
Mar, territori i emergència climàtica
Visió general de l’episodi Aquest capítol d’Arran de Mar combina l’actualitat marítima i de costa amb temes de territori, canvi climàtic, esport nàutic i geopolítica. El programa es divideix en dues grans parts: una primera hora informativa per tot el litoral català i una segona hora més temàtica amb reportatges i entrevistes. 1. Actualitat marítima i de costa catalana 1.1. Catxalot mort a la platja de Pals • Es troba un catxalot d’uns 10 metres mort a la Platja Gran de Pals. • El cos apareix amb ferides molt evidents, possiblement relacionades amb col·lisions amb vaixells de càrrega, una de les principals amenaces per als cetacis. • Entitats mediambientals alerten que: • El trànsit marítim intens entre Barcelona i Tarragona • La sobrepesca • I la contaminació del mar són causes habituals de la mort de cetacis a la Mediterrània. “Sembla que les coses a mar no es morin, o que els peixos no s’hagin de morir mai… però és un ésser viu.” 1.2. Vi i patrimoni a Empúries • Quarta edició de la proposta “Vespre al museu” al MAC Empúries, amb totes les entrades exhaurides. • Es combina cultura i vi: • Visita guiada al jaciment (part romana i part grega) • Tast de tres vins ecològics del celler Terra Remota (DO Empordà). • Es remarca que Empúries és un lloc on “el vi va néixer primer” a la zona, amb grecs, fenicis i romans democratitzant-ne el consum. • Unes 400 persones participen a l’activitat al llarg d’octubre, amb una molt alta demanda d’entrades. 1.3. Alcanar: primer “refugi climàtic” del país • Govern i Ajuntament d’Alcanar estudien l’enderroc de 10 cases dins del barranc del Llop, a la urbanització l’Estany / l’Estona del Canà Platja. • Aquests habitatges han patit 5 episodis catastròfics en 7 anys, amb inundacions cada vegada més greus. • L’Ajuntament proposa: • Renaturalitzar la zona • Traslladar els veïns a altres indrets • Convertir aquestes famílies en els primers “refugiats climàtics” de l’Estat. • El cas es presenta com una prova pilot per afrontar l’impacte del canvi climàtic en urbanitzacions en zones de risc. 1.4. Escape room d’emergència climàtica a l’Ametlla de Mar • Al Poliesportiu Municipal de l’Ametlla de Mar es fa un escape room gratuït sobre emergència climàtica i salut planetària, organitzat per la Diputació de Tarragona. • Continguts principals: • Emissions de gasos d’efecte hivernacle • Esgotament de recursos naturals • Ús abusiu de plàstics • Sobreconsum de recursos del planeta • Sessions de 45 minuts per a grups de 4 persones, amb l’objectiu de sensibilitzar sobre els reptes ambientals actuals. 1.5. Aiguats i fang a les Botigues de Sitges • Un aiguat intens (59 l/m²) provoca una gran baixada de fang a l’Avinguda de les Botigues de Sitges. • El fang prové d’obres d’un hotel i complex residencial a la zona muntanyosa de Vallbona. • Efectes: • Tercer episodi similar des de l’agost • Emburnals col·lapsats i inundacions de baixos i cases • Una desena de cases especialment exposades. • L’Ajuntament de Sitges: • Reuneix l’empresa constructora • Estudia mecanismes de contenció de terres i fang • Reconeix la necessitat de millorar la coordinació entre administracions (C-32, carreteres, vies locals). • L’oposició (Marc Gallén / Mar Galló) critica la manca de previsió, manteniment i control urbanístic sobre les obres. 1.6. Cultura popular i infraestructures al Maresme Fira d’acordions “A tota manxa” a Arenys de Mar • Arenys acull la Fira d’acordions i acordionistes “A tota manxa”, organitzada per La Diatònica. • Activitats: • Parades de luthiers i venda d’acordions • Tradillibreria amb llibres de cultura popular • Tallers tècnics sobre afinació, reparació i ergonomia • Concert vermut i actuació final del duet de folk Allfoll. • Es destaca: • L’alta participació d’acordionistes • L’interès del públic local pel so entranyable de l’acordió. Passos soterranis de Calella • L’Ajuntament de Calella inicia un pla per millorar la seguretat i la imatge dels passos soterranis que connecten la ciutat amb el front marítim. • Mesures: • Instal·lació d’11 càmeres de videovigilància i sensors d’aigua • Remodelació de 4 passos: nova il·luminació, neteja de grafits, panells decoratius amb motius de fons marí • Intervenció en 7 passos subterranis en total. • Finançament amb fons Next Generation: • 65.000 € per a càmeres • 165.000 € per a obres de millora. 