Tots els episodis

62728 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

36793-36816 de 62728
  • 250 anys dels Armats de Tarragona i cinema clàssic - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    250 anys dels Armats de Tarragona i cinema clàssic

    Commemoració dels 250 anys dels Armats de Tarragona L'episodi se centra en una efemèride històrica per a la ciutat de Tarragona: el 250è aniversari dels Armats. Es detalla l'organització d'una gran desfilada extraordinària que aplega diverses agrupacions de Catalunya. Detalls de la Gran Desfilada • Grups Convidats: A més dels Armats de la Sang de Tarragona, hi participen els de Girona, Mataró, Torredembarra i Montblanc. • Logística i Recorregut: El traçat de 2.800 metres recorre el casc antic i la Rambla Nova, amb punts clau al Passeig de Sant Antoni i la Plaça de les Cols. • Sentiment i Tradició: Els membres expliquen l'orgull de ser armat i la responsabilitat de ser amfitrions en un acte que forma part de l'Any Jubilar. "Ser armat és un gran orgull i una manera de contribuir a la ciutat de Tarragona." Col·laboradors Històrics: Andrés D'Andrés Es repassa la trajectòria d'un dels col·laboradors més emblemàtics de l'emissora, l'Andrés D'Andrés, conegut per la seva passió pel cinema clàssic. Una vida vinculada a la ràdio i al cinema • Inicis: L'Andrés va començar al món radiofònic l'any 1960 a Ràdio Miramar de Barcelona, en programes amb públic en directe. • Aportació a Tarragona Ràdio: Ha nodrit l'emissora amb la seva vasta col·lecció de bandes sonores, singles i anècdotes sobre les estrelles de Hollywood i el cinema d'època. • Projectes Actuals: Continua actiu amb la Filmoteca Andrés d'Andrés a l'Antiga Audiència, mantenint viva la cultura cinematogràfica. Secció Musical: Èxits de 1990 El programa tanca amb un espai dedicat a la música de l'any 1990, destacant la fusió de gèneres i la importància de les balades en el rock català. • Sang Traït: Es reconeix la seva balada L'enigma de l'estel com un referent del heavy metal català. • Loquillo y los Trogloditas: Recordant l'emblemàtic disc en directe ¡A por ellos... que son pocos y cobardes!.

  • El tancament del Fortí de la Reina i èxits de 1990 - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    58'

    El tancament del Fortí de la Reina i èxits de 1990

    El tancament del Fortí de la Reina L'episodi d'avui de 25 anys de ràdio se centra en la crònica del tancament del prestigiós restaurant Fortí de la Reina a Tarragona, recuperant testimonis clau de l'any 2007. Impacte en els treballadors i clients • Es recullen les converses mantingudes el 2 de maig de 2007 amb la plantilla del restaurant per analitzar la incertesa sobre el seu futur laboral. • S'aprofundeix en la situació de les parelles que tenien previst celebrar el seu casament a l'establiment i que es van veure afectades pel tancament sobtat. "Amb la notícia del tancament del restaurant, les coses quedaven una mica més complicades." Un viatge musical a l'any 1990 La segona part del programa està dedicada a la història musical sota la direcció de Joan Maria Bertran: • Repàs dels èxits més destacats de l'any 1990. • Audició de temes clàssics com True de Spandau Ballet (tot i ser una pinzellada d'una època anterior) per marcar l'inici del bloc musical.

  • 25 anys de Tarragona Ràdio: OMAC i Josep Anton Badia - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    25 anys de Tarragona Ràdio: OMAC i Josep Anton Badia

    Commemoració dels 25 anys de Tarragona Ràdio Aquest episodi especial celebra el quart de segle de l'emissora municipal, fent un viatge en el temps per recordar fets rellevants de la ciutat i les vivències dels qui han format part de la casa. El programa es divideix en un repàs de l'actualitat històrica dels barris i una entrevista nostàlgica. La descentralització administrativa a Tarragona Es recorda la inauguració de la nova oficina de l'OMAC (Oficina Municipal d'Atenció Ciutadana) a Torreforta el gener de 2007. • L'objectiu principal era apropar l'ajuntament als barris de Ponent per facilitar tràmits com el padró, llicències d'obres o comunicacions de festes. • El regidor Joan Aregio explica que la intenció era descongestionar l'oficina de la Rambla Nova i millorar la qualitat de vida dels ciutadans estalviant-los desplaçaments. • Es preveia una expansió similar cap a altres nuclis com Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador i Bonavista. "L'important és el servei; valia la pena començar al centre cívic encara que el local definitiu estigués per acabar." Records de l'emissora amb Josep Anton Badia El programa compta amb la presència de Josep Anton Badia, conegut com a Peque, qui va ser col·laborador i tècnic en diverses etapes de la ràdio. • L'època de Ràdio Fòrum: Records de quan l'estudi era a la plaça del Fòrum (o Rovellat), un espai petit on sovint se sentien els sorolls del carrer o els gossos dels veïns. • Evolució tècnica: Badia recorda com pujava les escales amb motxilles plenes de vinils i com va ser un dels pioners a introduir el format CD a l'emissora. • Programació variada: Des de programes de música rock simfònic i New Age fins a espais dedicats al teatre, la literatura i fins i tot un innovador programa de moda amb Teresa Alcanyiz. Música i Nostàlgia L'episodi es clou amb una mirada musical a l'any 1990, destacant èxits de l'època com Whitney Houston, servint com a tancament d'aquest recorregut històric per la ràdio i la ciutat.

