Tots els episodis

62725 episodis disponibles

episodis

41281-41304 de 62725

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
La Setmana Medieval de Montblanc torna amb força
Joan Roig, president de la Setmana Medieval de Montblanc, presenta l'edició d'enguany en una entrevista a Tarragona Ràdio. La celebració, considerada la festa temàtica medieval més antiga de la península, promet una programació plena de novetats mantenint la seva essència de voluntariat i rigor històric. Novetats destacades d'aquesta edició Estrena de la Banda Sonora Original: L'acte central de la representació de la llegenda comptarà amb una música nova, emotiva i creada específicament per Jordi Cartanyà. La Clarea: Es presenta la beguda oficial de la festa, un vi amb espècies i mel basat en un manuscrit del segle XV trobat al Monestir de Poblet. Predominen sabors com el gingebre i és ideal per a les postres. Actes culturals: Augment del nombre d'exposicions i conferències per dotar la festa de més contingut històric. Un mercat medieval autèntic El president destaca el creixement del mercat, amb més parades i oficis tradicionals (fauconers, serradors, forjadors). Es manté una política estricta de rigor històric: "És el mercat medieval més antic de Catalunya i no s'hi trobarà xocolata, patates ni tomàquets; tot això està prohibit." Impacte i reconeixement Consolidació: La festa s'estén durant dos caps de setmana amb una gran afluència de visitants d'arreu d'Espanya i Europa (Terol, Navarra, País Basc, Bèlgica). Participació ciutadana: L'èxit recau en la implicació de tot el poble i l'ús del patrimoni monumental de Montblanc com a escenari natural que fa la màgia possible. Turisme: Tot i que la festa genera un pic d'activitat, serveix com a aparador per a la marca Montblanc Medieval durant la resta de l'any.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
20'
2010-04-22 UM JOSÉ CENDÓN
José Cendón: El testimoni d'un fotoperiodista a l'Àfrica oblidada L'episodi se centra en la figura de José Cendón, reconegut fotoperiodista gallec guardonat amb el World Press Photo i el premi Ortega i Gasset. A través d'una entrevista al CaixaForum de Tarragona, s'explora la seva trajectòria professional, marcada especialment per la seva feina en zones de conflicte al continent africà. La realitat de Somàlia i el segrest Un dels punts més destacats de la conversa és l'experiència de Cendón a Somàlia, país que descriu com el més perillós del món per treballar. L'any 2008, el fotògraf va ser segrestat durant 48 dies prop de Bosaso per part dels seus propis escortes, un succés que va recollir en el seu llibre Billete de ida. El perill constant: A Somàlia és obligatori moure's amb escorta armada des de l'arribada a l'aeroport. La invisibilitat del conflicte: Cendón lamenta que, sovint, l'interès del públic se centri més en el seu segrest personal que en la tràgica situació política i social que viu el país. L'ètica i la visió de la professió El fotògraf reflexiona sobre la duresa de la seva feina i la necessària distància emocional per poder exercir-la: "Si ploro, no puc enfocar amb la càmera." Idees principals sobre la seva feina com a freelance: Professionalisme i fredor: Cal ser fred durant l'execució de la fotografia per cuidar la llum i la composició, però cal recuperar la mirada humana un cop acabada la jornada per no deshumanitzar-se. Documentar la tragèdia: Tot i l'escepticisme sobre la utilitat dels premis, Cendón defensa que les tragèdies humanes han de ser explicades perquè quedi constància de la seva existència. El mercat de la imatge: Com a independent, ven les seves fotos al millor postor, comparant el món de les agències amb un "mercat de peix" on s'ha de negociar constantment. Àfrica: Ingerència i oblit En la seva conferència titulada Àfrica Oblidada, Cendón denuncia l'espoliació del continent per part de les potències estrangeres i el silenci dels mitjans de comunicació convencionals sobre els pitjors conflictes del planeta.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
20'
Nova secció amb la Protectora d'Animals de Tarragona
Presentació de la Protectora d'Animals de Tarragona Aquest episodi marca l'inici d'una col·laboració quinzenal amb l'Associació Protectora d'Animals de Tarragona, situada al polígon Riu-Clar. L'objectiu de la secció és donar visibilitat a la tasca de l'entitat, les històries dels gats i gossos que hi viuen i fomentar l'adopció responsable. Diferència entre Gossera i Protectora És fonamental distingir entre aquestes dues entitats, tot i que comparteixen recinte: Gossera Municipal: Servei de l'Ajuntament que recull animals perduts. Si en dues setmanes no es reclama l'animal, passa a la protectora. Protectora: Entitat privada que se sosté gràcies a l'ajut municipal, aportacions de socis i el suport d'altres organismes. La importància del voluntariat L'entitat funciona principalment gràcies a uns 25 voluntaris compromesos. Les seves tasques inclouen: Neteja i manteniment de les gàbies. Passeig i atenció física dels gossos. Aportació de carinyo i socialització. Difusió en xarxes socials i organització d'esdeveniments. "No cal tenir preparació, és anar allà i donar a cadascú el que pugui... és més el carinyo que rebem d'aquests animals que l'esforç que pot suposar." Casos destacats per a l'adopció S'han presentat tres històries representatives de la cruesa de l'abandonament: Tor: Un gos jove trobat malalt i desorientat en una autovia. Després de quatre mesos de cures, s'ha recuperat totalment. Gambi: Té 12 anys i pateix epilèpsia lleu (per estrès). Fa cinc anys que viu a la protectora i necessita una llar tranquil·la per als seus últims dies. Blas: Un braco alemany, possiblement abandonat per un caçador, que va sobreviure dos anys al carrer abans de ser rescatat. El procés d'adopció L'entitat realitza una valoració exhaustiva dels adoptants per assegurar que l'animal estarà en bones mans. Es pregunta sobre l'espai disponible, el temps i la composició familiar per trobar el gos més adequat per a cada llar.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
