Tots els episodis

62727 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

37897-37920 de 62727
  • Porta a l'Esperança: Indignació Social i Resposta Bíblica - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Porta a l'Esperança: Indignació Social i Resposta Bíblica

    Reflexió sobre la Indignació en la Societat Actual El programa d'avui analitza el fenomen de la indignació social, impulsat pel context de les eleccions municipals i la influència del manifest Indigneu-vos de Stéphane Hessel. Es discuteix com la societat civil es manifesta davant la pèrdua de drets i la crisi econòmica. Causes de l'Estat Actual de Crispació Els col·laboradors identifiquen diversos factors que alimenten el malestar dels ciutadans: • Apatia i desencantament envers la classe política. • La impunitat de les entitats financeres que, tot i haver provocat la crisi, mantenen el poder i els privilegis. • El drama de les famílies que perden els seus habitatges mentre no es canvia la legislació sobre la dació en pagament. • La corrupció, l'amiguisme i el tràfic d'influències. "Ens indignem perquè els que han provocat aquesta situació, les entitats financeres, continuen guanyant diners mentre la gent perd les seves cases." Perspectiva Bíblica de la Justícia Social El podcast connecta la realitat actual amb els textos sagrats per demostrar que la indignació no és un sentiment aliè a la fe cristiana. S'esmenten exemples del Deuteronomi i el Levític que insten a no oprimir el jornaler i a protegir els col·lectius més vulnerables com l'estranger, l'orfe i la viuda. La Figura de Jesús de Natzaret Es realitza una anàlisi detallada d'un Jesús indignat. Lluny d'una imatge passiva, es descriu com: • Es va enfrontar a la corrupció religiosa en el temple. • Va denunciar la immoralitat i crueltat de governants com Herodes. • Va qüestionar l'hipocresia dels dirigents que defensaven el compliment legalista de les normes (com el dissabte) per sobre de les necessitats humanes bàsiques. Finalment, el programa transmet un missatge d'esperança basat en la promesa de "cels nous i terra nova" on regni la justícia i la igualtat real sense distincions d'estatus social, raça o sexe.

  • Múdet 2024: Tast de Dansa i Música Popular a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    58'

    Múdet 2024: Tast de Dansa i Música Popular a Tarragona

    Resum de l'episodi En aquesta edició del programa, ens centrem en la celebració del Múdet, la segona edició del Tast de Dansa i Música Popular que omple els carrers de Tarragona amb una proposta innovadora que barreja tradició i modernitat. El programa repassa les activitats previstes, des d'homenatges a músics locals fins a formats sardanistes trencadors. El Múdet: Tradició i Innovació El festival destaca per la seva voluntat d'apropar la cultura popular a nous espais i públics. Els punts clau inclouen: • Homenatge a Joan Juncà: Inauguració del carrer dedicat al músic tarragoní a Sant Pere i Sant Pau. • Racons Dansats: Circuit participatiu per cinc places de la Part Alta on l'Esbart Santa Tecla mostrarà el seu repertori. • Sardesxous de la Cobla Contemporània: Una proposta que fusiona la sardana amb bandes sonores de cinema i cançons de l'estiu. Actualitat i Notícies del món Sardanista • Es comenta la participació de TV3 en un nou documental sobre la sardana que busca un enfocament diferencial i s'estrenarà a la tardor. • La presència de la cultura popular al Festival Grec de Barcelona mitjançant un projecte conjunt amb el Cantiere della Verda. • Convocatòria d'un nou concurs de cartells per part de la Unió de Colles Sardanistes. Selecció Musical de l'episodi "Juny de Juli Garreta és considerada una de les pàgines indispensables de tota la música catalana, reconeguda tant per puristes com pel gran públic." L'espai musical destaca especialment l'obra de Garreta per la seva complexitat tècnica, així com l'obra de la Cobla Contemporània, que interpreta peces titulades Set magnífics i quatre enfonsats, basades en músiques de pel·lícules com Titànic.

  • El Campanar: Pentecosta, Compromís Social i Joventut - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    El Campanar: Pentecosta, Compromís Social i Joventut

    Celebració de la Pentecosta i l'Esperit Sant L'episodi se centra en la festivitat de Pentecosta, destacant la figura de l'Esperit Sant com a força transformadora. S'explica com els apòstols, inicialment temorosos, van rebre aquest "vent impetuós" que els va permetre predicar l'Evangeli sense por. Monsenyor Jaume Pujol reflexiona sobre la fe en l'actualitat, comparant la situació dels cristians d'avui amb la de les primeres comunitats en minoria. Espiritualitat: Confiança vs. Abandonament El pare Esteve Sala estableix una distinció conceptual profunda: • Confiança en Déu: Una col·laboració entre l'acció humana i la divina. "Jo faig i Déu fa". • Abandonament en Déu: El convenciment que, quan les forces humanes s'exhaureixen, Déu actua per si mateix. "La confiança és igual a escalar muntanyes; l'abandonament és dipositar el cap i el cor en les seves mans." Doctrina Social i Actualitat Es commemora el 120è aniversari de l'encíclica Rerum Novarum del Papa Lleó XIII. Mossèn Ricard Cabré analitza la vigència d'aquest text en la crítica tant al capitalisme salvatge com al socialisme que suprimeix la propietat privada. Així mateix, mossèn Miquel Barberà reflexiona sobre el moviment dels indignats i la crisi econòmica, subratllant que, en la moral cristiana, el fi no justifica els mitjans. Agenda i Activitats Diocesanes • Jornada Mundial de la Joventut (JMJ): Crida a l'acollida de 40.000 joves a Catalunya abans de la trobada a Madrid. • Escolans: Presentació de la trobada diocesana a les Borges del Camp i les noves colònies d'estiu a Vallfogona de Riucorb. • Viatge a Terra Santa: Organitzat per l'Associació Bíblica de Catalunya per a l'agost de 2011.