1.7. Autoconsum fotovoltaic i tràmits eterns • A Tarragona, un miler de projectes han sol·licitat subvencions per instal·lar més de 8.000 mòduls fotovoltaics, amb un import total d’uns 3,3 milions d’euros. • Problema central: coll d’ampolla administratiu dels fons Next Generation gestionats per l’ICAEN: • Només el 18% de sol·licitants ha cobrat • Esperes mitjanes de 932 dies per resolució (més de 2 anys i mig) • Fins a 13 mesos més per rebre el pagament un cop justificada la instal·lació. • Import global sol·licitat a Catalunya: 400 M€, molt per sobre del pressupost disponible (se n’han concedit 182,4 M€ i pagat 51,8 M€). 1.8. Castanyada i Halloween a Tarragona • Tarragona prepara la castanyada i Halloween els dies 24 i 25 d’octubre: • Tallers infantils a la plaça Verdaguer i al Mercat de Torreforta • Tallers de panellets a la plaça Corsini (Gremi de Pastissers) • Espectacle infantil davant el Mercat Central • Segona rua de Halloween fins al Balcó del Mediterrani, amb batucada Brincadeira. • La consellera de Comerç, Montse Adán, defensa que: “La tradició s’uneix de nou a la modernitat i no s’ha de perdre la identitat.” • Es vincula la festa al comerç local (Via T, Mercats de Tarragona, Gremi de Pastissers, Artesans, Teleparc), amb: • Descomptes a aparcaments de la Rambla Nova i la Pedrera • Vals d’estacionament gratuït en fotocalls. 1.9. Mar, temps i trànsit • El meteoròleg Lluís Mi Pérez explica una situació dominada pel vent de garbí i ponent, amb: • Maró i ressaca a bona part del litoral • Millora de pluges i desaparició de “ciplons” costaners • Reforç del vent a la Costa Daurada i costa barcelonina l’endemà, amb pujada de temperatures. • Des del Servei Català de Trànsit, l’Eduard Sánchez informa d’una circulació fluida, només amb densitat habitual a vies principals de l’àrea de Barcelona. 1.10. Butlletí local de Tarragona En entrar la franja de Tarragona Ràdio, s’ofereix un breu Butlletí informatiu amb temes locals: • Palau d’Esports de Camp Clar: l’Ajuntament de Tarragona preveu adjudicar abans d’acabar el 2025 el contracte de grades supletòries retràctils, minimitzant molèsties a clubs i esdeveniments. • Recompte de persones sense sostre a la ciutat, amb 130 voluntaris, molt per sobre d’edicions anteriors. • Cicle “La ciutat a cau d’orella” (edició 12+1), dedicat a les supersticions, amb 13 propostes adaptades a joves. • Col·lecció de carruatges de Jordi Rovira s’obre al públic, amb recaptació per a l’Associació Contra el Càncer de Tarragona. 2. Parc Natural de les Muntanyes de Prades 2.1. En quin punt es troba el projecte? • Es parla amb Eduard Escolar, representant de la pagesia, sobre el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. • Situació actual: • S’ha acabat el procés participatiu amb al·legacions presentades • L’administració ha acceptat o rebutjat al·legacions, però els afectats no saben quines. 2.2. La propietat privada i la manca d’informació • El parc preveu unes 44.000 hectàrees, de les quals prop del 90% són de propietat privada. • Crítica principal: • La Generalitat no ha informat directament els propietaris. • Molta gent no ha participat perquè no coneixia el procés, especialment: • Persones grans sense accés digital • Propietaris que han heretat terres i no segueixen els canals administratius habituals. “Quan l’administració es vol posar a protegir el medi natural, però es troba que hi ha una part important de propietat, el primer és informar.” 2.3. Pressupost insuficient i viabilitat • Des de la pagesia es considera que el parc parteix d’un pressupost “irrisori”, insuficient per gestionar: • Vigilància i compliment de normes • Gestió forestal • Suport al sector ramader i agrícola. • Temor que els recursos es destinin sobretot a infraestructura turística, deixant de banda la gestió activa del territori. 2.4. Burocràcia i impacte sobre el sector primari • Oficialment, el dia a dia “no s’hauria d’afectar”, però l’experiència en altres parcs indica: • Més traves administratives per actuar en finques (aprofitaments forestals, pastura, cultiu) • Allargament de tràmits en un sistema ja molt burocràtic. • Es qüestiona la promesa de “finestreta única” i es tem un increment real de la càrrega burocràtica. 