Tots els episodis

62726 episodis disponibles

episodis

38953-38976 de 62726

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Javier Sierra presenta El Ángel Perdido a Tarragona
Javier Sierra i el seu nou 'thriller' contemporani L'escriptor Javier Sierra visita Tarragona Ràdio per presentar la seva darrera novel·la, L'Àngel Perdut (El Ángel Perdido), publicada per l'editorial Planeta. L'autor, conegut pel seu èxit internacional La Cena Secreta, arriba en el marc d'una campanya promocional sense precedents que l'ha portat a recórrer milers de quilòmetres abans de la diada de Sant Jordi. Una trama d'intriga i misteris ancestrals L'Àngel Perdut és descrita com un thriller contemporani d'acció i misteri que defuig els tòpics habituals com els templers o la maçoneria. Els punts clau de l'obra són: Sinopsi: La història comença a la Catedral de Santiago de Compostela, on Julia, una restauradora, descobreix que el seu marit ha estat secrestat al Mont Ararat. Elements històrics: Tot i ser una novel·la actual, inclou referències a textos antics com el Llibre d'Henoc i l'Epopeia de Gilgamesh. Recerca real: L'autor va trigar set anys a escriure-la, incloent-hi una expedició real al Mont Ararat per dotar l'obra de realisme. El procés creatiu i el passat periodístic Sierra destaca com la seva formació com a periodista ha estat fonamental per a la seva carrera literària: "Al periodisme aprens dues coses essencials: fer preguntes per recollir informació original i saber explicar històries de manera comprensible." L'autor explica que per mantenir l'interès del lector en un llibre de més de 500 pàgines, és vital tenir un final sòlid abans de començar a escriure, evitant així que la trama es desinfli. La novel·la combina la narració en primera persona de la protagonista amb capítols en tercera persona que mostren l'acció global.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
Noves tecnologies a l'EMT de Tarragona: Codis BIDI i Google Trànsit
Innovació tecnològica al transport públic de Tarragona L'Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona ha implementat noves eines digitals per millorar l'experiència de l'usuari. Mario Cortés, gerent de l'EMT, explica el funcionament de dos sistemes clau introduïts recentment: els codis BIDI a les parades i la integració amb Google Trànsit. El Codi BIDI: Horaris en temps real Aquesta tecnologia consisteix en una evolució del codi de barres tradicional que permet accedir a informació dinàmica: * Funcionament: L'usuari escaneja el codi amb la càmera del smartphone mitjançant una aplicació de lectura. * Informació immediata: El sistema redirigeix a una pàgina web que mostra els proxims horaris de totes les línies que passen per aquella parada específica en la franja horària actual. * Avantatges: * Evita haver de desxifrar els horaris en paper. * Permet guardar l'enllaç com a favorit per consultar-lo des de qualsevol lloc. * S'actualitza automàticament des del servidor central, eliminant problemes quan hi ha canvis d'horari d'hivern o estiu. Planificació de rutes amb Google Trànsit S'ha activat la funcionalitat de transport públic dins de Google Maps per a la ciutat de Tarragona: * Permet introduir un origen i un destí per rebre una ruta detallada. * Indica el tram que s'ha de fer caminant, quina línia d'autobús cal agafar i on cal baixar. * Aquesta eina és especialment útil per a turistes o persones que no coneixen la xarxa de transport habitual. Futur i expansió L'empresa preveu seguir ampliant aquestes funcionalitats: "A nivell de l'estiu aproximadament, una de les coses operatives serà el temps d'espera de l'autobús de la línia que volem." També es planeja instal·lar codis BIDI en punts estratègics com hotels i oficines de turisme per facilitar l'accés als monuments i punts d'interès de la ciutat mitjançant l'autobús municipal.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
La reforma de l'impost de successions a Catalunya
Anàlisi de la supressió parcial de l'impost de successions L'advocat Antoni Sales, degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona, analitza la decisió de la Generalitat de Catalunya de modificar l'impost de successions, una mesura que afecta principalment el nucli familiar directe. Punts clau de la reforma Bonificació del 99%: No es tracta d'una supressió total, ja que la Generalitat no té competències per eliminar l'impost (que depèn de l'Estat), sinó que aplica una bonificació gairebé total sobre la quota. Àmbit d'aplicació: La mesura beneficia exclusivament el primer i segon grau de consanguinitat (cònjugs i fills). Els familiars de tercer grau o posteriors (oncles, nebots, germans) continuen subjectes a la tributació anterior. Justícia fiscal: Es discuteix si l'impost és una doble imposició per a estalvis que ja han tributat per l'IRPF. Sales destaca que, a la pràctica, l'impost afectava sobretot la classe mitjana, ja que les grans fortunes sovint utilitzen estructures societàries per eludir-lo. Implicacions territorials i retroactivitat Equiparació autonòmica: La reforma busca evitar la fuga de capitals i domicilis cap a altres comunitats autònomes amb una fiscalitat més baixa. Retroactivitat: La mesura s'aplica amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener de 2011. Tot i que la retroactivitat és jurídicament qüestionable en l'àmbit impositiu, en tractar-se d'una rebaixa, no s'espera oposició legal. "A l'estranger li diuen l'impost del tonto, perquè qui no té mitjans per pagar assessors o muntatges per a l'elusió legal, l'ha de pagar."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
Rosselló presenta ‘L'Orca, la incògnita visita’ a Tarragona
