Tots els episodis

62727 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

37969-37992 de 62727
  • Factoria 2.0: Actualitat, Erasmus i Cultura a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    58'

    Factoria 2.0: Actualitat, Erasmus i Cultura a Tarragona

    Panorama Polític i Social de la Setmana L'episodi comença amb una repassada crítica a l'actualitat política, centrada en la figura d'Ángel Espadas (PP) i el seu incident per alcoholemia. També es discuteix la sentència d'Estrasburg sobre la llibertat d'expressió arran del cas d'Arnaldo Otegi i les crítiques a la monarquia. Es dedica un espai de reflexió al terratrèmol i tsunami del Japó, destacant el risc de fuites nuclears a Fukushima i les iniciatives solidàries que han sorgit a la xarxa. Vida Cultural i Oci a Tarragona: La Veu del Carrer Els col·laboradors Pep Simó i Núria Jaques presenten un reportatge sobre l'estat de la cultura a la ciutat, basat en enquestes a joves i gent gran: • L'oci nocturn: Es critica la manca de locals al centre i el tancament prematur dels establiments. • El cinema: Hi ha una queixa generalitzada per l'absència de cinemes al centre urbà, obligant els ciutadans a desplaçar-se a les Gavarres. • Transport Públic: Es reivindica la necessitat de millorar la mobilitat nocturna per evitar l'ús del cotxe i fomentar el civisme. Experiències Erasmus: Viatge d'Anada i Tornada En aquesta secció central, quatre estudiants estrangers (de la Xina, els Estats Units i Dinamarca) comparteixen el seu xoc cultural a Tarragona: • La curiositat per tradicions catalanes com el Caga Tió. • La integració d'estudiants com en Jacob, que participa activament en la colla castellera Xiquets de Tarragona. • Les diferències en la dieta i el caràcter, contrastant el temperament nòrdic o asiàtic amb la calidesa mediterrània. Pantalla i Xarxes Socials • Torrente 4: Analitzen l'èxit de taquilla de la pel·lícula de Santiago Segura i les aparicions de personatges mediàtics com Belén Esteban o Kiko Rivera. • Món Digital: Es comenta el fenomen de Google Circles, l'ús de hashtags solidaris (#PrayForJapan) i les relliscades de David Bisbal a Twitter. L'Altra Cara de l'Esport La Bet Altarriba ens acosta als patinets elèctrics On Motion, una alternativa ecològica per a la mobilitat urbana. També es realitza el "termòmetre esportiu", destacant el suport a Éric Abidal per la seva malaltia i criticant l'actitud de Zlatan Ibrahimović. "Això, amic meu, només ho sap el vent." — Referència a la cançó de Sopa de Cabra dedicada a les víctimes del Japó.

  • El disc rovellat: Homenatge a Los Mejías - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    El disc rovellat: Homenatge a Los Mejías

    Retorn als orígens del punk tarragoní En aquesta edició especial d'El disc rovellat, Joan Maria Bertran ret homenatge als 25 anys de Tarragona Ràdio (antiga Ràdio Fòrum) recuperant la trajectòria de Los Mejías, una de les bandes més emblemàtiques de l'escena local de finals dels 80. Història i trajectòria del grup • El grup es va formar a l'abril de 1988, debutant a Salomó i consolidant-se ràpidament a la ciutat de Tarragona gràcies a la seva posada en escena teatral i divertida, liderada pel vocalista Fico. • Fortament influenciats pels Ramones i la movida madrileña, el seu estil es caracteritzava per la frescor, el bon humor i una certa "caradura" que contrastava amb la serietat d'altres bandes de l'època. Discografia i fites principals • Con huevos y tiritas (1989): Es tracta del seu primer maxi-single autoproduït amb sis cançons, gravat amb la discogràfica Nit de Vilafranca del Penedès. Malgrat les limitacions tècniques i de distribució, va contenir els seus èxits més recordats. • Col·laboració amb Marc Parrot: A principis dels 90, la banda va treballar amb el productor Marc Parrot per intentar buscar un so més polit, tot i que molts projectes no van arribar a fructificar comercialment. • Minutos Musicales (1997): Gràcies al premi Cany n'Rol de l'Ajuntament de Tarragona, van poder editar aquest CD que recopilava 19 temes i versions d'artistes com Raphael. El llegat de Los Mejías "Deis 72 concerts que van fer, més de la meitat van ser a la mateixa ciutat de Tarragona, convertint-los en un dels grups que més vegades ha tocat a la capital." L'episodi repassa temes clàssics com Ella era de silicona, Gusiluz asesino o Clint, destacant la seva importància en la cultura popular tarragonina abans del seu concert de comiat a la Plaça de Toros l'any 1998.

  • El Campanar: Segon diumenge de Quaresma i serveis socials - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    El Campanar: Segon diumenge de Quaresma i serveis socials

    Reflexions Espirituals i l'Evangeli L'episodi d'aquesta setmana se centra en el segon diumenge de Quaresma, analitzant l'Evangeli de Sant Mateu sobre la Transfiguració de Jesús. Es detallen els diversos símbols bíblics com la muntanya alta (trobada amb Déu) i el núvol lluminós (presència divina). • Jesús com a model: S'emfatitza que Jesús, tot i ser home i patir temptacions, comparteix la glòria de Déu Pare. • Cridada a l'acció: La necessitat dels fidels d'esforçar-se en la fe i seguir el model de Salvador. Crònica del Pelegrinatge a Turquia Monsenyor Jaume Pujol narra la segona part del seu viatge per terres turques, visitant llocs emblemàtics de la història cristiana com Cònia (naixement de Santa Tecla) i les restes de basíliques antigues. Situació dels cristians a l'Orient "Una comunitat cristiana que viu la seva fe tèviament pot acabar desapareixent." L'arquebisbe destaca la dura realitat dels refugiats iraquians i la precarietat de les minories cristianes a Turquia. Fa una crida a la reflexió de les comunitats d'Occident per evitar la tebió espiritual i reforçar la solidaritat. Solidaritat Local: Projecte Café i Caliu S'entrevista Carme Borràs, voluntària de Càritas Tarragona, sobre el servei d'esmorzars i acollida per a persones sense llar. • Balanç positiu: En tres setmanes s'han servit prop de 550 esmorzars, amb una mitjana de 50 persones diàries. • Més que alimentació: El projecte no només ofereix menjar, sinó caliu humà i acompanyament. • Necessitats de futur: Es busca ampliar voluntaris i implementar serveis de dutxes. Drets Laborals i Treball Domèstic Mossèn Ricard Cabré reflexiona sobre la precarietat de les treballadores de la llar, especialment dones immigrants. Es discuteix la necessitat de regularitzar la seva situació a la Seguretat Social i evitar abusos derivats de contractes orals o situacions de vulnerabilitat.

