Tots els episodis

62725 episodis disponibles

episodis

41257-41280 de 62725

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
19'
El massatge en fisioteràpia: mites, beneficis i aplicacions
En aquest episodi, el fisioterapeuta Felip Caudet desmitifica la idea popular del massatge i n'explica la funció real dins del camp de la salut i la fisioteràpia. A través d'una conversa amb la Núria, s'aborden els diferents tipus de massatges, la importància del diagnòstic professional i els riscos de les pràctiques mal enteses. Conceptes clau sobre el massatge Terme genèric: El massatge no és una única tècnica, sinó un conjunt de mètodes que poden ser manuals o instrumentals (ús de vibradors o eines de pressió profunda). Objectiu real: L'objectiu no és "desfer nusos" (un concepte antiquat), sinó desactivar punts de contracció i retornar l'elasticitat i flexibilitat al teixit muscular i a les fàcies. El mite del dolor: Existeix la creença errònia que un massatge ha de ser fort o dolorós per ser efectiu. Caudet afirma taxativament: > "Un massatge mai ha de fer mal. El dolor no és un mètode per trobar-se bé." Aplicacions i especialitats El massatge té diverses finalitats segons la necessitat del pacient: Muscular: El més comú per tractar tensions i càrregues. Estètic: Orientat a la pell i al rec sanguini superficial. Circulatori: Requereix un control estricte; per exemple, en casos de varius, el massatge convencional està contraindicat i cal recórrer al drenatge limfàtic. Orgànic: Tècniques específiques per millorar la mobilitat intestinal i combatre l'estrenyiment. La importància de la prevenció L'expert recomana el massatge com una eina de manteniment de la salut, similar a altres hàbits d'higiene personal. En una societat amb alts nivells d'estrès i sedentarisme, el massatge preventiu ajuda a: Eliminar toxines i millorar la neteja de la pell. Reduir l'estrès articular i prevenir patologies futures com l'artritis o l'artrosi. Relaxar el sistema nerviós davant estímuls constants que provoquen insomni o dolors crònics.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Responsabilitat i cures en l'adopció d'animals
Guia per a una adopció responsable En aquesta edició de la secció Molt més que peluts, en col·laboració amb l'Associació Protectora d'Animals, s'aborda la importància de prendre decisions conscients abans d'incorporar un animal a la família. L'objectiu és evitar l'abandonament derivat d'actes impulsius. Punts clau de la responsabilitat Compromís a llarg termini: Un gos pot viure entre 10 i 14 anys. Cal preveure com canviarà la nostra vida durant aquest temps. El paper dels adults: Tot i que els nens solen ser qui més demanen la mascota, la responsabilitat final i legal recau sempre en l'adult. No són objectes: Com recorden els col·laboradors, un animal té sentiments i no es pot retornar com si fossin unes sabates. Aspectes Sanitaris i Legals L'especialista veterinària Alexia Falcó detalla els requisits essencials per al benestar de l'animal i la salut pública: L'ús del xip: És un microprocessador obligatori a Catalunya que vincula l'animal amb el seu propietari de forma permanent. Esterilització: Fonamental per evitar camades no desitjades i millorar l'estabilitat emocional de l'animal, eliminant l'estrès de les hormones. Vacunació i desparasitació: Controls anuals necessaris per garantir la immunitat i la higiene en espais públics. Gossos en adopció cercant llar Durant el programa es presenten tres casos de la protectora: "Osso: Un husky de 9 anys, ideal per a gent gran per la seva docilitat." "Pongo: Un gos tipus dàlmata molt actiu que ja ha patit diversos abandonaments." "Guapa: Una gosseta de 2 anys, poruga però molt bona i tranquil·la." Condicions d'adopció a la Protectora L'entitat ofereix l'adopció mitjançant un pagament que cobreix les despeses veterinàries bàsiques: * Cadells: 90 euros (inclou vacunes i xip). * Adults: 140 euros (inclou vacunes, xip i esterilització).