Presentació de l'obra a l'Antiga Audiència L'artista Josep Maria Rosselló ha presentat el seu nou llibre titulat L'Orca, la incògnita visita, una obra que explora la relació de Federico García Lorca amb la ciutat de Tarragona. L'acte de presentació destaca per ser una experiència multidisciplinària que inclou: Muntatge teatral: Dirigit per Oriol Grau, compta amb la participació d'actors com Paloma Arza i Pau Gabaldà. Acció poètica: El guió es basa en textos emblemàtics de Lorca, incloent fragments de Poeta en Nueva York i els Sonetos del amor oscuro. Origen i contingut del llibre La gènesi del projecte es troba en la troballa d'una entrevista inèdita que l'historiador Jordi Rovira va localitzar al Diari de Tarragona de l'any 1935. A partir d'aquí, Rosselló reconstrueix les visites de l'autor granadí a la ciutat: Visita d'incògnit: Lorca va viatjar a Tarragona per Santa Tecla de 1935, fugint d'un homenatge a Barcelona. Vint-i-una representacions: La seva tornada al novembre del mateix any per l'estrena de La dama boba. "No he novel·lat en cap moment, m'he centrat en la part històrica amb alguns raptes poètics." Unió entre literatura i art plàstic Rosselló, conegut principalment com a pintor, ha fusionat la seva faceta d'escriptor amb la d'il·lustrador. El llibre conté dibuixos propis que enllacen directament amb el gran mural que l'artista està realitzant per al nou Teatre Tarragona. L'obra compta amb el prestigiós pròleg de Luis Antonio de Villena i un epíleg de Jordi Rovira.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Agustí Mallol: Lideratge i futur a Tarragona
Agustí Mallol i el suport a Josep Fèlix Ballesteros L'exregidor de Convergència i Unió (CiU), Agustí Mallol, ha visitat Tarragona Ràdio per parlar de la seva pròxima conferència, "La Força de Tarragona", i refermar el seu suport polític a l'actual alcalde socialista, Josep Fèlix Ballesteros. Mallol, que va ser tinent d'alcalde de Medi Ambient durant 16 anys, defensa que la seva decisió de donar suport al projecte del PSC fa quatre anys va ser encertada i es basa en la necessitat d'un lideratge fort per a la ciutat. Punts clau de la intervenció Lideratge i Unitat: Mallol sosté que Tarragona ha trobat en Ballesteros un líder transversal capaç d'aglutinar el sector empresarial, veïnal i social, una figura que, segons ell, la ciutat no havia tingut en els darrers 30 anys. Crítica al passat i a les administracions: Lamenta la pèrdua de pes polític de Tarragona, posant com a exemple que la universitat pública no porti el nom de la ciutat, i critica que tant la Generalitat com l'Estat no hagin invertit al territori en proporció al que aquest aporta (indústria química, port i nuclears). Propostes per al futur: Tot i que presentarà deu propostes detallades a la Cambra de Comerç, n'ha avançat dues: Recuperar les Olimpíades Interbarris per fomentar la cohesió social. Establir un pacte amb la patronal per prioritzar la contractació de treballadors locals (empadronats al territori amb un mínim de 5 anys d'antiguitat). Visió sobre Convergència i Unió "La candidatura actual [de CiU] no ofereix una garantia de futur per a la nostra ciutat per la manca d'unitat i les discussions internes." Mallol es mostra crític amb la seva antiga formació, assenyalant que les pugnes internes i la falta de cohesió entre els seus membres transmeten una imatge de feblesa que la ciutadania rebutja, preferint un projecte més serè i liderat per persones amb esperit de col·laboració.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
24'
Urbanisme i Projectes Clau a la Ciutat de Tarragona
Gestió del Planejament i Mobilitat a Tarragona L'entrevista amb Javier Terrés, tinent d'alcalde de Territori, se centra en l'estat actual dels grans projectes urbanístics i les relacions amb altres administracions per al desenvolupament de la ciutat. Planificació Urbanística: El POM i les ARE • La signatura definitiva del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POM) per part de la Generalitat s'espera en les properes setmanes. Aquest pla és vital per permetre que promotors privats iniciïn el desenvolupament de solars i equipaments. • Respecte a les Àrees Residencials Estratègiques (ARE), el projecte de Pou Boronat segueix endavant com a seu de la Vila Mediterrània per als Jocs del 2017, mentre que altres àrees com la de Sant Salvador podrien quedar fora si no estan consorciades amb l'Incasòl. Projectes de Pàrquing i Millora Urbana • L'ampliació del pàrquing Torroja ha rebut un informe negatiu provisional de la Generalitat, ja que cal esperar a l'aprovació del POM per a la seva validació urbanística definitiva. • Es confirma la intenció de construir un pàrquing soterrat ambiciós al Passeig de Sant Antoni com a part del programa socialista per al següent mandat. • L'antic solar de l'Hostal del Sol es convertirà en una zona enjardinada terrassada per donar continuïtat al disseny del passeig. Infraestructures i Connexions Ferroviàries • S'anuncia l'inici imminent de les obres a la Plaça dels Carros per part de l'Adif, amb la senyalització ja instal·lada. • El govern local resta a l'espera de l'Estudi d'Integració Ferroviària del Ministeri de Foment, que ha de resoldre mancances clau: - La connexió amb les línies d'alta velocitat. - La integració del Corredor del Mediterrani. - El disseny de la futura estació intermodal a l'Avinguda Roma. "L'estudi d'integració ferroviària ha de servir no només per alliberar la costa de les vies, sinó per connectar Tarragona a les noves xarxes de transport d'alta velocitat." Obres de Proximitat i Reivindicacions de Llevant • Es repassen actuacions en actiu com la reforma del carrer Alguer, la cobertura de la piscina de Sant Salvador i el nou Parc de les Lletres Catalanes a la Vall de l'Arrabassada. • Javier Terrés defensa la inversió a la zona de Llevant, citant la recepció d'obres a Tamarit, les millores al camí de Cala Romana i la reivindicació del centre cívic, tot i les crítiques veïnals sobre la falta d'inversió en comparació amb Ponent.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Gerard Guix: L'escriptor com a mentider i cronista de pèrdues