14'
Dani Flaco presenta 'Secretos de Sumario' a Tarragona Ràdio
Entrevista a Dani Flaco sobre el seu nou disc El cantautor de Bellvitge, Dani Flaco, visita els estudis de Tarragona Ràdio per presentar el seu quart treball discogràfic, titulat Secretos de Sumario. Durant la conversa, s'explora el procés creatiu d'aquest àlbum, que arriba només un any després del seu anterior projecte, Xarnego. Un canvi en la producció i el so A diferència dels seus discos anteriors, Flaco destaca que aquest treball és molt més directe i eclèctic. Els punts clau d'aquest canvi són: Gravació en conjunt: El disc s'ha gravat amb tota la banda tocant alhora a l'estudi de Lichis (La Cabra Mecánica), evitant l'ús de loops o l'excés de postproducció. So de directe: El resultat és un so molt fidel al que el públic pot escoltar en un concert, amb una energia més orgànica. Lletres explícites: L'artista confessa que ha abandonat part de la metàfora per ser més clar i directe, especialment en temes relacionats amb el sexe i les relacions de parella. Connexió amb el públic i xarxes socials L'artista reflexiona sobre el seu moment actual, definint-lo com un "moment dolç". Valora especialment la fidelitat dels seus seguidors, que han crescut gràcies al boca-orella i a l'ús de plataformes digitals: Internet: Eines com MySpace i Facebook li permeten una comunicació immediata amb els fans per anunciar concerts. Format acústic: Tot i gaudir de la banda completa, Flaco reivindica el format a guitarra i veu com la prova de cotó d'una bona cançó. "Si una cançó funciona a guitarra i veu, és que està bé; amb qualsevol cosa pot anar després." Plans i lligams amb Tarragona L'entrevista conclou amb un repàs a la seva gira, que el portarà per tot l'estat (Madrid, Múrcia, València) i, per descomptat, a la sala La Vaqueria de Tarragona, on té previst tornar durant l'estiu. També avança la cançó No seamos enemigos com una de les peces més especials i personals d'aquest nou recull.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
16'
2010-04-21 OSCAR ROMERO
Inauguració i Missió del Comitè Òscar Romero L'episodi recull la celebració de la obertura d'un nou local social de l'ONG Comitè Òscar Romero al carrer Gandesa de Torreforta (Tarragona). Aquest espai de 70 metres quadrats neix amb la voluntat de ser un centre obert a la ciutadania on realitzar conferències, exposicions i activitats de sensibilització sobre la realitat d'Amèrica Llatina. Els eixos d'actuació de l'entitat Sensibilització: Xerrades gratuïtes a centres educatius per conscienciar els joves sobre la desigualtat. Comerç Just: Foment de productes llatinoamericans com a eina de desenvolupament. Projectes Internacionals: Finançament de projectes de cooperació a Amèrica Central i el Carib. La figura de Monseyor Romero L'acte coincideix amb el 30è aniversari de l'assassinat d'Òscar Romero. Paco Chamar, fundador del comitè, recorda la seva transformació en esdevenir la veu dels qui no tenen veu davant l'explotació de la pagesia i la corrupció de les elits al Salvador. El testimoni d'Ismael Moreno: Periodisme de risc a Hondures L'episodi inclou una entrevista colpidora amb Ismael Moreno, jesuïta i director de Radio Progreso a Hondures, qui explica la repressió que pateix la llibertat d'expressió al seu país: Amenaces i Censura: La ràdio va ser tancada per militars després del cop d'estat i Moreno ha rebut amenaces de mort directes. Injustícia Estructural: Moreno denuncia el control exercit pels monopolis econòmics, la corrupció política i el suport de l'extrema dreta continental. Compromís Social: Malgrat el risc (sis periodistes assassinats en pocs mesos), reafirma la seva voluntat de tornar a Hondures per continuar amb la seva tasca de denúncia. "No s'ha d'oblidar països tan empobrit i excloents com Hondures; la notícia que té valor és la que escolta els clamors dels sectors més indefensos."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
21'
EnVers musica Màrius Torres: Com la veu de l'aigua
Entrevista amb EnVers: Poesia i Música de Lleida En aquesta edició del programa, coneixem la formació musical lleidatana EnVers, representada per l'Emília i el Miquel. El grup presenta el seu primer treball discogràfic titulat Com la veu de l'aigua, un projecte monogràfic dedicat íntegrament a la figura del poeta Màrius Torres en el centenari del seu naixement. La recuperació de Màrius Torres La figura de Màrius Torres (1910-1942) és central en aquest disc. El poeta, que va morir prematurament a causa de la tuberculosi, va escriure una obra marcada per la malaltia, la Guerra Civil i una profunda espiritualitat. Els membres d'EnVers destaquen: - La musicalitat natural dels seus poemes, escrits en vers i rima. - La claredat i el refinament de la lletra, que facilita la seva adaptació a la cançó. - La temàtica de la nostàlgia i la decadència, reflex de la seva situació personal i la del país. Estil Musical i Creació El so d'EnVers es defineix com a neo-folk amb una forta vessant intimista. Segons expliquen els músics, l'obra de Torres els ha ajudat a definir la seva pròpia identitat sonora. El procés de composició ha estat totalment col·laboratiu: 1. Cada membre triava individualment els poemes que més l'evocaven. 2. Es presentava un "esquelet" de la cançó al grup. 3. Es realitzaven els arranjaments de forma assembleària per "vestir" el tema final. Simbologia de l'Aigua El títol del disc, Com la veu de l'aigua, prové d'un vers del poema Vora la mar. L'aigua és un element recurrent en l'univers de Torres, simbolitzant el flux de la vida i la mort. "Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels, fem el mateix camí sota els mateixos cels." Aquesta cita del poema Cançó a Ma Alta il·lustra la relació del poeta amb una altra malalta del sanatori i la impossibilitat del seu amor en la vida terrenal.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