  • Memòria de la Tabacalera: 25 anys de ràdio a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 1min

    Memòria de la Tabacalera: 25 anys de ràdio a Tarragona

    Records del tancament de la Tabacalera (Altadis) Aquest episodi especial de 25 anys de ràdio a Tarragona Ràdio ret homenatge als treballadors de la Tabacalera (Altadis), repassant tres moments clau entre 2006 i 2007 que van marcar la fi d'una era industrial a la ciutat. La fi d'una tradició: Santa Rosalia En una entrevista d'octubre de 2006, membres del grup d'empresa expliquen la darrera celebració de la seva patrona. • El grup d'empresa, amb 59 anys d'història, organitzava activitats esportives i culturals que fomentaven una germanor única. • Natàlia Andreu destaca que la fàbrica era com una segona família, amb generacions senceres de tarragonins treballant-hi. Negociacions i incertesa laboral A principis de 2007, els delegats sindicals Xavier Morató (UGT) i Jordi Aluja (CCOO) detallen el procés de tancament. • Es descriu un ambient de tristor i buidor en veure el desmantellament de la maquinària. • El focus de la negociació se centra en la recol·locació de treballadors a altres ciutats o empreses locals, especialment per als col·lectius més vulnerables (majors de 45 anys). El darrer dia de feina: 23 de març de 2007 La ràdio es trasllada a les portes de la fàbrica per viure el moment del tancament definitiu. • Testimonis emotius de treballadors que marxen a Alacant o Logronyo, descrivint la fractura emocional de deixar la seva ciutat. • Antoni Fernández denuncia la pèrdua de 400 llocs de treball de qualitat per a Tarragona. "Això és per tota la vida, em deien quan vaig entrar; lamentablement, no ha estat així." Galeria musical de 1990 L'episodi clou amb un viatge musical a l'any 1990, recordant èxits de Janet Jackson i el rock català de Sangtraït.

  • 25 anys de ràdio: Eudald Carbonell i Cinta Olivan - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    25 anys de ràdio: Eudald Carbonell i Cinta Olivan

    L'evolució integral segons Eudald Carbonell El programa recupera una entrevista de l'any 2003 amb el paleoantropòleg Eudald Carbonell i l'escriptora Cinta Bellmunt arran de la publicació del llibre Els somnis de l'evolució. La conversa aprofundeix en la figura de Carbonell més enllà de la seva faceta científica a Atapuerca, explorant la seva part més humana i emocional. Conceptes clau de la conversa: • Humanització: Carbonell defensa que l'evolució no és un somni sinó una realitat incontrovertible, però que el procés d'esdevenir realment humans encara està en construcció. • Socialització del coneixement: L'objectiu vital de l'investigador és que la ciència sigui tan assequible i discutida com el futbol. • Tecnologia i consciència: Es discuteix com la tècnica ens ha d'ajudar a humanitzar-nos i a crear una consciència crítica d'espècie. "L'atzar ens va fer homínids, però la lògica ens farà humans." Trajectòria i anècdotes de Cinta Olivan En la segona part del programa, es repassen els records de Cinta Olivan a Tarragona Ràdio. Olivan destaca per la seva polifacècia, havent cobert des d'informació castellera fins a la cavalcada de Reis o el festival de Dixieland. El món casteller i la comunicació: • La dificultat de fer directes enmig de les pinyes i la gran família que formen les colles. • L'anècdota de quan li va caure un 3 de 10 a sobre mentre feia una retransmissió a Vilafranca. • La seva experiència a TV3, comparant la pressió de la imatge i els grans equips tècnics amb la immediatesa i l'adrenalina de la ràdio. Records musicals de 1990 L'episodi clou amb una mirada a la música de fa 25 anys (respecte al moment de l'emissió), recordant èxits de grups com Enigma, Sopa de Cabra i Los Romeos.

  • 25 anys de ràdio: Entrevistes a Sopa de Cabra i Gossos - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 2min

    25 anys de ràdio: Entrevistes a Sopa de Cabra i Gossos

    Retrospectiva Musical a Tarragona Ràdio Aquest episodi del programa 25 anys de ràdio, emès originalment el maig de 2011, realitza un viatge retrospectiu cap a l'any 2001 per recuperar moments clau de la música catalana. El programa se centra en dues entrevistes històriques realitzades a components de dues de les bandes més emblemàtiques del panorama musical: Sopa de Cabra i Gossos. L'adeu de Sopa de Cabra (2001) L'entrevista amb el Josep Tió es contextualitza en el moment de la primera dissolució del grup. Durant la conversa, es repassen aspectes emocionants d'aquella etapa final: • Gira de comiat: Es detallen les actuacions a Mallorca, les Fires de Girona i el concert final a la sala Razzmatazz de Barcelona. • Projectes especials: La gravació del videoclip de la cançó Els teus somnis i el concert acústic amb la secció de corda de l'Orquestra Ciutat de Barcelona a l'Espai. • Sentiments del grup: Tió reflexiona sobre la relació amb els fans i la dificultat de gestionar la pressió de la indústria davant les ganes de ser personis "normals". "El gran regal pels fans seria que no ho deixéssim... diuen que això que els estem fent no es fa." Gossos: Frescor i Interactivitat La segona part de l'episodi recupera una entrevista del 18 de maig de 2001 amb els quatre components de Gossos, qui presentaven el seu treball Cares. Dinamisme i Experimentació • Concepte del disc: Els membres defineixen el l'àlbum Viatge com l'hivern del grup, mentre que Cares representa l'estiu i la frescor. • Innovació digital: Es discuteix la inclusió d'una pista interactiva multimèdia al CD, un projecte pioner creat amb un software especial d'un amic científic de la banda. • Sinceritat a l'estudi: El grup defensa la presència d'errors en les gravacions com a mostra d'humanitat i autenticitat. Actuació en directe L'episodi inclou interpretacions acústiques dins l'estudi, destacant la cançó Pilar, que mostra l'essència més directa i canallera de la banda.

  • Espiritualitat: Missions a Amèrica i Monjos del Tibet - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    58'

    Espiritualitat: Missions a Amèrica i Monjos del Tibet

    Espiritualitat i Compromís Social Aquest episodi especial de 25 Anys de Ràdio realitza un viatge retrospectiu a l'any 2007 per explorar dues vessants de l'espiritualitat: el compromís social a Amèrica Llatina i la filosofia budista tibetana. Missions i Desenvolupament al Perú L'entrevista amb el missioner Luis Jesús López Rivera i Maite Rodríguez de Mans Unides aprofundeix en la realitat de Juliaca, Perú. Es discuteixen temes crítics com: • La pobresa extrema que afecta el 30% de la població, especialment a les comunitats indígenes. • L'impacte del sector miner i el turisme, que generen creixement macroeconòmic però no arriben a les classes desfavorides. • La importància de la educació i la formació en valors per als joves com a eina per evitar la violència i la marginació. "No hi ha cap aventura en la pobresa, tot el contrari; cal apostar per la formació com a base del futur." La Saviesa dels Monjos del Tibet La segona part del programa ens trasllada al Monestir de Santes Creus, on monjos tibetans del monestir de Gaden Shartse (Índia) comparteixen la seva filosofia. Els punts clau inclouen: • Tècniques de psicosanació per assolir la pau mental. • La rutina monàstica: meditació a les 5 a.m., debats filosòfics i estudi de gramàtica i història. • El concepte de Tulku (ésser reencarnat) i la llei del karma com a explicació de les circumstàncies actuals. • Una crítica al materialisme occidental, subratllant que els diners no generen felicitat per si mateixos. Conclusió Musical L'episodi tanca amb una selecció musical que reforça el missatge de pau i reflexió, amb temes d'Hombres G i Sopa de Cabra, celebrant la trajectòria de Tarragona Ràdio.

