Tots els episodis

62727 episodis disponibles

episodis

38185-38208 de 62727

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
2011-11-29 UM EXPO SUBDELEGACIO
Patrimoni i Modernitat: L'Edifici de la Subdelegació L'episodi explora la rellevància històrica i arquitectònica de l'edifici de la subdelegació del Govern Central a Tarragona (antic Govern Civil), situat a la plaça Imperial Tàrraco. Amb motiu d'una exposició oberta fins al 31 de desembre, s'analitza l'obra de l'arquitecte Alejandro de la Sota, considerada una peça clau de la segona meitat del segle XX. Característiques d'una Obra Singular Josep Llop, president del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Tarragona, destaca que l'edifici va ser una "alenada d'aire fresc" en un context de postguerra marcat pel monumentalisme gris i clàssic. Els punts clau de la seva arquitectura inclouen: Modernitat nòrdica: Allunyament dels cànons autoritaris de l'època per adoptar un llenguatge més democràtic i simple. Transparència: L'ús de grans vidrieres simbolitza una obertura de l'interior cap a l'exterior i viceversa. Continuïtat espacial: El vestíbul utilitza paviment i bancs de pedra propis de l'espai urbà exterior per integrar l'edifici a la ciutat. Disseny integral: Tant l'estructura com el mobiliari artesanal van ser dissenyats per l'arquitecte i el seu germà. Una Nova Etapa d'Obertura a la Ciutadania El subdelegat del Govern, Ramon Inglés, subratlla la voluntat de convertir el vestíbul en un espai cultural actiu per als tarragonins. L'exposició actual permet descobrir: 32 panells informatius amb fotografies de l'època de construcció. Imatges històriques de la plaça Imperial Tàrraco quan encara no estava asfaltada. La funcionalitat d'un edifici que, tot i tenir més de 50 anys, manté la seva vigència i excel·lents condicions. "L'arquitectura no es pot definir només en un sol paràmetre, és un procés cultural que cal entendre en el seu context social i polític."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Entrevista a Alejandro Fernández: Post-eleccions i futur de Tarragona
Balanç electoral i mobilització a Tarragona Alejandro Fernández analitza la victòria històrica del Partit Popular a la ciutat de Tarragona en les eleccions generals. El diputat electe destaca que el partit ha deixat de ser una formació bisagra per convertir-se en una alternativa real de govern, trencant l'empat tècnic amb el PSC i CiU. Objectius polítics a mitjà termini • Municipals 2015: L'objectiu clar és ser la força més votada a les properes eleccions municipals i aconseguir l'alcaldia. • Presència a Madrid: Fernández mantindrà la seva acta de regidor mentre exerceix de diputat al Congrés, exercint de "pont" per atraure inversions. Projectes d'infraestructures i acords institucionals L'entrevistat detalla una reunió tècnica recent amb l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros per repassar l'estat de les inversions estatals a la ciutat. Fernández aposta per la col·laboració institucional en lloc de la confrontació per l'herència rebuda. Prioritats en infraestructures • L'A-27: És la prioritat absoluta conjuntament amb la T-11. Es busca evitar noves licitacions que retardarien l'obra tres anys més. • El Tercer Fil i la Façana Marítima: Fernández es manté ferm en la recuperació de la línia Reus-Roda per a mercaderies i rebutja la provisionalitat del pas per la costa. • Equipaments culturals: Menciona l'estat "molt verd" del nou Museu Arqueològic a la Tabacalera. "No avances si et dediques a mirar sempre el que han fet els anteriors; agafem l'herència que agafem i la intentarem millorar." Política Municipal i Pressupostos Com a portaveu del grup municipal, Fernández critica la gestió de l'equip de govern de Tarragona respecte als pressupostos del 2012, acusant-los de generar incertesa i inseguretat amb anuncis i desmentits constants. • Criteris del PP: Exigeixen una reducció de l'estructura administrativa, fusió d'empreses públiques i retallades en despeses protocol·làries i de comunicació. • Taxes: Destaca l'acord previ que ha permès que Tarragona sigui la ciutat de l'àrea amb una menor pujada d'impostos. Actualitat Estatal i Mariano Rajoy Finalment, defensa l'estil discret de Mariano Rajoy durant el traspàs de poders, qualificant-lo de prudent i institucionalment impecable davant les crítiques de l'oposició.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
Presentació del llibre 'Castells i castellers'
Crònica d'una obra col·lectiva El text recull l'entrevista realitzada a Tarragona Ràdio amb motiu de la presentació del llibre Castells i castellers, una voluntat col·lectiva. Aquesta obra, considerada una edició de luxe i col·leccionista de l'editorial Lundwerg, neix un any després de la declaració dels castells com a Patrimoni de la Humanitat. Els fotògrafs Rafael López Montné i José Carlos León expliquen que el llibre no només és didàctic, sinó que se centra en el component visual per transmetre l'essència d'aquesta tradició. El repte de fotografiar castells Els autors destaquen les grans dificultats tècniques que s'han de superar a l'hora de captar imatges a les places: Condicions lumíniques: Les ombres dures del migdia a l'estiu i el contrast amb els pantalons blancs dels castellers. Mobilitat i paciència: La dificultat de moure's en places plenes i les llargues esperes fins al moment culminant. Treball en equip: La necessitat de coordinar-se per cobrir diferents angles (per exemple, un a plaça i l'altre al balcó) per no perdre's detalls com la cara de l'enxaneta. Més enllà de la construcció: l'element humà El llibre posa un èmfasi especial en la part emocional i humana, evitant que les fotos siguin mers "cromos" de les construccions: Diversitat generacional: Es destaca el paper de la canalla i, especialment, la mirada dels avis i la gent gran com a símbol d'utilitat i experiència. El debat sobre les caigudes: Els autors defensen la inclusió de fotografies de caigudes i dolor com a part intrínseca del risc i l'esforç casteller. "Els castells són aquest gran exemple en què si treus una peça no funciona; les necessites totes." Valors i difusió internacional L'edició inclou traduccions al castellà i a l'anglès, facilitant la difusió dels valors de superació i treball en equip. Per als autors, el llibre reflecteix la capacitat de la societat de tornar a aixecar-se davant l'adversitat, posant com a exemple les diades on cada colla celebra l'assoliment dels seus propis reptes personals.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