8'
ULU930: Electrònica i Remixos en la seva Nova Gira
La Mutació Electrònica d'ULU930 El grup ULU930 presenta el seu nou treball discogràfic centrat en remixos de les seves cançons més conegudes. Després de dos anys des de la publicació de Uellas, la banda decideix explorar nous horitzons sonors integrant elements de la música electrònica i el clubbing en el seu repertori. Origen de la Idea i Col·laboracions La inspiració per a aquest projecte va sorgir durant les seves gires per Europa, en observar com els DJs fusionaven estils com el reggae o la música africana amb bases ballables. Per portar-ho a terme, han comptat amb la col·laboració de figures destacades com: DJ Click (París) DJ Panko (Ojos de Brujo) DJ Tillo Mat Professor i Gaetano Fabri Del Disc a l'Escenari L'objectiu principal no és només sonar a les pistes de ball, sinó traslladar aquesta energia al directe. La banda destaca que: Han incorporat un DJ permanent a la formació per a la nova gira. Busquen un equilibri entre la potència de la banda en viu i les textures atmosfèriques de l'electrònica. L'espectacle compta amb deu persones a l'escenari, evitant que sembli una simple sessió de reproducció mecànica. "Tot en la seva justa mesura dona un bon resultat... és aprofitar i aprendre les noves portes que t'obre recórrer a aquestes sonoritats." Projecció Internacional i Xarxes Gràcies al format de remix, el grup ha aconseguit una major difusió internacional, facilitant que la seva música soni en llocs on la banda física tindria dificultats per arribar, com ara Mèxic. Actualment, tenen dates confirmades a Hongria, Alemanya, Holanda i Bèlgica, a més d'estrenar la gira a Martorell i preveure actuacions a la zona de Tarragona.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
26'
Cures del gerani i consells de jardineria primaveral
Gestió i manteniment dels geranis El tema central del programa és la cura dels geranis, especialment davant l'amenaça de la papallona del gerani (Cacyreus marshalli). Aquest insecte d'origen sud-africà s'ha convertit en la principal plaga a la zona costanera, reduint la vida útil d'una planta que pot viure fins a 6 anys a pocs mesos si no es tracta. La plaga de la papallona • Es reconeix per la seva forma d'oruga verda (molt difícil de veure) i els forats negres a les tiges. • El tractament s'ha de fer cada 15 dies amb productes fitosanitaris específics. • És crucial tallar les parts afectades per sota del forat per sanejar la planta. Consells de reg i ubicació • El gerani necessita sol directe per florir; a l'ombra creix verd però sense flor. • El reg ha de ser moderat (un parell de cops per setmana a l'estiu) i mai s'han de mullar les fulles, ja que l'aigua atrau la papallona i facilita l'aparició de fongs com la roia. Tècniques de jardineria i planter L'expert Joan Manent també ofereix consells sobre altres tasques de temporada: • Reproducció per esqueixos: Es recomanen brots de 3 o 4 nusos, tallant just per sota del nus i mantenint-los en aigua o terra molt humida. • Cura de la gespa: La primavera és el millor moment per sembrar, però cal vigilar amb les formigues i els ocells, que poden endur-se la llavor. • Gestió de l'hort: Per a les maduixes, es recomana comprar directament el planter en lloc d'usar llavors, per la seva dificultat de germinació. "Les plantes no beuen aigua per les fulles, sinó per les arrels. Mullar-les només serveix per crear un caldo de cultiu per als fongs." Preparatius per Sant Jordi Finalment, es discuteix la qualitat de les roses per a la diada: • Les roses de tija llarga solen ser de millor qualitat. • L'ús d'una aspirina a l'aigua ajuda a conservar la flor tallada més temps.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
21'
La segregació de la Canonja i la seva història industrial
La segregació de la Canonja i la seva història industrial L'arquitecte i autor Josep Llop analitza el procés històric de la Canonja, des de la seva annexió forçada a Tarragona el 1965 fins a la recent aprovació de la llei de segregació al Parlament de Catalunya. Aquesta fita clou un període de més de 30 anys de lluita per recuperar la independència municipal. Context de l'annexió (1957-1971) L'annexió no va ser un acte voluntari dels ciutadans, sinó una operació amb una clara motivació industrial. Els punts clau d'aquest procés van ser: Interessos econòmics: L'Ajuntament de Tarragona i el Govern Civil tenien interès en les plusvàlues que generaria la instal·lació del pol químic en terrenys canongins. Pressions polítiques: El context de la dictadura va facilitar una annexió sense consulta popular, sovint sota amenaces directes del governador civil. Promeses a curt termini: Es van oferir contrapartides com la xarxa de clavegueram o la construcció d'un mercat per justificar la fusió. Corrupció i fets tèrbols Josep Llop recorda episodis foscos d'aquella època recollits en el seu llibre La industrialització de Tarragona: "L'alcalde de Tarragona i altres personatges van acabar a la presó condemnats per prevaricació i apropiació indeguda de les plusvàlues dels terrenys industrials." Futur com a municipi independent Amb la independència recuperada, la Canonja afronta una etapa de transició de sis mesos per establir la seva gestió. L'objectiu és treballar amb una visió territorial i de col·laboració, aprofitant la seva ubicació estratègica entre Tarragona i Reus. Candidatura al Col·legi d'Arquitectes L'entrevista també serveix perquè Llop presenti la seva candidatura per presidir el Col·legi d'Arquitectes de Tarragona sota el lema Espai Obert, amb la prioritat de retornar la veu a la institució i afrontar els reptes de la crisi econòmica en el sector.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