  • Sessió de Benvinguda: L'Art de la Salutació Nocturna - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Sessió de Benvinguda: L'Art de la Salutació Nocturna

    Introducció i Benvinguda Aquest episodi presenta una seqüència iterativa dedicada a la salutació formal i l'establiment d'un espai de diàleg tranquil. La conversa se centra exclusivament en la repetició del protocol de recepció, emfatitzant la importància de la cortesia en les interaccions socials inicials. Dinàmica de la Conversa • L'ús sistemàtic de la fórmula "Bona nit" com a mecanisme de reconeixement mutu. • La creació d'un entorn acústic pausat i predictible per a l'oient. • L'absència de conflictes narratius, prioritzant la concòrdia. "Bona nit" Estructura de l'Intercanvi La sessió es divideix en diversos blocs marcats per la temporalitat, on els interlocutors mantenen una consistència absoluta en el missatge. Aquesta tècnica reforça la sensació de continuïtat i presència. • Reiteració de la salutació inicial cada 30 segons. • Manteniment d'un to cordial durant tota la durada de l'enregistrament. • Enfocament en la transmissió de serenor i respecte.

  • Sessió de Benvinguda: Salutacions i Obertura - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Sessió de Benvinguda: Salutacions i Obertura

    Introducció a la Sessió L'episodi d'avui es caracteritza per una obertura extensa centrada en la cortesia i la recepció dels oients. Durant tota la transmissió, s'estableix un to de proximitat i cordialitat constant. Dinàmica de Benvinguda La interacció principal consisteix en el reconeixement mutu entre els interlocutors a través de la salutació formal "Bona nit". Aquest recurs s'utilitza per: • Crear un clima de confiança amb l'audiència. • Establir la pauta temporal del programa. • Connectar amb els diferents participants que es van incorporant. L'Importància del Ritual Aquest tipus d'inicis subratllen l'aspecte més humà de la comunicació. Com bé es reflecteix en l'intercanvi: "Bona nit" La repetició d'aquesta frase marca el ritme de la sessió i serveix com a fil conductor durant els primers 30 minuts de l'emissió.

  • La Sardana de l'Any 2010 i l'Agenda Sardanista de Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    La Sardana de l'Any 2010 i l'Agenda Sardanista de Catalunya

    Crònica de la Sardana de l'Any 2010 L'episodi d'avui se centra en la gran final del concurs La Sardana de l'Any, celebrada recentment a Granollers. Aquest certamen, que va néixer als anys 70, ha aconseguit consolidar-se com la cita de referència per a la divulgació de noves composicions. Resultats i Guanyadors • L'Encís del Ripollès, de Josep Coll, ha estat la gran guanyadora obtenint el Premi Popular. • Please Don't Stop the Music, de Martí Font, ha rebut el Premi de la Crítica. • Altres obres destacades han estat Ginesta Florida de Jordi León i Aniversari Daurat de Marcel Artiaga. "L'essència és fer competir les noves sardanes per un sistema d'eliminatòries on els vots dels oients i assistents decideixen el futur de la nostra música." Agenda i Esdeveniments destacats Es repassen les cites més importants del calendari sardanista per a les properes setmanes a tot el territori: Aplecs i Ballades • Aplec de Calella: Un dels més veterans, amb sessions de tarda i nit i una oferta hotelera competitiva. • Aplec de Bràfim: Inclou la celebració de la Fira de la Cirera. • Múdet a Tarragona: Un combinat de dansa i música tradicional que tindrà lloc el proper cap de setmana. Notícies i Actualitat del Sector El programa també recull informació rellevant sobre l'estat de la cultura popular: • Adifolc a Grenoble: Es confirma la participació d'una cobla sui generis (el grup El Grupet ampliat) a l'aplec internacional a França. • Continuïtat web: El portal aplecvirtual.net se salva de la tancada gràcies a una donació anònima. • Obituari: Recordatori emotiu a Jordi Pell, historiador de la sardana i figura clau de la cultura al Vendrell.