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
24'
Cicle de Cinema Asiàtic i Estrenes de Cartellera
Focus Especial: Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (BAF) L'episodi comença amb una entrevista profunda a la Maia Torrecillas, codirectora del BAF (Festival Internacional de Cinema Asiàtic de Barcelona), qui analitza l'evolució del festival en la seva dotzena edició. Els punts clau de la conversa inclouen: • Història i objectius: El festival va néixer arran del boom europeu del cinema japonès i ha format el seu propi públic al llarg dels anys. • Cineastes emergents: Es destaca l'aposta per autors joves de Sud-est Asiàtic, la Xina i el Japó davant la dificultat pressupostària de portar grans estrelles ja consagrades. • Art vs. Cinema comercial: La direcció referma el seu compromís amb el cinema d'autor i les noves formes de mirar, malgrat que això no sempre ompli les sales de 200 persones. • El mite de la lentitud: Torrecillas defensa que el ritme del cinema asiàtic respon a una filosofia oriental on els silencis són part de l'emoció artística. Recomanacions destacades del BAF • Where Are You (Masahiro Kobayashi): Una crítica social directa al Japó contemporani. • Fifteen Malaysia: Obra cooperativa de 15 directors que va esdevenir un fenomen social a través d'Internet. • The Housemate (1960): Clàssic coreà restaurat per la World Cinema Foundation de Martin Scorsese. • Face (Tsai Ming-liang): Una pel·lícula amb repartiment francès que frega el món de l'art visual. Novetats a la Secció "Vuit i Mig" i Cinema Comercial L'Esther Ferrer analitza les estrenes més properes i les propostes de la cartellera d'Ocin a les Gavarres: • Documental Musical: Es ressalta Let’s Get Lost, de Bruce Weber, sobre el mític trompetista de jazz Chet Baker, destacant la seva vida turbulenta i el seu talent excepcional. • Cinema Espanyol: Habitación en Roma de Julio Medem, destacant el seu ambient romà i la química entre Elena Anaya i Natasha Yarovenko. • Acció i Comèdia Americana: Es comenten títols com Un ciudadano ejemplar (amb Gerard Butler i Jamie Foxx), i les comèdies Noche loca i El plan B (protagonitzada per Jennifer López). • Cinema Familiar i en Català: Destaca l'estrena de Viatge màgic a l'Àfrica de Jordi Llompart, la primera gran producció catalana en 3D, i la comèdia francesa El petit Nicolau. "El cinema és entreteniment, però el cinema també és art; l'Àsia és el futur i el festival és una finestra oberta a aquest món."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
21'
Rauxa presenta el seu disc 'Dins d'una peixera'
Rauxa i la seva evolució cap a la rumba llatina Els membres del grup Rauxa, Jaume Ibars i Josep Maria Vidal, presenten el seu tercer treball discogràfic titulat Dins d'una peixera. Després de dos anys de silenci des de l'anterior àlbum, el grup torna amb una proposta que manté l'essència de la rumba catalana però amb una clara obertura cap a ritmes més llatins. Noves sonoritats i influències En aquest disc, el grup experimenta amb la fusió, incorporant elements de: * Salsa i ritmes salseros mitjançant el piano. * Influències d'ultramar com la cúmbia, el merengue i fins i tot pinzellades de reggaeton. * La incorporació d'una guitarra flamenca (Mariano Carrillo) que consolida el so rumber. * L'ús d'instruments melòdics característics com la flauta travessera, el teclat i els sintetitzadors. El concepte de la 'Peixera' El títol del disc no és casualitat, sinó que amaga un significat simbòlic vinculat al procés creatiu: "La peixera és com la ràdio... hi ha un control, i quan graves estàs a dins... és un homenatge als tècnics de so que graven els discos." Directe i compromís amb l'escenari La banda, formada per vuit músics, destaca que aquest és el seu treball més personal, ja que han intervingut activament en tot el procés de producció i mescla. La seva prioritat continua sent el directe, buscant oferir un espectacle complet, enèrgic i fidel al so de l'estudi. Durant l'entrevista, repassen la seva gira per localitats com Tarragona, Barcelona, Lleida i Sabadell, ciutat on tancaran la presentació i amb la qual mantenen un fort vincle emocional.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
14'
Vilaseca presenta la 11a Fira de Música al carrer (FiM)
Presentació de l'11a edició de la FiM a Vilaseca L'entrevista amb Javier Graset, regidor de Turisme de Vilaseca, posa en rellevància la consolidació de la Fira de Música al carrer (FiM), que enguany arriba a la seva 11a edició. El certamen s'ha convertit en un aparador estratègic que combina la vessant lúdica per al públic general amb una potent vessant professional. Característiques i dades clau Selecció exigent: De les més de 600 propostes rebudes, s'han seleccionat uns 42-47 grups per actuar en aquesta edició. Impacte professional: L'any passat la fira va comptar amb 200 programadors inscrits, consolidant-se com plataforma de llançament per a grups com Manel, Facto Delafé o Calima. Escenaris i logística: El festival disposa de sis escenaris simultanis situats a prop els uns dels altres per facilitar el flux de gent pel centre de la vila. Novetats d'aquesta edició Nova Identitat: S'adopta l'acrònim FiM com a marca distintiva per potenciar la seva imatge. Aposta pel talent femení: El programa d'enguany destaca per una forta presència de grups liderats per dones. Tecnologia i xarxes: Emissió de concerts en directe per internet i una gestió activa a través de Twitter i Facebook (on ja sumen més de 5.000 amics). Participació ciutadana: Per primer cop, el públic ha pogut triar un dels grups del cartell (Costa Rico) mitjançant votació a les xarxes socials. "La filosofia és donar l'oportunitat a tots aquests grups del país per mostrar la qualitat que hi ha." Impacte econòmic i futur L'esdeveniment té un gran impacte en el sector turístic local, amb hotels i restauració preparats per a l'afluència de visitants que vénen no només de la demarcació, sinó també de Barcelona o França. Javier Graset aposta per un creixement moderat i sostenible per mantenir l'essència de proximitat que defineix la fira.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
