Tots els episodis

62747 episodis disponibles

episodis

33841-33864 de 62747

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
11'
Actualitat Cinematogràfica: Almodóvar i Noves Estrenes
Anàlisi de l'Actualitat Cinematogràfica En David Serra ens ofereix una panoràmica de les darreres novetats de la cartellera, destacant el retorn de Pedro Almodóvar i fent un repàs crític a diversos gèneres, des de l'animació espanyola fins al cinema d'acció tailandès. El Plat Fort: El retorn d'Almodóvar Volver: Es perfila com l'estrena absoluta de la setmana. En David destaca que la pel·lícula suposa un retorn de l'director al seu territori emocional i a l'univers que el va fer singular. Es destaca la recuperació d'actrius icòniques com Chus Lampreave i una estètica que recorda al realisme màgic manchego. Crítica d'altres estrenes i novetats Gisaku: Una curiositat de producció espanyola amb estètica anime. Malgrat la seva bona factura tècnica, la crítica és negativa a causa d'un guió inexistent i una narrativa avorrida. Date Movie: Una comèdia recomanable per la seva absurdeza, que parodia l'excessiu sentimentalisme del cinema romàntic modern. Destino Final 3: Continuació fidel a la seva saga, centrada en mortes creatives i la lluita contra el destí, sense grans sorpreses cinèfiles. The Protector (Tide Dragon): Recomanada exclusivament per als amants de les arts marcials. Es destaca el protagonista com el nou Bruce Lee o Jet Li, malgrat un guió molt feble. Pel·lícules en cartellera i rànquings La Pantera Rosa: Sorprèn el seu èxit comercial i el fet que lideri el rànquing de les més vistes, malgrat que el crític la considera molt inferior a les originals. Crash: Experimenta una pujada a la cartellera gràcies a l'efecte dels Oscars. The New World (El Nou Món): Valorada negativament per ser excessivament lenta i carregada d'una veu en off que esgota l'espectador. "Volver és una estrena obligatòria per a totes les persones que senten estimació o curiositat per l'univers tan peculiar d'Almodóvar."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
12'
Crònica de cartellera i estrenes amb David Serra
Actualitat de la vuitena producció cinematogràfica El col·laborador David Serra torna després d'una baixa per salut per repassar les estrenes més destacades i la cartellera actual. Tot i no haver pogut assistir a totes les preestrenes, analitza la fidelitat de les adaptacions literàries i el panorama post-Oscars. Estrenes i novetats de la setmana La fiesta del Chivo: Una adaptació del llibre de Mario Vargas Llosa. Serra destaca que és una pel·lícula molt fidel a l'essència de l'obra original, tot i tenir un pressupost ajustat. Tristán e Isolda: Dirigida per Kevin Reynolds. El crític expressa cert recel, ja que el director de Waterworld no ha mantingut un nivell constant en les seves darreres obres. La defineix com una proposta per a amants de la història medieval però que pot resultar decebedora. Tide Dragon (Tom-Yum-Goong): Protagonitzada per Tony Jaa. És una recomanació exclusiva per als amants de les arts marcials, on l'argument és secundari davant les acrobàcies físiques de l'actor tailandès. Zathura: Presentada com la successora espiritual de Jumanji. Serra preveu que serà una aventura especial molt entretinguda per a tots els públics. Cargo: Una coproducció espanyola amb Luis Tosar. Es descriu com un thriller psicològic fosc en un ambient opressiu a alta mar. Recomanacions i crítiques de la cartellera El Castillo Ambulante: L'obra del mestre Miyazaki és qualificada de magnífica, màgica i extraordinària. Ideal tant per a adults com per a nens. Miss Henderson presenta: Una història verídica i "deliciosa" protagonitzada per Judi Dench sobre un teatre en temps de guerra. Syriana: Una pel·lícula complexa sobre el sistema liberal. Segons l'interlocutor: "M'han dit que has d'anar amb un llicenciat en econòmiques per entendre-la." Crash: Defensada com una de les sorpreses positives dels Oscars per la seva reflexió sobre la societat americana. Múnich: Una crida a veure aquesta obra d'un Steven Spielberg compromès, malgrat no haver guanyat l'estatueta.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
15'
Actualitat Cinematogràfica: De Trueman Capote als Oscars
Anàlisi de les Estrenes i la Carrera dels Oscars El col·laborador David Serra torna per repassar l'actualitat de la cartellera, centrant-se en les estrenes de la setmana i la proximitat de la gala dels Oscars. Es destaca una tendència cap a actors menys mediàtics, la qual cosa suposa un relleu generacional important a la indústria. Les Estrenes Destacades Capote: Una de les grans apostes de la temporada. Es destaca l'actuació de Philip Seymour Hoffman, qui aconsegueix transmetre el caràcter viperí i inclassificable de l'escriptor mentre redactava la seva obra mestra, A sang freda. Sophie Scholl: Una pel·lícula alemanya recomanada pel seu rigor històric. Retrata la resistència interna al nazisme a través del grup La Rosa Blanca. El Nuevo Mundo: Dirigida per Terrence Malick, es descriu com una obra de gran bellesa estètica, gairebé com un documental poètic, tot i que ha patit retallades significatives en el seu metratge original. Cinema Familiar i Altres Crítiques Sky High: Una proposta de Disney sobre una acadèmia de superherois adolescents. Serra la defineix com una opció divertida i ben executada per al públic juvenil. La Pantera Rosa: Crítica negativa a la versió protagonitzada per Steve Martin. Malgrat el talent de l'actor, el col·laborador considera que el guió no està a l'altura del llegat de Peter Sellers. Melissa P.: Adaptació de la novel·la eròtica que es descriu com una pel·lícula fluixa i impersonal, malgrat el paper de Maria Valverde. Recomanació Especial "Els tres enterraments de Melquíades Estrada és potser la pel·lícula més necessària de visionat d'aquesta setmana per la seva duresa i el seu retrat de la frontera." Es tracta d'un western modern dirigit i protagonitzat per Tommy Lee Jones, amb un guió contundent que explora la immigració i la deshumanització a la frontera.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
16'
Actualitat de la cartellera amb David Serra
