposta d’Obrim Camins • Sensibilització, prevenció i acompanyament a adolescents, famílies i centres: xerrades, tallers, assessorament i formació per docents. "Traiem el tabú d’anar a teràpia: si et fa mal el cos vas al fisio; si et fa mal l’ànima, demana ajuda" Actualitat (butlletí de la una) • Llicències d’obres: acord govern municipal–Junts per simplificar tràmits; resolucions en màxim 2 mesos; inici d’aplicació abans de l’estiu vinent. • Pressupost 2026: l’alcalde Rubén Vinyuales no descarta cap escenari; negociació prioritària amb Junts i En Comú Podem; Vox, descartat. • Sense sostre: recompte a Tarragona xifra 84 persones al carrer; 18 a l’alberg. Testimonis de voluntariat. • Equipaments: adjudicades grades supletòries del Palau d’Esports (~700.000 €); EUCES arrancarà el 2026 (pla B provisional si obres s’endarrereixen). • Esports: arxivada la querella del Nàstic contra l’àrbitre Eder Mallo pel playoff amb el Màlaga; prèvia del derbi Sabadell–Nàstic i crida a la “Marea Grana”. Música i falques • Fugees/Lauryn Hill com a fil musical: “Ready or Not”, “Change Is Gonna Come”, “Killing Me Softly”. • Promocions i publicitat: Mama Pop Guateque (concert solidari càncer de mama), comerç local, eficiència energètica, ICiQ, i espais del Port de Tarragona.

El Vòlei Sant Pere i Sant Pau al Royal Tarraco

Actualitat del Club Volei Sant Pere i Sant Pau El programa TGN Esports de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat a les instal·lacions del Royal Tarraco per analitzar l'inici de temporada del club cooperativista. La sessió ha comptat amb la participació d'Axel Stevovski (gerent), jugadors i els responsables del centre esportiu. Èxit del Femení i Repte del Masculí L'equip femení ha protagonitzat un inici fulgurant a la Primera Nacional: • Ha sumat tres victòries en tres partits, destacant una remuntada èpica d'un 0-2 en l'última jornada. • La jugadora Laura Aguiló destaca el salt de categoria i la gran actitud del grup per competir contra rivals forts com el Bunyola. Pel que fa al masculí: • Comencen la competició aquest dissabte a Teruel en la seva segona temporada consecutiva a Superliga. • Julián García, capità de l'equip, ha confirmat que aquesta serà la seva última temporada com a jugador, centrant-se a tancar la seva etapa de curt de la millor manera possible. Aliança amb el Royal Tarraco El centre esportiu, situat a prop de l'Avinguda de Roma, s'ha consolidat com un pilar per a l'esport de la ciutat: • Ofereix suport en la preparació física específica, un element clau per al rendiment a l'elit. • Gerard Munguió i el seu equip han presentat la campanya "Un salt de pel·lícula", que inclou millores en els vestidors, nous espais com la sala Royal Essence i una futura aplicació mòbil. "Si vols estar amb 44 anys jugant a Superliga, o estàs bé físicament o els joves et mengen el terreny." Compromís Social i Creixement El club ja compta amb 550 socis i fa una crida a l'afició per a la doble jornada que es viurà d'aquí a dues setmanes, on coincidiran els partits del femení i el masculí a casa.

EUSES a la Tabacalera, vida ET i debat metropolità

Resum general Programa variat i dinàmic amb entrevistes, tertúlia d’actualitat, ciència i cultura. Els punts clau: Nou centre d’EUSES a la Tabacalera: calendari d’obres, pla B i impacte per a Tarragona Tertúlia: llegat esportiu, Tour de França 2025, i Àrea Metropolitana (vot ponderat i lideratge compartit) Astrofísica: vida extraterrestre, paradoxa de Fermi, límits de la llum i dubtes sobre matèria/energia fosca Cultura REC: cicle prèvia “Fem Soroll” a CaixaForum (Gaza, Bielorússia, Godard, Bilbao) Història i esport: William Tarín (orígens del Nàstic) i arxivament de la querella contra l’àrbitre Eder Mallo Cuina: recepta de corball al forn amb puré de pastanaga i mango "La tercera revolució serà assumir que no estem sols" — Manuel González, astrofísic Entrevista: EUSES a la Tabacalera (Jordi Roche) Obres a inici de 2025 i objectiu d’obrir el curs 2026-27 amb ~40 alumnes de CAFE; si cal, pla B provisional fins que acabi la rehabilitació. Context arqueològic: 5.000 fragments ceràmics trobats al mòdul 5, al costat de la necròpolis paleocristiana. Projecte: 2.800 m², 3,6 M€ d’inversió, aules, biblioteca, laboratoris i sales de professorat. Pràctiques a l’Anella Mediterrània i altres instal·lacions municipals. Model contrastat (Girona i Terres de l’Ebre), altíssima ocupabilitat (>95%) i referència al rànquing Shanghai en l’àmbit d’esports. Visió: retenir talent local en esport i salut, i transformar l’entorn de la Tabacalera. Tertúlia d’actualitat EUSES: bona notícia per ampliar l’oferta i evitar desplaçaments (cost real similar a una pública si cal allotjament fora). Caldran residències addicionals. Llegat esportiu: la ciutat consolida un hub (piscina olímpica, pavelló, atletisme); més esdeveniments (Copa de la Reina, triatló, pretemporades…). Tour de França 2025 a Tarragona: sortida d’etapa (grans impactes en allotjament i restauració; aparador internacional). Àrea Metropolitana del Camp: debat sobre vot ponderat vs. “un municipi, un vot” a la fase d’associació. Es demana generositat i visió metropolitana (Tarragona, Reus, Salou, Cambrils, Valls…) i participació de Vila-seca. Política: especulació d’avançament electoral a l’Estat si es complica la governabilitat i els pressupostos. Judicial: la jutgessa arxiva la querella del Nàstic contra l’àrbitre Eder Mallo per manca d’indicis. Ciència: astrofísica amb Manuel González (Astrocopla) Vida extraterrestre: probabilísticament “ha d’existir”, però encara sense evidències (paradoxa de Fermi). En marxa la recerca: mostres de Mart i monitoratge de radiofreqüències (SETI). Límits d’observació: la velocitat de la llum defineix l’horitzó observable. Preguntes filosòfiques sobre el “límit cognitiu”. Matèria i energia fosca: podrien reflectir fissures en l’enteniment de la gravetat (analogia històrica amb l’èter). Revolucions del coneixement: no som el centre, evolució biològica… i la pròxima: “no estem sols”. Divulgació: projecte Astrocopla, pas per Saber i Ganar, i educació espacial ESERO (Parc de les Ciències, Granada). Cultura: prèvies del Festival REC a CaixaForum (“Fem Soroll”) Dijous de novembre, 19:00 a CaixaForum. Eixos: denúncia i col·lectivitat. Píndoles destacades: • “Put your soul in your hand and walk” — Gaza vista a través de videotrucades (amb participació de la plataforma local pro-Palestina). • Film juvenil a Bielorússia: música vs. activisme, identitat i resistència. • Clàssic: “Tout va bien” (Godard/Gorin, 1972) — fàbrica, sindicalisme, Jane Fonda. • Bilbao/Aste Nagusia: adolescència, cures i amor; prevista l’assistència de la directora Sara Fantova. Història d’un escut: William Tarín Figura clau de l’esport tarragoní: ciclisme, natació, esgrima, rem… Impulsor del futbol local i directiu/president del Nàstic (1913-1917). Homenatges i Fill predilecte; un carrer porta el seu nom. Efemèrides destacades en ciclisme i natació. Cuina Corball al forn (Casa Bartra, xef Jorge Simeonati): • Segellar a la planxa (pell cruixent), acabar 7’ a 200 °C. • Acompanyament: puré de pastanaga i mango + espàrrecs saltejats. Usar espines per fer caldo.