24'
L'aplicació del dret europeu i el Dia d'Europa
Comparativa de la desocupació a la UE L'espai comença analitzant les dades recents de l'atur. Es destaca que la mitjana de desocupació a la Unió Europea se situa en el 10%, una xifra que contrasta fortament amb el 20% de l'Estat espanyol, posicionant-lo a la cua d'Europa, només superat per Letònia (22,3%). • Els països amb menys atur són els Països Baixos (4,1%) i Àustria (4,9%). • Es menciona la influència de la crisi grega en l'estabilitat dels mercats europeus. L'exercució del dret comunitari El tema central és com s'aplica i s'executa el dret de la Unió Europea en els territoris dels Estats membres. El paper dels Estats i les Comunitats Autònomes Contràriament a la creença popular, la Unió Europea no té una administració prou gran per executar totes les seves normes. Amb només uns 33.000 funcionaris a la Comissió Europea, la institució delega l'execució en les administracions estatals i autonòmiques. • La Generalitat de Catalunya actua com a administradora de fons europeus, com els ajuts a l'agricultura (llavors certificades). • Els ciutadans han de reclamar els seus drets europeus davant els tribunals ordinaris de l'Estat abans de recórrer a instàncies europees. Una anècdota curiosa al DOGC Es comenta una curiosa errada en una ordre de la Generalitat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), on un transcriptor va incloure accidentalment un fragment d'una cançó popular enmig de la normativa sobre ajuts agrícoles, un fet que va obligar a publicar una fe d'errates. "Tot això passava abans que fóssim catalans i pels boscos i pels prats trobaves quatre gats." Celebració del Dia d'Europa Finalment, es recorda que el 9 de maig es commemora el Dia d'Europa en honor a la Declaració Schuman de 1950, que va proposar la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA). • Es detallen els actes institucionals al Parc de la Ciutadella de Barcelona amb la presència del President de la Generalitat. • El Benelux s'explica com un antecedent històric de cooperació duanera a menor escala.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
22'
Crisi a l'Eurozona: El conflicte entre Grècia i Alemanya
La Crisi Grega i el seu Impacte a l'Eurozona L'episodi se centra en la complexa situació econòmica de Grècia, que ha admès haver falsejat les dades del seu dèficit públic per ocultar la gravetat de la seva economia. El professor Alfons González, especialista en dret internacional, analitza com aquesta falta de transparència ha generat una crisi de confiança a tota la Unió Europea (UE). Punts clau de la crisi econòmica: Falta de control: La UE no va detectar les trampes perquè els estats membres no havien volgut cedir prou poder de supervisió a les institucions europees. Efecte contagi: Països com Espanya, Portugal i Irlanda estan sota la lupa de les agències de valoració, cosa que encareix els seus interessos de deute. Conflicte amb Alemanya: Com a principal contribuent als rescats, Alemanya exigeix mesures d'austeritat severes i garanties de retorn abans d'alliberar fons. "Si els europeus no saben solucionar aquest problema, la seva credibilitat com a socis fiables es veu greument afectada davant dels inversors internacionals." Aproximació de la UE a la ciutadania L'entrevista també aborda iniciatives per millorar la comunicació entre Brussel·les i el territori: * Europa Directa: S'ha inaugurat una nova oficina d'informació a Tarragona per resoldre dubtes sobre tràmits, beques Erasmus i dret laboral europeu. * Programa Back to School: Funcionaris europeus tornen als seus antics instituts (com els de Tarragona i Reus) per explicar la seva tasca a la Comissió Europea. Finalment, es desmitifica el pes de l'administració europea, destacant que la UE només té uns 50.000 funcionaris, una xifra molt petita comparada amb els 3 milions de funcionaris de l'administració espanyola.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
25'
Hèrnies discals: Símptomes, causes i solucions
Comprensió de les Hèrnies i el seu Impacte El fisioterapeuta Feliu Caudem explica detalladament què és una hèrnia, definint-la com el desplaçament d'una estructura fora del seu lloc habitual a través d'una cavitat. Tot i que existeixen diversos tipus, el focus principal de la sessió és l'hèrnia discal, una patologia que afecta directament la columna vertebral i que sol manifestar-se amb un dolor intens. L'Anatomia del Disc Intervertebral El disc funciona com un esmorteïdor entre les vèrtebres. Està format per: • Un teixit col·lagènic extern molt resistent (similar al cartíleg). • Un nucli polpós central (més tou) que actua com un nivell per informar el cervell sobre la posició corporal. El disc pot suportar pressions de fins a 800 quilos, però es fa malbé quan les càrregues no es distribueixen uniformement. Amb l'edat (especialment entre els 35 i 50 anys), els discos perden hidratació i elasticitat, fet que facilita la ruptura o el desplaçament del nucli cap als nervis. Símptomes i Mecanismes de Defensa Quan el disc pressiona un nervi, es disparen diversos símptomes: • Pèrdua de sensibilitat: Els dits o extremitats es poden adormir. • Disfunció motora: Dificultat per moure certes parts del cos (en casos més greus). • Espasmes musculars: El cos immobilitza la zona mitjançant contractures brusques per protegir el nervi. "El que realment fa mal d'una hèrnia és l'espasme muscular; la força amb què els músculs es contrauen per deixar-te immobilitzat i protegir el sistema." Opcions de Tractament i Prevenció No existeix una solució única i definitiva, però es discuteixen diverses vies: • Mèdica: Medicació antiinflamatòria i, en casos concrets, infiltracions d'ozó. • Quirúrgica: Des del tall del teixit sobrant fins a la fixació de vèrtebres (artròdesi), tot i que aquesta última pot causar problemes de mobilitat a llarg termini en altres segments de la columna. • Fisioteràpia i Reeducació: Treballar la reharmonia postural per redistribuir les càrregues i evitar que l'hèrnia torni a sortir. Consells per a una Esquena Sana • Mantenir una hidratació constant per conservar l'eficàcia dels discos. • Evitar esforços físics violents o aixecar pesos de manera inadequada. • Practicar activitat física suau i evitar esports d'alt impacte.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