Panorama del cinema i els concursos televisius En aquesta edició, en David Serra visita el programa per analitzar les darreres estrenes i compartir la seva passió pels concursos de televisió. La conversa transcorre entre anècdotes personals i una anàlisi crítica de la cartellera actual. Experiències televisives i concursos Es destaca la faceta de David Serra com a participant recurrent en diversos concursos, comparant-lo amb la figura de Santiago Segura. S'esmenta la seva admiració per l'etapa de Constantino Romero i la duresa psicològica de programes recents com Si és a traïció de TV3. "Jo em poso la gavardina i vaig a un concurs. Són experiències sensorials i de gran pressió." Anàlisi de les estrenes de la setmana L'expert desgrana els títols més destacats, oferint una visió crítica sobre la qualitat i el gènere de cadascun: Orgull i Prejudici: Una nova adaptació de la novel·la de Jane Austen, protagonitzada per Donald Sutherland. Es descriu com un melodrama genuí i universal. Manderlay: La nova aposta de Lars von Trier. Malgrat el seu llarg metratge, Serra la considera superior a obres anteriors per la seva denúncia del racisme i la societat americana profunda. Animales heridos: Dirigida per Ventura Pons i basada en relats de Jordi Puntí, se centra en les complexes relacions de parella amb actors solvents com José Coronado. Dick i Jane. Lladres de riure: Un remake protagonitzat per Jim Carrey. Serra assenyala el doble vessant de l'actor: la seva gran capacitat quan és dirigit i el perill de la seva sobreactuació gestual. Recomanacions i l'efecte dels Òscars Es comenta la bona salut de la cartellera gràcies a les nominacions als Òscars, que permeten mantenir en sala títols de qualitat. Es recomana especialment En la cuerda floja i es fa una crítica negativa a Esta abuela es un peligro, qualificant-la de cinema poc suportable.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
13'
Anàlisi de les Estrenes Cinematogràfiques a Tarragona
En aquesta conversa radiofònica, el crític David Serra analitza les novetats de la cartellera cinematogràfica, oferint una visió crítica i sense concessions sobre els títols més destacats. Crítiques Negatives i Decepcions David Serra es mostra especialment dur amb algunes continuacions i gèneres específics: * Underworld Evolution: La considera una seqüela infumable i buida que no aporta res de nou respecte a la primera, abusant de flashbacks innecessaris. * La semilla del mal: Tot i ser un amant del terror oriental, qualifica aquesta cinta tailandesa de catàleg de vicis del gènere que no aconsegueix fer por ni aprofundir en la crítica social que planteja sobre la prostitució. * Bambi 2: Expressa una forta indignació davant l'estratègia de Disney de fer segones parts de clàssics, titllant-les de catastròfiques. Recomanacions i Expectatives D'altra banda, destaca títols que generen interès per la seva qualitat artística o interpretativa: * En la cuerda floja (Walk the Line): Un biopic sobre Johnny Cash que, tot i seguir la moda de les vides de músics, destaca per la interpretació de Reese Witherspoon, possible candidata a l'Òscar. * Una rosa de Francia: David elogia el director Manuel Gutiérrez Aragón i l'actor Jorge Perugorría, definint el film com una obra artesana sobre el món cubà fosc. * Secretos compartidos: Una comèdia intel·ligent protagonitzada per Meryl Streep i Uma Thurman amb un guió sòlid. Actualitat de la Cartellera Finalment, es comenten altres títols en cartellera com Munich de Spielberg i Brokeback Mountain, a més de la reestrena de La vida secreta de les paraules arran de l'èxit als premis Goya. "Les segones parts de Disney són terribles; Bambi era una obra que ja es tancava per si mateixa."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
11'
Actualitat de la cartellera de cinema a Tarragona
Anàlisi de les Estrenes de Cinema a Tarragona Com cada divendres a Tarragona Ràdio, el crític David Serra analitza les novetats de la cartellera cinematogràfica, destacant la varietat de gèneres i la qualitat de les produccions d'aquesta setmana. Malgrat el mal temps i el fred, el cinema es presenta com la millor opció d'oci. Les Propostes més Destacades Múnich, de Steven Spielberg: És l'estrena més esperada i controvertida. Tracta els fets de les Olimpíades de 1972 i la posterior venjança israeliana. Serra destaca la voluntat del director d'humanitzar ambdós bàndols en un context polític complex. Il·luminades per el Fuego: Un drama històric argentí sobre la Guerra de les Malvines (1982). El crític la recomana conjuntament amb Múnich per fer una sessió doble de contingut històric i emocional. Secretos de Familia: Una comèdia negra britànica protagonitzada per Rowan Atkinson i Patrick Swayze. Es defineix com l'antítesi de la comèdia americana comercial, destacant per la seva intel·ligència i gags ben construïts. Terror, Comèdia Comercial i Cinema Francès Terror en la niebla: Segons Serra, és un remake decebedor del clàssic de John Carpenter. Tot i la seva baixa qualitat artística, es preveu un gran èxit de taquilla pel seu reclam adolescent (Tom Welling). Esta vuela es un peligro 2: Una comèdia americana plena de tòpics, qualificada com a "interescendent" i destinada exclusivament al públic familiar. Quanto me amas: Proposta francesa amb Mònica Bellucci i Gerard Depardieu. El film explora la història d'un home ric que intenta treure una dona del món de la prostitució. "Múnich és una pel·lícula que haurem d'anar a veure amb els ulls molt oberts i el cor també." Finalment, es fa una crida a aprofitar els darrers dies de Volando Boy a la cartellera abans que sigui retirada.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
15'
Anàlisi de l'actualitat cinematogràfica amb David Serra
