Inauguració del nou edifici d'educació infantil de La Salle Tarragona

Inauguració oficial de l'edifici Jaume Hilari Tarragona Ràdio ha realitzat una connexió des de les noves instal·lacions del col·legi La Salle Tarragona, situat a la zona de Sant Pere i Sant Pau. Tot i que els alumnes ja utilitzen l'espai des del setembre, avui s'ha dut a terme la posada de llarg oficial. Característiques del nou espai educatiu L'edifici està dissenyat per respondre a les necessitats de l'ensenyament del segle XXI: * Superfície: 1.500 metres quadrats d'espais oberts i lluminosos. * Inversió: Aproximadament 2 milions d'euros. * Capacitat: Acull 225 alumnes de P3, P4 i P5. * Equipaments: Aules autònomes per a música, plàstica, informàtica i psicomotricitat. * Arquitectura: Obra d'Anton Benús, David Tàpies i Núria Salvador, guardonats amb el Premi Rafael Moneo. Significat i efemèride L'edifici porta el nom de Jaume Hilari, en homenatge al germà de La Salle i martir tarragoní. La inauguració ha coincidit amb el 75è aniversari de la seva mort. L'acte ha estat presidit per l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, amb la voluntat de destacar el paper de la societat civil i els valors cristians del centre, sense presència d'autoritats polítiques. "Volíem una obra que fos oberta, clara i lluminosa, que respongués a les necessitats dels temps canviants." Futur de l'escola El director del col·legi, Josep Maria Prats, ha destacat que, un cop consolidat l'espai d'infantil, el proper repte és la modernització de l'educació primària. També s'ha anunciat una jornada de portes obertes per al proper 4 de febrer.

Música al Territori: El model de cofinançament de Camerata 21

Expansió de la Música Clàssica a la Demarcació de Tarragona L'entrevista presenta el projecte Música al Territori, una iniciativa de la Fundació Camerata 21 en col·laboració amb els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat. L'objectiu principal és democratitzar l'accés a la música clàssica de qualitat, fent-la arribar fins i tot als pobles més petits que normalment no poden assumir els costos d'una orquestra sinfònica. Un model de finançament innovador: La paritat de l'esforç Per fer el projecte sostenible en l'actual context econòmic, s'ha dissenyat un sistema de cofinançament dividit en tres parts iguals (33%): La Fundació: Assumeix una part del cost directe. L'Ajuntament: Aporta la seva part, que pot arribar a ser de cost zero si la gestió de públic és bona. El Públic: Mitjançant entrades populars (entre 5 i 10 euros), els espectadors contribueixen directament a l'espectacle. Formats adaptables per a cada municipi La flexibilitat és la clau per arribar a tot arreu. La Fundació ofereix diferents estructures: Petit Format (Quintet de corda): Grups de 4 a 6 músics acompanyats d'un narrador que explica anècdotes i contextualitza les obres, funcionant gairebé com un "documental musical". Orquestra de Cambra: Formacions d'entre 12 i 20 músics, adaptables segons el pressupost i el repertori. Orquestra Sinfònica: El format gran, amb una mitjana de 40-45 músics (podent arribar als 80), reservat normalment per a ciutats grans o esdeveniments especials. Projecte Educatiu i Futur Professional "Una orquestra vol dir feina, vol dir professionals i vol dir economia per a les ciutats." La fundació no només se centra en la difusió, sinó que manté un fort pilar educatiu amb colònies musicals, masterclasses i llibres propis. A més, actua com a plataforma per oferir la primera sortida professional als músics graduats, evitant que hagin de marxar fora per exercir la seva professió. Pel que fa al repertori, el projecte aposta pels "hits" de la música clàssica (Haydn, Mozart, etc.) per connectar amb els nous públics de forma directa i entenedora.

Programació Cultural 2012 de la Fundació Caixa Tarragona

Balanç del 2011 i Adaptació Econòmica L'episodi comença amb una reflexió sobre l'any anterior, destacant l'optimització de recursos davant la reducció pressupostària. Malgrat les retallades, l'entitat manté la seva activitat principal gràcies a l'èxit de públic. • L'exposició Turisme de Postal tanca aquest diumenge després d'una gran acollida. • Es destaca la comparativa visual de la evolució del paisatge de la Costa Daurada des dels anys 60 fins a l'actualitat. Propostes per al Primer Trimestre de 2012 La fundació aposta per mantenir una programació estable que inclou música, audiovisuals i conferències. Exposició Destacada: Experiències amb Dalí "L'exposició vol captar el regust que va deixar a la ciutat la polèmica visita de Dalí l'any 1973." • S'inaugura el 16 de febrer en col·laboració amb la URV i l'Ajuntament de Tarragona. • El nucli central és un audiovisual inèdit amb testimonis de l'època i gravacions en Super 8. • Analitza la divisió d'opinions sobre l'artista, des de la seva genialitat fins a la seva relació amb el règim franquista. Cicles de l'Auditori • Matins en Família: Espectacles pedagògics (titelles, màgia, clown) cada primer diumenge de mes. És el cicle més antic i consolidat. • Clàssics per a Veu i Piano: Tres concerts dominicals a partir del 5 de febrer que aprofiten la gran acústica de l'auditori: - Arepo: Un repàs còmic i introductori als subgèneres de l'òpera. - Gala lírica de Sarsuela: Recull dels grans èxits populars d'aquest gènere. - Homenatge a Schumann: Concert basat en el Lied alemany per a tenor i piano. Innovació Audiovisual: El Documental del Mes Es presenta com a novetat per al 2012 l'estrena d'un documental cada tercer dijous de mes, sempre en versió original subtitulada al català i d'entrada lliure. • L'episodi inaugural és Tahrir, centrat en la revolta egípcia contra la dictadura. • Per al febrer es programa Itemba, una obra sobre la superació de prejudicis vers la discapacitat a Zimbàbue.

