Tots els episodis

62727 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

37921-37944 de 62727
  • Kissinger, Història del Gos i Terratrèmols a Espanya - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Kissinger, Història del Gos i Terratrèmols a Espanya

    Henry Kissinger: L'Arquitecte de la Política Exterior El programa comença analitzant la figura d'Henry Kissinger en el seu 88è aniversari. Kissinger és descrit com un personatge maquiavèl·lic i polaritzador, essencial per entendre la política dels Estats Units entre 1969 i 1977. • Punts de fricció: Se l'acusa d'impulsar l'Operació Còndor i les dictadures a Sud-amèrica. • Punts a favor: Va aconseguir l'acostament històric amb la Xina i l'URSS. • Contrast: Malgrat el seu perfil fosc, va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1973 per l'alto el foc al Vietnam. "Kissinger és el criminal de guerra més gran que campa lliure pel món." L'Evolució i Domesticació del Gos S'explora l'origen de la relació entre humans i cànids, des dels avantpassats prehistòrics fins a la domesticació real. Orígens Biològics • Els miàcids van ser els precursors que van viure fa 50 milions d'anys. • El Canis lupus (llop) va evolucionar fa uns 300.000 anys. La Domesticació Es debaten dues teories: si el gos es va apropar a l'home per carronya o si l'home va capturar cadells de llop. Les evidències més recents a la Cova Goyet (Bèlgica) situen els primers gossos domesticats fa 31.700 anys. El Rol del Gos en la Història i la Guerra • Segona Guerra Mundial: Ús massiu de gossos com a missatgers, sanitaris i, de forma tràgica, com a gossos suïcides russos entrenats per explotar sota tancs alemanys. • Antiguitat: Des dels mastins d'Egipte fins als mosaics de Pompeia amb la famosa advertència Cave Canem. • Espai: El sacrifici de la gossa Laika el 1957. Geologia i Arqueologia: Terratrèmols i Batalles Es fa un repàs als terratrèmols més devastadors de l'estat espanyol, destacant el de Torrevella (1829) i el de Granada (1884), amb una reflexió sobre la falta de preparació actual. Finalment, es comenta una descoberta arqueològica al nord d'Alemanya: les restes d'una gran batalla de l'Edat del Bronze (1200 a.C.) amb cranis fracturats i material bèl·lic primitiu.

  • Els Sugar Cubes i el debut de Björk: 25 anys de Life's Too Good - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    27'

    Els Sugar Cubes i el debut de Björk: 25 anys de Life's Too Good

    L'ascens dels Sugar Cubes L'episodi d'avui de Tràfic d'Abstraccions explora el llegat dels Sugar Cubes, la banda islandesa que va catapultar la carrera internacional de Björk. Es destaca especialment el seu primer àlbum, Life's Too Good, publicat el 1988 i que va esdevenir un fenomen de culte tant a Europa com als Estats Units. Impacte i Estil Musical El grup va destacar per una barreja eclèctica de gèneres que desafiava les etiquetes de l'època: • Post-punk i Indie: Una raresa a finals dels 80 que va captivar la crítica especialitzada. • Fusions: Elements de jazz, funk i pop abstracte. • Èxit Comercial: L'àlbum va vendre més de 500.000 exemplars als EUA, una xifra sorprenent per a un grup alternatiu. El segell Bad Taste Es menciona la creació del segell discogràfic Bad Taste (Smult), una iniciativa contracultural fundada pels mateixos membres del grup per fomentar l'art jove islandès. "Els Sugar Cubes van fundar un segell discogràfic que es deia Bad Taste, mal gust, i que va ser tota una insígnia contracultural que fomentava el treball artístic de joves islandesos." Trajectòria de la Banda Tot i l'èxit inicial, el programa repassa la breu però intensa vida del grup: 1. 1986: Neix el single Birthday, la llavor de l'èxit. 2. 1988: Publicació de l'àlbum debut Life's Too Good. 3. Decadència: L'evolució del grup cap a projectes personals i canvis interns va derivar en discs com Stick Around for Joy (1992) abans de la seva dissolució definitiva.

  • Sardanes, Cobla i la Jove Orquestra Tradicional - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    Sardanes, Cobla i la Jove Orquestra Tradicional

    Actualitat i Espectacles Musicals L'episodi d'avui destaca la presentació de la Jove Orquestra Catalana d'Instruments Tradicionals al Palau de Congressos, amb l'obra Maragall amb so de paraula del prestigiós pianista i compositor Conrat Sador. Aquesta iniciativa aplega joves talents de diversos conservatoris i escoles de música. Agenda i Festivals d'Estiu Es repassen les activitats més rellevants del panorama sardanista: • Aplecs i ballades: Destaca l'aplec de Móra d'Ebre i les ballades amb cursos per a joves a Torredembarra i el Vendrell. • Porta Ferrada: El festival de Sant Feliu de Guíxols pren el relleu de Peralada en la programació de música per a cobla, amb la participació de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Girona i la cantant Néboa. • Beca Josep Maria Bernat: Es recorda la convocatòria per a joves instrumentistes de cobla. La Força de les Xarxes i Estrades Curioses El programa tanca comentant l'impacte de les xarxes socials en la difusió de la música tradicional. S'esmenta el cas de la sardana Xar de Quira de Geroni Velasco, que va causar sensació entre els infants per la seva sonoritat moderna i els efectes sonors inclosos en la interpretació de la Cobla Reus Jove. "A vegades sents que ja has dit el que volies dir, i poques paraules basten." L'emissió finalitza recordant que la propera setmana no hi haurà repetició el diumenge a causa de la cobertura de les eleccions a Tarragona Ràdio.