25'
Política agrària, turisme d'excel·lència i satisfacció a la UE
Reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC) L'Alfons González explica que la Comissió Europea ha obert una consulta pública, disponible fins al 3 de juny de 2010, per recollir opinions sobre el futur de la PAC a partir del 2013. • La PAC representa actualment un 40% del pressupost total de la Unió Europea. • Es busquen respostes sobre la necessitat de les subvencions i els nous instruments per garantir la qualitat alimentària i el manteniment del medi ambient. • Segons l'Eurobaròmetre, curiosament, els ciutadans europeus estarien disposats a donar més suport als agricultors, tot i que el debat sobre el finançament via impostos és més complex. Nova Competència en Matèria de Turisme Amb el Tractat de Funcionament de la UE, el turisme ha passat de ser una part de la política industrial a tenir un títol específic. La Unió té ara competències per recolzar, coordinar i complementar les accions dels Estats membres. Projectes Clau i Bones Pràctiques • Programa Calipso: Inspirat en el model de l'Imserso espanyol, busca fomentar el turisme social per a la tercera edat durant la temporada baixa a nivell europeu. • Etiqueta EDEN (Destinacions d'Excel·lència): Un reconeixement al turisme sostenible i de qualitat que premia llocs emergents. Actualment, a Espanya, compten amb aquest distintiu la Sierra de las Nieves i el Delta de l'Ebre. • Xarxa de rutes de bicicleta: Iniciatives com la "Cortina de Ferro" per crear una xarxa europea de cicloturisme. Grau de Satisfacció Personal dels Europeus Es comenten els resultats d'una enquesta de la Comissió Europea sobre el benestar personal (en una escala del +10 al -10): "La mitjana de satisfacció del ciutadà europeu respecte a la seva vida en general és de +3,2." • Els més satisfets: Els països nòrdics lideren el rànquing, amb Dinamarca al capdavant (+8), seguida de Suècia i Finlàndia. • Els menys satisfets: Els països de l'est com Bulgària (-1,9), Hongria i Romania, a més de Grècia. • Espanya: Se situa en una posició intermèdia-alta amb un +2,8, molt a prop de la mitjana europea.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
La Seu d'Urgell: Fira de Primavera i Turisme de Muntanya
La Seu d'Urgell i la Fira de Primavera En aquesta entrevista a Miquel Caminal, regidor de turisme de la Seu d'Urgell, s'expliquen els detalls de la Fira de Primavera, un esdeveniment centrat principalment en el sector ramader. La fira destaca pels seus concursos de bestiar, especialment de les races frisona (producció de llet) i bruna del Pirineu (producció càrnica). Economia i Productes Autòctons El sector primari és el motor econòmic de la zona, amb productes que han traspassat fronteres: Formatges i mantega: Productes amb denominació d'origen que s'exporten fins i tot als Estats Units. Vaca Bruna dels Pirineus: Una raça autòctona d'excel·lent qualitat adaptada al terreny. Gastronomia local: Destaca l'ús de termes propis com les carreroles (bolets) o la llangonissa (que a la Seu es refereix a l'embotit sec). "La indústria de la llet és la més important que tenim a la Seu; exportem formatge fins i tot als Àngels." Patrimoni, Natura i Mitologia L'oferta turística de la Seu d'Urgell va més enllà de la fira i inclou: Visites exclusives a la Catedral: Amb motiu del mil·lenari del bisbe Sant Ermengol, es permet l'accés a zones normalment tancades com el forn i el magatzem de gra. Rutes de senderisme: Itineraris com el de Sant Salvador, ideals per gaudir del paisatge del Cadí. Món màgic: La presència de personatges mitològics com els minairons (o manairons), petits éssers treballadors que formen part del folklore pirinenc. Esdeveniments de futur El regidor destaca altres cites importants al calendari com la trobada internacional de pilots d'aviació de muntanya a l'aeròdrom de la Seu, el festival de cinema Picurt i el festival de música clàssica que busca potenciar la seva qualitat.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
26'
L'acupuntura japonesa i la moxibustió amb Felip Caudet
Introducció a l'acupuntura japonesa L'especialista Felip Caudet ens presenta l'acupuntura japonesa com una evolució més subtil i sovint menys invasiva que la xinesa tradicional. La seva característica principal és l'ús d'un nombre molt reduït d'agulles (sovint cap, una o dues) i la recerca del màxim confort del pacient. Diferències clau amb el mètode xinès • Profunditat de la punció: Mentre que en la xinesa es busca una punció més profunda, la japonesa actua de manera superficial (un o dos mil·límetres). • Agulles de contacte: S'utilitzen eines amb punta arrodonida que no arriben a penetrar la pell. • Localització dinàmica: Els punts no són fixos segons un mapa rígid, sinó que el professional els ha de trobar mitjançant el tacte sutil, ja que canvien segons l'estat del pacient. La tècnica de la Moxibustió (Okyu) Una de les branques més destacades és l'aplicació de calor puntual mitjançant l'herba artemisa. • Es coneix com l'acupuntura del gra d'arròs per la mida minúscula del material. • L'escalfor estimula el sistema immunitari, millora la circulació i el drenatge limfàtic. • > "La sensació és similar a una punxadeta suau, però sense risc de cremada, ja que s'apaga abans de tocar la pell." Aplicacions i beneficis Aquesta teràpia s'entén des d'una visió holística de l'organisme, actuant sobre el sistema energètic (comparable a les càrregues elèctriques o l'oxigen en termes de necessitat vital per al funcionament cel·lular). • Tractaments comuns: Contractures, lumbàlgies, migranyes, gastroenteritis i insomni. • Pediatria (Shonishin): Molt efectiva per a nens, ja que no requereix punxades i ells són més reactius a l'estímul. • Prevenció: Es recomana especialment en canvis estacionals o per fer un reset de les tensions acumulades pel ritme de vida actual.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
