Tots els episodis

62726 episodis disponibles

episodis

38977-39000 de 62726

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
Troballa d'una volta romana intacta a Cala Gapitu
Descobriment històric a Tarraco Les excavacions arqueològiques a Cala Gapitu (el Beateri de Sant Domènec) han tret a la llum una volta romana d'accés directe al fòrum provincial. Aquesta troballa ha estat una sorpresa excepcional pel seu estat de conservació pràcticament intacte. Característiques i funció de la volta Dimensions: Fa aproximadament 14 metres de llargada i una mica més de 3 metres d'amplada. Funció: S'identifica com un accés de servei o d'infraestructura que connectava la part baixa de la plaça amb el porticat de representació del fòrum. Ubicació: Es troba a un nivell inferior a la coneguda volta del Pallol, confirmant hipòtesis que ja es mostraven a la maqueta de la ciutat. Gestió del patrimoni i futur projecte La volta s'ha conservat tan bé gràcies al fet que va ser reutilitzada per fonamentar la façana de l'edifici actual sense ser alterada. Segons l'arqueòloga municipal, la troballa no atura el projecte del futur centre sociocultural, sinó que l'enriqueix: "No cal ser molt sensible al patrimoni per veure que, quan veus això, val la pena reubicar un ascensor per donar valor a les restes." Altres intervencions: El camí de la Fonteta L'entrevista també destaca les campanyes al carrer Ibiza, davant de la Tabacalera, on s'ha recuperat el camí de la Fonteta. Aquesta via romana, que inclou mausoleus i enterraments, es pretén integrar com un espai de trànsit ciutadà mitjançant passarel·les elevades, creant un circuit turístic fins al riu.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
Joan Masdeu presenta 'Casa Morada' a Tarragona Ràdio
Presentació de Casa Morada L'exlíder de Whiskins, Joan Masdeu, s'estrena com a solista amb el seu nou treball discogràfic titulat Casa Morada. Aquest disc neix d'un procés creatiu "a foc lent", cuinat principalment a l'estudi de Banyeres del Penedès que dóna nom a l'àlbum i en col·laboració estreta amb el productor Àngel Santiago. Un estil continuista però íntim Masdeu reconeix la influència inevitable del seu passat musical, destacant dos factors clau: * La seva veu identificativa, que va marcar l'etapa anterior. * La seva faceta com a compositor principal de la seva antiga banda. Tot i això, l'artista defineix el disc com una proposta més introspectiva i personal: "És un disc que parla molt de sensacions i sentiments particulars, un univers interior amb lletres que jo anomeno blindades o tancades." La gira i la indústria musical L'artista aposta per la versatilitat en els directes, oferint des de formats en quintet elèctric fins a actuacions íntimes només amb guitarra acústica, sota el nom de Miniatures. La gira recorrerà diverses localitats catalanes com Tortosa, Terrassa, Girona, Barcelona i Tarragona. Finalment, Masdeu reflexiona sobre la crisi del sector i el paper del disc físic, que avui considera gairebé un souvenir o targeta de presentació. Per fomentar-ne la venda, ha impulsat una iniciativa curiosa: el sorteig d'un concert privat a domicili per a aquells que adquireixin l'àlbum.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Tarragona estrena la seva primera Fira d'Art
Tarragona acull la primera Fira d'Art a la Rambla Nova Aquest dissabte, 2 d'abril, la ciutat de Tarragona celebra la seva primera edició de la Fira d'Art. L'esdeveniment, organitzat amb la col·laboració de l'Ajuntament i entitats com PIPA i Via T, neix amb la voluntat d'omplir un buit en el circuit de fires artístiques de Catalunya i apropar les obres dels creadors directament a la ciutadania. Detalls de l'esdeveniment Ubicació: Coca central de la Rambla Nova, entre els carrers Sant Agustí i Sant Francesc. Horari: De les 10:00 h fins a les 21:00 h de forma ininterrompuda. Participants: Un total de 52 pintors procedents de tot Catalunya i l'Aragó. L'objectiu: l'art al carrer Segons l'organitzador Màrius Massip, la finalitat principal és trencar les barreres que sovint allunyen el públic de les galeries convencionals. La fira permet un contacte directe entre l'artista i el comprador, oferint un valor afegit en poder conèixer la història i la tècnica darrere de cada peça. "Una Fira d'Art és una excel·lent pantalla pel públic en general i pel pintor poder exposar l'obra." Característiques de les obres Exclusivitat: Totes les peces exposades són originals i úniques, sense reproduccions ni còpies. Diversitat de tècniques: Tot i que se centra en la pintura, s'hi podran trobar estils com l'oli, l'acrílic, l'aquarel·la, el collage, el dibuix i la tinta. Preus assequibles: Es busca que l'art sigui accessible i es fomenti la compra tant per a ús personal com per a obsequis. L'organització espera que aquesta edició sigui l'inici d'una tradició estable a la ciutat, aprofitant el gran volum d'artistes locals i l'interès creixent del públic pel sector artístic.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
Nova web de l'Arxiu de Tarragona: 150.000 documents digitalitzats