  • Ivan el Terrible, la mort d'Alexandre el Gran i el número Pi - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Ivan el Terrible, la mort d'Alexandre el Gran i el número Pi

    La caiguda d'un Sar: Ivan el Terrible L'episodi comença recordant l'efemèride de la mort d'Ivan IV, conegut com Ivan el Terrible, el 18 de març de 1584. S'analitza la seva dualitat com a governant: • Primera etapa (1547-1560): Un líder reformista que va crear el primer codi legal rus i va expandir l'estat cap a Sibèria. • Segona etapa (1560-1584): Després de la mort de la seva dona, Anastàsia Romanov, va derivar en un comportament psicòpata, arribant a assassinar el seu propi fill i hereu. El misteri d'Alexandre el Gran (Part I) Es presenta un monogràfic sobre els darrers dies d'Alexandre III de Macedònia a Babilònia l'any 323 a.C. Els punts clau inclouen: • La causa de la mort: S'especula sobre la malària contreta per picades de mosquits als pantans de Mesopotàmia, descartant inicialment l'enverinament pels símptomes de febre i coma progressiu. • El conflicte successori: Rebutjant nomenar un hereu clar, les seves darreres paraules van ser que l'imperi passés «al més fort», deslligant disputes immediates entre els seus generals. • La disputa pel cos: El cadàver d'Alexandre es va convertir en una icona de poder. Tot i que havia de ser enterrat a Macedònia, el general Ptolomeu va desviar la comitiva cap a Egipte per legitimar el seu propi control territorial. Curiositats matemàtiques: El número Pi Amb motiu del Dia de Pi (14 de març), s'expliquen dades fascinants sobre el número 3,1415...: • L'origen del símbol i la seva popularització per Leonhard Euler al segle XVIII. • Presència a la natura: segons alguns estudis, la relació entre la longitud real d'un riu i la línia recta entre el seu naixement i desembocadura tendeix a apropar-se a Pi. • Relacions geomètriques en animals (com l'alçada dels elefants) i en arquitectura antiga com la Gran Piràmide de Keops. Memòria històrica de Tarragona Es recorda el temporal catastròfic de 1911 que va colpejar les costes catalanes i valencianes, provocant més de 80 morts. Es detallen els funerals solemnes celebrats a l'Ampolla i s'anuncia una exposició commemorativa a la Torre del Port de Cambrils.

  • L'obra social de l'Església Protestant de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    L'obra social de l'Església Protestant de Tarragona

    Introducció i Missatge Espiritual L'episodi comença amb una reflexió basada en el Salm 103, destacant la figura de Déu com a restaurador i consolador. El programa, emès des de Tarragona Ràdio, té com a objectiu transmetre el missatge de l'Evangeli i les bones noves de salvació a la comunitat. Trajectòria de l'Obra Social La Maite, coordinadora de l'àrea social de l'església, explica com l'ajuda als necessitats ha estat una constant durant anys, evolucionant segons les crisis de cada època: Rehabilitació de toxicòmans • Es va crear un centre de rehabilitació en una granja gestionat per voluntaris. • L'església proveïa aliments i productes d'higiene bàsics. • Malgrat la duresa de la droga i el SIDA, moltes persones van aconseguir reinserir-se socialment i recuperar les seves famílies. Ministeri a la presó • El pastor David García realitzava visites setmanals per oferir consell i estudis bíblics. • Es va implementar un taller de teatre per als presos, ajudant en la seva rehabilitació emocional. Resposta a les Crisis Actuals L'església ha adaptat la seva ajuda per fer front a la immigració i a la crisi econòmica actual: • Operació Quilo: Una iniciativa on els membres de la congregació aporten aliments bàsics setmanalment. • Col·laboració institucional: Treball conjunt amb la Creu Roja i el Banc d'Aliments per arribar a més famílies. • Suport integral: No només es donen aliments, sinó també assessorament legal per a papers i ajuda en la cerca d'habitatge. "Tuve hambre y me disteis de comer... en la cárcel y vinisteis a mí." El Sentit de l'Ajuda El motor de totes aquestes activitats és seguir l'exemple de Jesús i ser una llum per a la societat. L'objectiu final no és només l'assistencialisme, sinó mostrar l'amor de Déu de manera pràctica i humanitària.

  • Sessió de Benvinguda: Salutacions i Comiat Nocturn - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Sessió de Benvinguda: Salutacions i Comiat Nocturn

    Introducció i Benvinguda Aquesta sessió es caracteritza per una sèrie de salutacions cordials reiterades al llarg de tota la durada de l'episodi. L'eix central de la interacció és l'establiment d'un contacte directe a través de la fórmula clàssica de cortesia. Dinàmica de la Conversa • La repetició de la frase "Bona nit" defineix l'estructura rítmica del podcast. • Es manté un to constant i pausat durant els gairebé 30 minuts de gravació. Temes Principals Tot i la senzillesa del contingut, es poden destacar els següents aspectes: • Reconeixement mutu: Els interlocutors utilitzen la salutació com a eina principal de connexió. • Atmosfera tranquil·la: L'ús d'un llenguatge minimalista crea una experiència d'escolta ambiental o meditativa. Punts Clau "Bona nit" Aquesta cita representa l'únic i més important intercanvi comunicatiu de tota la sessió, emfatitzant la importància de les normes de cortesia en la llengua catalana.