14'
Entrevista a Javi del grup The Byte sobre el panorama punk rock
El so de The Byte i les seves influències L'entrevista se centra en la banda The Byte, que presenta el seu primer disc de llarga durada titulat In My Town. La seva música es defineix com una mescla de punk rock, power pop i influències de la música negra. Durant la conversa, es destaquen diversos punts clau: Estil musical: El grup beu de la simplicitat i l'energia de bandes clàssiques. Segell discogràfic: Formen part de la família de Bip Bip Records i Daily Records, segells referents en l'escena independent. Directe vs. Estudi: Tot i que les gravacions poden sonar polides (fins i tot amb un toc mainstream estil Phil Spector), el seu directe és molt més visceral, ràpid i contundent. "Qualsevol banda que toqui punk rock és sonar als Ramones... els cinc màgics acords a partir dels quals surt tot." La realitat de l'escena musical a Barcelona En Javi reflexiona sobre les dificultats de la música en directe a la capital catalana, assenyalant una tendència preocupant per als grups de rock: Tancament de sales: Molts espais clàssics s'estan convertint en discoteques. Rendibilitat: Per als empresaris és més lucratiu obrir a la matinada sense les despeses que comporta un concert (tècnics, sopars, barres). Resistència: Malgrat tot, sobreviuen locals emblemàtics com Sidecar, Rock Sound o l'Estraperlo a Badalona. Concert a la sala El Cau de Tarragona La banda actuarà a Tarragona acompanyada pel grup local The Gundowns. En Javi descriu els tarragonins com una banda de punk rock melòdic i melancòlic, citant influències com Leatherface o Social Distortion. Es destaca la fidelitat del públic tarragoní cap a aquest gènere musical en espais mítics com la sala El Cau.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
29'
Gastronomia de la Seu d'Urgell, Rutes Feta a Mà i Agenda Cultural
Introducció i Agenda del Cap de Setmana L'episodi d'avui del programa Ja Tardes de Tarragona Ràdio presenta una guia completa per al proper cap de setmana, destacant propostes musicals, firals i gastronòmiques. Es posa èmfasi en el cicle Tarragona en Viu, amb el concert doble de les bandes Gandalf i The Byte a la sala El Cau. A més, s'anuncia la primera edició del Mercat Català al barri de Sant Pere i Sant Pau, una iniciativa per potenciar el comerç tradicional amb productes de proximitat. Gastronomia i Turisme a la Seu d'Urgell En el bloc central del programa, dins de la secció En Ruta, s'explora la riquesa culinària de la Seu d'Urgell i la comarca de l'Alt Urgell: Productes amb Denominació d'Origen • Formatge Urgèlia i Mantega Cadí: Productes amb Denominació d'Origen Protegida (DOP) que defineixen la identitat agroalimentària de la zona. • Vedella Bruneta: Producte amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP). • Artesania: Elaboració tradicional d'embotits (bulls, llonganisses), conserves de bolets i herbes aromàtiques. Les Rutes "Feta a Mà" La Carme Galindo, cap de turisme de la Seu, detalla les 5 rutes temàtiques que uneixen gastronomia i patrimoni monumental: 1. Ruta de Baridà: Inclou formatgeries de llet crua i el Museu de l'Acordió d'Arsèguel. 2. Ruta de Tuixent i Serrat Gros: Destaca el Museu de les Trementinaires i artesania de flors seques. 3. Ruta de Castell-llebre: Coneguda per les restes paleontològiques del Límit KT (ous de dinosaure) i la coca de raier. 4. Ruta de Mas d'Eroles i Guils del Cantó: Centrada en formatges tradicionals i el conreu ecològic. 5. Ruta de la Seu i Castellciutat: Recorre la Catedral de Santa Maria i el Parc Olímpic del Segre. Concurs i Participació "A la Seu d'Urgell, el producte ecològic i artesà no és una moda, sinó una manera de viure i d'entendre la gastronomia." El programa manté actiu el concurs setmanal amb premis consistents en estades en cases rurals com Cal Cerni i hotels com Cal Miquel, fomentant la interacció dels oients a través del telèfon i el correu electrònic.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
6'
Primera edició del Mercat Català a Sant Pere i Sant Pau
Inauguració del Mercat Català a Tarragona Aquesta setmana arriba la primera edició del Mercat Català a la Rambla de Sant Pere i Sant Pau, una iniciativa de l'entitat Botiguers de Tarragona amb l'objectiu de dinamitzar el comerç local i promocionar el barri. Detalls de l'esdeveniment Dates i horaris: El mercat estarà actiu de divendres a diumenge. L'obertura és a les 10:00 h, amb la inauguració oficial el divendres a les 13:00 h. L'horari de tancament serà a les 21:00 h, amb una petita pausa al migdia. Ubicació: La Rambla de Sant Pere i Sant Pau, un espai que es vol reivindicar com a eix de proximitat. Participació: Prop de 30 parades d'artesania i alimentació, incloent-hi productors locals del barri i membres de l'Associació d'Artesans de la Costa Daurada. Objectius i dinamització L'entitat organitzadora, presidida per Ferran Milà, busca potenciar la visibilitat de Sant Pere i Sant Pau, un barri amb més de 22.000 residents que sovint es percep com un nucli dormitori. "Volem que la gent de Tarragona tingui el bon costum de passar-se a la muntanya de Sant Pere i Sant Pau per conèixer el seu comerç de proximitat." Activitats complementàries El mercat no només oferirà productes de proximitat com formatges, embotits o mel, sinó que inclourà activitats d'animació i una ballada de sardanes el diumenge per tancar l'esdeveniment.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