Digitalització Massiva de la Història de Tarragona El responsable de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona, Jordi Piqué, ha presentat el nou portal web de l'arxiu, una eina que posa a l'abast de tothom més de 150.000 documents digitalitzats. Aquesta iniciativa s'ha impulsat coincidint amb els actes del bicentenari de la Guerra del Francès (1811-2011). Continguts clau del nou portal La plataforma ofereix una gran varietat de fonts històriques essencials per a la ciutat: * Acords Municipals: Més de 109.000 pàgines que recullen les decisions de la corporació durant tot el segle XIX. * Junta del Corregiment (1808-1814): 13.000 documents sobre l'administració de la resistència contra l'exèrcit napoleònic. * Fons Fotogràfic: Una selecció de 25.000 fotografies (del total de 750.000 del fons municipal) que retraten la vida política i social entre 1947 i 1992. * Arxiu Audiovisual i Sonor: Entrevistes íntegres sobre les festes de Santa Tecla i projectes futurs per recuperar la memòria sonora amb la col·laboració de Tarragona Ràdio. La Guerra del Francès i el Setge de 1811 L'arxiu permet consultar com Tarragona es va preparar per al setge de l'exèrcit de Napoleó. Tot i que no hi ha documentació del període d'ocupació francesa (1811-1813), els documents previs mostren: * La gestió de la intendència i les fortificacions. * L'explosió demogràfica: la ciutat va passar de 10.000 a més de 30.000 habitants a causa dels refugiats. * La lluita contra l'epidèmia de peste de 1810. Impacte i accessibilitat "A través del web, el servei es multiplica per deu o per cent respecte a la consulta presencial." Jordi Piqué destaca que la digitalització no només facilita la recerca a historiadors, sinó que té un interès general. Com a exemple, esmenta casos de ciutadans que han localitzat familiars desapareguts durant la Guerra Civil gràcies als llistats de víctimes publicats en línia.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
43'
Actualitat i reptes de la Setmana Santa a Tarragona
La Setmana Santa a Tarragona: Tradició i Futur Aquesta tertúlia a Tarragona Ràdio aplega representants de diverses organitzacions religioses per analitzar les activitats previstes i el moment que viu la celebració a la ciutat. Els participants discuteixen des de les novetats tècniques dels passos fins a la necessitat urgent d'un espai museístic. Actes i Novetats de les Confreries Cada entitat presenta els seus actes principals per als propers dies, destacant la presentació d'opuscles i noves iniciatives: • Descendiment de la Creu: Presenten l'opuscle al Col·legi d'Advocats i destaquen la creació de la seva primera banda de timbals, formada per unes 20 persones. • Gremi de Pagesos: Presentació de l'opuscle a l'església de Sant Llorenç i restauració de la carcassa de fusta del misteri de la Pietat per fer-lo més lleuger per als portants. • Gremi de Marejans: Organització d'exposicions fotogràfiques anuals i el trasllat oficial dels seus passos fins a la Rambla amb solemnitat. • Jesús de Natzaret: Celebren el 50è aniversari del pas del Despullat i la presentació d'una nova banda infantil amb 30 nens i nenes. • Associació La Salle: Presentació del seu opuscle a càrrec de mossèn Caraltó i la rehabilitació de la seva seu oficial al carrer de Mendizábal. El Projecte del Museu de la Setmana Santa Un dels punts centrals del debat és l'anunci municipal d'un futur museu a la Rambla Vella: • Hi ha un consens total sobre la necessitat d'un espai estable per evitar que els misteris estiguin desmuntats en magatzems durant tot l'any. • El projecte es planteja com un centre d'interpretació que podria connectar diversos espais (les esglésies pròpies i el nou centre). • Existeix un cert escepticisme per part d'algunes confreries degut a projectes anteriors que no s'han materialitzat: > "Tarragona és la ciutat dels eterns projectes que no tirem mai endavant". Relleu Generacional i Participació Els presidents expressen preocupació pel futur de les germandats: • Es detecta un envelliment progressiu de les juntes i dels portants dels passos. • Hi ha una dificultat real per mantenir el compromís de la gent jove entre els 15 i els 25 anys. • Les bandes de timbals es veuen com l'eina principal per captar i motivar les noves generacions.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Intercolumnios: Les històries ocultes de Tarragona
Entrevista a Carles Gosálbez sobre el seu nou llibre El periodista Carles Gosálbez presenta la seva obra Intercolumnios, històries de Tarragona, un recull de 14 capítols que exploren cròniques i curiositats de la ciutat des de l'època romana fins a l'actualitat. L'autor destaca que el llibre no és un tractat acadèmic, sinó que està escrit amb una visió periodística, buscant la brevetat i l'impacte de dades poc conegudes per la població local. Curiositats Històriques i Personatges El llibre abasta fets sorprenents que vinculen figures nacionals i internacionals amb Tarragona: Ernest Vilches: Un actor tarragoní que va triomfar al Hollywood en castellà dels anys 20 i era íntim amic de Charles Chaplin. Emperadors Romans: Detalla la presència d'August (qui va viure-hi dos anys), Adrià i Galba, qui va preparar el seu cop d'estat des de la ciutat. Figures Medievals: La mare de Ferran el Catòlic va morir a Tarragona, i el monarca hi va viure sis anys. També s'explica la relació de Cristòfor Colom amb el tarragoní Miquel Ballester. Patrimoni i Tradició: La devoció per la Mare de Déu de la Misericòrdia és, segons l'autor, més antiga a Tarragona que a Reus. Relacions i Conflictes amb Reus Un dels punts que desperta més interès és la rivalitat històrica amb la ciutat veïna: S'analitzen els intents de Reus per arrabassar la capitalitat a Tarragona, especialment durant el segle XIX. Es revela que Antoni Gaudí tenia ascendència directa tarragonina per part de mare i avis, una dada sovint omesa en favor del relat reusenc. Episodis Dramàtics L'obra no defuig moments foscos, com el relat de l'última execució amb garrot vil a la presó de Tarragona l'any 1974, un episodi marcat per la crueltat i la inexperiència del botxí. "Es tracta de posar a l'abast de la gent una sèrie d'històries que ens ajuden a conèixer el nostre passat i fan que un se senti orgullós de la seva ciutat."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