Jornades de Didàctica de les Matemàtiques a la URV

Revifalla de la Didàctica Matemàtica a Tarragona Després de 15 anys, tornen a Tarragona les Jornades de Didàctica de les Matemàtiques de les comarques meridionals, organitzades per l'associació de professors local en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'objectiu no és discutir conceptes teòrics, sinó compartir experiències pràctiques i innovadores per millorar l'aprenentatge a l'aula. Noves Metodologies i el Repte de la Tecnologia Les professores Carme Oliver i Lluïsa Girondo expliquen com ha evolucionat l'ensenyament: Del càlcul mecànic a la reflexió: S'abandona la insistència en processos que ja fan les calculadores per centrar-se en el sentit numèric i l'estimació. Aprenentatge manipulatiu: Ús de materials físics per entendre la geometria i les simetries en tres dimensions, anant més enllà del llapis i el paper. Esperit crític: Ensenyar als alumnes a qüestionar els resultats de la tecnologia; entendre que si una xifra no té sentit, l'error sol ser humà en l'entrada de dades. Estructura i Participació de les Jornades L'esdeveniment ha superat totes les expectatives amb més de 270 inscrits d'arreu de Catalunya, el País Valencià i Mallorca. El programa inclou: Comunicacions: 40 exposicions d'experiències reals de docents de primària i secundària. Tallers: Set sessions pràctiques de caràcter participatiu. Conferències plenàries: Ponències a càrrec d'experts reconeguts en l'àmbit de l'educació. "Les matemàtiques han de ser l'eina de comprensió del món per al ciutadà d'avui en dia."

25 anys de l'Institut de Serveis Socials de Tarragona

Balanç i Evolució dels Serveis Socials L'entrevista amb Victòria Pellegrin, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, commemora el 25è aniversari de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS). Al llarg d'aquest quart de segle, l'organisme ha passat de gestionar competències diverses (com llars d'infants o promoció econòmica) a una especialització més gran en l'atenció directa i la cohesió social. Canvis en l'Estructura Organitzativa Des de l'any 2007, l'Institut s'ha hagut d'adaptar a la Llei de la Dependència i la Llei de Serveis Socials. Actualment, s'està implementant un nou model d'atenció basat en: • Un servei d'acollida ràpida per fer un cribratge inicial de les demandes. • L'objectiu d'atendre les primeres visites en un termini màxim d'una setmana (o 24 hores en emergències). • Creació d'equips especialitzats en àrees com infància, dona, inclusió social i dependència. Reptes de Finançament i la Crisi Econòmica Un dels punts més crítics discutits és la situació financera i el deute de la Generalitat de Catalunya amb l'Ajuntament: • L'Ajuntament aporta dues terceres parts del pressupost, mentre que la Generalitat n'hauria de cobrir una tercera part. • Es denuncia un deute pendent de la Generalitat de més de 2,4 milions d'euros corresponents al 2011. • Aquesta manca de pagaments genera problemes de tresoreria i retards en el pagament a proveïdors, especialment en el servei d'ajuda a domicili. Increment de la Demanda Social "Amb serveis socials, tan important és el recurs que puguis oferir com la ràpida atenció per evitar que les situacions es cronifiquin." L'impacte de la crisi ha provocat un fort augment de les situacions d'emergència i urgència social. Per respondre a aquest nou escenari, l'Ajuntament ha duplicat les partides destinades a suports d'urgència per a les famílies i manté la xarxa d'habitatges d'acolliment temporal.

25 anys del Col·lectiu de Dones de la Granja

Trajectòria i Missió de l'Entitat El Col·lectiu de Dones de la Granja celebra el seu 25è aniversari consolidat com un referent de dinamisme i convivència al barri. Amb una base sòlida de 160 sòcies, l'entitat va néixer de manera natural com un espai de trobada per a dones que compartien tasques quotidianes i que, amb el pas dels anys, han anat professionalitzant i diversificant les seves activitats. "L'acte més important que es fa en aquest col·lectiu és la convivència, molta convivència." Activitats i Compromís Social L’organització destaca per la seva obertura i adaptabilitat, oferint propostes per a totes les edats, des de dones joves fins a sòcies de 90 anys. Entre les seves línies de treball trobem: Activitat física i benestar: Classes de yoga, pilates i gimnàstica adaptades segons l'edat. Creativitat i formació: Tallers de manualitats, costura, patchwork i pintura. Suport i conscienciació: Xerrades sobre la violència de gènere, col·laboració amb l'Associació de Càncer de Mama i suport actiu a Càritas. Integració: Facilitar l'acollida de dones nouvingudes al barri. Reptes i Futur de l'Associació Malgrat els canvis en el finançament i la reducció de les subvencions, l'entitat ha demostrat una gran resiliència. La junta directiva, presidida per Mari Grima, ha impulsat noves vies d'autofinançament com la venda de loteria, festes i exposicions per mantenir viu el calendari d'activitats. Recentment, han aconseguit la rehabilitació de la seva seu social al carrer Gran Canària, un local que ara està plenament condicionat i que bull d'activitat de dilluns a divendres, convertint-se en un motor social imprescindible per a la vida de les dones de la zona.