  • Havaneres des del Balcó: Tradició de Taverna i Ritmes Mariners - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Havaneres des del Balcó: Tradició de Taverna i Ritmes Mariners

    Introducció i Context del Programa En l'edició número 396 del programa Havaneres des del Balcó de Tarragona Ràdio, s'anuncia la proximitat de la fita històrica del programa 400. L'espai es dedica a difondre la música marinera, les havaneres i les cançons de taverna des de gener de 2003. Repertori i Estils Musicals L'episodi d'avui destaca per la varietat d'estils que s'emmarquen dins la música popular i de taverna: • El Xotis de Taverna: S'obre el programa amb La botigueta, un xotis interpretat per Barca de Mitjana i escrit per Antoni Mas, que descriu de manera humorística els productes d'un supermercat tradicional. • Havaneres Navarreses: El grup Indarra presenta una peça que parla de la nostàlgia per les havaneres que ja no ressonen als carrers. • Clàssics Catalans: S'inclou la interpretació de La Gavina, la immortal obra de Frederic Sirés, a càrrec del grup Habana Chicas. Havaneres d'Arreu de la Península i Mèxic El programa explora la influència del gènere més enllà de les costes catalanes: L'Aragó i la Nostàlgia de l'Emigrant Es presenta l'havanera Volver a Egea, dedicada a la vila d'Egea de los Caballeros (Saragossa). La lletra narra els sentiments d'un emigrant que marxa a Amèrica i el seu desig de retornar a la seva terra natal. Influències Internacionals El recorregut musical finalitza amb: • Mèxic: L'havanera mexicana Pregúntale a las estrellas. • L'Argentina: Una versió del clàssic La Paloma pel grup Los Cantores del Alba. "No permita el señor que aquí me muera, que quiero regresar pronto a mi tierra." L'episodi tanca recordant la cita setmanal per continuar celebrant la novena temporada del programa.

  • Havaneres des del Balcó: Programa 395 - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Havaneres des del Balcó: Programa 395

    Havaneres des del Balcó: Una Tradició Musical Viva En l'episodi número 395 del programa, s'ofereix una selecció musical dedicada íntegrament a la tradició marinera i el gènere de l'havanera. Produït des de Tarragona Ràdio, l'espai continua amb la seva tasca de difusió cultural d'aquest estil musical tan arrelat a les costes catalanes. Contingut del programa • Una selecció de peces clàssiques interpretades per grups de referència en el gènere. • Espai per a la reflexió sobre l'evolució de la música marinera i la seva connexió amb els territoris de parla catalana. • Difusió d'actes i activitats relacionades amb el món de les havaneres. "Les havaneres són el batec musical del nostre mar, un pont entre continents i generacions." L'episodi manté l'estructura habitual, combinant música amb dades d'interès sobre els autors i les agrupacions més destacades del panorama actual. Es posa un èmfasi especial en la qualitat sonora i el manteniment del llegat cultural que representa el programa dins de l'emissora municipal tarragonina.

  • Havaneres des del Balcó: Programa 394 a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Havaneres des del Balcó: Programa 394 a Tarragona Ràdio

    Selecció Musical de Tradició Marinera En aquesta edició número 394 del programa Havaneras des del Balcó, s'ofereix un recorregut sonor per la música popular de taverna i les cançons marineres. L'espai, emès des de Tarragona Ràdio, destaca tant composicions locals com adaptacions internacionals d'havaneres clàssiques. Interpretacions Destacades • Arrels de la Terra Ferma: El grup interpreta la peça Ensis a d'hora, una composició del reconegut mestre Ortega Monasterio. • Versions Internacionals: Es presenta l'orquestra d'André Rieu amb la seva interpretació de Spanish Eyes (Ojos de España), destacant la versatilitat melòdica d'aquest gènere. • Clàssics Gravats: Es recupera la versió de La Paloma enregistrada l'any 1997 per Faltener, un referent històric de la cançó marinera. Viatge Musical i Comiat "S'endugué la vida d'un cor català." • El programa fa un salt geogràfic cap a Astúries amb el tema Gijón del Alma interpretat per Vicente Díaz. • Per cloure, el Grup Paradís ofereix un popurrí de melodies que inclou títols com La rosa del port i La gavina, tancant amb una peça de l'orquestra Serenata Tropical. El programa finalitza amb el comiat de Sílvia García i Javier Perdina, agraint l'audiència i emplaçant-los a la pròxima edició.

  • Havaneres des del balcó: Polèmiques d'autoria i sons de Cuba - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Havaneres des del balcó: Polèmiques d'autoria i sons de Cuba

    Explorant l'Havanera: Històries i Melodies En aquesta edició número 393 del programa Havaneres des del balcó a Tarragona Ràdio, s'ofereix un viatge musical que uneix Catalunya, Cuba i l'Argentina a través del gènere de l'havanera. El programa combina interpretacions clàssiques amb anècdotes històriques sobre la propietat intel·lectual de les peces. Temes Principals i Curiositats • L'Havanera de Tomeu Penya: El programa s'obre amb el grup Port Vell i la col·laboració de Núria Feliu, interpretant una peça contemporània del cantautor mallorquí Tomeu Penya, inclosa en el disc Temps d'Havanera. • Instrumentals de Cuba: Es ret homenatge a la tradició cubana amb una versió instrumental de La vella cubana, a càrrec dels cèlebres músics de jazz Arturo Sandoval i Paquito D'Rivera. • El misteri de la 'Casita Blanca': Un dels segments més interessants se centra en la cançó interpretada per l'argentina Julia Helena Dávalos. Es discuteix la polèmica sobre la seva autoria: - La peça és coneguda per tres títols: Busco un rincón lejano, Tendrás un altar i La casita blanca. - Existeix una disputa històrica entre els autors Juan Carlos Vera i René Coleman enfront d'Ivan Díez i Antonio Polido, aquests últims reclamant que van ser víctimes d'un plagi 40 anys després de la creació de l'obra. • Rumba i Tradició Local: El grup barceloní Mar i Vent aporta un ritme més animat amb la rumba-havanera Lola, la tabernera, una composició de Casanovas i Bastons que evoca l'ambient mariner de Calella. "Aquesta peça l'havien escrit argentins i, segons diu la història del tango, 40 anys després algú la va plagiar i fins i tot li va canviar el títol." Conclusió Musical L'episodi tanca amb l'havanera mexicana No vuelvo a amar de Rocío Banquells, reafirmant el caràcter internacional d'aquest gènere que, tot i tenir arrels profundes a la costa catalana, és un llenguatge compartit arreu de l'Atlàntic.