  • Factoria 2.0: Guia per a un estiu cultural i actiu - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    57'

    Factoria 2.0: Guia per a un estiu cultural i actiu

    L'Estiu a Tarragona i més enllà L'episodi final de la temporada de Factoria 2.0 es presenta com una guia completa per aprofitar els mesos d'estiu, ja sigui des de la ciutat de Tarragona o viatjant a l'estranger. Els col·laboradors comparteixen experiències personals i recomanacions sobre oci, cultura i creixement personal. Música, Festivals i Festes Majors • Concerts a Tarragona: S'anuncien actuacions d'artistes com Roger Hodgson, Miguel Ríos, Raimon i Sergio Dalma. • Escó Summer Festival: Destaca la presència de Melendi, M-Clan i Els Pets els dies 15 i 16 de juliol. • Festes Majors: Repàs a les cites imprescindibles del territori, com Sant Magí i Santa Tecla a Tarragona, i festes populars a localitats com El Morell, Vilaseca o La Pobla de Mafumet. Viatges i Experiències Alternatives • Voluntariat Internacional: La Sílvia Sagalà explica la seva experiència d'alfabetització a Nicaragua, destacant el valor emocional d'ajudar les comunitats locals. • Interrail per Europa: En Quim Navales detalla com recórrer països com França, Bèlgica i Holanda de manera econòmica utilitzant el tren. • El Camí de Santiago: L'Anna Arnal descriu el tram francès des de Ponferrada, oferint consells pràctics sobre l'equipament necessari. • Festes Populars: Des de la bogeria dels Sanfermines a Pamplona fins a la ruta de festes majors catalanes com les de Mataró (Les Santes) o Vilafranca del Penedès. Oci a la Pantalla i Xarxes Socials • Sèries Recomanades: L'Albert Carnisser i l'Anna Arnal proposen maratons de sèries com Breaking Bad, Game of Thrones, Dexter i Misfits. • Actualitat Digital: Es comenten els temes més calents de Twitter, incloent el festival de Eurovisión, la fi del programa SLQH i el regnat de Lady Gaga. Final de Temporada i Homenatges "Gràcies per la cura i la paciència que has tingut perquè has fet d'aquest taller de ràdio que hagi sortit rodó." L'equip tanca el programa amb un emotiu homenatge a la seva coordinadora, Marta Montagut, i als tècnics que han fet possible el taller de ràdio de la Universitat Rovira i Virgili.

  • Tancat per Defunció: L'àlbum «Llença-t'hi» (1991) - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    31'

    Tancat per Defunció: L'àlbum «Llença-t'hi» (1991)

    Repàs de la trajectòria de Tancat per Defunció El programa El Disc Rovellat dedica aquesta edició a analitzar el segon àlbum del grup sabadellenc Tancat per Defunció, titulat Llença-t'hi (1991). La banda, liderada per Jaume Papell, va néixer el 1986 a partir de jam-sessions al local Piano Jazz de Sabadell. Fites i Producció Musical • Inicis i èxits: El 1989 van guanyar el concurs de pop-rock de Vic, fet que els va permetre gravar el seu primer disc, Sense Retorn, produït per Pep Sala. • Internacionalització: L'any 1991 van fer història en ser el primer grup de parla catalana a actuar al Music Seminar de Nova York. • Producció de qualitat: El disc Llença-t'hi va comptar amb la producció de Toni Carmona, conegut per treballar amb l'Orquestra Mondragón i Joaquín Sabina. Anàlisi de les Cançons Principals El programa reprodueix i comenta les peces clau de l'àlbum: Llença-t'hi: El tema que dóna nom al disc i un dels seus himnes. Sense Llum: Una cançó que reflexiona sobre la manca de llibertat d'acció i la influència de la televisió. Missatge: Una peça melòdica sobre la distància i la comunicació personal. Lluny dels records: Cançó atmosfèrica que tanca la cara A del vinil. Coses que passen: Qualificada pel locutor com la "cançó porno" del grup pel seu contingut lúdic i explícit. Amor d'estiu: Un dels grans èxits comercials del grup que encara perdura en el record. El declivi de la banda Tot i l'èxit de públic, el grup va patir la falta de suport de la seva discogràfica, Pick Up, que no va invertir prou en la seva promoció. Això va provocar un silenci de tres anys fins a la publicació del seu darrer disc, Viatge en silenci (1995). "L'any 1991 van ser seleccionats per l'SGAE per tocar al Music Seminar de Nova York, sent el primer grup de parla catalana que hi toca."

  • Miquel Àngel, el Barça de Wembley i el Divendres 13 - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Miquel Àngel, el Barça de Wembley i el Divendres 13

    Introducció i Efemèride Esportiva L'episodi comença amb una celebració de l'efemèride del 20 de maig de 1992, data en què el FC Barcelona va guanyar la seva primera Copa d'Europa a l'estadi de Wembley amb el famós gol de Ronald Koeman. Els locutors connecten aquest fet històric amb l'actualitat de l'equip en el moment de l'enregistrament. Monogràfic: El Llegat de Miquel Àngel (Segona Part) Es reprèn la biografia de Miquel Àngel Buonarroti des de 1503 fins a la seva mort el 1564, destacant la seva relació complexa amb el mecenatge papal: El Mausoleu de Juli II i la Capella Sixtina • La construcció de la tomba de Juli II va ser la gran frustració de l'artista, un projecte que va durar 40 anys i va quedar reduït respecte a la idea original. • La decoració de la bòbada de la Capella Sixtina (1508-1512) va sorgir d'una conspiració de Bramante per fer fallar Miquel Àngel, qui es considerava principalment escultor. • L'obra va resultar un èxit sense precedents, on l'artista va aplicar el seu coneixement de l'anatomia i el clarobscur per donar volum a les figures. Obres de Maduresa i el Judici Final • Sota el papat de Pau III, va pintar el Judici Final (1536-1541), una obra que va causar un gran escàndol per la nuesa de les figures, algunes de les quals van ser posteriorment tapades amb panys. • En la seva darrera etapa, es va centrar en l'arquitectura, destacant el seu treball a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, on va projectar la gran cúpula. "Miquel Àngel portava un casc de cartró amb una vela encesa sobre el cap per tenir llum i treballar durant la nit sense haver d'utilitzar les mans." Notícies de Tarragona fa 100 anys A través del Diari de Tarragona del 20 de maig de 1911, es repassen les cròniques de l'època: • Una crítica teatral sobre una sarsuela on es descriu un actor com a "archisúper". • L'aprovació del pressupost per a la carretera de Mollerussa a l'Espluga de Francolí. • La publicitat de l'època destacant la liquidació d'una merceria al carrer Sant Agustí. Curiositats: L'Origen del Divendres 13 S'expliquen les diverses teories sobre la malastrugança d'aquesta data: • Teoria Històrica: La detenció massiva dels Cavallers Templers per ordre de Felip IV de França el divendres 13 d'octubre de 1307. • Teoria Cristiana: La presència de 13 comensals a l'Últim Sopar i la crucifixió de Jesús en divendres.