Èxit del Gran Recapte d'Aliments a Tarragona
Balanç positiu del Gran Recapte a Tarragona L'entrevista amb Pedro Ormazábal, responsable del Banc d'Aliments de les comarques de Tarragona, confirma l'èxit aclaparador de la campanya d'aquest cap de setmana. S'han superat totes les expectatives inicials de recollida de menjar per als col·lectius més vulnerables. Resultats i xifres clau Recollida rècord: Malgrat que el recompte no ha acabat, s'estima que s'han recollit entre 25.000 i 30.000 quilos d'aliments, superant l'objectiu fixat de 20.000 kg. Impacte social: El Banc d'Aliments atén actualment unes 23.000 persones a través de 180 institucions benèfiques de la província. Creixement de la demanda: S'ha passat de 17.000 beneficiaris el 2008 als 23.000 actuals, reflectint l'augment de la precarietat. Logística i productes "Ha estat la campanya en què més hem recollit amb molta diferència." Productes més donats: Pasta, arròs, llegums i molta conserva. Mancances: Encara es necessita més oli i sucre, que són els productes més demandats per les entitats. Treball voluntari: La campanya ha estat possible gràcies a l'esforç de 350 voluntaris que han gestionat punts de recollida a Tarragona, Reus i localitats perifèriques. Com seguir col·laborant El banc continua obert a donacions directes als seus magatzems en horari de 09:00 a 13:00. També han facilitat el telèfon 977 75 74 44 i el correu electrònic [email protected] per a nous contactes i aportacions puntuals.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
L'estat de la sida al Camp de Tarragona: Estabilitat i nous reptes
Situació actual de la infecció al territori En commemoració del Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, el doctor Joan Guix, director de l'Agència de Protecció de la Salut al Camp de Tarragona, analitza l'evolució de la malaltia l'any 2011. La situació es defineix per l'estabilitat en el nombre d'infeccions, tot i que amb matisos preocupants en certs col·lectius. VIH vs. Sida: Conceptes clau És fonamental diferenciar entre ambdós termes per entendre la malaltia: * VIH (Infecció): És el moment en què el virus entra al cos i comença a replicar-se destruint el sistema immunològic. En aquesta fase la persona és seropositiva però no està malalta. * Sida: És el desenvolupament de la malaltia quan, a causa de la immunodeficiència, apareixen les anomenades malalties oportunistes (com la tuberculosi). Dades i tractament Al Camp de Tarragona, les dades del 2010 mostren 38 noves infeccions per VIH i 9 casos que han desenvolupat la malaltia de la sida. Aquesta baixa incidència de la malaltia s'explica pel: * TARGA: Tractament antiretroviral d'alta eficàcia que evita que els seropositius desenvolupin la sida. * Cronificació: La malaltia s'ha convertit en una condició crònica amb una perspectiva de vida normal si es detecta a temps. El perill del relaxament i el nou test ràpid El doctor alerta d'un relaxament social, especialment en el col·lectiu de joves que no van viure els anys més durs de l'epidèmia (anys 90). Actualment, la via heterosexual és la majoritària en la transmissió del virus a causa de la falta d'ús del preservatiu. "Tots estem en risc; si tenim conductes de risc, podem adquirir i transmetre la infecció." Per millorar el diagnòstic precoç, s'ha posat en marxa un programa a sis farmàcies de Tarragona i sis de Reus que ofereixen un test ràpid de VIH. Aquest servei destaca per la seva confidencialitat i accessibilitat, permetent obtenir una orientació sobre l'estat serològic en només 20 minuts.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Entrevista a Joaquim Sendra: Reptes econòmics i PIMEC
Situació Política i Mesures Fiscals L'entrevista comença analitzant el panorama post-electoral després de la victòria del Partit Popular. Joaquim Sendra, president de PIMEC Tarragona, destaca la necessitat urgent que el nou govern compleixi les promeses fetes a les pimes, especialment pel que fa a la fiscalitat. • L'IVA de caixa: Una de les demandes històriques és que les empreses no hagin de pagar l'IVA fins que no hagin cobrat realment la factura. • Finançament: Sendra critica que l'Estat s'hagi estat finançant a costa de les petites empreses en un context on el crèdit privat és pràcticament inexistent o té costos desorbitats de fins al 20%. Reformes Estructurals Necessàries El president de la patronal reclama canvis profunds i no "mitges tintes" per sortir de l'estancament: • Reforma laboral: Es demana una flexibilització real que inclogui horaris, convenis i la reducció de costos laborals per fomentar la confiança en la contractació. • Confiança del consumidor: Sendra subratlla que la manca de consum es deu a la por de la ciutadania davant la inestabilitat laboral. "Nosaltres el que volem és que no hi hagi 5 milions d'aturats, i això només es fa fent que les empreses tinguin confiança per contractar." Gestió de la Generalitat i el Pacte Fiscal Quant a les mesures d'austeritat del govern d'Artur Mas, PIMEC les veu amb bons ulls com a exercici de bona gestió, tot i que reclama que s'arribi aviat a la fase d'incentivació de l'economia. • Pacte Fiscal: Es considera una eina indispensable per resoldre el dèficit fiscal de Catalunya. • Visions de futur: Es proposa que temes clau com l'energia, l'educació i el model territorial s'abordin a fons per evitar canvis constants cada vegada que hi ha un relleu polític. L'Economia a Tarragona i el Calendari Laboral Polígons Industrials i Productivitat Es detalla el conveni signat amb l'Ajuntament de Tarragona per millorar la competitivitat dels polígons, destacant mancances en fibra òptica, potència energètica i transport públic. La Problemàtica dels Ponts Finalment, Sendra critica durament la distribució de festius intersetmanals, qualificant-los de "desastre" per a la productivitat. Proposa agrupar els festius a l'inici de la setmana (dilluns i dimarts) per no perjudicar el comerç durant el cap de setmana i mantenir un ritme de treball constant.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