  • Gestió de la Punta de la Mora i el Catàleg del Paisatge - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    Gestió de la Punta de la Mora i el Catàleg del Paisatge

    Gestió Sostenible de l'Espai Natural de la Punta de la Mora En aquesta retrospectiva de 2007, s'entrevista Puri Canals, presidenta de DEPANA, sobre la gestió d'aquest espai protegit a Tarragona que ja portava nou anys en funcionament sota un model de gestió activa. Reptes i Èxits de la Conservació • El balanç dels primers nou anys és positiu gràcies al suport de les administracions i la implementació del projecte LIFE. • La major pressió actual prové del turisme i l'excés de visitants, més que no pas de projectes urbanístics agressius. • Es destaca la importància de la sensibilització ciutadana com a eina de protecció: "Quan una població està sensibilitzada de la importància d'un espai natural, quan el visita ho fa d'una manera diferent." Polèmica a la Platja Llarga Es discuteix el projecte d'urbanització de la Platja Llarga. DEPANA proposa una adequació peatonal lleugera amb materials com la fusta, rebutjant el concepte de passeig marítim rígid. Es critica el projecte de Costes per ser excessivament ample (4 metres) i per permetre bicicletes en zones dunars fràgils. El Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona L'episodi recupera una conversa de 2007 amb Sergi Saladié (URV) i Jordi Bergadà (Col·legi d'Arquitectes) sobre la creació del primer catàleg d'aquest tipus a Catalunya. Tipologies de Paisatges Detectats S'identifiquen cinc grans àrees que defineixen el territori: 1. Forestals/Muntanya: Zones d'interior com el Montsant o les muntanyes de Prades. 2. Rurals/Agrícoles: Històricament dominants però en retrocés. 3. Urbans: Els espais quotidians on viu la majoria. 4. Litorals: Paisatges altament alterats pel turisme. 5. Híbrids: Zones de transició entre industria, infraestructures i agricultura. Dinàmiques de Canvi L'estudi alerta sobre l'urbanisme dispers i la proliferació de projectes d'energies renovables (com centrals eòliques) sense una planificació paisatgística prèvia. També es menciona l'impacte de les grans infraestructures com l'arribada del TAV (Tren d'Alta Velocitat).

  • Visita a la Plataforma Blanca: 25 Anys de Petroli - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 1min

    Visita a la Plataforma Blanca: 25 Anys de Petroli

    Exploració de la Plataforma Casablanca El reportatge realitzat per Iolanda García l'any 2007 ens submergeix en la vida i el funcionament de la plataforma petrolífera Casablanca, situada a uns 40 quilòmetres de la costa de Tarragona. Aquesta estructura colossal de 8.000 tones i vuit potes ha estat un element clau en l'explotació d'hidrocarburs al Mediterrani des dels anys 70. Aspectes Tècnics i Operatius • El jaciment va ser descobert el 1975 i la plataforma fixa va començar a operar l'any 1982 sota la gestió de Repsol. • L'estructura té una alçada de 170 metres (161 dels quals sota l'aigua) i inclou mòduls de producció, potència, perforació i acomodació. • En el seu moment de màxima producció (1984-85), el camp generava entre 40.000 i 50.000 barrils diaris, representant prop del 5% del consum estatal. Vida a l'Alt Mar i Seguretat "Estàs aïllat 14 dies fora de la família; és com anar al desert." • La convivència està marcada per torns de 14 dies de treball i 14 de descans, amb una capacitat màxima per a 64 persones. • La seguretat és la prioritat absoluta: es realitzen simulacres setmanals (anomenats la missa) per a casos d'incendi, home a l'aigua o fuites de gas. • Es manté un estricte control mediambiental, incloent la separació de residus a bord i la injecció de l'aigua de producció en pous per no abocar-la al mar. El futur del jaciment Actualment, la producció ha descendit fins als 3.000 barrils diaris, ja que el jaciment es troba al final de la seva vida útil. Entre les opcions de futur es barallen: 1. El de l'abandonament total (desmantellament de l'estructura). 2. L'ús de la plataforma com a centre de regeneració marina. 3. La possible reconversió per a l'emmagatzematge de CO2 captat de la indústria petroquímica de Tarragona. L'episodi conclou amb un repàs musical de l'any 1990 amb el programa 25 anys de ràdio.

  • 25 anys de ràdio: tecnologia per a gent gran i periodisme esportiu - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    25 anys de ràdio: tecnologia per a gent gran i periodisme esportiu

    Memòria històrica i actualitat a Tarragona Ràdio Aquest episodi especial de 25 anys de ràdio bascula entre el record d'iniciatives socials de principis dels 2000 i la trajectòria professional d'un dels referents de l'emissora. El programa combina entrevistes d'arxiu, converses actuals i una retrospectiva musical de l'any 1990. Formació digital per a la gent gran (Arxiu 2003) Es recupera una entrevista de l'any 2003 amb Rosa Maria Benito, gestora social dels esplais de la Fundació La Caixa. Els punts clau de la xerrada inclouen: • L'objectiu de combatre la por a les noves tecnologies entre els avis. • La importància de no perdre el tren digital per mantenir el vincle amb els néts (xats, correu electrònic). • La creació de l'espai Club Estrella i el projecte Educàlia per a la navegació intergeneracional. • La col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per certificar els coneixements dels participants. "L'important és que sàpiguen perfectament de què parlen quan el nét els parla d'un correu electrònic o d'un xat." Trajectòria de Joan Andreu Pérez: De la música als esports El programa ret homenatge a Joan Andreu Pérez, qui va començar a la ràdio amb només 15 o 16 anys. Es repassen els seus inicis: • El suc de llimona: El seu primer programa musical dedicat a la música catalana (Sau, Sopa de Cabra, Els Pets). • Evolució del periodisme esportiu: Es discuteix com ha canviat la professió, passant d'un tracte directe i familiar amb els jugadors a un protocol rígid marcat pels caps de comunicació. • La faceta polifacètica: Des de retransmissions castelleres improvisades a l'Alforja fins a informatius i entrevistes íntimes a gestors esportius. 25 anys de música: L'any 1990 La secció final, conduïda per Joan Maria Bertran, fa un viatge musical al 1990 amb dos referents: • Mariah Carey i el seu gran èxit Vision of Love. • Sopa de Cabra amb l'emblemàtic tema Dies de carretera.