0'
Inici de la Trilogia i Continuïtat de Lost Persons
Context del Projecte Cinematogràfic El fragment ens introdueix en la gènesi d'una proposta cinematogràfica estructurada com una trilogia. Es fa referència a l'evolució d'una idea que ha culminat en la creació del primer film i la necessitat de donar continuïtat a la narrativa presentada. Estructura i Desenvolupament Trilogia Planificada: L'autor confirma que el projecte està concebut en tres parts, centrant-se actualment en el desenllaç de la primera entrega: Lost Persons 1. L'Inici i el Desenllaç: Es menciona la transició des del començament fins a l'acabament del primer bloc narratiu. Accessibilitat per a l'Audiència: Un dels reptes principals que s'exposen és com fer que la història sigui entenedora per a nous espectadors. "He de trobar la manera perquè les persones que no han vist la primera part puguin veure-la sobre la marxa." Consideracions sobre la Producció S'esmenten, tot i que de manera fragmentada, certs elements tècnics i històrics que podrien estar relacionats amb el primer film i el seu procés de producció inicial, destacant la importància de mantenir el fil argumental viu per a les futures entregues.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
0'
L'Aeriport com a Metàfora de la Condició Humana
L'Origen de la Inspiració L'autor descriu com la seva infantesa va estar profundament marcada per la professió del seu pare, que era pilot d'avions. Aquesta vivència el va portar a passar gran part del seu temps lliure a la cantina de l'aeroport, un espai que defineix com una terra de ningú. Aïllament i Comportament Humà Aquest escenari d'aïllament serveix com a base per explorar temes existencials profunds: La concentració en el comportament i la condició de l'ésser humà. La recerca de la identitat: qui som, d'on venim i cap a on anem. La noció de l'individu isolat en un entorn de trànsit. La Importància de la Companyia Més enllà de les preguntes filosòfiques clàssiques, l'autor afegeix una dimensió vital: la necessitat de compartir el viatge de la vida. "Amb qui compartirem tota aquesta vida. L'elecció d'una parella era, per a mi, molt important per compartir-la." En definitiva, l'obra o pensament presentat busca connectar l'aïllament físic de l'aviació amb la necessitat emocional de la connexió interpersonal.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
1'
La llibertat creativa en el cinema amb ballarins
La reinvenció del procés creatiu L'essència d'aquest projecte rau en una metodologia de treball basada en la llibertat absoluta i la capacitat de reinventar-se constantment. En lloc de seguir rígidament un guió o un storyboard, es prioritza la reacció espontània davant de cada situació real. Punts clau de la producció: Rebuig d'idees preconcebudes: L'autor destaca la importància de saber llençar idees a les brossa i tornar a començar quan quelcom no sembla prou viu o natural. Llenguatge corporal i llibertat: En treballar amb ballarins d'elit, l'objectiu principal era oferir-los un espai on es poguessin moure lliurement per potenciar el seu llenguatge corporal. Il·luminació natural: Es va prendre la decisió conscient de no utilitzar llum artificial per no trencar el ritme dels intèrprets. "És important llençar les idees i refer-les mentre les estàs veient per mantenir la vivacitat." La col·laboració amb el DOP La figura del Director de Fotografia (DOP) ha estat fonamental. Aquesta col·laboració va permetre treballar sense l'aparellatge d'il·luminació convencional, facilitant un entorn de treball més orgànic i menys invasiu per als ballarins.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
5'
Visió artística i procés creatiu al cinema
Una metodologia basada en la llibertat creativa El procés de creació cinematogràfica presentat destaca per una cerca constant de la llibertat de moviment i la reinvenció durant el rodatge. L'objectiu principal no era seguir un guió o un llibre de manera rígida, sinó permetre que el film evolucionés de manera orgànica. Elements clau de la producció: El paper del Director de Fotografia (DOP): Es va buscar un perfil que pogués treballar al servei dels actors, adaptant-se a l'energia de cada escena sense les limitacions d'un pla preestablert. Treball amb ballarins: La participació de ballarins professionals va reforçar la necessitat d'un entorn lliure on la improvisació i el moviment fossin els protagonistes. Inspiració i escenografia: Els espais buits i aïllats (com els menjadors d'aeroport de la infància de la directora) serveixen per explorar la condició humana i la solitud. El missatge i la interpretació de l'obra El film planteja preguntes existencials clàssiques: d'on venim i cap a on anem? Malgrat la percepció d'aïllament, la directora considera que el final és optimista. "De vegades t'has de perdre per trobar el que realment vols... No sempre aconseguim el que volem, però sí el que necessitem." L'obra utilitza la suggerència perquè l'espectador pugui interpretar el missatge segons la seva pròpia personalitat i experiències vitals. Reconeixements i projectes de futur Èxit a Canes: El projecte, que va començar com un work in progress, va guanyar el premi al millor guió a la Semaine de la Critique del Festival de Canes. Una trilogia en marxa: La directora ha confirmat que el film forma part d'una triologia. Actualment treballa en la continuació de la història dels personatges principals (la noia i l'hongarès).
