Resum del Comiat Aquest segment recull una sèrie de missatges de tancament que s'han produït durant el transcurs de la intervenció. La idea principal gira al voltant de la conclusió de l'activitat actual i l'emplaçament per a una nova trobada l'endemà. Punts clau de la sessió: Finalització del contacte: Es confirma el tancament de la comunicació actual. Temporalitat: Tots els missatges fan referència a un retrobament pròxim (demà). Iteració: S'observa una repetició constant de la fórmula de cortesia. "Fins demà!" L'ús d'aquesta expressió denota un caràcter de continuïtat en les tasques o en la relació entre els interlocutors, assegurant que la interrupció és només temporal.
Reviu l'època daurada del gimnàstic de tarragona Aquest episodi de l'Arxiu Resum Esports 2011 viatja en el temps per analitzar els moments més significatius de la història recent del Nàstic de Tarragona, centrant-se especialment en els ascensos a Segona A i l'històric salt a la Primera Divisió l'any 2006. L'ascens a Segona A: El punt d'inflexió L'any 2001 marca l'inici del canvi amb el retorn a la categoria de plata. Els protagonistes recorden la mítica jugada de l'estratègia contra el Zamora: • L'estratègia de Nogués: Una jugada assajada durant tot l'any que va culminar amb el gol de Gordillo. • La Nàstic-mania: El pas de 1.500 espectadors a més de 10.000, un canvi radical que va transformar el sentit de pertinença de la ciutat. • Professionalització: L'evolució d'un club amateur a una estructura consolidada a l'elit. La glòria de Primera Divisió (2006) El 3 de juny de 2006 quedarà gravat a la memòria col·lectiva pel partit a l'estadi de Chapín (Xerez). El president Josep Maria Andreu i l'entrenador Luis César Sampedro recorden la planificació perfecta i el suport incondicional de l'afició. "Va ser un somni fet realitat; la satisfacció i l'orgull de veure tota una ciutat entregada és el moment més feliç de la meva vida esportiva." Crònica dels gols històrics L'episodi recupera les locucions originals de Tarragona Ràdio que van fer vibrar els oients: • El gol de Campano a Primera Divisió davant l'Espanyol. • El penal d'Abel Boades contra el Real Madrid. • Les gestes de Santi Castillejo, que amb els seus 27 gols va ser clau durant la seva etapa. Reflexions sobre el declivi i el futur No tot van ser èxits. L'episodi conclou amb una anàlisi crítica sobre la gestió post-ascens: • Manca de paciència: Es qüestiona si les destitucions ràpides i la pressió van precipitar el descens. • Situació econòmica: El desgast financer per fitxar estrelles a Primera va passar factura els anys següents. • Objectiu l'estabilitat: Els veterans coincideixen que el lloc natural del Nàstic és assentar-se a la Segona Divisió per tornar a il·lusionar la Plaça de la Font.
Trajectòria Històrica d'un Sentiment Aquest recull sonor de Tarragona Ràdio repassa els moments més intensos de la història recent del Nàstic de Tarragona, des de l'eufòria màxima dels ascensos fins a la cruesa de la crisi institucional i el descens de categoria. L'episodi captura l'emoció de narracions històriques i la tensió de les assemblees econòmiques. L'Èpica dels Ascensos Retorn a la Divisió de Plata: Es recorda el moment emotiu en què el club torna a la Segona Divisió després de més de dos anys, amb paraules de Lluís Codina agraint a l'afició i reafirmant el sentiment pels colors. La Fita Històrica a Primera: La narració del 3 de juny de 2006 a Xerez, on el Nàstic aconsegueix l'ascens a la Lliga de les Estrelles (Primera Divisió) després de 59 anys de lluita. Gols per a la Memòria: S'inclouen els gols narrats per l'emissora municipal: El gol d'Alejandro Campano a Montjuïc contra l'Espanyol. L'eufòria de Diego Torres i la parella de luxe amb Jonathan. Crisi Institucional i Econòmica L'arxiu també documenta la cara més amarga de l'entitat al Nou Estadi Costa Daurada i els despatxos: Dimissions i Tensions: Es recullen els àudios de la dimissió del president del Consell d'Administració i les veus crítiques dels petits accionistes davant un deute acumulat que va anar creixent en els rumors de 4 a més de 7 milions d'euros. Gestió Sota Sospita: Els socis expressen la seva decepció per la manca de transparència i la gestió econòmica que va posar en risc la supervivència del club. Els Moments Difícils i l'Esperança El Descens a Segona B: Un dels punts més dolorosos és la confirmació del descens l'any 2012, celebrada amb la cançó "Tornarem" com a himne de resiliència. Missatge de Futur: Malgrat les tempestes, el programa tanca amb una crida a la unitat de la ciutat i l'esperança de tornar a la categoria que Tarragona mereix. "Això va per tot Tarragona i tota l'afició que ha estat un príncep amb nosaltres. Ja ho hem aconseguit, ha costat molt, però mereix la pena mirar aquesta gent."