  • Entrevista a Oriol Grau al Col·legi Mare Nostrum - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 1min

    Entrevista a Oriol Grau al Col·legi Mare Nostrum

    Retrobament amb l'actor Oriol Grau L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio ens porta un document històric de l'arxiu de l'emissora, gravat originalment el març de 2003. L'actor i director tarragoní Oriol Grau visita els alumnes de cinquè de primària del Col·legi Mare Nostrum per sotmetre's a una de les seves entrevistes més sinceres i directes. Trajectòria i Personatges Clau Durant la xerrada, Grau repassa els punts més destacats de la seva carrera artística, posant especial èmfasi en el seu vincle amb la cultura local i la televisió nacional: • El seu paper com a capellà al Ball de Dames i Vells de Tarragona, un espectacle satíric amb més de 500 anys d'història. • La seva tasca com a director de la reeixida sèrie de TV3 Plats Bruts, explicant-ne l'origen en una habitació de bar amb Joel Joan i Jordi Sànchez. • La creació del popular personatge Palomino, inspirat en el cantant de bars Bernardo. Reflexions sobre l'Ofici d'Actor Grau comparteix amb els nens la realitat de ser artista, allunyant-se de la visió superficial de la fama: "Aconseguir ser actor no té res a veure amb sortir per la tele; em va costar 15 anys de feina constant abans de guanyar-me la vida plenament." • Destaca la importància del treball en equip i la preparació física i vocal com a pilars de la professió. • Confessa la seva timidesa fora dels escenaris i com l'ús de personatges disfressats li permet mantenir un cert anonimat al carrer. • Critica el format de programes com Operación Triunfo, defensant que per a qualsevol ofici calen anys d'estudi i no només uns mesos de concurs. Records de l'Any 1990 La secció final del programa, conduïda per Joan Maria Bertran, fa un viatge musical a l'any 1990, recordant els èxits d'aquella època com els del grup català Sau amb el seu disc Quina nit.

  • Balanç del carnet per punts i literatura a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    58'

    Balanç del carnet per punts i literatura a Tarragona Ràdio

    Punts clau de l'episodi Aquest episodi del programa 25 anys de ràdio, emès el 19 d'abril de 2011, combina l'anàlisi social amb la memòria literària de l'emissora. El contingut principal gira entorn de la valoració del carnet per punts un any després de la seva implantació i la presentació del llibre En sintonia, que recull relats d'autors locals inspirats en la ràdio. Taula rodona: El carnet per punts (Balanç 2007) Es recupera un debat del juliol de 2007 amb la participació d'experts del sector per analitzar l'impacte d'aquesta mesura: • Josep Lluís Aimat (Transportistes): Critica la falta de distinció entre el carnet privat i el professional. Argumenta que la pèrdua del carnet per una infracció en el lleure pot comportar l'acomiadament indirecte o la inutilitat laboral d'un conductor professional, perjudicant greument l'empresa. • Carles Tarragó (Autoescola): Admet que la mesura ha reduït la sinistralitat, però assenyala la vulnerabilitat dels professors d'autoescola, que poden perdre punts per errors de l'alumne durant les classes pràctiques. • Andreu Antolín (Aula Magna): Explica el funcionament dels cursos de recuperació de punts, destacant que el perfil majoritari és el de gent jove (18-30 anys) i que són formacions molt intensives de cap de setmana. "El carnet professional s'hauria de considerar un títol formatiu i no només un instrument privat." Literatura: El llibre 'En sintonia' Es presenta un monogràfic sobre el llibre commemoratiu dels 20 anys de Tarragona Ràdio, on diversos escriptors tarragonins parlen dels seus relats: Relats destacats • Àngel-Octavi Brunet: Presenta una aventura del detectiu Marc McIntosh que s'embolica en el món dels esports de ràdio. • Jordi Cervera: Fa un homenatge a la periodista Yolanda García a través d'una història amb tints de novel·la negra. • Olga Xirinacs: Aporta el personatge de Jaume Rius, que viu sota terra i es connecta al món exterior mitjançant la ràdio. • Magí Sunyer: Reflexiona sobre la ràdio com a eina de resistència i guerrilla informativa. Memòria Musical: L'any 1990 L'espai final conduït per Joan Maria Bertran repassa els èxits de fa dues dècades: • Tom's Diner de Suzanne Vega. • Sang en el fang de Sangtraït, representant del rock català. • Déjame entrar de Los Elegantes.

  • Els Pets al Col·legi Pràctiques i música del 1990 - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 1min

    Els Pets al Col·legi Pràctiques i música del 1990

    Retorn als Clàssics: Els Pets a l'Escola En aquest episodi especial del programa 25 anys de ràdio, retrobem una gravació històrica del 8 d'abril de 2003. Els protagonistes són el Lluís Gavaldà i el Joan Reig, membres del conegut grup de Constantí, Els Pets, que visiten el Col·legi Pràctiques de Tarragona per sotmetre's a les preguntes dels alumnes. Curiositats i Intimitats del Grup Durant la xerrada amb els nens i nenes, es discuteixen diversos aspectes de la seva carrera i vida personal: • L'origen del nom: Expliquen amb humor que el nom Els Pets va ser escollit de manera democràtica entre una llista on era l'opció que acumulava menys vots, convertint-se en una senya d'identitat escatològica i gamberra. • Cantar en català: Els artistes defensen que cantar en la seva llengua materna era el pas més natural i sincer, tot i que en els seus inicis el rock català no tenia les facilitats d'avui dia. • La gestió de la fama: Diferencien la seva fama, que veuen com una mostra de carinyo i proximitat, de la fama fabricada per programes de màrqueting com Operación Triunfo. "Triomfar no és important. És més important estar a gust amb tu mateix i tenir gent que t'estima." Records d'Infantesa i Gires • Amistat de tota la vida: El Joan i el Lluís recorden que són amics des del cotxet a Constantí, i que aquest lligam personal és el secret de la seva longevitat com a banda. • La duresa del camp: Comparant la vida del músic amb la de pagès, afirmen sense dubtes que la feina al camp és molt més dura i sovint poc agraïda econòmicament. Repàs Musical: L'any 1990 La segona part del programa tanca amb una mirada a la música d'ara fa unes dècades, coincidint amb el canvi d'any en la secció musical: • Es destaca la figura de Madonna amb el seu èxit Vogue. • Es clou l'episodi amb el grup català Sau i la cançó Foc al cos, inclosa en l'icònic disc Quina nit.

