Tots els episodis

62744 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

34081-34104 de 62744
  • La Marató de Nova York a la Sala Trono - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    9'

    La Marató de Nova York a la Sala Trono

    Retorn de La Marató de Nova York a Tarragona L'actor Albert Triola detalla l'inici de la temporada d'hivern a la Sala Trono amb la reposició de La Marató de Nova York, una producció pròpia que protagonitza juntament amb Joan Negrié. L'obra, escrita per l'italià Edoardo Erba i dirigida per Juan Carlos Martel, destaca per la seva singularitat física i narrativa. Característiques de l'obra Exigència física extrema: Els dos actors passen l'hora sencera que dura la funció corrent i saltant a l'escenari sense pausa. Temàtica: La conversa entre dos amics que entrenen per a una marató serveix com a metàfora de la vida, tractant temes quotidians com les relacions, el futbol i les pors personals. El gir narratiu: Tot i començar com una comèdia amb un to col·loquial, l'obra evoluciona cap a un final misteriós i pertorbador que convida a la reflexió profunda del públic. L'experiència a la Sala Trono L'Albert subratlla que la proximitat de la Sala Trono intensifica l'experiència teatral: "La gent està allà gairebé corrent amb nosaltres i veient l'esforç, veient la suor a un metre, i això és molt interessant." Funcions i dates L'espectacle es podrà veure durant dos caps de setmana consecutius de gener: 1. Divendres i dissabtes a les 21:00h. 2. Diumenges a les 19:00h. L'obra ha estat un èxit previ al Teatre Villarroel de Barcelona i retorna a Tarragona per satisfer la demanda del públic que es va quedar sense entrada en la gira anterior.

  • 10 anys d'art al Centre Penitenciari de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    12'

    10 anys d'art al Centre Penitenciari de Tarragona

    L'entrevista a Misericòrdia Benevent, sotsdirectora de Tractament del Centre Penitenciari de Tarragona, celebra el desè aniversari d'una iniciativa cultural singular: la mostra d'art realitzada per interns, que s'inaugura al Pati del Palau de la Diputació de Tarragona. Una dècada de creativitat i reinserció L'exposició commemora 10 anys de trajectòria, oferint una retrospectiva de les millors instal·lacions corals i algunes peces inèdites. L'objectiu principal d'aquests tallers és la reutilització de materials de desfeta com plàstics, metall i caixes de fruita per donar-los una nova vida mitjançant la imaginació. El valor dels tallers interns El centre funciona com una petita comunitat on la rutina i els hàbits laborals són fonamentals. S'ofereixen diverses disciplines per al creixement personal dels interns: * Tallers artístics: Ceràmica, pintura, fusteria i enquadernació. * Tallers productius: Treball remunerat per fomentar la responsabilitat i aprendre conductes laborals. * Llibertat creativa: Tot i la privació de llibertat de moviment, es potencia la llibertat de pensament i expressió. Connexió amb la societat La mostra és una oportunitat perquè la feina feta dins dels murs de la presó tingui una repercussió directa a la ciutat. La sotsdirectora convida la ciutadania a mirar l'exposició amb ulls crítics i sense prejudicis, valorant la qualitat de les obres com qualsevol altra mostra d'art. "Volem que la mirada de l'espectador sigui tan crítica com ho seria amb una altra obra d'un autor consagrat."

  • Presentació de 'El dolor ajeno' d'Eudald Xalabarder - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    13'

    Presentació de 'El dolor ajeno' d'Eudald Xalabarder

    Memòria històrica de la tuberculosi a Catalunya El doctor Eudald Xalabarder, qui fou metge cap de l'obra antituberculosa de La Caixa, presenta la seva novel·la "El dolor ajeno". Aquesta obra, escrita fa 30 anys però publicada recentment per coincidir amb el centenari del sanatori de Torrebonica, recull la realitat humana i clínica de mitjan segle XX. Aspectes clau del llibre i la malaltia: Relats basats en fets reals: Tot i que els noms han estat modificats per preservar la intimitat, el 85% del contingut reflecteix històries verídiques viscudes al sanatori. L'estigma social: Antigament, la tuberculosi era una malaltia infamant associada a la pobresa o al "mal viure", un prejudici que les institucions mèdiques van haver de combatre. Vida al sanatori: A diferència dels hospitals convencionals, els sanatoris implicaven una convivència forçada durant mesos o anys, generant dinàmiques humanes complexes. Evolució mèdica: El llibre documenta el pas de la cirurgia agressiva cap a l'ús de medicaments eficaços que van acabar fent innecessaris aquests centres de llarga estada. El llegat de Torrebonica El sanatori, situat entre Sabadell i Terrassa, va ser un centre pioner impulsat inicialment pel Patronat de Catalunya contra la Tuberculosi (1904) i salvat posteriorment pel mecenatge de Francesc Moragas i La Caixa. L'autor destaca que, tot i haver desaparegut com a sanatori el 1972, la seva tasca va ser fonamental per erradicar una patologia que encara avui afecta greument regions del Tercer Món. "Un sanatori es diferencia d'un hospital en què l'estada no era de setmanes, sinó de mesos o d'anys; era un lloc de convivència forçada."