Resum de la Diada de Sant Magí 2011 Retransmissió completa de la Diada Castellera de Sant Magí des de la Plaça de les Cols de Tarragona. Una jornada històrica marcada per l'altíssim nivell de les colles tarragonines i la consecució de fites que feia anys que no es veien a la ciutat. Els Èxits de les Colles Grans • La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha estat la gran protagonista en assolir la tripleta màgica (5 de 8, 3 de 9 amb folre i 4 de 9 amb folre) després de 16 anys sense aconseguir-ho en aquesta diada. El 4 de 9 ha estat especialment celebrat per la seva solvència. • Els Xiquets de Tarragona han superat un inici incert i amb canvis d'estratègia d'última hora per acabar signant una actuació de gala amb el 4 de 8, un treballat 3 de 9 amb folre i el 5 de 8 final. Les Colles del Serrallo i de Sant Pere i Sant Pau • Els Xiquets del Serrallo han completat la millor actuació de la seva temporada amb tres castells de la gamma alta de 7: el 4 de 7 amb pilar, el 5 de 7 i el 3 de 7 amb pilar. • Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han viscut una jornada de clarobscurs; tot i estrenar el 4 de 7 amb l'agulla, han deixat intents desmuntats de 5 de 7 i una caiguda final de 2 de 7. "Avui hem segellat una ferida i la colla ho necessitava; és l'inici d'un setembre fabulós." — Roger Peiró, cap de colla dels Xiquets de Tarragona. Conclusions de la Jornada La diada ha servit com un autèntic punt d'inflexió per al món casteller tarragoní, demostrant que el nivell actual permet encarar la temporada de Santa Tecla amb aspiracions de gamma extra. Malgrat la calor intensa i la durada de més de tres hores, la plaça ha vibrat amb un Sant Magí sense gairebé caigudes i castells de màxima dificultat.
Tarragona triomfa a Mersin L'assemblea del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, reunida a la ciutat turca de Mersin, ha escollit Tarragona com a seu de la XVIII edició dels jocs l'any 2017. La candidatura tarragonina s'ha imposat a l'egípcia Alexandria en una votació ajustada que ha desfermat l'eufòria entre la delegació catalana. Resultats de la votació • Tarragona ha obtingut la majoria absoluta amb 36 vots. • Alexandria ha quedat en segona posició amb 31 vots. • La victòria s'ha certificat en la primera ronda de votacions, tal com preveien els analistes de la candidatura. Declaracions dels protagonistes L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, visiblement emocionat, ha destacat la importància del moment: "L'única paraula és gràcies. Gràcies als tarragonins, a les institucions i als membres que ens han votat. Farem els millors Jocs de la història." Per la seva banda, l'atleta Natàlia Rodríguez i el vicepresident de la candidatura, Pere Valls, han expressat la seva satisfacció després de 12 anys de somnis i esforços. Se subratlla que aquest projecte no és només de la ciutat, sinó de tot el territori, amb la implicació de nombroses subseus. Impacte econòmic i infraestructures En un context de crisi econòmica, s'espera que els Jocs siguin un motor de dinamització: • Es preveu l'impuls d'infraestructures clau com el Palau d'Esports i l'estadi nàutic. • L'esdeveniment ha de servir per finalitzar projectes territorials aturats (estacions, autovies). • Es busca posicionar de nou Tarragona al mapa del món al costat de referents com la Costa Daurada o el patrimoni de la humanitat de la UNESCO.
Un relat de supervivència i memòria radiofònica Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, emès el 8 de juny de 2011, commemora els 25 anys de l'emissora combinant el testimoni punyent de l'accident del creuer Grand Voyager amb el retorn de col·laboradors històrics de la crònica social. L'incident del Grand Voyager (2005) El programa recupera i amplia les entrevistes realitzades a diversos tarragonins que van sobreviure a la deriva del creuer l'any 2005. Els testimonis descriuen una experiència traumàtica marcada per: • Condicions extremes: Onades de fins a 20 metres que van inundar el pont de comandament i van deixar el vaixell sense motors. • Cansament físic i psicològic: Les seqüeles del moviment constant del vaixell, amb contusions i pànic durant més de 45 hores. • Crítica a la gestió: Els passatgers denuncien la falta d'informació per part de la tripulació i qüestionen la decisió de sortir del port de Tunis malgrat el mal temps. "Vaig veure la pel·lícula del Titanic sense l'aigua; veia volar les cadires i ho veia volar tot." Crònica social i record del passat La segona part de l'episodi compta amb la presència de Mar Pérez, comentarista de les revistes del cor, que repassa la seva trajectòria a l'emissora. Es discuteixen conceptes com: • L'evolució del safareig: De les revistes en paper a la recerca d'informació per internet. • Terminologia pròpia: El record de noms inventats al programa com els Pitjolí (Brad Pitt i Angelina Jolie) o El Perpétuo (Luis Miguel). • L'experiència radiofònica: La ràdio com un espai de llibertat creativa i de connexió personal amb l'audiència. Memòria musical de 1992 El tancament corre a càrrec de Joan Maria Bertran, qui recupera temes emblemàtics de l'any 1992, com el grup Sau i Joaquín Sabina, servint com a banda sonora de la història de l'emissora.
Resum de l'episodi Aquest programa especial commemora els 25 anys de Tarragona Ràdio, combinant la recuperació de moments històrics de l'emissora amb entrevistes a col·laboradors emblemàtics. L'episodi se centra en dos eixos principals: la crònica d'un incident patrimonial rellevant i la trajectòria del programa No em vinguis amb històries. L'esfondrament de la muralla (2005) Es recupera la cobertura en directe del 15 de novembre de 2005, quan les intenses pluges van provocar la caiguda d'un tram de la muralla de Tarragona. • Dades tècniques: El tram afectat tenia uns 20 metres de llargada i entre 5 i 8 metres d'alçada. • Localització: Sector del Palau Arquebisbal, prop del carrer de la Guitarra. • Causes: La filtració d'aigua va colmatar les terres de farciment entre els paraments, provocant un esbombament del full intern. "No és un fet extraordinari; ja al segle XVI hi havia partides municipals per adobar la muralla després de les pluges." Trajectòria de 'No em vinguis amb històries' La segona part de l'episodi presenta una conversa amb Manel Magí i Jordi Ximeno, qui repassen la seva evolució a l'antena: • Inicis: El projecte va començar l'any 2003 amb l'espai Cara a Cara dins del programa Ja Tardes de Núria Solé. • Estil: Es defineixen com un programa de divulgació històrica àgil i dinàmic, allunyat del format acadèmic pesat. • Producció: Expliquen com cerquen efemèrides a l'hemeroteca i preparen els monogràfics setmanals. • Anecdotari: Destaquen moments divertits com la celebració de gols del Barça durant les gravacions o el ressò internacional via internet (oients des de Londres). Secció Musical: Èxits de 1992 El programa tanca amb un bloc musical dedicat a l'any 1992, enllaçant amb la història de l'emissora: • Don't Speak de No Doubt. • Subsidi per vell d'Umpah-pah (amb Adrià Puntí). • La Negra Flor de Radio Futura.