En aquesta intervenció, el crític David Serra repassa les principals estrenes de la cartellera, destacant la qualitat narrativa i emocional d'algunes produccions i l'artifici de Hollywood en d'altres. Les Recomanacions de la Setmana Les pel·lícules més ben valorades pel crític són aquelles que aconsegueixen una connexió sincera amb l'espectador: Brokeback Mountain: Considerada la gran favorita dels Oscars. Serra destaca la delicadesa oriental del director Ang Lee per narrar una història d'amor i pèrdua en el context dels cowboys. Segons el crític, és una pel·lícula emocional, intel·ligent i fabulosa. Volando Voy: Qualificada com una "petita joia" del cinema espanyol. Dirigida per Paco Baños, ofereix un retrat acurat d'un personatge real amb una passió patològica per la benzina i la velocitat. Estrenes amb Crítica Reservada Memòries d'una Geisha: El crític la defineix com una pel·lícula plena d'artifici i falsedat, més propera al gust comercial de Hollywood que a la realitat històrica. La considera una obra de "mercat virtual" on tot és de tramoia. Caché (Amagat): Per a un públic de cineclub. Serra destaca l'estil intel·lectual del director Michael Haneke, comparant-lo amb David Lynch, tot i que adverteix de certs tocs de pedanteria. Teresa de Calcuta: En format biogràfic, el crític avisa que es tracta d'un telefilm i no d'una producció cinematogràfica de gran escala com Gandhi. Tendències i gèneres menors Finalment, es fa un breu repàs a pel·lícules més comercials: Alone in the Dark: Una adaptació de videojoc que rep una valoració molt negativa; Serra recomana directament comprar el joc abans que veure la pel·lícula. Sobre Ruedas: Una estrena del gènere de patinadors que el crític considera prescindible i sorprenent pel fet d'arribar a les sales. Crash: Tot i les bones crítiques generals, Serra la troba massa artificiosa i forçada en la seva estructura de guió. "Brokeback Mountain és una pel·lícula d'anàlisi, de disfrute i fabulosa; complirà les expectatives dels Oscars."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
17'
Estrenes de cinema i cartellera amb David Serra
Retorn a la normalitat cinematogràfica Després de l'aturada de les festes nadalenques, el crític David Serra torna per analitzar una cartellera que abandona el contingut estrictament familiar per oferir una oferta més variada i adulta. L'espai se centra tant en les novetats imminents com en les pel·lícules que encara es mantenen amb força a les sales de Tarragona. Les grans estrenes de la setmana Crash: Dirigida per Paul Haggis (guionista de Million Dollar Baby). Es tracta d'una història coral sobre el drama humà i les tensions socials a partir dels accidents de trànsit. Tot i la presència de Sandra Bullock, s'espera un to molt dramàtic i seriós. Sentència de Mort (Death Sentence): Una obra de Billy August que aborda el tema ètic i polític de la pena de mort, una pel·lícula que, segons Serra, promet una gran sensibilitat i pot marcar la temporada. L'Hombre del Tiempo: Comèdia dramàtica protagonitzada per Nicolas Cage. Malgrat el títol, se centra en la mediocritat vital i la recerca de la superació personal. Volando Voy: Cinema espanyol de Miguel Albadalejo que recupera la tradició del cinema quinquis, narrant la vida d'un delinqüent real. Anàlisi del que ja hi ha en cartellera "El cinema es fa per a la gent, no per als crítics." En David defensa aferrissadament el King Kong de Peter Jackson, valorant especialment la seva primera part i la seva qualitat formal. En contraposició, es mostra molt crític amb Aeon Flux, qualificant-la de producte buit i sense versemblança. També repassa altres títols com: * Jarhead (El infierno espera): Un retrat realista i gairebé documental dels marines a la guerra de Kuwait. * The Jacket: Un thriller de ciència-ficció amb Adrien Brody que destaca pel seu inici original, tot i un final complicat. * New Police Story: Una aposta segura per als fans de Jackie Chan, cinema que no enganya a ningú.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
47'
Comiat de la temporada de la tertúlia a quatre bandes
Tancament i balanç de la temporada L'episodi marca el final de la temporada de l'espai de tertúlia a Tarragona Ràdio, on les quatre col·laboradores habituals —Carme Pedrol, Laura Roman, Rosa Gairal i Laura Picó— fan un repàs emotiu de les millors entrevistes i moments compartits. Entrevistes destacades i dimensió humana El programa destaca la voluntat de donar veu tant a personatges públics com a persones amb una dimensió humana extraordinària però desconegudes pel gran públic: • Núria Meronyo: Missionera i mestra que va treballar al barri de l'Esperança de Tarragona i a zones desfavorides de Veneçuela. Es destaca la seva alegria i compromís social. • Jaume Pujol Balcells: L'arquebisbe de Tarragona va mostrar el seu costat més personal en confessar la seva afició per El Senyor dels Anells i el musical West Side Story. • Santi Castellà: El degà de Ciències Jurídiques va sorprendre les tertulianes en explicar la seva pertinença a la maçoneria i el sentit iniciàtic d'aquesta institució. Cultura, ciència i oci L'episodi també recupera fragments de converses amb perfils polifacètics: • Marta Mateu: La soprano va delectar l'audiència amb la seva veu i el seu gran sentit de l'humor. • Manel Santromà: Conegut pel seu paper en les noves tecnologies, va compartir la seva passió per l'egiptologia i la seva trobada a la Vall dels Reis. • Manolo Allué: L'artista i restaurador va recordar anècdotes de joventut compartint pis amb l'alcalde Joan Miquel Nadal. Reflexions finals Les tertulianes conclouen que l'experiència radiofònica els ha permès aprendre de l'anonimat i guanyar seguretat davant del micròfon. Carme Pedrol tanca l'espai amb una reflexió sobre l'honestedat en la comunicació: "De l'abundància del cor, en parla la boca."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
47'
Vida i anècdotes al Serrallo amb Jordi Albiol
Una vida dedicada a la mar L'episodi d'avui compta amb el testimoni de Jordi Albiol, un pescador jubilat del barri tarragoní del Serrallo, que comparteix la seva experiència vital i professional. Des dels seus inicis a la mar amb només 6 anys, el Jordi descriu una professió que històricament ha passat de pares a fills i que defineix la identitat de tota una comunitat. La identitat del Serrallo i el paper de la dona El diàleg aprofundeix en el caràcter del barri i la seva evolució: • Independència i comunitat: Històricament, el Serrallo funcionava com un nucli gairebé independent de Tarragona, amb el seu propi llenguatge i forts llaços de solidaritat. • Societat matriarcal: Les dones jugaven un paper crucial, gestionant l'economia domèstica i l'educació dels fills mentre els homes eren fora pescant. • Llenguatge propi: S'esmenten termes com abarrancar-se (ensopegar), que mostren com l'ofici amara la parla quotidiana. Supersticions i tradicions marineres Malgrat no ser