  • Inauguració del nou Centre Cultural del Seminari de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    9'

    Inauguració del nou Centre Cultural del Seminari de Tarragona

    El nou espai cultural de Tarragona L'episodi detalla l'obertura del Centre Cultural del Seminari, ara anomenat Centre Terraconense, un projecte que culmina la seva primera fase de restauració. Aquest espai ha estat concebut per l'arquebisbat com un punt de trobada que combina la tasca pastoral amb activitats culturals, socials i empresarials obertes a tota la ciutadania. Detalls de la inauguració i activitats Data oficial: La inauguració tindrà lloc el 25 de gener, amb la presència del sotsecretari del Pontifici Consell de la Nova Evangelització, Octavio Ruiz Arenas. Portes obertes: Del 19 al 27 de gener, el centre oferirà visites guiades gratuïtes en horari de 9:00h a 20:00h. Equipaments: La primera fase inclou els estudis de l'Institut de Ciències Religioses, aules de lloguer, una llibreria, una cafeteria i el claustre restaurat. Patrimoni i futur del projecte L'edifici és un testimoni històric que uneix la muralla romana (segle III aC), la capella de Sant Pau (segle XIII) i l'arquitectura del segle XIX amb instal·lacions del segle XXI. Segons la directora, Marisa Jiménez, la segona fase de les obres ja ha començat: "La segona fase albergarà la biblioteca amb més de 100.000 volums i incunables que seran una de les grans joies per a la ciutat." Es preveu que tot el conjunt estigui plenament operatiu a finals de l'any 2012, consolidant-se com un referent viu i dinàmic a la part alta de Tarragona.

  • Polèmica per la contractació de personal a l'Ajuntament de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    9'

    Polèmica per la contractació de personal a l'Ajuntament de Tarragona

    Resposta de CiU a les acusacions de sectarisme La regidora de Convergència i Unió (CiU), Maribel Rubio, ha comparegut a Tarragona Ràdio per donar resposta a les declaracions de la portaveu del govern socialista, Begoña Floría. Rubio ha defensat la tasca d'oposició del seu grup i ha negat qualsevol tipus de sectarisme en les seves votacions. Crítica a la gestió econòmica i política de personal El punt central del conflicte és la creació i promoció de tres llocs de treball amb complements salarials d'entre 30.000 i 38.000 euros en un context de crisi econòmica severa. Rubio argumenta que: L'Ajuntament està aplicant reajustos importants a la plantilla general, eliminant hores extres i complements històrics. S'estan produint acomiadaments mentre es promocionen perfils concrets vinculats a la confiança de determinats regidors. Existeix un greuge comparatiu entre els funcionaris de base (mileuristes) i aquestes noves dotacions salarials. Una qüestió de moralitat pública La regidora ha qualificat la situació d'actuació incoherent i ha qüestionat si les noves places responen a necessitats tècniques o a interessos polítics: "Considerem que això en aquests moments és quasi una immoralitat quan la taxa de l'atur a Tarragona és la que és." Finalment, ha reiterat que la seva formació actua amb la responsabilitat de vetllar pels diners públics i que no es pot demanar un esforç d'austeritat a la majoria mentre es fan excepcions per a persones properes a l'equip de govern.

  • Debat veïnal sobre els pressupostos de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    30'

    Debat veïnal sobre els pressupostos de Tarragona

    Els Pressupostos i la Manca de Diàleg Els representants de les tres grans federacions de veïns de Tarragona expressen la seva preocupació i malestar davant la proposta de pressupostos municipals. El punt més crític és la manca de contacte directe amb el govern local, ja que el veïnat només coneix els detalls a través dels mitjans de comunicació. Impacte en la Ciutadania i Entitats • Retallades en subvencions: Adverteixen que la reducció del suport a les entitats posa en perill la cohesió social i la convivència als barris, tasques que el voluntariat realitza de forma més econòmica que l'administració. • Pressió fiscal (IBI i Brossa): Es denuncia que l'augment d'impostos arriba en un moment d'asfíxia per a moltes famílies, i es demanen exempcions i ajuts solidaris. • Inversions prioritàries: Els veïns entenen el context de crisi però exigeixen passar de les "obres faraòniques" a la micropolítica, centrant-se en el manteniment urbà, la seguretat i els serveis bàsics. "És el moment de prioritzar aquelles inversions... potser aparcar les que no són urgents i focalitzar-se en temes més propers i de més necessitat." Transport i Obres Pendents • EMT: Els veïns critiquen la gratuïtat del bus si és indiscriminada; proposen que els qui tinguin més recursos paguin per garantir la viabilitat del servei. • Problemàtiques locals: Es posa el focus en la paràlisi de la T-11 als barris de ponent i l'estat d'abandonament de la Ciutat de Repòs a llevant.

  • Tebror política i debats sobre càrrecs a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    2'

    Tebror política i debats sobre càrrecs a Tarragona

    Controvèrsia Política i Gestió de Personal El contingut exposa una forta crítica cap a les pràctiques d'oposició, denunciant l'ús de la mentida i la manipulació com a eines polítiques. L'interlocutor posa èmfasi en la necessitat de mantenir el rigor i la transparència a l'Ajuntament de Tarragona, rebutjant el retorn a dinàmiques del passat. Denúncia de la Postverdad i Tàctiques Polítiques L'orador critica durament a la representant de Convergència i Unió, la senyora Rubio, per utilitzar tàctiques de desinformació: Denuncia la màxima de: > "Digues una mentida moltes vegades fins que sembli una veritat." Lamenta que es trenqui el to conciliador que havia predominat durant mesos de negociacions. Clarificació sobre els Càrrecs de Confiança Es presenten dades concretes per desmentir les acusacions de l'oposició: Actualment hi ha cinc càrrecs de confiança, xifra que representa quatre menys que en el mandat anterior. La distribució és d'un càrrec per a l'alcaldia i quatre per als grups polítics (incloent-ne un per a Convergència). Transparència en la Funció Pública Sobre la polèmica de les places de funcionaris, s'aclareixen els següents punts: Es van votar tres llocs de treball que actualment ocupen funcionaris de forma interina. L'accés definitiu a aquestes places es farà mitjançant concurs intern, garantint el mèrit i l'esforç. S'acusa el grup de l'oposició de sectarisme en votar de forma inconsistent (en contra de dues places i abstenint-se en una de condicions idèntiques).