  • Havaneres i Records: Un Viatge Musical des del Balcó - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    28'

    Havaneres i Records: Un Viatge Musical des del Balcó

    Un Recorregut per la Tradició de l'Havanera Aquest episodi del programa musical ens convida a una immersió profunda en el gènere de les havaneres, les cançons de taverna i el cuplé, tot presentant versions emblemàtiques d'artistes de renom. El programa combina la nostàlgia del mar amb la potència de les veus líriques i populars. Peces Destacades i Versions Úniques • L'Havanera Napolitana: El programa s'obre amb una interpretació de Filippa Giordano del clàssic "’O sole mio", adaptat al ritme compasat de l'havanera. • Històries de Mar i Taverna: S'explora la narrativa marinera amb la cançó "La Sirena", interpretada pel grup La Taverna, que narra la història d'un vell mariner i la seva amada perduda. • Fusions del Cuplé: Una de les peces més curioses és la versió de "La Violetera" del mestre Padilla, on s'uneixen les veus de Montserrat Caballé i Sara Montiel. L'Enyorança del Territori "Em torna boig l'Empordà quan bufa la tramuntana... de la plana fins al mar, cant de pastor i de sirena." Aquesta cita reflecteix l'esperit de la peça interpretada pel grup Bergantí, centrada en la identitat empordanesa i el paisatge de l'Alt i Baix Empordà. Drama i Tradició Flamenca El programa també deixa espai per a l'havanera amb influència flamenca, com la cançó dramàtica "El hijo de nadie" interpretada pel Niño de Utrera i Trini Moren, una lletra punyent sobre el reconeixement d'un fill i les diferències de classe social.

  • Havaneres des del balcó: Tradició i Experimentació - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Havaneres des del balcó: Tradició i Experimentació

    Havaneres i Cançó Marinera a Tarragona Ràdio Aquesta edició del programa Havaneres des del balcó (número 383), presentat de la mà de Tarragona Ràdio, ofereix un viatge musical que transita des de la tradició més pura fins a propostes d'avantguarda electrònica sobre el cançoner popular català. Interpretacions Tradicionals i Havanera Basca El programa destaca per la inclusió de peces clàssiques i adaptacions singulars: • Grup Boira: Interpreta la peça Pensaments, una composició de Casanova i Mas que evoca la calma i la distància marina. • Grup Os Corri: Aporta una dimensió intercultural amb una havanera en èuscar gravada en directe, titulada Ikusi Nuenean. L'Univers Popular de l'Eixample i el Port Es fa un recull de coples i cançons que formen part de l'imaginari col·lectiu, carregades d'ironia i crítica social: • Temes sobre la vida quotidiana, el menjar (Pa amb oli, volem) i els personatges populars com la Josefina. • Una sàtira sobre el canvi dels temps, la inflació i la precarietat de l'auxili social en contrast amb els antics restaurants. Experimentació Electrònica: Electrotoiles L'episodi tanca amb una proposta totalment trencadora de la mà del projecte Electrotoiles: • Manipulació indiscriminada de la música tradicional catalana. • Ús d'instruments poc convencionals: guitarrers de joguina, ukeleles, gameboys i vocoders. • Una versió altament experimental de la coneguda peça La Gavina de Frédéric Sirès, on tots els instruments funcionen exclusivament amb piles. "Qui no vol caure, que vagi a peu."

  • Havaneres des del Balcó: Programa 382 a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    32'

    Havaneres des del Balcó: Programa 382 a Tarragona Ràdio

    Introducció al Programa L'edició número 382 del programa Havaneres des del Balcó s'inicia amb la clàssica sintonia i l'energia característica de Tarragona Ràdio. El locutor dóna la benvinguda a l'audiència destacant la continuïtat d'aquest espai dedicat al gènere de l'havanera i el cant de taverna. Ambientació Musical Inicial El programa arrenca amb una peça musical emblemàtica que evoca la tradició lírica: • La interpretació de la cançó italiana 'O Sole Mio, que serveix per escalfar motors i establir un clima de joia i festivitat. • Referències a la natura, el sol i la calma després de la tempesta com a metàfora del benestar que aporta la música. Secció de Salutacions i Benvingudes A partir del minut dos, el programa entra en una fase de connexió directa amb l'audiència. Aquest segment es caracteritza per: • Una reiterada salutació de "Bona nit", dirigida a tots els oients que segueixen l'emissió des de Tarragona i altres localitats. • La consolidació del programa com un punt de trobada nocturn per als amants de la música tradicional marinera. "Que bella cosa una jornada de sol, l'ària és serena després d'una tempesta..." L'objectiu principal d'aquesta emissió és mantenir viva la flama de l'havanera, compartint anècdotes i peces musicals que formen part del patrimoni cultural català.

  • Havaneres des del Balcó: Tradició Marinera a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    28'