  • Havaneres des de el Balcó: La Golondrina i tradició mexicana - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Havaneres des de el Balcó: La Golondrina i tradició mexicana

    Retorn a les arrels de l'havanera En aquesta edició número 392 del programa Havaneres des de el Balcó a Tarragona Ràdio, s'explora la riquesa musical d'aquest gènere amb una mirada especial cap a les influències llatinoamericanes, especialment la connexió amb Mèxic. Seccions i temes destacats • L'obertura cubana: El programa s'inicia amb el ritme de l'havanera mulata, recordant l'essència cubanita que defineix l'estil. • Mèxic i la nostàlgia: Es presenta una interpretació molt especial de la coneguda peça La Golondrina, una havanera mexicana que simbolitza el comiat i el record. • Versions i intèrprets: S'analitzen i reprodueixen diferents versions de clàssics com La Paloma, destacant: - La veu de Jairo Aguiar en la seva interpretació de La Golondrina. - La versió instrumental a càrrec de l'orquestra de Percy Faith. Reflexions sobre el gènere El programa destaca com la música viatja entre fronteres, transformant-se però mantenint la seva ànima emocional. Com es diu durant l'emissió: "Semblava al carrer una versió més de La Paloma, diferent d'altres." Aquesta cita subratlla la versatilitat de les peces clàssiques que, tot i ser conegudes, sempre ofereixen matisos nous segons l'intèrpret o la regió geogràfica.

  • Havaneres des del Balcó: El clàssic La Gavina - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Havaneres des del Balcó: El clàssic La Gavina

    Introducció al programa d'havaneres El programa 391 de Havaneres des del Balcó, emès des de Tarragona Ràdio, se centra en la tradició musical marinera. L'episodi d'avui destaca la cançó i la interpretació de peces clàssiques del gènere, explorant les diverses maneres en què diferents grups aborden una mateixa obra. Anàlisi de 'La Gavina' de Frederic Sirès L'eix central d'aquest espai és la comparativa de versions de la famosa peça La Gavina, composta per Frederic Sirès. El presentador explica la història darrere de la cançó: • Va ser dedicada a una noia cubana anomenada Ofelia. • Sirès la va conèixer durant una estada a la illa caribenya. • L'autor utilitza la gavina com a metàfora per enviar missatges d'amor i melangia. Interpretacions destacades Es presenten dues interpretacions diferenciades que mostren la riquesa de l'estil de cada formació: Grup Port Vell: La seva versió s'inclou en el treball Temps de venera. Com a grup de Barcelona, aporten el seu estil propi del barri del Port Vell. L'Empordanet: Una versió que manté l'essència tradicional de la zona de l'Empordà. "Oh, gavina voladora, que voleies sobre el mar... digues-li que sento dolça melangia i que penso en ella en tot moment." El programa conclou amb una invitació als oients per a la propera edició, tancant amb la característica música ambiental del gènere.

  • Havaneres i Clàssics: De 'El meu avi' a 'O Sole Mio' - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Havaneres i Clàssics: De 'El meu avi' a 'O Sole Mio'

    Repàs de les Havaneres més Emblemàtiques L'episodi d'avui de Busaldres, emès des de Tarragona Ràdio, se centra en la tradició de les havaneres, explorant diferents versions de peces clau del cançoner català i internacional. El meu avi: La joia de Josep Lluís Ortega Monasterio El programa dedica una part substancial a analitzar "El meu avi", considerada l'havanera més coneguda i cantada en català. S'han presentat dues interpretacions diferenciades: • La primera versió a càrrec del grup Barca de Mitjana del Maresme. • La segona versió interpretada per L'Empordanet. Es destaquen detalls històrics i curiositats sobre la composició: • Va ser escrita a Palamós per Josep Lluís Ortega Monasterio. • Tot i que la lletra parla d'un vaixell anomenat "El Català", el nom real del vaixell de guerra era Montserrat. • La lletra narra l'experiència dels mariners de Calella i Palafrugell que van morir a la coberta durant la guerra a Cuba contra els americans. "I en el mar de les Antilles retronaren els canons... els mariners de Calella no varen tornar." De Catalunya a Nàpols: L'èxit de 'O Sole Mio' L'espai musical s'obre cap a Itàlia per parlar d'una de les cançons més gravades de la història: "O Sole Mio". • Composada per Eduardo Di Capua l'any 1899. • Com a dada curiosa, la cançó va quedar en segon lloc en el concurs on es va estrenar; la guanyadora d'aquell certamen ha caigut en l'oblit. • S'escolta la versió de Marco Cagliari, inclosa en el seu treball Mia Dolce Vita.