  • El Carnaval de Tarragona resisteix a les retallades - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    13'

    El Carnaval de Tarragona resisteix a les retallades

    El Carnaval de Tarragona davant la crisi L'organització del Carnaval de Tarragona d'enguany s'enfronta a un repte sense precedents a causa d'una reducció del 75% del pressupost per part de l'Ajuntament. Samuel Barbó (representant del Rei) i Paco Fiori (representant de la Reina) expliquen com l'esforç col·lectiu està salvant la festa. Punts clau de la organització Unió de les comparses: Davant l'amenaça de suprimir actes emblemàtics, totes les comparses s'han unit per buscar solucions i gestionar els esdeveniments de manera conjunta. Iniciativa privada: Es confia en el patrocini d'esponsors i promotors privats per finançar actes com la Disfressada d'Or o la revetlla de divendres. Renúncia a premis: En un gest de compromís amb la festa, les comparses han acceptat participar sense rebre premis econòmics, prioritzant la diversió i la tradició per sobre dels diners. Programació i logística Actes mantinguts: Gràcies a aquesta col·laboració, es mantindrà pràcticament tota l'agenda: des de l'arribada del Rei Carnestoltes i la Reina dimecres, fins a la Rua de Lluïment de diumenge i l'enterrament de la sardina dimarts. Augment d'aforament: Per fer viable la Disfressada d'Or, s'estudia ampliar l'aforament fins a 3.000 entrades dividides en tres passis. Marge de maniobra: Els convidats lamenten que la notícia de les retallades arribés amb només 40 dies de marge, dificultant la planificació d'un treball que porta més de vuit mesos de preparació. "El Carnaval és festa i diversió, però la gent ha de saber que no són només dos dies; portem sis o vuit mesos de feina darrere cosint i assajant."

  • Projecte de Memòria Històrica: El Serrallo Ahir i Avui - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    16'

    Projecte de Memòria Històrica: El Serrallo Ahir i Avui

    Recuperació de la Memòria Històrica del Serrallo El Museu del Port de Tarragona, en col·laboració amb l'Arxiu del Port, ha posat en marxa una iniciativa per recollir imatges i records del barri mariner del Serrallo. Aquest projecte s'emmarca en la celebració dels 25 anys de la obertura del Moll de Costa a la ciutat i té com a objectiu final la publicació d'un llibre i la realització d'una exposició. Detalls de la crida ciutadana Es demana la col·laboració de tarragonins i tarragonines per aportar material gràfic que reflecteixi la vida quotidiana del barri: Tipus de material: Principalment fotografies, tot i que també s'accepten vídeos o pel·lícules familiars (com ara cintes de super-8 o formats antics). Temàtica: Escenes quotidianes, oficis vinculats a la mar (pesca, boters), celebracions, batejos de barques, partits de bàsquet o records de l'escola de la confraria. Cronologia: Es busquen especialment imatges anteriors a l'era digital, centrant-se en les dècades dels anys 50, 60 i 70, així com material inèdit d'abans de la Guerra Civil. Conservació i Patrimoni La coordinadora del museu, Mercè Toldrà, destaca que el museu no pretén quedar-se les fotografies originals, sinó procedir a la seva digitalització i retorn immediat: "Nosaltres només diem que ens les porten per digitalitzar-les. Sabem que són records personals i a vegades costa, però les institucions culturals tenen millors condicions per salvaguardar aquesta memòria." Homenatge a Joan Ibáñez L'episodi també recorda la figura de Joan Ibáñez, l'últim boter artesà de Tarragona, que va morir recentment. El museu està ultimant la recreació del seu taller gràcies a la donació de totes les seves eines i peces originals per preservar l'ofici de boteria. Com participar? Lloc de recollida: Museu del Port de Tarragona (Moll de Costa). Data límit: Fins al 28 de febrer.

  • Renovació i nous reptes del Senat Tarragoní - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    30'

    Renovació i nous reptes del Senat Tarragoní

    El Senat Tarragoní: Un òrgan de consulta ciutadana L'episodi d'avui se centra en la recent renovació parcial del Senat Tarragoní, un òrgan consultiu creat l'any 2008 per l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Aquest ens té com a funció principal assessorar, proposar idees i criticar de manera independent l'acció de govern municipal. Detalls de la renovació El tinent d'alcalde Paco Zapater explica els canvis realitzats per complir amb els estatuts, que exigeixen una renovació d'almenys una quarta part cada tres anys: • S'han incorporat 12 noves cares procedents de sectors com l'esport, la química, l'ensenyament i el món associatiu. • Per primera vegada s'ha aplicat un criteri de paritat estricta en les noves entrades (sis homes i sis dones). • Deu membres han deixat l'òrgan, alguns per incompatibilitat amb càrrecs públics i d'altres per cessament reglamentari. "Són persones independents que no cobren del Senat; l'únic compromís és amb la seva consciència i amb la seva ciutat." Temes clau per a la propera sessió La primera reunió amb els nous membres tindrà lloc el 28 de gener i abordarà tres eixos estratègics per al futur de Tarragona: Jocs del Mediterrani 2017: La ciutat com a seu d'un esdeveniment internacional d'alt impacte. Corredor del Mediterrani: Una infraestructura vital per a la competitivitat econòmica i el sector químic. Smart Cities: L'aposta per les ciutats intel·ligents amb l'objectiu d'estalviar recursos i millorar l'eficiència en context de crisi. Entrevistes amb els nous senadors L'episodi inclou el testimoni de tres nous perfils que aporten la seva visió sobre quin ha de ser el seu paper: • Santiago Cribillé (Enginyer): Centrarà la seva aportació en l'eficiència energètica, el medi ambient i la implantació del cotxe elèctric. • Pitu Boronat (Sector Químic): Destaca la importància d'escoltar el teixit industrial i social per prendre decisions que afavoreixin el progrés real. • Elvira Ferrando (Món Associatiu): Posa l'èmfasi en la necessitat de recuperar la il·lusió dels ciutadans i en la mirada detallista sobre la ciutat que permet la seva afició a la fotografia.

