Tots els episodis

62746 episodis disponibles

episodis

33865-33888 de 62746

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
46'
Pilar Sada: Museologia i Patrimoni a Tarragona
Trajectòria Professional i Formació La directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Pilar Sada, repassa la seva carrera des dels seus orígens a Saragossa i la seva formació a Badalona. Sada es defineix fonamentalment com una especialista en museologia, amb un enfocament clar cap a la difusió i l'educació sobre el patrimoni. • Va començar al Museu de Badalona l'any 1973. • Ha treballat en el món de l'art català, en galeries com la Galeria Adrià. • Va participar activament en el Pla Especial de la Part Alta de Tarragona als anys 80, una experiència que va considerar crucial per conèixer la realitat social i estructural de la ciutat. El Futur del Museu Arqueològic (MNAT) L'entrevista aprofundeix en la transformació del museu cap a un concepte del segle XXI. Pilar Sada defensa una visió de museu territorial, que no es limita a un edifici, sinó que connecta diversos espais clau com: • La Necròpolis Paleocristiana • Les vil·les romanes dels Munts i de Centcelles • El Teatre Romà i l'Arc de Berà "Un museu no ha de ser un edifici contenidor amb parets que tanquen un patrimoni, sinó un museu obert i territorial." El Paper de la Dona i la Societat Es discuteix la creixent presència de les dones en càrrecs de responsabilitat política i cultural. Sada relata anècdotes sobre els obstacles de gènere que va trobar en el passat, especialment relacionats amb la maternitat i la conciliació. Malgrat això, es mostra optimista respecte al futur i celebra fites com la victòria de Michelle Bachelet a Xile. Qualitat vs. Quantitat en les Visites Sobre la gestió cultural, Sada critica el fet de valorar els museus només pel nombre de visitants. Tot i que el MNAT ha assolit xifres rècord (més de 140.000 visitants totals), ella prioritza l'experiència de qualitat i el benefici intel·lectual que l'usuari s'emporta a casa.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
47'
Entrevista a Josep Anton Burgessé: Port i Política
Trajectòria Política i Professional El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgessé, repassa la seva llarga carrera que va començar l'any 1979 com a regidor. Burgessé explica els seus orígens en el sindicalisme i com la seva etapa municipal va donar pas a la gestió portuària, un àmbit que coneix des de l'any 1969. El Futur del Port de Tarragona Es discuteixen els plans d'expansió i els reptes de futur de la infraestructura: • Creixement cap al mar: El port ja no té espai terrestre i les futures expansions s'han de fer mar endins. • Impacte Ambiental: Burgessé subratlla que qualsevol projecte estarà condicionat pels estudis d'impacte ambiental i la preservació del litoral. • Projectes a llarg termini: Les obres que es planifiquen avui poden trigar fins a 25 anys a materialitzar-se. "El Port, tal com el tenim ara, s'està acabant. Hem de pensar en el Port del futur d'aquí a 25 anys." Urbanisme i Ciutat L'entrevista aborda temes crítics de la ciutat de Tarragona: • Façana Marítima: La necessitat de soterrar les vies del tren per eliminar el pas a nivell que divideix la ciutat. • Marina Port Tàrraco: Burgessé opina sobre l'estètica dels edificis construïts, considerant que potser són massa alts i han quedat "enxubats". • Creixement de la ciutat: L'aposta per una Tarragona que arribi als 150.000 habitants per poder oferir millors serveis. Reflexions Personals i Polítiques Burguessé reflexiona sobre el relleu generacional en la política local i la professionalització del sector. Tot i que admet una certa nostàlgia per la política municipal, se sent satisfet amb la seva tasca actual. L'episodi conclou amb un test ràpid de preguntes personals on destaca el seu desig frustrat de ser alcalde de la seva ciutat.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
43'
Vicenç Cañón: El teatre i la vida de faràndula
Entrevista a Vicenç Cañón: Cultura i interpretació L'episodi d'avui de A quatre bandes (reduït a tres per l'absència de la Laura Roman) comença l'any amb la presència de Vicenç Cañón, una figura polifacètica de l'escena tarragonina que es defineix com a farandolero: actor, escriptor i director de teatre. Trajectòria i orígens • Cañón explica que la seva inclinació artística va néixer a l'escola, imitant professors. • El seu punt d'inflexió va ser en un poble de Badajoz, on va passar de ser un simple espectador a protagonista d'una obra teatral. • Ha treballat en àmbits molt diversos: des de l'animació a Port Aventura fins a la publicitat televisiva i sèries de TV3 com El cor de la ciutat. El teatre com a eina pedagògica El convidat destaca la seva passió per ensenyar teatre a nens i col·lectius de dones (com el grup 45 RPM). Per a ell, la clau no és només actuar, sinó entendre les coses: "No tothom sap ensenyar. Es pot tenir la carrera de mestre però no tenir el don. El nen ha de saber entendre les coses, no només aprendre-les." Crítica al sector cultural i la política Cañón es mostra molt crític amb la gestió cultural a Tarragona i el sistema de càstings a Barcelona: • Considera que molts cops el teatre és una màfia o depèn massa del clientelisme (fer passadissos). • Reivindica que els polítics s'haurien d'interessar pel material real de la ciutat en lloc d'esperar que els portin propostes. • Critica la manca de projecció exterior de Tarragona: > "És un delit que t'hagis de sentir avergonyit de no poder portar cap llibre de la teva ciutat a festivals internacionals." Reflexions sobre la fama i el futur del teatre • Admet que la televisió és el motor de la fama actual i que és difícil omplir teatres sense un "ganxo" televisiu. • Defensa que la cultura no pot ser només un negoci; un teatre públic s'ha de poder permetre perdre diners per oferir qualitat.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