  • Actualitat Sardanista: Estrenes a Tarragona i Aplecs - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    58'

    Actualitat Sardanista: Estrenes a Tarragona i Aplecs

    Actualitat de la Cultura Popular i la Sardana El programa d'avui se centra en la gran vitalitat creativa a la ciutat de Tarragona, on recentment s'han estrenat fins a quatre sardanes, majoritàriament d'autors locals. S'analitza la necessitat de donar més visibilitat als compositors joves i residents per estimular la creació musical per a cobla. Esdeveniments i Convocatòries Destacades • Impacte Econòmic de la Fira Mediterrània de Manresa: Segons un estudi recent, cada euro investit genera un retorn de 8 euros al territori, amb una assistència que supera les 100.000 persones. • Concurs Fotogràfic Aplec Baix Camp: La Colla Sardanista Rosa de Reus convoca la 45a edició d'aquest certamen amb premis especials pel 50è aniversari de l'entitat. • Digitalització de l'obra de Joan Amades: Gran part del llegat del folclorista ja és accessible a internet gràcies al Departament de Cultura. La Nota Musical i Històrica • Es destaca l'estrena de la sardana Tendresa de Rafael Guinovar i Víctor i Berta d'Alfred Abad. • A la secció de La Relíquia, es recorda la final de la Sardana de l'Any de 1978 a Girona, destacant el retorn de Manuel Saderra i Puigferrer amb l'obra Al 25è Aplec de Banyoles. L'Agenda del Cap de Setmana S'ofereix un repàs exhaustiu dels aplecs i ballades per tot Catalunya, destacant: "És ara l'època de més quantitat d'aplecs grossos i plenament sardanistes." • Aplecs: Porqueres, Molins de Rei, Figueres, Sitges, Tàrrega i Benissanet. • Activitats a Tarragona: Ballades a l'Argentera, Montblanc, la Canonja i Deltebre.

  • Factoria 2.0: Festivals, Trapezi i Tarracoviva - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    57'

    Factoria 2.0: Festivals, Trapezi i Tarracoviva

    Panorama Cultural i Festivals d'Estiu L'episodi d'avui de Factoria 2.0 ofereix una guia completa sobre l'activitat cultural a Catalunya, centrant-se en els grans esdeveniments de la temporada. Els Grans Festivals de Música La Núria Jaques ens detalla les cites imprescindibles per als amants de la música indie i electrònica: • Primavera Sound: Arriba a la desena edició amb propostes alternatives a diversos escenaris de Barcelona. • Palm Fest: El festival de referència a l'Hospitalet de l'Infant, consolidat en el pop nacional. • FIB (Benicàssim): Un dels festivals amb més projecció internacional, destacant per la seva barreja de música, moda i cinema. • Sònar: El referent mundial en música avançada i art multimèdia. Arts Escèniques i Patrimoni L'actualitat cultural es trasllada també a Reus i Tarragona amb dos dels esdeveniments més potents del territori. El Trapezi de Reus S'analitza la 15a edició de la Fira del Circ de Catalunya. Malgrat les retallades pressupostàries, el festival manté la qualitat amb una seixantena d'espectacles. "Hem sabut fer equilibris i malabars per mantenir una programació que faci goig." Tarracoviva: Tornar als Orígens El festival romà de Tarragona permet una immersió total en la història antiga a través d'exposicions com Roma Norum Vita i activitats de reconstrucció històrica. Societat, Pantalles i Esport • Xarxes Socials: Repàs a les tendències sobre Lady Gaga i els rumors virals sobre Shakira i Piqué. • Pantalla: Un viatge per la història de l'humor televisiu, des de la movida madrilenya fins a sèries modernes com Pop Ràpid o Arroz Pasado. • L'altra cara de l'esport: Una anàlisi del futbol femení amb Carlos Roca i l'elisabet García, denunciant la falta de suport mediàtic i econòmic.

  • El Campanar: L'Evangeli de la Porta i el Ball de Sant Cris - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    27'

    El Campanar: L'Evangeli de la Porta i el Ball de Sant Cris

    Reflexió sobre l'Evangeli i el Pastor L'episodi d'aquesta setmana se centra en el quart diumenge de Pasqua, posant el focus en l'Evangeli segons Sant Joan. Jesús es presenta amb el símbol de la porta de les ovelles, una imatge que ens recorda que la vida eterna i la comunicació amb Déu passen per la unió amb Crist. • Jesús com a mediador: Només a través d'ell podem accedir al regne de Déu. • L'acció cristiana: Passar per la porta significa estimar, ajudar i consolar els germans. Cultura i Tradició: El Ball de Sant Cris de Salomó S'analitza la riquesa del Ball de Sant Cris de Salomó, una representació sacre que data de 1840. Aquesta obra combina el ball parlat i l'auto sacramental, narrant l'aventura de Josep Nin, un mercader que va portar un crucifix des d'Alger per salvar el seu poble de la fam. Actualitat de l'Església a Catalunya Es destaca la recent reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense al Santuari del Loreto, on s'han tractat temes rellevants per a la comunitat: Noves edicions del Catecisme: Propera publicació en català per celebrar el 20è aniversari del seu origen. Ensenyament de la religió: Crida a les famílies per matricular els fills a l'assignatura de religió com a complement de la formació integral. Catalònia Sacra: Desenvolupament d'una plataforma de turisme religiós per posar en valor el patrimoni artístic de les deu diòcesis catalanes. Missions i Solidaritat Internacional Es detalla la tasca de l'Obra de Sant Pere Apòstol, que ajuda milers de seminaristes i novicis a l'Àfrica, Àsia i Amèrica, destacant casos concrets com el seminari de Boma (RDC) i el de Bogotà (Colòmbia). "Jo sóc la porta. Els que hi entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pastoratges." El Repte de les Telecomunicacions Amb motiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions, es reflexiona sobre com les xarxes socials i els mitjans digitals han de ser eines per a la solidaritat i l'evangelització, vencent l'analfabetisme religiós i evitant la superficialitat del consum.