  • 25 anys de ràdio: Aventures al Salto Ángel i records de Yolanda García - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 1min

    25 anys de ràdio: Aventures al Salto Ángel i records de Yolanda García

    L'aventura amazònica de Toni Arbonès L'episodi recupera un reportatge del març de 2006 on l'escalador Toni Arbonès detallava el seu projecte per conquerir en lliure la paret del diable al Salto Ángel (Veneçuela). Aquesta paret, d'uns 1.100 metres de roca, és considerada una de les més difícils i desplomades del món. Dificultats de l'expedició • Entorn i logística: Un viatge complex que inclou vols interns, periple en canoa pel riu Churrún i convivència amb fauna perillosa com caimans i les serps mapenares. • Escalada vertical: La paret és tan desplomada que l'aigua del salt passa per darrere els escaladors. Requereix una gran quantitat d'aigua (2-3 litres per persona/dia) i dormir en hamaques rígides durant uns 15 dies. • Cura tècnica: La roca és de quercita, molt dura però amb arestes que poden tallar la corda si no es vigila el fregament. "És la paret més gran i desplomada del món... tard o d'hora t'hi has d'acostar per deixar la teva empremta." La trajectòria de Yolanda García a Tarragona Ràdio En la segona part del programa, s'entrevista Yolanda García, una de les veus més emblemàtiques de l'emissora durant una dècada (2000-2010). Records i anècdotes professionals • El salt professional: Yolanda explica com va deixar la Cadena SER després de 18 anys per sumar-se al projecte de Tarragona Ràdio, buscant fer més ràdio local i de carrer. • Patrullatges i coves: Es recorda el seu perfil de periodista tot terreny, baixant a la Cova Urbana de Tarragona, patrullant amb la policia o fent programes especials a la presó. • L'Aventura de la Vida: Un espai educatiu on els nens de la ciutat eren els protagonistes, destacant pel seu realisme i sentit comú. Moments còmics Es recuperen talls de veu d'atacs de riure incontrolables en antena amb companys com Teresa Ortega i Josep Sunyer, sovint provocats pel cansament de matinar (es llevava a les 4:45h) o per situacions surrealistes durant els simulacres de protecció civil.

  • Memòria de Tarragona: Petons i l'agermanament amb Pompeia - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 2min

    Memòria de Tarragona: Petons i l'agermanament amb Pompeia

    Relats d'Arxiu: Un viatge al 2006 Aquest episodi ens transporta a l'any 2006 a través de dos reportatges emblemàtics de l'arxiu de Tarragona Ràdio, celebrant els seus 25 anys d'emissió. El programa combina la crònica social local amb la història i el patrimoni internacional. La Segona Petonada Popular El 24 d'abril de 2006, just l'endemà de Sant Jordi, la Rambla de Tarragona va acollir un acte insòlit per promoure l'afecte i l'amor. • Es va llegir un manifest-menú ple de jocs de paraules gastronòmics sobre l'amor. • Els participants rebien una piruleta a canvi d'un petó a l'escenari. • Destaca la participació espontània d'infants, parelles de totes les edats i fins i tot petons de grup a tres bandes. • L'espectacle va comptar amb la música de Lax'n'Busto i el conte de l'Abel Ferrús sobre per què l'amor és cec. "Hem vingut a demostrar-nos l'amor amb abraçades i afecte. Que comenci la petonada!" Expedició a la Campania: L'agermanament amb Pompeia L'octubre de 2006, una delegació tarragonina encapçalada per l'alcalde Joan Miquel Nadal va viatjar a Itàlia per segellar els vincles entre dues ciutats unides pel seu passat romà. • Patrimoni de la Humanitat: Visites detallades a Oplontis, Herculano i el cràter del Vesuvi. • A Herculano, els expedicionaris van observar com el fang volcànic va segellar la ciutat, permetent una conservació excepcional de les estructures de fusta. • Nàpols i el Museu Arqueològic: Visita a la famosa sala prohibida amb símbols fàl·lics romans usats com a talismans de fertilitat. • L'acte oficial: L'agermanament es va signar a la Casa Comunal de Pompeia amb la presència d'autoritats italianes i el bisbe Carlo Liberati. 25 anys de música: 1989 La part final del programa recupera èxits del pop-rock català de l'any 1989, com la mítica cançó Nena de Lax'n'Busto, temes de Sau i l'èpica de Sangtraït.

  • Festival Dixieland: Santiago Auserón i Herbert Chris - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 1min

    Festival Dixieland: Santiago Auserón i Herbert Chris

    El Festival Dixieland de Tarragona Aquest episodi de Tarragona Ràdio, emès el 2011 però centrat en records de l'any 2006, celebra el moviment musical del jazz i el dixie a la ciutat. El programa recupera entrevistes històriques amb figures clau que han passat pel festival. Santiago Auserón i la Big Band L'entrevista amb Santiago Auserón (Radio Futura, Juan Perro) destaca la seva col·laboració amb la Big Band del Taller de Músics de Barcelona. Durant la conversa, el músic reflexiona sobre: • El seu paper respecte al jazz: Aclareix que no es considera un crooner ni un cantant de jazz pur, sinó un artista que bascula entre gèneres. • La seva passió acadèmica: Revela que manté el seu interès per la filosofia, especialment en la percepció del so i la relació entre música i llenguatge. • El repertori del festival: Adaptacions de temes clàssics de Radio Futura (com "La negra flor" o "Annabel Lee") i Juan Perro sota els arranjaments d'Enric Palomar. Els Herbert Chris Rhythm Kings El programa també compta amb la presència als estudis de Herbert i Tom, membres d'aquesta formació internacional. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: • Música en directe: La interpretació de temes com "Tarragona Stump", una peça improvisada i composta exclusivament a la ràdio com a homenatge a la ciutat. • Debat sobre estils: La visió dels músics sobre les etiquetes de New Orleans versus estil Chicago, argumentant que les divisions són més una qüestió de crítica musical que de pràctica interpretativa. • Impressions de Tarragona: Una visió crítica però amable sobre l'arquitectura i el contrast entre la part antiga i les construccions modernes de la ciutat. Records de 1989 En el tram final, es fa un viatje musical a l'any 1989 amb èxits de l'època que van marcar la trajectòria de l'emissora, incloent-hi artistes com Gloria Estefan i el grup local Els Pets. "No sóc un cantant de jazz, ni ho pretenc; sóc un cantant de carrer de trajectòria rockera que estima el jazz."