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
10'
Entrevista sobre el film 'El idioma imposible'
Presentació de la pel·lícula i el seu context El director Rodrigo Rodero presenta el seu primer llargmetratge titulat El idioma imposible, una obra basada en la novel·la del reconegut escriptor Francisco Casabella. La pel·lícula aborda la Barcelona ombrívola dels anys 80, centrada en el món de les drogues però fugint dels clixés habituals dels mitjans de comunicació. Característiques de l'obra Estil extrem: La pel·lícula ha rebut crítiques molt polaritzades, essent descrita com una obra que genera reaccions de "tot o res" en l'espectador. Realitat i poesia: Tot i tractar temes de marginalitat i drogues, el director busca una aproximació poètica que serveixi de context per parlar de les dependències humanes, tant físiques com emocionals. Absència de pressió comercial: En ser una producció independent sense grans televisions al darrere, Rodero destaca la llibertat creativa de rodar el que realment li agrada com a espectador. "Les drogues serveixen de context útil per parlar de dependències humanes, físiques i emocionals." La importància de la música i el guió La banda sonora és un pilar fonamental de l'obra. El títol, El idioma imposible, fa referència a la interpretació personal que fem de les lletres de cançons en altres idiomes abans de conèixer-ne el significat real. Per a l'escriptura del guió, el director va comptar amb l'assessorament directe de Casabella i la col·laboració estructural de Michel Gaztambide. L'experiència de l'actriu Helena Miquel L'actriu i cantant Helena Miquel (Facto Delafé y las Flores Azules) debuta en el cinema amb el personatge de Victòria. Durant l'entrevista, destaca diversos aspectes del seu pas pel set: Dificultat financera: La sorpresa davant la complexitat d'aconseguir finançament i distribució en comparació amb el món de la música. Immediatesa del rodatge: El contrast entre mesos de preparació i la rapidesa amb la qual s'ha d'executar una escena a causa dels alts costos de producció. Vessant artístic: El seu paper li permet unir la música i la interpretació, ja que el seu personatge també canta en el film.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
16'
Pell de Serp presenta el seu nou disc 'Palla Borratxa'
Pell de Serp presenta el seu univers rock'n'roll El grup Pell de Serp, format per membres d'antigues formacions com Pallofes Radioactives, visita el programa per presentar el seu segon disc: "Palla Borratxa". Durant l'entrevista, el Cudi i el Miquel expliquen l'essència del seu projecte i la seva proposta musical contundent. Orígens i conceptes clau El nom del grup: Prové d'una tradició familiar vinculada a les propietats medicinals de la sopa de pell de serp, que servia per curar constipats i pujar els ànims. Estil musical: Es defineixen com a rock and roll amb pinzellades punk, influenciats per referents com els Ramones, AC/DC o Aerosmith. Diferenciació: L'ús d'instruments com els teclats o l'orgue els distingeix d'altres bandes de rock més clàssiques. El nou treball: "Palla Borratxa" El disc destaca per unes lletres àcides i iròniques que tracten temes universals com l'amor, el sexe, la hipocresia i la mort, sempre des d'una perspectiva propera i viscuda. "Hem intentat trobar un equilibri entre lletres i música per expressar un mateix sentiment i defensar-lo en directe de forma contundent." Properes actuacions i promoció Presentaran el disc a la Sala El Cau de Tarragona el dissabte 8 de maig. Ofereixen un xou basat en l'actitud i la posada en escena, ja que consideren que el directe és el valor real de la música avui dia. Han llançat una iniciativa a Facebook per regalar entrades i CDs als seguidors que comentin l'entrevista de Tarragona Ràdio.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
15'
Gestió ambiental i control d'olors a la refineria Repsol
Gestió d'emissions i protocols de control ambiental L'entrevista amb Joan Pedrarol, director de la refineria de Repsol a Tarragona, detalla les actuacions històriques i actuals per minimitzar l'impacte de la seva activitat a l'entorn, especialment pel que fa a les males olors. Actuacions i tecnologia per a la reducció d'olors La companyia treballa des dels anys 90 per eliminar els compostos volàtils. Les principals fites tecnològiques han estat: Planta de reducció de volàtils (1997-2009): Una instal·lació que elimina el 95% dels components que originen episodis d'olors. El 2009 es va fer una ampliació per evitar aturades de manteniment. Millora del tractament biològic (2010): El 5% restant dels residus es tracta en una unitat biològica. Repsol està substituint les turbines d'agitació per difusors de fons (que entraran en marxa a l'octubre) per evitar l'emanació de gasos en remoure l'aigua. Models de dispersió: S'utilitzen simulacions matemàtiques contrastades amb rondes empíriques diaries de personal propi en un radi de 2 a 3 quilòmetres. Protocol de queixes i control d'immissions Quan es rep una queixa, Repsol activa un protocol que inclou: 1. Enquesta detallada a l'interlocutor (tipus d'olor, zona, etc.). 