12'
La 6a Fira de Primavera de la Seu d'Urgell
Explorant la Fira de Primavera i el sector primari En aquesta tercera jornada del programa dedicada a la Seu d'Urgell, el focus principal se centra en la Fira de Primavera, un esdeveniment que enguany arriba a la seva sisena edició. Tot i ser una fira eminentment ramadera, també es reivindica el paper cabdal del comerç local especialitzat en productes singulars de la zona. Novetats de la fira i sector ramader La tècnica de promoció econòmica, Montse Ferrer, destaca les principals novetats d'enguany, centrades en la diversitat de races bovines i el patrimoni ramader: Races de vaques presents: S'incorporen quatre races principals: la Frisona (llatera), i la Bruna dels Pirineus, la Xerulesa i la Llamusina (totes tres càrniques). Presència equina: Com a novetat absoluta, s'introdueix el cavall pirinenc. Activitats programades: Concursos comarcals de raça Bruna i Frisona, tallers infantils, degustacions de vedella amb IGP Vedella dels Pirineus Catalans i espais gastronòmics. Característiques de les races autòctones El programa aprofundeix en la història i funcionalitat dels animals que els visitants podran veure: Raça Bruna dels Pirineus: És l'única vaca pròpiament autòctona de Catalunya, evolucionada des d'una aptitud mixta cap a una especialització en carn d'alta qualitat. Raça Frisona: D'origen holandès, destaca per la seva gran capacitat de producció de llet. Raça Llamusina: Originària d'Occitània, reconeguda pel seu color vermellós sense taques. "La Fira de Primavera és molt més que ramaderia; és una oportunitat per descobrir un comerç molt especialitzat i singular a la ciutat." Concurs i premis Durant l'emissió es realitza el clàssic concurs per als oients, on es rifen estades a cases rurals com Cal Miquel o Cal Cerni, posant a prova els coneixements sobre la raça llatera i les novetats animals de la fira.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Música i solidaritat: El Padre Joni i el Sopar Solidari de Reus
Cultura i compromís social En aquesta entrevista s'analitza la conjunció entre la música rock i l'ajuda humanitària a través de la figura del Padre Joni i l'organització del 13è Sopar Solidari a la parròquia de Sant Bernat Calbó de Reus. El projecte transcendeix l'àmbit personal per esdevenir un moviment comunitari consolidat. El fenomen del Padre Joni El Padre Joni explica com el seu projecte musical ha evolucionat fins a ser una eina de sensibilització per als joves. El seu estil, que defineix com a rock amb influències de hip-hop, metal i gospel, serveix per: Connectar amb el públic juvenil en la seva etapa de recerca. Finançar projectes a llocs com Guatemala o Sierra Leone. Transmetre valors espirituals i de justícia social des de la "trinxera". "La música té la capacitat d'arribar dins, de trencar barreres i de crear ponts de comunicació especials." Projecte solidari al Brasil L'edició d'enguany del sopar té un objectiu molt concret: la construcció d'una fusteria a l'àrea indígena de Ricardo Franco, al Brasil. L'Ignasi Oliver destaca que el valor del projecte no és només material, sinó també: Formació professional: Instruir els indígenes perquè puguin elaborar productes i no només vendre matèria primera. Contacte humà: Establir vincles entre cultures i compartir la vida quotidiana. Sostenibilitat econòmica: Oferir un futur a una comunitat que viu en una crisi permanent. El sopar, que espera aplegar unes 600 persones, compta amb la col·laboració de personalitats com Xavier Graset i Oriol Grau, demostrant que, fins i tot en temps de crisi local, la solidaritat internacional continua sent una prioritat.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
Vitruvi presenta el nou disc: No fem cançons per a qualsevol
Entrevista a Marc Sendra, de la formació Vitruvi En aquesta conversa, es presenta el segon treball discogràfic del grup de les Terres de l'Ebre (concretament de Ginestà i Rasquera), titulat "No fem cançons per a qualsevol". Després de dos anys des del seu debut, la banda torna amb una evolució sonora i conceptual significativa. Canvi d'estil i noves influències Marc Sendra explica que, si bé el primer disc bevia del pop èpic d'influència contemporània (Coldplay), aquest nou treball és: Més fresc i directe, amb molta més llum. Clarament influenciat per l'estètica sonora dels Beatles i el du-pop dels anys 60. Una producció que inclou matisos d'electrònica i el toc de Xavier Bordera (Gade Gang). Personatges i imatge gràfica L'element central d'aquest disc són els seus protagonistes. La portada és un homenatge al Sgt. Pepper's i cada cara que hi apareix és el personatge d'una cançó: S'utilitzen històries de ficció amb un fort component d'ironia i humor. S'hi descriuen figures rocambolesques o friquis: un sonàmbul controlat per la seva dona, un personatge estrambòtic de muntanya o algú que somia fer un trio. El títol i la trajectòria de la banda El títol del disc, segons Sendra, és una declaració d'intencions inspirada en l'eslògan d'una marca de consum, refermat per la idea de fer música per a ells mateixos: "Nosaltres no fem cançons per a qualsevol altre, sinó que les fem per a nosaltres mateixos." Vitruvi continua sota el segell de Música Global i, tot i les dificultats per tocar en sales a causa de la crisi, tenen programat un concert proper a l'Alcau (Tarragona) el 27 de maig.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