Comiat de la Temporada i Trajectòries Radiofòniques L'episodi d'avui de 25 anys de ràdio marca l'inici de la darrera setmana d'aquesta temporada a Tarragona Ràdio. El programa se centra a recuperar la memòria històrica de l'emissora a través dels seus protagonistes, amb un format d'entrevistes a col·laboradors emblemàtics que han format part de les diverses etapes de la ràdio municipal. Núria Calbó: De la Música Experimental a les Bandes Sonores La primera convidada és Núria Calbó, coneguda pel seu programa Tràfic d'Abstraccions. Durant la conversa, es repassa la seva evolució: • Inicis i Ràdio Morell: Calbó va començar als 18 anys a l'emissora municipal del Morell, on va arribar a ser subdirectora en una època de moviments legals i ocupacions de freqüències. • Evolució a Tarragona Ràdio: Va entrar de la mà de Jordi Martí i va col·laborar amb el programa Radioactivitat de Beta, amb la secció Alter Músiques Natives. • Tràfic d'Abstraccions: Un programa d'autor inspirat en un disc de Pascal Comelade que busca fugir del mainstream anglosaxó, apostant per músiques en idiomes poc habituals (romanès, serbicroat, francès) i combinant la cultura amb el respecte pel medi ambient. Josep Anton Badia, "Peque": La Ràdio com a Passió Juvenil La segona part del programa compta amb la presència de Josep Anton Badia, conegut com a "Peque", qui va començar la seva etapa el 1989. • L'època de la Plaça del Fòrum: Badia recorda els inicis precaris on els col·laboradors portaven els seus propis vinils en motxilles fins a l'estudi. • Pioner tecnològic: Va ser un dels primers a introduir el format CD a l'emissora, convivint amb el reciclatge constant de cintes magnètiques. • Diversitat de rols: A més de programes musicals de tall intimista i literari, va exercir de tècnic de controls als matins i va col·laborar en un programa de moda pioner presentat per Teresa Alcanyiz, on s'entrevistaven figures com Toni Miró o Ágatha Ruiz de la Prada. "Érem una família; si algú necessitava una veu o una cunya, la fèiem entre tots sense jerarquies." L'emissió conclou amb una reflexió sobre el pas de l'analogia a la digitalització i la nostàlgia de compartir hores de ràdio per pur hobby i amor a la comunicació.
Celebració de l'ascens històric a Primera Divisió Aquest episodi especial de 25 anys de ràdio commemora el cinquè aniversari de la històrica pujada del Gimnàstic de Tarragona a la Primera Divisió espanyola (3 de juny de 2006). El programa recupera les gravacions originals del 4 de juny de 2006, documentant l'arribada dels jugadors a l'Ajuntament i l'eufòria col·lectiva a la Plaça de la Font. Parlaments des de la balconada Els principals protagonistes del vestidor i del club es dirigeixen a milers de tarragonins des del balcó principal: • Jesús Mari Serrano i Lluís Codina (capitans) agraeixen el suport incondicional de la que anomenen "la millor afició del món". • Luis César Sampedro (entrenador) expressa la seva emoció pel patiment passat i l'èxit final. • Josep Maria Andreu (president) proclama que l'ascens ja no és un somni, sinó una realitat tangible. • Jugadors carismàtics com Antoni Pinilla, Diego Torres i Manolo Martínez fan vibrar la plaça amb càntics i anècdotes. L'ambient de la festa cívica El programa destaca el civisme exemplificat pels ciutadans durant les celebracions. Es descriu un paisatge ple de: • Banderes grana i senyeres il·luminant la façana consistorial. • Un piro-musical especial amb la cançó We Are The Champions de Queen. • Càntics populars com el Passi-ho bé (adaptat contra la Segona Divisió) i l'himne de l'ascens. "Això ja no és un somni, és una realitat. Som de primera!" — Josep Maria Andreu El futur de les figures clau En un moment més reflexiu al Pati del Rei Jaume I, s'analitza el futur de peces fonamentals: • Abel Buades deixa el seu futur en l'aire davant l'interès de clubs de Primera. • Luis César expressa la seva voluntat de quedar-se al Nàstic si s'acorden les condicions i els objectius esportius per a la nova categoria.