  • Els Pets: 'Calla i Balla' (1991) al Disc Rovellat - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Els Pets: 'Calla i Balla' (1991) al Disc Rovellat

    Un viatge al 1991 amb Els Pets En aquesta edició del programa Disc Rovellat de Tarragona Ràdio, el locutor Joan Maria Bertran ens convida a redescobrir un dels treballs més emblemàtics de la banda de Constantí: l'àlbum 'Calla i Balla' (1991). Context de l'Àlbum • Es tracta del segon llarga durada de la formació, que va servir per a la seva consolidació definitiva dins el panorama del rock català. • El disc barreja diversos estils, des del seu autodenominat rock agrícola fins a experiments amb el rap. • La formació de l'època incloïa Lluís Gavaldà, Joan Reig, Falín Càceres, Ramon Vidal i les veus de les Llufes. Temes Destacats de la Cara A i la "Cara Cool" L'episodi repassa les cançons clau que van marcar tota una generació: • Tarragona Masburrona: Un himne local que critica amb ironia la ciutat de Tarragona i que inclou passatges rapejats. • S'ha acabat: Una de les cançons més cèlebres del grup, composta per Joan Reig, que encara avui continua vigent. • Està plovent: Un altre èxit que evoca la necessitat de refrescar els pensaments sota la pluja. • Com més et coneixo...: Tema que tanca la primera cara del disc amb la seva cèlebre tornada sobre la fidelitat canina. Crítica Social i Visió Local "Constantí, molta merda i poc vi" Aquesta cita resumeix la visió mordaç que el grup tenia del seu propi poble, Constantí, en aquells anys. També s'aborden temes de prevenció sexual amb la cançó Mosquits a l'aixeta, on el grup adverteix amb humor dels perills de les relacions sense protecció. El programa conclou amb l'himne festiu Vine a la Festa, tancant un repàs nostàlgic pel vinil d'un grup que, partint de la seva maqueta del 1985, ha arribat fins als nostres dies com un referent cultural.

  • Anàlisi Especial: Reflexions Nocturnes i Salutacions - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Anàlisi Especial: Reflexions Nocturnes i Salutacions

    Introducció a la Sessió L'episodi d'avui es caracteritza per una estructura iterativa centrada en el salut de bona nit, servint com un exercici de presència i constància comunicativa. Durant tota la sessió, s'estableix un diàleg focalitzat en la cortesia i el reconeixement de l'interlocutor. Dinàmica de la Conversa • Es manté una cadència constant cada 30 segons aproximadament. • La interacció busca generar una atmosfera de calma i proximitat amb l'audiència. • No es desvien de la salutació formal, posant èmfasi en la importància dels rituals quotidians. "Bona nit" Conclusions de la Jornada Aquesta repetició sistemàtica pot interpretar-se com una forma de minimalisme textual aplicada al format podcast, on el contingut es redueix a l'essència de la benvinguda o del comiat de la jornada laboral o personal.

  • Cristianisme i política: fe, ciutadania i compromís social - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Cristianisme i política: fe, ciutadania i compromís social

    Intersecció entre la fe cristiana i la vida política En aquest episodi del programa Porta a l'Esperança, s'aborda la complexa però necessària relació entre el cristianisme i la política, especialment en el context d'unes eleccions municipals. Josué Martínez, teòleg i membre de l'Església Protestant de Tarragona, analitza com els creyents han de moure's entre la seva identitat espiritual i els seus deures cívics. La separació d'Església i Estat Es defensa la necessitat d'una autonomia mútua entre les institucions religioses i les polítiques. La idea central és que cada esfera té el seu propi terreny d'actuació: • La comunitat política és una institució temporal que busca el bé comú, la justícia i l'ordre social. • L'Església té una missió espiritual i eterna. "Donar al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu" Aquest principi bíblic s'utilitza per argumentar que, tot i que coexisteixen, no s'han de barrejar per evitar el partidisme religiós o la manipulació de la fe amb fins electorals. El paper del cristià individual A diferència de la institució eclesial, el cristià a títol individual té el dret i, sovint, el deure de participar activament en la política. Es destaca que: • La política és una ocupació digna quan es basa en el sacrifici i l'honestedat. • El polític cristià ha de buscar el bé del proïsme i no el benefici personal o d'un partit. • No es pot ser indiferent davant problemes socials com l'atur, la pobresa, les drogues o dilemes ètics com l'avortament i l'eutanàsia. Neutralitat vs. Independència Un dels punts més rellevants és la distinció entre ser independent i ser neutral. L'Església ha de ser independent del poder per tenir llibertat de paraula, però NO pot ser neutral davant el patiment humà o les injustícies. La importància de l'oració Finalment, es recorda l'exhortació bíblica d'orar pels governants, independentment del seu color polític, perquè tinguin saviesa en la gestió dels assumptes públics en temps delicats.

  • Organyà, Ciutat Pubilla i l'Aplec de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    Organyà, Ciutat Pubilla i l'Aplec de Tarragona

    Proclamació de la Ciutat Pubilla i Premis de la Sardana L'episodi comença destacant la proclamació d'Organyà com a nova Ciutat Pubilla de la Sardana. Es detalla l'estructura d'aquests actes, que combinen protocols fixos amb l'aportació personal de cada municipi. • Premis de la Sardana: S'anuncia el cartell de guardonats, que reconeix tant la trajectòria de fons com la innovació en la música de cobla. • Incertesa pel futur: Sorprenentment, no s'ha pogut anunciar la seu per a l'any vinent degut a la proximitat de les eleccions municipals i la falta de garanties de finançament. Concurs de la Sardana de l'Any: Fase de Repesca S'emet la darrera eliminatòria del concurs abans de la gran final a Granollers. Aquesta fase és una repesca per a peces que mereixen una segona oportunitat segons el jurat. • Es presenten quatre sardanes: En Joan Alegre d'Òscar Barquer, El cel d'Organyà de Joan Elias, 10 lustres de Daniel Gasulla i Aniversari daurat de Marcel Artiaga. • S'anuncia que Lluís Alcalà ha passat a la final amb la seva peça Joves Triomfants. L'Aplec Ciutat de Tarragona i actualitat local Entrevista amb Jordi Grau, president del Casal Tarragoní, per parlar del plec al Parc del Francolí. • Novetats de l'Aplec: S'adopta la modalitat de set tirades per fer les ballades més dinàmiques per als músics. • Homenatges: Es reconeixeran entitats amb més de 50 anys de trajectòria, incloent-hi una de Tolosa de Llenguadoc. • Carrer a Joan Juncà: Es confirma que el compositor tindrà un carrer al barri de Sant Pere i Sant Pau, amb un acte previst per a l'11 de juny. Agenda i cultura popular A banda de la música de cobla, es repassen altres esdeveniments destacats: • El 55è Aplec d'Esbarts a Montserrat. • El Festival de l'Antiga Corona d'Aragó a Castelló de la Plana. • Presentacions discogràfiques i la programació del Festival Pau Casals. "Hem de tenir la feina de fons i la de renovació per fer possible la continuïtat de la nostra cultura."