  • Havaneres des del Balcó: Carmen i Clàssics Mexicans - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Havaneres des del Balcó: Carmen i Clàssics Mexicans

    Explorant la Havanera a l'Òpera i la Tradició Mexicana En aquest episodi de Havaneres des del Balcó de Tarragona Ràdio, ens submergim en les curioses connexions entre l'òpera clàssica i la música popular. La narrativa es centra en com els ritmes i les melodies viatgen entre continents i gèneres. La Connexió entre Sebastien Gadier i l'Òpera Carmen Es detalla la història de la famosa havanera de l'òpera Carmen de George Bizet. El locutor explica un fet històric fascinant: • L'autor de La Paloma, Sebastien Gadier, va redactar originalment una havanera anomenada El Arreglito. • Bizet es va basar pràcticament "nota a nota" en aquesta peça per a la seva obra mestra. "Basada en aquesta havanera de l'Arreglito, gairebé clavada igual... nota a nota diria jo." Interpretacions i Clàssics de Mèxic El programa presenta diverses versions de peces icòniques, destacant la riquesa instrumental i vocal del gènere: • Orquestra Filharmònica de la Ciutat de Mèxic: Una versió rapsòdica de la havanera de Carmen. • El Consorcio: Interpretació de Un viejo amor enregistrada en viu a Mèxic l'any 2003. • La Hija del Mariachi: Una versió inclosa en la seva Colección Ranchera que explora els sentiments de la nostàlgia i el desamor. Temes recurrents i nostàlgia Les lletres de les cançons seleccionades giren al voltant de la durabilitat dels records i la impossibilitat d'oblidar un vell amor, un tema central en la lírica mexicana i de les havaneres.

  • Havaneres des del balcó: Programa 388 - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Havaneres des del balcó: Programa 388

    Monogràfic sobre el Gènere de l'Havanera En aquesta edició número 388 de Havaneres des del balcó, s'explora l'evolució musical d'aquest gènere tan arrelat a Catalunya. El programa destaca la transició entre les peces clàssiques i les interpretacions contemporànies, posant èmfasi en la riquesa instrumental i vocal que defineix les cançons de taverna i marineres. Peces Destacades i Compositors • El meu avi: S'analitza com aquesta peça actua com un divisor d'aigües en la història del gènere i es presenta una interpretació orquestral. • Adopcions instrumentals: Es reprodueix la versió de l'orquestra de Fran Purcell, que adapta un Tango d'Albéniz al ritme d'havanera, demostrant la versatilitat de la melodia. • Lola la tavernera: El grup Morralla aporta un aire festiu amb la interpretació de la rumba havanera, barrejant els instruments tradicionals com la guitarra amb ritmes més vius. Històries del Mar i l'Emigració Les lletres repassades durant el podcast narren la vida dels mariners de Calella i Palafrugell, els seus viatges a les Antilles i els conflictes bèl·lics històrics. "Visca Catalunya, visca el català. Arribaren temps de guerra, de perfícies i traïcions." Tancament i Producció L'episodi conclou amb la clàssica peça La Paloma de Sebastià Iradier, considerada una de les havaneres més universals, sota la direcció tècnica de Silvia García i la locució de Xavier Pardina.

  • Havaneres des del Balcó: Món Sonor i Nostàlgia Cubana - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Havaneres des del Balcó: Món Sonor i Nostàlgia Cubana

    Retorn a les Arrels Marineres L'episodi 387 del programa Habaneras desde el Balcón a Tarragona Ràdio ofereix un viatge líric a través de la tradició de l'havanera. El contingut destaca per la seva forta càrrega emocional i poètica, evocant imatges del mar, pins i records del passat. Poesia i Paisatge Marítim • La narració inicial transporta l'oient a un món de llum, amor i calma. • Es fa un homenatge als vells mariners, descrits com a "prínceps de xarxa" i "herois de tempestes". • La lletra de les cançons subratlla temes clàssics: dones, pàtria, veles i flors. Peces Musicals i Autors Destacats El programa presenta una selecció acurada de versions instrumentals i cantades: • Gloria Cruz i Castor Pérez: Referències clau en l'estil interpretatiu. • Claude Piaf: Versió instrumental de peces emblemàtiques com Vestida de nit. • José White: Es presenta la seva obra mestra La bella cubana, interpretada per l'Orquestra Serenata Tropical. • Henry Geromet: Versió de la cèlebre havanera Aquellos ojos verdes. "Si pogués fer-me escata i apagar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat" Connexions Internacionals El programa explora la universalitat del gènere, mencionant versions alemanyes de La Paloma i altres interpretacions que demostren com l'havanera ha viatjat arreu del món mantenint la seva essència nostàlgica.