Commemoració de la fita històrica del 2006 Aquest programa especial de Tarragona Ràdio commemora el 5è aniversari de l'ascens del Gimnàstic de Tarragona a la Primera Divisió, un fet històric que va tenir lloc el 3 de juny de 2006 a l'estadi de Chapín (Jerez). Els moments decisius del partit L'episodi recupera la narració original dels darrers minuts del partit contra el Xerès, on un empat era suficient per segellar l'ascens. • Es respira una tensió extrema tant a la banqueta com a les grades. • El tècnic Luis César Sampedro apareix visiblement emocionat i plorant fins i tot abans del xiulet final. • La ciutat de Tarragona es va mobilitzar completament, amb milers de persones a la Plaça de la Font seguint el partit. Celebracions a peu de gespa i vestidors Un cop confirmat l'ascens, el micròfon de la ràdio recull el testimoni directe dels protagonistes en ple èxtasi: • Josep Maria Andreu (President): > "Això ja no és un somni, és una realitat. Som de primera, visca el Nàstic!" • Luis César: Defineix el moment com el dia més important de la seva vida esportiva. • Jugadors emblemàtics: Declaracions de Diego Torres, Pinilla, Abel Buades, David García i el capità Lluís Codina, qui destaca la unió del bloc. Reaccions institucionals El programa inclou felicitacions de les màximes autoritats del moment: • El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, felicita en directe al president Andreu destacant la "Catalunya plural". • L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, confessa que va plorar i destaca que la ciutat ja té l'equip que es mereix. • Intervencions d'Ernest Benach (President del Parlament) i Joan Maria Abelló (Subdelegat del Govern). Tancament musical El programa finalitza amb una secció de records musicals de l'any 1991, amb èxits de grups catalans com Engrunes i Els Bars.
Celebració i balanç del Patrimoni Mundial En aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, commemorem el cinquè aniversari del nomenament de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A través d'una taula rodona amb experts i un reportatge educatiu, s'analitza l'evolució de la ciutat des de l'any 2000. Reptes i gestió del patrimoni Els convidats debaten sobre la importància de la col·laboració entre les tres administracions principals (Ajuntament, Generalitat i Estat) per garantir el futur del llegat romà. Es destaquen punts clau com: • La necessitat d'una planificació estratègica global en lloc d'actuacions puntuals. • La urgència del Pla Especial de Protecció Arqueològica. • La importància de les inversions i infraestructures, com els 8 milions d'euros previstos per a noves fases de restauració. • El canvi de mentalitat de la ciutadania, que ha passat de viure d'esquena als monuments a sentir-los com a propis. "El reconeixement de la UNESCO no és un punt d'arribada, sinó un punt de partida per a un desenvolupament equilibrat de la ciutat." L'educació i el llegat històric El programa inclou un reportatge de Jordi Sorinyac que segueix una visita escolar a la Muralla i la Casa Castellarnau. S'observa com els nens de Tarragona aprenen la història local mitjançant visites didàctiques i personatges teatralitzats, assegurant que les noves generacions coneguin el valor de Tàrraco. Secció Musical: Recordant l'any 1991 Finalment, l'espai musical conduït per Joan Maria Bertran ens trasllada a l'any 1991, rememorant èxits de grups com Los Secretos i Álex y Cristina, tancant el programa amb una mirada nostàlgica als 25 anys d'història de l'emissora.
Celebració del 5è Aniversari de Tarraco Patrimoni Mundial L'episodi d'avui es trasllada a l'any 2005 per commemorar el cinquè aniversari de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A través de diverses entrevistes i un reportatge especial, s'analitza l'impacte d'aquesta distinció en la identitat i l'economia de la ciutat. La Gran Maqueta de la Tarraco Romana El tema central és la presentació de la nova maqueta monumental de Tarraco, una obra excepcional que reprodueix la ciutat romana amb un detall minuciós: • Dimensions i Abast: Amb 22 metres quadrats, és la maqueta més gran realitzada fins ara, superant la de la Tarragona Medieval. Inclou no només el recinte urbà, sinó també els accessos i camins. • Rigor Científic i Vida Quotidiana: Està construïda sobre la base de tres terrasses del fòrum, el teatre i l'amfiteatre, buscant una barreja entre l'arqueologia urbana i la representació de la vida diària dels romans. • Material Didàctic: Servirà com a centre d'introducció per a les visites escolars, permetent als alumnes entendre millor la ubicació i el sentit de cada monument. Difusió Educativa i Sentiment de Pertinença Els responsables del Museu d'Història i del Camp d'Aprenentatge destaquen l'èxit de les activitats divulgatives: • Més de 22.000 escolars visiten anualment els monuments, provinents de tot Catalunya i el País Valencià. • Programes d'èxit com Tarraco Viva i les visites teatralitzades han fet que els nens actuïn com a ambaixadors del patrimoni davant les seves famílies. • L'autoestima dels tarragonins ha crescut; ara hi ha una consciència real de protecció dels monuments, com es va veure amb la preocupació ciutadana davant els despreniments a la muralla. "L'important és que els tarragonins ens sentim orgullosos del nostre patrimoni; hem guanyat en autoestima i identitat des de la declaració de la UNESCO." Reportatge: Altres Ciutats Patrimoni de l'Any 2000 L'episodi inclou un reportatge de Jordi Surinyac on s'entrevisten representants d'altres indrets que van rebre la distinció el mateix any que Tarragona: • Elx: El seu palmerar ha vist una injecció de moral i s'ha convertit en un referent turístic gràcies a centres d'interpretació. • Lugo: La seva muralla romana ha triplicat el nombre de visitants, potenciant la conservació dels jaciments arqueològics. • Atapuerca: La distinció ha servit per universalitzar la recerca científica sobre l'evolució humana i mantenir el nivell d'investigació internacional. • Vall de Boí: S'ha passat de 40.000 a 150.000 visitants anuals, aconseguint una desestacionalització del turisme gràcies a l'interès cultural.