Sensellarisme, àrea metropolitana i horaris

Context general de l’episodi Butlletí de Serveis Informatius 8H de Tarragona Ràdio, que combina: Actualitat social (recompte de persones sense sostre) Debat polític local (futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona) Discussió tècnica i sanitària sobre el canvi d’hora Informació de proximitat (mobilitat, temps i premsa) Crònica esportiva (Gimnàstic de Tarragona i esport femení) Agenda i iniciatives solidàries i culturals 1. Recompte de persones sense sostre a Tarragona Dispositiu de recompte • Prop de 140 persones voluntàries participen en el recompte nocturn de persones sense sostre a la ciutat. • Recorregut per Part Alta i part baixa de Tarragona; la Guàrdia Urbana cobreix Torreforta, Bonavista i Camp Clar. • L’Associació de Voluntaris de Protecció Civil actua a Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador; la Creu Roja a la zona del Llevant – Josep Sunyer. • S’utilitza un mapa de zones i una fitxa d’observació per registrar: - Nombre de persones detectades per carrer - Sexe - Lloc de pernocta (al ras, en caixer, en vehicle o sota cobert). • Objectiu: obtenir dades fiables per dissenyar estratègies i accions que redueixin la vulnerabilitat social d’aquest col·lectiu. Anàlisi institucional • La consellera de Serveis Socials, Cecília Mangini, recorda que l’any anterior es van localitzar 91 persones dormint al carrer. • Defineix el sensellarisme com un fenomen urbà, multicausal i de context social: “El sensellarismo es un fenómeno urbano que tiene múltiples causas… las crisis, el problema del hábitge, las guerras, las personas refugiadas… obedece a causas múltiples, todas sociales y de coyuntura.” • Admet la complexitat d’oferir una explicació única i la necessitat de respostes estructurals. Veu del voluntariat i mirada social • Margarita Amardón (Càritas) qualifica l’experiència de “molt bona i gratificant”, però també impactant. • Desmunta estereotips: no només troben persones grans o amb addiccions, sinó també joves de 18 o 19 anys. • Subratlla la manca d’empatia i la tendència social a jutjar la pobresa extrema sense conèixer-ne les trajectòries vitals. • Una altra voluntària, Maria José Covell, reforça la idea que tothom pot ser vulnerable i que els punts de partida vitals condicionen molt: “No sabem quina vida o què els ha portat a estar aquí… potser nosaltres, amb la nostra vida, també hauríem arribat al carrer.” Coordinació municipal i balanç • Punts de sortida del dispositiu: Ajuntament de Tarragona i Oficina de Serveis Socials de la plaça Prim. • La consellera responsable de la Guàrdia Urbana, Sònia Horts, agraeix la participació dels 138 voluntaris i els cossos implicats. • Es tracta del sisè recompte de persones sense sostre que es fa a la ciutat; les xifres concretes es presentaran oficialment en dies posteriors. 2. Debat sobre l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona Ple extraordinari i estatuts • Es prepara un ple municipal extraordinari a Tarragona per aprovar els estatuts de la futura associació d’ajuntaments que ha de ser l’embrió de l’àrea metropolitana. • La constitució formal de l’ens s’ha fixat per al 31 d’octubre a la Canonja. • Els estatuts han estat avalats tècnicament pels ajuntaments impulsors, però ara necessiten el vistiplau polític. Eix de conflicte: pes de Tarragona i tipus de vot • El debat se centra en si el vot ha de ser: - “Un municipi, un vot” (model igualitari), o - Vot ponderat segons la població (més pes per a Tarragona, que representa prop del 37% de la població de l’àrea). • Esquerra Republicana i Partit Popular demanen més pes per a Tarragona en la governança metropolitana. • Altres grups defensen el principi d’igualtat entre municipis per fomentar la confiança i la cooperació. Posició del govern i de Junts • El conseller socialista Nacho García (govern municipal) defensa la fórmula de generositat i capitalitat exercida: “Les capitalitats s’exerceixen… convèncer la resta d’ajuntaments que els posicionaments de Tarragona són els correctes i assolir els vots necessaris.” • Argumenta que la capitalitat no es perd, sinó que es consolida a través de la capacitat d’influència dins d’un marc de cooperació equilibrada. • El portaveu de Junts, Jordi Sendra, també aposta per sumar esforços i per “un municipi, un vot” com a acte d’igualtat i solidaritat: - Avisa que si es pondera només per població, Tarragona dominarà l’ens i els municipis petits com la Canonja podrien sentir-se infrarepresentats i desincentivats a participar. Crítica del Partit Popular • La portaveu del Partit Popular, Mària Mercè Martorell, considera que els estatuts no són prou ambiciosos i que no beneficien Tarragona. • Sosté que els altres municipis hi surten guanyant perquè milloren la seva posició relativa, mentre que Tarragona no veu reflectit el seu pes demogràfic (37%). Esmenes d’Esquerra Republicana • Esquerra Republicana de Catalunya presenta dues esmenes clau als estatuts: - Posar la ciutadania al centre de la missió metropolitana: benestar, cohesió i prosperitat al marge de fronteres municipals. - Representació institucional amb veu per a cada municipi, però vot ponderat segons població. • El grup indica que només votarà a favor si es recullen aquestes esmenes i considera més important assentar bé les bases que no pas córrer en la constitució de l’ens. • El portaveu Javi Puig destaca la visió que volen defensar: “L’àrea metropolitana es pot entendre com la suma d’esforços perquè la ciutadania visqui millor, o com un repartiment de la capitalitat tarragonina. Som defensors de la primera versió.” • Alerten del risc de “repetir errors històrics” que, segons diuen, Tarragona ha pagat molt car. Altres qüestions municipals associades • En Comú Podem celebra que l’Ajuntament hagi actuat al Parc del Francolí arran d’una denúncia veïnal que el grup havia recollit. • Destaquen la importància de millorar la gestió de l’espai públic en clau de convivència i qualitat urbana. 3. Reforma horària i impacte social i en la salut Posició econòmica: estalvi energètic mínim • El secretari del Col·legi d’Economistes de Tarragona, Miquel Àngel Fuster, qüestiona l’efectivitat del canvi d’hora en termes d’estalvi energètic. • Assegura que el benefici econòmic és “bastant irrisori”, de només uns pocs euros per habitant i any. • Proposta: establir un únic horari anual, evitant els canvis de març i octubre. • Recorda la dificultat d’harmonitzar un sol horari en una Unió Europea amb grans distàncies quilomètriques i diferents realitats geogràfiques. Visió mèdica: rellotge biològic i riscos • La doctora Meritxell Arenas, vocal del Col·legi de Metges de Tarragona i directora d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, remarca que els estudis apunten a: - Alteracions del rellotge biològic i del ritme circadià. - Possibles trastorns del son, amb esgotament i irritabilitat, que afecten el rendiment. - Potencial increment del risc cardiovascular en certs perfils. “Pot haver una alteració en la sincronització son-llum-foscor… això genera trastorns del son, esgotament i irritabilitat, i s’han descrit possibles riscos cardiovasculars.” • Admet que és difícil quantificar de manera precisa l’impacte, però la literatura mèdica recomana prudència amb els canvis bruscos d’horari. Impacte en la infància: mirada psicològica • La psicòloga infantil Ángeles Estevez apunta que els infants, sobretot els més petits, són especialment sensibles al canvi. • Efectes possibles: - Desajust del ritme circadià. - Canvis en el comportament: més cansament i irritabilitat. - Alteracions en les rutines d’anar a dormir i en la dinàmica familiar. • Recomanacions pràctiques: - Preparar el canvi amb dies d’antelació, ajustant progressivament els horaris. - Mantenir rutines estables i donar temps d’adaptació. - Fer-ho amb molta paciència per part dels adults. Marc europeu i calendari • El debat sobre la reforma horària a la Unió Europea es reobre després que Pedro Sánchez demani incloure el tema a l’ordre del dia de la reunió de ministres d’Energia de la UE a Luxemburg. • Recordatori pràctic: dissabte s’avança l’hora. 4. 1.000 programes de “Tothom” a Tarragona Ràdio Trajectòria i significat del programa • Tothom, programa de Tarragona Ràdio conduït per Miguel González, compleix 17 anys en antena i arriba a la fita de les 1.000 edicions. • El programa s’ha consolidat com a espai referent de la diversitat i la inclusió a la ciutat. • Celebració amb un programa especial a la sala d’actes de l’ONCE a Tarragona, plena d’entitats del teixit social tarragoní. Reconeixement institucional i reptes pendents • La consellera d’Igualtat i Serveis a la Ciutadania, Cecília Mangini, felicita el programa i l’emissora i subratlla la tasca de visibilització feta durant anys. • Admet que, malgrat els avenços, encara hi ha molts reptes per assolir una societat plenament inclusiva. “Mil programes, però una sola manera de fer ràdio: ràdio humana, ràdio propera, ràdio inclusiva.” • Recorda que l’Ajuntament de Tarragona ja fa anys que va detectar la necessitat d’abordar la diversitat i va crear un equip tècnic especialitzat: - Tot i que l’equip és insuficient en dimensions, destaca la seva sensibilitat, formació i coneixements. Temàtiques tractades i reconeixements • Per Tothom han passat milers d’entitats i persones per parlar de: - Diversitat i capacitats diverses - Tercer sector i voluntariat - Gent gran i aïllament - Malalties minoritàries • El programa ha rebut diversos reconeixements pel seu paper en la promoció d’una ràdio social i inclusiva. 5. Bloc d’esports 5.1. Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) • Gran pes dedicat al Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) i al proper derbi català a la Nova Creu Alta contra el Centre d’Esports Sabadell (Primera Federació, grup 2, jornada 9). • El club i Tarragona Ràdio impulsen la mobilització de la Marea Grana amb: - Paquets d’entrades (700 inicials exhaurides ràpidament, 300 més posteriorment). - Previsió d’uns 1.000 aficionats granes desplaçats al camp rival. • Context classificatori: - Sabadell: 4t, amb 14 punts. - Nàstic: 5è, amb 13 punts. - Tots dos equips arriben després de victòria i es juguen mantenir-se en zona de play-off d’ascens. • Estadística recent: en les tres últimes visites (dues oficials i una amistosa) a la Nova Creu Alta, el Nàstic no hi ha perdut (dues victòries i un empat). Veu dels jugadors: Álex Jiménez • El davanter Álex Jiménez es reivindica després de: - Marcar un gol i donar una assistència en la victòria davant del Tarazona. • Destaca: - La importància de la victòria col·lectiva i dels tres punts a casa. - La necessitat d’un partit complet per recuperar confiança. - L’agraïment a la confiança de l’entrenador Luis César. “El més important és la victòria de l’equip… jo necessitava un partit així per trobar-me amb el gol i gaudir sobre el camp. Treballant, segur que arribaran més moments com aquest.” • Insisteix en el paper clau de l’afició: “Lo más importante es que venga la afición del Nàstic porque a nosotros siempre nos lleva en volandas… vamos allí a trabajar el partido e intentar traer los tres puntos a casa.” Situació esportiva i agenda • El Nàstic torna als entrenaments després de la jornada de descans i prepara el partit amb l’absència d’Òscar Sanz, capità, sancionat per cinc targetes grogues. • Abans del partit, està prevista una trobada dels entrenadors (Ferran Costa i Luis César) a la Nova Creu Alta per a la fotografia oficial. • Tarragona Ràdio anuncia la retransmissió del partit dins del programa Sempre Nàstic, amb connexió una hora abans i interacció amb l’audiència via xarxes socials i WhatsApp. 5.2. Motor femení: èxit de Paula Ramos • La pilot tarragonina Paula Ramos fa història en guanyar al circuit de Jerez en la prova final del Mundial Femení de Superbikes. • Havia estat convidada pel bon rendiment d’aquesta temporada i converteix l’oportunitat en una victòria de gran impacte. Polèmica i reivindicació • Dissabte, tot i guanyar en pista, rep una sanció de 3 segons per suposada “conducció irresponsable” en un incident amb Beatriz Neila, aspirant al títol mundial, i cau del podi. • Ramos considera la sanció discutible, però canalitza la ràbia i frustració en una actuació encara més forta l’endemà. Diumenge perfecte i significat personal • Diumenge guanya amb 10 segons d’avantatge, signant una cursa espectacular en un circuit que qualifica de talismà: “Sempre que he anat a Jerez he pujat al podi o he guanyat… tornar-hi a guanyar és encara més bonic.” • S’emociona en meta, conscient de tots els sacrificis personals i familiars que hi ha al darrere. • Expressa el desig que aquest resultat sigui només l’inici d’una trajectòria que l’ha de portar a lluitar pel Mundial la temporada vinent. 5.3. Bàsquet femení: projecte del TGN Bàsquet • El TGN Bàsquet inicia un nou projecte ambiciós a Lliga Femenina 2. • Inici complicat: dues derrotes en dos partits disputats i un partit ajornat a recuperar. Característiques de la competició • Sara Torruella, una de les referents de l’equip, descriu la lliga com a molt oberta, amb: - Gran igualtat entre equips. - Molta influència dels desplaçaments llargs, que penalitzen els conjunts visitants. “És una lliga on cada partit pot ser diferent. Els viatges llargs són un hàndicap; nosaltres, amb desplaçaments més curts dins de Catalunya, ens hi podem beneficiar.” • El fet de tenir un bloc amb moltes jugadores catalanes ajuda a gestionar millor els viatges i mantenir regularitat competitiva. Cap de setmana intens • Cap de setmana amb doble compromís: - Dissabte: rebuda al CB Arxil (jornada 4). - Diumenge: partit pendent contra Mariscos Antón Cortegada (recuperació de la jornada 2). 6. Ral·li i competicions de motor al territori • Presentació de la 60a edició del RallyRACC Catalunya – Costa Daurada, prova amb base logística entre Salou i PortAventura World. • Forma part del Supercampionat d’Espanya de Ral·lis (7a i penúltima cita del calendari). Canvis d’estructura i activitats • El RAC ha dissenyat una estructura de competició diferent, amb logística més complexa que en altres edicions. • Gran aposta per activitats dirigides a: - Aficionats al motor - Públic familiar i general • Un dels epicentres serà el passeig Jaume I de Salou, amb espai per exposicions, actes de proximitat i contacte directe amb els equips. Objectiu: recuperar el Mundial de Ral·lis • En la presentació, la Generalitat de Catalunya, el RAC i la Diputació de Tarragona anuncien que treballen conjuntament per tornar a portar el Mundial de Ral·lis a la Costa Daurada. • L’horitzó marcat és el Mundial de 2027, ja que les edicions immediates estan adjudicades a les Illes Canàries. 7. Serveis, trànsit, temps i premsa Informació de servei • Trànsit: mobilitat molt fluida a la xarxa viària tarragonina, sense incidències destacades. • Bombers de la Generalitat: nit i matinada sense serveis remarcables a la regió. Previsió meteorològica • Des de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) es preveu: - Temps estable i assolellat. - Temperatures màximes suaus i càlides: - 30 ºC a Tortosa - 29 ºC a Tarragona i Reus - 28 ºC al Vendrell - 26 ºC a Gandesa - Vent de ponent moderat a partir de migdia. Repàs de premsa escrita i digital • Diari de Tarragona: - Titular sobre el “no rotund” a les exigències d’Esquerra a Tarragona en relació amb l’àrea metropolitana, en contrast amb Reus, on l’aval és favorable. - Aprovació d’ordenances i pressupostos 2026 a Reus, amb èmfasi en polítiques socials, seguretat i via pública. - Notícia que els locals comercials buits a Tarragona es podran convertir en habitatges. - Referència a Nicolás Sarkozy, primer expresident francès que entra a presó. - Situació de CAPs col·lapsats en plena campanya de vacunació de la grip. - Més d’un centenar d’obres per reparar camins i barrancs al Montsià. • Més Tarragona: - Esquerra Republicana de Tarragona queda sola defensant el vot ponderat a l’ens metropolità. - Salou fa por per Halloween amb el programa d’activitats Salouween. - Veïns de Masies (l’Albiol) en contra d’un parc solar que l’Ajuntament atribueix a una imposició de la Generalitat. - Acord PSC – En Comú Podem per permetre que 2.500 famílies de Tarragona es beneficiïn de la tarifa social de la taxa de la brossa. • Digitals locals (Tarragona Digital, Tots21, tarragonaradio.cat): - Desenvolupament dels pressupostos municipals de Reus (224,19 M€ per 2026). - Programació del Salouween 2025. - A tarragonaradio.cat, peça destacada sobre el recompte de persones sense sostre amb 138 voluntaris. Espai publicitari i iniciatives solidàries • Diversos espais d’Obramat (bricolatge i materials) vinculats al patrocini de la informació de servei. • Anunci de l’espectacle Mamapop per recaptar fons per a la recerca del càncer de mama a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, amb més de 30 artistes al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. 8. Temes principals de l’episodi Eixos centrals • Sensellarisme i vulnerabilitat social a Tarragona: - Recompte nocturn, implicació de voluntariat, entitats i administració. - Mirada humana sobre les causes i la realitat de viure al carrer. • Governança metropolitana i pes de Tarragona: - Conflicte polític entorn als estatuts de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. - Debat entre igualtat formal (un municipi, un vot) i ponderació per població. • Reforma horària i impacte multidisciplinari: - Anàlisi econòmica (estalvi mínim). - Conseqüències sanitàries (rellotge biològic, trastorns del son, risc cardiovascular). - Afectació especial en infants i recomanacions de gestió familiar. Eixos complementaris • Comunicació inclusiva i ràdio social a través del programa Tothom. • Esport de proximitat: - Futbol (Nàstic i la Marea Grana). - Bàsquet femení (TGN Bàsquet a LF2). - Motor femení (Paula Ramos a Superbikes). - Motor i territori (RallyRACC Catalunya – Costa Daurada i objectiu Mundial 2027). • Informació de servei (trànsit, temps) i repàs de l’agenda política i social a través de la premsa.