  • 50 anys de Joventuts Musicals de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    16'

    50 anys de Joventuts Musicals de Tarragona

    L'aniversari d'una institució clau per a la ciutat Joventuts Musicals de Tarragona celebra el seu 50è aniversari (1962-2012) consolidada com la principal entitat promotora de música clàssica a la ciutat. La presidenta, Montserrat Icar, i el vicepresident, Josep Maria Espasa, expliquen que l'entitat ha sobreviscut gràcies a l'esforç altruista i a una base sòlida de gairebé 600 socis, tot i les dificultats de la crisi econòmica actual. Història i evolució Origen: Va néixer el 1962, en plena dictadura, recollint el testimoni de l'antic Institut Musical. Missió: Mantenir una programació estable en una ciutat que històricament no comptava amb suport institucional per a la música clàssica. Llegat: Han organitzat més de 2.000 concerts al llarg de mig segle d'activitat ininterrompuda. Actes de celebració del cinquantenari L'entitat té previstes diverses accions especials per commemorar aquesta fita: 1. Publicació d'un llibre: Un recull històric amb tots els concerts realitzats des de la fundació. 2. Concerts extraordinaris: Tot i que depenen del pressupost, volen oferir actuacions de gran format. 3. Sortida cultural: Una excursió d'àmbit musical per als socis. El repte del relleu generacional Un dels punts crítics debatuts és la dificultat per atraure el públic jove. Malgrat l'alt nombre d'estudiants de música a la ciutat, aquests no solen assistir als concerts. Es proposen noves estratègies com: * Barrejar estils: Introduir elements de pop o jazz dins els repertoris clàssics (com la proposta de Manel Camp i Llibert Fortuny). * Revisions logístiques: Analitzar si el fet de fer els concerts habitualment en dimarts coincideix amb les hores lectives dels conservatoris. "Trencar això és un fil de 50 anys que no es pot trencar." Programació del trimestre Es destaca una aposta clara pels músics de la terra, reivindicant el talent local que sovint té més reconeixement a l'estranger que a casa: * Ensemble OVAC: Formació jove amb membres de l'ESMUC i l'OBC. * Marseu Biol: Professora del conservatori de Tarragona i soprano de prestigi. * Caminata 21 i Orquestra Camera Musicae: Grups referents del territori que actuaran al març.

  • Renovació i nous reptes del Senat Tarragoní - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    10'

    Renovació i nous reptes del Senat Tarragoní

    Renovació de l'òrgan consultiu de Tarragona El Senat tarragoní ha viscut una renovació significativa amb la incorporació de 12 nous membres i el comiat de 10 persones que deixen l'organisme. Aquesta institució, creada el 2008 per l'alcalde Ballesteros, té com a funció principal assessorar, proposar idees i exercir una crítica constructiva sobre la gestió de la ciutat. Criteris de selecció i paritat El tinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes, Paco Zapater, ha destacat que la tria dels nous senadors s'ha basat en tres pilars fonamentals: Paritat de gènere: S'han nomenat 6 dones i 6 homes per equilibrar la composició de l'òrgan (anteriorment dominat per homes). Compromís ciutadà: Persones amb una clara vinculació amb Tarragona. Trajectòria altruista: Ciutadans que han dedicat el seu temps de forma generosa a la ciutat en àmbits com l'esport, l'ensenyament, la química o el moviment associatiu. Funcionament i independència Zapater ha subratllat la naturalesa de la institució per defensar la seva utilitat i independència: "Són persones independents que no cobren, i per tant poden dir el que vulguin sense cap compromís més que amb la seva consciència i la seva ciutat." L'organisme té un cost zero per a l'Ajuntament (més enllà de petites despeses protocol·làries com aigua o cafè) i es reuneix unes tres vegades l'any. Properes actuacions La primera sessió amb els nous membres tindrà lloc el 28 de gener i tractarà temes estratègics per al futur de Tarragona: Jocs del Mediterrani 2017. El desenvolupament del Corredor del Mediterrani. La implementació de les Smart Cities com a eina d'estalvi de recursos. Finalment, es preveu una visita institucional a l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) per posar en valor aquest centre d'investigació.

  • Protesta i tancament de funcionaris a la presó de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    5'