Homenatge a Josep Maria Mosté: Polític i Pioner de Tarragona Ràdio
Homenatge a la figura de Josep Maria Mosté El programa ret un emotiu homenatge a Josep Maria Mosté, destacat polític tarragoní que va morir el març de 2011. Mosté va ser una figura clau en la política local, exercint com a regidor de l'Ajuntament de Tarragona entre els anys 1987 i 1995, i actuant com a portaveu de l'equip de govern sota l'alcaldia de Joan Miquel Nadal. Pioner en la comunicació local La seva contribució més significativa en l'àmbit comunicatiu va ser la creació de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació l'any 1992, de la qual en va ser el primer president. Va liderar els primers passos de Tarragona Ràdio (inicialment Ràdio Fòrum). Va destacar la transició des dels precaris mitjans inicials fins a la consolidació de l'emissora. Sempre va posar en valor la feina de l'equip humà i els col·laboradors per sobre dels recursos tècnics. Valors democràtics i unió política En la que va ser la seva última entrevista, realitzada durant el 25è aniversari de l'emissora (febrer de 2011), Mosté va reflexionar sobre el progrés de la ciutat: "Hem aconseguit un objectiu gràcies a que la idea de la democràcia fa que no distingim colors, sinó que assenyalem objectius units tots." Mosté defensava una política basada en la construcció conjunta i la convivència, on els diferents partits treballessin pel bé comú de Tarragona, considerant-se rivals però no pas enemics. Darrers moments i llegat L'espai recupera el seu testimoni ple de força i estima per la ciutat, recordant fets històrics com les inundacions del riu Francolí del 1994 o l'atemptat d'Enpetrol, moments on la ràdio va ser un servei públic essencial.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
6'
Noves Mesures de Trànsit i Mobilitat a la Part Alta
Implementació del Pla de Mobilitat a la Part Alta L'Ajuntament ha posat en marxa les noves regulacions de trànsit al nucli històric, conegut com la Part Alta. L'objectiu principal és aconseguir una semi-peatonalització que equilibri les necessitats dels residents, els comerciants i la preservació de l'espai públic. Eixos Principals de la Reforma Itinerari Lliure: Es recupera el circuit perimetral que envolta la muralla, una vegada finalitzades les obres de restauració d'aquesta. Aquest recorregut permet l'accés a vehicles que no són exclusivament de veïns. Sentit de la Marxa: El Portal de Sant Antoni passa a ser exclusivament un punt d'entrada. La sortida del sector s'ha de realitzar obligatòriament per la Rere Sant Domènec fins a desembocar a la Rambla Vella. Circuit Complementari per al Comerç: S'ha creat un petit itinerari que enllaça amb el carrer de les Cogues per facilitar la càrrega i descàrrega i l'accés a clients de la restauració i el comerç local. Objectius i Previsions Segons el tinent d'alcalde de mobilitat, Carles Castillo, la filosofia darrera d'aquests canvis és clara: "Es tracta d'anar canviant la mentalitat i que la gent es pensi tres o quatre vegades el fet d'entrar a la Part Alta, que no entri si realment no ha de fer alguna cosa concreta." Amb aquesta mesura es pretén eliminar el trànsit inútil o de pas, transformant el barri en una zona més amable per al vianant sense aïllar-lo de la resta de la ciutat. Tot i que s'esperen alguns dubtes o despistats durant els primers dies de funcionament, l'administració confia en una ràpida adaptació ciutadana que revitalitzi la zona comercial i millori la qualitat de vida dels veïns.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Jordi Salvat presenta 'Anatomia d'una passió' d'Alejandro Fernández
Retrat d'un polític des de la distància ideològica El periodista Jordi Salvat presenta la seva obra Alejandro Fernández: anatomia d'una passió, una biografia sobre el líder del Partit Popular a Tarragona. El llibre s'ha gestat sota una premissa singular: l'encàrrec prové del mateix partit, buscant expressament la mirada d'un periodista d'esquerres i independentista per oferir una visió escèptica i neutral. Metodologia i contingut del llibre L'autor ha seguit un procés d'elaboració rigorós per disseccionar la figura del polític: * Entrevistes directes: Quatre trobades personals amb Alejandro Fernández. * Fonts de l'entorn: Converses amb la família, mentors polítics (com Quico Ricomà), col·legues de professió i periodistes locals. * Immersió cultural: Salvat ha visionat les pel·lícules preferides del biografiat (Nixon, Candidat al poder i Master and Commander) i ha llegit els llibres que el defineixen per entendre la seva èpica personal. * Anàlisi d'hemeroteca: Un repàs exhaustiu al seu bloc personal, especialment dels anys 2008 i 2009, on es mostra un perfil sovint provocador. Perfil del biografiat El llibre descobreix un Alejandro Fernández que destaca per: 1. Una passió precoç per la política (admirador de Manuel Fraga des de nen). 2. Una evolució ideològica des del ultraliberalisme acadèmic cap a una gestió municipal centrada en Tarragona. 3. La capacitat de resiliència davant les crisis internes del partit, especialment després de la desfeta del 2007. "El fet de no tenir una afinitat ideològica amb la persona et permet observar-la d'una manera més neutral i a distància." L'obra es presenta com un reportatge periodístic llarg que busca un públic ampli: des de simpatitzants del Partit Popular fins a qualsevol ciutadà interessat en la política local i les noves generacions de líders.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