L'ofici d'escriure: La mentida com a veritat literària L'escriptor Gerard Guix reflexiona sobre la naturalesa de la literatura, afirmant de manera provocadora que "tots els escriptors som uns mentiders". Segons l'autor, l'ofici consisteix a saber explicar històries inventades de tal manera que el lector les doni per bones. Perquè aquesta "mentida" funcioni, Guix destaca la importància d'una base sòlida de realitat: Documentació exhaustiva: Passa entre un i deu anys investigant per a cada projecte. Viatges de camp: Visita personalment els llocs on succeeixen les seves històries per poder descriure-les de primera mà. "Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me" L'eix central de la conversa és la seva novel·la guanyadora del Premi Pin i Soler. El llibre neix d'una anècdota real de l'any 2007 a Londres: una trobada fortuïta amb una noia russa anomenada Anastàcia que li va demanar per passejar junts. Tot i que a la realitat ell mai la va trucar, la novel·la especula sobre què hagués passat si ho hagués fet. Temes clau de l'obra Crisis d'identitat: La novel·la explora les pèrdues personals, professionals i emocionals que sorgeixen a partir dels 30 anys. Falta de comunicació: Una relació de cinc anys basada en el sexe i el secretisme, on els personatges no es coneixen realment. La pèrdua: Es tracta el dolor per la pèrdua d'un fill i la pèrdua de memòria (l'Anastàcia no recorda el seu passat). Cinema, teatre i estil visual Guix es defineix com un gran cinèfil, i això es trasllada a la seva escriptura. La novel·la és un homenatge al cinema, amb referències constants a Audrey Hepburn: "Volia també fer un homenatge al cinema i, per tant, la millor manera era això amb referències..." L'acció culmina a Tolochenas (Suïssa), el poble on va viure i està enterrada l'actriu, descrit com un lloc de pau absoluta i sobrietat. L'autor també aprofita la seva experiència com a dramaturg per dotar la seva prosa d'agilitat i força visual.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
13'
2011-04-05 LLIBRE. JOSEP GIL I RIBAS.
Presentació d'una obra monumental sobre el cristianisme Mossèn Josep Gil i Ribes, teòleg i autor, presenta a Tarragona Ràdio la seva col·lecció de 10 volums titulada Història del pensament cristià, publicada per Cossetània. Aquesta obra no és només un tractat teòleg, sinó una exploració àmplia de com la humanitat ha viscut i pensat el cristianisme al llarg de 20 segles. Eixos principals de la col·lecció Evolució des dels orígens: L'autor analitza el pas del cristianisme des del seu bressol jueu fins a la seva inculturació en el món hel·lenístic, moment en què considera que el pensament cristià comença realment a estructurar-se. Visió multidisciplinària: Gil defensa que el pensament cristià actual ja és post-cristià i es troba en l'art, el cinema, la música i la literatura, més enllà de les estructures oficials. Independència de lectura: Tot i seguir un ordre cronològic fins als anys 90, els volums són independents i permeten al lector interessar-se per èpoques concretes com l'Humanisme o la Modernitat. Sobre la llibertat i el futur L'autor destaca el concepte de profetisme laic: veus lliures, sense "hipoteques" eclesiàstiques, que assenyalen camins per a la humanitat. Critica obertament la situació actual de l'Església, lamentant el que anomena una "por generalitzada a pensar" després de l'etapa esperançadora del Concili Vaticà II. "He pogut escriure el que ha passat amb bastanta exactitud i, d’altra banda, he pogut escriure el que jo penso del que ha passat." L'obra s'adreça tant a creients com a agnòstics, buscant explicar una evolució històrica i oferir una anàlisi personal basada en la llibertat de pensament.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
Retallades sanitàries a l'Hospital Joan XXIII
Impacte de les retallades a la sanitat pública L'episodi analitza la situació crítica a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona arran dels anuncis de retallades per part de la Generalitat de Catalunya. A través d'una unitat mòbil, es recullen testimonis directes d'usuaris i la visió dels representants dels treballadors davant una davallada del pressupost que oscil·la entre el 8% i el 20%. Opinions dels usuaris i casos reals Els ciutadans expressen una forta oposició a les mesures, destacant que la salut no hauria de ser un àmbit on aplicar restriccions econòmiques: Impacte en el dia a dia: Es denuncien casos simbòlics però dolorosos, com el fet que l'hospital hagi deixat de subministrar bolquers i compreses a les noves mares. Llistes d'espera: Preocupació pel retard en operacions i consultes, amb testimonis que parlen d'esperes que podrien passar d'un a quatre anys. Crítica a la gestió: Alguns usuaris suggereixen que les retallades s'haurien d'aplicar a les "esferes altes" i no a serveis bàsics que ja estan finançats amb les nòmines dels treballadors. La visió de la Junta de Personal Marina Roig, delegada de la Junta de Personal del centre, detalla les conseqüències estructurals de les mesures: Pèrdua de llocs de treball: Es preveu la no renovació o l'acomiadament d'uns 250 treballadors. Reducció assistencial: Tancament de quiròfans, habitacions i consultes de llistes. Privatització encoberta: Denuncien que aquestes mesures afavoreixen la derivació cap a mútues i la sanitat privada. "Si retallen sanitat pública, es retallen tots els drets socials de les persones que tenim accés a aquesta sanitat." Mobilitzacions i futur S'han iniciat reunions amb grups parlamentaris i s'ha convocat una assemblea de treballadors per proposar noves mobilitzacions. L'objectiu és conscienciar la ciutadania que la sanitat pública és un bé comú que cal defensar abans que les retallades siguin completament efectives.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