Celebració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio Aquest episodi forma part de la programació especial per commemorar els 25 anys d'història de l'emissora, recuperant moments clau, reportatges històrics i convidant excol·laboradors que han deixat petjada. L'home del passat: Atapuerca a Tarragona Es recupera un reportatge de l'any 2004 realitzat per Anna Plaza sobre l'exposició d'Atapuerca i l'Evolució Humana al Moll de Costa. Inclou una entrevista amb el prestigiós paleontòleg Juan Luis Arsuaga. Punts clau de la mostra: • La Sima de los Huesos: El jaciment de fòssils humans més gran del món, on s'han trobat restes de fa 400.000 anys. • L'Homo antecessor: Definició d'una nova espècie de fa 800.000 anys, demostrant que la presència humana a Europa és molt més antiga del que es creia. • Excalibur: Una destral de mà trobada a la Sima, considerada el primer objecte amb caràcter ritual de la humanitat. • Elvis: La pelvis més completa del registre fòssil mundial. • Reproducció de la cova d'Altamira: Una rèplica de gran exactitud tècnica i artística. "Atapuerca és l'únic lloc del món amb una continuïtat en la presència humana des de fa més d'un milió d'anys fins a l'actualitat." La història del «Toc de Castell» L'espai d'entrevista compta amb Joan Borràs, figura fonamental en la producció i narració castellera de l'emissora durant vuit anys. Anècdotes i evolució tecnològica: • Ràdio heroica: Recorden els temps sense mòbils on s'havien de fer les cròniques des de cabines telefòniques o balcons de particulars. • Grans fites: Mencions a diades històriques com el concurs de 1994, el primer 5 de 9 intentat per la Jove o el 4 de 8 dels Xiquets del Serrallo. • Webcasteller: Borràs explica el seu projecte actual, un portal de referència per a estadístiques i vídeos del món casteller. 25 anys de música Joan Maria Bertran tanca l'episodi amb un recorregut musical centrat en l'any 1991, destacant l'auge del ritme disco i els èxits internacionals que marcaven la sintonia de l'època.
Solidaritat al Centre d'Educació Especial La Muntanyeta El programa ret homenatge a la tasca social i educativa realitzada pel centre La Muntanyeta, destacant especialment la figura dels voluntaris i les teràpies innovadores. El valor del voluntariat • La Virgínia (infermera) i el José Manuel expliquen la seva experiència personal com a voluntaris. • Coincideixen que reben més del que donen: "com més estàs amb ells, més t'enganxen". • La comunicació amb persones amb paràlisi cerebral es basa en la mirada, el gest i el riure, superant les barreres físiques. • Es destaca la bocha, un esport adaptat similar a la petanca que fomenta la participació i la competició. Teràpies i activitats ocupacionals • Hipoteràpia: L'ús de cavalls per a la rehabilitació física i emocional. Ajuda a normalitzar el to muscular i millora l'autoestima dels usuaris. • Centre Ocupacional: Una alternativa per a joves majors de 18 anys on realitzen teatre i activitats manipulatives. Retrobament amb Sílvia Petit La periodista Sílvia Petit repassa la seva trajectòria a Tarragona Ràdio i la seva etapa actual a les Illes Balears (IB3). Memòria històrica de l'emissora • Records dels estudis al carrer de la Nau i del trasllat a la Rambla Nova. • L'evolució tecnològica: de l'ús de vinils i cintes de casset a la digitalització total. • L'anècdota de l'entrevista improvisada a l'escriptor Quim Monzó, a qui va convèncer mentre aquest feia un cafè. Esport i cultura tarragonina • Petit recorda la seva passió pel Nàstic de Tarragona i el CBT (Club Bàsquet Tarragona). • Destaca la seva experiència retransmetent els ascensos de categoria amb la colla d'esports. • Es reafirma com a defensora de la cultura local i de grups com Els Pets o Sopa de Cabra. "La ràdio té aquesta frescura i intimitat que no es troba en cap altre mitjà." Bloc Musical: L'any 1991 El programa tanca amb una secció dedicada a l'any 1991, presentada per Joan Maria Bertran, amb temes de Prince (Cream) i Lax'n'Busto (Frisco).
Homenatge al Centre d'Educació Especial La Muntanyeta Aquest episodi especial de 25 anys de ràdio commemora un programa històric emès originalment el 23 de desembre de 2004. L'objectiu principal és posar en valor la trajectòria del Centre d'Educació Especial La Muntanyeta, una institució veterana a Tarragona dedicada a l'atenció integral de persones amb paràlisi cerebral. Història i Missió del Centre • L'entitat va néixer fa 27 anys gràcies a la iniciativa de les famílies afectades. • Es divideix en la Fundació, encarregada de la captació de recursos i tuteles, i l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral, que gestiona l'assistència i docència. • Treballa amb un enfocament multidisciplinari per oferir qualitat de vida des de la infància fins a l'edat adulta. "No hi ha diners que paguin aquesta feina; no es fa per un salari, es fa per molt més." Metodologies i Teràpies Educatives • Escolaritat compartida: Alguns nens assisteixen a escoles ordinàries i venen al centre per rebre fisioteràpia i logopèdia. • Sala multisensorial: Un espai ric en estímuls visuals i sensitius (matalassos d'aigua, música relaxant) per a nens amb grans afectacions. • Hidroteràpia: L'ús de l'aigua com a eina terapèutica per millorar la mobilitat i oferir moments lúdics. L'Impacte en les Famílies El programa aborda la realitat emocional dels pares, des del xoc inicial i la depressió fins a la troballa de noves maneres de communicate i estimar. Es destaca la importància de projectes com l'Escola Bressol (0-3 anys) per permetre la conciliació laboral i social de les famílies. 25 Anys de Música (1991) En la segona part del programa, es repassen èxits musicals de l'any 1991: • Michael Jackson: Black or White. • Sopa de Cabra: Podré tornar enrere. • Els Pets: l'emblemàtica Tarragona m'esborrona. • Rosendo: Deja que les diga que no.