2. Verificació sobre el terreny les 24 hores del dia. 3. Anàlisi de dades meteorològiques (direcció del vent) i estat de les instal·lacions. "De les queixes rebudes el 2009, vam deduir que 3 no eren d'origen nostre, 6 sí que ho eren i 3 van quedar amb el dubte." Pel que fa a la normativa europea, Pedrarol afirma que els nivells d'immissió registrats per la xarxa de la Generalitat estan molt per sota dels límits marcats. Gestió del pantà de Gaià Finalment, es confirma la proximitat d'un acord amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per restaurar el cabdall ecològic del riu Gaià, mantenint el pantà com a reserva estratègica per a la indústria i buscant una solució tècnica no onerosa per a la companyia.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
5'
Impacte de les obres de la nova rambla en els veïns
Resum de les Reaccions a les Obres de Transformació Urbana L'inici de les obres per a la construcció d'una nova rambla ha generat diverses opinions i ha alterat significativament la mobilitat dels veïns dels barris afectats, com Torrefort, Campclar i La Floresta. A continuació es detallen els punts principals extrets de les entrevistes: Canvis en la Mobilitat i Trànsit Rutes alternatives: La majoria dels veïns, com la Iolanda i la Montse, han hagut de modificar els seus trajectes habituals per anar a l'escola o a la feina, havent de fer voltes considerables per tot el barri. Problemes de senyalització: Diversos testimonis, especialment l'Alejandro i l'Àngel, critiquen la manca de senyals previs que indiquin els carrers tallats, fet que provoca que molts conductors i vianants hagin de recular un cop arribats al punt de l'obra. Accés als col·legis: Pares i mares han passat de trigar dos minuts en cotxe a haver de caminar deu minuts a causa de la saturació de tanques i la impossibilitat d'aparcar prop dels centres escolars. Valoració de les Obres Perspectiva de futur: Malgrat les molèsties actuals, hi ha un sentiment general de resignació positiva. Es considera que les obres són una millora per al barri i la ciutat. Optimisme i seguretat: Veïns com el Juan i el Jesús valoren positivament la creació de zones de passeig i entenen que el tancament de carrers és necessari per evitar accidents durant l'execució del projecte. "Tot el que sigui millora per a la ciutat, estupendo... si la tanquen i la fan bé, doncs fantàstic." Principals Inconvenients Augment del temps de desplaçament (entre 10 i 15 minuts més de mitjana). Confusió i pèrdua d'orientació en els primers dies de canvis. Dificultats d'aparcament en zones que abans permetien el doble filera.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
4'
Impacte de les obres de la nova Rambla a Campclar
Les obres de la Rambla de Campclar des de la perspectiva veïnal El text recull diverses opinions dels veïns i comerciants del barri de Campclar sobre l'inici de les obres al carrer Riu Segre. Tot i que hi ha una actitud general d'esperança, també sorgeixen dubtes sobre la gestió de l'espai públic. Opinions i expectatives principals Beneficis per al vianant: L'Eva, una veïna de la zona, destaca que la nova rambla serà positiva per a passejar amb la família, considerant que el canvi és per un "bé millor". Preocupació per l'aparcament: És el punt més crític. Tant el Dani (comerciant) com la Núria i el Ramon coincideixen que l'eliminació de places de pàrquing a banda i banda del carrer és un problema greu, ja que la zona ja estava saturada de vehicles. Incertesa comercial: El Dani, responsable d'una cafeteria, es mostra a l'expectativa. Les obres limiten el trànsit de gent i cotxes, i no està clar com afectarà la rendibilitat del negoci a llarg termini o si es podran instal·lar terrasses. Escepticisme sobre la inversió: El Ramon planteja un dubte sobre la relació cost-benefici, suggerint que potser no calia una transformació tan profunda atesa l'amplada actual de les voreres. Citacions destacades "Tot i els perjudicis, és per una bona obra; quedarà maco i suposo que val la pena." "Sempre surt algú que es queda fora d'òrbita perquè no pot passar per on vol, però caldrà veure els efectes un cop fets els gastos."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
4'
Impacte de les obres de la nova rambla al barri