  • Especial 25 anys: Literatura i memòria a la presó de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 1min

    Especial 25 anys: Literatura i memòria a la presó de Tarragona

    Memòria històrica: El cas de Georg Welzel L'episodi se centra en la investigació del periodista Raúl Riebenbauer sobre l'execució a garrot vil de Georg Welzel (conegut falsament com Heinz Chess) a la presó de Tarragona l'any 1974. La investigació de Riebenbauer • Després d'anys de recerca, Riebenbauer va publicar El silencio de Georg, un llibre que desemmascara la identitat real de l'executat, un ciutadà alemany que la dictadura va fer passar per un apàtrida polonès. • L'autor explica les dificultats per accedir als arxius militars i com el sistema judicial i polític ha intentat mantenir un silenci administratiu sobre aquests fets. Reflexions sobre la vida a la presó • Es discuteix la finitud de la línia que separa les persones de dins i de fora dels centres penitenciaris. • L'ús d'eufemismes com interns en lloc de presos per suavitzar la realitat de la privació de llibertat. Certamen literari de Sant Jordi La segona part del programa recull l'acte d'entrega de premis dels Jocs Florals celebrats dins del centre penitenciari. Guanyadors i obres • Juan Alfonso García: Guanyador en les categories de Carta d'amor i Narrativa. Les seves obres exploren el sentiment de frustració, l'anhel de llibertat i la metàfora del "jardiner trist". • Antoni García y Rossell: Premi de Poesia amb un sonet sobre la intensitat de les emocions. "Els somnis ningú els pot empresonar, i ni tan sols ho intenten." Secció musical: L'any 1989 El programa tanca recordant èxits musicals de fa 25 anys, destacant la cançó Palabras para Julia de Los Suaves (versió de Veneno) i l'energia de Sopa de Cabra amb Cardíaco y acabado.

  • Especial Presó de Tarragona: Voluntariat i Tallers - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    Especial Presó de Tarragona: Voluntariat i Tallers

    Una Mirada a la Vida dins del Centre Penitenciari Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, enregistrat originalment l'any 2006, ens submergeix en la realitat quotidiana dels interns i els professionals del centre. Al llarg del programa, es destaquen les activitats de reinserció, el valor emocional del voluntariat i la gestió del temps en captivitat. El Paper Vital del Voluntariat Manolita: Més de 20 Anys d'Acompanyament El programa compta amb el testimoni de la Manolita, una voluntària que des de fa més de dues dècades dedica la seva vida a ajudar els interns. • La seva tasca és bàsicament vocacional i humanitària. • Actua com a pont entre els reclusos i el sistema judicial (advocats, fiscals i jutges). • Posa èmfasi en la necessitat d'una doble reinserció: no només de l'intern cap a la societat, sinó de la mateixa societat per acceptar els qui surten. "L'amor ho cura tot... les persones atrapades en un hoyo saben agrair qualsevol llum que se'ls ofereixi." Activitats Formatives i Creatives Formació Digital i la Revista Punòmnia A l'aula d'informàtica, el David coordina un dels espais més demandats per la població reclusa: • Els interns aprenen des de zero o perfeccionen tècniques d'edició. • Es publica una revista digital que reflexa l'activitat interna. • L'accés a Internet està estrictament supervisat i limitat a finalitats formatives. La Biblioteca i la Lectura La Nelda, la bibliotecària, explica que els llibres més sol·licitats inclouen la premsa diària, revistes esportives, poesia i, curiosament, el Codi Penal. Tallers Productius i d'Oficis El CIRE i el Treball Remunerat Els tallers del CIRE permeten que els interns duguin a terme feines per a empreses externes a canvi d'un salari: • S'aprenen hàbits laborals i s'adquireix autonomia econòmica. • Es realitzen muntatges industrials com el de paelles o manipulació de plàstics. Ceràmica, Fusteria i Cuina • Ceràmica i Enquadernació: Són tallers molt valorats on es produeixen veritables obres d'art. • Esports i Fusteria: S'organitzen campionats i exposicions que milloren l'autoestima dels interns. • La Cuina: Considerada una de les millors de Catalunya, on es preparen diversos menús adaptats a necessitats dietètiques o religioses. Secció Musical: Recordant l'Any 1989 Com a tancament, es fa un repàs per la música que sonava l'any 1989, amb temes de: • Los Toreros Muertos • Seguridad Social • Lax'n'Busto

  • Especial de Tarragona Ràdio: Vida a la Presó - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 2min

    Especial de Tarragona Ràdio: Vida a la Presó

    Radiografia del Centre Penitenciari de Tarragona Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ens apropa a la realitat quotidiana del del Centre Penitenciari de la ciutat, gravat l'abril de 2006. A través de converses amb el seu director, Francisco Romero, i diversos professionals de l'àmbit del tractament, s'explora com s'organitza aquesta "petita ciutat" que acull uns 380 interns. El Funcionament i l'Estructura L'organització de la presó es basa en dos pilars fonamentals: la seguretat interior i el tractament per a la reinserció. • Model radial: El centre segueix una estructura antiga (de 1951) on les cel·les es distribueixen com radis d'una bicicleta. • Rutina diària: La vida està pautada per horaris estrictes que combinen higiene, alimentació, formació i activitats lúdiques o esportives. • Evolució del perfil: En els darrers anys, el perfil de la població reclusa ha canviat cap a una major heterogeneïtat, amb un 35% d'interns estrangers. El Rol dels Professionals de Tractament L'objectiu principal del tractament és oferir eines i valors perquè els interns puguin viure en llibertat amb èxit. Els perfils destacats inclouen: • Juristes Criminòlegs: Assessoren legalment i elaboren pronòstics sobre la perillositat i la capacitat de reinserció. • Educadors: Actuen com el referent continu i guia de l'intern durant tota la seva estada. • Psicòlegs: Gestionen programes especialitzats en toxicomanies, delictes violents i violència domèstica. • Mestres: Ofereixen educació bàsica, alfabetització i preparació per a exàmens oficials (ESO, UNED), lluitant contra el fracàs escolar que afecta el 90% dels reclusos. Connexió amb l'Exterior i Reinserció "La comunicació de l'intern amb la societat i el contacte familiar és el que facilita la resocialització una vegada s'ha complert la condemna." Es detallen els tres tipus de comunicacions principals: 1. Comunicacions orals: A través de locutoris amb vidre. 2. Comunicacions familiars: En sales preparades per a un contacte més directe. 3. Comunicacions íntimes: Destinades a mantenir el vincle de parella estable. Finalment, es discuteix el paper de la secció oberta o tercer grau, on els interns que han evolucionat positivament poden sortir a treballar o fer activitats a l'exterior, mantenint la responsabilitat de tornar a dormir al centre.