    Havaneres des del Balcó: Tradició Marinera a Tarragona Ràdio

    L'Essència del Mar a través de la Música L'episodi número 1381 del programa Havaneres des del Balcó, de Tarragona Ràdio, ofereix un recorregut emocional i musical per la tradició de l'havanera i el cant de taverna. Conduït per Núria Cartanyà i Javier Pardina, l'espai ret homenatge a la vida marinera, el treball a la mar i les arrels culturals connectades amb Cuba i el litoral mediterrani. Temes i Interpretacions Destacades • La Vida del Pescador: S'explora la duresa de la jornada a mar obert i l'esperança del retorn a la platja. Es reciten i canten peces que parlen del relleu generacional, des de l'avi fins al fill, i de la incertesa del futur dels infants que miren l'horitzó. • Havaneres de Múrcia: Es destaca la influència del gènere a la regió de Múrcia, Alacant i Torrevella, amb la participació del grup Amigos de la Habanera i peces com Ilusión de Amor. • El Cuplet i l'Havanera: El programa dedica un espai a l'obra del mestre Padilla, concretament a la famosa peça La Violetera, interpretada per Concha Piquer, subratllant el ritme d'havanera present en certs cuplets clàssics. • Versions Internacionals: Es presenta una peculiar versió de la mítica cançó La Paloma de Sebastián Iradier, interpretada per veus infantils (Os Meninos de Bonfim), aportant una sonoritat fresca i diferent al clàssic. Reflexions sobre el Futur i l'Esperança "Per més que el pare insisteixi, jo no seré pescador; no vull que els meus fills pateixin el que he patit jo." Aquesta cita extreta d'una de les peces musicals (A l'horitzó) resumeix el sentiment de transformació social d'una professió tan sacrificada com la pesca. L'estil del programa combina la nostàlgia amb la veneració pel gènere, tancant amb sons caribenys que parlen de la Cuba més castissa, el tabac i el ron.

  • Havaneres des del balcó: Records de joventut i mar - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Havaneres des del balcó: Records de joventut i mar

    Una Antologia de l'Havanera i el Cant Popular El programa 380 d'Havaneres des del balcó, emès des de Tarragona Ràdio, presenta una selecció musical que uneix la tradició catalana amb influències internacionals i llatinoamericanes. Peces Destacades i Orígens • La Golondrina (La Bolondrina): Una interpretació d'Andrè Rieu en ritme d'havanera. El programa destaca la versió brasilera de Mitillo Rodríguez de l'any 1968, que narra la melancolia d'una ocell que vola solitària, símbol d'un amor perdut i un caminant sense rumb. • Temàtica Religiosa i Popular: S'inclou un fragment dedicat a la Verge de Guadalupe (Salve, Morena), establint un pont entre el cant espiritual i el ritme popular mariner. • Records Llunyans: El programa recupera la composició de Joan Frigola, una peça carregada de nostàlgia que evoca la joventut, l'esperit d'un amor pur i les imatges de la Serra de Marina. El Grup Mestre d'Aixa i la Vida Mariner L'episodi ret homenatge a la feina de la mar amb el grup Mestre d'Aixa interpretant Cala Mongó (de Ramon Carreras): • Descriu el paisatge de penya-segats i les barques plenes de pescadors. • Ressalta la figura de les gavines com a testimonis de la tornada a port. "A Cala Mongó, record de pau i de lloc... un bocí de paradís." Versions Instrumentals Finalment, s'analitza l'obra de Sebastián Iradier a través d'una versió instrumental de La Paloma, a càrrec de Mario Martí, tancant el programa amb aquest clàssic universal del gènere.

  • Havaneres des del Balcó: La Cançó de l'Indiano i Més - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    31'

    Havaneres des del Balcó: La Cançó de l'Indiano i Més

    Exploració del Món de l'Havanera Aquest episodi del programa Ella me habló en la bahía, concretament l'edició número 379 d'aquest espai de Tarragona Ràdio, ens convida a un viatge sonor a través del gènere de l'havanera. El recorregut comença amb una mirada nostàlgica a grups ja inexistents i s'endinsa en noves interpretacions contemporànies. Peces Destacades i Composicions • La Cançó de l'Indiano: Una peça de Prats, Más i Bosa Coma que obre l'espai. Es destaca per la seva relació amb la nostàlgia del mar i la figura de l'indiano. • Sobre las olas del mar: Interpretació coral que evoca la vida del mariner, la bruma i les passions perdudes a la distància. • Noves Veus i Estils: S'explora el gènere des d'una perspectiva més personal amb la veu solista d'Albert Bueno, provinent de Perpinyà, que aporta la seva pròpia composició titulada Habanera. Fusió i Modernitat El programa tanca amb una proposta innovadora que barreja l'havanera amb altres ritmes: "Una versió així de diferent, Habanera Tanguillo de Manolo Carrasco, del seu treball Al-Andalus (2001)." • Aquesta peça, anomenada Habanera con conmigo, demostra la plasticitat del gènere i la seva capacitat d'evolucionar cap a territoris propers al flamenc i el tanguillo. • Es fa referència a la cultura caribenya amb mencions a la Havana, els guajiros, el tabac i el ron, tancant el cercle de la tradició marinera.

  • Havaneres des del Balcó: Cant i Homenatge a Castor Pérez - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Havaneres des del Balcó: Cant i Homenatge a Castor Pérez

    Un Recorregut per la Tradició Marinera L'episodi 378 del programa Habaneras des del Balcó, emès des de Tarragona Ràdio, ofereix una selecció musical que connecta la tradició catalana amb les arrels castellanes i asturianes. El programa destaca per la seva varietat interpretativa, passant des de formacions de duets fins a versions corals de gran format. Homenatge a Castor Pérez Un dels punts més emotius de l'edició és el record a Castor Pérez, una figura cabdal en la recerca i difusió de l'havanera a Catalunya. Durant la secció dedicada a ell, es subratlla la seva tasca com a: • Investigador del gènere, amb viatges constants a Cuba per estudiar el ritme directament de la font. • Músic excepcional, destacant la seva habilitat amb la guitarra, la qual es deia que "cantava" per si sola. • Compositor i col·laborador, recordant peces amb el grup L'Empordanet i el seu vincle amb la seva filla, Sílvia Pérez Cruz. Actuacions Destacades Dins del repertori musical, el programa presenta una àmplia gamma d'artistes: • Grup Altamar: Obre el programa amb un estil clàssic mariner. • María Salgado: Aporta una veu íntima i sensual des de Valladolid, interpretant Ascua de hielo amb música d'Eliseo Parra. • Versió Coral: Es presenta una interpretació de l'havanera Asturianina, aportant una sonoritat col·lectiva i potent. • Grup Ben Fort: Interpreta l'emblemàtica peça Vestida de nit, amb lletra de Glòria Cruz i música de Castor Pérez. Cloenda de les Illes El programa finalitza el seu recorregut musical a Menorca amb el grup La Rosa des Vents, interpretant el tema Sa meva barca, de Miquel Casanovas i Guillem Coll, refermant el vincle coral i instrumental de les Balears amb el cant de taverna.