24'
Balanç de serveis socials i ajuts a Tarragona
Balanç del Mandat i Prioritat Social Durant els darrers quatre anys, l'Ajuntament de Tarragona ha realitzat una aposta estratègica pels serveis socials, amb un increment del 60% en el pressupost de l'àrea. Aquest creixement s'ha vist impulsat per la necessitat d'adaptar-se a la Llei de Dependència i per la resposta institucional a la crisi econòmica. • S'ha reforçat la plantilla amb 19 nous professionals. • S'han establert mecanismes de gestió més ràpids per evitar esperes en situacions crítiques. Ajuts d'Urgència i Atenció a les Famílies L'any 2008 es va crear un reglament d'ajuts d'urgència social inexistent fins llavors, que permet agilitzar el suport en diversos àmbits de necessitat bàsica: • Habitatge: Pagament de lloguers, deutes de subministraments (llum, aigua, gas) i petites reformes d'accessibilitat. • Alimentació: Sistema de vals per a supermercats i programes de llet maternitzada en col·laboració amb entitats com Càritas. • Escolarització: Suport en menjadors escolars i material didàctic. Gestió de l'Habitatge i Rendes S'han tramitat prop de 463 rendes bàsiques d'emancipació per a joves i unes 800 subvencions de lloguer just a través de l'Oficina Local d'Habitatge, sumant esforços entre l'administració local, autonòmica i estatal. Persones Sense Sostre i Xarxa de Suport Amb el tancament de l'antiga Casa del Transeünt, el model d'atenció ha evolucionat cap a un sistema de Punt d'Atenció (PAS) situat a la part baixa de la ciutat. • S'ofereixen uns 55 àpats diaris en el menjador social. • Es manté una coordinació estreta amb la Fundació Bona Nit i Creu Roja, especialment durant l'Operació Iglú per onades de fred. "Hem demostrat que l'Ajuntament pot assumir aquest servei directament i el seguirem exercint amb atencions individualitzades." Polítiques d'Igualtat i Gent Gran Atenció a les Dones El Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) s'ha consolidat com un centre genèric d'assessorament psicològic i legal, atenent més de 670 dones durant el darrer any, amb derivacions específiques per a casos de violència de gènere. Gent Gran Activa S'ha potenciat el paper de la gent gran, que ja representa el 20% de la població de Tarragona. Destaca el programa Acompanya'm, on voluntaris sèniors ajuden altres persones en situació de predependència per evitar l'aïllament social.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
6'
25 anys de Tarragona Ràdio: Entrevista a Josep Maria Moster
Commemoració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio En motiu del quart de segle de l'emissora, es realitza una trobada especial a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona amb representants de diverses sensibilitats polítiques. L'acte destaca la intervenció telefònica de Josep Maria Moster, qui fou el primer president de l'empresa municipal de mitjans de comunicació l'any 1992. Els Inicis i l'Evolució de l'Emissora Moster recorda amb nostàlgia els primers passos de la ràdio, des de l'etapa de Radiofòrum fins a la consolidació de l'empresa actual. Els punts clau de la seva reflexió inclouen: L'esforç humà: Destaca que, tot i la precarietat de mitjans inicials, la ràdio va tirar endavant gràcies a la voluntat i entrega de l'equip tècnic i periodístic (esmentant noms com Francesc Valls, Josep Maria, Cristina o Tere). El paper dels polítics: Reconeix que la classe política es va veure "obligada" a col·laborar veient l'empenta i la qualitat de la feina que es feia des de la base. Servei públic: Subratlla que Tarragona Ràdio és el mitjà indispensable per estar al corrent de l'actualitat de la ciutat. Memòria Històrica i Valors Democràtics Durant la conversa, es reviuen moments crítics per a la ciutat on la ràdio va jugar un paper informatiu fonamental: Les inundacions del riu Francolí l'octubre de 1994. Els programes emblemàtics com la Nit d'en Patrol. "Hem aconseguit un objectiu gràcies a que la idea de la democràcia fa que no distingim colors, sinó que assenyalem objectius." Finalment, Moster llança un missatge d'unitat, celebrant la consolidació de la democràcia com el major assoliment d'aquest període. Defensa una política basada en la col·laboració i el respecte, on els partits han de ser rivals però mai enemics, treballant conjuntament pel bé de Tarragona.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Entrevista a Xavier Quintana: Número 3 de CiU a Tarragona