    Protesta i tancament de funcionaris a la presó de Tarragona

    Conflicte laboral als centres penitenciaris de Catalunya L'actualitat a Tarragona ve marcada per la tancada de 25 funcionaris de presons durant tota la nit al centre penitenciari. Aquesta mesura de protesta respon al bloqueig de les negociacions laborals amb el govern de la Generalitat i s'emmarca en un context de mobilitzacions generals a tot Catalunya, incloent bloquejos en el canvi de torn a presons com Quatre Camins. Les reivindicacions del col·lectiu Àngel Urbano, delegat sindical, denuncia que els funcionaris de presons són el col·lectiu més castigat per les retallades: Retallades salarials: A la reducció general del 3% per a tots els funcionaris, se'ls vol aplicar una retallada addicional de complements que podria arribar al 16% del salari. Manca de personal i recursos: Urbano critica l'amortització de places i el fet que hi hagi opositors que no poden exercir per la mala planificació. Degradació del servei: S'ha eliminat personal clau com monitors d'esports i s'han reduït les activitats de rehabilitació per als interns. Situació crítica a la presó de Tarragona La situació interna a la presó es descriu com a "caòtica" a causa de diversos factors: Ràtio insuficient: Hi ha aproximadament 430 interns per només 48 funcionaris de vigilància per torn (150 en total sumant altres serveis). Manca d'higiene: Es denuncia la falta de productes bàsics com sabó o paper de lavabo. Seguretat compromesa: S'alerta de l'entrada diària de droga (haixix) i telèfons mòbils a través dels murs, sense que la direcció hagi instal·lat les xarxes de protecció sol·licitades. "Som el col·lectiu pitjor tractat de tota la Generalitat... la situació és caòtica, no hi ha ni paper del lavabo." La polèmica de la nova presó de Mas d'Enric Respecte a la nova presó del Catllar (Mas d'Enric), el sindicat denuncia que el govern no l'obre per falta de pressupost per a personal, mentre que la Generalitat ha de pagar igualment un milió d'euros mensuals a la constructora pel contracte d'obra, estigui oberta o tancada.

  • Crisi al sector de l'automòbil a Tarragona (2011-2012) - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    15'

    Crisi al sector de l'automòbil a Tarragona (2011-2012)

    La greu situació del sector automobilístic a Tarragona L'entrevista amb Emili Baltran, secretari d'ASTAVE (l'associació de concessionaris i tallers de Tarragona), revela un panorama desolador per al sector de l'automoció després d'un 2011 amb xifres històricament negatives. La situació s'ha definit com una crisi continuada que ha portat el volum de vendes a nivells de fa gairebé dues dècades. Indicadors de la caiguda Descens de vendes: La matriculació de turismes ha caigut un 28% el 2011, amb només 8.133 unitats venudes, lluny de les 22.000 que es registraven fa cinc anys. Pèrdua de l'ocupació: Des del 2008, el sector ha perdut aproximadament el 34% dels llocs de treball, passant de 5.321 a 3.761 treballadors. Envelliment del parc: L'allargament de la vida dels vehicles i la falta de manteniment generen riscos de seguretat viària i major contaminació. Les demandes del sector Per revertir aquesta tendència, el sector reclama mesures urgents a l'administració: 1. Accés al finançament: Tant per als clients particulars com per a les PIMES, que representen el 75-80% de l'ocupació provincial. 2. Plans de renovació: Implementació de plans tipus Renove o Prever, amb una tramitació administrativa més simple que el Pla 2000E. 3. Reducció de la pressió fiscal: Crítica a l'augment d'impostos com l'IBI, l'IRPF o l'impost de circulació, que frenen el consum. "Si no hi ha finançament per a les microempreses i PIMES, que suposen el 75% de l'ocupació, és impossible generar llocs de treball." Perspectives per al 2012 Les previsions per al primer semestre del 2012 no són optimistes a causa de la pujada d'impostos i la pèrdua de poder adquisitiu. Tot i així, el sector espera que s'hagi tocat sostre i que les noves polítiques del govern central permetin una lleugera recuperació a mitjà termini.

  • Pressupostos i gestió municipal a Tarragona per al 2012 - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    26'

    Pressupostos i gestió municipal a Tarragona per al 2012

    Situació General i Reptes Municipals L'any 2012 es presenta com un exercici molt complicat per a l'Ajuntament de Tarragona, marcat per la crisi econòmica i la necessitat de generar activitat econòmica. Malgrat les dificultats, existeixen actius positius com la designació de la ciutat per als Jocs del Mediterrani i el seu impuls com a plataforma logística europea mitjançant l'Eix del Mediterrani. Estratègia Política i Consens El govern municipal, en situació de majoria relativa, aposta per un tarannà de diàleg i consens. La portaveu, Begoña Floría, destaca que: • S'han realitzat centenars de votacions amb èxit gràcies a la responsabilitat de l'oposició. • Es reclama una oposició "exquisida" que no busqui el desgast polític sinó l'interès general. • L'objectiu és aprovar els pressupostos d'unitat pel bé de la ciutat. "La ciutadania el que vol és que el govern governi i reclama a l'oposició que permeti fer-ho." Ajustos en Personal i Serveis L'Ajuntament planteja una reducció de l'estructura de personal d'un 20% durant el mandat, però sense recórrer a acomiadaments directes de la plantilla estable. Les mesures clau inclouen: • Reducció d'hores extres i plusos de productivitat. • No renovació de places per jubilació. • Optimització dels recursos interns per mantenir els serveis socials i la seguretat. Empresa Municipal de Transports (EMT) S'anuncia una reordenació de les línies d'autobús que entrarà en vigor el 16 de gener. Aquest ajust afecta principalment les hores de menor demanda, mantenint intactes els horaris de mobilitat obligada (feina i estudis). La reducció de personal a l'EMT es gestionarà mitjançant la recol·locació de part dels conductors en tasques de manteniment i vigilància. El Deute de la Generalitat Un dels punts de major tensió és el deute de prop de 14 milions d'euros que la Generalitat de Catalunya manté amb el municipi. Les partides afectades inclouen: • Llars d'infants (2,5 milions). • Serveis socials (4 milions). • Plans integrals de barris com Camp Clar. Floría critica la manca d'una planificació per part del govern autonòmic i adverteix que el servei de l'Escola de Música podria ser insostenible si la Generalitat no compleix amb la seva part del finançament.