41'
Actualitat i Projectes de la Setmana Santa a Tarragona
La Setmana Santa de Tarragona: Tradició i Renovació Representants de cinc entitats tarragonines es reuneixen per desgranar l'agenda d'activitats i debatre sobre el futur de la festa. L'episodi destaca la vitalitat de les confraries malgrat la crisi econòmica i la preocupació pel relleu generacional. Presentacions d'Opuscles i Novetats de les Entitats Les germandats i congregacions presenten els seus actes principals per a la setmana: • Congregació de la Sang: Presentació de l'opuscle a càrrec del Dr. Josep Maria Sabater i reestrena de l'interior de l'Església de Natzaret completament reformada. • Jesús de la Passió: Commemoració del 25è aniversari del seu opuscle i de portar el pas a espatlles. Inauguració d'una exposició commemorativa a l'Ateneu. • Mare de Déu de la Soledat: Estrena d'una nova peanya per seguretat i modificació de l'acte de Dissabte Sant pel fet de no poder entrar a la Catedral. • Cristo del Buen Amor: Celebració del seu 18è aniversari (majoria d'edat) amb la presentació de l'opuscle pel vicari general Mossèn Joaquim Fortuny. • Germandat del Sant Ecce-Homo: Restauració de la peanya original del 1959 i realització d'una pujada simbòlica per la Baixada de la Peixateria. Debat sobre el Futur: Joventut i Museu Es discuteixen reptes estructurals de la celebració: • Relleu generacional: Preocupació per la societat laica actual. S'emfatitza que la implicació familiar des de la infància és clau: > "T'has de posar a la processó quan tens dos o tres anys per viure-ho i continuar." • Projecte del Museu de la Setmana Santa: Gran consens sobre la seva necessitat per atreure turisme i conservar el patrimoni, tot i que es debat si ha de ser només a la Part Alta o una xarxa que inclogui les seus històriques. • Finançament: Es busquen noves fórmules com el padrinatge d'elements (com els Armats) per evitar la dependència exclusiva de subvencions en temps de crisi.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
Convocatòria T6.000 de Repsol per a Santa Tecla
Ajuts per al Seguici Festiu de Tarragona Josep Bertran, cap de relacions externes de Repsol a Tarragona, presenta la vuitena edició del Projecte T6.000. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal la recuperació, renovació o creació d'elements vinculats al seguici popular de les festes de Santa Tecla. Detalls de la Convocatòria Termini: Les entitats poden presentar les seves propostes fins al 30 d'abril. Dotació Econòmica: Tot i que el nom original prové d'una aportació inicial de 6.000 euros, actualment el projecte pot destinar fins a 7.000 euros a una única proposta guanyadora. Àmbits d'actuació: Es financen projectes de restauració de vestuari, recuperació de balls, composició de peces musicals o, fins i tot, l'edició de llibres relacionats amb la seqüència ritual de la festa. Requisits i Selecció Les propostes han de ser realistes i tenir el vistiplau de la Comissió Assessora del Seguici, garantint que es compleixen els protocols de la festa. El jurat està format per representants de l'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i Repsol. "Nosaltres no entenem de coses de Santa Tecla, hi ha una comissió que hi entén. El que sí que procurem és donar un cop de mà a projectes que compleixen el protocol del seguici." Impacte en la Cultura Tarragonina Al llarg dels anys, el projecte ha permès fites com: La recuperació del Ball de la Moxiganga. La col·laboració en el Ball de Diables infantil. L'enriquiment del patrimoni cultural i la continuïtat de les tradicions locals.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Coia Valls presenta la novel·la 'L'ombra dels oblidats'
Entrevista a Coia Valls: Literatura i reflexió L'autora Coia Valls presenta la seva nova novel·la juvenil, L'ombra dels oblidats, a la llibreria La Rambla de Tarragona. Durant l'entrevista, l'escriptora i logopeda reflexiona sobre la importància d'oferir continguts de qualitat als joves i el seu moment professional actual. Proposades de 'L'ombra dels oblidats' Gènere i públic: Es tracta d'una novel·la d'aventures adreçada a lectors a partir de deu anys, tot i que l'autora considera que també pot ser gaudida per adults. Argument: Ambientada en un futur a curt termini (uns cent anys), la història segueix un grup d'adolescents, en Gustau i la seva gossa (l'ombra), que representen el passat i la resistència davant una societat que ha oblidat certes maneres de viure. Valors: L'obra busca generar una opinió crítica en la canalla, oferint un espai per a l'aturada i la reflexió davant el bombardeig d'estímuls actual. Col·laboració artística i elements futurs Il·lustracions: El llibre compta amb el treball de Montse Espanyol, que ha captat l'essència de la trama, incloent-hi elements com el gempet (una mascota tecnològica en 3D que reflecteix l'escepticisme de la societat futura). Nous projectes: L'autora ja treballa en una segona novel·la juvenil/adulta amb tocs de mitologia. El moment dolç de l'autora Valls destaca que viu un període d'èxit gràcies al Premi Néstor Luján per la seva novel·la històrica La princesa de Jade. Reconeix que els premis ajuden a la visibilització, però recorda que darrere hi ha molts anys de feina constant. "A través dels personatges d'una novel·la, es produeix una catarsi brutal que permet parlar de sentiments amb la canalla."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
Equipaments i programació cultural a Tarragona