Crònica d'una jornada històrica a Tarragona L'episodi recull la retransmissió en directe realitzada per Tarragona Ràdio el 19 de setembre de 2004, amb motiu de l'arribada del nou arquebisbe de la ciutat, el doctor Jaume Pujol Balcells. El programa, conduït per Ricard Laoz i Cristina Centelles, detalla tant el rigorós protocol institucional com el caire festiu i popular de l'esdeveniment. El Seguici Popular i la Tradició Un dels pilars de la jornada va ser la sortida extraordinària del seguici popular, un fet que no passava des del segle XIV per a la rebuda d'un arquebisbe. Els punts clau van incloure: • La participació de figures emblemàtiques com l'Àliga, la Víbria, el Lleó i la Cucafera. • L'actuació de les quatre colles castelleres de la ciutat al Pla de la Seu. • El paper del Magí de les Timbales, interpretat en aquella ocasió pel tinent d'alcalde de cultura, Albert Ballbé. Contrastos i Protestes Tot i el caràcter festiu, la jornada no va estar exempta de polèmica. Es van registrar xiulets i cassolades durant els parlaments oficials. • Alguns elements del seguici, com el Ball de Diables, van expressar el seu malestar per l'ús d'elements populars en un acte religiós. • El grup polític Iniciativa per Catalunya va ser l'única formació que va declinar oficialment la seva assistència per motius ideològics. • La plataforma Cristians Inquietes va mostrar la seva disconformitat no amb la persona de Pujol, sinó amb el mètode de nomenament per part del Vaticà. Parlaments Oficials L'acte central va tenir lloc a la Plaça de les Cols, on es van intercanviar salutacions : "Tarragona manté la tradició de donar una solemne rebuda al nou arquebisbe... l'Església ha de connectar amb tots els sectors per treballar per la justícia social." — Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona. Per la seva banda, Jaume Pujol va destacar el seu compromís amb la ciutat: "Des d'ara seré un ciutadà vostre... vull ajudar a cercar el bé de tota la ciutat." — Jaume Pujol Balcells. Context biogràfic de Jaume Pujol El doctor Pujol, nascut a Guissona el 1944 i membre de l'Opus Dei, provenia de la Universitat de Navarra. El seu nomenament pel papa Joan Pau II va marcar l'inici d'una nova etapa per a l'arxidiòcesi primada.
Commemoració dels 25 anys de Tarragona Ràdio En aquest episodi especial del 23 de maig de 2011, sota el marc de la celebració dels 25 anys de l'emissora, es realitza un viatge en el temps per recordar moments significatius de la ciutat i posar en valor la trajectòria dels seus col·laboradors més emblemàtics. L'arribada de l'arcabisbe Jaume Pujol (2004) Es recupera una entrevista històrica amb Dídac Bertran, responsable de comunicació de l'arquebisbat, sobre el protocol d'entrada del nou arcabisbe el setembre de 2004. Detalls del Cerimonial i Protocol • El cerimonial d'entrada és una tradició que es manté gairebé intacta des de l'any 1387. • Es divideix en una part civil (salutació de l'alcalde a la plaça de les Cols amb el seguici popular) i una part religiosa (jurament a les portes tancades de la catedral). • Un fet històric: era la primera consagració d'un bisbe a la ciutat després de 70 anys (l'últim va ser el doctor Manuel Borràs el 1934). L'Heràldica del nou Arcabisbe Dídac Bertran, expert en genealogia i heràldica, explica la simbologia de l'escut de Jaume Pujol: • La tau de plata sobre fons vermell, representant l'arxidiòcesi. • Tres flames que simbolitzen els màrtirs tarragonins: Sant Fructuós, Sant Auguri i Sant Eulogi. • Un mar blau que representa l'arribada del cristianisme per via de Sant Pau i l'amplitud d'horitzons. • La divisa seleccionada per l'arcabisbe: > "Ensenya el que has escoltat", una crida a l'evangelització extreta de la segona carta de Sant Pau a Timoteu. Un i Dos i Seguit: El món de les Sardanes La segona part del programa ret homenatge a l'Àngel López i el seu equip del programa sardanista Un i dos i seguit. • Trajectòria: L'Àngel va començar a l'antiga Radio Fòrum l'any 1987, poc després de la inauguració de l'emissora. • Evolució: El programa va néixer com un magazín de matí anomenat Un, tres i fora, per després especialitzar-se exclusivament en la sardana. • Contingut: Es destaca la tasca de difusió de la Sardana de l'Any i la recerca de novetats musicals, incloent curiositats com adaptacions de cançons de Shakira per a cobla. 25 anys de música Joan Maria Bertran tanca l'episodi amb un repàs musical a l'any 1991, punxant èxits de l'època com Joyride de Roxette, El tren de mitjanit de Sau i 10 razones para vivir de Danza Invisible.