  • Anàlisi de les rebaixes i el sector comercial a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    15'

    Anàlisi de les rebaixes i el sector comercial a Tarragona

    Campanya de rebaixes d'hivern 2012 El director territorial del Departament d’Empresa i Ocupació a Tarragona, Baptista Capell, analitza l'inici del període de rebaixes, que va començar oficialment el dia 8 de gener i s'allargarà fins al 6 de març. Tot i que les xifres definitives no es coneixeran fins al final del període, les primeres sensacions del sector i dels inspectors de la Generalitat són positives. Inspeccions i normativa comercial Des de la Generalitat s'ha dut a terme una important tasca preventiva durant el mes de desembre: S'han aixecat unes 1.160 actes informatives a la demarcació de Tarragona (prop de 5.000 a tot Catalunya). Aquestes actuacions busquen garantir que el producte ofert sigui l'habitual i que el descompte sigui real. Sobre la possible liberalització d'horaris (model Madrid), el Govern referma el model català, basat en el consens entre petits i grans comerciants. Perspectives econòmiques i nova regulació Capell destaca que el 2012 serà un any de reptes marcat per la contenció del consum, però amb motius per a l'optimisme. Nova llei del comerç: Durant el 2012 es preveu l'aprovació d'una nova normativa que regularà aspectes com liquidacions, saldos i serveis de restauració. Sectors clau: La indústria química, el turisme i el Port de Tarragona es mantenen com els motors econòmics que millor han resistit la crisi. Ocupació: Malgrat l'augment d'expedients de regulació, el nombre absolut de treballadors afectats ha disminuït respecte a l'any anterior. "Si ens aixequem aviat i ens n'anem a treballar, segur que aquest país se'n sortirà endavant."

  • Noves mesures i calendari del Patronat d'Esports - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    13'

    Noves mesures i calendari del Patronat d'Esports

    Actualització de les Instal·lacions Esportives a Tarragona El Patronat Municipal d'Esports ha anunciat una sèrie de canvis horaris i millores tècniques en diverses instal·lacions de la ciutat per optimitzar els recursos i adaptar-se a la demanda real. Les modificacions afecten principalment els centres de Bonavista, Riuclar i Sant Salvador. Ajustos Horaris i Obertures Bonavista i Riuclar: S'obrirà mitja hora més tard al matí i es modificarà l'horari dels dissabtes a la tarda (tancament al migdia i obertura a les 16:30h). Sant Salvador: L'obertura es retarda a les 9:00h. Pel que fa a la piscina, s'espera la seva reobertura imminent a finals de setmana un cop resolta una avaria tècnica a la vàlvula del gas. Centres de referència matutina: Les instal·lacions de Camp Clar i Sant Pere i Sant Pau segueixen obrint a les 7:00h per donar servei als usuaris que fan esport abans de treballar. Calendari d'Esdeveniments 2012 S'ha dissenyat un calendari progressiu, especialment enfocat al running, que permet als atletes preparar-se per a la fita principal de l'any: La Peonada (16 de setembre): 7 quilòmetres, caràcter popular. Cursa de 10 km (28 d'octubre): Test de resistència intermedi. Mitja Marató (25 de novembre): Prova final de 21 quilòmetres. Inscripcions i Gestió Econòmica "La primera matrícula per a nous socis és gratuïta per tal de fomentar la pràctica de l'esport sense barreres econòmiques inicials." Degut a la situació econòmica, el Patronat busca l'autofinançament. Com a novetat, s'introduiran preus populars en activitats que abans eren gratuïtes (com la Peonada) per evitar que les persones s'inscriguin i finalment no hi assisteixin, garantint així un millor control de l'aforament i els recursos.

  • Impacte de la moratòria en la Llei de la Dependència - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    16'

    Impacte de la moratòria en la Llei de la Dependència

    Anàlisi de les noves mesures i la seva afectació al sector L'entrevista a Jaume Marí, president de l'Associació de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta, aborda la preocupació del sector social davant les recents decisions del Consell de Ministres. La mesura més polèmica és la moratòria d'un any per a l'entrada de nous beneficiaris del Grau 1 a la Llei de la Dependència. Punts clau de la crisi del sector: Incertesa i por: Hi ha un temor fundat que la moratòria sigui el primer pas cap a una desmantellament progressiu de l'estat del benestar. Afectació massiva: S'estima que aquesta aturada podria afectar prop de dos milions de persones a tot l'Estat espanyol. Problemes de tresoreria: Les entitats socials pateixen retards crítics en els pagaments per part de la Generalitat, arribant a situacions límit per pagar nòmines. Deute històric: Casos com el de La Muntanyeta exemplifiquen la gravetat amb un deute acumulat de prop de 800.000 euros per part de l'administració. Reacció del Tercer Sector: S'ha anunciat la creació a Madrid d'una plataforma unitària del tercer sector (discapacitat, pobresa, Càritas, Creu Roja) per negociar amb el Govern central i evitar noves retallades. "La regulació normalment vol dir tancar l'aixeta; l'estat del benestar no pot ser la víctima prioritària de la crisi." Actualment, la supervivència de molts serveis depèn exclusivament de l'optimització de despeses i del sacrifici econòmic de les famílies dels afectats.