43'
Evolució i records de les Festes de Santa Tecla
Balanç de l'Evolució de Santa Tecla (1986-2006) L'episodi analitza la profunda transformació de la Festa Major de Tarragona en les darreres dues dècades. Els tertulians recorden com, a mitjans dels anys 80, la participació era molt minsa i molts actes tradicionals encara no s'havien recuperat. De la Recuperació a la Massificació • L'any 1986 la festa tenia només 57 actes en 10 dies, una xifra inferior a la de festes menors actuals. • Es destaca la recuperació del Seguici Popular, amb fites com la presentació de l'Àliga el 1986 o el Lleó el 1993. • La transició d'una festa "buida" a una on espais com les escales de la catedral estan plenes de gom a gom. Icones de la Festa: Merchandising i Gastronomia • La samarreta de les festes, iniciada pel Ball de Diables amb només 50 unitats, s'ha convertit en un fenomen de masses que mou milers d'euros per a les entitats. • La Mamadeta (Chartreuse amb granitzat de llimona) s'ha consolidat com la beguda oficial, lligant la tradició del licor a la ciutat amb el consum festiu. "Santa Tecla és un pol d'atracció, no només per a la ciutat, sinó per a tot el Camp de Tarragona i més enllà." El Futur i el Relleu Generacional • La creació de la Santa Tecla Petita es considera un encert estratègic per garantir que els infants s'impliquin en la cultura popular des de ben petits. • S'esmenta la importància de la futura Casa de la Festa com a centre neuràlgic i pedagògic. • Els reptes actuals inclouen la gestió de la massificació i la necessitat de major pressupost per mantenir la qualitat dels espectacles de gran format.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
43'
L'ascens històric del Nàstic el 2001 i la febre grana
Un viatge a la memòria del Nàstic de Tarragona Aquest episodi especial commemora el llegendari ascens del Gimnàstic de Tarragona a la Segona Divisió A el 24 de juny de 2001, un moment que va canviar per sempre la relació entre la ciutat i el club. Amb la participació de l'entrenador Josep Maria Nogués i jugadors clau com José Antonio Gordillo i Santi Castillejo, es repassa una temporada plena d'adversitats i una gesta que va donar lloc a la coneguda Nàsticmania. El partit clau contra el Zamora El resum del partit definitiu destaca el patiment viscut al Nou Estadi fins a l'últim segon. Malgrat el domini local, la gran actuació del porter rival i la tensió de l'empat (que era suficient per pujar) van fer que l'afició acabés demanant l'hora. • La importància de la celebració a la Plaça de la Font amb més de 12.000 persones. • El sentiment de "descens social" que es va revertir, passant de 1.200 socis a omplir el camp de gom a gom. Els punts d'inflexió de la temporada La conversa analitza com un equip que estava a la part baixa de la classificació durant la primera volta va aconseguir una ratxa guanyadora imparable. • El drama de Conca: La mort del delegat Joaquín en el viatge de tornada del partit contra el Conquense va actuar com un factor d'unió i coratge per a la plantilla. • Canvi tàctic: La decisió de jugar amb tres defenses va ser clau per millorar el rendiment de l'equip. • > "La ciutat i l'afició de Tarragona volen el futbol; aquell dia es va crear una connexió que encara continua." El factor humà i el president García Es destaca la figura de José Luis García, el president que, en contra de la lògica habitual, va mantenir la confiança en Nogués i en els mateixos 22 jugadors sense fer fitxatges a l'hivern. L'episodi també recorda anècdotes curioses, com el fitxatge del francès Stéphane Rondelaere, que es va presentar al club amb un vídeo propi per convèncer l'entrenador.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
47'
20 anys de castells i ràdio a Tarragona
Evolució i fites del món casteller L'episodi repassa les darreres dues dècades d'activitat castellera a la ciutat, coincidint amb el 20è aniversari de Tarragona Ràdio. Quatre representants de les colles locals (Xiquets de Tarragona, Colla Jove, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau) debaten sobre el passat, el present i els reptes de futur. Seguretat i innovació técnica El programa comença amb un tema d'actualitat: la introducció del casc casteller per a la canalla. Els convidats coincideixen que: • La tecnologia avança i la seguretat és una prioritat fruit d'estudis mèdics seriosos. • No es tracta d'una reacció impulsiva a accidents recents, sinó d'un treball de prevenció a llarg termini. • La pràctica s'ha professionalitzat amb la incorporació de fisioterapeutes i preparació física específica. El creixement de les colles i la ciutat Es recorda el moment d'eixamplament del panorama casteller amb la creació de les colles del Serrallo (1988) i Sant Pere i Sant Pau (1990). Aquest creixement va portar debats logístics sobre l'espai a les places: • Plaça de les Cols: Tot i ser incòmoda i petita, les colles defensen actuar-hi per tradició i pel caliu especial que s'hi genera. • Rivalitat històrica: Es rememoren anècdotes de la rivalitat dels anys 80 i 90, incloent-hi el famós conflicte del pilar caminant de la Mercè. Grans fites sonores El podcast recupera talls d'àudio històrics de les retransmissions de la ràdio: El primer 5 de 7 de Sant Pere i Sant Pau (1993). El primer 4 de 9 amb folre de la Colla Jove (1993). L'intent de 5 de 9 amb folre al Concurs de Castells de 1994, recordat com un moment de màxim tarragonisme on totes les colles van fer pinya conjuntament. La històrica diada de Santa Tecla de 1997 amb els pilars de 7. "A Tarragona va primar el tarragonisme per damunt de qualsevol rivalitat; totes les colles van acudir a la pinya del 5 de 9." El paper de les dones i el futur Es destaca la incorporació de la dona com el canvi més significatiu. Actualment, les dones ocupen posicions clau als pisos alts i mitjans, sent essencials per als castells de gama alta. Finalment, es reflexiona sobre el desgast que suposa passar d'unes 15 sortides anuals a les 40 actuals, fet que ha convertit el que era un hobby en un compromís gairebé obligatori.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