12'
Picurt: cinema de muntanya a la Seu d'Urgell
El Festival Picurt: Referent Cultural Pirinenc L'episodi d'avui del programa En ruta es trasllada a la Seu d'Urgell per desgranar els detalls del Picurt, la mostra de cinema de muntanya que se celebra durant l'última setmana de juny. Enguany el certamen arriba a la seva quarta edició, consolidant-se com un espai de trobada per a la cultura, la gastronomia i la natura. Espais i Programació El festival no és només una successió de filmacions, sinó que es divideix en diversos ambients: Cinemes Guiu: De dilluns a divendres, aquesta sala de la Seu acull les projeccions principals. Hartadó: Aquest petit poble, situat a les portes del Parc Natural de Cadí-Moixeró, és l'escenari del final de festa, on s'organitzen concerts, lectures poètiques i un sopar popular amb vedella amb denominació d'origen. Seccions del Certamen L'Albert Galindo, tècnic de cultura, explica que el Picurt tracta la muntanya des d'una perspectiva cultural més que esportiva, amb diverses línies de contingut: Pirineus: Secció dedicada a produccions d'autors i temàtica local. Dones i Muntanya: Espai per a la visió femenina, amb protagonistes i realitzadores. Cinema Recuperat: Filmacions antigues i cinema artesanal. Muntanyes del Món: Projeccions provinents de llocs com Turquia, Mèxic, Canadà o Austràlia. "Ajuntem la muntanya, el cinema, la gastronomia i la cultura en una gran festa." Concurs en Ruta Com és habitual, el programa inclou la participació dels oients mitjançant preguntes sobre l'edició del festival i el nom dels cinemes locals, amb premis consistents en estades en hotels i cases rurals de la zona, com Cal Miquel a Anserall o Cal Cerni a Calvinyà.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
22'
Cultura, tradicions i turisme rural a la Seu d'Urgell
Explorant la Seu d'Urgell: Cultura i Tradició Aquesta setmana el programa se centra en la capital de l’Alt Urgell, destacant la seva vitalitat cultural i els esdeveniments que defineixen la identitat del municipi. Des de la Fira de Primavera fins als cicles festius d’hivern, la Seu es presenta com un destí ric en experiències. Esdeveniments Culturals i Festius L'Albert Galindo, tècnic de cultura de l'Ajuntament, ens detalla l'oferta estable que manté la ciutat durant tot l'any: Fira de Primavera: Inclou el Concurs Català de Raça Frisona i exposicions de vaca bruna dels Pirineus. Estiu Cultural: Destaca el Festival Internacional de Música Joan Brudieu (amb més de 35 anys d'història) i els espectacles de circ i malabars als carrers cada dijous. El Món Màgic de les Muntanyes: Un cicle hivernal centrat en la tradició del tió i uns personatges mitològics únics del Pirineu: els Minairons. "Els minairons són uns personatges mitològics, una mena de fullets propis de la cultura del Pirineu, que treballen a l'interior del tió per fabricar les joguines." Turisme Rural i Gastronomia Es presenten dues propostes d'allotjament amb encant que participen en el sorteig de la setmana: Hotel Cal Miquel (Anserall): Una antiga casa pairal del segle XVIII rehabilitada, situada prop del riu Valira. Ofereix una cuina basada en productes ecològics del seu propi hort i bestiar, barrejant tradició gallega i de muntanya. Cal Cerni (Calvinyà): Una casa de pagès del segle XV que funciona com a casa-museu. Destaca per l'elaboració artesanal del 80% dels productes que consumeixen els seus hostes i el seu entorn amb més de 1.000 m² de jardí. El Concurs de Ràdio Durant l'episodi, els oients participen per aconseguir números per al sorteig de divendres, responent preguntes sobre els minairons i la ubicació dels allotjaments presentats.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
23'
Josep Gil i la Història del Pensament Cristià
Presentació de l'Obra El programa Ja Tardes entrevista mossèn Josep Gil i Ribes, teòleg sistemàtic, amb motiu de la presentació dels seus dos primers llibres d'una ambiciosa sèrie de deu volums titulada Història del pensament cristià. Una aproximació analítica i crítica L'autor aclareix que la seva obra no és una simple història eclesiàstica o una col·lecció de biografies, sinó una anàlisi del pensament viscut i pensat des de les seves categories originals. • L'obra abasta des dels inicis fins a finals del segle XX. • Es diferencia de la teologia dogmàtica en centrar-se en l'evolució de les idees. • Està dirigida a tothom: creients, agnòstics i ateus, sense requerir un acte de fe previ. Conceptes clau de l'evolució cristiana El xoc entre el judaisme i l'hel·lenisme L'autor destaca com el pensament cristià, nascut en un context jueu, va haver d'adoptar les categories de l'hel·lenisme per expressar-se, el que va provocar una perversió original segons Gil. "L'hel·lenisme era l'única dida que podia donar de mamar a la criatura del pensament cristià." La divinització de Jesús El títol del primer volum, La Divinització de Jesús de Nazaret, suggereix un procés històric d'atribució de categories divines (similar a l'apoteosi dels emperadors romans) per explicar la fe en la resurrecció. El martiri i la idea de Déu Gil critica com certes etapes, com l'època dels màrtirs, van transformar la imatge de Déu en una figura punitiva i vigilant (influència hel·lenística), allunyant-se del Déu de l'amor original. El pensament contemporani i el futur Segle XX i l'art En els volums finals, l'autor defensa que el pensament cristià s'ha traslladat de la teologia oficial cap a altres formes de cultura: • La literatura (mencionant Simone de Beauvoir o Péguy). • L'art, la música i la pintura com a veritables vehicles de la fe actual. Conclusió i visió personal Mossèn Gil proposa recuperar la idea d'un Déu que convida a la festa, allunyat de la imatge de "gendarme" que sovint ha projectat la institució. Defineix el seu treball com una obra de maduresa fruït de vuit anys de recerca.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