  • Havaneres i Cants de Mar: Programa 377 a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    Havaneres i Cants de Mar: Programa 377 a Tarragona Ràdio

    Havaneres i Tradició Musical El programa número 377 de Con el viento en libertad, emès des de Tarragona Ràdio, presenta una selecció acurada de peces musicals vinculades al mar, l'enyorança i la tradició de l'havanera. L'episodi combina interpretacions de grups clàssics amb homenatges a figures rellevants de la cultura musical aragonesa i catalana. Interpretacions destacades i cançó de mar • El recorregut musical s'inicia amb la peça La barca xica, una obra de Rafael Llop i Josep Maria Roland interpretada pel grup Veus de l'Estany, seguida de la versió del grup Xarxa de la cançó La cabina de Frédéric Xarxa. • Es recupera la memòria d'antics grups com el grup Terraferme de Seròs, amb la seva interpretació de La flor de l'Empordà, recordant la seva trajectòria malgrat que la formació ja no existeix. Homenatges i Adaptacions Literàries • Es destaca una peça íntima basada en un poema d'Alfonsina Storni, musicat per Belloso i interpretat per l'argentina Miriam Penela en el seu disc de 1999 Con voz de mina. • Un dels moments més emotius és l'homenatge a José Antonio Labordeta, recordant la seva estreta vinculació amb Catalunya (concretament amb Altafulla). S'emet la seva Habanera baturra, una peça que barreja el ritme caribeny amb la retranca i l'esperit d'Aragó. "Vaya manera, y vaya sol, cómo se mueven los de Aragón." Llegat Literari i Polifonia • La literatura catalana té el seu espai amb la peça La Caterina del Café de la Marina, inspirada en l'obra de Josep Maria de Sagarra i musicada per Narcís Lagares. • El programa tanca amb una vessant més acadèmica mitjançant la Coral Polifònica de Alcorcón, que ofereix una execució polifònica de la coneguda havenera Las cuatro palomas.

  • Dones a la cobla, el concurs Sardana de l'Any i tecnologia - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    Dones a la cobla, el concurs Sardana de l'Any i tecnologia

    Evolució del paper de la dona en el món de la cobla L'episodi d'avui destaca la creixent i necessària presència femenina en l'àmbit de la música tradicional. Tot i que històricament les orquestres i cobles eren espais masculins, la tendència està canviant radicalment: • Dones instrumentistes: La seva presència a les cobles joves és ja normal i, en molts casos, majoritària. • Noves compositores: Es posa en relleu l'recent "esclat" de dones compositores, exemplificat en el concert del Dia de la Dona a Tiana, on es van presentar obres de 15 autores diferents. • Barreres generacionals: S'explica que la menor presència en cobles veteranes és fruit de la joventut de les noves promocions de músics i no d'una exclusió deliberada. Concurs de la Sardana de l'Any i actualitat musical El programa avança en la 22a edició del certamen nacional, celebrant la tercera eliminatòria de semifinals: • S'escolta la peça Fidelitat sardanista d'Albert Font, interpretada per la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona. • Es recorda la figura de Josep Maria Vilà i Gandol, destacat deixeble de Juli Garret, escoltant la seva obra En Pere Gallerí. • S'anuncia l'activitat internacional del tible, amb el músic Xavier Pinyol, que viatja a Anglaterra per integrar aquest instrument en una orquestra. Agenda i cultura tradicional Es repassen les cites imprescindibles del calendari sardanista i de dansa: • Valls: Cloenda del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes i el curiós concurs de colles 2.0 (infantil). • Agenda local: Inauguració de la plaça de l'Esbar Santa Tecla i exposicions fotogràfiques a Reus pel 50è aniversari de la colla Rosa de Reus. • Centre de Dansa: Impuls al centre de promoció de la dansa tradicional a Rubí. Curiositats: El projecte tecnològic SARDANA Un dels punts més singulars és l'entrevista sobre el projecte europeu de fibra òptica anomenat SARDANA (Advanced Ring-based Passive Dense Access Network Architecture): "Vam triar el nom de Sardana perquè el projecte es basa en una estructura d'anell, com la dansa, i és una xarxa oberta on la gent s'hi pot afegir lliurement." Secció de xafarderies Es tanca amb anècdotes divertides sobre músics, com l'error de coordinació en un aplec on una cobla va rebre onze còpies del mateix instrument en lloc de les particel·les de tota la formació.

  • Factoria 2.0: Entrevista a Bongo Botraco i actualitat cultural - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    1h 1min

    Factoria 2.0: Entrevista a Bongo Botraco i actualitat cultural

    Actualitat Política i Social L'episodi comença amb una anàlisi de la situació a Líbia, on les revoltes contra el règim de Gadhafi continuen marcant l'agenda internacional entre bombardejos i la resistència dels rebels. En l'àmbit estatal, es critica el debat entre Zapatero i Rajoy sobre les mesures energètiques i el preu del petroli. Novetats Musicals i Festivalaires La secció cultural presenta una proposta per renovar les cançons de Carnaval, suggerint grups com Doctor Calypso o La Pegatina per substituir els clàssics de sempre. També es repassen els llançaments més esperats de l'any: • Manel: 10 milles per veure una bona armadura. • Mazónic: Fins que la mort ens separi. • El retorn de grups internacionals com The Strokes, REM i The Pains of Being Pure at Heart. • La febre per les entrades de Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi. Entrevista amb Bongo Botraco El plat fort del programa és la visita del grup tarragoní Bongo Botraco, que presenta el seu disc Todos los días sale el sol. Orígens i Filosofia "Vam decidir un bon dia transportar aquest sentiment i aquesta forma de comunicació del carrer als escenaris." Els membres del grup, l'Uri i el Natxo, expliquen com han passat de tocar a les places de Tarragona a l'èxit massiu del tema "Todos los días sale el sol (Chipirón)". Destaquen la seva aposta per la descàrrega gratuïta a internet i una música que barreja rumba, reggae, ska i punk. Tendències Digitals i Televisió Les col·laboradores analitzen els temes virals a les xarxes socials: • El nou personatge viral de Xile que imita a Shakira. • L'arribada d'Angry Birds a Facebook. • El fitxatge de Kiko Rivera per Twitter. En l'àmbit televisiu, es discuteix el nou sistema de TV3 per mesurar la qualitat dels programes més enllà de l'audiència (share) i es fa una crítica paròdica de sèries com El Barco i Ángel o demonio. Nova Secció d'Esports i Agenda S'estrena una secció sobre l'altra cara de l'esport amb una entrevista a Gorka Bertran, l'speaker del club de bàsquet ADT, que explica el seu paper animant l'espectacle. Finalment, es repassa l'agenda per al cap de setmana a Tarragona.