45'
Bona nit: Reflexions i salutacions nocturnes
Introducció a la Nit L'episodi d'avui es caracteritza per una sèrie de salutacions cordials que marquen l'inici d'una sessió dedicada a la calma i al repòs. Els interlocutors centren la seva comunicació en el desig d'un bon descans. Dinàmica de la Conversa • Es repeteix de forma rítmica la salutació Bona nit. • Es busca establir un ambient de tranquil·litat. • L'estructura del diàleg és minimalista però constant. "Bona nit" Conclusió del Programa El podcast finalitza mantenint la mateixa tònica, reforçant el missatge de comiat per a l'audiència que es prepara per dormir. Es destaca la importància de les formes de cortesia en el tancament de qualsevol espai de comunicació.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
46'
Els aiguats del 1994 a Tarragona: Memòria i lliçons
Els aiguats de 1994: Una catàstrofe a la memòria de Tarragona L'episodi d'avui de 20 anys de ràdio, 20 anys de ciutat commemora els dramàtics fets del 10 d'octubre de 1994, quan unes pluges torrencials van desbordar el riu Francolí i van causar danys incalculables a la ciutat, especialment als barris del Serrallo i Residencial Palau (Torres Jordi). Origen i magnitud de la catàstrofe El desastre no va ser causat per la pluja local, sinó per la acumulació d'aigua a les muntanyes de Prades i la conca alta del riu: • Es van registrar fins a 400-500 litres per metre quadrat en zones com La Mussara i Riudecols. • Es va produir un efecte tap al pont de La Riba a causa de troncs i sediments acumulats. • Quan el tap va cedir, va baixar una onada de xoc que va arrasar tot el que trobava al seu pas fins a la desembocadura. Impacte als barris i polígons Els representants veïnals recorden la impotència i la rapidesa del succés: • Torres Jordi: Els pàrquings es van inundar totalment, atrapant uns 300 vehicles. Els veïns van haver de ser evacuats cap a l'Estival Park i la Ciutat Residencial. • El Serrallo: L'aigua corria cap al mar però va causar greus desperfectes en magatzems de pescadors i plantes baixes carrer Lepant. • Polígon Francolí: Moltes indústries i tallers van quedar coberts per l'aigua, obligant a rescatar treballadors amb excavadores i zòdies. Polèmica i gestió de l'emergència L'episodi recull un intens debat sobre l'actuació de l'època: "Jo en aquell moment amb el senyor Maldonado m'hi vaig enfadar molt perquè no entenia com el riu es podia desbordar sense avís." La Carme Pedrol critica la lentitud i falta d'informació, mentre que Albert Magaroles i Josep Maldonado defensen que es va actuar amb els mitjans disponibles en una era on la Generalitat encara no tenia totes les competències en protecció civil. Lliçons i transformació posterior Avui dia, la situació és radicalment diferent gràcies a: • La instal·lació de sondes de control de cabal en temps real. • L'existència de plans municipals de seguretat inexistents el 1994. • La canalització i l'arranjament del riu Francolí, fruit de la pressió veïnal i nombrosos viatges a Madrid i Barcelona per reclamar inversions.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
47'
Gènesi i evolució de la Universitat Rovira i Virgili
Història i creació de la URV L'episodi explora el procés de transformació de la Divisió Setena de la Universitat de Barcelona en una entitat autònoma: la Universitat Rovira i Virgili (URV). Els convidats, Joan Martí Castell (primer rector) i Antoni González-Santmartí, detallen els reptes polítics i socials d'aquesta transició. Aspectes clau de la fundació • La necessitat de tenir un projecte universitari propi per a les comarques de la Catalunya del Sud. • La configuració de la comissió gestora, amb membres designats per la Generalitat de Catalunya i representants de diversos centres educatius. • El debat sobre el model territorial: es va descartar el model de campus aïllat per un model urbà per integrar la universitat en la vida de les ciutats. Les grans polèmiques: el nom i la ubicació L'elecció del nom va ser un punt crític. Malgrat que la lògica apuntava a Universitat de Tarragona, es va optar per honorar Antoni Rovira i Virgili, una decisió que va generar debats intensos sobre la identitat de la institució i la seva relació amb Reus. "No té cap sentit que hi hagi l'Universitat de Barcelona, la de Girona i la de Lleida, i Tarragona no tingui una universitat que es designi com a tal." Recerca i Infraestructures • La URV va néixer amb una mancança d'infraestructures molt greu, utilitzant espais precaris i fins i tot barracons. • Un moment simbòlic va ser l'enderrocament de les casernes militars el 1994 per construir el campus principal. • Des dels inicis, es va apostar per grups de recerca potents en àrees com la química, l'enologia i la paleontologia (amb el projecte d'Atapuerca). El futur de l'ensenyament superior L'episodi tanca amb una reflexió crítica sobre la qualitat de l'ensenyament. S'alerta sobre una possible massificació i la tendència de les universitats a convertir-se en una extensió de la secundària, destacant la importància de recuperar el valor de l'esforç i la recerca d'alta qualitat.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