necessàriament practicants, els pescadors mantenen tradicions arrelades: • La devoció a la Mare de Déu del Carme. • L'ús d'eufemismes com saquet de carbó per evitar dir la paraula «capellà», considerada de mal averany a bord. • El tabú d'encomanar peix el dia abans de la captura. Reptes de la pesca actual La conversa aborda la crisi del sector: • Preus i mercat: Es denuncia que mentre el consumidor paga preus alts, el pescador rep quantitats irrisòries, especialment pel peix blau. • Globalització: La importació de peix de tot el món dificulta la viabilitat de les flotes locals. • Relleu generacional: Tot i la duresa, encara hi ha joves, com els fills del Jordi, que aposten per integrar tecnologia i tradició. Moments de perill: La por a la mar El Jordi relata amb emmoció moments crítics que han marcat la seva trajectòria: "Vaig veure la por a la cara de la gent. Va ser la primera vegada que vaig veure la por a la vida." • Un incident amb un cap de fibló que gairebé va fer bolcar la barca. • Dues caigudes a l'aigua en alta mar, una de les quals el va mantenir 45 minuts a la deriva en aigües gèlides.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
46'
Tarraco Viva: Divulgació històrica i gestió del patrimoni
Introducció i context esportiu L'episodi comença amb una conversa distesa sobre l'actualitat esportiva de Tarragona, destacant el bon moment del Nàstic de Tarragona i la seva afició. Es comenta la febre grana a la ciutat i la compatibilitat de sentiments entre ser del Barça i del Nàstic. La gènesi de Tarraco Viva El convidat principal, Magí Seritxol, coordinador de Tarraco Viva, explica la seva trajectòria com a gestor cultural i com va néixer el festival: • El projecte es va gestar durant quatre anys abans de la seva primera edició oficial el 1999. • Va començar amb un pressupost irrisori de 500.000 pessetes, demostrant que la viabilitat d'un projecte es prova amb la pràctica i no només amb grans pressupostos ideals. • Actualment, el festival compta amb uns 400.000 euros i és un referent europeu. Model de gestió i filosofia Seritxol defensa un model de divulgació històrica rigorosa en comptes del model de "Festa i Fira": "La història ha d'estar en el centre del festival; la participació i el comerç han d'estar a la perifèria." L'objectiu és situar Tarraco Viva al nivell de grans festivals com el d'Edimburg o Avinyó, apostant per un públic fidel i crític que busca qualitat didàctica. Impacte educatiu i turístic El festival ha aconseguit atreure un turisme de qualitat que pernocta a la ciutat. A més, la implicació de les escoles és total, amb activitats específiques que ja atrauen centres de tot Catalunya i, properament, de València i Aragó. Projectes de futur i curiositats romanes • Es planteja l'expansió del festival cap al Serrallo i el món marítim, amb la idea de reconstruir naus romanes a escala real. • Es discuteix la falta de rigor històric al cinema de Hollywood (com a Gladiator o Espartaco), que prioritza l'espectacle sobre la realitat. • Se citen curiositats com l'impost sobre l'orina a l'antiga Roma i les herències immaterials que conservem, com el dret romà i els serveis públics.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
37'
Solidaritat i realitat social amb Francesc Xammar
Reflexions sobre el Moviment Veïnal i la Solidaritat Global L'episodi presenta una conversa profunda amb Francesc Xammar, una figura clau en el moviment veïnal de Tarragona i activista vinculat als Comitès d'Oscar Romero. La conversa transita des de la història local fins a la crua realitat de països del Tercer Món. De la Tarragona de la Dictadura a l'Amèrica Llatina • L'esperit veïnal: Xammar recorda els inicis de la Federació de Veïns fa 25 anys. Destaca que, tot i la repressió de la dictadura, existia una solidaritat i il·lusió per aconseguir serveis bàsics (escoles, enllumenat) que avui dia s'ha perdut en favor d'un cert desencís i consumisme. • La bretxa de valors: Es fa una distinció clara entre el creixement material d'Europa i la pèrdua de valors humans. Xammar critica l'eurocentrisme i l'explotació sistemàtica dels recursos del sud per part del primer món. "És millor morir dret que viure de genolls, però jo prefereixo dir que el que ens toca és viure amb dignitat." L'Impacte de les Multinacionals i la Geopolítica • El poder real: Segons el convidat, els polítics actuals només poden "parar els cops", ja que el control real resideix en les multinacionals i els interessos econòmics transnacionals que no tenen rostre ni llengua. • El cas de Bolívia i l'Evo Morales: S'analitza la situació de països rics en recursos però empobrits per l'expoli extern, posant com a exemple les mines d'estany bolivianes. Realitat Crua: Violència i Narcotràfic • Ciudad Juárez i Guatemala: Es discuteix la violència extrema contra les dones a la frontera de Mèxic i l'existència de les maras o bandes a Guatemala. Xammar exposa la teoria que molts crims són marcatges de territori per part dels càrtels de la droga. • La tasca dels Comitès d'Oscar Romero: S’explica la funció d'aquests grups de base, que treballen en la denúncia profètica i la conscienciació d'una societat europea que sovint oblida les tragèdies humanes pocs dies després que apareguin a les notícies.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
43'
Entrevista a Genaro González: Arquitectura, Urbanisme i Esport