Protestes contra les retallades a l'Hospital Joan XXIII

Context de la Mobilització a Tarragona Els treballadors de la funció pública s'han concentrat davant de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona per protestar contra les retallades salarials i socials previstes en els pressupostos de la Generalitat per al 2012. La protesta coincideix amb l'inici del debat parlamentari sobre aquests comptes públics. Reivindicacions dels Sectors Públics Unitat sindical: La concentració aplega diversos sectors com la sanitat, l'ensenyament i el personal de presons. Crítica als pressupostos: Els portaveus consideren que els nous pressupostos són antisocials i que fan recaure la crisi exclusivament sobre els serveis públics. Pèrdua de condicions laborals: Es denuncia la tisorada en complements específics i sous que s'està negociant en meses sectorials sense acords satisfactoris. Cites i Declaracions clau "Aquests pressupostos són bàsicament antisocials i contraris als interessos dels treballadors públics i de la ciutadania en general." — Josep Maria Cartanyà. Properes accions i calendari Manifestació unitària: S'ha convocat una gran manifestació a Tarragona pel proper 28 de gener a les 17:30 a la Rambla Nova (Estàtua dels Despullats). Conflicte a presons: Els treballadors penitenciaris amenacen amb endurir les mesures si no hi ha avenços en la reunió prevista a Barcelona, plantejant una "confrontació total" amb els responsables polítics. Tall de trànsit: Durant el matí de la ràdio, els manifestants han procedit a tallar el carrer Doctor Mallafré per fer visible el seu desacord.

Josep Bargalló i la Transformació del Concurs de Castells

La Nova Etapa del Concurs i la Biennal Castellera L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Josep Bargalló, recentment nomenat comissionat del Concurs de Castells, desglossa la transició d'aquest esdeveniment cap a un model de Biennal. Aquesta proposta, ja aprovada per l'Ajuntament, busca dotar el concurs d'una estructura professionalitzada i de continuïtat. El Rol del Comissionat i la Nova Direcció Bargalló explica que la seva funció és de venda, assessorament i representació institucional, destacant que ho fa sense remuneració. Els punts clau de la nova organització són: • Direcció professionalitzada a càrrec de tècnics municipals (Xavi González i Esther Roca). • Existència permanent de l'òrgan rector per evitar que el concurs "desaparegui" entre edicions. • Representació activa en fòrums internacionals i esdeveniments mediàtics. Proposta d'Ampliació: Dos Dies de Concurs Un dels canvis més rellevants per a l'edició del 2012 és el pas a un format de dues jornades (dissabte i diumenge). Això permetria: • Obrir la participació de 14 a prop de 30 colles. • Incloure colles de gamma mitjana que actualment queden fora del rànquing. • Fomentar aliances i col·laboracions més fortes entre les colles grans i petites. Sostenibilitat Econòmica i Turisme Malgrat la crisi, es preveu mantenir el pressupost del 2010 mitjançant l'optimització de despeses: 1. Reducció de costos superflus: Digitalització del sorteig (streaming) i ús de talent local per a la presentació. 2. Noves vies d'ingressos: Increment del preu de les entrades (de 3€ a uns 10€) i captació de nous espònsors gràcies al reconeixement de la UNESCO. 3. Impacte a la ciutat: Creació de packs turístics, museus oberts i adaptació de l'oferta gastronòmica per convertir el concurs en un motor econòmic de cap de setmana. "Tarragona ha de fer cops de puny a la taula per ser reconeguda com a capitalitat en patrimoni i cultura popular." El Paper dels Mitjans de Comunicació Es busca establir aliances estratègiques amb TV3, TAC12, Catalunya Ràdio i Tarragona Ràdio com a mitjans oficials. L'objectiu és centralitzar la producció tècnica (com el 3D o senyals de vídeo) per garantir una difusió de màxima qualitat a totes les emissores acreditades.

Estratègies turístiques de Tarragona a Fitur 2012

Promoció de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre En el marc de la inauguració de Fitur a Madrid, l'alcalde de Valls i president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Albert Batet, analitza els objectius de la demarcació per a l'any 2012. La prioritat absoluta és el mercat estatal, considerat el principal client de la regió, amb la intenció directa d'incrementar la contractació i les visites malgrat el context de crisi econòmica. Competitivitat i model turístic Per fer front a la conjuntura actual, Batet aposta per una qualitat diferenciada que sumi els següents actius: * Productes de sol i platja tradicionals. * Patrimoni cultural i gastronomia local. * Oci i comerç potents. * Gestió integrada entre municipis per optimitzar recursos públics. L'impacte econòmic del sector El turisme es referma com el motor principal de l'economia tarragonina, aportant una xifra significativa a la riquesa del territori: "El turisme representa el 18% del PIB de la demarcació. De cada 100 euros de riquesa que es creen, 18 provenen del sector turístic." Aliances i col·laboració L'entrevista conclou destacant la importància de la col·laboració publicoprivada per assolir acords estratègics (com els mantinguts amb Ryanair o la gestió d'aeroports) i la necessitat de generar ocupació en un matí marcat per una intensa agenda de reunions amb empreses del sector.