  • Quaresma i la rehabilitació del Seminari de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Quaresma i la rehabilitació del Seminari de Tarragona

    Introducció a la Quaresma i la Lluita Interior L'episodi s'inicia amb una reflexió sobre el primer diumenge de Quaresma i l'Evangeli de Sant Mateu. Es detalla la naturalesa del mal, diferenciant entre el mal intern (egoisme, enveja) i l'extern (injustícia, violència). La Penitència com a Entrenament Monsenyor Jaume Pujol explica que la Quaresma no és un temps de tristesa, sinó un "entrenament espiritual". Compara el sacrifici cristià amb l'esforç dels atletes: • El dejuni serveix per a mortificar el cos i preparar l'esperit. • L'almoina és la traducció de l'amor en gestos concrets. • La pregària és el diàleg necessari amb Déu. "Els meus sacrificis consistien a domar la meva voluntat... a retenir una paraula de rèplica, a prestar petits serveis sense fer-los valer." — Teresa de Lisieux El Projecte de Rehabilitació del Seminari L'eix central del programa és la presentació de les obres de rehabilitació de l'edifici del Seminari de Tarragona (1883). Un projecte ambiciós amb un pressupost de 10 milions d'euros. Un Centre Cultural i Pastoral de Referència L'objectiu és convertir l'edifici en un centre de primera categoria obert a la ciutadania, que inclourà: • Una biblioteca monumental amb més de 100.000 volums i incunables. • Espais per al diàleg interreligiós i l'estudi del cristianisme primitiu. • Sales per a congressos, concerts i activitats empresarials. Comentari Bíblic: Les Temptacions de Jesús Mossèn Joan Magí analitza el passatge de les temptacions al desert. Subratlla que Jesús venç el diable utilitzant l'Escriptura, recordant que "l'home no viu només de pa". Es destaca la llibertat humana i la força de la gràcia per sobre del pecat.

  • El Disc Rovellat: El debut dels Lax'n'Busto (1989) - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    El Disc Rovellat: El debut dels Lax'n'Busto (1989)

    Introducció al programa En aquesta edició d'El Disc Rovellat, Joan Maria Bertran ens convida a fer un viatge en el temps per recuperar una de les joies de l'arxiu de vinils de Tarragona Ràdio: l'àlbum de debut dels Lax'n'Busto, publicat l'any 1989. El programa celebra el 25è aniversari de l'emissora tornant als orígens del grup del Vendrell. Analitzant el disc 'Vass de Punoque' Aquest primer llarga durada va marcar l'inici d'una de les bandes més emblemàtiques del rock català. Durant l'episodi, s'escolten i comenten diversos temes: • Tinc fam de tu: El gran èxit que va obrir les portes al grup. • Quan vindràs: Una de les peces menys conegudes però segona en l'ordre de l'àlbum. • Passejant per l'habitació: Un senzill molt desitjat pel públic d'aquella època. • Quatre Cates: Una cançó fresca que reflecteix l'estiu i la rebel·lia escolar. • No sé pas com: Considerada un autèntic himne per a molts seguidors. Curiositats i context històric El locutor destaca detalls interessants extrets directament de la contraportada i l'insert del vinil: • Agraïments curiosos: El grup agraïa irònicament a l'exèrcit espanyol per pagar unes "vacances" (el servei militar) a Pemi Rovirosa. • Inicis paral·lels: Els Lax'n'Busto van començar el 1986, el mateix any que es va fundar l'emissora (aleshores anomenada Ràdio Fòrum). • Èxit comercial: El grup va arribar a obtenir un disc d'or amb el temps, venent més de 40.000 còpies. "Aquesta cançó va triomfar durant mesos i mesos i encara triomfa a hores d'ara a qualsevol lloc on es posi." Polèmica i tancament L'episodi conclou amb la cançó Carme Flavià, una peça exclusiva de l'edició original en vinil. Aquesta cançó va ser objecte d'una demanda judicial per part de la professora esmentada en el títol, fet que va obligar a retirar-la de totes les edicions posteriors i de les versions en CD. Per tant, escoltar-la en aquest programa és una oportunitat única gràcies al format vinil de l'arxiu.

  • La Nouvelle Vague, Bagdad el 1917 i l'enigma de Babel - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    La Nouvelle Vague, Bagdad el 1917 i l'enigma de Babel