Monkey Jane: Flowers, amistat i rumb creatiu

Panorama de l’episodi Entrevista a Txell (Monkey Jane) a Tarragona Ràdio sobre el nou single “Flowers”, el seu significat com a homenatge d’amistat, el procés creatiu i el futur del projecte. També repassem discografia, el paper terapèutic de la música, l’estratègia de llançar singles, la relació amb les xarxes i idees per a directes íntims. Idees clau • “Flowers” és un regal als 15 anys d’amistat amb el seu cercle més proper; videoclip gravat durant un viatge a Granada, en una casa cova. • Monkey Jane ha fet una pausa per redefinir el rumb, prioritzant l’exploració sonora i l’aprenentatge tècnic (producció, compressió, etc.). • Vol publicar singles per donar a cada cançó el temps i l’ànima que mereix, en lloc d’un àlbum complet precipitat. • La música és teràpia i “banda sonora” dels dies foscos; aposta per formats de directe íntims més endavant, quan hi hagi més material nou. • Conscient de la fatiga d’algoritmes i la pressió de xarxes, defensa la desconnexió i el respecte pels ritmes creatius propis. “Vaig plantar la cançó i van sortir flowers.” “La música és algo súper terapèutic.” “Flowers”: origen, to i videoclip Homenatge a l’amistat • Cançó-regal per celebrar 15 anys d’amistat amb les seves millors amigues. • To lluminosament emotiu i transversal: vol connectar amb qualsevol grup amb bon rotllo que s’hi identifiqui, també a distància. Rodatge i estètica • Videoclip gravat el dia que els va ensenyar la cançó, durant un viatge a Granada. Localització: casa cova en un entorn semidesèrtic. • Univers visual propi: muntatge artístic i presència del mico com a icona. Trajectòria i identitat artística De “Changes” a “Silent Noise” • Primer disc: Changes — temes com “WikiTiki” i “Islands”, vibes de bon rotllo i energia. • Segon disc: Silent Noise — fase d’experimentació amb to més americanat/country, del qual després se’n va desdir parcialment. Per què “Monkey Jane” • Identificació amb l’energia juganera dels micos; logo dissenyat per ella i tatuat, que consolida la seva marca. Procés creatiu, llançaments i directes Singles vs àlbums • Vol anar traient singles per donar espai, temps i cura a cada peça, evitant la sensació de disc sense prou ànima. • Reivindicació del ritual d’escolta (vinils) com a antídot a la pressa. Directes i formats • Encara no presentarà “Flowers” en directe: prefereix esperar més repertori nou i definir un format íntim (teatre, petit comitè, públic a prop, poc desplegament tècnic). • Records de concerts a Tarragona: Dones de Paraula, Festival Sota la Palmera i col·laboracions amb artistes locals. Música, benestar i xarxes Teràpia i emocions • La música funciona com a catarsi emocional: de vegades busquem cançons tristes per acompanyar els dies grisos — la “banda sonora” de la vida. Xarxes i salut digital • Gaudeix creant contingut audiovisual però pateix la pressió algorítmica; fa resets periòdics i practica desconnexions (fins i tot deixar el mòbil sense bateria). • Compagina la música amb la feina de profe; l’estacionalitat afecta l’activitat a xarxes i la disponibilitat. Moments destacats • Comparació amb Jason Mraz pel to de “Flowers” i un somriure a una eventual col·laboració. • Respecte per la natura: fins i tot demanar “permís” si cal arrencar una flor. • Versos de cloenda suggerents: “Roses without spark / Nature’s best desire” i “Timeless we belong”.

Amparito Roca: versions, tradició i acte per la pau

Resum general Conversa dinàmica a Tarragona Ràdio amb Jordi Freixa i Jordi Català que combina música, tradició i actualitat. El fil conductor és l’obra popular d’Amparito Roca, de la qual s’exploren versions sorprenents i actualitzacions, mentre s’anuncia un acte per la pau amb la interpretació d’“Imagina’t” (versió en català de “Imagine” de John Lennon). Idees clau Reflexió inicial sobre les guerres: denúncia dels “papers mullats” i la necessitat de prioritzar la pau. Música: recorregut per múltiples versions d’Amparito Roca —des de bandes militars alemanyes fins a propostes techno valencianes i tarragonines. Tradició tarragonina: explicació del paper del seguici al Corpus i de moments icònics com l’entrada del braç a la Catedral per Santa Tecla. Memòria audiovisual: record del programa Fanfan i Claudinet a TV Reus i material rescatat a YouTube. Acte per la pau: presentació d’un concert a la Subdelegació del Govern amb peça central “Imagina’t”. Cites rellevants "No seria millor firmar la Pau abans d’anar a la guerra?" "L’entrada del braç és superior mundial." Referències musicals destacades Banda de l’exèrcit a Hannover: versió de “Spanish Amparito Roca” amb “temperamento español y música militar alemana”. Tacho (Carlet, València): adaptacions amb to tecno i fragments cantats, incloent barreja amb “No trenquis més”. Andrea Grau (Tarragona): “Em parit-ho ja” (tecno), amb lletres sobre gegants, valls i un Visca Santa Tecla. Cançó escolar: “Les nenes maques al dematí”, usada pedagògicament i interpretada amb veus diferenciades. Tradició i context El seguici obre pas per preservar el respecte als elements devocionals (Corpus, sortida del braç, etc.). Esment del refrany dels “tres covets que reluquen més que el sol” i curiositats locals. Agenda i informació pràctica (Ateneu de Tarragona) Acte: “Còpel per la Pau” (concert i lectura) Lloc: Subdelegació del Govern a Tarragona Data i hora: dijous 23, a les 19:00 Participants: Josep Maria Ferran (vocal d’Humanitats), mestre Josep Enric Peris, Jordi Freix, Jordi Català, entre d’altres Peça central: “Imagina’t” (John Lennon, versió catalana) — difosa també via informes a la UNESCO To i tancament Humor col·loquial i aforismes vitals: prendre’s la vida amb humor i “aprofitar els moments bons”. Cloenda amb la versió en català d’“Imagina’t” i recordatori del número de loteria 70.107.

#35 - No Som Ningú del 21/10/2025

Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.

#24 - Cultius Culturals del 21/10/2025

El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.

Amparito Roca global, Flowers i Pau a Tarragona

Panorama general Un programa amb dues meitats marcades: la secció musical-cultural amb Jordi Freixa i Jordi Català i, després, una entrevista a Monkey Jane (Txell) per presentar el nou single Flowers. El fil conductor és la cultura popular tarragonina, la música com a eina de comunitat i teràpia, i un accent especial en la Pau. Punts clau Guerres i pau: reflexió crítica i reivindicació de signar la pau abans del conflicte. Amparito Roca, patrimoni viu: versions inesperades i globals (Hannover, València, Tarragona) i reinterpretacions actuals. Acte Coppel per la Pau: a la Subdelegació del Govern a Tarragona, amb "Imagina't" (John Lennon) en català com a himne. Monkey Jane presenta Flowers: cançó-regal a 15 anys d'amistat, procés creatiu, discografia i plans de directe per madurar. Promos de programació: futbol del Nàstic, espais socials i culturals a la graella de Tarragona Ràdio (via web i a les Aplicacions mòbil). El Canó de Palamós: guerres, pau i cultura popular Pau abans de la guerra • Denúncia del caràcter "papers mullats" d’alguns acords i crida a la coherència pacifista. "No seria millor firmar la Pau abans d'anar a la guerra?" Amparito Roca, del pasdoble a l’electrònica • Versió d’una patrulla de l’exèrcit de Hannover: energia marcial i "temperamento español" en clau alemanya. • Versió de Tacho (Carlet, València): mashup amb "No trenquis més" en clau dance-pop. • Versió tecno de Andrea Grau (Tarragona): tema "Em parito ja" amb referències a gegants, valls i un "Visca Santa Tecla". Seguici i tradició • El seguici obre pas històricament per respecte als elements sagrats (Corpus, entrada del braç de Santa Tecla). • L’"entrada del braç" és definida com a moment culminant i espectacular de la festa. Memòria mediàtica i música a Tarragona Arxiu televisiu i pedagogia musical • Record dels programes FanFan i Claudinet a TV Reus i la digitalització a YouTube. • Cançons didàctiques: "Les nenes maques al dematí" i l’humor com a eina pedagògica. Agenda i Pau: de l’Ateneu a l’UNESCO Acte Coppel per la Pau • Petit concert a la Subdelegació del Govern a Tarragona, coordinat per l’Ateneu de Tarragona (vocal d’Humanitats: Josep Maria Ferran). • Participació de Josep Enric Peris, Jordi Freixa i Jordi Català, amb "Imagina't" (John Lennon) en català com a himne. • L’Ateneu fa arribar mensualment informes a la UNESCO: projecció de la ciutat i de Tarragona Ràdio a nivell internacional. Música per la Pau "No hi ha motius per matar ni causes nobles per morir." Promos i esport Sempre Nàstic • Crida a omplir la Marea Grana: Sabadell vs Nàstic a la Nova Creu Alta (Primera Federació, Grup 2). • Emissió a Tarragona Ràdio (96.7 i 101.0 FM), al web i a les Aplicacions mòbil. Interacció via xarxa X, Instagram i WhatsApp de Tarragona Ràdio. Altres espais • "Raulina amb salsa" (humor i actualitat), "La Porteria" (justícia global), i falques corporatives de la casa. Entrevista: Monkey Jane (Txell) presenta "Flowers" La cançó-regal • Flowers neix com un homenatge als 15 anys d’amistat amb el seu grup d’amigues: estima i complicitat malgrat la distància. • El videoclip es va gravar el mateix dia que elles van escoltar la cançó per primer cop, en una casa cova a l’àrea de Granada. Procés creatiu i intenció • Retorn al projecte després d’un temps d’experimentació i aprenentatge tècnic (compressió, producció...): prioritzar l’ànima de la cançó. • Treballar per singles per donar a cada peça el temps i la cura que mereix. La música com a teràpia • Inicis amb "Time to Time" com a cançó-teràpia: la música com a eina per sortir del pou emocional. Sonoritats i referents • Apunts estilístics que evoquen Jason Mraz (bon rotllo i melodia). Humor i autoironia lingüística a l’entrevista. Identitat artística • Origen de "Monkey Jane": energia juganera, imaginari ple de micos i logo tatuat. Discografia i etapes • Àlbums: Changes (amb peces sol·licitades com "Wikitiki"/"Island") i Silent Noise (etapa més americana i d’experimentació). Directes i formats • Pausa per definir el format escènic: opcions íntimes (petit comitè, espais no convencionals), obertura a teatre i proximitat amb el públic. • Experiències prèvies: Dones de Paraula, Festival Sota la Palmera, La Canonja. Xarxes, algoritmes i salut • Presència digital intermitent: equilibrar creativitat, docència i desgast d’algoritmes. Defensa de pauses i desconnexions. Idees-força La cultura popular de Tarragona és viva i dialoga amb el present (del pasdoble a l’electrònica). La música és comunitat, memòria i teràpia. Compromís amb la Pau des de l’escena local fins a l’altaveu internacional.