El cavallet de cartró: Poesia i titelles al Teatre Metropol
Un viatge poètic per a la petita infància L'entrevista amb Marc Arbàs, director de la companyia El príncep Totilau, ens descobreix els detalls de l'espectacle "El cavallet de cartró", que es presenta al Teatre Metropol de Tarragona. Aquesta proposta s'emmarca dins el cicle Metropol Familiar i està especialment dissenyada per a infants d'entre 3 i 6 anys. Eixos principals de l'obra Combinació artística: L'espectacle fusiona la poesia amb el món dels titelles de tija, creant un univers plàstic i sonor únic. Fil conductor: La trama segueix els records d'infantesa de la protagonista, la Tita Llaire, repassant les quatre estacions de l'any a través d'activitats quotidianes com esmorzar, passejar el gos o somiar. La poesia com a eina: L'obra pretén ensenyar als més xicotets a interpretar el món i relacionar-se amb ell mitjançant la metàfora i l'art. Autors i referents literaris L'espectacle fa una tria acurada de la millor literatura infantil, principalment en català: "Creiem que tenim a l'espectacle de les millors poesies que hi ha actualment per la canalla." Entre els autors destacats trobem: 1. Joana Raspall, Lola Casas i Miquel Desclot (autors actuals). 2. Carles Riba i Josep Carner (clàssics de la literatura catalana). El paper del públic i la família Tot i ser un espectacle per a nens molt petits, Arbàs destaca que busquen un clima de silenci i contemplació, on la interacció és puntual i l'infant es deixa seduir per les imatges i la música de les paraules. Es remarca la importància dels pares com a guies i acompanyants en l'experiència teatral, ajudant a valorar i comentar l'obra després de la funció per enriquir l'aprenentatge del nen.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
27'
10 anys de la maqueta de la Tarragona medieval
Un viatge a la Tarragona oblidada En aquest episodi, es commemora el desè aniversari de la inauguració de la maqueta de la Tarragona medieval, situada a la sala gòtica del Pretori. L'arquitecte i tècnic del Museu d'Història, Lluís Pinyol, explica el procés de creació d'aquesta eina didàctica que busca reivindicar un període històric sovint eclipsat pel passat romà de la ciutat. El ressorgir després de l'abandonament Després d'un buit d'uns 300 anys d'abandonament arran del setge àrab, la ciutat es va tornar a poblar a partir del 1129. Conceptes clau d'aquesta repoblació inclouen: • L'arribada dels normands sota el comandament de Robert Bordet. • La convivència de diferents jurisdiccions, com la zona sota control normand que més tard seria el Call Jueu. • La utilització de les estructures romanes per construir la nova ciutat medieval, un procés conegut com a fossilització urbana. Característiques de la maqueta La maqueta no és només una representació estàtica, sinó un projecte viu i renovable. Algunes de les seves peculiaritats són: • Codificació per colors: S'utilitza fusta de dues tonalitats per diferenciar els murs romans reutilitzats (més foscs) de les noves construccions medievals (més clares). • Rigor històric: Es basa en una compilació exhaustiva de documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, arxius municipals i excavacions arqueològiques. • Dimensions i logística: Mesura aproximadament 4 x 3,5 metres i va haver de ser introduïda per la finestra del Pretori mitjançant una grua. "L'urbanisme de la part alta actual és un reflex de l'urbanisme romà i medieval que s'ha fossilitzat i que ens explica moltes coses de la ciutat actual." Patrimoni desaparegut i visites guiades L'episodi destaca edificis que ja no existeixen, com el Castell del Patriarca, volat el 1811 durant la Guerra del Francès, i convida els ciutadans a participar en les visites guiades especials per celebrar l'efemèride, on es poden descobrir vestigis encara visibles com les torres d'Arandes i de Morenes.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
25 anys de Ràdio Sant Pere i Sant Pau: Història i futur
Commemoració dels 25 anys de l'emissora L'entrevista celebra el 25è aniversari de Ràdio Sant Pere i Sant Pau, una emissora que va néixer el novembre de 1986. Eduard García Castells, el seu director, recorda els inicis vinculats a un projecte de xarxa d'emissores municipals a Tarragona que pretenia connectar diversos barris amb una emissora central, llavors anomenada Ràdio Fòrum. El valor del voluntariat i la implicació local L'èxit i la longevitat de l'emissora es basen en un pilar fonamental: Altruisme pur: L'emissora compta amb una base constant d'entre 70 i 80 col·laboradors que treballen sense remuneració. Autogestió: Les instal·lacions, des de la insonorització fins a la pintura, han estat realitzades pels mateixos membres de la ràdio. Vincle amb el barri: Malgrat ser un "barri dormitori" amb uns 25.000 habitants, la ràdio actua com a nexe d'unió entre les nombroses entitats locals. Premis Micro i reconeixements Per celebrar l'efemèride, s'organitza un sopar on es lliuren els Premis Micro. Aquests guardons, amb 20 anys de trajectòria, reconeixen a: Col·laboradors destacats de la casa. Entitats del barri i de la ciutat (com el Nàstic o Tarragona 2017). Comerços històrics i figures clau del moviment veïnal. Reptes i futur de l'emissora Mirant cap al futur, el director destaca que la principal preocupació no és la manca de relleu generacional —ja que reben molts estudiants de la Universitat Rovira i Virgili— sinó la situació legal. García Castells fa una crida als partits polítics per resoldre la manca de llicència oficial, una demanda històrica per garantir la seguretat administrativa de l'emissora. "Podem estar molt, molt orgullosos del que hem fet. Nanos, l'hem fet grossa."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