  • Pasqua, devoció mariana i el Ball del Sant Crist de Salomó - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Pasqua, devoció mariana i el Ball del Sant Crist de Salomó

    La Fe en la Resurrecció i la Devoció Mariana L'episodi s'inicia amb una reflexió profunda sobre l'Evangeli de Sant Lluc del tercer diumenge de Pasqua. S'emfatitza que Jesús ressuscitat no és una figura per ser vista físicament, sinó una persona en qui cal creure mitjançant la fe. El camí dels deixebles d'Emaús serveix d'exemple de com el reconeixement de Crist creix a mesura que s'escolta la seva paraula. El Mes de Maria i Referents d'Espiritualitat Monsenyor Jaume Pujol dedica un espai a la devoció mariana, especialment rellevant durant el mes de maig. Es destaquen diverses figures i moviments: • Sant Maximilià Kolbe: El seu sacrifici a Auschwitz i la fundació de la Ciutat de la Immaculada. • Chiara Lubich: Creadora dels Focolars i les Mariàpolis. • Sant Joan Pau II: El seu lema Totus Tuus i el seu amor per santuaris com el de Montserrat. Tradició i Cultura: El Ball del Sant Crist de Salomó Es presenta una entrevista detallada amb Joan Boronat, president d'aquesta representació declarada Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional. Els punts clau de la tradició inclouen: • Origen històric: Narra l'arribada d'una imatge profanada del Crist a Salomó a mans del mercader Josep Nin. • Singularitat: És un ball parlat agiogràfic únic perquè el seu protagonista és un personatge civil. • Participació comunitària: Prop de 120 veïns (d'una població de 550) fan possible la representació a l'interior de l'església parroquial durant els diumenges de maig. Agenda Diocesana i Missions Actes i Vocacions • Vigília de Pregària per les Vocacions: Un acte semisincronitzat a totes les diòcesis de Catalunya el 14 de maig. • Estiu Solidari: Enviament de joves missioners a la República Democràtica del Congo i Hondures. • Jornada de Vocacions Natives: Una crida a donar suport econòmic i espiritual a la formació de clergat autòcton en territoris de missió per preservar les tradicions locals. Testimoni Infantil: El GIM Un grup d'alumnes de l'escola El Carme de Tarragona expliquen la seva experiència al Grup d'Infància Missionera (GIM). Destaquen activitats com: • Visites a centres de dia per a gent gran. • La campanya de Sembradors d'Estels per Nadal. • El desig d'ajudar els qui pateixen "ceguesa d'esperit" (odi o egoisme) a través dels valors de Jesús.

  • Debat amb joves polítics de Tarragona i actualitat cultural REC - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 1min

    Debat amb joves polítics de Tarragona i actualitat cultural REC

    Debat Polític amb la Nova Generació de Tarragona L'eix central d'aquest programa és una taula rodona amb els representants més joves dels partits amb representació a l'Ajuntament de Tarragona: Ivana Martínez (PSC), Oriol Vázquez (CiU), Carlos Ledo (PP) i Arnau Martí (ERC). A les portes de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011, els joves discuteixen diversos punts clau: Motivacions i Regeneració • Els convidats coincideixen que la seva presència a les llistes aporta un punt de vista diferent i necessari, més proper als problemes generacionals. • Es debat sobre la desafecció política i com determinades accions o el "friquisme" en campanya poden deteriorar la imatge dels polítics. • Tots fan una crida a la participació activa: "Anar a votar és l'autèntica rebeldia... si no decideixes tu, decidiran per tu." Xarxes Socials i Comunicació • S'analitza l'impacte d'Internet en la política, prenent Barack Obama com a referent del polític 2.0. • Els joves debaten si les xarxes socials realment canvien el vot o si només serveixen per apropar la figura del polític al ciutadà d'una manera més directa i humana. Mitjans de Comunicació Públics • Hi ha una discussió intensa sobre l'objectivitat de les televisions públiques, arran de la polèmica entre l'Anna Pastor i la Cospedal. • Mentre alguns defensen la llibertat actual, altres critiquen el partidisme en les línies editorials i el control del pressupost públic. Actualitat Cultural: El Festival REC i el Nàstic L'episodi també dedica espais destacats a la vida cultural i esportiva de la ciutat: Cinema Bizarro i Live Cinema • Es repassa la Nit Bizarra del Festival REC, una experiència surrealista amb curtsmetratges de sèrie Z que busquen sorprendre i, fins i tot, incomodar l'espectador. • Es presenta el Regla Nui, la secció de nit del festival que combina música, vídeo en directe (Video Jockey) i concerts audiovisuals. Actualitat del Nàstic • Crònica de l'experiència en una roda de premsa al Nou Estadi. • Es destaca la celebració de la Setmana del Nàstic al Parc Central i els 100 partits amb la samarreta grana del jugador Pere Mairata.