Triple crisi oceànica: calor, biodiversitat i plàstics

Resum executiu Copernicus 2025 alerta d’una triple crisi oceànica: escalfament global, pèrdua de biodiversitat i contaminació. L’informe constata que el 100% de la superfície oceànica pateix com a mínim un d’aquests impactes, amb rècords recents de temperatura i ones de calor marines cada cop més freqüents, llargues i intenses. "No, no, es que está ocurriendo." Punts clau Escalfament accelerat des de l’era industrial; rècord global el 2024: 21 °C de temperatura mitjana superficial. Ones de calor marines amb rècords al Nord de l’Atlàntic i al Mediterrani; destacada una durada de ~300 dies (2022-2023) al Mediterrani. Retrocés del gel a l’Àrtic i l’Antàrtic i pèrdua d’albedo, que retroalimenta i accelera l’escalfament. Acidificació: canvis en el pH que alteren les propietats fisicoquímiques, afecten ecosistemes, aqüicultura, pesqueres i fins i tot erosionen àrees de patrimoni de la UNESCO. Contaminació per plàstics i microplàstics: materials persistents que es fragmenten i entren a la cadena tròfica, amb impactes sobre fauna i exposició humana. Nivell del mar en pujada: ~23 cm/100 anys globalment; 8 cm en 25 anys a l’Atlàntic Nord, indicant acceleració. Impactes greus quan es combina amb temporals i meteotsunamis. L’informe és descriptiu i basat en observacions (no fa projeccions) i serveix de base científica per a decisions polítiques (p. ex., COP30). Implicacions Ecosistemes: alteracions de biòtops, pèrdues de biodiversitat i estrès per calor i pH. Economia blava: riscos per a l’aqüicultura, pesqueres i infraestructures costaneres. Societat i costes: major exposició a inundacions i danys durant episodis extrems, especialment al Mediterrani densament poblat. Missatge final Cal actuar amb urgència: les tendències actuals ja són mesurables i comprovades. L’informe aporta evidència per orientar polítiques i adaptació immediata.