Situació i perspectives del sector de la construcció a Tarragona (2012)

Balanç del sector i impacte de la crisi L'anàlisi del sector de la construcció a Tarragona revela que el 2011 va ser un dels pitjors anys de les darreres dècades. Segons els experts, la caiguda no només ha afectat les vendes, sinó també la demanda latent, que s'ha vist frenada principalment pel tancament del mercat financer. • Inestabilitat política: Es critica durament l'anul·lació de la desgravació fiscal durant el 2011, titllant-la de mesura "nefasta". • Manca de crèdit: Les entitats financeres es troben en una situació de "completa anarquia", on el crèdit no arriba ni a promotors ni a particulars. Mesures de recuperació i reptes financers De cara al 2012, es valoren positivament algunes mesures del nou govern central, però amb escepticisme sobre la seva durada: Polítiques Fiscals • La recuperació de la desgravació fiscal per habitatge. • El manteniment de l'IVA superreduït al 4%, tot i que es preveu que sigui una mesura temporal. El paper de la Banca "Les entitats financeres s'estan preocupant exclusivament de recollir diners mitjançant comissions, mentre la porta del crèdit roman tancada." Es denuncia que el sanejament bancari no repercuteix en l'economia real i que les fusions bancàries poden generar posicions de domini perjudicials per al consumidor. L'habitatge a Tarragona i el context urbanístic Un dels problemes específics de la ciutat és l'estat del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). Tot i estar aprovat, la manca de tràmits tècnics (com el TREFOX) manté paralitzat el desenvolupament a mitjà i llarg termini. • Estoc d'habitatge: S'adverteix que l'habitatge nou s'està exhaurint en zones de primera residència. • Futur dels preus: Es preveu que els preus dels futurs habitatges augmentin significativament a causa dels costos de construcció (petroli, ferro) i d'urbanització del sòl. Perspectives per al 2012 Els representants del sector mostren un optimisme moderat: s'espera un cert moviment en la venda dels pisos ja construïts, però no es preveu la iniciació de noves promocions fins que no hi hagi seguretat laboral i confiança econòmica.

2012-01-17 SICUS + CINTA S. BELLMUNT

Sant Antoni a Tarragona: Tradició i l'Església de Sant Llorenç

La Festivitat de Sant Antoni i la Setmana dels Barbuts L'episodi se centra en la celebració de Sant Antoni Abat, conegut com el patró dels animals, emmarcat dins l'anomenada setmana dels barbuts. Aquesta tradició, que coincideix teòricament amb els dies més freds de l'any a Catalunya, inclou sants com Sant Pau Hermità i Sant Maür. Benedicció d'animals a Tarragona Des de l'església de Sant Llorenç, s'explica com el Gremi de Pagesos organitza la tradicional benedicció. Malgrat la pluja i el fet de ser un dia feiner, diversos ciutadans han portat els seus gossos (i algun gat) per rebre l'aigua beneïda de mans de Mossèn Mercader. • Participació: Majoritàriament gent gran i veïns de la Part Alta. • Animals: Gossos de diferents races com Yorkshire, sovint vestits amb abrics o guarnits amb la senyera. Patrimoni: L'Església de Sant Llorenç Es realitza una visita detallada a l'interior de l'església, seu del Gremi de Pagesos i de les Senyores de la Pietat. Es destaca el següent patrimoni artístic: • Josep Maria Jujol: L'arquitecte modernista va deixar una petjada profunda amb la policromia del sostre i la restauració de passos de Setmana Santa com la Verge de la Pietat i el Sant Sepulcre. • Retaule de Santa Maria Magdalena: Una joia del segle XV que presideix l'altar. • Llànties històriques: Provinents de l'antiquari que tenia peces de Santa Maria del Mar de Barcelona. "És una església petita i acollidora, amb un valor inconmensurable però poc coneguda pels mateixos tarragonins." Debats sobre el futur de la festa Diversos entrevistats expressen la necessitat d'adaptar la tradició als temps moderns per evitar que es perdi: • Calendari: Proposta de traslladar la celebració al cap de setmana per facilitar l'assistència dels treballadors i joves. • Obertura al públic: Voluntat de fer accessible l'església durant tot l'any, potser mitjançant vidrieres que permetin veure l'interior des del carrer. • Tres Toms: Es comenta que la celebració dels cavalls a Tarragona sol ser itinerant i es preveu cap al mes de març.

Congrés Internacional sobre Comunicació i Risc a Tarragona

Congrés Internacional sobre Comunicació i Risc a la URV Tarragona es converteix en la seu del prestigiós congrés bianual organitzat per l'Associació Espanyola d'Investigació de la Comunicació (AE-IC), en col·laboració amb el Departament d'Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'esdeveniment, que se celebra al Campus Catalunya, se centra en l'anàlisi de com es gestiona i es transmet el concepte de risc en la societat actual. Eixos Temàtics Principals La trobada aborda el risc no només com una situació de crisi puntual, sinó com una forma de comunicació omnipresent. Les línies de recerca inclouen: La visibilitat i ocultació del risc a les institucions. El paper dels mitjans de comunicació en la difusió de crisis i desastres naturals. La gestió de la seguretat enfront de la llibertat individual. L'impacte comunicatiu de l'11S, el canvi climàtic i les crisis financeres. La creació d'espirals de por i incerteses en l'opinió pública. Participació i Ponents de Prestigi El congrés preveu l'assistència d'entre 400 i 500 participants d'arreu del món, destacant: David Altheide: Sociòleg nord-americà i expert en el discurs de la por, encarregat de la lliçó inaugural. Homenatges: Es reconeixerà la trajectòria de figures històriques com Armand Mattelart i Román Gubern. Risc, Territori i Cultura La tria de la temàtica respon a l'experiència del grup de recerca de la URV i la seva vinculació amb la Càtedra URV-Repsol, enfocada en la comunicació del sector petroquímic. "El risc és una forma de comunicació cada cop més omnipresent i cada cop més poderosa." A més de les sessions acadèmiques, s'han programat activitats per mostrar la cultura local, com una exhibició castellera, símbol de la dimensió local i global de la ciutat de Tarragona.