48'
Commemoració dels 10 anys del Teatre Metropol
Celebració del desè aniversari del Teatre Metropol Aquest episodi especial commemora els deu anys des de la reinauguració del Teatre Metropol de Tarragona el 10 de març de 1995. El programa reuneix protagonistes de l'escena cultural per recordar la recuperació d'aquest espai emblemàtic de l'arquitecte Josep Maria Jujol. La memòria de la inauguració Es recupera un document sonor on l'Oriol Grau i l'Anna presentaven l'acte inaugural, destacant: • El desig que el Metropol fos un teatre assequible per als artistes locals. • La transició d'un cinema degradat a un equipament cultural de primer ordre. • L'anècdota del Fogarill, una peça artística que va desaparèixer hores abans de l'estrena i va haver de ser recuperada "in extremis". L'arquitectura i el repte de la restauració L'arquitecte Josep Llinàs detalla el difícil equilibri entre la conservació de l'obra de Jujol i la funcionalitat moderna: • La decisió de mantenir l'escala original, tot i que limitava l'amplada de l'escenari. • El descobriment de tresors ocults durant l'obra, com pilars amb motius marins que havien estat tapiats. • La transformació de la platea originalment plana en una d'inclinada per millorar la visibilitat. Gestió i anècdotes de taquilla La Lluïsa Fuentes, cap de taquilles, explica l'evolució del públic i la tecnologia: • La consolidació d'una base fidel d'abonats que sovint mantenen la mateixa butaca des de fa una dècada. • La transició del sistema manual a la digitalització i la venda per internet (Cervicaixa). "El Metropol és un teatre de venda directa; la gent de Tarragona prefereix venir a la taquilla, parlar amb nosaltres i que els aconsellem la millor fila." El futur del teatre a Tarragona Es discuteix la imminent necessitat de l'estrena del Teatre Tarragona per complementar el Metropol, el qual ha hagut de fer funcions de "teatre nacional, parroquial i de fi de curs", forçant sovint la seva capacitat tècnica per encabir grans muntatges com l'obra del Teatre Nacional de Catalunya.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
45'
20 anys de ràdio: L'atemptat d'ETA a Empetrol l'any 1987
Commemoració dels 20 anys de Tarragona Ràdio L'emissora municipal de Tarragona commemora la seva trajectòria amb una exposició a la Casa Canals, servint de marc per recordar els esdeveniments més impactants de les darreres dues dècades. El programa d'avui se centra en el record de la nit del 12 de juny de 1987, marcada per l'atemptat d'ETA contra el rack d'Empetrol. Relats i vivències en primera persona Diversos testimonis recorden el caos i la por viscuts durant aquella nit crítica: • Jordi Bertran descriu la sensació d'espant inicial i la visió de les flamarades des del polígon petroquímic sud. • Àngel Juárez destaca la manca d'informació inicial i la inquietud dels veïns dels barris de ponent davant la magnitud del foc. • Rosa Queralt recorda el paral·lelisme amb la tragèdia dels Alfacs i l'organització dels serveis d'urgències hospitalaris. • Josep Anton Burgassé posa l'èmfasi en l'heroïcitat dels bombers que treballaven sota les flames. El paper fonamental dels mitjans de comunicació Durant la crisi, la ràdio (aleshores Radio Fòrum) va esdevenir una eina essencial per a la població: • Va actuar com a element informatiu i, sobretot, de calma. • Va servir per a la reunificació familiar, permetent que la gent que havia fugit de la ciutat pogués saber on eren els seus parents. • Es van emetre missatges institucionals per evitar el col·lapse de les vies de comunicació, tot i que el caos circulatori va ser inevitable. Evolució i seguretat 20 anys després El debat final se centra en si la ciutat està millor preparada avui dia: • Millores tecnològiques: S'ha passat de cabines telefòniques i bateries que no funcionaven a una estructura de protecció civil molt més professionalitzada. • Cura sociològica: Els convidats debaten sobre la consciència del risc. Mentre que la indústria i els serveis han millorat la tècnica, encara hi ha desconfiança ciutadana sobre els plans d'activació i evacuació. • > "La ràdio li donarà respostes si el sistema de coordinació funciona, donant instruccions que la gent farà cas o no, però les tindrà." Conclusions sobre la gestió del risc L'episodi conclou que, tot i el trauma de l'atemptat, l'esdeveniment va forçar la creació de protocols més estrictes i una millor coordinació entre els cossos de seguretat, malgrat que la pedagogia sobre el risc químic continua sent una assignatura pendent a la ciutat.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
18 de juny del 2012
0'
Smart Park Tabacalera: El jardí vertical més gran d'Europa
El Futur dels Espais Verds a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona presenta l'Smart Park Tabacalera, un projecte revolucionari que combina sostenibilitat i disseny urbà. Característiques Principals Dimensions record: Compta amb 3.200 metres quadrats de jardí vertical, consolidant-se com el més gran d'Europa. Espai obert: Disposa de 8.000 metres quadrats de jardí horitzontal per al gaudi de la ciutadania. Tecnologia i Sostenibilitat: Implementa un sistema pioner de gestió intel·ligent de l'aigua. Impacte Ecològic "Un sistema pioner que permet estalviar fins a 26.000 litres d'aigua diaris." Aquest espai no és només un parc, sinó el jardí del futur situat al cor de la ciutat, prioritzant l'eficiència dels recursos naturals.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de juny del 2012
14'
Música i llibres de Nadal a la Biblioteca Pública