  • L'Ascensió, el model de les Caixes i Mans Unides - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    L'Ascensió, el model de les Caixes i Mans Unides

    Reflexions sobre la Festa de l'Ascensió L'episodi se centra en el significat catequètic de l'Ascensió del Senyor, explicant que no es tracta d'un viatge espacial, sinó de l'entrada de Jesús en la glòria de Déu. Se subratlla que el cel és la persona mateixa de Crist, qui acull la humanitat per sempre. • La missió dels cristians: Abans d'anar al cel, Jesús encomana la tasca de ser testimonis i ensenyar a viure segons el seu missatge. • Fe i obres: Es discuteix la relació entre la fe i les bones accions, citant C.S. Lewis i la metàfora de les tisores. Justícia i Pau: El futur de les caixes d'estalvi Es realitza una anàlisi crítica sobre la transformació del sistema financer i la possible pèrdua de la funció social de les caixes. Es destaca que aquestes institucions van néixer sense ànim de lucre per fomentar l'estalvi popular i l'obra social. Factors de la crisi financera • La punxada de la bombolla immobiliària. • El procés de fusió i bancarització de les entitats. • L'entrada de capital privat que pot desvirtuar la seva missió original. "Les caixes han prestat un servei insubstituïble al nostre país i han mantingut la seva finalitat bàsica de previsió i ajut." Mans Unides: Nous reptes i projectes Entrevista a Teresa Feliu, la nova presidenta de Mans Unides a Tarragona. Es repassen els èxits recents, com el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia, i es detallen els projectes futurs a Ruanda, la Índia i Cambodja. Projectes destacats • Construcció d'un centre de costura a Ruanda per a la formació de noies joves. • Ampliació d'escoles de secundària a l'Àfrica i dispensaris a la Índia. • Suport a famílies amb malalts de Sida a Cambodja. Agenda Diocesana i Actualitat S'informen de diversos actes com l'ordenació presbiteral a Cornudella de Montsant, sopars col·loquis d'Arcadi Oliveres i la preparació dels voluntaris per a la Jornada Mundial de la Joventut a Madrid.

  • Morts papals, Bob Dylan i el misteri de la Mona Lisa - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Morts papals, Bob Dylan i el misteri de la Mona Lisa

    Resum de l'episodi Aquest episodi del programa de divulgació històrica No em vinguis amb històries combina efemèrides religioses, la trajectòria d'una icona de la música popular i darreres troballes arqueològiques. L'Efemèride: La mort de Joan XXIII Es commemora la mort del papa Joan XXIII (Angelo Giuseppe Roncalli) el 3 de juny de 1963. Malgrat ser considerat inicialment un papa de transició per la seva avançada edat, va revolucionar l'Església Catòlica amb: • La convocatòria del Concili Vaticà II. • L'obertura cap a cristians no catòlics i el diàleg amb les forces socials. • Les seves encícliques socials Mater et Magistra i Pacem in Terris. Monogràfic: Els orígens de Bob Dylan El programa analitza la figura de Robert Allen Zimmerman, mundialment conegut com a Bob Dylan. Es destaquen punts clau de la seva biografia inicial: • La seva transició del rock and roll cap al folk, buscant una música més realista i profunda. • L'elecció del seu nom artístic influenciada pel poeta Dylan Thomas. • La influència cabdal de Woody Guthrie i el seu trasllat a Nova York per conèixer-lo. • El seu paper com a cronista dels conflictes socials i creador d'himnes antibèl·lics com Blowin' in the Wind. Notícies d'Actualitat i Curiositats Arqueològiques • La Mona Lisa: Es comenten les excavacions al convent de Santa Úrsula a Florència a la recerca de les restes de Lisa Gherardini, la possible model de Leonardo da Vinci. • Egipte: El descobriment d'un nou colós d'Amenhotep III a Luxor, trobat trossejat però en bon estat de conservació. • Història Local: Un recull de notícies de fa cent anys a Tarragona, incloent-hi una curiosa missa celebrada en esperanto i la fira de bestiar a Lleida. • Víkings: El projecte de construcció d'un dràcar per repetir la ruta des de Noruega fins a Istanbul.

  • El disc Rovallat: Monogràfic de Depeche Mode - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    28'

    El disc Rovallat: Monogràfic de Depeche Mode

    Depeche Mode: Icones de la Música Electrònica En aquesta edició del programa El disc Rovallat, Joan Maria Bertran ens convida a fer un viatge retrospectiu cap a la dècada dels 80 i 90 per recuperar un dels treballs més emblemàtics de la banda britànica Depeche Mode. Els Inicis i Influències • El grup es va formar a Essex, Anglaterra, l'any 1980. • Van ser figures clau en l'escena musical futurista de finals dels 70. • La seva música va estar profundament influenciada per pioners com Kraftwerk. El Disc Destacat: 101 El programa se centra en l'àlbum titulat 101, una gravació sonora d'un concert en directe. • Data de gravació: El disc va ser capturat el 18 de juliol de 1988. • Impacte: Aquest treball va sonar amb molta força a les emissores locals com Tarragona Ràdio i l'antiga Ràdio Fòrum. • Cançó destacada: Durant l'emissió s'analitza i s'escolta el tema Strange Love. "Actualment segueixen sent un grup d'un gran èxit comercial i de públic, tot mantenint alhora un important prestigi en el panorama musical." Llegat Musical El presentador destaca com el grup ha sabut evolucionar des de les seves arrels electròniques fins a convertir-se en un fenomen de masses que encara avui dia manté la seva rellevància i prestigi internacional.