Entrevista a Joan Pedrerol: Repsol i la Indústria Química el 2012

Balanç Econòmic i Perspectives de Repsol a Tarragona Joan Pedrerol, director del complex industrial de Repsol a Tarragona, analitza el tancament de l'any 2011 i les previsions per al 2012. Tot i la davallada del segon semestre de 2011 a causa de la crisi global, els resultats han estat lleugerament positius gràcies a l'eficiència operativa i la integració dels negocis de refineria i química. Gestió del Talents i Plantilla • La plantilla s'ha mantingut estable amb unes 1.500 persones. • S'ha produït un relleu generacional natural: 50 jubilacions substituïdes per 50 joves preparats de la zona. • No es preveuen reduccions de personal per al 2012. Inversions i Projectes d'Infraestructura La companyia centra els seus esforços en tres eixos clau per guanyar competitivitat: 1. Eficiència energètica: Reducció de costos i optimització de processos. 2. Valor afegit: Desenvolupament de productes exclusius com plàstics per a cables d'alta tensió. 3. Logística i infraestructura: - Inversió de 40 milions d'euros en la renovació i ampliació de canonades paral·leles al riu Francolí per millorar l'exportació via port. - Conveni amb Endesa per reforçar la xarxa elèctrica i optimitzar la cogeneració. Compromís Ambiental i Social El Pla de Protecció del Litoral "El risc zero no existeix, però la nostra obligació és minimitzar-lo." En resposta als incidents de contaminació de 2010, Repsol està executant un pla de 130 milions d'euros en quatre anys. Pedrerol destaca que s'està anant per davant del calendari previst, amb 90 milions ja invertits a finals de 2012. Responsabilitat amb el Territori • Cabal ecològic: Valoració molt positiva de l'alliberament d'aigua al riu Gaià. • Universitat i Formació: Manteniment de 65 beques d'estiu i suport a la URV i centres d'FP. • Futur de Tarragona: Compromís obert amb els Jocs del Mediterrani 2017 i el projecte Smart City.

Testimoni del naufragi del Costa Concòrdia

Resum del testimoni de Jordi Tomàs Jordi Tomàs, propietari del restaurant Solric de Tarragona, relata la seva experiència personal i la de la seva dona durant l'enfonsament del creuer Costa Concòrdia a les costes de la Toscana. El seu testimoni posa de manifest la descoordinació i la por viscuda durant el rescat. Les causes i la gestió de l'accident Negligència humana: Es critica durament l'actitud del capità i de la companyia Costa Cruceros. El vaixell seguia una ruta setmanal coneguda i ningú s'explica com va poder xocar contra unes illes per les quals no havia de passar. Desordre en el rescat: Tomàs denuncia que la tripulació i els oficials no van actuar adequadament. Afirma que molts oficials van abandonar el vaixell abans que els passatgers, deixant-los sense guies ni instruccions clares. El moment crític del rescat L'expert experiència més angoixant va ocórrer quan intentaven abandonar el vaixell: Es van quedar atrapats en una llanxa pneumàtica de rescat que es va quedar penjada i gairebé en posició vertical amb 35 persones a l’interior durant més d'una hora. Finalment, van poder sortir caminant pel lateral del casc un cop el vaixell es va inclinar, descendint per una escala de fusta i corda fins a ser recollits per la policia portuària. Conseqüències i reflexions Després de ser traslladats a l'illa de Giglio i posteriorment a Roma, el matrimoni ha tornat a Tarragona amb el sentiment d'haver viscut una situació inexplicable. "L'important i en definitiu és que estem aquí, que has viscut l'experiència i punt." Tot i que han perdut objectes de valor sentimental i joies, el testimoni prioritza el fet d'haver sobreviscut i estar de nou amb la família, malgrat que no descarten emprendre accions legals contra la companyia per la mala gestió de la crisi.

Aprovació dels Pressupostos Municipals de Tarragona 2012

Sessió Extraordinària del Ple de l'Ajuntament de Tarragona L'episodi recull la sessió plenària centrada en el debat i l'aprovació inicial del pressupost general per a l'exercici 2012. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros inicia el ple amb mostres de condol per la mort de Manuel Fraga i pels tarragonins afectats pel naufragi d'un creuer. Debat sobre Personal i Plantilla Municipal • Es discuteix la modificació de la plantilla i el catàleg de llocs de treball. L'oposició (ICV-EUiA i CiU) critica que les amortitzacions i creacions de places són pedaços sense un organigrama clar. • El regidor d'Hisenda, Pau Pérez, defensa la racionalització de l'estructura i l'amortització de 19 places per adaptar-se a la realitat econòmica. • S'aprova la suspensió del pagament d'hores extres i la modificació de les condicions de treball, tot i les crítiques per la manca de promoció interna. El Pressupost del 2012: Austeritat i Prioritats Socials El punt central del ple és l'exposició dels comptes per al 2012, definits com a pressupostos d'austeritat i resistència: • La despesa corrent es redueix un 4,28%, passant de 127 a 121,5 milions d'euros. • Es garanteix el manteniment de les partides de serveis socials, ensenyament i plans d'ocupació (aquest darrer creix un 10%). • Reducció dràstica del capítol de personal en més de 3,5 milions d'euros sense realitzar acomiadaments directes. Posicionaments de l'Oposició • Arga Sentís (ICV-EUiA): Denuncia que el pressupost té la marca del Partit Popular i critica la falta de participació ciutadana i les retallades en cooperació. • Alejandro Fernández (PP): Justifica l'abstenció per responsabilitat i estabilitat, tot i titllar la gestió socialista de "fracàs polític". Destaca que han imposat condicions com el suport al turisme i la reducció de despeses polítiques. • Victòria Forns (CiU): Vota en contra amb un discurs molt crític, denunciant la manca de lideratge i el sobreendeutament de la ciutat. Proposa un topall salarial per als gerents i critica la pressió fiscal. "Pactaré amb qui sigui perquè aquesta ciutat no perdi oportunitats i no caigui en el col·lapse." — Josep Fèlix Ballesteros, Alcalde de Tarragona. Acords Finals • El pressupost s'aprova amb els vots a favor del PSC i l'abstenció del PP. • S'aprova el diploma de mèrit cultural a títol pòstum per al doctor Javier Dupré Reventós.