El fenomen de Harry Potter a Tarragona L'episodi recupera un reportatge de l'any 2004 de l'arxiu de Tarragona Ràdio sobre l'estrena del llibre Harry Potter i l'ordre del Fènix. S'analitza com la "Harry Potter mania" va afectar les llibreries locals: • Impacte comercial: Les llibreries La Capona i Bacus van gestionar centenars de reserves setmanes abans del llançament. • Visions contraposades: Mentre els joves destaquen la fantasia i el misteri, alguns adults debaten si l'èxit es deu a la qualitat literària o a una potent campanya de màrqueting. • Diferències llibre-pel·lícula: Els lectors prefereixen els llibres per la capacitat d'imaginar, criticant que les pel·lícules retallen passatges essencials. "Harry Potter no té edat, és una lectura fàcil i amena que atrapa fins i tot els adults." Les Bruixes de Salem i l'avantguarda ecologista Entrevista a la Carme i la Fina, creadores del programa Les Bruixes de Salem, que va emetre's a finals dels anys 80. Els orígens a la ràdio pirata • El projecte va néixer d'un grup heterogeni vinculat al Centre Excursionista de Tarragona. • Van començar a Ona Blava, una emissora pirata que emetia de matinada abans d'incorporar-se a la ràdio municipal. Temàtiques avançades al seu temps • En una època on l'ecologisme era minoritari (1986), elles ja parlaven de reforestació, conservació del planeta i alimentació macrobiòtica. • El nom del programa sovint es confonia amb el tarot o la màgia negra, tot i que el seu objectiu era la conscienciació social i la cultura alternativa. Memòria Musical: L'any 1990 El programa tanca amb una selecció musical de l'any 1990 comentada per Joa Maria Bertran: • Siniestro Total: Amb el clàssic Camino de la cama. • Sopa de Cabra: El tema Carrer dels Torrats de l'àlbum La Roda. • Un Pingüino en mi Ascensor: La cançó Secuestrado por tu amor.
Resum del Programa Aquest episodi de 25 anys de ràdio es trasllada a l'any 2003 per recordar la commoció social i política causada per l'amenaça de la Guerra de l'Iraq. A través d'entrevistes a experts jurídics i representants de l'Església, s'analitza el moviment pacifista a Tarragona i la postura de les institucions internacionals davant del conflicte. La Mobilització Social contra la Guerra En la primera part, s'entrevista a Josep Maria Iago (Patrimoni per la Pau) i al doctor Antoni Pigrau (Catedràtic de Dret Internacional de la URV): • Es detalla l'organització de la manifestació del 15 de febrer de 2003 a Tarragona, part d'una crida global del Foro Social de Florència. • El doctor Pigrau argumenta que la guerra és un retrocés en el dret internacional, definint-la com un crim contra la pau i una agressió unilateral dels Estats Units que ignora la Carta de les Nacions Unides. • Es qüestiona la legitimitat de les proves presentades per Colin Powell sobre armes de destrucció massiva. L'Església i la Pau La segona part compta amb l'arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, qui exposa la visió de la Conferència Episcopal Espanyola: • Es referma el missatge del papa Joan Pau II: > "Amb la guerra es pot perdre tot i amb la pau es pot guanyar tot." • Reivindicació del paper de l'ONU com a organisme necessari per a la seguretat internacional. Altres Temes Socials i Actualitat de 2003 L'arquebisbe també tracta altres qüestions que van marcar l'inici de segle: • Violència domèstica: Proposa l'educació i els valors morals com a solució fonamental més enllà de les mesures judicials. • Vocacions religioses: Preocupació pel descens de sacerdots i la necessitat de recuperar el valor de la vida entregada a la comunitat. • Arrels cristianes d'Europa: Defensa de la inclusió del llegat cristià en la futura Constitució Europea. Secció Musical El programa tanca amb un repàs a l'any 1990, punxant temes de rock estatal com: • Loquillo y los Trogloditas (La Autopista) • Seguridad Social (Acción) • Ilegales (Chistes Rock)
Celebració del 25è Aniversari de la Fundació Topromi L'emissora commemora el recorregut de la Fundació Topromi, una entitat cabdal a Bona Vista (Tarragona) dedicada a la integració laboral i social de persones amb discapacitat intel·lectual. A través d'entrevistes amb la directora Maripaz Baena i membres de l'Obra Social de Caixa Tarragona, s'explora el model d'èxit de la fundació. Testimonis Directes i Dia a Dia • Albert, Santiago i Jordi: Tres treballadors del centre expliquen les seves tasques en enquadernació i digitalització de documents. Coincideixen en la importància del companyerisme i l'estabilitat emocional que els aporta la feina. • Projectes Especials: S'esmenta la presentació d'un DVD commemoratiu i la celebració de jornades tècniques i de portes obertes per apropar la tasca del centre a empresaris i a la societat. "El fi dels centres especials de treball ha de ser la integració real i absoluta a la societat a la qual pertanyem tots." Perfil Professional: Jordi Sorinyac L'episodi dedica la segona part a recordar la trajectòria de Jordi Sorinyac a Tarragona Ràdio, des dels seus inicis com a becari l'any 2002 fins a la seva etapa com a productor i conductor de programes emblemàtics. Experiències i Anècdotes de Ràdio • Toc de Castell: Sorinyac recorda els seus set anys dirigint l'informatiu casteller, destacant la dificultat de fer retransmissions a peu de plaça amb equips pesants. • Moments Informatius de Rigor: Es rememora la cobertura de l'explosió de la Rambla Nova de fa cinc anys, on el periodista destaca la necessitat de mantenir la fredor professional en situacions de tragèdia. • Televisió i Nous Horitzons: Es comenta la seva experiència en debats econòmics a la televisió local i el seu pas cap a la gestió de continguts web a l'Ajuntament. Espai Musical: Retorn a 1990 El programa tanca amb una selecció musical de l'any 1990 impulsada per Joan Maria Bartrami: • Sopa de Cabra amb el tema "No tinguis pressa". • Loquillo y los Trogloditas amb el seu clàssic "La Mataré".