Selecció de música i literatura nadalenca En aquest espai de la Biblioteca Pública de Tarragona, la Núria ens presenta una mostra monogràfica dedicada exclusivament al període de Nadal. L'objectiu és ambientar les festes a través d'una acurada selecció de materials audiovisuals i bibliogràfics que la biblioteca ha posat a disposició dels usuaris a la seva taula monogràfica. Recull musical: De la tradició catalana als clàssics americans La biblioteca ha incrementat el seu fons amb nous títols, tot i que manté els clàssics que tothom coneix. Entre les recomanacions musicals trobem: Nadales tradicionals: Interpretacions del Cor Madrigal i l'Escolania de Montserrat amb el disc El nostre Nadal. Estils lírics i d'autor: Destaquen el guitarrista Toti Soler amb Reconto i les Veus del Liceu amb Nadales del món. Panorama internacional: Reculls com Christmas Around the World o Christmas Spectacular, que inclouen veus icòniques com les de Frank Sinatra o Louis Armstrong. Versions populars: Des dels Villancicos d'Alfredo Kraus i Luis Miguel fins a propostes més alternatives com la de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Història i tradició escrita A banda de la música, s'han seleccionat llibres que exploren l'origen de la festa i la seva evolució: El cançoner nadalenc en català (1853-1951) de Carme Oriol Carazo: Un estudi exhaustiu sobre gairebé un segle d'interpretacions a Catalunya. El llibre de Nadal de Ramon Violant: Una obra que recull costums, creences i orígens, des del pessebre fins a les tradicions més paganes. "Les nadales mostren una gran vitalitat i creativitat; primer es difonien a través de fulls solts i després van passar als cançoners folclòrics." Per facilitar la consulta, la biblioteca ha elaborat un full informatiu que inclou tota la bibliografia i una explicació sobre l'evolució de la música popular i tradicional catalana.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de juny del 2012
13'
Clubs de lectura: L'hivern del tigre i el carlisme
Resum de l'activitat del Club de Lectura de la Biblioteca Pública de Tarragona L'espai de ràdio rep l'Esteva Massalles, un dels coordinadors dels clubs de lectura de la biblioteca, per parlar de les activitats de tancament d'any i les propostes futures. L'eix central d'aquesta sessió és l'obra L'hivern del tigre d'Andreu Carranza. Una immersió en el carlisme La tria d'aquesta novel·la no és casual, ja que coincideix amb la commemoració dels 200 anys del naixement de Ramon Cabrera, el líder carlí conegut com el Tigre del Maestrat. Per aprofundir en el context, s'han organitzat dues activitats clau: Conferència històrica: El divendres 15, el catedràtic Josep Sánchez Cervelló oferirà una xerrada sobre la complexitat del segle XIX a Espanya i el moviment carlí. Trobada amb l'autor: El dia 19, l'escriptor Andreu Carranza visitarà la biblioteca per comentar la seva obra amb els lectors. Anàlisi de l'obra: L'hivern del tigre L'Esteva defineix el llibre com una novel·la d'aventures amb un rerefons històric rigorós però que també inclou elements de realisme màgic: "No només és una novel·la històrica, sinó que també té una part de màgica, amb concessions a bruixes i herbolaris." Es destaca la capacitat de Carranza per crear imatges potents de la geografia de l'Ebre i la seva habilitat per narrar episodis de la guerra civil decimonònica, que va ser especialment sangonosa i cruenta. Propostes per a l'any vinent La vitalitat del club de lectura es manté amb una agenda plena per al primer trimestre del nou any, que inclou: 1. Col·laboracions amb el Museu Nacional Arqueològic. 2. Lectures d'autors internacionals com Stefan Zweig. 3. L'anàlisi del fenomen de vendes La catedral del mar de Ildefonso Falcones.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de juny del 2012
22'
Recomanacions literàries per a les festes amb la Biblioteca de Tarragona
Propostes literàries per Nadal i el pont Cristina Barber, de la Biblioteca Pública de Tarragona, presenta una selecció de novetats editorials ideals per regalar o gaudir durant els dies de descans. La tria inclou gèneres variats, des de la novel·la històrica fins a la reflexió personal i l'humor. Novel·la històrica i intriga Intrigues de palau, de Maria Carme Roca: Guanyadora del Premi Néstor Luján, narra les lluites de poder de la reina Violant de Bar a la cort catalana del segle XIV. Inquisitio, d'Alfred Bosch: Guanyadora del Premi Prudència Bertrana, se situa a la València del segle XIX, on s'intenta restaurar la Inquisició davant l'alerta del progrés de la revolució industrial. Reflexions i autors mediàtics Un home de paraula, d'Imma Monsó: Una obra profunda sobre el dol i la pèrdua del company sentimental, escrita amb la sensibilitat i intel·ligència característica de l'autora. Coses meves, d'Albert Om: Recull d'articles breus i reflexions sobre la realitat actual (des de fets polítics fins a observacions quotidianes) amb un to directe i compromès. El secret de la felicitat, de Sebastià Serrano: Tot i la seva aparença senzilla, és un llibre que aprofundeix en el benestar personal. Humor i propostes originals Cuentos para regalar a personas originales, d'Enrique Mariscal: Fàbules i contes per a adults que fugen de la moralina tradicional. La petita història dels tractors en ucraïnès, de Marina Lewycka: Una novel·la molt divertida que barreja la història d'un vidu enamorat d'una immigrant amb la convivència cultural i el sentit de l'humor. "A la biblioteca intentem col·laborar per allargar la vida del llibre davant la gran pressió de les novetats."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de juny del 2012
19'
Activitats i jocs literaris a la Biblioteca Pública de Tarragona