Mar, canvi climàtic i vida als ports catalans

Visió general de l’episodi Episodi d’Arran de Mar (Tarragona Ràdio) centrat en l’actualitat marítima de la costa catalana, combinant notícies, entrevistes de port i pesca, vela esportiva, impacte del canvi climàtic als oceans i iniciatives socials i solidàries vinculades al mar. 1. Actualitat de la costa catalana 1.1. Educació ambiental i pesca a l’Escala • Al Maram de l’Escala, pescadors i ONG organitzen tallers per a alumnat d’ESO per lluitar contra els plàstics al mar. • El Centre de Recuperació d’Animals Marins imparteix un taller sobre la biodiversitat mediterrània i la necessitat de conservar-la. • Es remarca que el Mediterrani és un mar molt biodivers, però molt amenaçat. • Pescadors expliquen el projecte Pesca Neta: - Quan surten a pescar, treuen molta brossa (plàstics, llaunes, residus d’avingudes fluvials). - Destaquen la necessitat de visibilitzar la tasca de neteja del fons marí i conscienciar els joves. • Dijous es farà un hackató al CER perquè els alumnes ideïn solucions creatives contra la contaminació marina. 1.2. Grip aviar al delta de l’Ebre • El GPEC denuncia un brot de grip aviar H5N1 en un xoriguer al delta de l’Ebre. • El Departament de Territori ha aturat l’anellament científic d’ocells i la captura de polles d’aigua. • El Departament d’Agricultura manté la caça d’ocells salvatges, fet molt criticat pels ecologistes: - Ho consideren una decisió greu i desencertada. - Denuncien que s’ha cedit a la pressió del col·lectiu de caçadors i s’exposa la població a un possible contagi i nova pandèmia. 1.3. Fons europeus de pesca a la Mar de l’Ebre • L’assemblea del GALP Mar de l’Ebre presenta el balanç de la segona anualitat dels ajuts FEMPA 2024-2025: - 28 expedients finançats, 8 exclosos per manca de fons. - 624.000 € d’ajuts concedits per a projectes productius i no productius. • L’Ametlla de Mar és el municipi més beneficiat (més de 200.000 €), fet que satisfà especialment l’alcaldessa Eva de Lamo. • Hi participen cofraries, ajuntaments, centres de recerca, hotels, restaurants i entitats socials. • La demanda total (3,4 M€) supera àmpliament la dotació, mostrant alta demanda de diversificació econòmica al litoral ebrenc. 1.4. Crisi del Club Natació Sitges • En ple any de centenari, el Club Natació Sitges tanca les instal·lacions per decisió de l’administrador concursal. • Es crea el Club Esportiu Aquàtic Sitges per garantir la continuïtat de la natació federada: - Els nedadors passen a entrenar-se a la piscina municipal, que cedeix provisionalment dos carrils. • L’Ajuntament treballa per recuperar la gestió provisional de les instal·lacions i reparar-les. • S’espera una adjudicació directa de l’equipament, amb diversos interessats, per un preu similar als 2,5 M€ de l’última subhasta. • Es constata que la pèrdua del club històric és irreparable a nivell social, però s’obre una nova etapa per mantenir la natació federada a Sitges. 1.5. Vela infantil i desigualtat de renda al Maresme • El regatista Lucas Garrido (Club Nàutic Arenys de Mar) guanya la Regata Gran Vila de Blanes en classe Optimist: - 3 victòries parcial, 2 segons llocs i un tercer descartat en 6 proves. - La regata (50a edició) reuneix 145 infants i serveix per configurar la selecció catalana que anirà al Campionat d’Espanya. • Sis municipis del Maresme (Alella, Sant Vicenç de Montalt, Cabrils, Cabrera de Mar, Teià i Tiana) es troben entre els 25 municipis més rics d’Espanya: - Factors clau: proximitat a Barcelona, entorn natural entre mar i Serra del Litoral, bons serveis i habitatge unifamiliar d’alt valor. - Es destaquen els forts contrastos interns de la comarca: municipis com Mataró, Pineda de Mar o Tordera tenen rendes per sota de la mitjana catalana. 1.6. Reforma horària i salut a Tarragona • Especialistes tarragonins en economia, medicina i psicologia defensen mantenir un únic horari tot l’any: - L’economista Miquel Àngel Fuster afirma que l’estalvi energètic del canvi d’hora és irrisori (pocs euros per habitant). - La doctora Meritxell Arenas alerta de trastorns del son, irritabilitat, menor rendiment i possible augment de risc cardiovascular associats al canvi d’hora. - La psicòloga infantil Ángeles Estevez remarca que els infants són especialment vulnerables a aquests canvis. • El debat s’ha reobert a la UE a petició de Pedro Sánchez; aquell dissabte l’hora s’avança. 1.7. Descarbonització i metanol renovable a Tarragona • Repsol subministrarà metanol renovable produït a l’ecoplanta de Tarragona a partir de 2029. • Acord pioner de 8 anys amb Norwegian Cruise Line Holdings per subministrar combustibles renovables als seus creuers al Port de Tarragona: - Biocombustibles des de 2026. - Metanol renovable des de 2029. • La planta processarà fins a 400.000 tones/any de residus sòlids urbans, generant 240.000 tones/any de combustibles renovables i productes circulars. • Es presenta el metanol renovable com a combustible clau per al transport marítim i mostra del compromís de Repsol amb la descarbonització. 1.8. Temps i trànsit • El meteoròleg Lluís Mi Pérez preveu: - Vent de garbí i ponent a la costa central i sud, amb cops de 40–50 km/h. - Mestral molt intens al Golf de Sant Jordi (fins a 80–90 km/h) i mala mar a la Costa Daurada sud, especialment dijous. • El Servei Català de Trànsit informa de retencions habituals d’entrada a Barcelona (C-58, AP-7, B-23) però sense incidències greus a la resta del país. 2. Llotja de l’Escala i pesca del peix blau 2.1. Festa de la Tonyina i projecte Viu en Blau • Des de la llotja de l’Escala, el patró major Josep Lluís Sureda valora molt positivament la primera Festa de la Tonyina: - Iniciativa sorgida de tres restaurants locals, amb la plaça de l’Ajuntament plena. - Proposa integrar-la en el projecte “Viu en Blau”, dedicat a la promoció del peix blau i la cultura marinera local. • Es reivindica que l’Escala podria ser la “capital del peix blau”, recordant que el municipi va créixer gràcies a la pesca i salaó del peix blau. 2.2. Conflicte per les quotes de tonyina • La pesca de la tonyina és un tema delicat a l’Escala: - Les barques d’arts menors tenen una petita quota que consideren insuficient. - Les barques d’encerclament, majoritàries al port, no tenen quota de tonyina i fa temps que reclamen quilos assignats. • La taula rodona de la festa serveix per visibilitzar la problemàtica de quotes i posar en valor la tonyina com a recurs local i alternativa econòmica per a la flota d’arts menors. 2.3. Temporada de tardor del peix blau • L’inici de la tardor és irregular per a la sardina: - L’estiu va començar molt bé però va afluixar a l’agost (mes tradicionalment fluix). - La tardor hauria de portar nous bancs de sardina per créixer, però enguany hi ha alts i baixos molt marcats. • Factors que condicionen la pesca: - Fases de la lluna: dies de lluna plena poden ser molt bons, amb bancs de peix molt agrupats que permeten pescar fins i tot sense llum artificial, localitzant-los amb sònars. - Depredadors (tonyines), que de vegades fan entrar el peix a la costa i d’altres el fan fugir. • L’afluència de barques d’altres ports continua: la setmana anterior hi havia set barques d’encerclament (3 locals i 4 de Palamós i Blanes). 2.4. Vedes, relleu generacional i pesca recreativa • Sobre la parada biològica (veda) de l’encerclament a Girona: - El sector proposa repetir el model de dos períodes (com l’any anterior) per afavorir reproducció i creixement del peix blau. - Proposta: aproximadament del 5 de desembre a l’11 de gener, i del 27 de febrer al 4 d’abril. - Es queixen de la lentitud administrativa que dificulta planificar manteniments i reparació de xarxes. • Relleu generacional complicat: - Hi ha una borsa de joves formats (curs de mariner pescador), però la flota és petita i les oportunitats limitades. - La pesca és percebuda com una feina dura, sacrificada i inestable, poc atractiva per al jovent. - Sureda reclama reduir burocràcia i fer l’ofici més atractiu a nivell administratiu i econòmic. • Arts menors i sèpia: - Són en veda de la sèpia; molts s’han orientat a la pesca de tonyina com a alternativa econòmica. - Es considera molt positiva aquesta diversificació. - Denúncia recurrent: manca de control de la pesca recreativa, que continua capturant sèpia durant la veda, minant l’efecte de l’esforç dels professionals. 3. Vela i clubs nàutics del Garraf i Maresme 3.1. Club Nàutic Vilanova: resultats i grans esdeveniments Entrevista amb Tete Sabater, director esportiu del Club Nàutic Vilanova. Regata d’Optimist a Blanes • Flota d’Optimist del club participa a Blanes en un nivell 2 del circuit català. • Hugo Nava aconsegueix una 3a posició general. • Condicions variables (vents fluixos, 4–5 nusos) posen en relleu que la vela és un esport molt tècnic i que l’experiència acumulada és clau. Copa d’Espanya d’ILCA 6 i experiència a Galícia • Vilanova porta 5 regatistes a Galícia per a la Copa d’Espanya d’ILCA 6: - Regata dins de ries atlàntiques, amb marees fortes i condicions molt diferents del Mediterrani. - Resultats esportius discrets, però gran aprenentatge per un equip jove en el seu primer campionat nacional. - Serveix per saber “on són” dins la flota estatal i fixar un punt de partida per millorar al rànquing. Lliga Iberdrola Femenina • El club ha creat per primer cop un equip femení per disputar la Lliga Iberdrola, puntuable com a Campionat d’Espanya femení. • Participen uns 20 equips de tot l’Estat; Vilanova acaba 8è, un resultat considerat excel·lent per a una estrena. Copa d’Espanya a Vilanova • El club organitzarà la Copa d’Espanya (classe no especificada, però en format de flota) del 30 d’octubre al 2 de novembre: - Es preveu uns 130 regatistes i fins a 9 proves. - Abans, una “precopa” aquest cap de setmana amb uns 40 participants i una travessa social de creuers amb 48 embarcacions, xifra rècord. • Es destaca la importància de tenir bon vent per garantir un campionat just i complet. 3.2. Club Nàutic Arenys de Mar: formació, escola i base nàutica Entrevista amb Pilar Rodríguez, gerent del Club Nàutic Arenys de Mar. Esport base i Lliga Blava Escolar • El club manté una intensa activitat formativa: - Escoleta d’Optimist per als més petits. - Flota Open per a joves que s’inicien una mica més grans. - Lliga Blava Escolar, ja en marxa, que permet que alumnes de 5è i 6è de primària provin la vela. • Objectiu: que tothom pugui provar la navegació sense haver de tenir embarcació pròpia i descobrir si la vela pot ser el seu esport o fins i tot una futura professió. • S’emfatitza la figura de Lucas Garrido com a talent emergent format al club i “nineta dels ulls” de la secció esportiva. Gran Premi d’Andorra • El 8 i 9 de novembre Arenys acollirà, un any més, el Gran Premi d’Andorra, organitzat amb la Federació Andorrana de Vela: - Reuneix al voltant de 120 participants de diferents classes. - Andorra, sense mar, ha escollit Arenys com a seu estable de la seva gran cita de vela. - Els camps de regata s’instal·len tan prop com es pot de la costa, depenent del vent; és espectacular veure la sortida massiva d’embarcacions des del port. Base nàutica i esport per a escoles • Continuïtat de la base nàutica, amb programes com Esport Blau i Aventura Blava per a les escoles locals: - La filosofia és que cap nen deixi de navegar per manca d’oportunitats. - El club aporta embarcacions i material; més endavant, qui vulgui progressar pot accedir a embarcacions de segona mà més assequibles. Club de Mar, rem i activitats socials • El Club de Mar del Nàutic ofereix: - Activitats dirigides (iogà, pilates, tonificació, funcional). - Rem amb 9 equips que competeixen de forma lúdica. - Entrenament d’un equip femení de lleut català de competició. • També impulsen cursos de bridge (joc de cartes estratègic), amb bona acollida i perspectiva de futures competicions (pools) entre clubs. 4. Estat dels oceans: triple crisi i impactes globals Entrevista extensa amb Álvaro de Pascual Collar, editor de l’informe 2025 de Copernicus sobre l’oceà. 4.1. Triple crisi planetària dels oceans • Les Nacions Unides defineixen una “triple crisi planetària” que afecta el 100 % de la superfície oceànica: 1. Canvi climàtic (escalfament global i olas de calor marines). 2. Pèrdua de biodiversitat. 3. Contaminació i pol·lució (incloent plàstics i microplàstics). 4.2. Escalfament oceànic i onades de calor marines • L’informe mostra un escalfament sostingut de l’oceà des de com a mínim 1982, vinculat a les emissions de gasos d’efecte hivernacle des de la Revolució Industrial. • 2024 registra el rècord històric de temperatura mitjana global de l’oceà: 21 °C. • Onades de calor marines (marine heatwaves): - Són períodes d’almenys una setmana amb temperatures del mar anòmalament altes. - Tenen impacte directe en ecosistemes, aqüicultura i pesqueres. - S’han registrat episodis rècord al Nord de l’Atlàntic i al Mediterrani. - Entre 2022 i 2023 al Mediterrani hi va haver una onada de calor de prop de 300 dies seguits (gairebé 10 mesos), rècord de durada, tot i no ser el màxim de temperatura puntual. 4.3. Pèrdua de gel marí i retroalimentació climàtica • Es constata un retrocediment clar del gel marí tant a l’Àrtic com a l’Antàrtic, amb nous mínims històrics. • Importància del gel marí: - Actua com a superfície reflectant (alt albedo), retornant part de la radiació solar a l’espai. - En perdre superfície de gel, la Terra absorbeix més calor, accelerant l’escalfament: bucle de retroalimentació positiva. 4.4. Acidificació de l’oceà • L’oceà absorbeix part del CO₂ atmosfèric, la qual cosa provoca acidificació (descens del pH). • Efectes clau: - Alteració de les propietats fisicoquímiques de l’aigua. - Canvi en la disponibilitat d’ions necessaris per a organismes calcificadors (coralls, mol·luscs, etc.). - Possibles impactes en aquicultura, pesca i erosió de zones costaneres. - Riscos per llocs Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO per processos d’erosió accelerada. 4.5. Contaminació per plàstics i microplàstics • El model econòmic actual depèn fortament del plàstic, un material poc biodegradable: - El plàstic no desapareix, sinó que es fragmenta en peces cada cop més petites (microplàstics). - No s’enfonsa fàcilment, de manera que roman a la columna d’aigua. • Conseqüències: - Els microplàstics són ingerits per organismes marins i entren a la cadena tròfica. - S’han detectat partícules plàstiques en fibres musculars de molts animals marins. - Això acaba afectant també els humans, que ingerim microplàstics a través del consum de peix i marisc. - A escala macro, xarxes i arts perduts continuen pescant (“pesca fantasma”) i maten fauna de manera indiscriminada. 4.6. Augment del nivell del mar i riscos costaners • L’informe recull un augment global del nivell del mar d’uns 23 cm en 100 anys. • A la regió del Nord de l’Atlàntic (zona europea), només en els últims 25 anys l’augment ja és de 8 cm, mostrant una acceleració clara. • Encara que pugui semblar poc, aquests centímetres: - No es perceben al dia a dia, però - Multipliquen l’impacte d’episodis extrems (tempestes, meteotsunamis, forts onatge), incrementant les inundacions a zones costaneres densament poblades com el litoral mediterrani europeu. 4.7. Missatge per a la COP30 • L’informe de Copernicus no fa projeccions futures, sinó que descriu què està passant ja amb dades observacionals. • Serveix com a base científica sòlida per a: - Responsables polítics i negociadors de cimeres climàtiques (com la COP30 al Brasil). - Societat civil i mitjans, per disposar d’informació contrastada. • No es pot respondre amb un “ja veurem si passa”, perquè tot allò que descriu l’informe ja està succeint. Idea central: la triple crisi (clima, biodiversitat, contaminació) és global, persistent i ja té efectes mesurables sobre els oceans i les comunitats costaneres; cal actuar amb base científica. 5. Dia de la Dona Rural i mercats de Deltebre Entrevista amb Eva Marín, regidora de Foment Cultural, Igualtat i Tinença d’Animals de Deltebre. 5.1. Homenatge a les dones dels mercats municipals • Deltebre celebra el Dia Internacional de la Dona Rural amb un acte dedicat a “Dones i mercats”. • Eix de l’edició: dones que treballen (i han treballat) als mercats de la Cava i de Jesús i Maria. • Es fa un treball de recerca històrica: - El mercat de la Cava funciona des de 1958, el de Jesús i Maria des de 1969. - Es recuperen noms, trajectòries i generacions (algunes parades arriben a la 3a generació familiar). - Participen dones en actiu i jubilades, i familiars de paradistes ja desaparegudes. 5.2. Valor social i econòmic de les paradistes • El mercat “sempre ha tingut nom de dona”: la majoria de persones darrere el taulell han estat dones. • Tasques destacades: - Atenció diària a la clientela amb bona cara, tot i jornades que comencen a les 3 de la matinada. - Pont entre el camp/la mar i la taula, connectant productors locals i famílies. - Exemple d’emprenedoria, constància i cura de la comunitat. • Es recorda un matrimoni de 96 anys que va tenir parada més de 60 anys, i casos com el de Marisol Pinyana (paella i peix), gairebé 30 anys al mercat. • El mercat genera vincles de família ampliada: paradistes i clients es coneixen de tota la vida, comparteixen records i esdeveniments personals. 5.3. Producte local, granel i sostenibilitat • Moltes parades ofereixen producte de proximitat: carn, peix, fruita, verdura, oli, llegums a granel, pa i pastes. • Es destaca el cas de parades de granel que fan el que ara es ven com a “tendència sostenible”, però que elles han fet tota la vida: - Sense sobreenvasat innecessari. - Quilòmetre zero real, amb productors de la zona. • Davant l’oferta massiva de grans superfícies, es reivindica el mercat com a espai de qualitat, tracte personalitzat i sostenibilitat. 5.4. Recepció ciutadana i dimensió cultural • L’acte compta amb 14 dones dalt l’escenari i molta participació del públic, que aporta anècdotes i records. • Es combina amb intervencions artístiques (companyia La Dama, peces “Sanguinària” i “Hollywood”, i un solo de dansa), creant un acte rodó i emotiu. • Objectius: - Fer visible una feina sovint invisible però imprescindible. - Reforçar la idea d’espai de vida i xarxa de suport que són els mercats. - Motivar noves generacions a continuar aquestes activitats comercials de base local. 5.5. Polítiques d’igualtat a Deltebre • La regidoria treballa en: - Renovació del pla d’igualtat de l’Ajuntament. - Renovació del pla de polítiques de dones. - Cursos, xerrades i el programa “Dones, salut i educació”, que celebra 20 anys. • El proper mes se centrarà en el 25N (violències masclistes) amb nous actes de sensibilització. 6. Repte solidari “Pels Valents” a Tarragona Entrevista amb Joan Carles Adell sobre un repte de natació en aigües obertes solidari a Tarragona. 6.1. El repte: 80 km nedant per al càncer infantil • El repte, ideat per Miguel Van der Poel, consisteix a nedar 80 km al llarg d’una setmana: - 16 km diaris de dilluns a divendres, sortint de la platja de la Rabassada fins al Castell de Tamarit i tornant. - Dissabte, tram final simbòlic perquè s’hi pugui afegir tothom amb una nedada més curta. • Objectiu: recaptar fons per al Pediatric Cancer Center de l’Hospital Sant Joan de Déu, dins la campanya “Pels Valents”. 6.2. Condicions de mar i acompanyament • Les etapes ja fetes han tingut condicions diverses: - Un dia amb mala mar i fort onatge, un altre amb bona mar a l’anada i corrent en contra a la tornada. - Temps d’entre 4,5 i 5 hores per completar els 16 km. • Cada dia, el Miguel neda acompanyat per un altre nedador conegut del món de les aigües obertes (Jordi Cervera, Joan Carles Adell, David Garriga, Marta Rubio, Ferran Tortosa, etc.), reforçant el component col·lectiu i de suport. 6.3. Final solidari a la platja de la Rabassada • Dissabte hi haurà un acte obert a la platja de la Rabassada: - Nedadeta popular (uns 1.000 metres) per qui vulgui sumar-se. - Punt de venda de marxandatge de “Pels Valents” (samarretes, gorres, clauers…). - Urna solidària per recollir donatius. • El repte s’insereix en l’objectiu global de “Pels Valents”: arribar a 1 milió d’euros recaptats des de 2017 per a la lluita contra el càncer infantil. 6.4. Com col·laborar • Es poden fer donatius: - Durant l’acte de dissabte a la platja, en efectiu a l’urna o comprant marxandatge. - En línia a través de la pàgina de l’Hospital Sant Joan de Déu, que disposa d’un enllaç específic per donatius al Pediatric Cancer Center. Missatge final: la natació en aigües obertes es converteix en eina de visibilització i recaptació per al càncer infantil, implicant la comunitat esportiva i la ciutadania de Tarragona. 7. Tancament i continuïtat • L’episodi combina actualitat local i comarcal amb temes globals (estat dels oceans) i històries humanes (dones dels mercats, repte solidari). • Es reforça la idea que el mar és central en la vida econòmica, social i cultural de Catalunya: - Des de la pesca i els ports fins a la vela esportiva, passant per la recerca científica, la transició energètica i la cohesió comunitària. • El programa es clou anunciant que Arran de Mar tornarà l’endemà a la tarda amb noves històries vinculades al litoral i al mar.