Crònica d'una transformació urbana Aquest episodi de 25 anys de ràdio realitza un recorregut històric i emotiu per les tres etapes clau de la implantació d'El Corte Inglés a la ciutat de Tarragona: des del desallotjament dels veïns de la Casa dels Mestres, passant per l'enderroc mecànic dels antics edificis, fins a la gran inauguració l'octubre de 2010. L'inici: El comiat dels veïns (Abril 2007) El programa recupera les veus dels darrers habitants de la Casa dels Mestres. El testimoni principal és Josep Maria Cuevas, veí durant més de 50 anys, qui explica el procés de mudança cap als nous pisos de protecció oficial al carrer Doctor Mallafré (davant l'Hospital Joan XXIII). • Problemes d'espai: Els nous habitatges de 35 m² obliguen els veïns a deixar enrere bona part dels seus mobles i records acumulats. • Degradació: Es descriu l'estat d'abandonament de l'edifici original, afectat per problemes de seguretat i degradació social. • Sentiments contraposats: Entre la nostàlgia de perdre la llar de tota la vida i la il·lusió pel progrés que suposa el nou centre comercial per a la ciutat. "Paciència i vinga, endavant Tarragona... és un benefici per a tothom." El desenvolupament: L'enderroc (Juny 2007) S'analitza la fase tècnica de la demolició de la Casa dels Mestres i la Casa dels Militars. L'aparellador responsable, Rodolfo Miguel (empresa Benjumea), detalla l'ús de maquinària pesant d'última generació: • Pinça demolidora: Una màquina de 52 tones amb un braç de 25 metres que permet un enderroc controlat i segur. • Gestió de residus: Es preveu la generació de gairebé 9.000 tones de runa que han de ser classificades (ceràmica, formigó, fusta). • Seguretat: S'opta per un sistema mecànic en lloc de voladures amb explosius per la proximitat d'altres habitatges i la seguretat del personal. El desenllaç: La inauguració (Octubre 2010) El 8 d'octubre de 2010 es viu l'efervescència de l'obertura de portes. La unitat mòbil recull l'ambient a la Rambla Lluís Companys: • Afluència massiva: Cues des de les dues de la matinada i un flux constant de persones de totes les edats i perfils. • Impacte en la mobilitat: El cap de la Guàrdia Urbana, Rafael Comas, supervisa el dispositiu especial de trànsit per gestionar l'accés al pàrquing subterrani i les retencions a la plaça Imperial Tàrraco. • Visió comercial: L'aparició de venedors de cupons de l'ONCE i parades de xurros aprofitant l'efecte crida del nou motor econòmic.
L'univers de l'Havanera amb Xavier Perdina En aquesta edició especial celebrant els 25 anys de Tarragona Ràdio, l'espai rep la visita de Xavier Perdina, director i presentador del reconegut programa Havaneres des del Balcó. Durant la conversa, es repassa la trajectòria del gènere a l'emissora i la passió que desperti aquesta música marinera. Una col·lecció de versions interminable Un dels punts més sorprenents del programa és la magnitud del seu arxiu: • Perdina revela que només de la cançó La Paloma posseeix més de 460 versions diferents. • Aquesta peça és considerada la cançó amb més gravacions a nivell mundial (superant les 3.000), per davant de clàssics com Yesterday dels Beatles. • El programa ja s'apropa a la fita dels 400 programes emesos a Tarragona Ràdio, sent un dels espais referents del gènere a Catalunya. Curiositats i anècdotes històriques El Xavier comparteix detalls sobre la recerca constant que fa per oferir contingut de qualitat: • La descoberta de plagis històrics de tangos que es van convertir en havaneres. • La història de la cançó O Sole Mio, que malgrat quedar segona en un concurs l'any 1898, va acabar sent una fita mundial. • La importància de les noves tecnologies per connectar amb oients d'Alemanya o França. Novetats del grup Ben Fort A l'apartat final, Perdina presenta la primícia del nou treball discogràfic del seu grup, Ben Fort, titulat 15 anys d'havaneres (1996-2011): • El dissabte 14 de maig a les 20:00h es farà la presentació oficial a l'Auditori del Centre Cultural de l'Hospitalet de l'Infant. • El grup destaca per tenir una formació amb veus joves (Toni i Gerard) que garanteixen el relleu generacional del gènere. "L'havanera no dona per viure, dona per gaudir una estona i fer vibrar la gent."
El Titànic torna a Tarragona Aquest episodi ens convida a un viatge històric a través de l'exposició internacional sobre el Titànic que va arribar a Tarragona l'any 2008. De la mà del president de la Fundació Titànic El Món, Jesús Ferreiro, fem un recorregut detallat pels objectes recollits del fons del mar i les històries personals dels passatgers. Detalls de la construcció i restes • La idea va néixer a la Casa Blanca de Londres el 10 d'abril de 1911. • Es conserven imatges inèdites en moviment de la seva construcció als astilleros de Belfast. • L'exposició desmenteix el mite de les soldadures; el buc estava unit per rematxes, els quals van saltar amb l'impacte de l'iceberg. Vida a bord i objectes de valor • Luxe de Primera Classe: Es mostren reproduccions de suites que podien competir amb hotels de 5 estrelles actuals, amb chimenees i escriptoris. • Tercera Classe: S'explica que per a molts passatgers humils, el Titànic va ser el lloc on millor havien dormit i menjat mai. • Objectes icònics: Des del primer plat recuperat per un pesquer gallec fins a les cartes manuscrites de l'oficial William Murdoch. La tragèdia i el silenci final "El que els supervivents no oblidaran mai no van ser els crits, sinó el silenci que es va fer quan van morir gairebé tots a la vegada." Aquest silenci va arribar després de minuts de desesperació causats per una aigua a temperatures d'entre 0 i 2 graus, que provocava una sensació similar a la de ganivets clavats als peus. Retorn musical al 1990 La segona part del programa commemora la música de l'any 1990 amb tres peces clau: • Alanna Myles amb el seu èxit internacional Black Velvet. • El grup català Sopa de Cabra amb l'emblemàtica Mai trobaràs. • Celtes Cortos tancant el programa amb Qué voy a hacer yo.