La lluita de l'escola Olga Xirinacs pel seu projecte educatiu

Defensa del model pedagògic davant el tancament L'episodi aborda la situació crítica de l'Escola Olga Xirinacs de Tarragona després de l'anunci de tancament i fusió amb l'Escola Tarragona per part de la Generalitat. Els responsables del centre i l'AMPA defensen que no es tracta només de mantenir un edifici, sinó de salvar un projecte educatiu singular que ha rebut diversos reconeixements. Pilars del projecte educatiu La secretària i la cap d'estudis detallen que el seu model es basa en tres eixos fonamentals: Ensenyament-aprenentatge actiu: Ús de mètodes constructivistes en lectoescriptura i matemàtiques manipulatives. Absència de llibres de text: Treball integral mitjançant projectes basats en els interessos dels nens. Implicació total de les famílies: Una relació estreta on els pares participen directament en comissions mixtes i dins les aules. Activitats i innovació pedagògica L'escola destaca per una clara vocació innovadora i comunitària: Tallers interedats: Una tarda a la setmana, els alumnes des de P3 fins a 2n es barregen per fer cuina, dansa, filosofia o ecologia. Projecte lingüístic: Incorporació de l'anglès en àrees com la psicomotricitat i l'educació física. Vessant artística: Ensenyament de violí i violoncel amb el mètode Suzuki i expressió plàstica lliure. La mobilització de l'AMPA Anna Isabel González, presidenta de l'AMPA, explica les accions que estan duent a terme sota el lema "Olga no rendeix": Elaboració d'un dossier sobre la viabilitat econòmica i demogràfica del centre. Campanyes de visibilització amb domassos als balcons i presència a les xarxes socials. Cerca de reunions amb alts càrrecs com la consellera Irene Rigau per evitar la pèrdua de l'ànima del projecte. "L'escola i la família estan al mateix nivell d'implicació; aquest poder fer fa que t'estimis l'escola i t'hi impliquis molt."

Renovació i funcionament del Senat Tarragoní

El Senat Tarragoní es renova amb noves cares L'òrgan consultiu de l'alcalde de Tarragona ha iniciat una nova etapa amb la incorporació de 12 nous membres, complint amb la normativa que obliga a renovar, com a mínim, una quarta part de la institució cada tres anys. Aquests canvis busquen aportar aire fresc i mantenir el compromís de l'organisme amb la ciutat. Criteris de selecció i paritat El tinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes, Paco Zapater, ha destacat que l'alcalde ha seguit tres eixos fonamentals per a les noves incorporacions: Paritat de gènere: Per primer cop es redreça el desequilibri històric, anomenant sis homes i sis dones. Compromís amb la ciutat: Persones amb una trajectòria vital lligada a Tarragona. Dedicació altruista: Ciutadans que han treballat de forma desinteressada en sectors com l'esport, l'ensenyament, la química o l'associacionisme. Funció i naturalesa de la institució El Senat Tarragoní es defineix com un espai de lliure opinió amb les següents característiques: Independència absoluta: Els senadors no cobren cap remuneració, la qual cosa els permet criticar o aconsellar sense compromisos polítics. Cost zero: Zapater emfatitza que l'organisme no suposa cap despesa rellevant per a les arques municipals. Herència històrica: Inspirat en la tradició romana de Tàrraco, serveix com un mostreig de la societat civil per assessorar l'alcalde. "Són persones independents que poden dir el que vulguin sense tindre cap compromís més que amb la seva consciència i amb la seva ciutat." Properes passes i temes clau La primera sessió amb els nous membres tindrà lloc el 28 de gener. En aquesta reunió es tractaran qüestions estratègiques per al futur del territori: Els Jocs del Mediterrani 2017. El Corredor del Mediterrani. El desenvolupament de les Smart Cities per a l'estalvi de recursos econòmics.