La Circular - Ens afecta el canvi horari?

Debat sobre l'àrea metropolitana i el canvi horari

Polèmica pels Estatuts de l'Àrea Metropolitana El ple extraordinari de dilluns vinent serà decisiu per a la constitució de la futura àrea metropolitana. Els grups municipals de Tarragona es troben dividits per la fórmula de governança proposada als estatuts: • Conflicte de vots: El model actual d'"un municipi, un vot" és rebutjat per Esquerra Republicana i el Partit Popular, qui demanen un vot ponderat per població per mantenir la capitalitat de la ciutat. • Postura del Govern: El conseller socialista Nacho García demana generositat i afirma que les capitalitats s'exerceixen convencent la resta, no imposant-se. • Esmenes d'ERC: Els republicans condicionen el seu vot a incloure millores en el benestar de la ciutadania i a defensar els interessos de Tarragona. Impacte del Canvi Horari i Salut Especialistes locals s'han manifestat a Tarragona Ràdio a favor de mantenir un horari unificat tot l'any. Les conclusions principals són: • Economia: Segons l'economista Miquel Àngel Fuster, l'estalvi energètic és irrisori (pocs euros per habitant). • Salut: Meritxell Arenas (Col·legi de Metges) alerta d'alteracions en el rellotge biològic, cansament i fins i tot riscos cardiovasculars. • Infància: La psicòloga Ángeles Estevez subratlla que els més petits pateixen irritabilitat i desajustos en els ritmes circadians. Actualitat Social i Infraestructures Celebració de les 1.000 Edicions del Programa "Tothom" El programa social conduit per Miguel González ha celebrat una efemèride històrica a la sala d'actes de l'ONCE. Des de l'any 2009, aquest espai ha estat un referent per a la inclusió, el voluntariat i el tercer sector a la ciutat. Presó de Mas Enric i Projectes Energètics • Ampliació penitenciària: El Departament de Justícia construirà dos nous mòduls amb 256 places mitjançant mètodes industrials per evitar la saturació del centre. • Metanol Renovable: Repsol subministrarà aquest combustible des de l'ecoplanta de Tarragona a partir de 2029 per a la indústria de creuers, reforçant la descarbonització al port. Esports: Nàstic i Mitja Marató La Ciutat Esportiva del Nàstic El president Lluís Fàbregas ha confirmat que la segona i tercera fase de la ciutat esportiva dependran de l'ascens al futbol professional. Mentrestant, la primera fase ja dóna servei a 38 equips del planter. Rècord a la Mitja Marató La 34a edició de la Mitja Marató del 2 de novembre ha esgotat les inscripcions. El circuit serà totalment urbà, passant per punts com la Rambla Nova, la Via Augusta i el Moll de Costa.

Tothom 1000: Veus del voluntariat i la inclusió a Tarragona

Tothom compleix mil programes a Tarragona Ràdio L'edició número 1000 de l'espai Tothom s'ha celebrat amb un programa especial des de la sala d'actes de l'ONCE a Tarragona, servint com a punt de trobada per a les entitats i persones que han format part d'aquesta trajectòria de 16 anys a l'emissora municipal. L'episodi ha posat en relleu el paper de la ràdio com a altaveu de realitats sovint invisibilitzades. El valor humà del voluntariat i la salut Representants de la Federació Catalana del Voluntariat Social i de l'Associació Contra el Càncer de Tarragona han destacat la importància de l'acció voluntària: • El voluntariat no és mà d'obra gratuïta, sinó un acompanyament d'igual a igual que arriba on l'administració no ho fa. • La recerca sobre el càncer i el suport psicològic gratuït són pilars fonamentals per a les famílies. • S'ha subratllat el concepte de win-win: tothom hi guanya, tant qui dóna com qui rep l'ajuda. Experiències en primera persona i diversitat El programa ha comptat amb la participació del taller de premsa de la Fundació Privada Onada, on els mateixos usuaris preparen els guions i entrevistes, demostrant la seva capacitat de decisió i discerniment. També s'ha parlat amb: • Romà Soler, tècnic de l'Ajuntament de Tarragona, que ha recordat la història del Servei Municipal de la Discapacitat i la creació de la Frida. • L'entitat Si jo puc tu també, Epilep, reivindicant que el terme inclusió hauria de desaparèixer per donar pas a la normalitat absoluta en activitats com l'esport i la dansa. • Espercamp (Associació Asperger del Camp de Tarragona), que ha explicat l'autisme com una condició i la importància del diagnòstic en l'edat adulta. Gent gran i compromís social Mitjançant l'espai Veus Reconegudes, en col·laboració amb la Fundació Pere Tarrés, s'ha posat el focus en les fites i lliçons de vida de la gent gran de Tarragona, combatent la soledat i fomentant l'envelliment actiu. "La diversitat hauria de formar part del que som com a societat, sense paternalismes i amb total naturalitat."

1.000 programes de “Tothom”: ràdio, inclusió i ciutat

Context i significat dels 1.000 programes “Tothom” celebra el programa número 1.000 a Tarragona Ràdio, en un acte obert al públic que posa al centre els drets humans, la inclusió i la ràdio de proximitat. Des del primer minut, es reivindica que, com les ones de la ràdio, els drets humans travessen fronteres invisibles i arriben a tothom. Miguel González recorda els inicis del programa el 2009, el suport de la direcció de Tarragona Ràdio i l’evolució del format: • D’un espai en horari discret centrat en la discapacitat a un projecte ampli sobre capacitats diverses, gent gran, salut mental i tercer sector. • Canvis d’horaris, de periodicitat i fins i tot el pas al podcast (“tothom pot”), mantenint el directe i la filosofia de ràdio humana i comunitària. • Subratlla que el valor no són les xifres ni els premis, sinó les persones i les històries compartides al llarg d’aquests anys. "La ràdio continua sent l’espai de la veu real. Una veu que no busca semblar perfecta, sinó ser humana." També hi ha un apartat d’agraïments: a l’equip de Tarragona Ràdio, a l’ONCE, a les entitats, a representants polítics i, sobretot, als oients i als col·lectius que han passat pel programa. Paper de l’administració i polítiques d’inclusió a Tarragona Conversa amb Cecília Mangini (Ajuntament de Tarragona) S’obre el bloc institucional amb la consellera d’Igualtat, Serveis de la Ciutadania i Serveis Socials, Cecília Mangini, que felicita el programa i el defineix com a ràdio humana, propera i inclusiva. Mangini destaca: • Compromís històric de l’Ajuntament de Tarragona amb les capacitats diverses, anterior fins i tot al naixement del programa. • Existència d’un equip tècnic especialitzat en inclusió (amb referències a professionals concrets) que ha treballat per sobre dels colors polítics i donant veu a les demandes del col·lectiu. • Reconeixement que l’administració sempre està en deute: s’ha avançat, però queda molta feina pendent. Gent gran i xarxa comunitària Mangini explica l’atenció a la gent gran des de l’IMSS: • Model de “gent gran activa”, amb 14 llars de jubilats plenes d’activitat. • Les pròpies persones grans dinamitzen bona part de les activitats, reforçant autonomia i participació. • Es combina la part de lleure amb la dimensió social i d’acompanyament. Discapacitat, terminologia i drets Sobre el llenguatge, Mangini defensa que no li fa por el terme discapacitat: • Remarca que és precisament la condició de discapacitat la que activa el reconeixement de drets. • Recorda la reforma de l’article 49 de la Constitució i es defineixen com a “fans del 49”, com a símbol d’un pas endavant en el reconeixement de les persones amb discapacitat com a subjectes de drets. • Subratlla que capacitats diverses les tenim tots, però que cal atenció específica a les realitats més vulnerables. Accessibilitat, ciutat i Festa Major En relació amb l’accessibilitat i la inclusió urbana: • Encara hi ha moltes barreres arquitectòniques a la ciutat, que afecten persones amb mobilitat reduïda, persones grans, famílies amb cotxets, etc. • Es treballa per adaptar espais públics i platges perquè siguin progressivament més inclusius. • Esmenta un codi d’accessibilitat que interpel·la totes les administracions i actors. Pel que fa a la Festa Major de Santa Tecla, Mangini destaca: • L’existència d’una “festa per a tothom” com a exemple consolidat d’inclusió festiva. • Mesures recents com “carrers tranquils” on el Seguici Popular redueix el soroll per fer-los accessibles a persones amb hipersensibilitat auditiva o altres necessitats. • El fet que ara es parlin obertament qüestions com soroll, espais adaptats i convivència de sensibilitats. Salut mental i discapacitats “invisibles” Miguel i Mangini aborden el repte de les discapacitats no visibles i la salut mental: • Es reconeix que les barreres físiques són més fàcils de detectar, però que cal donar resposta també a trastorns de salut mental, autisme i altres condicions invisibles. • Es treballa amb entitats especialitzades (especialment en autisme) en aspectes psicològics, sensorials i cognitius. • Es recorda la necessitat de treballar també les barreres socials i mentals que tots tenim, més enllà de l’urbanisme. Persones sense llar: drets humans i resposta municipal Miguel introdueix el tema de les persones sense sostre com a part de la mirada integral del programa sobre drets humans i exclusió social. Mangini subratlla: • Es tracta d’un fenomen urbà en creixement, i aquestes persones són importants perquè són persones, no per la xifra que representen. • El vincle amb els drets humans: no tenir un lloc on tornar al final del dia és una de les situacions més dures que es poden viure. • El paper combinat de la societat civil i l’Ajuntament de Tarragona, que disposa d’un servei especialitzat (PAS, Punt d’Atenció a Persones sense Sostre). Recompte nocturn i ús de dades Es destaca la preparació d’un recompte nocturn de persones sense llar: • Participació d’uns 130 voluntaris, una xifra rècord que demostra la sensibilització creixent de la ciutadania. • El dispositiu abasta Part Alta, centre, eixample i barris, amb suport de Protecció Civil i Creu Roja. • El recompte es fa sobre persones visibles, però es calcula un 15–20% addicional de persones no detectades. • Aquestes dades permeten prendre decisions polítiques i tècniques més ajustades a la realitat. Mangini transmet també la felicitació de l’alcalde Rubén Viñuales al programa “Tothom”, reforçant el reconeixement institucional. Evolució de les entitats: de la veu de les famílies a la veu en primera persona Associació Ment i Salut La Muralla Miguel recorda que el primer programa del 2009 va tenir com a convidada principal l’Associació Ment i Salut La Muralla, dedicada a salut mental. Ara puja a l’escenari Paula Ulloa, coordinadora de l’entitat. Paula subratlla diversos canvis fonamentals des del 2009: • Abans la representació era majoritàriament de mares i famílies, en un model més paternalista. • Ara, cada cop més, són les persones amb problemes de salut mental en primera persona qui donen la cara i la veu, especialment en mitjans com Tarragona Ràdio. • Reivindica que ningú millor que elles pot explicar què necessiten, què pateixen i què reclamen. "El que ha canviat és que ara són les persones en primera persona les que volen donar la cara i la veu." Reptes actuals de la salut mental Malgrat els avenços en discurs públic: • Paula avisa que encara hi ha molta feina a fer: la salut mental sembla molt present en el debat, però el dia a dia continua ple de dificultats. • Les principals problemàtiques que detecten a l’associació són: • Habitatge: dificultats greus per accedir a un allotjament digne. • Feina: barreres laborals, estigma i precarietat. • Relacions socials i integració comunitària. • Reclama més suport sostingut de les administracions, que sovint van endarrerides en els pagaments i generen tensions econòmiques a les entitats. Sostenibilitat de les entitats i expansió territorial Paula explica la trajectòria recent de La Muralla: • L’entitat ha estat en moments límit, a punt de tancar per dificultats econòmiques, una realitat compartida per moltes associacions del tercer sector. • Actualment passen per un bon moment relatiu, però amb incertesa sobre el futur, molt condicionat pels recursos públics. • Han crescut fins a més de 300 persones vinculades a l’entitat. • S’han expandit cap a Salou, ampliant l’abast territorial i l’acompanyament. Tant el programa com l’associació coincideixen en la idea que “l’important és que se’n parli de salut mental”, i després ja es treballarà el com. Memòria, reconeixements i absències Miguel mira enrere cap al segon programa de “Tothom”, amb la presència de l’Associació de Paràlisi Cerebral de Tarragona, La Muntanyeta (ara Fundació La Muntanyeta), i recorda especialment la figura de Jaume Marí, president d’aleshores, ja traspassat. • Es recupera un fragment d’entrevista on Marí explicava l’evolució de l’associació des dels vuit pares fundadors fins a un projecte molt consolidat. • Miguel remarca la petjada de les persones que ja no hi són però han contribuït decisivament a l’associacionisme i a la inclusió. • El segon gran aplaudiment del dia va dedicat a totes aquestes persones que han marxat però romanen en la memòria col·lectiva. Aquest bloc reforça la idea que el programa és també un arxiu viu de la memòria social de Tarragona en matèria de discapacitat, salut mental i drets socials. Humor, participació i esport inclusiu Miguel reivindica que parlar de capacitats diverses i tercer sector també es pot fer amb humor i calidesa. Per fer el programa més visual i participatiu, demana al company Pep que actuï com “els seus ulls” a la sala i interactuï amb el públic. En aquesta dinàmica entra en escena l’esport inclusiu: • El Pep localitza Rubén Almazán i Álvaro Cano, capitans del Nàstic Genuïn, l’equip genuí del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) per a persones amb discapacitat intel·lectual. • El públic els rep amb un aplaudiment, reconeixent el valor simbòlic i social del projecte. • Miguel subratlla l’esport com a eina d’inclusió, més que no pas només de “superació personal”. • Es menciona que són a punt de començar una nova temporada Genuïn a Tarragona, reforçant la continuïtat del projecte. Aquest tram finalitza amb un to festiu i comunitari, mostrant que ràdio, entitats, administració i esport s’entrellacen en una mateixa aposta per una Tarragona més inclusiva i humana. Idees clau de l’episodi • Celebració del programa 1.000 de “Tothom”, com a fita de ràdio pública centrada en drets humans, diversitat i proximitat. • Evolució del programa: de la discapacitat a una mirada més àmplia sobre capacitats diverses, gent gran, salut mental, voluntariat i teixit associatiu. • Compromís de l’Ajuntament de Tarragona amb la inclusió: equip tècnic especialitzat, treball amb entitats, avenços en accessibilitat i festa major inclusiva. • Atenció a les persones sense llar: recurs especialitzat (PAS), recompte nocturn amb voluntariat i ús de dades per orientar polítiques públiques. • Salut mental i veu en primera persona: transició d’un model basat en famílies a la participació directa de les persones afectades, amb reptes forts en habitatge, feina i sostenibilitat de les entitats. • Memòria i reconeixements a persones i entitats històriques com La Muralla i La Muntanyeta, i figures com Jaume Marí. • Esport inclusiu amb el Nàstic Genuïn com a exemple de com l’activitat esportiva pot generar comunitat, autoestima i visibilitat per a les persones amb discapacitat. En conjunt, l’episodi és una celebració i alhora una reflexió crítica sobre tot el camí fet i el que resta per fer per construir una ciutat i una ràdio realment per a tothom.