  • La Final de la Sardana de l'Any i l'actualitat sardanista - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    La Final de la Sardana de l'Any i l'actualitat sardanista

    La Gran Final a Granollers El programa se centra en la celebració de la 22a final del concurs de la Sardana de l'Any, que té lloc al Teatre Auditori de Granollers. S'expliquen els detalls de les dues sessions programades i la participació de les cobles Marinada i Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Sardanes Finalistes i Premis • S'enumeren les deu sardanes finalistes, incloent composicions d'autors com Joaquim Soms, Martí de Mont i Lluís Alcalà. • Es detalla el procés de votació popular i l'espectacle musical Rebombori, dirigit per Jordi Paulí, que inclou la participació de la banda Mestre Montserrat i Núria Feliu. Actualitat i Crònica Social L'episodi repassa diverses notícies del món de la cultura popular: • Formació per a entitats: La jornada de formació per a equips directius organitzada per la Federació de Ateneus de Catalunya al Castell de Montjuïc. • Aniversaris i Exposicions: El 65è aniversari de la colla En Saires del Penedès i la inauguració de l'exposició sobre la sardana al Vendrell. • Necrològiques: Es ret homenatge a Joaquim Bo, fundador dels En Saires, i es dona el condol per la mort del ciclista Xavi Tondo. Espai de Reflexió i Crítica Es recupera un text del crític Josep Pasqual publicat a la Revista Musical Catalana. "Les presentacions orals micròfon en mà en els concerts musicals són una de les expressions més pures del que és innecessari." L'article genera un debat sobre la vigència dels presentadors en els concerts de cobla, qüestionant si aquesta figura ha quedat obsoleta en comparació amb els concerts de música culta on s'utilitza principalment el programa de mà. Selecció Musical Durant el programa s'escolten diverses peces clau: • Rosa Vella de Josep Saderra. • Pina de Joan Givert (Premi de la Crítica 1979). • Pastoral d'hivern de Manuel Oltra, una peça per a tenora i piano. • Dolsenyor de Tomàs Gil Membrado.

  • El Campanar: Bíblia, Immigració i Santa Tecla - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    El Campanar: Bíblia, Immigració i Santa Tecla

    Reflexió sobre l'Evangeli de Pasqua L'episodi s'inicia amb una anàlisi de l'Evangeli segons Sant Joan, situant-nos en el sisè diumenge de Pasqua. Es destaca el missatge de Jesús sobre l'amor i el compliment dels manaments, així com la promesa de l'enviament de l'Esperit Sant com a consolador i guia permanent per als creients. La Bíblia: Història i Actualitat Monsenyor Jaume Pujol reflexiona sobre la importància de la Sagrada Escriptura: • Repàs històric des de la impremta de Johannes Gutenberg (1454) fins a la primera Bíblia impresa en català a València (1478). • Presentació d'una nova edició popular de la Bíblia a Catalunya, assequible i il·lustrada. • La Bíblia no és considerada un monòleg de Déu, sinó un diàleg constant amb la humanitat. "La Bíblia és un llibre que hem de tenir a cada casa... el fonamental és que la llegim amb freqüència." Solidaritat i Immigració Mossèn Ricard Cabrè aborda el fenomen migratori des d'una perspectiva ètica i cristiana: • Crítica a la mentalitat de "mà dura" i de tancament de fronteres que creix en la societat actual. • Reconeixement de la migració com un dret humà fonamental recollit en la Declaració Universal. • Denúncia de les desigualtats comercials i econòmiques entre els països rics i els subdesenvolupats. Congrés Internacional sobre Santa Tecla Entrevista a mossèn Joer Maria Gabaldà sobre el proper congrés dedicat a la patrona de Tarragona: • L'objectiu és aprofundir en la figura de Santa Tecla com a primera màrtir i dona evangelitzadora. • Es discutiran les Actes de Pau i Tecla (segle II) amb la participació d'experts de Ginebra, Harvard i Roma. • El congrés inaugurarà les noves instal·lacions del Seminari de Tarragona l'octubre vinent. Crida a la Participació i l'Agenda Diocesana Es recorden diversos actes per a la setmana, com els diàlegs per a joves a Montblanc i les jornades missioneres. També es fa èmfasi en la campanya de la renda, animant els oients a marcar la casella de l'Església per donar suport a la seva tasca social i evangelitzadora.

  • Factoria 2.0: El magazín cultural dels estudiants de la URV - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    58'