Futur incert i projecte educatiu de l'Escola Olga Xirinacs

La lluita per la continuïtat de l'escola Olga Xirinacs L'episodi d'avui se centra en la situació crítica que viu l'Escola Olga Xirinacs de Tarragona després que la Generalitat anunciés el seu tancament i la fusió amb l'Escola Tarragona. El programa recull els testimonis de la secretaria, la cap d'estudis i la presidenta de l'AMPA per comprendre què fa tan singular aquest centre. Un pilar educatiu basat en la innovació El projecte educatiu de l'escola no és convencional, sinó que es fonamenta en una metodologia activa i constructivista. Alguns dels seus punts clau inclouen: • Aprenentatge actiu i experimental: Ús de materials manipulatius per a les matemàtiques, tallers de talleres mixtos (P3 a 2n) i absència de llibres de text, treballant exclusivament per projectes. • Inmersió lingüística i arts: Ofereixen educació física en anglès i promouen activitats com el violí (mètode Suzuki), dansa i expressió plàstica lliure. • Escola Verda: Fort compromís amb el medi ambient i l'ús d'un hort ecològic. La comunitat com a motor del centre Un dels aspectes més destacats és la forta implicació de les famílies. El 100% dels pares formen part de l'AMPA i participen activament en l'educació dels seus fills. "No som una macroescola; hem crescut tots a una, mestres i famílies, creant lligams molt estrets que ens fan sentir com una petita família." Mobilització contra el tancament La presidenta de l'AMPA, Anna Isabel González, detalla les accions que s'estan duent a terme sota el lema "Olga no es rendeix": • Reivindicació visual: Penjada de domassos i pancartes per tota la ciutat. • Acció política: Reunions amb representants de la Generalitat i petició directa a la consellera Irene Rigau. • Objectiu principal: Salvar el projecte educatiu i l'equip directiu, considerat l'ànima del centre, encara que s'hagi de produir una fusió forçosa. El sentiment generalitzat és que perdre aquesta escola significaria la pèrdua d'un laboratori d'innovació pedagògica que ha estat reconegut amb diversos premis en el seu poc temps de vida.

Nova reordenació i horaris dels autobusos de Tarragona

L'entrevista amb Mario Cortés, gerent de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), detalla la reestructuració del servei d'autobusos a Tarragona que entrarà en vigor el 16 de gener. Aquesta mesura s'emmarca en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible per reduir el dèficit i optimitzar les freqüències amb menys ús. Principals canvis en les línies La reestructuració es basa en l'absorció de línies amb baixa utilització o duplicitats: * Línia 83 i 11: Desapareixen com a tals; la 11 queda absorbida per la Línia 3, mantenint la cobertura però unificant el nom. * Línia 97: S'unifica amb la Línia 7, que ara arribarà a les Gavarres en determinats viatges. * Línia 19: Queda absorbida per la Línia 1, mantenint el servei a l'Escorpí i Entrepins. * Línia 9: Modifica el recorregut pel passeig Rafael Casanovas per cobrir el buit de la línia 19 i s'estén fins als Aigüemolls del Gaià (terme de Tarragona, a tocar d'Altafulla). Ajust de freqüències i hores ball Es mantenen intactes les freqüències en hores punta (entrades i sortides de la feina, migdia), mentre que es redueixen en les anomenades hores ball: * Matins: De 10:30 h a 12:30 h (excepte dies de mercat). * Tardes: De 18:30 h a 21:00 h. * L'afectació s'estima només en un 4% dels usuaris, que veuran incrementats els temps d'espera entre 5 i 10 minuts. Tarifes i model de futur "L'objectiu és fomentar sobretot l'abonament... premiar l'usuari 'heavy user', el de més ús." Es mantenen els increments de preu aplicats l'1 de gener, prioritzant targetes com la T10 o la 50/30 (la més demandada) per sobre del bitllet senzill. A llarg termini (2013-2015), l'EMT preveu passar d'un model de línies directes barri-centre a un model radial amb un intercanviador central, situat probablement a la Plaça Imperial Tàrraco.

Anàlisi i perspectives del turisme a Tarragona 2011-2012

Balanç positiu del sector turístic a Tarragona La regidora i presidenta del Patronat Municipal de Turisme, Patricia Anton, analitza els resultats del 2011, destacant que el turisme s’ha consolidat com un sector clau per fer front a la crisi econòmica. Les dades mostren un creixement de dos punts en l'ocupació hotelera respecte a l'any anterior, assolint un 52% d'ocupació mitjana. Indicadors i procedència del visitant El perfil del turista que visita la ciutat és divers, amb una forta presència del mercat internacional i el de proximitat: Procedències principals: El mercat internacional lidera amb 78.000 visites (destacant els francesos), seguit del català (62.000) i l'espanyol (41.000). Eclosió del mercat rus: S'ha registrat un increment del 18,51% en les visites de turistes russos. Malgrat que només un 3% pernocta a la ciutat, generen una gran riquesa en el sector serveis i el shopping. Nous mercats: S'identifica un creixement emergent en països com Àustria, Hongria, Dinamarca i, especialment, el mercat xinès. Transformació digital i noves tecnologies El Patronat està adaptant la seva estratègia a les noves demandes del consumidor digital: Desenvolupament d'una nova pàgina web (traduïda al rus) i aplicacions mòbils (apps) per a iPhone i Android que substitueixen el suport paper. Instal·lació de pantalles tàctils 24 hores en punts estratègics de la ciutat per oferir informació en temps real sobre gastronomia, comerç i agenda cultural. Estratègia de promoció i Taxa Turística De cara al 2012, Tarragona aposta per una promoció coordinada sota la marca Costa Daurada: Presència en fires: Assistència a esdeveniments clau com Fitur (Madrid), Moscou, Londres i Berlín, prioritzant els contactes professionals. Producte Tarraco Viva: L'ús del patrimoni romà com a reclam principal per captar turisme nacional durant tot l'any. Respecte a la polèmica sobre la taxa turística de la Generalitat, la regidora expressa el seu malestar per la falta de consens: "El que més greu em sap és que no hagin comptat amb la valoració del sector i s'hagi pres una decisió sense consensuar-la amb el territori." Patricia Anton reclama que, si s'aplica, la major part dels ingressos s'haurien de reinvertir directament en el turisme del municipi que els genera.