Una mirada Professional a l'Arquitectura i la Ciutat L'arquitecte Genaro González visita el programa per desgranar la seva trajectòria i analitzar l'estat actual de la ciutat de Tarragona. La conversa s'inicia amb el seu vessant vocacional, on destaca que l'arquitectura va ser una elecció natural davant el seu interès pel dibuix i les ciències pures. Urbanisme i Integració Ciutadana González reflexiona sobre com es construeixen les ciutats i les dificultats per aplicar el bon gust en un mercat marcat pels costos i l'especificitat tècnica: • La dualitat entre el projecte de l'urbanista i l'execució del promotor. • L'ús recurrent d'estructures estàndard (obra vista i alumini) per evitar riscos econòmics i constructius. • L'impacte visual d'obres polèmiques a Tarragona, com el pàrquing de l'escorxador o el projecte de la Platja Llarga. Restauració Emblemàtica: El Teatre Metropol Un dels punts clau de l'entrevista és la seva participació en la recuperació del Teatre Metropol. Destaca el procés de "neteja de cara" del llegat de Jujol: "Vam anar picant i traient totes les capes que s'havien afegit als anys 40 i 50, com les baranes que es van tapar per pudor, ja que des de baix es veien les cames de les dones." Sostenibilitat i Futur Acadèmic En l'àmbit de l'arquitectura sostenible, González —que realitza la seva tesi doctoral sobre el tema— subratlla que no es tracta de renunciar al confort, sinó de fer un ús racional de l'energia. Critica que, actualment, fabricar certes tecnologies com les plaques solars consumeix més energia de la que generen, tot i que confia en l'evolució de la cultura del reciclatge. Pel que fa a la docència, l'arquitecte observa un preocupant descens en la cultura general dels universitaris, tot i que destaca la bona disposició de l'alumnat actual. Esport i Ciutat: El Nàstic i el Club Natació Tàrraco L'episodi clou amb una mirada a l'esport local: • Gimnàstic de Tarragona: Discussió sobre la ubicació del nou estadi a Camp Clar (amb preferència personal per la Budellera) i el patiment compartit per l'ascens a primera divisió. • CN Tàrraco: Com a secretari de la junta, detalla els reptes del club davant la competència de les piscines municipals i recorda els èxits poc coneguts de nedadors locals en l'àmbit mundial.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
48'
Tradicions i literatura oral amb Carme Oriol
Exploració de la Literatura Oral i el Folclore En aquesta edició del programa, l'entrevista central gira al voltant de la figura de Carme Oriol, professora titular de filologia catalana i experta en literatura oral. La conversa aprofundeix en com les tradicions, tot i semblar antigues, segueixen vives en el nostre dia a dia a través de diversos mecanismes de transmissió. La importància del patrimoni oral L'oralitat no es limita només al passat, sinó que és un element dinàmic que es recrea constantment. Oriol destaca diversos gèneres que formen part d'aquest corpus: • Les rondalles i llegendes, que s'adapten al territori (com la variant de La Tarongeta per a la Blancaneus). • Els acudits i els renecs, que actuen com a formes vives de la cultura popular. • Les llegendes urbanes modernes, que reflecteixen les pors contemporànies com es va veure amb l'arribada de la SIDA. Evolució i context cultural L'experta explica com la universitat ha començat a donar un caràcter acadèmic a aquestes matèries, tradicionalment banalitzades. Es remarca el parèntesi cultural que va suposar la Guerra Civil i el franquisme, períodes que van trencar la transmissió de molts jocs i narracions autòctones, sovint substituïdes per versions foranes com les de Disney o els germans Grimm. "Les rondalles explicaven com superar les dificultats de la vida; no eren només per a nens, sinó per a tots els públics." El paper de les noves tecnologies Contràriament al que es podria pensar, les noves tecnologies no han eliminat l'oralitat, sinó que l'han transformat. Els correus electrònics o el correu electrònic serveixen ara com a vehicles per a la propagació ràpida d'acudits i rumors, tot i que amb un format més efímer que les vetllades a la fresca de temps enrere. Reflexions sobre la Llengua i la Societat La conversa també aborda la salut del català, especialment en l'àmbit de l'ús social entre els joves. Tot i que l'escola fa la seva feina, existeix una preocupació per la pèrdua d'espais de lleure i referents mediàtics en llengua catalana enfront de l'hegemonia del castellà.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
16'
Lluís Ángel César: Futbol, Valors i Vida a Tarragona
Reflexions sobre el Futbol Base i l'Entorn Social L'entrenador del Nàstic, Lluís Ángel César, analitza la situació actual del futbol infantil, denunciant el comportament d'alguns pares que actuen com a "energúmens" als camps. Segons César, el problema rau en la ignorància i en veure els nens com a xecs al portador en lloc de com a infants en formació. Causes del problema: El mètode de competició centrat a guanyar massa aviat (abans dels 14-15 anys) i les ambicions personals dels entrenadors. Conseqüències: Frustració infantil i abandonament prematur de l'esport. "El pitjor que li pot passar a un nen és tenir un pare o una mare ignorant que el veu com un home petit." Perfil Personal i Rutines César reivindica la normalitat com a eix vertebrador de la seva vida. Malgrat la pressió del futbol professional, manté una vida privada discreta i rutines molt marcades: Família: Prové d'una família gallega on els pares patien pel seu benestar físic i gairebé no el veien jugar per evitar el patiment de les lesions. Educació: És taxatiu amb el seu fill; estudiar és la prioritat absoluta per sobre de qualsevol somni futbolístic. Curiositats: No escolta música ni té aparells de reproducció a casa. Prefereix la lectura de llibres d'autoajuda i l'aprenentatge de l'anglès com a hobby. El Nàstic i el Futur a la Ciutat L'entrenador es mostra molt integrat a Tarragona, destacant el seu interès per la Part Alta, les muralles i el Balcó del Mediterrani. Pel que fa al futur de l'equip: Objectiu: Queden 11 partits decisius per buscar l'ascens. Estratègia: No es fixa en un nombre exacte de victòries, ja que dependrà dels resultats de la part baixa de la classificació. Filosofia: Aplica la llei de l'oferta i la demanda per explicar els salaris elevats en l'elit del futbol.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
26'
Entrevista a Luis César: L'ascens del Nàstic i la gestió del vestidor