Protestes pel tancament de les residències de temps lliure
Conflicte laboral a les residències de temps lliure de la Generalitat El President del comitè d'empresa de la Ciutat de Repòs i Vacances de Tarragona, Eufracio Rodríguez, exposa la crítica situació dels treballadors davant l'anunci de tancament d'aquests centres gestionats per la Generalitat de Catalunya. Les mobilitzacions han començat amb trobades coordinades entre els empleats de Tarragona i els de la residència de Les (Vall d'Aran) a Lleida, així com els de Llançà a Girona. Punts clau de la denúncia: Abandó institucional: Es denuncia una manca d'inversió i manteniment des que les instal·lacions es van transferir a la Generalitat l'any 1980. Viabilitat econòmica: Els treballadors afirmen que el centre de Tarragona era rendible fins al 2007, generant superàvits, però que la gestió posterior ha limitat l'activitat a l'hostaleria mínima per justificar pèrdues. Impacte social i laboral: El tancament afecta directament uns 80 treballadors només a Tarragona, incloent-hi moltes famílies que depenen totalment d'aquests ingressos i personal eventual que anirà directament a l'atur. Interessos ocults: El comitè sospita que darrere el tancament hi ha interessos urbanístics donada la ubicació privilegiada dels terrenys (14 hectàrees a primera línia de mar). "No entenem si consideren que és rentable que, per un altre costat, diguin que la tanquen." Estat de les mobilitzacions Els treballadors rebutgen la privatització d'un patrimoni que consideren que pertany a tots els treballadors de l'Estat. De moment, les respostes de la Conselleria han estat inexistents, descrites pel representant com parlar contra un "mur de pedra". Les protestes continuaran fins a obtenir un compromís de futur per als equipaments i les plantilles.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
1h 18min
Ple de l'Ajuntament de Tarragona: Mobilitat i Economia
Gestió de la Mobilitat i Aparcaments L'Ajuntament ha centrat bona part del debat en la creació i remodelació d'infraestructures clau per a la ciutat: • Aparcament dissuasori a Joan Serra Vilaró: S'ha aprovat inicialment el projecte per a un nou aparcament de 143 places a la zona de Sant Pere i Sant Pau (prop de la zona universitària). Tot i l'aprovació, l'oposició s'ha abstingut criticant la manca de consignació pressupostària directa. • Projecte Jaume I: S'ha aprovat l'estudi de viabilitat per reconvertir el polèmic pàrquing Jaume I en un aparcament convencional. Des d'Iniciativa s'ha criticat durament la continuïtat d'aquest projecte dins de les muralles per motius de sostenibilitat. Economia Municipal i Empreses Públiques La situació financera de les empreses municipals ha generat un intercanvi de retrets entre l'equip de govern i l'oposició: • Espimsa i el Mercat Central: S'ha aprovat una ampliació de capital de prop de 190.000 euros. El Partit Popular ha acusat el govern de "mentides" sobre el finançament total del mercat, mentre que el govern ha defensat la viabilitat del pla de retorn. • EMT (Transports Públics): S'ha donat compte de transferències de tresoreria d'uns 2 milions d'euros per cobrir despeses corrents com nòmines i combustible. L'alcalde ha defensat aquests ardits financers com a mesura de responsabilitat cap a les famílies dels treballadors. Ocupació i Obra Pública Plans d'Ocupació Local S'ha aprovat la modificació del conveni per contractar 62 persones durant 6 mesos. La polèmica ha sorgit perquè els salaris estaran per sota del conveni municipal, ja que s'ajusten a les bases de la Generalitat. Crisis d'Empreses Adjudicatàries S'ha discutit la situació de l'empresa Vixen i altres constructores en fase preconcursal. El govern ha aclarit que: "Els subcontractistes no tenen acció directa contra l'administració per cobrar deutes dels contractistes principals." L'Ajuntament garanteix, però, que les obres estructurals (com la de Tabacalera) continuaran segons el calendari previst.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
L'èxit de l'escola de dansa Artemis camí de Nova York
L'escola Artemis i la formació d'alt rendiment L'entrevista a Tarragona Ràdio destaca la tasca de l'escola de dansa Artemis, l'única a Tarragona que ofereix el grau professional de dansa. Artemis Aplaja, la seva responsable, explica la creació d'un grup d'alt rendiment per a joves que busquen professionalitzar-se. Aquesta formació no només se centra en la tècnica, sinó que busca: Exposar els alumnes a concursos internacionals per mesurar-se amb el nivell global. Facilitar l'accés a beques d'estiu i formació en escoles d'elit com l'Òpera de París o l'American Ballet. Preparar els ballarins per a futures audicions en companyies professionals. Èxit a París i fites internacionals Els alumnes Oriol Picó i Maria Maestre han obtingut la medalla de bronze al campionat europeu de dansa a París, amb una puntuació excel·lent de 97 sobre 100. Han competit amb el pas de deux de Don Quixot, una de les peces més complexes del repertori clàssic per la seva exigència en càrregues, equilibris i girs. "És una màgia que jo els hi regalo la coreografia i ells, a canvi, em donen una ovació i és molt maco." Disciplina, sacrifici i futur La dedicació a la dansa s'ha comparat amb la dels estudis musicals regulats, destacant que: Exigeix una gran disciplina, sovint sacrificant temps d'oci i caps de setmana. L'Oriol ha estat guardonat amb una beca per al Washington Ballet gràcies al seu paper a París. La propera gran fita és la final mundial a Nova York l'abril vinent, on competiran amb ballarins de tot el món (Japó, Brasil, EUA). L'Artemis subratlla que, tot i que per a la dansa clàssica és ideal començar als 7 o 8 anys, altres disciplines permeten inicis més tardans, sempre que hi hagi passió i constància.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