Actualitat dels Equipaments Culturals La tinent d'alcalde de Cultura, Carme Crespo, detalla l'estat de diversos projectes infraestructurals clau per a la ciutat: Teatre Tarragona: Les obres encaren la seva recta final. Malgrat la suspensió de pagaments d'una de les empreses adjudicatàries, el contracte ja s'ha rescindit i les obres no s'han aturat gràcies a una segona empresa. Es preveu l'obertura definitiva per a la tardor d'aquest any. Centre d'Art Contemporani: Està previst que s'ubiqui a la Tabacalera, però inicialment començarà a operar al Tinglado 2. Existeix preocupació pel finançament, ja que l'Ajuntament espera que la Generalitat de Catalunya compleixi el seu compromís d'aportar el 50% del pressupost. Gestió Integral de les Arts Escèniques S'ha presentat un nou projecte de gestió encarregat a Ramon Simó per coordinar els tres teatres públics de la ciutat (Tarragona, Metropol i Camp de Mar): "Aquest és un projecte que sorgeix de la necessitat que tenim, un cop tenim tres teatres en aquesta ciutat, d'anar molt més enllà d'una programació individual." El Teatre Tarragona s'especialitzarà en grans formats (800 butaques) i serà seu de la Simfònica de Tarragona. El Teatre Metropol mantindrà una programació de proximitat i qualitat, sent la seu de la companyia de dansa Plan B. Programació de Primavera i Novetats Tarragona presenta una agenda cultural molt intensa per al mes d'abril: Primavera Literària: Més de 80 activitats que inclouen la presentació dels dos primers volums de la Història de Tarragona. Festival de Dixieland: Amb la novetat del Picnic Dixi al parc del Francolí. Dia Internacional de la Dansa: Destaca el projecte Tarraconeando, un espectacle de flamenc i dansa espanyola creat pel coreògraf Francis Núñez amb artistes locals seleccionats mitjançant un càsting.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
26'
Entrevista a l'Arquebisbe de Tarragona sobre el nou Seminari i la Catedral
Entrevista amb Jaume Pujol i Balcells L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, repassa l'actualitat de l'arxidiòcesi en motiu del seu nomenament com a fill adoptiu de la ciutat. Durant la conversa, destaca el seu lligam emocional amb Tarragona i els projectes de futur que transformaran el patrimoni eclesiàstic en espais oberts a la ciutadania. Projectes de Patrimoni i Cultura • El Seminari: Es tracta del gran projecte personal de l'arquebisbe. L'edifici del segle XIX es convertirà en un centre cultural i pastoral de referència europea, centrat en el cristianisme primitiu. Les obres ja han començat i s'espera que la primera fase s'inauguri l'estiu del 2011. • La Catedral: Després d'anys de restauració, la neteja de la pedra està revelant tresors amagats i pintures originals. L'arribada del nou orgue serà un dels moments més esperats, amb una benedicció solemne i artística. • La Muralla: S'han finalitzat millores en els trams que pertanyen a l'arquebisbat, millorant l'atractiu turístic i visual de la Part Alta. Compromís Social i Nova Evangelització • Càritas i 'Cafè i Caliu': L'arquebisbe valora molt positivament la reobertura del servei per a transeünts, que atén entre 50 i 80 persones diàries, oferint-los dignitat, higiene i alimentació. • Document 'Al servei del nostre poble': Pujol defensa la identitat nacional de Catalunya i el paper de l'Església en l'evangelització moderna, tot mantenint-se al marge de la política partidista però defensant el dret a la llengua i la cultura. "El seminari serà un lloc obert a la ciutat, un lloc de diàleg on no es demanarà el carnet de cristià a ningú per participar en la seva cultura." Esdeveniments Futurs • Jornada Mundial de la Joventut (JMJ): Tarragona es prepara per acollir uns 8.000 joves d'arreu del món a l'agost, com a pas previ a la trobada amb el Papa a Madrid. • Setmana Santa: Amb els assajos de les confraries ja en marxa, l'arquebisbe convida a viure les tradicions amb esperit renovat.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
Agenda Cultural de Tarragona: Primer Cap de Setmana d'Abril
L'inici del mes d'abril a Tarragona arriba carregat d'activitats culturals que marquen el tret de sortida de la Primavera Literària. L'agenda inclou una gran varietat de propostes que van des del teatre de gran format fins a concerts de diversos estils, exposicions i activitats familiars. Teatre i Literatura L'Hort dels Cirerers: Una de les peces clau del cap de setmana al Teatre Metropol, dirigida per Julio Manrique. L'actriu Mireia Aixalà explica que l'obra narra la decadència d'una família aristòcrata i com afronten les pèrdues. Alfa Charlie Oscar: La companyia sevillana Milones de Trillones presenta aquesta obra a la Sala Trono. Lectura Dramatitzada: Al CaixaForum, es durà a terme la lectura en braille de Concierto de San Ovidio d'Antonio Buero Vallejo. Presentacions de llibres: Destaquen les publicacions de la Setmana Santa i el llibre Solsticis en minúscula de Laura Dalmau. Música i Concerts El Niño de la Hipoteca: Concert a la Sala el Cau presentant el seu treball Mi novia de segundo B. Soul i Indie: Actuacions de Supersonic and the Teenagers i Supersubmarina a la Sala Zero. Música Clàssica i Corals: Intercanvi de bandes al conservatori i concerts de cant i piano dins el cicle Tarragona Clàssica. Fires i Altres Activitats I Fira d'Art de Tarragona: La Rambla Nova acollirà una cinquantena d'artistes d'arreu de Catalunya en una iniciativa pionera impulsada per col·lectius de la Part Alta. Activitats Infantils: El cicle Matins en Família a la Fundació Caixa Tarragona clou temporada amb l'espectacle de titelles El conte de la lletera. Solidaritat: Unitat mòbil de donació de sang instal·lada a la Rambla Nova. "L'Hort dels Cirerers és una obra molt vital i plena de vida que ens ensenya com els personatges afronten problemes com l'amor o la mort."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Noves tarifes i abonaments als pàrquings de Tarragona