Conversa amb l'entrenador del Nàstic de Tarragona El programa rep a Luis César Sampedro (conegut com a Luis César), entrenador del Nàstic de Tarragona, en un moment clau de la temporada. L'entrevista repassa tant l'actualitat esportiva de l'equip com la faceta més personal i professional del tècnic gallec. L'objectiu de l'ascens i la pressió mediàtica Luis César es mostra optimista però prudent sobre les possibilitats de pujar a Primera Divisió. Destaca que, tot i el patiment que queda per davant, l'equip està en una posició privilegiada. • L’entrenador afirma que el Nàstic i el Recreativo de Huelva són els equips amb més opcions. • Reconeix que la ciutat està totalment bolcada i il·lusionada amb el projecte. • Sobre l'exposició pública, admet que ha desenvolupat una "pell de llangardaix" de 8 centímetres per protegir-se de les crítiques: "Prefereixo que diguin que sóc molt bo i guapo, però si diuen que sóc feo i tonto, m'és igual." La complexitat de dirigir un vestidor Un dels punts més interessants de la xerrada és l'anàlisi de les dinàmiques internes d'un equip de futbol. Luis César defineix el vestidor com un lloc on conviuen 25 persones amb interessos sovint contraposats. • Conflicte d'interessos: Tots volen jugar, però només ho poden fer 11. Això genera tensions constants que el tècnic ha de gestionar. • La soledat de l'entrenador: Explica la dura transició de ser jugador a entrenador en el seu club d'origen, el Racing de Ferrol, on va haver d'acomiadar amics i excompanys per decisions professionals. • El paper del psicòleg: Admet que més que paraules, els jugadors volen fets (jugar el diumenge). La pedagogia té un límit. El futbol i els mitjans de comunicació El tècnic reflexiona sobre la gran quantitat d'informació que genera el futbol i com, a vegades, es creen notícies del no-res per omplir espais. • Critica la tendència a descontextualitzar frases per crear titulars impactants. • Explica que un entrenador ha de saber "navegar" durant tota la setmana per mantenir l'estabilitat del grup malgrat l'entorn mediàtic. • Navegar és, per a ell, la seva habilitat més preuada per sobre dels coneixements tàctics.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
43'
Renaixement del Priorat i la Cultura del Vi
El Ressorgiment de la DOQ Priorat L'episodi se centra en la figura de Carles Pastrana, un dels impulsors clau del denominat "renaixement" del Priorat a finals dels anys 70. Pastrana explica com van arribar a una comarca en decadència, marcada per la fil·loxera i l'èxode rural, i com van decidir apostar per una terra que llavors era barata però amb un potencial històric extraordinari. Característiques de la Terra i el Vi El secret de la qualitat dels vins del Priorat resideix en diversos factors clau: • La llicorella (pissarra), que aporta una mineralitat distintiva. • Una estructura potent i un extracte sec molt alt. • La capacitat de ser vins de guarda, millorant fins a 30 anys dins l'ampolla. "El vi té l'alcohol que vostè vol: si hi posa un dit menys a la copa, és com si begués un vi d'onze graus." Negoci, Gastronomia i Visió Comercial Es discuteix la complexitat dels preus del vi, sovint inflats per la cadena de distribució o la llei de l'oferta i la demanda. Pastrana defensa que l'essència del vi és gaudir-ne sense snobismes. També s'esmenta el seu restaurant a Gratallops, concebut no com un negoci d'alta cuina, sinó com un espai per controlar com es presenten els seus vins als visitants. Experiències Personals i Política La conversa s'aparta de les vinyes per explorar la faceta més personal del convidat: • El seu passat en el món del teatre a Tarragona. • La seva experiència com a alcalde de Gratallops, destacant la importància de la serenor i el respecte en la crítica política. • La passió per la història, especialment centrada en la Cartoixa d'Escaladei, eix vertebrador de la identitat de la comarca.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
49'
Entrevista a Manel Santromà: astronomia, internet i societat
Introducció i Perfil Personal L'espai de conversa "A quatre bandes" de Tarragona Ràdio entrevista Manel Santromà, una figura polifacètica de la ciutat. Santromà es defineix com un astrònom amb excedència i un navegant per la vida que mai roman més de cinc anys fent la mateixa tasca. Passions i Vocacions L'entrevistat desgrana les seves grans passions: • Astronomia i Egiptologia: Tot i que es va decantar professionalment per l'astronomia, manté un amor profund per l'egiptologia, compartint una anècdota emocional sobre la seva trobada amb l'arqueòleg Ken Weeks a la Vall dels Reis l'endemà de l'11 de setembre. • Cultura i Emocions: Es reconeix com un gran amant de l'òpera (especialment de La Bohème) i un lector voraç amb una biblioteca de més de 4.000 llibres. • Formació Acadèmica: Tot i ser físic de formació, destaca el seu gust per l'abstracció matemàtica i el seu projecte actual d'acabar la carrera d'humanitats. Educació, Joventut i Valors Santromà reflexiona sobre el canvi generacional i el sistema educatiu: • Considera que l'educació i l'esperit crític són la base de la societat, diferenciant clarament que "l'escola ensenya, però els pares eduquen". • Fa una defensa de la joventut i de les minories, afirmant que per defecte se'ls ha d'escoltar i donar raó inicialment. Tecnologia i Internet Com a impulsor de Tinet, la primera xarxa ciutadana, discuteix el futur digital: • Es mostra contrari a la censura i a les barreres a internet, definint la xarxa com un ens que detecta la censura i l'esquiva. • Critica els models de negoci antics basats en cànons i advoca per noves formes de consum cultural que no criminalitzin la tecnologia. Tarragona i Futur L'entrevista conclou amb una visió crítica però esperançadora de Tarragona: • Lamenta que la societat tarragonina sigui a vegades massa tancada o "de poble" en el sentit negatiu i demana una major col·laboració amb Reus per crear una àrea metropolitana potent. • Reclama més relleu generacional en les institucions, com la universitat o els col·legis professionals.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
46'
Entrevista a la soprano Marta Mateu: trajectòria i passió