2.5. Manca de diàleg amb el sector primari • S’ha reunit administració i ajuntaments, i també entitats ecologistes, però: • Les associacions agràries, forestals i ramaderes no han estat escoltades amb la mateixa intensitat. • Es reclama: • Una reunió formal de totes les organitzacions del sector primari • Que puguin actuar com a portaveu únic per fer arribar la seva posició. 2.6. Importància del mosaic agroforestal i risc d’incendis • La pagesia no rebutja el parc natural, però vol condicions diferents: • Es defensa el mosaic agroforestal (barreja de bosc, conreus i pastures) com a clau per: • Reduir el risc d’incendis • Mantenir biodiversitat i paisatge • Donar continuïtat a l’activitat agrària. • Por principal: • Que, per traves i dificultats, es deixin de conrear terres • Que s’abandoni ramaderia extensiva i gestió forestal • I la zona es converteixi en bosc continu molt més vulnerable als grans incendis. 2.7. Ramaderia, fusta i agricultura en joc • Preocupacions concretes: • Ramaders: dificultats per continuar pasturant als boscos • Empreses forestals: problemes per aprofitar fusta de manera sostenible • Agricultors: pèrdua de capacitat productiva per restriccions i tràmits. • El parc afecta diverses comarques i dues províncies, amb un abast territorial molt ampli, fet que fa més crítica la manca de pressupost. 3. El calvari del Club Natació Sitges i el nou club aquàtic 3.1. Fi del Club Natació Sitges • El Club Natació Sitges, entitat centenària, es veu abocada al tancament: • Estava en concurs de creditors • Gestionat per un administrador concursal • La junta anterior va dimitir i no va aparèixer cap nova candidatura. • Paral·lelament, les instal·lacions de Vallpineda pertanyen a un Consorci (Ajuntament + Club Natació Sitges), fet que complica la gestió. 3.2. Naixement del Club Esportiu Aquàtic Sitges • Davant el tancament, famílies dels nedadors federats impulsen el nou Club Esportiu Aquàtic Sitges per mantenir l’activitat competitiva. • L’Ajuntament: • Ja havia aprovat ajudes per mantenir les instal·lacions en “mode manteniment” • Vol garantir que els esportistes no es quedin sense piscina per entrenar. 3.3. Reallotjament temporal i obres • Durant una revisió tècnica, es detecten deficiències a la piscina de Vallpineda. • Mentre es fan reparacions (15 dies – 1 mes), els nedadors: • S’entrenen a la piscina municipal de Sitges • Amb horaris i carrils limitats. • Un cop arreglada, la idea és que el nou club disposi d’una piscina sencera per millorar la qualitat dels entrenaments. 3.4. Futur de les instal·lacions • L’Ajuntament prepara la convocatòria del Consorci per fer una adjudicació directa de les instal·lacions, després d’una subhasta fallida. • Hi ha més d’un interessat disposat a optar-hi i a mantenir l’activitat de natació. • Condicions generals: • El terreny és d’equipaments esportius: només hi pot haver usos esportius • L’Ajuntament prioritzarà que es garanteixi la continuïtat del nou club de natació. • L’antiga dimensió social del club (socis que usaven lliurement les instal·lacions) queda en suspens; el nou club és eminentment esportiu. 4. El nostre peix: peixateria del Maresme a peu de plaça 4.1. Tardor a la peixateria d’Arenys • Des de la plaça del Mercat d’Arenys de Mar, l’Oriol parla amb la Mònica Serra, de la peixateria Illa Sobirà. • Productes de temporada i estat del peix: • Calamar: protagonista de la tardor (tot i que enguany en surt poc) • Roger i peix d’escata (molt peix “en terra”) • Gamba i escamarlà: n’hi ha poc i amb preus molt alts • Lluç petit per fregir • Una mica de gamba blanca local • Peix blau (seitó, sardina) i molt sorell, barat però poc apreciat per les espines. 4.2. El calamar, el rei de la cuina d’Arenys • A Arenys, en plena època del “calamarenys”, el calamar és molt versàtil: • Farsit • A la planxa • A la romana o arrebossat • Amb arròs, guisats diversos. • Es recomana aprofitar ara per cuinar-ne o congelar-ne de cara a festes (especialment tentacles i peix de temporada). 