El llegat de Joan Ibáñez al Museu del Port
Preservació de l'ofici de boter a Tarragona L'episodi se centra en la figura de Joan Ibáñez, l'únic mestre artesà boter de Catalunya reconegut per la Generalitat, qui ha decidit cedir tot el seu taller al Museu del Port de Tarragona. Aquesta donació inclou més de 100 eines tradicionals que serviran per recrear fidelment un taller de boter històric. Detalls de l'ofici i la trajectòria de l'artesà Inicis i aprenentatge: Joan Ibáñez va començar l'ofici als 14 anys a Vilafranca, en un taller totalment artesanal on va aprendre totes les facetes de la professió abans de la mecanització. El mestre artesà: El títol de mestre artesà li va ser atorgat després d'un procés rigorós de demostració de la seva experiència i la presentació de treballs històrics. Producte i materials: Antigament s'utilitzava principalment fusta de castanyer per a botes de transport, ja que el roure era massa car. Actualment, el roure predomina per a la criança de vins. La importància històrica per al Port Mercè Tuldrà, coordinadora del museu, destaca que l'ofici de boter és essencial per entendre la història de Tarragona: "L'exportació que sempre hi ha hagut pel port de Tarragona han estat els productes agrícoles i, en gran importància, el vi i els seus derivats." El projecte de recreació al Museu Objectiu: No es tracta només d'exposar eines, sinó de recrear l'espai físic del taller per oferir una experiència immersiva. Assessorament: El mateix Joan Ibáñez supervisa el projecte per garantir que les tècniques i la disposició siguin les correctes. Previsió: Es preveu que la nova secció estigui oberta al públic cap a la primavera.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Projecte 34: Òpera Rock contra la violència de gènere
Els membres del grup tarragoní Amnea, Oriol Mas i Roman Bonet, presenten el seu nou espectacle Projecte 34, una òpera rock conceptual que s'estrenarà al Teatre Metropol de Tarragona coincidint amb el Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Origen i significat del títol L'obra, que s'ha gestat des de finals de l'any 2009, ha anat canviant de nom en funció de la tràgica realitat social. El títol actual, Projecte 34, fa referència al nombre de víctimes mortals (dones i fills menors) per violència masclista a Catalunya des que es va iniciar la composició de l'espectacle. Argument i proposta artística L'espectacle s'allunya dels tòpics i busca aprofundir en la psicologia humana: * La trama se centra en un fill que assassina el seu pare després de veure com aquest maltractava la seva mare. * Es fuig de personatges plans per analitzar els punts grisos i les causes de la violència. * L'escenografia és conceptual i simbòlica (per exemple, la mare és representada per un piano i el pare per una butaca). * La música és el fil conductor principal, acompanyada de videoprojeccions i teatre contemporani. Col·laboracions i finalitat benèfica El projecte destaca pel seu caràcter altruista i solidari: * Hi participen unes 25 persones, incloent-hi una coral de 8 veus i diversos músics de l'escena catalana. * Tota la recaptació de les entrades (10 euros) anirà destinada a la Fundació Leura, que gestiona pisos d'acollida per a joves i dones en risc d'exclusió. "La violència de gènere no comença amb els cops, comença amb coses molt més subtils."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
20 anys de la Mitja Marató Ciutat de Tarragona
Celebració de la 20a edició de la Mitja Marató L'episodi commemora el 20è aniversari de la Mitja Marató Ciutat de Tarragona, destacant l'evolució de la prova i la constància dels atletes locals. L'entrevista se centra en la figura de Joan Soler, un dels 16 corredors "fidels" que han participat en totes les edicions del certamen des de la seva creació a principis dels anys 90. Punts clau de l'entrevista Homenatge als atletes històrics: Es reconeix la tasca de 16 corredors que no han fallat a cap cita durant dues dècades. Evolució de l'esport a la ciutat: Joan Soler recorda com, fa 30 anys, el running de fons era una activitat minoritària amb amb prou feines una vintena de practicants a Tarragona. Canvis en l'acceptació ciutadana: L'atleta destaca el canvi de mentalitat de la població: "Abans la gent es queixava pels talls de carrers; ara s'accepta com una cosa important per a la ciutat." Tasques d'organització: A més de córrer, Soler col·labora amb el Patronat d'Esports en la preparació tècnica del circuit, el marcatge de quilòmetres i la logística prèvia. Dades tècniques i trajectòria Millor marca: Joan Soler va registrar un temps d'1 hores i 16 minuts en la primera edició. Rol actual: En aquesta 20a edició, Soler participarà amb un esperit no competitiu, acompanyant els corredors de la part posterior i supervisant que tot el circuit estigui en condicions òptimes.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
325 anys de presència educativa de les Dominiques a Tarragona