Protesta i bloqueig dels funcionaris de presons a Tarragona

Vaga i bloqueig al centre penitenciari de Tarragona Des de primera hora del matí, un centenar de funcionaris de presons mantenen un bloqueig total als accessos del centre penitenciari de Tarragona i han tallat l'avinguda República Argentina. La protesta, a la qual s'han sumat efectius de la presó de Lleida, impedeix tant l'entrada com la sortida del personal, afectant greument el funcionament ordinari de la institució. Impacte a l'interior del centre La situació a l'interior és excepcional a causa de la manca de personal pel relleu de torns fallit: * Només hi ha dos funcionaris de vigilància del torn de nit a l'interior. * Els interns romanen a les seves cel·les i no han pogut sortir per realitzar activitats. * S'ha procedit a l'entrega d'esmorzars i medicació de forma individualitzada. * Es nega la sortida als patis per falta de garanties de seguretat tant per als treballadors com per als presos. Motius del conflicte laboral Segons el representant sindical Àngel Urbano, la protesta neix del desacord amb la Secretaria de Serveis Penitenciaris de la Generalitat: * Retallades econòmiques: Denuncien una reducció dels complements variables que pretenen equiparar-los a altres cossos com Bombers o Mossos d'Esquadra. * Condicions laborals: Denuncien la pèrdua de dies festius i de conveni. * Negociacions infructuoses: Els sindicats descriuen una situació de desgast després de dos dies de tancament a Barcelona sense arribar a un acord assumible. "És inassumible que vulguin retallar per aquí... és com si fos un robatori pels treballadors dels centres penitenciaris." La protesta es mantindrà, com a mínim, fins que es reprenguin les negociacions a Barcelona.

Protestes de presons i crim a l'Hospitalet de l'Infant

Actualitat informativa: Successos i reivindicacions laborals L'informatiu d'avui recull dues notícies d'impacte a la demarcació de Tarragona: el tràgic succés de l'Hospitalet de l'Infant i la jornada de mobilitzacions del sector penitenciari. Crim a l'Hospitalet de l'Infant L'autor confés del doble homicidi a l'Hospitalet de l'Infant declara avui davant el jutge. Els detalls que han transcendit dibuixen un escenari tràgic: * Motiu del crim: Tot apunta a un cas de gelosia després que el detingut sabés que la seva excompanya havia iniciat una nova relació. * Víctimes: L'agressor va apunyalar la nova parella de la dona i, posteriorment, una segona persona de 62 anys que va intentar intervenir. Les víctimes eren família (sogre i gendre). Vaga i talls de trànsit a la presó de Tarragona Des de les 6:30 del matí, els funcionaris de presons s'han manifestat tallant l'Avinguda República Argentina de Tarragona. Les principals reivindicacions són: * Retallades salarials: Els treballadors denuncien una pèrdua dràstica de poder adquisitiu i drets laborals que qualifiquen d'"espoli". * Seguretat precària: Es queixen de la manca de personal, amb ràtios de 3 funcionaris per cada 150 interns, el que compromet la seguretat del centre. * Càrregues contra la direcció: Els sindicats acusen el Director General del mitjà penitenciari de nepotisme i de mantenir una postura inamovible en la negociació. "Això no és una negociació, això és un espoli; ens prenen les quatre coses que tenim." Es preveu que la protesta es mantingui fins a les 11:00 h, moment en què s'haurien de reprendre les converses a Barcelona.

Pressupostos i futur de Tarragona: Entrevista amb Alejandro Fernández

Negociacions pels Pressupostos Municipals 2012 L'entrevista se centra en el posicionament del Partit Popular (PP) de Tarragona davant el plenari de pressupostos. Alejandro Fernández confirma que la intenció del seu grup és l'abstenció per evitar el bloqueig de la ciutat, tot i que encara falten per concretar alguns detalls amb l'equip de govern del PSC. Condicions i Principis Polítics • El PP rebutja el "sí" per una qüestió de principis, acusant l'alcalde Ballesteros de mentir sobre l'estat real dels comptes municipals durant la campanya electoral. • Exigeixen una contenció dràstica de la despesa en protocols, representació i subvencions supèrflues. • Es prioritza la dinamització de la cultura i el turisme com a motors de generació d'ocupació, demanant que no s'apliquin retallades en aquestes partides actives. Gestió Administrativa i Empreses Municipals Fernández defensa una reestructuració profunda de l'administració per fer-la viable cap a l'any 2015: Reducció de Plantilla i Eficiència • Considera l'anunciada reducció del 20% de l'estructura administrativa com una mesura necessària a causa de la manca de fons. • Critica la contractació de prop de 270 persones en el passat mandat, titllant-la d'actuació imprudent. Externalització i Fusions • L'aposta del PP passa per l'esternalització de serveis com la grua municipal i la fusió d'empreses de transport, aparcaments i mobilitat. "S'ha demostrat que tot el que gestiona l'administració pública genera pèrdues, no genera mai beneficis." Balanç dels Primers Sis Mesos de Mandat El portaveu defineix la situació actual com d'emergència nacional i local, justificant la seua política de geometria variable per permetre la governabilitat malgrat les diferències ideològiques. Política Nacional: Rajoy i la Demarcació de Tarragona Com a diputat al Congrés de Madrid, Fernández justifica la pujada de l'IRPF decidida per Mariano Rajoy per l'aparició d'un dèficit ocult del 8% deixat pel govern socialista. Per al futur de Tarragona, marca com a prioritats: • La finalització de les obres de la A-27 (tram Tarragona-Valls). • L'acabament de la T-11. • Evitar promeses irreals sobre la façana marítima en el context econòmic actual.