4.3. Proveïment i gustos de la clientela • La peixateria combina peix d’Arenys amb peix del nord: • Musclos, petxina, alguns raps i palangre provenen de fora • El peix del nord sovint és més gros i agrada a part de la clientela. • Per a infants i per evitar espines, Mònica recomana: • Lluç de bona mida • Rap (sense espines, però car i amb molt de cap) • Llenguado, tot i la poca disponibilitat i el preu. 4.4. Complexitat del sector pesquer i del petit comerç • La feina de peixatera implica: • Horaris llargs, aixecar-se d’hora per anar a la llotja • Estar pendent del temporal a mar, que afecta captures i mides. • Mònica reflexiona sobre el futur del sector: • A Arenys només queden dues peixateries independents, totes dues al mercat • Les noves generacions prefereixen feines de 8 hores sense riscos • Obrir peixateria o ser pagès implica incertesa i jornades llargues. • De cara al Nadal: • El marisc és molt car, i molta gent opta per carns • Es recomana comprar rap, calamar o marisc amb antelació i congelar-los, però no el lluç, que perd molta qualitat. 5. Projecte “Pescafils” i residus de pesca recreativa 5.1. Fils de pescar: un residu invisible però persistent • Amb Jordi Regàs, president del Club d’Immersió de Biologia (Facultat de Biologia, UB), es parla del projecte per retirar arts de pesca abandonats. • Problema central: • La pesca recreativa deixa al fons marí fils, ploms i ams • El monofilament pot trigar més de 600 anys a degradar-se • És transparent i discret, però s’acumula molt. • Efectes sobre la fauna i els hàbitats: • Fils que freguen i tallen substrats • S’emboliquen en coralls, gorgònies i esponges • Incrementen el deteriorament d’hàbitats fràgils. 5.2. Metodologia del projecte • Zones d’estudi inicials: • Sa Tuna (Begur) • Punta del Romaní (l’Escala) • Fases del treball: • Caracterització biològica de la zona: espècies presents i vulnerables (p. ex. corall vermell) • Documentació fotogràfica de la interacció fils-espècies • Una jornada específica de neteja intensiva. • Resultats impactants: • En una sola immersió d’una hora, 8 bussejadors treuen 1.200 metres de fil • Un bussejador habitual de la zona acumula 70 kg de plom per temporada, recollit només a la Punta del Romaní. 5.3. Pesca amb canya i gestió del litoral • El projecte no demonitza la pesca recreativa, però planteja: • Si en alguns punts especialment rics i fràgils caldria regular o restringir la pesca amb canya. • Context de gestió complicada: • Competències repartides entre Ministeri, Generalitat i ajuntaments (aigües interiors/exteriors) • Els ajuntaments només tenen certa capacitat de regulació a l’estiu. • Objectiu final: • Elaborar un estudi científic sòlid • Presentar conclusions als ajuntaments perquè disposin d’arguments tècnics per regular zones de pesca. 5.4. El Club d’Immersió de Biologia • Fundat el 1983 a la Facultat de Biologia de la UB, amb uns 400 socis. • Activitat doble: • Formació en busseig • Participació en projectes de ciència ciutadana i recerca amb l’ICM-CSIC, universitats i altres entitats. • Treballs habituals: • Seguiment d’escalfament del mar i efectes en coralls • Recompte de garoines i impacte sobre les algues • Millora de la tècnica de busseig per evitar cops de lletes sobre el fons. “Tot el que sigui vinculat a medi ambient i protegir-lo millor, hi som des de fa 40 anys.” 6. Esport nàutic: Campionat d’Europa de Wakeboard a Deltebre 6.1. Deltebre, seu europea del wakeboard barco • Entrevista a Joaquín Pérez Herbada, organitzador del Campionat d’Europa de Wakeboard Barco 2025 celebrat a Deltebre. • Ja s’hi havia fet un Campionat d’Espanya amb molt èxit; ara és el primer europeu al municipi. • Raons de l’elecció de Deltebre: • Condicions òptimes del riu Ebre (a l’alçada del pont Lo Passador) • Clima suau en aquesta època • Bones infraestructures al voltant: passeig fluvial, auditori, restaurants. 6.2. Què és el wakeboard barco? • Esport d’aigua derivat de l’esquí aquàtic: • Amb taula tipus snowboard • Arrossegat per un barco especialitzat (en aquest cas, marca Malibu) • L’objectiu és aprofitar l’ona del vaixell per fer salts i trucs acrobàtics. • Els trucs es puntuen segons: • Dificultat • Execució tècnica • Estil. 