    Efemerides i Història Militar L'episodi comença recordant l'11 de març de 1917, una data clau de la Primera Guerra Mundial en què les tropes britàniques, liderades pel general Frederick Stanley Maude, van prendre la ciutat de Bagdad. S'analitza la situació de l'època a Mesopotàmia: • La disparitat de forces entre els 95.000 soldats anglesos i els 18.000 otomans. • L'acollida entusiasta de la població local (jueus, cristians, perses) que patia el saqueig turc. • La posterior creació de l'estat artificial de l'Iraq, font de conflictes actuals. Monogràfic: La Nouvelle Vague (Segona Part) Es continua l'exploració del moviment cinematogràfic francès dels anys 60, centrant-se en la seva revolució tècnica i creativa: Innovació en el sistema de producció • L'ús de càmeres lleugeres (8 i 16 mm) i escenaris reals urbans per reduir costos. • La simplificació tècnica: il·luminació natural, so directe i el famós pla seqüència. • La incorporació del jazz com a element narratiu essencial. Influències i el concepte de "Director Autor" • La forta influència del neorealisme italià de Roberto Rossellini. • La defensa de la política dels autors, on el director és el creador absolut de l'obra, inspirant-se en figures com Alfred Hitchcock o John Ford. • El llegat del moviment en cineastes contemporanis com Martin Scorsese, Quentin Tarantino o Lars von Trier. Curiositats i Arqueologia L'alçada real de la Torre de Babel Es presenta un estudi de l'historiador Juan Luis Montero que qüestiona les mides tradicionals de la mítica torre. Segons les limitacions dels materials de l'època (adob i tutxana), la construcció no faria 90 metres, sinó uns 60 metres, per evitar col·lapsar sota el seu propi pes. Successos de fa 100 anys Recull de premsa del Diari de Tarragona de 1911, destacant curiositats sobre la recaudació de tabac de l'Estat i l'anàlisi d'un anunci de menjar infantil (Mellin's Food) que utilitzava il·lustracions en lloc de fotografies. Notícies d'Actualitat Històrica • L'enigma d'Alexandre el Gran: Es discuteix la hipòtesi de l'escriptor Valerio Manfredi sobre la possible localització de la tomba del conqueridor a Alexandria. • L'últim soldat americà: La mort de Woodruff Buckles, darrer supervivent nord-americà de la Gran Guerra. • Xamanisme i prehistòria: Un estudi suggereix que pintures rupestres a Conca podrien representar bolets al·lucinògens, vinculant l'ús de substàncies al xamanisme d'ara fa 6.000 anys.

  • El Campanar: Viatge a Turquia, Càritas i Missioners - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    El Campanar: Viatge a Turquia, Càritas i Missioners

    Reflexió sobre l'Evangeli de Sant Mateu El programa enceta amb una anàlisi del passatge bíblic sobre la importància de les paraules de Jesús (el cel i la terra passaran, però les meves paraules no). Es fa una crida a l'examen de consciència dins les comunitats cristianes per distingir entre la fe real i les falses seguretats. Crònica del Viatge a Turquia Monsenyor Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe de Tarragona, relata el seu pelegrinatge pels escenaris de les primeres comunitats cristianes: • Istanbul (Constantinoble): Visita a Santa Sofia i pregària del Credo a Santa Irene. • Antioquia: Visita a la cova de Sant Pere i contacte amb les petites comunitats cristianes actuals que viuen en un entorn majoritàriament musulmà. • Tars: Visita al lloc de naixement de Sant Pau i celebració de l'Eucaristia a l'església-museu de Sant Pau. "M'he sentit com mai, hereu de la fe d'aquells homes i dones que van saber proposar la bona nova de Jesús." Càritas Diocesana i l'Atenció Social Entrevista a Francesc Roig, director de Càritas Tarragona, sobre el balanç de l'any 2010: • Nou perfil de pobresa: Augment de famílies autòctones i joves (20-40 anys) aturats. • Projecte 'Cafè i Caliu': Un espai d'acollida per a persones sense sostre a la casa de Sant Auguri. • Centre de Distribució d'Aliments (CDA): Un nou model per canalitzar l'ajuda alimentària de manera digna i coordinada amb serveis socials. Salut i Missió Internacional • Dia Internacional del Malalt: Reflexió de mossèn Ricard Cabré sobre la fragilitat humana i la denúncia de la desigualtat farmacèutica envers el tercer món. • Jornada d'Hispanoamèrica: Es destaca que el 70% dels missioners de l'estat treballen a l'Amèrica Llatina i es demana un relleu generacional de joves per continuar aquesta tasca.

  • Factoria 2.0: Actualitat, Cultura i Cinema - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    Factoria 2.0: Actualitat, Cultura i Cinema

    Estrena de Factoria 2.0 L'episodi inaugural del programa Factoria 2.0 a Tarragona Ràdio, conduït per Quim Navales i Maria Santiago, ofereix un repàs exhaustiu de l'actualitat política, la cultura local i el món de l'espectacle. Actualitat Política i Social Es discuteixen diversos temes clau del panorama internacional i nacional: • La situació a Líbia i el règim de Gaddafi en el marc de la Primavera Àrab. • Les noves mesures de restricció de velocitat a 110 km/h a les autopistes espanyoles per estalviar carburant. • Els preparatius per a les eleccions municipals i la situació de salut d'Esperanza Aguirre i Uxue Barcos. Cultura i Arts Escèniques Entrevista amb Xema Trujillo "Jo ja volia dues coses a la vida: cantar xofla i anar a la lluna." L'actor i director presenta la seva obra Nomeables de Felipe V a la Sala Trono. Destaca la seva experiència com a creador independent (Juan Palomismo) i reflexiona sobre la duresa de la professió i el paper d'Internet en la cultura. Orígens del Carnaval Un reportatge etnològic amb Salvador Palomar explora les arrels de la festa: • El pas del caos de l'hivern cap a la fertilitat de la primavera. • La funció de la màscara com a element de desinhibició i inversió de rols. • La tradició gastronòmica del dijous gras i el consum de porc. Pantalla i Xarxes Socials Comparativa de Gales Cinematogràfiques Es realitza una crítica àcida sobre la realització televisiva dels grans premis: • Globus d'Or: Elogis a Ricky Gervais pel seu humor punyent. • Premis Goya: Marcats per la polèmica de la Llei Sinde i l'èxit de Pa Negre. • Oscars: Considerada una de les gales més avorrides, amb una crítica negativa a la presentació de James Franco. Impacte a la Xarxa Discussió sobre els trending topics de la setmana, incloent el fenomen de Justin Bieber, el nou vídeo de Lady Gaga i la repercussió a Twitter del candidat Alejandro Fernández a Tarragona.