  • Sopa de Cabra: El llegat del 'Ben Endins' - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Sopa de Cabra: El llegat del 'Ben Endins'

    Monogràfic sobre Sopa de Cabra i el seu disc 'Ben Endins' Aquesta edició del programa El disc rovellat se centra en la trajectòria de Sopa de Cabra, coincidint amb el seu anunci de retorn als escenaris l'any 2011. El locutor Joan Maria Bertran repassa la història de la banda gironina a través del seu emblemàtic àlbum en directe Ben Endins (1991). Orígens i Formació del Grup • La gènesi del grup es troba en la formació Copa Cabana (1979), on ja militaven Josep Tió i Jaume Rufi. • El nom de la banda, Sopa de Cabra, és un homenatge al disc de 1973 dels Rolling Stones, intitulat Goats Head Soup. • La formació definitiva es va consolidar amb l'arribada del carismàtic vocalista Gerard Quintana. El Moviment del Rock Català i la Polèmica • Sopa de Cabra va ser un dels pilars del rock català dels anys 90, juntament amb Sau, Els Pets i Sangtraït. • El grup sempre va mantenir una actitud crítica davant l'etiquetatge institucional de la Generalitat. • Es recorda la polèmica de l'ús del castellà, que va generar incomprensió tant en sectors del públic català com en l'escena de Madrid. Fites Discogràfiques i Retorn • L'àlbum Ben Endins va aconseguir un gran èxit comercial, rebent un disc de platí per la venda de més de 100.000 còpies. • S'analitza el seu comiat el 2001 i l'anunci dels concerts de retrobament al Palau Sant Jordi el setembre de 2011. "Bona nit, malparits!" - Salutació icònica de Gerard Quintana que obria els seus concerts i que dóna nom a un dels seus treballs posteriors.

  • Marlène Dietrich, la Vall d'Aran i el déu Thor - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Marlène Dietrich, la Vall d'Aran i el déu Thor

    Homenatge a Marlène Dietrich L'episodi comença recordant l'efemèride de la mort de l'actriu Marlène Dietrich l'any 1992 a París. Nascuda a Berlín, és recordada com un mite del cinema i per la seva ferma oposició al règim nazi. • Va adoptar la nacionalitat nord-americana. • Va destacar pel seu compromís polític, gravant discos antinazis i actuant per a les tropes aliades. • La seva versió de Lili Marleen es va convertir en una icona mundial. L'Operació Reconquesta d'Espanya El monogràfic central analitza l'intent d'invasió de la Vall d'Aran l'octubre de 1944 per part dels maquis (guerrillers antifranquistes). Context i Estratègia Amb l'alliberament de França durant la Segona Guerra Mundial, la Unión Nacional Española (controlada pel Partit Comunista) va idear un pla per establir un govern provisional republicà en territori espanyol, presidit per Juan Negrín. • Objectiu: Ocupar la Vall d'Aran i aprofitar el seu aïllament geogràfic. • Estratègia: Atacs llampec i l'esperança (infundada) d'un aixecament popular contra Franco. • Execució: Unes 12 brigades van entrar pel Pirineu, aconseguint ocupar diversos pobles com Bossòst. El Fracàs i les Conseqüències L'operació va fallar per la forta resistència de les tropes franquistes al Port de la Bonaigua i a Vielha. L'exèrcit de Franco va desplegar ràpidament uns 50.000 homes. "Espanya havia patit tres anys de guerra civil i la postguerra... la gent no estava per a més històries i vivia al límit de la supervivència." Finalment, Santiago Carrillo va ordenar la retirada el 27 d'octubre per evitar una massacre. Aquesta derrota va consolidar el règim de Franco i va portar el general De Gaulle a desarmar les milícies espanyoles a França. Mitologia i curiositats: El déu Thor L'espai de curiositats explora els orígens del déu nòrdic Thor, ara popularitzat pels còmics de Marvel. • Fill d'Odin, és el déu del tro i el raig. • Viatja en un carro tirat per dues cabres anomenades Tanngrisnir i Tanngnjóstr. • El seu martell, el Mjölnir, era usat com a amuleto de protecció. • Etimologia: El nom del dia dijous en llengües germàniques (Thursday o Donnerstag) prové directament d'aquest personatge mitològic. Tarragona fa 100 anys Es repassen les notícies del 6 de maig de 1911: Activitat militar intensa amb pràctiques de tir i telegrafia del Regiment d'Almanza. Exposició de moda de l'Acadèmia de Tall i Confecció Sistema Martí. Cinema Modern con varietats, destacant el ventríloc Caballero Felip. Ciència: L'origen dels destres S'esmenta una recerca de la Universitat de Kansas (amb participació d'Atapuerca) que confirma que els humans són majoritàriament destres des de fa mig milió d'anys. Això es vincula directament al desenvolupament del llenguatge complex, situat a l'hemisferi esquerre del cervell.

  • La Cobla, el Jazz i el 25è Aniversari del Pla de Santa Maria - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    La Cobla, el Jazz i el 25è Aniversari del Pla de Santa Maria

    La Cobla i la seva Projecció Internacional L'episodi comença destacant la fita de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, que ha arribat a la final dels Premios de la Música. El més rellevant és que ho ha fet en la categoria de jazz, fruit de la col·laboració amb Joan Albert Amargós. Aquest fet posa de manifest la versatilitat de la formació de cobla més enllà dels gèneres tradicionals. Actualitat Sardanista i Concursos Es repassa l'estat del certamen La Sardana de l'Any, que encara la recta final de la seva 22a edició: • S'anuncia l'última eliminatòria de semifinals. • Es recorden les dates de la gran final a Granollers (28 de maig). • Es detallen les peces en concurs, com L'Onyar del Guinardó de Jordi Paulí i Joves Triomfants de Lluís Alcalá. Celebració al Pla de Santa Maria L'eix central del programa inclou una entrevista amb l'Araceli Canela sobre el 25è aniversari de l'Associació Sardanista del Pla de Santa Maria. Per celebrar-ho, s'organitza l'espectacle Acoblats: • Una fusió entre la Cobla els Montgrins i el grup d'havaneres Port Bo. • L'espectacle és dirigit per Antoni Mas i barreja gèneres com l'havanera, el bolero i la sardana. "No acaba de ser Festa Major si no hi ha sardanes." Notícies i Recerca sobre la Sardana Es destaquen diversos punts d'interès cultural i acadèmic: Organyà, Ciutat Pubilla La proclamació d'Organyà com la 51a Ciutat Pubilla de la Sardana, amb actes que inclouen la recepció de la flama, estrenes musicals i la inauguració d'un monument de Josep Servilla. Estudis Universitaris Es presenten treballs acadèmics pioners sobre la sardana: • Un estudi antropològic de la UAB sobre l'organització interna de les colles. • Una investigació de la Universitat de Girona sobre la prevenció de lesions físiques en balladors de competició. Trobades de Música Mediterrània Informació sobre les jornades a Torroella de Montgrí, on s'explora el lligam entre la tenora i el repertori tradicional occità.