6.3. Funcionament del campionat • Durada: de dimecres 15 a dissabte 18 d’octubre. • Participants: • 108 riders de 12 països europeus • Més de 300 acompanyants. • Categories: • Per edats (des de menys de 14 anys fins a més de 50) • Masculines i femenines • Categoria Open, la “reina”, oberta als nivells més alts. • Mecànica de competició: • Cada participant fa dos recorreguts (anada i tornada) entre dues boies separades per uns 400 i escaig metres • Disposa d’un temps limitat per encadenar el màxim de trucs • Els jutges a bord del vaixell i a terra, amb càmeres i drons, enregistren i puntuen. • Les jornades finals de divendres i dissabte es tanquen amb: • Finals de cada categoria • Lliurament de medalles (no hi ha, en general, dotació econòmica a Europa) • Sopar de cloenda al restaurant Les Dunes. 6.4. Organització i projecció futura • Joaquín destaca que: • Han tingut totes les facilitats de l’Ajuntament i del teixit local • No hi ha hagut entrebancs significatius. • Objectius a mitjà termini: • Consolidar Deltebre com a seu estable de campionats d’Espanya i proves del circuit europeu • Impulsar una escola permanent de wakeboard al municipi, per poder entrenar sense necessitat de tenir vaixell propi. • El wakeboard requereix bona forma física i entrenament constant; a Espanya encara no és un esport professionalitzat, però es vol aconseguir més difusió mitjançant: • Competicions • Retransmissions en streaming • Xarxa d’escoles i entrenadors. 7. Gaza, Palestina i el “pla de pau” impulsat pels EUA 7.1. Un acord sense confiança • El programa tanca amb una entrevista a Mina, activista palestina, sobre la situació a la Franja de Gaza després d’un suposat pla de pau impulsat per Donald Trump. • Principals idees de Mina: • La població palestina no confia en el govern israelià, especialment l’actual executiu de dreta extrema • Israel no respecta els compromisos amb els palestins. 7.2. Genocidi i devastació social • Mina parla obertament de genocidi i neteja ètnica: • Condicions a Gaza després de dos anys de guerra: • Sense educació (escoles destruïdes o tancades) • Hospitals i centres mèdics devastats • Esglésies, mesquites i vida social arrasades • Castig col·lectiu a tota la població. • Algunes xifres que menciona: • Aproximadament 77.000 víctimes palestines, amb una gran proporció de dones i infants • Entre 20.000 – 22.000 nens morts • 20.000 infants més orfes • Milers de persones encara sota els enderrocs. 7.3. Crítica al pla de pau • Segons Mina, el pla de pau és un “vaso falso” perquè: • No aborda l’origen del conflicte • No parla de: • Annexions a Cisjordània • Murs i colònies israelianes (un milió de colons amargant la vida diària) • Presos palestins (uns 13.000) a presons israelianes • Dret a un Estat palestí viable. • Tampoc concreta com es reconstruirà Gaza, ni com podran tornar al nord les famílies desplaçades. • Tot i així, per als palestins, és una peça clau per intentar aturar el genocidi, ja que l’alternativa és deixar que Netanyahu “acabi la seva feina”. 7.4. Situació a Cisjordània i resposta internacional • Mina descriu Cisjordània com: • Un territori trencat en 7 zones aïllades • Amb més d’un miler de checkpoints i portes metàl·liques • Llibertat de moviment extremadament limitada. • També denuncia: • Retallades salarials a funcionaris • Població sense ingressos estables • Control israelià sobre tots els recursos d’aigua. • Sobre la comunitat internacional: • Es mou massa tard, després de dos anys de massacre • No ha pogut obligar Israel a aturar el genocidi • Gaza continua “tancada”, sense suficient ajuda humanitària ni maquinària per rescatar gent dels enderrocs. • Per a Mina, la prioritat absoluta és un alt el foc real, que permeti a la gent respirar i recuperar mínimament la vida. 8. Tancament del programa • El capítol conclou vinculant: • Les problemàtiques locals de la costa catalana (clima, urbanisme, comerç, cultura, esport) • Amb grans temes globals com el canvi climàtic, la gestió del territori i els conflictes internacionals. • La conducció des de Tarragona Ràdio i les connexions amb diferents emissores locals (Ràdio L’Escala, RadioDelta.cat, Canal Blau Ràdio, Ràdio Arenys) reforcen la idea d’una xarxa radiofònica de proximitat que mira del mar cap al món.