  • Anàlisi dels Pressupostos de Tarragona 2012 amb Arga Sentís - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    24'

    Anàlisi dels Pressupostos de Tarragona 2012 amb Arga Sentís

    Visió General de les Negociacions Pressupostàries L'entrevista amb Arga Sentís, portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) a l'Ajuntament de Tarragona, se centra en la proposta de pressupostos per al 2012. Sentís critica la manca de transparència de l'equip de govern i el mètode de presentar els comptes a la premsa abans que als grups municipals. Prioritats i Retallades Sectorials • Serveis Socials: ICV valora positivament el manteniment i el lleuger increment de les partides destinades a l'habitatge i l'atenció a les persones. • Cultura i Festes: Es qüestiona la retallada del 50% en festes majors. Sentís diferencia clarament entre oci (concerts massius) i cultura com un dret social bàsic. • Joventut: Defensa els programes de formació i ocupació juvenils com a serveis essencials, no merament recreatius. Racionalització de l'Administració L'entrevistada reflexiona sobre la gestió dels anys de bonança i la necessitat d'una austeritat preventiva que no es va fer en el seu moment: "Haver d'estalviar, haver de reduir, haver de prioritzar quan no tens més remei perquè no tens ingressos, sempre et col·loca en situacions molt difícils." Proposa un catàleg de llocs de treball per optimitzar la plantilla municipal en lloc de retallades lineals del 20%, assegurant que serveis com l'ocupació estiguin dotats correctament. El Repte del Finançament Local Es discuteix la problemàtica de les competències municipals no finançades i el dèficit d'aportacions de la Generalitat en àmbits com les llars d'infants i l'escola de música. Sentís assenyala els partits majoritaris com a responsables de no haver resolt el finançament del món local durant anys. Balanç dels Primers Sis Mesos de Mandat Sentís descriu l'actualitat política de Tarragona com una aritmètica complicada. Amb un govern en minoria, les decisions sovint es prenen per exigències externes i càlculs electorals, allunyant-se del que podria ser un projecte municipal cohesionat.

  • Inauguració de la llar de jubilats de Sant Pere i Sant Pau - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    9'

    Inauguració de la llar de jubilats de Sant Pere i Sant Pau

    Inauguració d'un equipament modern a Tarragona Aquest matí s'ha inaugurat oficialment la nova llar de jubilats del barri de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona. L'acte ha comptat amb la presència de l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i nombrosos veïns que feia més de deu anys que reclamaven unes instal·lacions dignes. Característiques del centre L'espai destaca per ser un dels més moderns de la ciutat i compta amb: - Més de 600 metres quadrats en una única planta. - Una cafeteria, sales per a ordinadors i espais diàfans per a activitats. - Una ubicació estratègica al camí del Pont del Diable. Projectes de futur i vessant social L'edifici no només serà un espai de lleure, sinó que forma part d'un projecte integral: * Centre de respir: La planta semisubterrània l'ocuparà l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer. * Centre de dia: Es preveu la construcció d'aquest equipament en el solar adjacent un cop es completin els tràmits administratius. * Grup actiu: L'entitat ja compta amb 358 socis i ofereix activitats com teatre, memòria, pintura i balls en línia. "Aquest és el centre model, perquè no està pensat per apalancar-se en un bar, sinó per ser gent gran activa." L'antic local del carrer Vilandongria es destinarà ara a l'Institut Municipal de Serveis Socials, millorant així l'atenció assistencial al barri.

  • Rebuig del sector turístic a la nova taxa de la Generalitat - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    15'

    Rebuig del sector turístic a la nova taxa de la Generalitat

    El sector turístic contra la taxa de pernoctació El sector hoteler i d'allotjaments de la Costa Daurada ha expressat un rebuig frontal a la proposta del govern de la Generalitat de Catalunya d'implantar una taxa turística d'entre un i tres euros per nit. Els representants del sector consideren que la mesura s'ha presentat amb massa pressa i sense un estudi previ sobre el seu impacte real. Principals motius del rebuig Pèrdua de competitivitat: Els empresaris alerten que Catalunya quedarà en desavantatge respecte a altres destinacions de l'Estat espanyol que no apliquen aquest impost. Agreujament de la crisi: En un context econòmic complex, el sector ja està fent esforços per ajustar preus, i un sobrecost pot espantar els clients. Injustícia sectorial: Argumenten que el turisme beneficia molts altres sectors (comerç, transport, seguretat) i no només l'allotjament hauria de carregar amb la taxa. Incertesa comercial: Els turoperadors internacionals ja han enviat queixes, ja que les tarifes per a la temporada vinent ja estan compromeses. Unitat d'acció i negociació "La unió fa la força i la lluita és 'no a la taxa' per part de tots." Tant el sector dels apartaments com el dels hotels (Salou-Cambrils-La Pineda) mantenen una postura unitària. Malgrat el desacord, s'han compromès a seguir negociant amb el govern de Convergència i Unió per trobar alternatives que no afectin directament l'estada de l'usuari ni posin en risc l'ocupació laboral del sector. Balanç de les festes de Nadal Pel que fa a l'activitat recent, el sector descriu les vacances de Nadal i Reis com a fluixes i anecdòtiques. Les estades han estat més curtes que en anys anteriors, passant de períodes de deu dies a només tres o quatre dies centrats principalment en el Cap d'Any.

  • Fundació Bona Nit: Ajut a persones sense sostre a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    18'