CUAP Tarragona, Àrea Metropolitana i OPA BBVA-Sabadell

Resum general del programa "La inclusió no s’improvisa... i l’empatia, si és sincera, pot canviar moltes coses." — Miquel González, sobre 1.000 programes de Tothom Punts clau del dia Salut: procés participatiu per definir el nou CUAP de Tarragona, amb serveis 24/7 i orientat a urgències de baixa i mitjana complexitat. Política municipal: debat sobre l’Associació per a l’Àrea Metropolitana (un municipi, un vot), l’estudi d’inundabilitat del POUM i la congelació d’impostos amb ampliació de tarifa social de la brossa. Economia: proposta d’eliminar el canvi d’hora el 2026 a la UE i anàlisi de l’OPA BBVA-Sabadell desestimada, amb impactes en competència, oficines i crèdit. Història i patrimoni: presentació del llibre sobre les intervencions arqueològiques a López Pelaez, 1 (magatzem romà amb gra, fulcre de bronze i gestió d’aigua). Especial: connexió final amb l’edició 1.000 de “Tothom” en directe des de l’ONCE. Editorial i celebració “Tothom” Miquel González reivindica la ràdio com a altaveu de veus invisibilitzades i l’aprenentatge de 1.000 programes: Inclusió, solidaritat i empatia com a eixos. Objectiu: continuar donant veu a tothom amb normalitat i respecte. Salut: el nou CUAP de Tarragona Objectiu i model CUAP: centre 24/7 que complementa els CAP i resol urgències menys greus amb més capacitat resolutiva. Serveis: radiologia, química seca (analítica urgent) i espais d’observació per decidir alta o derivació hospitalària. Impacte: descongestiona hospitals i reforça l’atenció primària. Participació ciutadana Enquesta a participa.gencat.cat (fins al 31/10) sobre experiència d’urgències: Accés i aparcament, senyalització, intimitat a recepció, sala d’espera i box d’atenció. Dura ~10 minuts; més de 200 respostes a mig període. Fase 2: grups de treball al novembre amb usuaris i professionals. Ubicació i calendari Ubicació pendent: es decidirà per criteris tècnics (fluxos, urgències) i resultats del procés participatiu. Pla funcional: primer esborrany abans de final d’any. Tertúlia política (PSC, Junts, PP) Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona Debat de governança: un municipi, un vot (PSC i Junts) vs vot ponderat (PP). Argumentari: Pro: generar projecte comú i solidari per serveis (ex. transport públic), evitant hegemonies; exemple comparat amb UE i Parlament (representació equilibrada). Contra (PP): Tarragona perd pes i capitalitat; reclama ponderació per població. Situació: associació com a embrió provisional (sense cessió de competències), constitució prevista el 31/10. POUM i inundabilitat Estudi d’inundabilitat en marxa amb focus en torrents i zones històricament afectades (Mora, Budallera, Vall de la Rabassada, Polígon Francolí, Horta Gran...). Adaptació climàtica: mesures correctores i preventives en nous creixements i ciutat consolidada; cooperació intermunicipal (ex. Catllar-Mora). Calendari: aprovació inicial del POUM el 2026. Fiscalitat i serveis Congelació d’impostos i taxes; ampliació de la tarifa social de la brossa i rebaixa a la deixalleria. Junts: va assumir el cost polític de la pujada inicial; ara dona suport a congelar i preveu demanar rebaixes futures. PP: critica que “congelar = consolidar la pujada passada”; demana eficiència en places no cobertes. PSC: reclama clarificar què es retalla si es baixa impostos (transport, inversions, personal?). Cultura i agenda Tàrraco XXV: “Romans al teu barri”, recreacions als centres cívics; recta final a finals de novembre. Canvi d’hora: debat breu sobre la conveniència d’eliminar-lo. Economia Canvi d’hora a la UE (proposta d’eliminar-lo el 2026) Estalvi energètic irrisori i afectacions a part de la població; millor un sol horari. Complexitat per latitud/longitud: ajust europeu difícil; cal consens i criteri que trastorni menys. OPA BBVA sobre Banc Sabadell (desestimada) Context i lògica (BBVA): reforçar Espanya i segment pimes on Sabadell és fort. Problemes clau: Preu insuficient i gestió de tempos (17 mesos) i comunicació que van erosionar la confiança. Resistència del petit accionista (molts, també clients) i silenci de part d’institucionals. Impacte de la no fusió: Evita concentració i un duopoli de facto a Catalunya/Tarragona (CaixaBank + BBVA+Sabadell). Evita tancament de fins a 450 oficines, pèrdua d’uns 8.000 llocs de feina i reducció de crèdit (~54.000 M€). Missatge de fons: la competència bancària beneficia famílies, empreses i AP; cal evitar reduir el mapa bancari a 2-3 megabancs. Història i patrimoni: López Pelaez, 1 (2011–2018) Presentació del llibre “Intervencions arqueològiques a Tarragona. Carrer López Pelaez, 1”. Troballes principals: Magatzem romà d’època flàvia amb espai de gra i estances per productes (possibles àmfores); conservació de murs fins a 1–1,5 m. Gestió de l’aigua: conduccions per evitar humitat al magatzem; a èpoques posteriors, aprofitament com a recurs. Peces icòniques: dos fulcre de bronze (aplics decoratius d’un llit romà), probablement del s. I, amagats i recuperats en estrat del s. III; també pintures i fragments epigràfics. Les restes s’han protegit sota l’edifici; el coneixement és obert i el llibre es pot descarregar al web de Patrimoni de l’Ajuntament. Tancament: especial “Tothom” 1.000 Connexió amb l’ONCE (Rambla Vella): programa en directe a les 12 h amb entitats i testimonis històrics del “Tothom”. Esperit de l’acte: representar tots els col·lectius i posar la veu al centre.

Serveis Informatius 8H del 21/10/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Mi Rollo es el Rock del 20/10/2025

Mi Rollo Es El Rock, una hora de bona vibra amb guitarres potents de fons. Un clàssic de les ones tarragonines, en antena des de 2002 de la mà d´en Pae. Cada dilluns a les 8 del vespre a Tarragona Ràdio

Retrovisor musical: Portobelo, Del Roig i Lleig

Resum Programa amb to evocador i celebratiu on el retrovisor musical repassa moments clau i novetats: records de Portobelo (2018), memòria del primer concert de Miquel del Roig (1995) i crònica del concert de Lleig al Festival Accents amb el disc Fins que no em quedi veu. També s’esmenta la nominació de Sílvia als Premis ARC. Moments destacats Obertura poètica amb reflexions sobre els inicis i el pas del temps. Nominació de la Sílvia com a finalista als Premis ARC. Portobelo: record del final de gira (20/10/2018) a l’antic Submarino de Reus i paraules del líder Toret Blázquez. Miquel del Roig: 30 anys del primer cop que el Jordi el va veure en directe (21/10/1995), telonejant Tomeu Penya al Morell. Lleig al Festival Accents (Casino de Constantí): presentació de l’àlbum Fins que no em quedi veu i entrevista postconcert. Anècdotes sobre versions populars d’una cançó ("balla bastant" vs. "xiquets"). Cites clau "Final de gira, final de dos anys... avui aquí toca donar punt i final al que ha sigut ‘basant fer reals’ i al principi de Portobelo." — Toret Blázquez "Continuaré fent aquestes coses fins que no tingui més coses a dir." — Lleig "Penso lluitar i defensar-ho mentre en quedi vida. Fins que no em quedi veu." Temes i idees Perseverança artística i dificultats per fer arribar la música al públic. Memòria musical del territori (Reus, Morell, Constantí, Tarragona). Celebració de trajectòries: de la fi de gira de Portobelo als inicis de Miquel del Roig. Detalls rellevants Data clau: 20/10/2018 (Portobelo, fi de gira a Reus). Data clau: 21/10/1995 (Miquel del Roig teloneja Tomeu Penya al Morell). Esment a l’organització del Festival Accents i agraïments a Isaac i Domi García. Conclusió Un retrovisor musical que barreja nostàlgia, reconeixement i energia creativa present, culminant amb la força del tema de Lleig: Fins que no em quedi veu.