Commemoració d'una fita històrica a Tarragona L'entrevista amb Marcel Pellejà, director de l'escola, celebra els 325 anys de presència ininterrompuda de les germanes Dominiques a la ciutat de Tarragona. Encara que van arribar el 1684, no va ser fins al 1686 que el consistori va autoritzar oficialment la creació del seu convent i la seva tasca pastoral i educativa. Evolució Històrica i Ubicacions La trajectòria de la institució ha passat per diversos punts emblemàtics de la ciutat: - Arc de Sant Bernat (1684-1696): Primera residència prop de la plaça del Fòrum. - Plaça del Pallol (1696-1951): Ubicació històrica al convent de Sant Domènec (popularment conegut com Cala Gapitu). - Carrer Rovira i Virgili (1951-actualitat): Seu actual per respondre a l'augment de l'alumnat i la necessitat d'instal·lacions modernes. Projecte Educatiu Actual Avui dia, l'escola és un centre concertat cristia que compta amb prop de 700 alumnes i un claustre de 53 professors. El seu model pedagògic destaca per: - Servei d'aprenentatge: Projectes d'apadrinament on alumnes grans ajuden els petits en la lectura o l'adaptació escolar. - Qualitat reconeguda: Certificació ISO des del 2007 que garanteix l'excel·lència en els processos organitzatius i escolars. - Identitat cultural: Fort vincle amb la música i la cultura popular, destacant la seva pròpia colla gegantera. Programa d'Actes del 325è Aniversari La celebració s'estén durant tot el curs amb esdeveniments oberts a tota la ciutadania: 1. Tret de sortida (26 d'octubre): Eucaristia presidida per l'Arquebisbe i estrena d'una peça musical per a sac de gemecs composada per Francesc Sans. 2. Xerrada de Carles Capdevila (gener): Ponència sobre educació i humor. 3. Peregrinatge a Montserrat (març): Amb la participació dels gegants i els músics de l'escola. 4. 325 anys, 325 músics (abril): Una gran desfilada musical pel centre de Tarragona. 5. Cloenda (maig): Setmana de Sant Domènec amb una cercavila nocturna pels llocs històrics on ha estat l'escola. "Els aniversaris són per gaudir-los com a escola, però sobretot per oferir-los a la ciutat, que és una de les responsables d'aquests 325 anys d'història."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Anàlisi dels Resultats Electorals i Futur del PSC amb Francesc Vallès
Balanç Electorals i Crisi Econòmica L'episodi se centra en l'anàlisi de la derrota dels socialistes en les darreres eleccions. Francesc Vallès admet que el resultat ha estat dur i sorprenent, especialment pel fet que Convergència i Unió (CiU) hagi guanyat per primera vegada en territoris tradicionalment socialistes. • La crisi econòmica i l'atur es consideren les causes principals del càstig electoral. • El PSC ha perdut gairebé el 50% del seu electorat. • Vallès destaca que, tot i la pèrdua de vots, mantenen un suport de 90.000 persones a la demarcació de Tarragona. Autocrítica i Lideratge Vallès realitza una profunda autocrítica sobre l'estat actual del partit, assenyalant que s'han sentit desdibuixats política i socialment: "Al PSC li ha faltat un lideratge clar que generi confiança. Sense un lideratge difícilment saps on vas, i si no saps on vas, la gent tampoc et pot seguir." Retallades i Crítica al Govern de la Generalitat Es discuteix l'anunci del president Artur Mas sobre les noves retallades pressupostàries. Vallès qualifica aquest fet d'engany electoral, ja que s'han anunciat només 48 hores després de les eleccions. • Es critica la falta de mesures per a la dinamització econòmica i la creació d'ocupació. • Expressa la seva preocupació per l'augment de taxes universitàries, el preu de l'aigua i el transport. • Argumenta que el vot a CiU no és un aval a les retallades, sinó una gestió hàbil de les pors polítiques. El Congrés del PSC i el Futur del Partit L'episodi mira cap al futur amb el Congrés Nacional del PSC al desembre. Es debaten les opcions de lideratge entre noms com Pere Navarro, Àngel Ros o Miquel Iceta. • Vallès defensa una reconstrucció (que no refundació) basada en la claredat i la proximitat. • El partit no ha de defugir temes clau com el pacte fiscal, la immigració o els referèndums d'independència. • El dirigent aposta per una renovació generacional i d'estils per recuperar la credibilitat perduda.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
Tarragona engega la campanya de Nadal i l'enllumenat
L'encesa de llums i l'estratègia comercial En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la regidora de Comerç i Turisme, Patrícia Anton, detalla el tret de sortida a la campanya nadalenca. L'encesa oficial de l'enllumenat tindrà lloc el 25 de novembre, una data consensuada amb el sector comercial per incentivar les compres abans del pont de desembre. Detalls de la il·luminació Ampliació i sostenibilitat: S'han instal·lat un total de 833 figures, 26 més que l'any anterior, apostant per la tecnologia LED per reduir el consum energètic. Cobertura territorial: L'enllumenat arriba tant al centre com als barris (Camp Clar, Bonavista i el Serrallo), gràcies a la col·laboració amb entitats veïnals i el Port de Tarragona. Estalvi econòmic: El pressupost ha passat de 322.000 € l'any passat a 270.000 €, un estalvi de 52.000 € fruit de la cerca d'eficiència i austeritat. Calendari d'activitats i fires Festa de l'encesa: Divendres a la Rambla Nova (Font del Centenari), amb espectacles infantils a partir de les 18:00 h. Fira de Pessebres: Ubicada a la Rambla fins al 23 de desembre. Fira d'Artesania: Al Balcó del Mediterrani del 6 de desembre al 6 de gener. Cantada de Nadales: El 14 de desembre amb la participació d'uns 700 infants. Situació del comerç i turisme "Esperem que la gent s'animi i compri al comerç local i que no es desplaci a altres ciutats; els diners del comerç de proximitat reverteixen a la pròpia ciutat." La regidora reconeix que el sector pateix una crisi de consum, però confia que la capitalitat comercial es vegi reforçada per pols com el Corte Inglés i les Gavarres. També ha confirmat que les obres del Mercat Central segueixen el cronograma previst. Pel que fa al turisme, el balanç del 2011 és positiu, tot i que l'objectiu actual és la desestacionalització i la promoció d'importants esdeveniments com la Semana Santa.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
2011-11-23 MONÒLEGS. DANI PÉREZ