Millora del Servei i Reducció de Preus als Pàrquings Municipals L'Ajuntament de Tarragona, a través de l'empresa municipal Espimsa, ha posat en marxa aquest 1 d'abril una reforma integral de les tarifes d'aparcament. L'objectiu principal és revertir el que el tinent d'alcalde, Sergi de los Rios, ha qualificat de preus "abusius" per transformar el servei en una opció assequible i útil per a la ciutadania. Principals novetats tarifàries Reducció del preu per hora: Es passa d'una mitjana de 2,30 - 2,50 €/h a un preu base d'1,80 €/h. Targetes "Aparca fàcil": Permeten comprar paquets de 5, 10 o 15 hores, reduint el cost fins a uns 1,50 €/h. Bonificacions extra: S'aplica un descompte addicional del 5% per a col·lectius específics: Persones empadronades a Tarragona. Pensionistes. Famílies nombroses. Joves d'entre 18 i 25 anys. Abonaments específics i estratègics Es creen dues modalitats pensades per a situacions quotidianes concretes: 1. Abonament Escola: Per 20 € al mes, permet aparcar de 16:30 h a 17:30 h per recollir els infants. 2. Abonament Nocturn: Per 15 € al mes, permet l'ús de qualsevol dels 5 pàrquings de 20:00 h a 08:00 h l'endemà. Pàrquings on s'apliquen les mesures La xarxa que ara gestiona directament Espimsa inclou els aparcaments de: * Joan XXIII, President Companys, Avinguda Catalunya, Corsini i Batestini. "Consideràvem que els preus eren absolutament abusius. Ara la gent comença a percebre l'aparcament com un servei i no com una creu." Incidència Viària d'Última Hora L'episodi també ha informat d'un accident a la N-340 al quilòmetre 1196, a l'alçada de Bellbell (Baix Penedès), que provoca congestions i obliga els Mossos d'Esquadra a donar pas alternatiu.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
6'
L'Hort dels Cirerers de Julio Manrique al Metropol
Una Visió Renovada del Clàssic de Txékhov L'actriu Mireia Aixalà presenta l'adaptació de L'Hort dels Cirerers, una producció del Teatre Romea dirigida per Julio Manrique, que arriba al Teatre Metropol de Tarragona. L'obra és una versió de David Mamet que apropa el text original al públic contemporani mitjançant un llenguatge més directe i una posada en escena dinàmica. Eixos Principals de l'Obra Temàtica central: La decadència d'una família aristòcrata que, superada pels deutes i la seva incapacitat de canviar, ha de vendre la seva propietat més preuada. Gènere i to: Tot i ser un clàssic rus, Aixalà destaca que és una farsa de la vida que combina moments de gran diversió i rialles amb la tristesa de la pèrdua. Proximitat amb l'espectador: La direcció de Manrique aposta per trencar la barrera amb la platea, fent que els actors es barregin amb el públic per crear una experiència immersiva. Equip artístic: Un repartiment coral format per 13 actors, on cada personatge contribueix a la "festa" escènica de l'obra. Reflexions sobre la Condició Humana L'obra no només narra la història de Rússia, sinó que tracta temes universals com l'amor, la mort i la necessitat d'adaptar-se als nous temps. Mireia Aixalà interpreta l'Ània (filla del personatge de Montse Guallar), una jove que viu un procés de maduració personal: de ser una noia aristòcrata i passiva a entendre que cal treballar per tirar endavant. "És una obra plena de vida, de llum i d'alegria que sorprèn per la seva fluïdesa."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
19'
Jordi Rovira, nou president de la RSAT: reptes i futur
Entrevista a Jordi Rovira, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense Jordi Rovira assumeix la presidència de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) substituint Rafael Gabriel. En aquesta etapa, l'entitat es planteja una línia de continuïtat institucional però amb nous objectius centrats en la recerca i la difusió del patrimoni. Reptes i el futur del Museu Arqueològic Rovira posa l'accent en la necessitat d'un nou Museu Arqueològic a la Tabacalera, concebut com un projecte unitari i ambiciós: Consens institucional: Cal una acció conjunta de totes les administracions per evitar la fragmentació del projecte. Capitalitat: El museu no només ha de ser local, sinó que ha de reflectir la importància de Tàrraco com a capital de la província romana més gran de l'imperi. Pedagogia i recerca: L'equipament ha de permetre mostrar el gran volum de peces emmagatzemades i centralitzar els centres d'investigació. Situació dels monuments de Tarragona El nou president fa una radiografia crítica de l'estat actual de diversos elements patrimonials: La Necròpolis Paleocristiana: Denuncia el tancament de l'espai durant més de 15 anys, qualificant la situació de no decent i reclamant responsabilitats a l'administració gestora. El Circ Romà: Reivindica l'obertura de zones com la de Sedassos, on la inversió per fer-la accessible seria mínima. Crítica a les restauracions: Qüestiona algunes intervencions per "moda", com la del Pont del Diable, on l'eliminació de líquens podria accelerar el deteriorament de la pedra. Muralla: Adverteix sobre zones en perill d'ensorrament prop del portal de Sant Antoni. "El patrimoni és un bé massa important com perquè només en tingui cura l'administració; els ciutadans hem de vetllar-hi." Full de ruta de la RSAT L'entitat vol intensificar el seu paper actiu a la ciutat de la següent manera: Potenciant el Butlletí Arqueològic, la publicació activa més antiga de la ciutat. Fomentant la recerca innovadora, com el nou estudi sobre el disseny urbanístic de la Part Alta. Augmentant les activitats de difusió (visites guiades i conferències) per als ciutadans.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
Exposició pels 125 anys del Club Gimnàstic de Tarragona