  • El Disc Rovellat: Wendy James i Transvision Vamp - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    30'

    El Disc Rovellat: Wendy James i Transvision Vamp

    Monogràfic sobre Transvision Vamp i Wendy James En aquesta edició del programa El Disc Rovellat a Tarragona Ràdio, conduït per Joan Maria Bertran, fem un viatge emocional i musical als anys 80 i principis dels 90. L'episodi es dedica íntegrament a explorar la discografia de Transvision Vamp, una banda britànica referent del power pop i el rock alternatiu. Els Èxits de Finals dels 80 El programa destaca la figura de la seva vocalista, la transgressora Wendy James, i repassa els dos àlbums que van marcar l'època daurada del grup: • Pop Art (1988): El seu primer llarga durada, del qual s'han punxat joies com Trash City i el gran èxit I Want Your Love. • Velveteen (1989): L'àlbum que va consolidar el seu so i la seva presència a les llistes d'èxits internacionals. Contrast Musical Joan Maria Bertran remarca la versatilitat de la banda, que no només dominava la força del rock, sinó que també tenia una faceta més íntima: "També tenien una vessant més tranquil·la... ens podien oferir temes tranquils, més assossegats, com aquest Sister Moon." Selecció de Cançons • Trash City: L'energia desbordant que obre el seu primer disc. • I Want Your Love: El clàssic comercial per excel·lència de la banda. • Sister Moon: Una peça que demostra el seu vessant més melòdic i pausat. • The Only One: Una altra de les composicions que defineixen el so característic del grup.

  • Actualitat Sardanista: Concursos, Dones Compositores i Nous Projectes de Cobla - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    59'

    Actualitat Sardanista: Concursos, Dones Compositores i Nous Projectes de Cobla

    Panorama de la Sardana Contemporània L'episodi d'avui reivindica la vitalitat i capacitat renovadora del món de la sardana, refutant les visions que la presenten com una tradició estàtica o imposada. Es destaca la coexistència de sectors conservadors amb iniciatives innovadores que inclouen fusions amb el jazz, el folk o la música clàssica. Concurs "La Sardana de l'Any" Es presenta la segona eliminatòria de semifinals de la 22a edició. • S'escolten les peces Sant Grau d'Atossa de Xavier Forcada i L'encís del Ripollès de Josep Coll. • Es recorda que la final tindrà lloc el 28 de maig a Granollers. • S'anuncia el guanyador de la primera semifinal: la sardana Per Lionel Roig de Joaquim Soms. Jornades sobre Cobles Orquestres a Torroella Es fa un repàs a les jornades de reflexió organitzades pel Museu de la Mediterrània (Can Quintana). Aquestes sessions han tingut com a objectiu: • Dignificar l'ofici del músic de cobla orquestra. • Debatre els reptes de futur del sector amb figures com Martí Camós i Anna Costal. • Presentar un projecte de recerca audiovisual coordinat per Jordi Molina sobre personatges històrics del gènere. La Dona en la Composició Sardanista Amb motiu de l'8 de març, es destaca el vuitè concert a Tiana dedicat exclusivament a dones autores. • Es presenten 14 sardanes, amb un focus especial en les noves generacions (autores d'entre 14 i 26 anys). • Destaca l'estrena de peces de joves com Rosa Maria Ramírez, Ana Bat i Aurora Vicentini. Innovació i Reconeixements L'episodi recull diversos premis i nous projectes: • Destacada presència de la cobla en els Premis Enderrock 2011, amb col·laboracions de la Cobla Sant Jordi amb Roger Mas. • El nou projecte de la Cobla Flama de Farners, sota la direcció de Jordi Molina, que fusiona la cobla amb instruments tradicionals com l'acordió diatònic o la viola de roda. "No estem parlant de quelcom monolític i uniforme... la sardana és una tradició que es reinventa per animar aplecs i festes."

  • Champollion, la Nouvelle Vague i el naufragi de Moby Dick - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2011
    29'

    Champollion, la Nouvelle Vague i el naufragi de Moby Dick

    Jean-François Champollion i els Jeroglífics L'episodi d'avui commemora la mort de l'egiptòleg francès Jean-François Champollion el 4 de març de 1832. Champollion va ser la figura clau que va aconseguir desxifrar el sistema d'escriptura de l'antic Egipte després de segles de misteri. • Llegat intel·lectual: Políglota des de jove, dominava llengües com l'àrab, l'hebreu i el copte. • La fita de 1822: Va identificar els noms de faraons en textos jeroglífics, establint les bases de l'egiptologia moderna. • Salut fràgil: Va morir amb només 41 anys a causa d'un atac de cor, després d'un viatge esgotador a Egipte. Monogràfic: La Nouvelle Vague Es repassa el moviment cinematogràfic francès que va revolucionar la indústria a finals dels anys 50. Orígens i Característiques • L'expressió va ser encunyada per la periodista Françoise Giraud l'any 1957. • Es caracteritza per la llibertat creativa, pressupostos baixos i el distanciament de la tradició acadèmica. • Autors clau: Jean-Luc Godard, François Truffaut i Claude Chabrol, molts d'ells provinents de la revista Cahiers du Cinéma. Cinema d'Autor i Societat • Temàtiques provocatives com els abusos, l'erotisme i el desencant vital. • Vinculació amb Tarragona: Es menciona que André Malraux, ministre de Cultura francès, va rodar escenes de la pel·lícula Serra de Terucl a la ciutat de Tarragona durant la Guerra Civil. Història Local i Curiositats • Tarragona fa 100 anys: Crònica d'una sessió municipal de 1911 on es discuteixen obres a la Rambla i subvencions per a la Volta a Catalunya. • Fons Monetari Internacional: Origen de l'FMI a Bretton Woods (1944) per evitar devaluacions monetàries com les de la Gran Depressió. • El vaixell Two Brothers: Descobriment de les restes del balaner capitanejat per George Pollard, el naufragi del qual va inspirar Herman Melville per escriure la novel·la Moby Dick.