Actualitat i agenda de la Biblioteca Pública de Tarragona En aquesta sessió amb la Cristina Barber, s'han desgranat les múltiples propostes culturals per a la setmana, destacant la varietat de públics als quals van dirigides: Exposicions infantils: Amb motiu del Dia Internacional dels Infants, la sala infantil acull una mostra bibliogràfica especial. Formació digital: Tallers d'informàtica de nivell bàsic (internet i processador de textos). Contacontes: L'activitat "Contes petits com un gra de mill", a càrrec de Joan Abadia, adreçada a infants de fins a 4 anys. Teatre i Literatura: Representació de textos de Bertolt Brecht al Teatre el Magatzem per commemorar els 50 anys de la seva mort. Es tracta d'un muntatge popular on participen actors professionals i voluntaris del Club de Lectors. El joc del Saló del Llibre: Un repte de Màrius Serra S'ha presentat una iniciativa enginyosa lligada al II Saló del Llibre de Barcelona. El joc, ideat per l'escriptor Màrius Serra, consisteix en: 30 preguntes de comprensió: Tres preguntes sobre cadascun dels 10 llibres seleccionats (clàssics com El Petit Príncep, Mirall Trencat o Rayuela). Sistema de puntuació i pronòstic: Els participants han de puntuar els llibres i predir la valoració mitjana global amb quatre decimals per desempatar. Premis: El guanyador absolut obtindrà un viatge a Tessalònica (Grècia), i els finalistes rebran lots de llibres. "És un joc on s'ha de filar molt prim, especialment amb els decimals, però que estimula la lectura i el coneixement del nostre fons." Properament: Programa especial 20 anys de Tarragona Ràdio El pròxim dilluns 27 de novembre, l'espai de la biblioteca tindrà una versió estesa de dues hores i mitja. El programa s'emetrà in situ des de la biblioteca del carrer Fortuny per celebrar el vintè aniversari de l'emissora, amb rutes per les instal·lacions i el regal del llibre En Sintonia als assistents.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de juny del 2012
21'
Activitats i Novetats a la Biblioteca de Tarragona
En aquesta edició del programa, l'Anabel Lambre de la Biblioteca Pública de Tarragona ens apropa les últimes activitats i recomanacions literàries, destacant la interacció entre la literatura i l'escena. Agenda i Esdevveniments Cicle Literatura i Escena: Es destaca la col·laboració amb el Teatre Magatzem. El proper divendres 17 de novembre a les 20:00h tindrà lloc una xerrada-col·loqui sobre la figura de Bertolt Brecht, a càrrec del director teatral Ramon Simó. Club de Lectura: Tot i ser una activitat vinculada al club de lectura d'adults, l'acte està obert a tot el públic, recomanant reserva prèvia per limitació d'aforament. Recomanacions Literàries L'espai presenta una selecció heterogènia que inclou còmic, novel·la i relats curts: Còmic Modern: Gregory de Mark Hempel. Una obra cínica i crítica sobre el tractament de la salut mental vista a través dels ulls d'un nen en un manicomi. Narrativa Gallega Traduïda: Herba d'enamorar de Teresa Moure. Una obra que lliga tres històries de dones al voltant de la figura de Descartes, barrejant racionalisme amb coneixements populars i passió. Novel·la Històrica i Psicològica: La Higuera de Ramiro Pinilla. Un relat ambientat al País Basc sobre la culpabilitat i l'obsessió d'un ex-falangista amb la mirada d'un nen. Relats Curts: Cementiri de Butxaca de Ramon Solsona. Un recull de contes breus sobre la mort tractats amb una ironia magistral i una estructura que emula un cementiri real. "El còmic és una lectura diferent, s'ha de llegir d'una altra manera... té un llenguatge totalment diferent."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de juny del 2012
15'
Tarragona en la literatura: Guia i visions literàries
La literatura amb segell tarragoní L'entrevista amb el bibliotecari Esteve Massalles gira al voltant de la creació de la guia titulada Tarragona en la literatura. Aquesta iniciativa pretén recollir obres de ficció i no ficció que tinguin el Camp de Tarragona com a escenari principal o taló de fons. Origen i col·laboracions La idea sorgeix del treball de Joan Cavallé, qui ha investigat les referències de la ciutat en la literatura universal. Es comparen les visions de Tarragona amb mitologies literàries com el Londres de Dickens o la Praga de Kafka. S'han identificat referències curioses en autors clàssics com Tirso de Molina o l'autora francesa Madame de Lafayette. Obres destacades de la guia Dins de la selecció de la Biblioteca Pública, es mencionen títols que van des de la novel·la històrica fins a la narrativa més actual: 1. "El Fortuny Retrobat" de Jordi Agràs: Una trama d'intriga sobre falsificacions d'art. 2. "Que els déus t'acompanyin" de Javier Aguilar: Recreació de la vida de l'auriga Eutiques a l'època romana. 3. "Vampiria Sun" de Pep Blay: Una proposta moderna amb una atmosfera de nit i vampirisme. 4. "Raïms i serments": Obra que retrata el naixement del cooperativisme a Barberà de la Conca. Altres gèneres i accés "Més allà de la qualitat literària, fa gràcia veure com els autors interpreten el nostre paisatge, sigui de forma real o inventada." El resum també destaca la presència de cròniques locals (com les de Baixeres o Pladellorens) i llibres d'assaig històric. La guia, que consta de 32 pàgines, està disponible tant en format físic a la biblioteca com per a la seva descàrrega a Internet.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de juny del 2012
20'
La gestió de la Biblioteca Pública del segle XXI