14'
Entrevista al grup de rock manresà Clepton
Presentació de la banda Clepton En aquesta sessió coneixem el grup Clepton, una formació originària de Manresa que, tot i la seva joventut (membres d'entre 19 i 21 anys), ja s'ha fet un lloc en l'escena musical catalana. El Pau i el Guillem expliquen com va néixer el projecte fa uns tres anys a partir d'amistats escolars i com la incorporació d'un guitarrista va ser el detonant per professionalitzar-se. El primer disc: Seguint el joc La banda presenta el seu primer treball discogràfic autoeditat, fruit de l'èxit de la seva maqueta prèvia i de la victòria en diversos concursos. - Trajectòria: Han compartit escenari amb bandes com Obrim Pas, Baron Rojo o No Way Out. - Producció: El disc s'ha gravat als reconeguts estudis Ultramarinos Costa Brava amb el productor Santi Garcia. - Filosofia: Aposten per la descàrrega gratuïta a través de la seva web oficial. Estil i influències Tot i que els costa etiquetar la seva música, defineixen el seu estil com a Rock en un sentit ampli, basat en la seva actitud i la contundència dels seus directes. - Les lletres parlen d'experiències personals i sentiments que els fan sentir vius. - Destaquen la importància dels concursos de música com a plataforma per a grups novells per obtenir finançament i visibilitat. Curiositats i futur El nom del grup té un origen familiar molt peculiar, vinculat a la primera paraula d'una germana petita d'un dels membres. Actualment, el grup està centrat a tancar dates per a la gira d'estiu i promocionar el seu directe per tot Catalunya. "Quan canto em sento viu i quan toco em faig més fort."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
14'
Maieutica Màgic: Il·lusionisme i teatre al Metropol
L'il·lusionisme com a eix central de l'espectacle L'Òscar, component de la companyia Maieutica Màgic, presenta l'obra Flex Momentum, que donarà el tret de sortida a la Mostra de Teatre Jove al Teatre Metropol. A diferència de les propostes teatrals convencionals, aquesta companyia destaca per integrar l'il·lusionisme de creació pròpia com a motor de la història. L'Òscar prefereix el terme il·lusionisme abans que màgia per allunyar-se dels estereotips clàssics: Creació pròpia: El 80% dels trucs són inventats per ell mateix. Interacció: El públic participarà de manera puntual sense situacions compromeses. L'analogia del plat: L'Òscar defineix la seva feina amb una imatge molt clara: "M'agrada molt el teatre, però és una mica com un plat de maduixes: les maduixes són els trucs de màgia i la nata és el que uneix tots aquests efectes." Argument i detalls tècnics de 'Flex Momentum' L'obra té un component autobiogràfic i gira al voltant de tres estudiants d'enginyeria industrial que presenten un projecte de final de carrera: una màquina capaç de deformar la realitat. Això permet veure a l'escenari: Persones que leviten. Objectes que es dobleguen. Teletransportacions de personatges. La posada en escena al Metropol és clau, ja que l'espai permet jugar amb la il·luminació i el so de manera professional, aspectes essencials per a l'èxit dels efectes visuals. L'equip compta amb quatre actors i dos tècnics especialitzats per garantir que la música i els micròfons funcionin en perfecta sintonia amb els trucs. Perfil de la companyia i futur La companyia busca un estil dinàmic, influenciat pels espectacles de parcs temàtics com Port Aventura. L'objectiu de l'Òscar, que compagina els estudis d'enginyeria amb la seva passió, és crear espectacles universals, amb poc text i molta força visual, que puguin ser entesos per públics de qualsevol nacionalitat.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
32'
Els Pets presenten 'Fràgil' a Tarragona Ràdio
La maduresa musical d'Els Pets amb el seu desè disc d'estudi Lluís Gavaldà i Joan Reig visiten l'estudi per parlar de Fràgil, un treball que defineixen com un repte per no repetir-se després de 25 anys de carrera. En aquesta entrevista aprofundeixen en la producció de Brad Jones i en com han buscat un so més despullat i directe. Influències i sonoritat El grup reconeix que aquest és el seu disc més negre, amb clares pinzellades de Soul i influències de la New Wave britànica. • Han recuperat sons de la Motown i artistes com Al Green. • El disc combina cançons pop festives amb altres de més tranquil·les i reposades. • La producció ha anat a càrrec de Brad Jones (Nashville), sent la quarta vegada que col·labora amb ells, trencant la seva pròpia norma de no repetir tant amb un mateix artista. La filosofia de la fragilitat El títol del disc no és casualitat, sinó que respon a una visió vital de la maduresa: "Sentir-te fràgil no és un defecte, és la millor manera per gaudir de les coses que tens, sabent que no duren per sempre." Les lletres parlen de relacions des d'una perspectiva adulta, fugint dels tòpics adolescents i acceptant les cicatrius emocionals com una part de la riquesa personal. Gira i connexió amb el públic Els Pets destaquen la seva sort de tenir un públic intergeneracional. • La gira comença per Sant Jordi a Castelló d'Empúries. • Es plantegen dividir la gira en dues parts: una d'estiu més festiva i una de tardor/hivern per a teatres. • Admeten que la crisi econòmica afecta la contractació pública, però se senten privilegiats pel seguiment massiu, especialment a través de noves eines com el seu Facebook oficial.