L'impacte de les obres al carrer Riu Segre L'episodi recull el testimoni de diversos veïns sobre l'afectació de les obres per a la construcció d'una nova rambla. Tot i que la majoria coincideix que el projecte pot portar riquesa i millores estètiques a la ciutat, el dia a dia s'ha vist greument alterat. Principals preocupacions veïnals L'aparcament: Aquest és el punt més crític. S'ha prohibit aparcar a ambdós costats de diversos carrers i no s'han habilitat alternatives. Els veïns temen una onada de multes per la falta de lloc. Mobilitat i Trànsit: Les obres obliguen a fer grans rodejos per accedir a zones com el Carrefour de la T-11 o el col·legi. Alguns veïns critiquen que el moment escollit no és l'ideal, coincidint amb el curs escolar. Seguretat i Entorn: S'ha demanat un increment de la vigilància policial a la zona i s'ha expressat la por que la rambla acabi ocupada per terrasses de bars en lloc de ser un espai de passeig. Cites destacades "És per benefici nostre, però estarem un anyet fotuts." "Esperem que no treguin les jardineres per posar taules als bars, perquè llavors sí que serà un merder."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
19'
Turisme actiu i natura a Viella i Migerant
Explorant la Vall d'Aran: Esports de natura i aventura En aquesta tercera jornada del recorregut per la Vall d'Aran, l'episodi se centra en el potencial del turisme actiu i les múltiples possibilitats que ofereixen els municipis de Viella i Migerant. La coordinadora de premsa, Susana Casanovas, destaca la varietat d'activitats per a tots els públics, des de la recerca d'adrenalina fins a passejades familiars. Activitats i esports d'aventura La regió es presenta com un escenari ideal per a diverses disciplines: Esports de neu: Destaca l'estació de Baqueira-Beret, amb més de 800 hectàrees per a l'esquí alpí i circuits permanents d'esquí de fons. Rutes sobre rodes i a peu: Gran oferta d'itineraris de BTT i senderisme, incloent el GR-211, un recorregut de 97 km que recorre la geografia aranesa. Aigua i aire: Pràctica de ràfting, piragüisme i parapent des de punts estratègics com Montcorbissón. Espeleologia: La vall compta amb més de 50 cavitats inventariades per als amants del món subterrani. Indrets naturals emblemàtics El text fa un recorregut detallat per diversos punts d'interès paisatgístic: Bosc de Baricauba i Bassa d'Oles: Un bosc d'avets de gran extensió que condueix a un llac de muntanya idíl·lic, accessible fàcilment des de la població de Gausac. Artiga de Lin: Una vall rica en barrancs on emergeixen els Ulls del Jueu, on neix el riu Jueu amb aigües provinents del glaciar de l'Aneto. Saut deth Pish: Un dels salts d'aigua més emblemàtics, amb 35 metres de desnivell, accessible des del poble d'Arròs. Concurs per als oients L'episodi inclou un concurs radiofònic on es regala un cap de setmana a l'Hotel El Ciervo de Viella. Els participants han de respondre preguntes sobre els continguts explicats, com ara el nom del riu on desemboquen els barrancs de l'Artiga (el riu Jueu) o el poble de sortida cap al salt d'aigua principal.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
16'
Ruta pel llegat romànic i civil de Vielha e Mijaran
El llegat monumental de la Val d'Aran Aquesta jornada se centra en la descoberta de l'impressionant patrimoni romànic de Vielha e Mijaran, un dels conjunts artístics més rellevants de Catalunya. A través d'una ruta guiada, es recorren les esglésies dels diversos pobles que integren el municipi, on l'arquitectura medieval es fusiona amb el paisatge pirinenc. Els tresors de Sant Miquel de Vielha L'església de Sant Miquel, a la capital, és un punt clau de l'itinerari. Entre els seus elements més destacats hi trobem: El Crist de Mijeran: Una talla de fusta del segle XII considerada una de les peces més importants de l'escultura romànica catalana. Una pila baptismal d'estil romànic. Un retaule gòtic que presideix la capçalera. Recorregut pels pobles del municipi La ruta s'estén per altres localitats amb joies arquitectòniques singulars: Vilac i Escunhau: Destaquen per les seves portalades i piles baptismals amb relleus figuratius. Gausac: Amb l'església de Sant Martí, un dels pocs exemples de gòtic aranès. Arròs: Conserva l'església de Santa Eulàlia i l'imponent Arxiu Històric General d'Aran a la Casa deth Senhor d'Arròs. Mont: On destaca el crismó i una làpida amb l'anagrama de Crist. Patrimoni civil i curiositats històriques A banda de l'art religiós, el municipi amaga vestigis de la seva història militar i civil: Tor dels Tres Pui: Restes de fortificacions prop de Vilamós que es creu que van ser utilitzades pels maquis. Casa Perejoan (Escunhau): Datada de l'any 1393, és l'edifici civil amb elements defensius més antic de la Vall d'Aran. "El Crist de Mijeran és considerat una de les peces més rellevants de l'escultura romànica del segle XII a tot Catalunya."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Viella-Mijeran: Patrimoni, Natura i el Concurs en Ruta