  • El Nàstic a la Lliga de les Estrelles: Temporada 2006-2007 - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    El Nàstic a la Lliga de les Estrelles: Temporada 2006-2007

    Crònica d'un Un Any Històric Aquest episodi especial de 25 anys de ràdio commemora el pas efímer però intens del Gimnàstic de Tarragona per la Primera Divisió espanyola durant la temporada 2006-2007, coneguda com la Lliga de les Estrelles. A través de les narracions originals de Tarragona Ràdio, es repassen els moments més vibrants, les crisis institucionals i les fites esportives d'aquell any. Inestabilitat a la Banqueta i la Directiva • El comiat de Luis César: Després d'un inici prometedor amb una victòria històrica a l'Estadi Olímpic Lluís Companys contra l'Espanyol, l'equip va entrar en una dinàmica negativa. La derrota contra el Mallorca va precipitar el cessament de l'home de l'ascens en una nit frenètica de reunions. • L'era Paco Flores: L'arribada del tècnic barceloní va portar un estil més pragmàtic i declaracions mediàtiques memorables, tot i que no va aconseguir salvar l'equip malgrat algunes victòries de prestigi. • Ball de presidents: El club va viure una situació excepcional amb tres presidents en una sola campanya: Josep Maria Andreu, Raül Font (interí) i Javier Salvador. Mercat de Fitxatges i Polèmiques • L'episodi detalla casos rocambolescos com el de Miguel Ángel Llera i el seu fitxatge frustrat pel Watford, o la marxa de referents com Abel Buades cap al Cadis. • Es recorda la incorporació de Tobias Grahn, el fitxatge més car de la història del club fins aleshores, marcat per les lesions i la dificultat d'adaptació. La "Bèstia Negra" de les Remuntades Un dels temes recurrents és la fragilitat defensiva en els minuts finals. El Nàstic va deixar escapar punts clau contra rivals com: • Racing de Santander: Empat in extremis al Nou Estadi i una golejada dolorosa al Sardinero. • Osasuna i Recreativo de Huelva: Partits on els grana dominaven però acabaven perdent per errades pròpies en el temps de descompte. "A vegades hem de dir que el futbol és molt injust. Havíem d'agafar aire i ens acaben de clavar el segon gol." Moments de Glòria als Grans Temples Malgrat el descens final, el podcast celebra les victòries que van fer vibrar l'afició: • La victòria per 0-2 a San Mamés amb gols de Portillo i Pinilla. • El triomf històric al Nou Estadi contra el Sevilla, que aleshores era el líder de la lliga i millor equip del món segons les estadístiques. • El contundent 4-0 contra l'Espanyol, un dels partits més complets de l'etapa a Primera.

  • 25 anys de ràdio: Recepta electrònica i Rock Català - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 1min

    25 anys de ràdio: Recepta electrònica i Rock Català

    L'evolució de la salut i la cultura a Tarragona Aquest episodi especial de 25 anys de ràdio realitza un viatge en el temps per analitzar dues fites significatives per a la societat local: la modernització del sistema sanitari i l'explosió musical del rock en català. La revolució de la recepta electrònica (2006) L'entrevista amb Andreu Soriol, president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona el 2006, detalla la implementació del sistema de recepta electrònica. Els punts clau discutits inclouen: • Seguretat i precisió: El sistema informàtic elimina els errors de transcripció i la interpretació errònia de la lletra del metge. • Gestió de pacients crònics: Permet als pacients obtenir medicació durant mesos sense haver de visitar el CAP exclusivament per gestions administratives. • Control del sobreconsum: El creuament de dades evita l'acumulació excessiva de medicaments a les llars i possibles intoxicacions per duplicitat de fàrmacs. • Confidencialitat: S'ha creat una "autopista paral·lela" d'informació per garantir que les dades mèdiques estiguin protegides i l'usuari pugui decidir quina farmàcia veu el seu historial. "Això és un projecte de país, una experiència única que vol reunir condicions de seguretat i fiabilitat total." L'alimentació i l'obesitat juvenil Soriol també destaca una campanya per promoure la dieta mediterrània entre els joves, alertant sobre l'augment de l'obesitat mòrbida i la importància de recuperar hàbits saludables com menjar amb calma i evitar els greixos saturats. L'era daurada del Rock Català: 'Bacallà a la Llauna' La segona part del programa compta amb l'Esther Àvila i el Lluís Marçal, protagonistes del mític programa musical de l'emissora. Es recorda l'any 1991 com un moment d'eclosió cultural: • Pioners a Tarragona: Van ser els primers a oferir una estructura professional de ràdio comercial dedicada exclusivament a la música en català. • Dels polisportius a l'èxit: Es comenten les condicions precàries dels inicis, on els camerinos eren els lavabos dels polisportius, fins a arribar a concerts multitudinaris com el del Palau Sant Jordi o les 12 hores de Rock a Reus. • Grups de referència: S'esmenten bandes com Whiskins, Sau, Sopa de Cabra, Bars i Tancat per Defunció. • El paper de les emissores municipals: La reivindicació de la ràdio local com el motor que va donar veu a grups que les grans xarxes nacionals ignoraven en un principi.