Xavier Quintana fa el salt a la política municipal Xavier Quintana, enginyer tècnic industrial i fins ara referent del món veïnal a Tarragona, explica els motius de la seva incorporació com a número 3 a la llista de Convergència i Unió (CiU) per a les eleccions municipals del 22 de maig. Quintana destaca que la seva decisió respon a una ideologia personal consolidada i a la confiança en la cap de llista, Victòria Forns. Projecte i objectius estratègics Quintana planteja la campanya amb la voluntat de recuperar la il·lusió dels tarragonins, que considera que s'ha perdut durant l'últim mandat. Els seus eixos principals inclouen: Cohesió de la ciutat: Crear eixos cívics i grans avingudes que connectin realment barris com Ponent, Llevant i Bonavista. Grans projectes: Defensar la necessitat de projectar infraestructures que generin orgull de ciutat, malgrat la conjuntura econòmica actual. Escolta activa: Basar la política en el contacte directe amb les associacions i entitats esportives. Experiència i perfil tècnic Gràcies a la seva etapa com a president de la Federació de Veïns de Llevant, Quintana aporta un coneixement profund del terreny i del funcionament de l'administració pública, on va treballar durant 13 anys. Es defineix com un perfil tècnic a disposició del partit per aplicar la seva visió professional a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. "Tarragona ha perdut una mica d'embranzida i necessita grans projectes perquè els tarragonins ens sentim orgullosos de la ciutat."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
24'
Setmana Santa al Serrallo: Marejans i Presa de Jesús
Activitats i Tradicions Marineres a la Setmana Santa de Tarragona L'episodi d'avui se centra en la forta vinculació entre el barri del Serrallo i la Setmana Santa tarragonina, a través de les veus de Josep Maria Quinovart, president del Gremi de Marejans, i Josep Ramon Tules "Pitu Mosquits", president de l'arrelada Associació del Pas de la Presa de Jesús. Novetats de l'Associació de la Presa de Jesús • Presentació de l'opuscle amb el reconegut periodista Luis del Olmo a la Confraria de Pescadors. • Consolidació de l'associació amb 250 socis, buscant una gestió independent de la feina diària de la Confraria de Pescadors. • Projecte de futur: Creació d'una peana nova, més ampla i equilibrada, per alleugerir el gran pes que suporten els portants actualment. La Trobada de Bandes del Gremi de Marejans • Celebració de la Quarta Trobada Estatal de Bandes amb sis formacions d'arreu (Múrcia, Terol, Tortosa, Riudoms i Tarragona). • Organització logística complexa que inclou gastronomia serrallenca (arrossejat i pop amb patates) per a més de 400 persones. • Ruta d'exhibició: Desfilada pels carrers principals fins a la Plaça de les Cols, on es farà l'acte central davant la Catedral. Evolució i Relleu Generacional • Els convidats recorden com s'ha passat de portar els passos a rodes o amb personal pagat a la recuperació de la tradició de dur-los a les espatlles per part dels socis. • Destaca la puixança de les escoles de timbals, que asseguren la continuïtat de la festa amb la implicació dels més joves. "Volem que la gent s'emporti un bon record de la ciutat i el regust de voler tornar." Agenda d'Actes Clau • Dissabte 9: El tradicional Via Crucis del Serrallo, ara celebrat en dissabte per facilitar el descans dels mariners que han de sortir a pescar dilluns. • Dijous Sant: Trasllat solemne dels passos de Marejans cap a la Rambla Nova (Casa Feliu).
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Agenda Cultural de Tarragona: Activitats del 25 al 27 de març
Guia d'activitats per al cap de setmana a Tarragona L'agenda d'aquest darrer cap de setmana de març a Tarragona arriba atapeïda de propostes que abasten des de la música en directe i el teatre fins a iniciatives ecologistes i tradicions populars. Divendres 25: Cinema, Música i Teatre Gent Gran Activa: Primera trobada al Palau de Congressos amb totes les invitacions exhaurides. Cicle musical DIY i Tarragona en Viu: Actuacions de Família Miranda (post-core), Le Crupier, Marine Mahler Duo (clàssica), i el grup de reggae Swan Fiat Boy. Teatre Metropol: Representació de l'obra argentina La omisión de la familia Coleman, dirigida per Claudio Tolcachir. > "És una comèdia presa amb humor negre sobre una família on els rols estan una mica correguts." Cinefòrum: Projecció de Wall Street 2 a El Corte Inglés. Dissabte 26: Inauguracions i Ecologisme Inauguració de la Rambla Riu Segre: Festa a Camp Clar amb activitats infantils, flamenc i el concert del grup Ressaca. Jornada "Fem Dissabte": Neteja popular als rius Francolí i Gaià, organitzada per la Conselleria de Medi Ambient i entitats com l'Associació Aurora i l'Hort de la Sínia. Bandes de Setmana Santa: IV Trobada estatal de bandes amb exhibicions a la plaça de les Cols i repicada conjunta a la plaça de la Font. Més música: Concert de l'Orquestra Simfònica Camerata 21, jazz amb Dani Nel·lo i l'electropop de Cycle. Diumenge 27: Tradició i Reivindicació Els Tres Toms: XIX edició de la festa recuperada a Tarragona amb la participació de 75 carruatges i uns 200 cavalls. Caminada Reivindicativa de Llevant: Recorregut d'11 km organitzat pels veïns per reclamar millores en els espais naturals i equipaments de la zona. Cicles Musicals: Pinzellades Musicals 2011 a l'Auditori Caixa Tarragona i música del Magreb amb Mulai Xerif.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
7'
Refree presenta el seu nou disc 'Matilda' a Tarragona