Introducció i Inicis Musicals L'episodi presenta la soprano tarragonina Marta Mateu, qui comparteix la seva experiència en el món del bel canto. Tot i la seva joventut, compta amb una carrera consolidada que va començar per influència familiar: • Va iniciar-se amb l'orgue als 3 anys d'oïda i oficialment a la música als 8 anys estudiant piano. • La seva professora Isabel Bargalló va ser clau en detectar el seu talent per al cant coral i la va encaminar cap al conservatori. • Amb només 17 anys va començar els estudis específics de cant, traslladant-se més tard a València per formar-se amb la prestigiosa mestra Ana Luisa Chova. La Carrera Professional i el Sacrifici Marta descriu el cant com una disciplina que requereix un alt nivell de sacrifici personal, especialment pel que fa a la vida social i l'autocura de l'instrument (la veu). Destaca la importància de la tècnica vocal per sobre de les qualitats naturals per a qui vol afrontar una carrera professional. Formació i Reconeixements • Recent guanyadora del Premi de Joventuts Musicals d'Espanya (novembre), que li permet realitzar una gira nacional. • Reflexiona sobre la competència en el món de l'òpera, definint-lo irònicament com un sector on les crítiques són constants entre col·legues. Arts Escèniques i el Gènere de la Sarsuela La soprano defensa una visió clàssica de l'òpera, mostrant-se escèptica davant de muntatges extremadament moderns o transgressors (com els de Calixto Bieito) que, segons ella, poden treure l'obra de context. "No puc concebre unes 'Noces de Fígaro' sense les perruques blanques i els corsets." Sobre la Sarsuela, lamenta que s'hagi perdut la tradició de companyies estables a Tarragona, tot i que anuncia un projecte per recuperar aquest esperit el proper juliol amb la Banda Unió Musical de Tarragona. Crítica a les Infraestructures Culturals L'entrevista tanca amb una valoració crítica sobre la situació cultural a Tarragona: • Denúncia de la mala acústica del Palau de Congressos, titllant-lo d'"armatoste" no apte per a la música clàssica. • Comparativa amb València, on considera que la música està molt més arrelada i és més accessible econòmicament.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
47'
Andreu Faró: l'art de l'humor gràfic i la crítica social
L'humor gràfic com a professió i estil de vida Andreu Faró, reconegut ninotaire del Diari de Tarragona, desgrana la seva trajectòria i la naturalesa del seu ofici. Tot i ser un dibuixant de referència, subratlla la dificultat de viure exclusivament d'aquesta disciplina a Espanya, motiu pel qual compagina la seva faceta artística amb la docència en química. Característiques de l'humorista • L'humorista gràfic no necessàriament ha de tenir un gran sentit de l'humor personal, sinó una capacitat d'observació crítica i una visió irònica de la realitat. • El procés de creació és cerebral i racional, lluny de l'espontaneïtat que molts lectors imaginen. • Faró destaca la importància del sentit comú per saber on estan els límits, especialment en temes sensibles com la religió o qüestions socials delicades. "L'humor és l'arma dels dèbils contra el poder, i el poder no accepta bromes ni ironia." El procés creatiu i la pressió del dia a dia L'entrevistat explica com és el repte de publicar una vinyeta diària. Segons Faró, la millor fórmula per ser creatiu és no tenir alternativa: la pressió del tancament del diari obliga a trobar la idea. Tot i que de vegades hi ha hagut certs episodis de censura o queixes de lectors, el dibuixant gaudeix d'una gran llibertat i confiança pels seus directius. La crisi de la indústria del còmic Faró es mostra pessimista respecte al futur del còmic a nivell estatal. Contrasta la situació amb països com Bèlgica o França, on existeix una cultura i una indústria sòlides. • Atribueix la caiguda de vendes a la competència dels videojocs i a la falta de referents a les llars. • Comenta la paradoxa de l'ensenyament: tots els nens dibuixen, però la majoria abandonen aquesta activitat als 14 anys perquè es percep socialment com una "cosa de nens". Vida personal i política L'autor recorda la seva etapa com a regidor a Vilaseca, una experiència gratificant però amb un alt cost personal i familiar que el va portar a decidir no tornar-hi. Recentment pare per tercera vegada, explica com troba la inspiració en moments quotidians, com els viatges en tren, on el cervell es pot relaxar.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
48'
Entrevista a Olga Xirinacs: Literatura i Vida
Conversa amb l'Escriptora Olga Xirinacs El programa rep a la cèlebre escriptora tarragonina Olga Xirinacs, que comparteix una visió profunda sobre la seva trajectòria, el panorama editorial actual i la seva relació amb la ciutat de Tarragona. La conversa destaca per la seva autenticitat, tractant temes que van des de la creació literària fins a la reflexió sobre la mort. El Món de l'Escriptura i el Mercat Editorial L'autora detalla la seva evolució des d'una infantesa envoltada de llibres fins a esdevenir una figura clau de les lletres catalanes. Sobre el sector editorial, aporta una visió crítica i realista: • L'escriptura no permet viure de les rendes excepte en casos de best-sellers massius. • La pressió editorial actual prioritza la literatura de consum en detriment de la poesia o l'assaig. • Xirinacs explica la seva decisió d'escriure en castellà per explorar nous horitzons i facilitar la internacionalització de la seva obra, davant les dificultats de traducció des del català. Referents i Estil Literari L'autora mostra la seva preferència per la novel·la negra d'estil anglès (com la de Daphne du Maurier) per sobre de la violència de carrer americana. Destaca la seva forta vinculació amb el barri del Serrallo, que apareix com a escenari recurrent a les seves obres com La Pavana o L'home que mossegava les dones. Reflexions sobre la Mortalitat i la Cultura En un dels moments més personals de l'entrevista, l'escriptora parla de la mort amb total naturalitat, traient-li ferro al concepte: "Parlar-ne molt t'habitua a les coses... Ja tinc fet el meu recordatori, el tinc fet des de fa anys." Xirinacs defensa la necessitat de preparar el propi final de manera racional i estètica, incloent la tria de la música i els versos necrològics. El Compromís amb Tarragona L'entrevista finalitza amb una crítica cívica sobre l'estat de neteja de la ciutat i una emotiva interpretació a capella d'una havanera tradicional del Serrallo, reivindicant el patrimoni immaterial tarragoní.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
45'
Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros: Política i Ciutat