Commemoració històrica del centenari i quart del Club Gimnàstic En motiu de la celebració dels 125 anys de la fundació del Club Gimnàstic de Tarragona, el periodista Enric Pujol coordina una mostra històrica de gran magnitud. L'exposició, titulada '125 anys fent història', s'inaugura al Tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona i romandrà oberta fins a finals de juny. Estructura i àmbits de la mostra L'exposició s'ha dissenyat en vuit àmbits diferenciats que permeten fer un repàs exhaustiu a la vida del club. Entre les seccions més destacades trobem: Àmbit del Club: Ubicat a l'entrada i representat pels nans Mingui i Rosona. Àmbit del Futbol: Disposa de dues vitrines amb el material més voluminós. Seccions Històriques: Espais dedicats a la nàutica, excursionisme, hoquei, handbol, tenis, gimnàstica rítmica, pilota, bàsquet i atletisme. Tresors i documents inèdits La selecció d'objectes inclou peces de valor incalculable que provenen tant del club com de donacions de particulars i de l'Arxiu Municipal: El document fundacional original de l'any 1886. Llibres d'actes i alineacions, com el que registra el partit on Alfredo Di Stéfano va jugar amb la samarreta grana. Material esportiu antic: botes de la dècada de 1920, samarretes històriques i pilotes de diverses èpoques. Col·leccions d'insígnies de platí i trofeus rellevants com la Copa Catalunya. L'objectiu: El futur museu El president del club, Josep Maria Andreu, veu en aquesta exposició l'embrió del futur museu de l'entitat. Es planteja que, aprofitant la possible reforma de l'estadi pels Jocs del Mediterrani, es pugui crear un espai permanent per mostrar tot aquest patrimoni que actualment triplica en volum el que l'exposició pot encabir. "Hem volgut recuperar la paraula 'Gimnàstic' per sobre de 'Nàstic' per potenciar el sentiment de club per damunt de la secció de futbol." L'exposició també destaca les fites del club més enllà del futbol, recordant que l'entitat ha tingut campions del món i d'Europa en altres disciplines, i que va viure una època daurada a finals dels anys 40 amb el bàsquet i el futbol simultàniament a l'elit estatal.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
L'ús d'internet a Tarragona: dades i tendències
Dades globals i penetració digital L'estudi elaborat per OASI (Organisme Autònom per a la Societat de la Informació) revela que la demarcació de Tarragona ha assolit xifres històriques en l'ús d'Internet, situant-se a prop del 80% de la població connectada. Aquest creixement de sis punts en l'últim any indica que, tot i la maduresa del mercat, encara no s'ha tocat sostre. Franxes d'edat i la lluita contra la fractura digital • Gent jove (15-39 anys): L'ús és pràcticament del 100%, integrant la xarxa de manera natural en el seu dia a dia. • Gent gran (+69 anys): Aquest és el segment amb el creixement més espectacular, doblant la seva penetració del 10% al 19% en un sol any. L'estudi atribueix aquest èxit a diversos factors clau: 1. La tasca de dinamització dels telecentres i l'impuls de l'administració pública. 2. La "pressió" dels familiars (fills i nets) per mantenir el contacte. 3. L'aprenentatge en municipis petits de menys de 4.000 habitants a través de projectes com Tinet. "Que un 20% dels ciutadans de més de 69 anys utilitzin internet no és només significatiu, és espectacular." Xarxes Socials: L'hegemonia de Facebook Més de la meitat dels internautes tarragonins usen xarxes socials (57%), amb una substitució clara de la missatgeria instantània tradicional pels nous entorns digitals: • Facebook: És l'eina dominant, utilitzada pel 96% dels usuaris de xarxes socials a causa del seu format més extens i generalista. • Twitter: Manté una presència més discreta (8%), focalitzada en un públic més professional o que busca la immediatesa i el sintetisme. • Xarxes professionals: Plataformes com LinkedIn comencen a guanyar terreny per a usos especialitzats. Tarragona en el context internacional Amb un 77% de mitjana d'ús global, les comarques de Tarragona se situen per sobre de la mitjana de Catalunya (71,8%) i d'Espanya (64%). A nivell europeu, la demarcació competeix directament amb estats líders com Bèlgica, Alemanya o França. Aquest èxit s'explica en gran part per la trajectòria de Tinet, la xarxa ciutadana pionera creada fa 15 anys, que ha generat un sentiment d'identitat digital i proximitat únic, oferint suport físic i telefònic als seus més de 31.500 usuaris.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
La nova Biblioteca Virtual Ramon Berenguer IV
Presentació del projecte de digitalització La Diputació de Tarragona ha posat en marxa la creació de la Biblioteca Virtual Ramon Berenguer IV, una iniciativa d'abast cultural que pretén posar a disposició de la ciutadania l'ampli fons bibliogràfic de la institució. Segons explica Pilar Casas, cap de l'àrea de cultura, aquest projecte és una adaptació als temps moderns per recuperar l'esperit de l'antic Institut d'Estudis Ramon Berenguer IV. Objectius i fases del projecte El projecte es divideix en diverses etapes amb metes clares per als propers mesos: Digitalització prioritarià: Es començarà per les obres exaurides que ja no es troben al mercat i aquelles que han finalitzat el seu cicle vital de venda. Obertura al territori: La plataforma no només acollirà fons propis, sinó que s'ofereix a ajuntaments, centres d'estudis i associacions de la demarcació per digitalitzar les seves publicacions. Calendari: Es preveu que durant el primer semestre de 2012 ja hi hagi un centenar d'exemplars consultables, tot i que actualment ja es pot accedir a una prova pilot amb tres obres. Continguts destacats Entre el material que es podrà consultar gratuïtament, destaquen obres de gran valor històric i de prestigi com: "Publicacions sobre Tarragona Cristiana, la Batalla de l'Ebre o la Bibliografia Històrica Terraconense." Coexistència amb el format paper Un punt clau de l'entrevista és la confirmació que la Diputació no deixarà d'editar en paper. El salt digital es veu com un complement necessari per al foment i la difusió del patrimoni cultural, però es respectarà el desig dels autors i el valor del llibre físic. En molts casos, el format digital servirà per oferir versions ampliades de les obres impreses.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Presentació del Tarragona Sails al Serrallo 2011