Raúl Fernández 'Refree' al Teatre Metropol El músic i productor Raúl Fernández, conegut artísticament com Refree, visita el programa per parlar del seu concert al Teatre Metropol de Tarragona. L'artista presenta el seu darrer treball discogràfic titulat Matilda, en una actuació marcada per la seva versatilitat i esperit experimental. Els detalls de 'Matilda' Refree explica que cada disc és un intent de fer alguna cosa diferent, mantenint una línia continua però explorant nous horitzons: Estil i composició: És un disc de cançó basat en l'orquestració i les textures, prescindint de la bateria i apostant per la percussió. Idiomes: El treball és bilingüe, amb la meitat de les cançons en català i l'altra meitat en castellà. Experimentació: L'autor defensa la cançó com un gènere per jugar, barrejant estructures clares amb d'altres de lliures. Origen del nom: El títol neix d'un presentiment durant l'embaràs de la seva parella; pensava que tindria una nena anomenada Matilda, però finalment va ser un nen. Producció i col·laboracions El disc ha estat produït per Brad Jones, una figura clau de la producció als Estats Units. Es van conèixer durant una gravació dels Els Pets i, després de tres anys de relació professional, han aconseguit materialitzar aquesta col·laboració. "Tenir un productor és una cosa seriosa; has de tenir-hi confiança i deixar-li espai per prendre decisions." Trajectòria i faceta de productor En els darrers tres anys, Fernández ha estat molt actiu produint altres artistes de renom com: * Mala Rodríguez * Las Migas * Josh Rouse * Nacho Umbert L'artista confessa que no es considera un gran instrumentista de res en concret, però la seva inquietud l'ha portat a tocar una gran varietat d'instruments per donar forma al seu univers sonor.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Caminem per Llevant: Trobada veïnal i millora del barri
Trobada veïnal i cohesió de Llevant Aquest proper diumenge, 27 de març, la Federació d'Associacions de Veïns de l'àrea de Llevant de Tarragona organitza la primera edició de Caminem per Llevant. Es tracta d'una iniciativa que uneix les 10 associacions de veïns de la zona amb un doble objectiu: gaudir d'una jornada esportiva i mostrar la unitat d'un barri que ja acull més de 13.000 residents (aproximadament un 10% de la població de Tarragona). Detalls de la caminada Recorregut: Un total d'11 quilòmetres que passen per nuclis com La Sabinosa, Cala Romana, Boscos i Solimar, fins a arribar a Ferran. Punt de sortida: Gasolinera de la Sabinosa a les 9:45 h (cal tenir en compte el canvi d'hora de primavera). Inclusió: El traçat permet que els participants s'hi uneixin en diferents punts i horaris marcats en el tríptic informatiu. Logística: Es recomana l'ús del transport públic (EMT) o aparcar al pàrquing de la Sabinosa per fomentar la sostenibilitat. Reivindicacions i millores Francesc Putal, president de la federació, subratlla que no es tracta d'una marxa de protesta sinó d'una acció per a la millora positiva del barri. Les necessitats principals se centren en la manca d'equipaments bàsics: Equipaments educatius i sanitaris: Es reclama la instal·lació d'una llar d'infants, un CEIP, un institut i una extensió del CAP, atès que la zona ha passat de ser de segona residència a zona de residència habitual. El Preventori de la Sabinosa: Els veïns demanen a l'Ajuntament i la Diputació que es posin d'acord per desbloquejar i netejar l'espai. Tot i que no hi ha consens sobre l'ús final (escola, parador, etc.), la prioritat és que l'espai s'obri perquè la ciutadania pugui passejar-hi. "No és una marxa per reivindicar, sinó per millorar... volem estar al costat de l'administració per tirar endavant un barri que té mancances."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
La Volta Ciclista i el balanç esportiu de Tarragona
Tarragona com a epicentre del ciclisme català L'episodi se centra en l'arribada i sortida de la Volta Ciclista a Catalunya a Tarragona, coincidint amb l'edició del centenari. El regidor d'esports, José Cosano, destaca la importància de tenir dues etapes (final d'etapa divendres i sortida dissabte), un fet inèdit que permet generar un impacte econòmic real mitjançant l'allotjament de tot l'equip ciclista a la ciutat. Detalls de l'etapa i recorregut • Recorregut urbà: Els ciclistes passaran per punts emblemàtics com la Via Augusta, el Serrallo i el front marítim. • Final en pujada: S'ha dissenyat un final exigent amb una pujada de 400-500 metres al carrer Stanislau Figueres, acabant al Passeig de l'Imperi amb la muralla romana com a teló de fons. • Projecte de futur: Es confirma que s'està treballant fermament per portar una etapa del Tour de França el 2014, vinculat a la candidatura dels Jocs del Mediterrani 2017. Balanç de mandat i futur polític José Cosano fa un repàs dels seus quatre anys al capdavant de la regidoria d'Esports, subratllant el creixement de la massa social esportiva a la ciutat. Infraestructures i abonats • Creixement espectacular: S'ha passat d'uns 3.000 abonats al Patronat Municipal d'Esports a més d'11.000. • Millores a barris: Destaca el canvi del tàrtar a les pistes de Camp Clar, la coberta de la piscina de Sant Salvador i el nou centre de Torreforta-Riu Clar. • Tarifes: Tarragona es manté amb una de les tres tarifes de serveis esportius més barates de Catalunya. "Hem demostrat que primer és el projecte de ciutat i després cada un dels clubs." Relleu i clubs de la ciutat Respecte a la seva sortida de les llistes i el fitxatge de l'atleta Natàlia Rodríguez, Cosano ho descriu com una "idea estel·lar" que potenciarà la imatge internacional de la ciutat de cara als Jocs del Mediterrani. També destaca l'esforç per salvar econòmicament entitats com el club de voleibol Sant Pere i Sant Pau mitjançant convenis plurianuals.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Els Tres Toms tornen a Tarragona amb el Gremi de Pagesos