Trajectòria Personal i Inicis en la Política Josep Fèlix Ballesteros repassa els seus orígens vinculats al món associatiu i l'educació. Destaca la seva etapa de 10 anys al Club Baixell amb Mossèn Tomàs, una figura clau en la seva formació humana i el seu compromís amb la ciutat. • Va ser un dels impulsors de la recuperació del Carnaval de Tarragona fa 25 anys. • Professionalment és pedagog i ha treballat amb persones amb discapacitat a l'ONCE. • Defensa que la política ha de tenir un límit temporal de 8 a 10 anys en dedicació exclusiva per evitar el desgast i la pèrdua de perspectiva. Grans Projectes de Ciutat i Polèmiques L'entrevista aborda temes candents de l'actualitat municipal de Tarragona, on Ballesteros exposa la seva visió sobre el futur de diversos equipaments: Cultura i Patrimoni • Proposa l'antiga Sabinosa com un gran centre de cultura contemporània, similar al que va suposar el Guggenheim per a Bilbao. • Lamenta la manca d'un gran auditori real i infraestructures nacionals a la ciutat. • Defensa que l'Escola Oficial d'Idiomes s'ubiqui a la Chartreuse per mantenir la centralitat. Urbanisme i Medi Ambient • Sobre la Platja Llarga, aclareix que el projecte és de regeneració ambiental i no de cimentació, defensant la protecció de les dunes i la limitació del trànsit de vehicles. • Pel que fa a Terres Cavades, explica la nul·litat del pla per conflicte d'interessos del regidor Fernández, mantenint una posició ètica contundent. Política Nacional i el Debat de l'Estatut El portaveu socialista expressa la seva decepció amb l'estratègia del Partit Popular, acusant-los d'irresponsabilitat per utilitzar el terrorisme i la confrontació territorial amb finalitats electorals. Sobre l'Estatut de Catalunya, considera la manifestació de 2006 un èxit d'unitat i defensa la negociació com un pla d'etapes necessari per avançar, encara que el text final sigui fruit del consens a Madrid. "La grandesa de la democràcia és confiar en què els sistemes i el vot acaben situant a cadascú al seu lloc." Esports i Futur del Nàstic Ballesteros es mostra partidari de la construcció d'un nou estadi per al Nàstic. Argumenta que la reforma de l'actual és inviable a curt termini i que el club necessita instal·lacions que li permetin generar ingressos propis (museu, aparcament, àrees comercials) per deixar de dependre exclusivament de les subvencions municipals.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
45'
Entrevista a Santi Castellà: Dret, Masoneria i Poesia
Una Trajectòria Multidisciplinària Santi Castellà, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), comparteix la seva evolució personal i professional, des de la seva primerenca passió pel periodisme i la poesia fins a la seva consolidació en el dret internacional. Reflexions sobre la Justícia i l'Educació L'entrevistat realitza un diagnòstic crític del sistema judicial espanyol i la formació universitària: • La justícia és la signatura pendent de la democràcia, sovint percebuda com a lenta, polititzada i amb manca de mitjans. • Els estudiants actuals tenen un nivell de coneixement tècnic superior, però s'adverteix una pèrdua en la maduresa personal i l'esperit crític. • Defensa el jurat popular com a via de democratització de la justícia. El Dret Internacional i el Cas de les Caricatures de Mahoma Castellà analitza la tensió entre la llibertat d'expressió i el respecte religiós a Europa: • Considera que els estats àrabs han estat negligents en la protecció de les ambaixades. • Denuncia la hipocresia europea: es defensa la llibertat d'expressió mentre es neguen drets polítics bàsics als immigrants o se'ls relega a espais precaris per a la seva religió. • > "No entenc per què s'ha de protegir més l'ofensa religiosa que les ofenses estètiques o filosòfiques." La Maçoneria Desmitificada Com a Sereníssim Gran Mestre, explica que la maçoneria no és una organització secreta, sinó una escola de pensament vivencial: • Es defineix com un espai per a la reflexió individual sense dogmes. • Explica la ritualitat basada en la metàfora de la construcció del Temple de Salomó. • Destaca la transició cap a una maçoneria liberal i mixta (homes i dones) que permet la interpretació lliure del concepte del "Gran Arquitecte de l'Univers". Reptes de la Universitat Rovira i Virgili Finalment, assenyala que per al futur de la URV és essencial: 1. Continuar la internacionalització amb l'atracció d'estudiants estrangers. 2. Basar el model acadèmic en la recerca constant per no esdevenir una simple acadèmia de formació professional.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
42'
Bombers a Tarragona: Seguretat, normativa i experiències
Seguretat i Prevenció en l'Entorn Urbà L'inspector de bombers Albert Ventós explica el paper crucial que té el cos en la revisió de la normativa d'incendis en espais de concurrència pública com hotels i indústries. Destaca la importància de la planificació urbanística per garantir l'accessibilitat dels vehicles d'emergència (autoscales) a través d'hidrants, rotondes i l'amplada de les vies. Problemàtiques Específiques a Tarragona • El Cablejat Aèri: Es denuncia la situació crítica de les instal·lacions elèctriques a la Part Alta i al Serrallo. L'estat deficient del cablejat dificulta activament les maniobres amb l'autoscala i augmenta el risc de curts en dies de pluja. • Edificis d'Altura: L'autoscala arriba generalment fins a un 9è pis. A partir del 10è, la normativa obliga a disposar de sistemes d'evacuació propis com dobles escales. Protocols en Cas d'Emergència En cas d'incendi domèstic, especialment a la cuina, els consells principals són: Trucar immediatament al 112, el telèfon únic d'emergències. Confinament: Si no es pot extingir el foc, cal tancar portes i finestres per evitar que l'oxigen alimenti les flames i evacuar l'edifici. Per a petits incendis en paelles: tapar-les o usar una tovallola humida, mai tirar-hi aigua. El Cos de Bombers i el Risc Químic L'episodi aborda la preparació de la ciutat davant el risc químic (Pla PLASEQTA) i el paper de les escoles. Es remarca que més enllà de l'edifici, el més important és que la població sàpiga què fer: tancar-se i escoltar la ràdio. També es discuteix el dia a dia de la guàrdia de 24 hores i l'evolució del servei, on els salvaments en accidents de trànsit estan superant en volum als serveis per incendis. "El difícil és saber la mesura concreta del risc; tota activitat en té un, però hem de saber si és assumible per les oportunitats que ens dona." Perfil Personal de l'Convidat Finalment, l'entrevista agafa un to més distès repassant la infantesa de Ventós com el petit de deu germans i les seves opinions sobre personatges públics i cultura popular.