Tarragona Sails: Una trobada de vaixells clàssics al Serrallo S'ha presentat oficialment la iniciativa Tarragona Sails, que tindrà lloc del 4 al 8 de maig al barri mariner del Serrallo, a Tarragona. Es tracta d'una concentració singular de vaixells d'època i amb esperit tradicional que pretén apropar la cultura marinera al gran públic. Principals activitats de l'esdeveniment Jornades de portes obertes: Tots els dies es podran visitar els vaixells per dins, conèixer la seva història i parlar directament amb els mariners i capitans. Navegació en flota: S'organitzaran sortides de navegació clàssica de 3 hores (en horari de matí i tarda) on el públic podrà embarcar-se i navegar conjuntament amb tota la flota. Fira i espai lúdic: El passeig del Serrallo acollirà una fira marinera i activitats infantils, incloent inflables temàtics de vaixells pirates. Vaixells destacats i característiques "És un vaixell que navega de veritat com navegaven els vaixells catalans del segle XVIII-XIX." El bergantí Sirano: Un vaixell construït l'any 1989 seguint mètodes tradicionals del segle XIX i l'únic a Catalunya amb aparell quadra. Sotter Kroos: Una goleta de 40 metres de llargada reconeguda internacionalment per la seva elegància. La goleta verda: Un projecte ecològic on cada detall està cuidat per evitar qualsevol tipus de contaminació marina. Objectius i visió de futur L'organització, amb el suport de l'Associació de Restaurants i Comerciants del Serrallo, aspira a convertir Tarragona en el centre neuràlgic de la vela tradicional a la Mediterrània. Tot i ser una primera edició amb uns 5 o 7 vaixells confirmats, la voluntat és créixer fins a assolir dimensions similars a les grans concentracions europees com les de Brest o Amsterdam.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
Projecte de rehabilitació de la Quinta de Sant Rafael
Rehabilitació de la Quinta de Sant Rafael L'edifici modernista Quinta de Sant Rafael, situat al Parc de la Ciutat de Tarragona, serà objecte d'una profunda remodelació per convertir-se en un centre d'interpretació de la natura. El projecte, dirigit per l'arquitecte Miquel Orellana, pretén recuperar l'esplendor original d'aquesta edificació que va ser la residència de la família Puig i Valls. Detalls del Projecte Arquitectònic La intervenció es divideix en diverses estratègies segons la planta: Planta Baixa: Es restaurarà per mantenir la seva essència original, recuperant motllures, orles i paviments hidràulics. Les antigues sales d'estar es convertiran en espais d'exposició permanent sobre la natura del parc. Planta Superior: Es destinarà a usos administratius i sales de reunions polivalents. Per garantir l'accessibilitat, s'instal·larà un ascensor circular de vidre dins de l'ull de l'escala original. Coberta i Torre: Es realitzarà un manteniment de la torre i s'instal·laran equips de climatització a la terrassa, degudament camuflats amb xapa metàl·lica per no trencar l'estètica visual des dels edificis veïns. Valor Patrimonial i Social L'arquitecte subratlla la dificultat de trobar personal especialitzat en oficis tradicionals com guixaires o ceramistes per reproduir exactament els acabats de l'època. "L'obertura de l'edifici facilitarà la connexió entre Ramón i Cajal i l'Avinguda Roma, actuant com un pol d'atracció cap al parc." Un cop finalitzades les obres, l'edifici deixarà d'estar tancat i abandonat per esdevenir un equipament públic totalment obert a la ciutadania.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
Entrevista a Anna Guas, presidenta de les colles castelleres
Nova etapa a la Coordinadora de Colles Castelleres L'entrevista presenta Anna Guas com la nova presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). Guas encara un mandat d'un any amb l'objectiu de gestionar l'impacte mediàtic i social del fet casteller. El seu nomenament segueix un sistema de presidència rotativa acordat per la junta, passant per diferents colles com a part d'un projecte de tres anys. El debat sobre la publicitat a les camises Un dels punts més rellevants de l'assemblea recent ha estat la discussió sobre l'ús de patrocinadors en la vestimenta tradicional. Els punts clau han estat: Acord vigent: Es manté el compromís amb Cerveses Damm fins al 2012. Durant aquest període, no es permetrà publicitat a la camisa, els pantalons, la faixa ni el mocador. Votació: L'assemblea va rebutjar majoritàriament la publicitat amb 565 vots a favor de mantenir l'essència tradicional davant només 65 vots en contra. Valors: S'ha obert un procés de discussió interna per definir els valors socials i tradicionals dels castells per evitar que es converteixin en un simple suport comercial com els esports de motor. Seguretat i prevenció: El casc als dosos La seguretat continua sent una prioritat absoluta per a la CCCC: S'han presentat informes que aconsellen l'ús del casc per als dosos en totes les estructures. Actualment, el 54% de les colles ja l'utilitzen, i s'espera que la seva implementació sigui total a finals de temporada. El 9 d'abril se celebraran les jornades de prevenció per minimitzar riscos i millorar la tècnica. Impacte del Patrimoni de la Humanitat Aquesta és la primera temporada completa després del reconeixement de la UNESCO. Això ha provocat: Un increment sense precedents de l'interès dels mitjans internacionals. Col·laboracions estretes amb TV3 per a la difusió d'un documental en 3D. Millora de la imatge de marca i presència habitual en informatius. "Hem de parlar dels valors que ens fan diferents; la gent ha d'entendre que som cultura popular i tradició, no un grup esportiu qualsevol."