La tradició dels Tres Toms a Tarragona Aquest proper diumenge, 27 de març, Tarragona celebra la tradicional festa dels Tres Toms, una exhibició històrica de carros i carruatges organitzada pel Gremi de Pagesos. En l'entrevista, Joan Sales (secretari del Gremi) i Jordi Batet (coordinador de la festa) detallen els preparatius d'un esdeveniment que vincula la ciutat amb el seu passat agrícola. Dades de participació i origen L'edició d'enguany preveu una participació notable d'arreu de Catalunya: - Un total d'uns 75-80 carruatges de diversos estils. - Prop de 75-80 cavalls muntats i uns 190 animals de tir en total. - Més de 400 persones implicades directament en la desfilada. - Participants provinents de localitats com Banyeres del Penedès, Tortosa, Gandesa, Reus, Sant Cugat del Vallès i Vilanova i la Geltrú. Recorregut i horaris clau La jornada començarà ben d'hora per als participants amb un esmorzar a la Tabacalera: 1. 09:00h: Concentració al pàrquing de la Tabacalera. 2. 11:30h: Sortida en direcció a la Rambla Nova. 3. 12:00h: Arribada a la Rambla, on es faran els tres tombs entre la font del Centenari i el Balcó del Mediterrani. 4. Benedicció: Tindrà lloc durant el primer tomb davant les oficines municipals de l'Ajuntament. Història i valor patrimonial Joan Sales recorda com ha canviat la festa des de la dècada dels 40, destacant que el Gremi de Pagesos (fundat el 1353) encara manté el seu patrimoni, com l'església pròpia amb obres de Josep Maria Jujol. Antigament, la festa unia especialment la pagesia amb els pescadors del Serrallo. "Abans hi havia pràcticament baralles per veure qui portava el carro més maco o més ben adornat; ara la festa s'ha modernitzat perquè la canalla gaudeixi de coses que ja no es veuen."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
Registre de Subtitulació de Société Radio-Canada
Descripció de la Transmissió Aquest document presenta un registre tècnic i seqüencial relatiu al servei de subtitulació proporcionat per la Société Radio-Canada. El text es divideix en intervals de temps de 30 segons, indicant la presència d'activitat de subtitulat en una emissió continuada. Característiques de la Seqüència Origen del senyal: La totalitat del contingut prové de la Société Radio-Canada. Estat de la transcripció: Es detecten nombrosos segments amb indicadors de silenci o absència de diàleg (representats per punts suspensius), Continuitat temporal: El registre cobreix un període des del segon 0 fins a més enllà dels 1100 segons. "Sous-titrage Société Radio-Canada" Aquest és l'únic identificador textual clar que es repeteix durant la fase inicial de l'emissió, consolidant la font oficial de la informació.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
Entrevista a Carles Sanz: Premis Tarragona Turisme i nous projectes
Premis Tarragona Turisme: 14a Edició L'entrevista se centra en la celebració dels Premis Tarragona Turisme al Teatre Metropol. El gerent del Patronat, Carles Sanz, destaca que els guardonats d'enguany segueixen les directrius de la UNESCO, centrant-se en tres pilars del patrimoni tarragoní: Patrimoni de la Humanitat: Reconeixement a les quatre colles castelleres de la ciutat. Gastronomia: Diplomes a quatre associacions que promouen la dieta mediterrània i la cuina local: Tarracotaula, l'ARPA, els Arts i Tarragona d'Essència. Setmana Santa: Un diploma especial per a l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa pel seu reconeixement com a festa d'interès històric nacional. Transformació de la Informació Turística Sanz detalla la modernització dels serveis d'atenció al visitant amb la substitució dels antics poliedres informatius per noves infraestructures: Oficines en condicions: Obertura d'un punt al Camp de Mart i millora de l'oficina del carrer Major. Informació 24h: Instal·lació de sis pantalles tàctils de 42 polsades en punts estratègics com el Serrallo, la Rambla i la Plaça de la Font. L'Espai Tarragona: Un projecte ambiciós a l'antic Banc d'Espanya que fusionarà el món del visitant amb l'habitant mitjançant oci, restauració i serveis turístics. Estratègia i Futura Gestió El Patronat passarà a ser l'empresa pública Tarragona Turisme S.A. per agilitzar la gestió i integrar el sector privat. Segons Sanz, la ciutat ha de competir per valors únics i no per preu: "No podem anar a competir amb altres models que es basen en el preu, sinó que hem d'anar a competir pels nostres valors." Finalment, es destaca el projecte de l'Anella Verda i els Camins de Tarragona, que busca convertir la xarxa de camins i monuments d'extraradi en un producte turístic d'alt valor per a la salut i la cultura.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Col·locació de la primera pedra del Mercat Central de Tarragona