Nou model de gestió per a les biblioteques públiques Rosel Lozano, directora de la Biblioteca Pública de Tarragona, presenta el seu llibre "La Biblioteca Pública del segle XXI: atendiendo clientes, movilizando personas". L'obra recull el corpus teòric i l'experiència pràctica de l'autora durant més de 25 anys, plantejant una transformació radical en la manera de gestionar els serveis públics. Eixos fonamentals de la proposta Lozano sosté que l'èxit d'una organització no depèn de la màgia ni de la tecnologia per se, sinó de dos pilars bàsics: El ciutadà com a client: Es proposa un canvi de mentalitat on l'usuari és vist com un client que finança el servei amb els seus impostos. Això implica que té dret a exigir no només serveis de qualitat, sinó també agilitat i eficiència en els tràmits. El talent del personal: El personal és l'element més important. L'autora defensa un model basat en l'autonomia, la delegació i la creació d'una cultura organitzacional forta on la iniciativa personal i el treball en equip passin per davant per jerarquies rígides. Col·laboració i xarxes socials El resum destaca que les biblioteques ja no poden treballar soles. Cal crear sinergies reals amb altres entitats: Institucions: Col·laboracions amb museus, el Consorci de Normalització Lingüística o teatres. Espai plural: La biblioteca esdevé un reflex de la societat, acollint des de nens i estudiants fins a immigrants i gent gran, oferint serveis que van des de l'accés a internet fins a la recerca especialitzada. Crítica al model burocràtic L'autora critica el paradigma burocràtic que sovint frena la innovació en l'administració pública. Mitjançant anècdotes personals (com una visita fallida a la Biblioteca Nacional), s'emfatitza la importància de complir les expectatives del ciutadà i la necessitat d'escoltar i respondre de manera constructiva a les reclamacions. "Sense confiar en les persones, sense formar un bon equip de treball i sense considerar els ciutadans realment com els teus aliats, no anem enlloc."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de juny del 2012
17'
Òpera i cinema a la Biblioteca Pública de Tarragona
Activitats Audiovisuals a la Biblioteca En aquest espai dedicat a la Biblioteca Pública de Tarragona, la Núria Gondolbeu ens presenta les novetats destacades de l'àrea audiovisual, amb un focus especial en la dinamització del fons d'òpera i les noves adquisicions de cinema. Novetat Musical: "De la llotja a la Biblioteca" L'activitat principal programada és una jornada dedicada a l'òpera que tindrà lloc el dimecres 25 d'octubre a les 18:00 h. L'objectiu és apropar aquest gènere a tothom d'una manera plana i amena. Primera part: Una xerrada teòrica a càrrec del musicòleg i especialista Josep Maria Rota. Segona part: Un recital en directe amb la soprano Júlia Fortuny i el baix Domenico la Viola, que interpretaran fragments de Verdi, Puccini, Bellini i Mozart. Accés: L'entrada és lliure i gratuïta fins a completar l'aforament de la primera planta. Renovació del Fons Cinematogràfic S'han incorporat sis títols nous al catàleg, destacant tant produccions locals com clàssics internacionals: Cinema Català: Sévigné de Marta Vallès-Bocoll (drama sobre la creació teatral). Fràgils de Jaume Balagueró (cinema de terror ambientat en un hospital). La vida secreta de les paraules d'Isabel Coixet. Clàssics i Cinema d'Autor: Ningú és perfecte (Billy Wilder): En commemoració del centenari del director. Saraband (Ingmar Bergman): Una reflexió sobre la maduresa i el retrobament. Hierro 3 (Kim Ki-duk): Una peça visual poètica del cinema coreà actual. "Moltes vegades és qüestió de desconeixement; volem que la gent s'hi pugui endinsar d'una manera amena i sàpiga que la biblioteca té una varietat de títols importants."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de juny del 2012
22'
Novetats editorials i activitats a la Biblioteca Pública
Actualitat literària i recomanacions de la Biblioteca Pública En aquesta sessió, la bibliotecària Cristina Barber presenta una acurada selecció de llibres d'estricta actualitat, marcats tant per la tragèdia periodística com per la riquesa de la fira de Frankfurt. Denúncia i crònica russa Es destaca la figura de la periodista Anna Politkovskaya, recentment assassinada, a través del seu llibre La Rússia de Putin (Editorial Debate). L'obra és una denúncia directa sobre: - La mala gestió i negligència de Vladimir Putin. - El segrest del teatre Dubrovka. - La tragèdia del col·legi de Beslan. - La guerra a Txetxènia i la manca de llibertat d'expressió. La Fira de Frankfurt i la cultura hindú Amb motiu de la fira, es fa un repàs d'autors vinculats a l'Índia, país convidat en l'edició actual: - B.S. Naipaul: Premi Nobel de Literatura. - Vikram Seth: Amb obres monumentals com Un bon partit i Dues vides. - Javier Moro: Amb l'èxit de vendes Passió Índia, tot i que es debat el seu caràcter de novel·la rosa. - Rohinton Mistry i Anita Nair: Representants de la narrativa costumista i social. Altres recomanacions i vida a la biblioteca Màrius Serra: Ha recomanat Demà si no fa fum de Faïza Guéné, un retrat dels suburbis francesos. José Antonio Marina: Amb Aprender a convivir, un autor molt sol·licitat per la seva claredat didàctica. Secció de Pares i Fills: Destaca el llibre Sí, mare de M. Lluïsa Ferrarós per gestionar la criança. Clubs de Lectura: Es comenta la recent visita d'Isabel-Clara Simó i l'inici del cicle Literatura i Escena, centrat en Pere Calders i Bertolt Brecht. "L'escriptura és un codi encriptat; saber llegir és tenir les claus d'aquest codi."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de juny del 2012
22'
Novetats literàries i agenda a la Biblioteca