Los Glosters: directe a la Capsa i gira a Liverpool

Resum general Entrevista dinàmica amb Los Glosters (Ramon i Carles) abans del seu concert a la Capsa de Música (Tarragona), que aprofitaran per gravar un disc en directe. El grup defensa el seu directe sense autotune i amb instruments reals, repassa 35 anys de trajectòria, comparteix anècdotes de gira (Liverpool, Perpinyà, Guadalajara, Sevilla, Cadaqués), comenta diferències de públic per territoris, parla de nous membres i reflexiona sobre la tecnologia i l’actual allau de bandes. Final amb menció a l’himne del Nàstic (Fúria Grana) i detalls pràctics del concert. "No som de ningú: som part d’aquest show... i sense autotune." Temes principals Concert especial i gravació en directe a la Capsa: enregistrament multicanal, possibles col·laboracions i edició posterior. Filosofia de directe: sense autotune, instruments de veritat i energia clàssica de banda. Trajectòria: prop de 35 anys; records i viatges, inclòs Liverpool (Cavern Club). Públic i escenes: diferències d’implicació segons ciutat/territori; festivals com a gran motor. Membres i història: nous fitxatges (Ricard i Jorge), etapa prèvia amb Pirats i canvis d’idioma. Tech i indústria: millora d’enregistraments casolans; crida per un reproductor DAT. Comunitat local: preu assequible, fila zero, crida a omplir davant l’escenari per capturar el calor del públic. Detalls del concert i enregistrament Què faran Gravar el directe per publicar-lo (amb retocs lleus si cal) i, si és possible, afegir-hi instruments/col·laboracions. Repertori centrat en l’etapa del disc “4” (tres anys en ruta) i cançons de tota la trajectòria. Com i amb qui Aprofiten el bon equip de la Capsa per una captura de so sòlida. Actitud de “passar-ho bé” i complicitat amb el públic: el soroll i l’ambient també es volen gravar. Públic i entrades Anticipada: 6 €. Fila zero per qui no hi pugui assistir però vulgui ajudar. Crida a posar-se davant l’escenari (no quedar-se a la barra!) per donar calor al directe. Trajectòria, viatges i anècdotes Liverpool (Cavern Club) Tercera visita; aquest cop a l’escenari interior (“backstage”). Sala mítica on han passat Paul McCartney i grans bandes; emoció de prova de so amb la sala buida. Un seguidor de Múrcia grava vídeos i els puja a YouTube; connexió amb públic de fora. Rutes recents Perpinyà: gran resposta amb una versió de Jacques Dutronc (van acabar repetint-la). Guadalajara: festival amb bar compartit entre rockers i públic de festa; convivència festiva. Sevilla: coincidència amb la marató; trobada amb un conegut de la Colla Jove. Cadaqués: retorn des de 1992; retrobaments i canvis al llarg dels anys. Públic, escenes i diferències territorials Fora de Catalunya, el públic acostuma a ser més entregat; a festivals, la gent ja ve a desfasar i gaudir. Horaris familiars permeten veure diverses generacions (pares, mares i canalla) al concert. Tòpic local: a Tarragona/Barcelona costa arrencar, però quan ho fa, s’hi lliuren. Història del grup i nous membres Evolució de Pirats cap a Los Glosters: xoc d’idioma/escena (rock català vs. pop 60s/beat), i final d’etapa. Ricard (exprofessor de guitarra) s’hi integra com a membre fix; Jorge col·labora quan pot (molts projectes). Record de l’Héctor i altres músics que han passat per la formació; mirada sentimental però pràctica. Indústria, tecnologia i memòria Avui, amb ordinador + DAW + micro, s’aconsegueix qualitat notable; abans, gravacions cares i complexes. Allau de noves bandes i sobresaturació a ràdio: arriben desenes de discos diaris. Crida per recuperar arxius: busquen reproductor DAT per digitalitzar una maqueta antiga. Moments i cites destacades Filosofia de directe: > "Sense autotune i tocant instruments de veritat." Complicitat amb el públic: > "Com més soroll, millor quedarà gravat." Memòria i reconeixement: > "Arribar a Liverpool i que l’organitzador digui ‘Los Glosters’… això marca." Homenatge local: l’himne de la Fúria Grana sona a vestidors i xarxes; el "xalala" fa de càntic col·lectiu. Crida final Divendres, Capsa de Música (Tarragona). Anticipada 6 € i fila zero per col·laborar. Prometen tornar a la ràdio a presentar el disc en directe quan estigui editat.

Los Glosters a la Capsa i Retrovisor musical

Panorama general de l’episodi Programa: Fans de Tarragona (a Tarragona Ràdio) amb entrevista als Los Glosters i secció del retrovisor musical. "Uns tios que canten sense autotune... i toquen instruments de veritat." Tema central: Concert de Los Glosters a la Capsa de Música (divendres 24), amb enregistrament en directe i opció de fila zero. Context: Conversa als Estudis de Tarragona Ràdio amb el Ramon i el Carles; repàs de 35 anys de trajectòria, gires i anècdotes (Liverpool, Sevilla, Perpinyà, Cadaqués, Guadalajara) i nova formació (Ricard i Jorge). Extra: Retrovisor musical amb Jordi Sugranyes: Portobelo, Miquel del Roig i Lleig (Festival Accents, Casino de Tarragona). Entrevista a Los Glosters: concert i filosofia de directe Capsa de Música: el pla Concert: divendres 24, entrades a 6 € anticipada (8 € taquilla), amb fila zero per qui vulgui col·laborar si no pot assistir. Objectiu: Gravar el directe a la Capsa de Música (primer cop que hi toquen) i editar-lo posteriorment. Crida al públic: “Com més soroll, millor quedarà enregistrat.” Demanen públic a davantera, no quedar-se a la barra. Sense autotune, amb instruments reals Proposta: Directe clàssic, sense autotune, amb instruments reals i “poca vergonya”. Identitat: “Continuem sent els mateixos... el mateix gos amb diferents collars.” Repertori i so Disc “4”: porten cançons del treball “4”; el so de la banda ha evolucionat i volen capturar el moment actual. Equipament: destaquen el bon equip de so de la Capsa. Gires, públics i anècdotes Liverpool i l’univers Beatles Han tornat a Liverpool (tercer cop): enguany han tocat a l’escenari interior (“backstage”) del festival tribute Beatles. Reconèixer-los: el promotor David (americà) els identifica i contacta sovint per propostes a Suïssa, Estocolm, Amèrica... Diferències de públic segons territori Fora de Catalunya: públic més entregat i participatiu (Madrid, Sevilla, Guadalajara). Tarragona/Barcelona: fama de públic més fred i cost d’“arrencada”. Anècdota Guadalajara: sala compartida entre un aniversari rocker i un festival, convivència i energia compartida. Roda de concerts i records Perpinyà (debut a França, sala Nautilus), Cadaqués (retorn després del 1992), Sevilla (coincidència amb la marató) i trobades curioses amb gent de Múrcia. Formació i trajectòries creuades Noves incorporacions Ricard (guitarra; antic professor de guitarra del Ramon): ja fixe. Jorge Varela (tecles; molts projectes en paral·lel): s’hi suma sempre que pot. Dels Pirats a Los Glosters Experiència prèvia amb Pirats (amb secció de vents i baixistes de nivell com Albert Anguela). Barrera idiomàtica als 90: en català costava fora, i dins l’escena local eren “incompresos”; avui hi ha molts grups i saturació d’oferta. Tecnologia i arxiu Millora de tecnologia domèstica: avui és més fàcil enregistrar amb software i micro a casa. Crida sobre formats obsolets: recuperació d’una maqueta en DAT (es busca reproductor per poder-la digitalitzar). Complicitats locals i himnes Connexió amb el Nàstic i la Fúria Grana: “La noche del Stom” s’ha convertit en cançó molt escoltada i compartida a xarxes pels jugadors. Idea sobre fer la “cançó de la Capsa” (homenatge local, a l’estil de Malasaña de Dani Martín envers bars mítics). Retrovisor musical amb Jordi Sugranyes Premis ARC: la Sílvia, finalista a Millor periodista; felicitació i ànims. Portobelo (2018): fi de gira de “Basat en fets reals” a l’antic Submarino de Reus; tall amb Tonet (Toret) Blázquez. Miquel del Roig (1995): record del seu “teloneig” a Tomeu Penya al Morell; menció de “La farola”. Lleig (José Galdrán): directe al Festival Accents (Casino de Tarragona) presentant “Fins que no em quedi veu”, amb presència d’Isaac i Domi García. Tancament i avanços Recordatori del concert de Los Glosters (preus, plaça limitada a la Capsa de Música). Proper programa: estrena de “Flower” de la Xell.

Parc Natural de Prades: inquietuds del sector primari

Resum Context i objectiu Entrevista a Eduard Escolar, representant de la pagesia, sobre l’estat de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, les seves implicacions per al territori i les demandes del sector primari. Punts clau El parc és encara en procés de creació; s’ha tancat la fase participativa, però hi ha incertesa sobre quines al·legacions s’han acceptat. Abast previst: 44.000 hectàrees; aproximadament 87,8% de propietat privada. Manca d’informació directa a la propietat afectada (moltes finques d’herència i propietaris poc connectats a canals digitals). Pressupost percebut com insuficient i fins i tot irrisori per la dimensió i necessitats de gestió del parc. Risc de prioritzar serveis al turisme per sobre de la gestió forestal, ramadera i agrícola. Possibles traves burocràtiques addicionals malgrat la promesa de finestreta única. El sector primari demana ser escoltat; s’està plantejant una plataforma de portaveus per parlar amb una sola veu. Suport de fons a la protecció i al parc, però discrepàncies amb el procediment i la governança. Preocupacions del sector primari Pèrdua del mosaic agroforestal i augment del risc d’incendis per abandonament agrícola. Dificultats per a la pastura i la gestió ramadera. Obstacles per a la gestió forestal i l’aprofitament de la fusta. Reducció de la capacitat productiva agrícola per traves i costos administratius. Propostes i demandes Informar individualment la propietat privada afectada sobre la intenció i els passos del projecte. Augmentar i garantir un pressupost estable i finalista per a gestió forestal, ramadera i agrícola. Incloure formalment les associacions del sector primari en la governança (comitès rectors i espais de decisió). Simplificació administrativa real: tràmit únic efectiu, terminis clars i reducció de càrrega burocràtica. Coordinació del sector primari en una plataforma de portaveus per reforçar la seva incidència. Impacte territorial Àmbit multicomarcal i a dues províncies; cal coordinació interadministrativa i recursos per a vigilància i manteniment. Equilibri entre protecció de la biodiversitat i activitat econòmica local. Cites destacades "No rebutgem el parc natural." "El pressupost [...] és una mica irrisori." Estat de les converses institucionals Reunions recents amb alcaldes i entitats ecologistes; el sector primari reclama ser inclòs en aquestes trobades. S’estudia organitzar un portaveu únic del sector primari per traslladar una posició comuna a l’administració.