El retorn de Dani Pérez al Teatre Magatzem L'humorista Dani Pérez torna a Tarragona aquest dissabte amb el seu nou espectacle, Dani Pérez en directo. Durant l'entrevista, l'artista repassa la seva trajectòria de més de 15 anys, des dels seus inicis al cabaret Lentiola fins a consolidar-se en el gènere del monòleg, tot i que ell prefereix definir-se com a actor abans que com a monologuista. L'estil: Més enllà de l'Stand-up A diferència del format clàssic de micro i tamboret, l'espectacle de Pérez es caracteritza per: * Una posada en escena dinàmica i teatral. * L'ús de la biografia personal per connectar amb situacions quotidianes. * La captació de personatges reals del carrer per ser teatralitzats. * Un enfocament crític contra els poders i fugint de l'humor blanc o inofensiu. L'herència de Pepe Rubianes Un dels punts més emotius de la conversa és la vinculació de Dani Pérez amb la figura de Pepe Rubianes. L'humorista es considera un deixeble que manté viva l'"antorxa" del mestre: "Jo seguiré recordant el mestre cada nit i lluitant per el que ell va lluitar, que és per tots nosaltres." Pérez col·labora actualment amb la Fundació Pepe Rubianes per preservar aquest estil d'humor surrealista i punyent. Humor en temps de crisi L'entrevista agafa un to més seriós quan es parla de l'actualitat política i econòmica. L'artista expressa la seva indignació pel deute públic, les retallades i la situació precària del món del teatre, assegurant que el seu espectacle no només busca el riure, sinó també la rebel·lió i la reflexió de l'espectador davant les injustícies socials.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Feliçment soc una dona: Maria Aurèlia Capmany al Metropol
L'obra de Maria Aurèlia Capmany arriba a Tarragona Margarida Estalrich, directora i dramaturga, presenta la seva adaptació de la novel·la Feliçment soc una dona de Maria Aurèlia Capmany al Teatre Metropol. Aquesta representació és especialment significativa per la forta vinculació de l'autora i de Jaume Vidal Alcover amb la ciutat de Tarragona. Una visió calidoscòpica de la dona L'obra proposa un viatge per la biografia fictícia de la Carola Milà, que serveix de mirall per a la realitat de moltes dones al llarg del segle XX. El muntatge destaca pels següents elements: 8 actrius i 1 actor: La protagonista és interpretada per diverses actrius per reflectir els seus canvis de nom i personalitat segons les circumstàncies vitals. L'únic actor assumeix tots els rols masculins, representant la funció instrumental que l'home ha tingut en la història del personatge. Estil Brechtià: L'adaptació manté l'essència teatral de Capmany, utilitzant el distanciament i la cançó popular per connectar amb el públic. Homenatge biogràfic: A més de la novel·la, Estalrich ha integrat fragments de memòries i entrevistes de l'autora per capturar la seva essència com a persona i intel·lectual combatent. "Maria Aurèlia sempre m'ha fascinat pel seu caràcter calidoscòpic, el que és ella com a dona i persona diferent." Història i gènere en un mateix escenari L'obra no és només una reivindicació de gènere, sinó un recorregut per la història recent de Catalunya: des de la burgesia noucentista i les lluites obreres fins a l'esclat de la Guerra Civil. Es presenta com una oportunitat per revaloritzar figures clau de la cultura catalana i convidar l'espectador a (re)descobrir la literatura de Capmany.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
Congrés de Llibreters en Llengua Catalana a Tarragona
El primer Congrés de Llibreters en Llengua Catalana Aquest episodi se centra en la presentació del primer congrés professional organitzat pel Gremi de Llibreters de Catalunya, que tindrà lloc a Tarragona el febrer de 2012. La tria de la seu respon a la seva ubicació estratègica com a cruïlla entre el Principat, el País Valencià i les Illes Balears, a més de coincidir amb la capitalitat cultural de la ciutat. Objectius i reptes de la professió El congrés neix amb la voluntat de ser un espai de debat intensiu sobre la realitat del sector, abordant diversos punts clau: - Formació i professionalització: Es destaca que el llibreter no és un simple dependent, sinó un professional amb un alt grau de formació, comparable al d'un farmacèutic, per poder oferir assessorament en un sector amb una rotació de producte constant. - Competitivitat i model multisectorial: S'analitza com fer front a la competència de les grans superfícies, que aposten per un model on es ven de tot, mentre que la llibreria tradicional es defensa mitjançant l'especialització i el llibre de fons. - Visió externa: Per evitar la ceguesa del dia a dia, el congrés comptarà amb ponents externs al món del llibre per aportar noves perspectives i estratègies de futur. L'especificitat del llibre en català Un dels eixos principals és la gestió de la doble línia lingüística. A Catalunya, els llibreters han de gestionar estocs en català i castellà, fet que implica: - Doble finançament i manipulació. - Defensa del llibre en català com a llengua minoritzada. - Importància de la sincronia editorial: que les novetats surtin simultàniament en ambdues llengües per no perdre lectors. Perspectives de futur Malgrat la situació econòmica actual i el context de crisi permanent del sector, es manté una visió optimista: "El món del llibre no és un món que hagi patit una recessió molt important com altres sectors perquè les vendes sempre han estat estables." Es clou destacant que el sector requereix una alta dedicació i militància, especialment en zones on el català té més dificultats, com el País Valencià.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
27'
La situació econòmica i els pressupostos de Tarragona per al 2012