Resum de l'actualitat i recomanacions de la Biblioteca En aquesta conversa amb l'Anabel Lambea, es repassen les darreres activitats i les novetats editorials més destacades que arriben a la biblioteca municipal. S'emfatitza la gran acceptació dels tallers d'informàtica, que ja tenen llista d'espera, i l'èxit de les trobades amb autors mediàtics. Agenda i activitats destacades Tallers d'informàtica bàsica: Començaran el 9 i 11 d'octubre donat l'alt volum de preinscripcions. Visita d'Isabel-Clara Simó: L'autora visitarà la biblioteca el dia 5 a les 18:00h. Es recomana reserva prèvia per gestionar l'espai. Èxit de Màrius Serra: Es recorda la gran afluència i satisfacció dels lectors en la seva recent visita. Recomanacions literàries La selecció d'aquest mes inclou obres de gèneres molt diversos: "¿Quiere ser millonario?" de Vikas Swarup: Una mirada fresca a l'Índia actual a través d'un cambrer que guanya un concurs televisiu gràcies a les seves vivències personals. "El pelegrí del temps" de Romain Sardou: Una novel·la d'entreteniment ambientada a l'any 1099 que segueix la línia d'intriga històrica de l'autor. "Islam para ateos" de Vicente Aya i Ali González: Un llibre que pretén ser un pont entre l'Islam i la filosofia europea, escrit des d'una perspectiva escèptica i acadèmica. "Viatges amb Heròdot" de Ryszard Kapuściński: Una crònica periodística que barreja el viatge de l'autor a l'Índia amb les lectures del clàssic grec. "Judici Final" de Ferran Torrent: La cloenda de la seva famosa trilogia sobre la corrupció i la política al País Valencià. Reflexions sobre el sector editorial Es destaca la importància de l'estètica dels llibres (portades i edicions cuidades) com a reclam per als lectors. També es comenta el fenomen de les reedicions de clàssics (com Mercè Rodoreda o Naguib Mahfuz) que tornen a ser demandats massivament pel públic. "A vegades la visió del llibre dona també una perspectiva del contingut que hi ha dins."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de juny del 2012
22'
Novetats a la biblioteca: tallers d'informàtica i autors convidats
Actualitat i Novetats a la Biblioteca L'Anabel Lambea visita el programa per explicar la tornada a la normalitat de la biblioteca i presentar les darreres millores estètiques de l'espai, com el nou terra blau mar i el mural instal·lat a l'estiu, que donen una sensació de major amplitud. Formació: Tallers d'Informàtica i Internet Fins al 30 de setembre, la biblioteca manté obertes les inscripcions per a diversos tallers gratuïts de sis hores de durada. Punts clau sobre aquests cursos: * Criteris de selecció: No es fan per ordre d'inscripció, sinó mitjançant un formulari per crear grups homogenis segons els coneixements. * Objectiu: Estan enfocats a persones que no han tocat mai un ordinador per ajudar-les a perdre la por tecnològica. * Horaris: Disponibles en torns de matí i tarda (especialment de 15h a 17h, quan l'ambient és més tranquil). Cicles Literaris: Visites d'Autors de Renom La biblioteca obre al públic general les sessions del club de lectura que compten amb la presència dels autors. És necessari trucar prèviament per reservar plaça i preveure l'aforament: * Màrius Serra: Aquest dijous, 28 de setembre a les 18:30h, per parlar de la seva obra Farsa. * Isabel-Clara Simó: El 5 d'octubre a les 18:00h, presentant Adéu, Turu! (mencionat com La Déu Suau). Recomanacions de Lectura S'han presentat tres propostes literàries molt diverses per a la nova temporada: 1. Stephen King - Cell (El mòbil): Una novel·la de terror que utilitza els telèfons mòbils com a element central de la trama. 2. Lisa See - La flor de neu i el vano secret: Una obra que explora el Nuxu, un llenguatge secret creat per dones a la Xina tradicional per comunicar-se a través de brodats. 3. Jeffrey M. Smith - Semillas peligrosas: Un llibre d'assaig sobre les mentides de la indústria dels transgènics i el control alimentari. "El primer curs sempre és per trencar aquella por que tenen a 'putinejar' l'ordinador sense por a esborrar res."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de juny del 2012
15'
Activitats i novetats de la Biblioteca de Tarragona
El retorn a l'activitat de la Biblioteca Pública de Tarragona Amb l'arribada del setembre, la Biblioteca Pública de Tarragona recupera el seu ritme habitual. La directora del centre, Roser Lozano, explica com la institució afronta la nova temporada després d'un estiu amb una afluència de públic excepcionalment alta, superant les expectatives habituals durant el període de lleure. Reformes i millores a l'equipament La biblioteca presenta una renovació estètica i funcional important per millorar l'experiència dels usuaris: Nou mural al vestíbul: Un disseny que integra conceptes de la Mediterrània, la llum de Tarragona i frases d'autors clàssics i moderns per convidar a la reflexió en entrar-hi. Substitució del paviment: A partir del 12 de setembre s'iniciaran obres a la planta principal. Tot i les possibles molèsties, el servei de préstec es mantindrà operatiu de forma parcial per zones. Agenda d'activitats per a la tardor Ja està disponible la programació fins al 31 de desembre, que destaca per ser continuista i consolidar l'èxit de propostes anteriors: Foment de la lectura: Es reprenen els clubs de lectura (com el d'Isabel-Clara Simó) i el cicle "Literatura a Escena" en col·laboració amb el Teatre Magatzem, centrat en Bertolt Brecht i Manuel de Pedrolo. Visites guiades: Programa formatiu per a escoles (existent des del 1989) i sessions per a adults per ensenyar a ser autosuficients en la cerca d'informació de qualitat. Cursos de tecnologia: Tallers gratuïts d'informàtica i accés a internet amb inscripcions obertes a la segona meitat de setembre. "En la societat de la informació, ara el que és important és saber seleccionar i destriar la informació d'alta qualitat."