  • El Campanar: Beatificació de Joan Pau II i Festa del Treball - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    El Campanar: Beatificació de Joan Pau II i Festa del Treball

    L'Evangeli de la Fe i Joan Pau II El programa d'aquesta setmana analitza l'Evangeli de Sant Joan centrat en la figura de l'apòstol Tomàs, destacant la màxima: > "Feliços els qui creuen sense haver vist". Es reflexiona sobre com la fe no depèn de l'experiència física directa, sinó de la unió vital amb Jesús. La Beatificació de Joan Pau II Monsenyor Jaume Pujol commemora la beatificació del Papa polonès, recordant-lo com una personalitat de relleu mundial que va contribuir a una societat més lliure. Es destaca la seva filosofia personalista i el seu llegat ecumènic: • Va ser el primer Papa a visitar una sinagoga i una mesquita. • Tenia una memòria prodigiosa per a les diòcesis del món. • Es recalca la seva proximitat com un exemple que la santedat és possible en el nostre temps. Compromís Social i Dignitat Laboral Amb motiu de l'1 de maig, el programa aborda la Festa del Treball des d'una perspectiva cristiana. Mossèn Agustí Aillats discuteix la realitat laboral a Tarragona, marcada per la indústria química i el repte de l'atur juvenil. Es posa èmfasi en el compromís social dels laics i el dret a un sou digne. L'Humanisme en l'Economia Mossèn Ricard Cabré ofereix una reflexió crítica sobre la globalització, afirmant que l'economia ha de servir a l'home i no a l'inrevés. La veritable globalització ha de ser sinònim de solidaritat i comunió, garantint que el progrés arribi a tota la humanitat. El Llegat del Pare Palau Es presenta la figura de Francesc Palau, fundador de les Carmelites Missioneres Teresianes, en el marc del seu bicentenari. Un grup d'alumnes del Col·legi Mare de Déu del Carme de Tarragona explica la seva vida com a missioner i el seu concepte de l'Església com a unió de Déu i el proïsme.

  • Sang Traït: Terra de Vents i la seva trajectòria - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Sang Traït: Terra de Vents i la seva trajectòria

    Monogràfic de Sang Traït al programa El Disc Rovellat En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, conduït per Joan Maria Bertran, es ret homenatge a la mítica banda de la Jonquera, Sang Traït, centrant-se especialment en el seu àlbum de 1990, Terra de Vents. Els Inicis i l'Estil Musical • El grup es va formar l'any 1982 a la Jonquera. • Es diferenciaven d'altres bandes del rock català pel seu estil centrat en el hard rock i el heavy metal. • Les seves lletres sovint incorporaven temàtiques sobre la fantasia medieval, la màgia i les llegendes. Recull Discogràfic i Èxits Es repassa la seva extensa producció musical, destacant treballs com: • El Senyor de les Pedres (1988) • Terra de Vents (1990) • L'Últim Segell (1991) • Contes i Llegendes (1993) El Comiat i Projectes Posteriors "La falta de motivació i el cansament són els principals motius del punt i final." L'episodi detalla l'últim concert de la banda a la sala Razzmatazz el 20 de desembre de 2001 i explica els projectes que els membres van emprendre més tard, com ara: • Quim Mandado: amb el seu disc en solitari Eclusió. • Los Guardianes del Puente: projecte que va reunir novament Mandado i Martín Rodríguez.

  • Cultura i Tradició: Setmana Medieval de Montblanc i Festival REC - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    Cultura i Tradició: Setmana Medieval de Montblanc i Festival REC

    Actualitat Política i Social El programa comença amb un breu repàs d'actualitat destacant l'anunci de la banda terrorista ETA sobre el final de l'extorsió als empresaris de Navarra. En l'àmbit local, s'analitza l'apropament entre Sergi de los Ríos (ERC) i Joan Laporta (DC) per a futures aliances electorals a Tarragona. A nivell internacional, es comenta la reconciliació històrica entre Hamas i Fatah. El Festival de Cinema de Tarragona: REC Aquesta onzena edició del festival se celebra del 29 d'abril al 7 de maig. El programa destaca les següents característiques: • Les Operes Primes: el festival és una plataforma per a nous talents i creadors d'arreu del món. • Seccions especials: es menciona la Nit Bizarra (curtmetratges de sèrie Z) i les activitats lúdiques com el REC la Nui. • La pel·lícula d'inauguració és 'Nowhere Boy', que narra la joventut de John Lennon abans de l'èxit de The Beatles. 25a Setmana Medieval de Montblanc L'entrevista central amb Joan Roig, president de l'Associació Medieval de Montblanc, ens descobreix els detalls d'aquesta celebració que commemora la llegenda de Sant Jordi segons la ubicació de Joan Amades: • 25 anys de representació: per celebrar l'efemèride, s'ha programat un acte commemora per a l'1 de maig que revisita la música i els personatges històrics de la festa. • L'organització i la crisi: Roig explica les dificultats econòmiques i el reajustament de pressupostos que han obligat a suprimir actes com el concurs de joglars. • Elements clau: es discuteix el procés de selecció del Sant Jordi i la Princesa (a través de càsting per a joves empadronats) i el Pas de Ronda, un recorregut humorístic pel patrimoni monumental. "La festa la fa el sentiment de pertinença a Montblanc; és la nostra manera de reivindicar-nos." Xarxes Socials i Esport Tendències a les Xarxes (Twitter i Facebook) • El 'Copacidio' de Sergio Ramos amb la caiguda de la Copa del Rei. • Les xifres de seguidors de Lady Gaga i Justin Bieber. • L'impacte mediàtic del fenomen conegut com el 'Piquetón' de Gerard Piqué. L'altra cara de l'esport: El Billar Entrevista a Jordi Gassó, un dels grans jugadors de billar de carambola del país. Es destaca que és un esport de gran fons psicològic i sacrifici personal, malgrat la nul·la visibilitat televisiva, i es menciona la preparació per al proper Campionat d'Espanya per equips. Agenda Cultural Es tanquem el programa amb una llista d'esdeveniments per al cap de setmana a Tarragona: • Concert de Love of Lesbian a la Sala Zero. • El festival Tarrumba a l'antic escorxador. • Concert de M. Clan al Palau de Congressos.