Un projecte històric per al comerç de la ciutat L'acte celebra la col·locació de la primera pedra de la remodelació del Mercat Central de Tarragona, una obra que es considera clau per a la revitalització del centre urbà. Després de més de deu anys de gestions i demores, s'inicia una fase d'obres definitiva amb un termini d'execució previst de 30 mesos. Aspectes clau de la remodelació Modernització de l'edifici: Tot i ser un edifici modernista històric, s'adaptarà a les necessitats del segle XXI, incloent-hi una planta logística i millores significatives en la càrrega i descàrrega. Millora de la mobilitat: Es crearan més de 330 noves places d'aparcament per facilitar l'accés dels clients al centre comercial. Impacte econòmic i social: El projecte no només afecta els paradistes, sinó que actua com un motor per a tot el comerç de proximitat i el sector residencial de l'entorn. Compromís institucional i finançament L'obra compta amb el suport de diverses administracions, destacant la participació de l'Ajuntament de Tarragona i el Ministeri de Foment: El Ministeri de Foment aporta un compromís de 8 milions d'euros per a la rehabilitació i modernització. L'obra té un pressupost total aproximat de 27 milions d'euros (més IVA), essent l'actuació pública municipal més important realitzada a la ciutat fins a la data. "Avui és el quilòmetre zero d'aquesta cingladura de present i de futur. Avui comença el primer dia del futur en el mercat de Tarragona." Previsions i futur del centre urbà El projecte desencadena una reforma integral del centre que inclourà, en fases posteriors, la remodelació de la Rambla Nova i l'ampliació dels seus aparcaments. Malgrat les molèsties que les obres puguin causar a veïns i comerciants durant els propers mesos, les autoritats fan una crida a la paciència destacant que els treballs ja no tenen aturador i garanteixen la supervivència del comerç tradicional davant els nous reptes.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Salutació nocturna continuada
Resum de la interacció Aquesta sessió consisteix en una repetició sistemàtica de la salutació formal "Bona nit". No s'ha desenvolupat cap altre tema de conversa ni s'ha proporcionat informació addicional durant el temps transcorregut. Detalls clau: Constància: La salutació es repeteix en intervals regulars de 30 segons. Formalitat: S'utilitza exclusivament la fórmula de cortesia estàndard en català. Manca de contingut: L'episodi no presenta cap intercanvi de dades, consultes o debats. "Bona nit" En resum, es tracta d'una seqüència de cortesia bàsica mantinguda al llarg de tota la transcripció.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
La família Coleman arriba al Teatre Metropol
Resum de l'entrevista sobre l'obra La omisión de la familia Coleman El programa de Tarragona Ràdio entrevista l'actor Jorge Castaño amb motiu de la representació de l'obra La omisión de la familia Coleman, de la companyia argentina Timbre 4, que tindrà lloc aquest divendres 25 de març al Teatre Metropol. Sobre la trama i la universalitat L'obra, creada i dirigida per Claudio Tolcachir, narra la història d'una família amb els rols completament trastocats. Jorge Castaño destaca que: És una comèdia d'humor negre que porta les relacions familiars a l'extrem. Explora temes universals, fet que ha permès que l'obra triomfi a tot el món (França, Sèrbia, Estats Units, etc.) malgrat les diferències culturals. L'espectador sovint riu, però acaba reflexionant sobre la seva pròpia realitat familiar. Impacte i trajectòria L'obra es va estrenar a Buenos Aires l'any 2005 i es va convertir en un fenomen de crítica i públic. Castaño explica que, tot i ser una obra de text sense grans artificis, aconsegueix connectar emocionalment amb l'audiència: "És una obra on passes un bon moment veient-la i després te'n vas reflexionant; queden coses per parlar un cop acabada la funció." Sorteig d'entrades Durant la segona part del fragment, el programa realitza un concurs telefònic on es regalen dues entrades dobles als oients que han estat atents a l'entrevista, premiant la Fina López i la Dora Rioja per identificar el paper de l'actor (el metge) i la ciutat d'estrena de l'obra (Buenos Aires).
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
19'
Ramon Solsona i 'L'home de la maleta', Premi Sant Jordi
L'escriptor Ramon Solsona presenta la seva guardonada novel·la L'home de la maleta, guanyadora del Premi Sant Jordi 2010. L'obra narra la vida d'un músic jubilat que transita per les llars de les seves tres filles, reflectint el contrast entre el model de família tradicional i les noves estructures familiars contemporànies. Eixos principals de la novel·la El canvi familiar: L'història explora la transició d'una família on la dona era el centre emocional i cuidador cap a un model més flexible i mòbil, que el protagonista anomena de "quita i pont". L'amistat com a refugi: Solsona planteja si els vincles d'amistat de tota la vida, viscuts a través de la música de festa major, poden ser més sòlids que els consanguinis. Memòria històrica: Tot i el to irònic del personatge, el llibre recull records de la Guerra Civil i la misèria de la postguerra. El tractament de la llengua Un dels aspectes més singulars del llibre és l'aposta estilística de Solsona per un català popular i genuí. - L'autor ha fet un esforç conscient per reproduir la parla de la generació que no va poder anar a l'escola en català. - L'obra combina barbarismes habituals (com vacacions o apallido) amb una fraseologia rica i autèntica. - Solsona defensa aquesta tria per donar naturalitat i veritat al personatge, fugint de la rigidesa normativa en els pensaments del protagonista. "Escriure malament costa molt. He hagut de fer molt d'esforç per rectificar i posar-ho d'una manera popular i autèntica." Trajectòria i visió de la literatura Solsona, conegut per la seva vessant de divulgador lingüístic i col·laborador en mitjans com RAC1 o La Vanguardia, confessa que ha trigat sis anys a polir aquesta novel·la. No busca ser un best-seller efímer, sinó esdevenir un long-seller. Finalment, l'autor celebra la vitalitat actual de la narrativa catalana, posant com a exemple l'èxit de Pa negre per apropar la literatura de qualitat al gran públic.