    Fundació Bona Nit: Ajut a persones sense sostre a Tarragona

    Suport a les persones sense sostre durant l'hivern Antoni Coll, president de la Fundació Bona Nit, detalla la tasca humanitària que realitza l'entitat a Tarragona durant la campanya d'hivern (de l'1 de novembre al 30 d'abril). Actualment, la fundació ofereix 20 llits diaris a la Pensió Carmen, els quals estan permanentment ocupats. Perfil dels usuaris i impacte de la crisi La realitat de les persones que busquen refugi ha canviat a causa de la situació econòmica: * Diversitat d'origen: Atendren tant ciutadans locals com persones procedents d'arreu d'Espanya, Europa i Àfrica. * Perfil masculí majoritari: Un 90% dels usuaris són homes, sovint amb trencaments familiars o problemes d'atur terminal. * Nous perfils: S'ha detectat un increment de persones joves (des dels 27 anys) i individus que fins fa poc tenien una vida normal però han perdut la feina en el sector de la construcció o serveis. Serveis i funcionament La fundació no treballa sola, sinó que se coordina amb altres entitats de la ciutat: 1. Fundació Bona Nit: Proporciona el llit i el sopar. 2. Càritas (Cafè i Caliu): Ofereix l'esmorzar i servei de bugaderia. 3. Ajuntament de Tarragona: Garanteix el dinar mitjançant convenis. "Ens sentim una mica frustrats quan a una persona li hem de dir que ha de deixar el lloc a una altra... ens agradaria poder atendre més gent i més dies." Projectes de futur i crida a la solidaritat L'entitat té l'objectiu d'ampliar la seva capacitat de 20 a 40 llits. Per fer-ho, busquen un local cèntric a Tarragona per instal·lar-hi un alberg gestionat directament per la fundació. Pel que fa al finançament, el pressupost anual és d'uns 90.000 euros, cobert per ajudes institucionals (Ajuntament i Diputació), donacions d'empreses i aportacions de particulars (quotes de 50€/any). Destaca també el paper fonamental de Carmen Castillo, propietària de la pensió, per la seva entrega humana excepcional.

  • Anàlisi dels Pressupostos de Tarragona i Gestió de Victòria Forns - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    24'

    Anàlisi dels Pressupostos de Tarragona i Gestió de Victòria Forns

    Anàlisi dels Pressupostos Municipals de 2012 Victòria Forns, representant de Convergència i Unió (CiU), descriu els actuals pressupostos com els més difícils de l'era democràtica a Tarragona a causa de la crisi econòmica global i la forta davallada d'ingressos urbanístics. Crítiques a l'Equip de Govern • Reclama que les propostes es presentin concretades per escrit i no només a través dels mitjans de comunicació. • Acusa l'alcalde Ballesteros de falta de voluntat de consens real en no asseure els grups de l'oposició abans de fer anuncis públics. • Defineix com a línies vermelles les polítiques d'ocupació, desenvolupament econòmic i protecció social. Gestió del Personal i Estructura Municipal L'entrevista aborda la reducció del 20% de l'estructura municipal i l'acomiadament d'un centenar de treballadors: • Forns critica que el criteri d'acomiadament se centri exclusivament en temporals i interins sense un anàlisi d'eficiència real. • Denuncia que durant els darrers quatre anys l'ajuntament ha "engreixat" la plantilla de manera irresponsable. • Qualifica d'immoral la creació de noves places per consolidar càrrecs de confiança en plena crisi. "A mi quan parlem d'acomiadaments m'afecta i és una qüestió que em treu la son." Empreses Municipals i Cultura Fusió d'Unitats • Es mostra favorable a la fusió d'empreses municipals per optimitzar recursos, però exigeix que es posi sobre la taula el puzzle financer global de l'Ajuntament. Retallades en Festes • Respecte a la reducció del 50% en festes com Santa Tecla o Sant Magí, defensa que cal buscar patrocini privat per no perdre capital cultural, especialment essent Tarragona capital cultural el 2012. Relació amb la Generalitat i Futur Polític Forns defensa els pressupostos del Govern de la Generalitat (presidit per Artur Mas) com a "realistes" i necessaris per garantir el futur, contraposant-ho a la gestió del consistori local. • Suspèn la gestió de Ballesteros per la seva manca de lideratge i per haver amagat la realitat financera fins al darrer moment. • Pel que fa a les eleccions de 2015, afirma que la seva prioritat actual és el servei a la ciutat i no la seva "cadira".

  • Cavalcada de Reis i el futur del Concurs de Castells - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    24'

    Cavalcada de Reis i el futur del Concurs de Castells

    Gestió i logística de la Cavalcada de Reis a Tarragona L'entrevista comença amb els detalls organitzatius de l'arribada dels Reis Mags d'Orient. Enguany, el punt d'arribada es trasllada al Serrallo (antic Club Nàutic) a causa de les obres al pas a nivell de la Plaça dels Carros, prioritzant la seguretat dels assistents. Seguretat i recomanacions per a les famílies • Es recomana utilitzar el Pont de la Petxina per accedir al Serrallo. • És vital mantenir el sentit comú: portar la canalla identificada, abrigada i no perdre-la de vista. • Totes les carrosses són noves o reformades, estirades per tractors per garantir una velocitat constant i major seguretat. Horaris i recorregut clau • 18:15h: Arribada puntual al Serrallo i benvinguda oficial. • 19:00h: Inici de la cavalcada des del carrer Reial. • 20:30h: Arribada a la Plaça de la Font per al lliurament de les claus de la ciutat. "És el primer any en tres edicions que la cavalcada no es transmet per televisió, així que l'única manera de veure-la és anar-hi en persona." Transformació del Concurs de Castells En la segona part, Xavi González explica el seu nou rol com a director del Concurs de Castells. L'Ajuntament de Tarragona n'assumeix la gestió professional directa per primer cop. Cap a la Biennal Castellera • Es planteja ampliar el concurs a dues jornades (dissabte i diumenge) amb la participació d'unes 30 colles. • L'objectiu és convertir l'esdeveniment en una Biennal sota la proposta de Josep Bargalló. • Es preveu una revisió del preu de les entrades (actualment 4€) per donar valor a l'acte, tot i mantenir preus populars. Impacte de les retallades en la Cultura i Festes Davant el context econòmic, s'anuncien ajustos per a Santa Tecla. Es prioritzarà la part tradicional, mentre que els grans concerts només es faran si són autofinançats per promotores externes, com va ser el cas de Sopa de Cabra.