  • Efemèrides, Catàstrofes Ecològiques i Màquines d'Escriure - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Efemèrides, Catàstrofes Ecològiques i Màquines d'Escriure

    Efemèrides: El Casament de Hitler i Eva Braun L'episodi comença recordant el casament d'Adolf Hitler i Eva Braun el 29 d'abril de 1945, un esdeveniment que va tenir lloc al búnquer de Berlín mentre les tropes russes eren a pocs metres. • Es destaca la mentalitat de Hitler sobre les dones, a qui considerava que havien de ser submises. • La unió va ser un "premi de fidelitat" per a Eva Braun abans del seu suïcida col·lectiu. • Es recomana la pel·lícula i el llibre El Hundimiento per aprofundir en aquests darrers dies. Monogràfic: Grans Catàstrofes Mediambientals Es realitza un recorregut històric pels desastres més devastadors causats per l'activitat humana i la manca de control industrial: Desastres Químics i Nuclears • Bhopal (1984): La fuga d'isocianat de metil a l'Índia va causar milers de morts i encara avui afecta la salut de la població a causa de la contaminació de l'aigua. • Txernòbil (1986): En el seu 25è aniversari, es recorden les causes (errors de construcció i secretisme soviètic) i l'àrea d'exclusió de 30 km que encara persisteix. • Fukushima: S'esmenta la situació contemporània al Japó, comparant-la amb la perillositat dels residus nuclears. Contaminació Marina i la "Marea Negra" • S'analitzen casos emblemàtics com l'Exxon Valdez (1989), l'Erika (1999) i el Prestige (2002). • Es denuncia l'ús de pavellons de conveniència per evitar regulacions de seguretat i impostos. • Es menciona la gran illa de brossa del Pacífic, un estrat de residus que quedarà en el registre geològic del planeta. "Passarem a la història no només per tot allò que hem creat, sinó també per tot allò que hem arribat a destruir." Tarragona fa 100 Anys i Curiositats Notícies del 1911 • S'esmenten els primers estudis per a la societat electroquímica de Flix. • Es repassa l'agenda cultural de l'època amb l'arribada d'artistes com La Portuguesita i l'insòlit Circ de Puces. • El patrocinador històric de l'episodi són les Píldoras Brandez, un remei vegetal de l'època. El final de la màquina d'escriure • Es comenta el tancament de la darrera fàbrica a Bombai. • S'explica l'origen del teclat QWERTY, dissenyat per Charles Latham Sholes el 1867 per optimitzar l'ús de les mans, una distribució que encara usem als ordinadors moderns.

  • Especial Sant Jordi: Sardanes, Aplecs i Filosofia - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h

    Especial Sant Jordi: Sardanes, Aplecs i Filosofia

    Celebració de Sant Jordi i la Sardana Aquest episodi especial de Blondos i Seguit celebra la diada de Sant Jordi i el Dilluns de Pasqua, estenent la cultura de la sardana i el llibre arreu del territori. El programa compta amb la col·laboració de la jove Marta per a un concurs especial de llibres i el repàs de l'agenda cultural. Actualitat i Esdeveniments Principals • L'Aplec de la Sardana: Tot i l'aturada temporal del concurs habitual de La Sardana de l'Any, el programa destaca les nombroses ballades previstes per a la festivitat de Sant Jordi i el dilluns de la Mona. • Agenda d'Aplecs i Ballades: Es detallen esdeveniments a localitats com Roses, Premià de Mar, L'Hospitalet de Llobregat, Tarragona i Reus, entre moltes altres. • Concurs de Llibres: Una iniciativa dinamitzada pel "Racó de la Marta" amb l'objectiu de regalar llibres als oients durant la ballada a la Rambla Nova de Tarragona. Curiositats i Novetats Musicals "L'amor és més fort que la mort. L'esperit comença a manifestar-se en el vegetal..." • Filosofia i Cobla: Es presenta el nou projecte del conjunt Badabadoc amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, que musica el pensament del filòsof Francesc Pujols en el disc L'Escala de la Vida. • La Relíquia: Recordatori de la final de La Sardana de l'Any de 1976 celebrada al Teatre Metropol de Tarragona, destacant la sardana "Un vell somni" de Carles Santiago. • Votació Solidària: Crida a participar en el programa Tuajudes de la Fundació Caixa Tarragona per donar suport a entitats sardanistes i esbars.

  • Un Dos i Seguit: Sardanes a l'Escola i Concursos - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    Un Dos i Seguit: Sardanes a l'Escola i Concursos

    Cloenda de l'Ensenyament de Sardanes a les Escoles L'episodi comença destacant la 29a edició de la festa de cloenda dels cursos de sardanes a Tarragona, organitzats per l'agrupació Terraona Avança. • S'ha celebrat amb un concert didàctic a l'Auditori de Caixa Tarragona. • L'estratègia ha evolucionat cap a un format més dinàmic per atraure els joves. • Més de 500 infants han participat, assegurant que les futures generacions coneguin els rudiments de la dansa nacional. Actualitat i Agenda Sardanista S'anuncia la vuitena eliminatòria de les semifinals del concurs La Sardana de l'Any, amb les peces 50 anys fent camí de Joan Jordi Beumala i Ginesta Florida de Jordi León. Pel que fa a l'agenda: • Diada de Diumenge de Rams: Ballada tradicional al Pla de la Seu amb la Cobla Reus Jove. • Diada de Sant Jordi: Múltiples ballades previstes a Tarragona, Reus, Valls i El Morell. • Aplecs: Destaca l'aplec de Manresa, de Sils i la densa activitat del Dilluns de Pasqua. Secció de Relíquia i Efemèrides Es recorda la quarta nit de La Sardana de l'Any celebrada l'abril de 1975 a Igualada. "Es tracta de donar-los l'oportunitat de conèixer la sardana i no de generar milers d'adeptes, sinó de sembrar la llavor." Esbarts i Música L'esbar Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès celebra el seu 28è aniversari amb l'espectacle Dances Vives, Dances de la Mort. També es destaca la figura del compositor Jordi Molina, lloat per la seva capacitat d'aportar un llenguatge modern a l'estructura clàssica de la sardana.