Anàlisi de les mesures de la Generalitat L'entrevista comença amb una valoració de l'anunci del president Artur Mas sobre les noves retallades per estalviar 1.000 milions d'euros. Pau Pérez critica que s'hagi esperat a passar les eleccions per anunciar aquestes mesures i assenyala certes incoherències: • Es prioritza l'augment d'ingressos mitjançant taxes (aigua, transport, universitats) mentre es manté l'eliminació de l'impost de successions per a les rendes mésaltes. • El deute de la Generalitat amb l'ajuntament i les seves empreses mixtes (com EMATSA) supera els 10 milions d'euros, dels quals 4 milions corresponen exclusivament a la depuració d'aigua. Pressupostos Municipals 2012: Austeritat i Unitat Pérez defineix els futurs pressupostos com a "polítics i d'unitat", buscant el consens amb l'oposició (especialment amb el PP, amb qui ja han pactat les ordenances fiscals). Les línies mestres se centren en: Eixos Prioritaris • Acció social i educació: Es mantindran els serveis bàsics per no deixar desatesos els ciutadans vulnerables. • Promoció econòmica: Foment de l'ocupació i suport als emprenedors per reactivar l'economia local. • Seguretat: Continuïtat en la millora de la seguretat ciutadana. Àrees soles i retallades • Es preveu una reducció dràstica en Cultura, Esports i Festes. Esdeveniments com Santa Tecla, Sant Magí o el festival Tàrraco Viva hauran de reduir la seva durada o trobar nous formats més sostenibles. • Es planteja la possible eliminació d'òrgans consultius com el Síndic de Greuges de Tarragona o el Senat Tarragoní per evitar duplicitats amb institucions nacionals. Gestió de Personal i Estructures Municipals El tinent d'alcalde descarta, d'entrada, una baixada directa del sou dels funcionaris municipals, prioritzant altres mecanismes d'estalvi que podrien arribar als 2 milions d'euros: • Eliminació d'hores extres i revisió de complements de productivitat. • No cobertura de les places per jubilació i suspensió temporal d'algunes millores socials pactades. • Fusió d'empreses municipals: A partir de l'1 de gener de 2012, s'iniciarà un procés de concentració per àrees (mobilitat, promoció de ciutat i urbanisme) per aprofitar sinergies i reduir costos administratius. "No podem tenir una oficina del defensor si funciona bé la del Síndic de Greuges de Catalunya o la de l'Estat; hem de replantejar-ho tot pel consens." Equipaments i Futur Pel que fa als grans projectes, Pérez assegura que el Teatre Tarragona no es quedarà tancat, però s'haurà de gestionar amb la participació de la iniciativa privada. També defensa la utilitat dels nous espais a la Tabacalera (Arxiu Municipal i Capsa Jove) com a inversions que generaran estalvis a llarg termini.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
Loteria de Nadal: Preparatius i vendes a Tarragona
La Grossa de Nadal a Tarragona L'episodi se centra en l'ambient i les expectatives de venda de l'administració de loteria número 1 de Tarragona, situada a la Rambla Nova, quan falta just un mes pel sorteig de la Loteria de Nadal. Impacte de la crisi en la venda de dècims Pere Sanz, responsable de l'administració, explica que la situació econòmica ha modificat els hàbits dels compradors: * Menys quantitat: La gent continua jugant, però compra menys dècims o els comparteix més entre familiars i amics. * Retràs en les vendes: La campanya d'estiu i tardor ha estat més fluixa de l'habitual, amb una caiguda estimada d'entre el 15% i el 30% fins al moment. * Concentració d'última hora: S'espera que les vendes es recuperin durant aquest últim mes abans del 22 de desembre. El número 13: El talismà del 2024 Enguany hi ha un clar protagonista pel que fa a les preferències del públic: "El 13 ha sigut el número destacat per excel·lència... es va esgotar pràcticament al setembre." Aquesta forta demanda es deu a la superstició sorgida després que el segon premi de l'any passat i el primer del Niño acabessin en aquesta xifra. Novetats en els premis i sorteig L'emissió d'enguany presenta canvis significatius per incentivar els jugadors: * La Grossa augmenta de 3 a 4 milions d'euros per sèrie. * S'incrementen també els imports del segon premi i dels vuit cinquens premis. * Hi ha una ampliació de la numeració (fins als 100.000 números), fet que augmenta lleugerament la dificultat però es compensa amb més premis a la pedrea. Projecció exterior Un aspecte rellevant és que el 60-70% de la loteria venuda en aquesta administració va a parar fora de Tarragona (Madrid, Burgos, València o fins i tot les Illes Canàries), gràcies a la seva ubicació estratègica en un lloc de pas per a turistes.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Setmana de la Ciència al Museu del Port: Transportant Química
Explorant la relació entre el Port i la Indústria Química En motiu de la Setmana de la Ciència, el Museu del Port de Tarragona, en col·laboració amb l'AEQT (Associació Empresarial Química de Tarragona), ha organitzat l'activitat educativa "Transportant Química". Aquesta iniciativa s'adreça principalment a alumnes d'ESO i Batxillerat, com els de l'Institut Martí i Franquès, per donar a conèixer la importància estratègica de les instal·lacions portuàries en el sector petroquímic. Dinàmica de l'activitat El programa es divideix en tres fases ben diferenciades: 1. Introducció teòrica: Projecció d'un audiovisual al museu per entendre l'activitat global del port. 2. Explicació tècnica: Una immersió en les infraestructures específiques, com els pantalans i les conduccions per a líquids i gasos. 3. Connexió empresarial: Cada dia, una empresa del sector (com Terquimsa) explica la seva relació directa amb el port i la cadena logística. La importància de la química en el dia a dia L'activitat pretén que els joves reflexionin sobre com la química és present en gairebé tots els objectes quotidians: - Dispositius electrònics (mòbils, videoconsoles). - Transport i automoció. - Envasos i productes de consum. "Si no hi hagués la indústria química o la transformació en plàstics, no tindríem mòbils, ordinadors ni molts dels objectes de la nostra vida quotidiana." Dades en temps real A més de la visita, els alumnes treballen amb un dossier didàctic que inclou informació actualitzada sobre els vaixells que estan operant al port aquell mateix dia, com el Castillo de Trujillo o el Roy Maersk, detallant la seva eslora i les operacions d'estiba o desestiba que realitzen.