    Factoria 2.0: El magazín cultural dels estudiants de la URV

    Resum del Programa L'episodi d'avui de Factoria 2.0 és un recull especial que repassa la trajectòria d'aquest magazín cultural de Tarragona Ràdio, realitzat per deu estudiants de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Al llarg de quatre mesos, l'equip ha ofert una visió fresca i entusiasta de l'actualitat cultural, social i esportiva de les comarques tarragonines. Equip i Seccions El programa destaca per la diversitat de les seves seccions i el caràcter dels seus col·laboradors: • Presentació: La Maria Santiago i el Quim Navales han estat el fil conductor, aportant professionalitat i anècdotes personals divertides. • Actualitat Cultural: La Núria Jaques i el Pep Simó, coneguts com els modernillos, han cobert festivals, música i l'oci a Tarragona. • Món Online: L'Anna Cendra i la Laia Bové han analitzat l'impacte de les xarxes socials i la vida a la xarxa. • Pantalla: L'Albert Carnicer i l'Anna Arnal han repassat de manera crítica la televisió i el cinema. • Esports: La Bet Altarriba ha realitzat entrevistes a esportistes de primer nivell com Marc Bartra o Isidre Esteve. • Entrevistes i Qüestionaris: La Sílvia Sagalà ha sotmès els convidats a qüestionaris ràpids i desquiciants. Temes Destacats • Periodisme i Futur: El programa recull reflexions de referents com Josep Cuní i Xavier Graset sobre la situació actual de la professió, la crisi i la influència de les noves tecnologies. • Política Jove: Debat amb representants joves de Tarragona sobre la desafecció política, el màrqueting electoral i el fenomen del friquisme. • Cultura i Música: Entrevistes exclusives a grups com Manel, en el seu inici de gira al Teatre Bartrina de Reus, i Bongo Botrako. • Humor i Bromes: S'inclouen moments divertits com entrevistes fictícies a Mario Casas o bromes telefòniques a oients sobre els seus hàbits televisius. "El temps que dediquem a lamentar-nos és un temps que no estem invertint en la millora i l'anàlisi de per què estem malament." — Josep Cuní sobre el periodisme actual.

  • Loquillo y los Trogloditas: El doble directe de 1989 - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Loquillo y los Trogloditas: El doble directe de 1989

    Homenatge al Rock and Roll en Vinil En aquesta edició del programa Disc Rovellat, conduït per Joan Maria Bertran, es ret homenatge a la història de Tarragona Ràdio a través de la música. L'episodi se centra en un àlbum emblemàtic: el doble disc en directe de Loquillo y los Trogloditas publicat l'any 1989. L'objectiu de la sessió és fer un recorregut per aquelles peces que, tot i no ser els èxits comercials més evidents (com Cadillac Solitario o La Mataré), capturen l'essència frenètica i l'actitud de la banda en el seu apogeu. Selecció Musical i Context Històric L'any 1989 no només marca la publicació d'aquest disc, sinó que també coincideix amb els primers anys de vida de l'emissora (llavors anomenada Ràdio Fòrum). El resum destaca les següents cançons: • Carne para Linda: Una peça amb una lletra fosca i contundent sobre obsessions i desaparicions. • Coleccionistas: Un tema que explora el desig i les relacions des d'una perspectiva descarada. • Pirates: Una declaració d'intencions sobre la llibertat i el plaer de viure al marge de les normes. • Brisa d'Abril: El moment de calma del programa, una cançó més relaxada i melòdica. • Mis Problemas con las Mujeres: Un clàssic que dóna nom a un dels seus treballs d'estudi i que relata les crisis d'identitat al voltant dels trenta anys. Reflexions sobre l'època El programa subratlla la importància del ritme frenètic del rock and roll per recordar "vells temps". A través de les lletres de José María Sanz (Loquillo), s'evoca un món que moltes vegades ha estat prohibit o incomprès. "He modelat una bandera... per el plaer de crear." L'espai clou amb la mítica cançó Siempre Libres, reafirmant l'esperit anarquista i independent que ha caracteritzat la carrera de la banda barcelonina.

  • Cine i fe: Destino Oculto i Les Cròniques de Narnia - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Cine i fe: Destino Oculto i Les Cròniques de Narnia

    Reflexions Cristianes sobre el Cinema Actual Aquest episodi de Porta a l'Esperança explora la intersecció entre la fe cristiana i les narratives cinematogràfiques contemporànies, centrant-se en dos títols recents: Destino Oculto i La travessia del viatger de l'Alba. Determinisme vs. Lliure Albir a Destino Oculto La discussió sobre la pel·lícula protagonitzada per Matt Damon serveix per analitzar conceptes teològics profunds: • El lliure albir: Es planteja si els humans som realment lliures o si estem sota un "pla mestre" rígid. Des de la perspectiva bíblica, es defensa que Déu ens ha creat amb capacitat de decidir. • La natura dels àngels: Es contraposa la visió de la pel·lícula (agents que controlen i limiten) amb la visió bíblica, on els àngels són éssers que beneeixen i protegeixen. • Conseqüències de la desobediència: S'explica que el destí tràgic és fruit de la desobediència humana i no d'un joc diví. La Temptació i la Redempció a Les Cròniques de Narnia L'anàlisi de l'obra de C.S. Lewis destaca com cada personatge s'enfronta a les seves pròpies debilitats: • Vicissituds humanes: L'orgull, l'enveja i la cobdícia es personifiquen en l'Edmund, la Lucy i l'Eustace. • El procés de la temptació: Es descriu com un camí que neix en els sentits i que la publicitat moderna sovint explota per crear falses necessitats. • La figura d'Aslan: Es vincula directament amb la figura de Jesucrist, l'únic capaç de transformar el cor humà i lliurar-lo de la seva "pell de drac" (el pecat). "Jesucrist s'ofereix en sacrifici pels nostres pecats d'una vegada i per sempre, tal com fa Aslan en la història."