  • 25 anys de ràdio: L'arribada de l'AVE i memòria històrica - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 1min

    25 anys de ràdio: L'arribada de l'AVE i memòria històrica

    L'arribada de l'Alta Velocitat a Tarragona L'episodi dedica una part central a recordar la inauguració del tren d'alta velocitat (AVE/TGV) el desembre de 2006. Es realitza una crònica detallada sobre l'estació del Camp de Tarragona i els primers viatges inaugurals cap a Madrid. Aspectes logístics i crítiques • Es discuteix la manca de senyalització adequada a les carreteres d'accés des de Reus i Tarragona. • S'analitzen les tarifes del pàrquing (fins a 14 euros per dia) i la dependència del vehicle privat. • Es detalla el preu dels bitllets, des dels 65 euros en classe turista fins als serveis de classe club. Connexions i transport públic Es fa ressò de la problemàtica del transport fins a l'estació, situada a la Secuita: • L'existència de quatre línies d'autobús sincronitzades, tot i que algunes zones com Torredembarra o Altafulla queden mal comunicades. • El conflicte del taxi entre l'ajuntament de la Secuita i la Generalitat per les llicències extraordinàries. Memòria històrica: L'atemptat d'Enpetrol El programa entrevista Jordi Bertran, qui va viure des de la ràdio l'atemptat d'ETA a la refineria d'Enpetrol l'any 1987. Es descriu el caos de la nit, la manca de telèfons mòbils (ús de cabines) i la reacció de la ciutat. "La imatge que et queda, més que l'explosió, és la flamarada i el resplandor que arribava a tot Tarragona." Trajectòria radiofònica i música Jordi Bertran repassa els seus inicis a Ràdio Fòrum (actual Tarragona Ràdio) l'any 1986: • Participació en l'equip musical amb el programa L'última lluna. • Evolució de la ràdio analògica (vinils i cassets) cap a la professionalització. • L'episodi tanca amb un repàs musical de l'any 1989 amb èxits de Paula Abdul, Hombres G i Els Pets.

  • L'impacte de l'AVE al Camp de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    57'

    L'impacte de l'AVE al Camp de Tarragona

    L'arribada de l'alta velocitat al territori Aquest episodi de 25 anys de ràdio analitza la històrica inauguració de l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona l'any 2006. El programa recupera entrevistes clau per entendre les expectatives, les pors i els reptes logístics que va suposar aquesta infraestructura per als municipis de la zona. Negociacions i acords municipals Els alcaldes de La Secuita (Eudal Roca) i Perafort (Joan Martí Pla) expliquen els detalls del conveni signat amb Adif després de quatre anys de tenses negociacions. Els punts principals del pacte inclouen: • El subministrament d'aigua potable garantit durant tot l'any per a l'estació. • La gestió i el tractament de les aigües residuals i el seu aprofitament per al rec. • La creació de borses de treball locals per als serveis auxiliars de l'estació (neteja, aparcament, etc.). • Un protocol d'autoprotecció i seguretat, especialment rellevant per la proximitat de la indústria química. El problema dels accessos i el transport Els alcaldes es mostren molt crítics amb la manca de planificació de la mobilitat terrestre: • Denuncien que s'estrena una estació del segle XXI amb carreteres del segle XIX. • Hi ha una forta preocupació pel col·lapse de la Nacional 240 i la manca de llicències de taxi suficients (només 4 entre els dos pobles). • Es critica que moltes línies d'autobús són directes i no donen servei als pobles del voltant. "Comencem una estació del segle XXI amb els accessos del segle XIX." L'experiència de Lleida i el perfil del viatger El professor Jordi Martí, de la Universitat de Lleida, aporta una perspectiva comparada basada en l'experiència prèvia de la capital de la Terraferma: • El perfil d'usuari és majoritàriament una persona d'uns 40 anys que viatja per feina. • L'AVE substitueix principalment el cotxe particular fins que la línia a Madrid sigui totalment competitiva en temps (unes 3 hores). • S'emfatitza la importància de la intermodalitat (connexió cotxe-tren-bus) com a clau de l'èxit de qualsevol estació allunyada del nucli urbà. Bloc Musical de 1989 El programa tanca amb un record de la música que sonava l'any 1989, destacant temes com Eternal Flame de The Bangles i el rock català de Sopa de Cabra amb On ets?.

  • 25 anys de ràdio: Homenatge a J.M. Mosté i llei antitabac - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    25 anys de ràdio: Homenatge a J.M. Mosté i llei antitabac

    Homenatge a Josep Maria Mosté L'episodi comença amb un emotiu record a Josep Maria Mosté, qui fou regidor de l'Ajuntament de Tarragona i el primer president de l'empresa municipal de mitjans de comunicació. Es recupera una entrevista realitzada amb motiu del 25è aniversari de l'emissora on Mosté destaca: • La transició de Ràdio Fòrum a l'actual Tarragona Ràdio. • El valor de l'equip humà per sobre dels mitjans materials precaris dels inicis. • La importància de la unitat política per damunt dels colors partidistes en benefici de la ciutat. "Tarragona ha aconseguit que la gent no siguin rivals, però no pas enemics." Impacte de la Llei Antitabac (2006) El programa viatja en el temps fins al gener de 2006 per analitzar l'entrada en vigor de la llei antitabac. Mitjançant una unitat mòbil, es recullen diversos testimonis al carrer: • Hostaleria: Els propietaris de bars petits debaten sobre si permetre fumar o no, amb la por a la pèrdua de clientela com a principal preocupació. • Fumadors i no fumadors: Opinions contraposades entre aquells que se senten "perseguits" i els que celebren poder gaudir d'espais nets de fum i olors. • Farmàcies: S'observa un increment en la venda de mètodes per deixar l'hàbit, com parxes i xiclets de nicotina. Salut Pública i Prevenció Es realitza una entrevista a l'epidemiòloga Cinta Daufí, representant de la Coordinadora d'Activitats sobre Tabaquisme. Els punts clau de la conversa inclouen: • La presentació de la coordinadora (també anomenada Tasta o Coacta). • L'eficàcia de la llei en la reducció del nombre de fumadors a Catalunya. • L'explicació tècnica de la coximetria, prova que mesura el monòxid de carboni en sang. • La dada alarmant de les 732 morts anuals a la província de Tarragona vinculades directament al tabac. Secció Musical El tancament de l'episodi es dedica a repassar els èxits de l'any 1989, amb temes de grups emblemàtics com U2, Celtas Cortos i Sau.