Explorant la Capital de la Vall d'Aran L'episodi d'aquesta setmana del Concurs en Ruta ens trasllada a Viella-Mijeran, la capital de la Vall d'Aran. Aquesta localitat destaca per la seva condició de vall atlàntica, factor que li atorga un clima fresc i humit, i per la conservació de l'aranès (variant del gascó i de l'occità) com a llengua pròpia. Paisatges i Gastronomia La regió és un paradís per al turisme actiu amb un entorn natural privilegiat: Entorn Natural: Envoltada de cims de més de 3.000 metres i porta d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Patrimoni Hidrològic: Indrets emblemàtics com els Ulls de Jueu, l'Artiga de Lin o la Bassa d'Oles. Gastronomia Aranesa: Es destaca la cèlebre Olla Aranesa, així com influències francòfones presents en els pates, civets o creps, a més de productes locals com la truita de riu i els bolets. Cultura i el Concurs en Ruta L'episodi compta amb la col·laboració de Susana Casanovas, coordinadora de premsa de l'Ajuntament, qui detalla l'oferta cultural i de serveis. Destaquen dos punts clau: Museu de la Val d'Aran: Ubicat a la Torre del General Martinhon, un edifici senyorial del segle XVII. Fàbrica dera Lan: Una antiga indústria tèxtil del segle XIX que aprofitava la força del riu Nera. "A Viella, una visita obligada per entendre la realitat aranesa és el Museu de la Val d'Aran." El Premi de la Setmana El programa ofereix als oients la possibilitat de guanyar una estada per a dues persones a l'Hotel El Ciervo, un establiment familiar remodelat al centre de Viella, conegut pel seu tracte humà i els seus abundants esmorzars aranesos.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
25'
La Cuina Romana a Tarracotaula i el Palau del Baró
Introducció a la Cuina i Literatura Gastronòmica L'episodi comença amb una tertúlia sobre llibres de cuina que exploren la química dels aliments i la història. Els col·laboradors i el convidat, Marco del restaurant Palau del Baró, comparteixen recomanacions literàries que fugen dels receptaris convencionals per centrar-se en els processos físics i químics del cuinat: • La truita cremada de Claudi Mans: 24 lliçons de química accessibles per a tothom. • Los secretos de los pucheros d'Hervé This: una explicació científica sobre per què es talla una maionesa o per què creix un pa de pessic. • La cuina del Tsar: una novel·la històrica recomanada per Gerard Carné. La Química a la Cuina: El cas de la maionesa Es discuteix la importància de les tècniques de tractament del producte i s'explica de manera pràctica per què s'estallen les salses. El secret resideix en la temperatura dels ingredients (oli i ou) i la capacitat de la proteïna (lecitina) per absorbir el greix. També es proposa la lactonesa (amb llet) com una alternativa més segura per a l'estiu. Tarracotaula i les Tapes Romanes El tema central és la participació del Palau del Baró i nou restaurants més a les jornades de Tarracotaula, emmarcades dins del festival Tarraco Viva. Aquestes jornades tindran lloc del 18 al 31 de maig. Adaptació Històrica i Menú Gastronòmic Marco explica que la cuina romana original era molt rica en espècies i salses fortes com el garum, que avui dia serien difícils de digerir. Per això, els cuiners realitzen una tasca de documentació a través de fonts com el llibre De Re Coquinaria d'Apicius per adaptar els gustos de l'antiguitat al paladar actual. El menú de degustació (35 €) i la tapa (2 € amb vi inclòs) del Palau del Baró inclouen: • Moretum con difilocinus: Una crema de formatge especiada amb herbes i tronc d'enciam cruixent. • Salmonet fumat: Utilitzant tècniques de conservació romanes (sal i fum) però amb eines modernes com la pipeta de fum. • Lluç amb faves: Aromatitzat amb galanga (un tipus de gingebre suau), farigola i romaní. • Garrí amb poma i, de postres, Tiropatinam de vellotes de Zeus (flam d'avellanes) acompanyat de gelat de violeta. L'Entorn Històric: El Palau del Baró Es destaca la ubicació del restaurant en un antic palau del segle XIX al cor de la Part Alta de Tarragona. L'espai conserva elements històrics com una cuina de marbre de més de cent anys i un jardí romàntic. El restaurant aposta per una cuina de producte mediterrània que, tot i utilitzar tècniques modernes com el buit, respecta l'essència de la matèria primera. "Les espècies eren un signe de riquesa; com més en posaven, més ric era l'amo, però s'acabava emmascarant el gust del producte."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
19'
Gastronomia i rutes 'Fet a mà' a la Seu d'Urgell
Descobriment de la Gastronomia de l'Alt Urgell L'episodi d'avui se centra en la riquesa culinària de la Seu d'Urgell i la comarca de l'Alt Urgell, destacant la qualitat de les seves matèries primeres i els productes amb Denominació d'Origen Protegida (DOP). Carme Galindo, cap de l'àrea de turisme, ens presenta una cuina de mercat basada en el producte autòcton i artesà. Productes Estrella i Segells de Qualitat Els pilars de la gastronomia local inclouen: * Formatge i Mantega: El formatge Urgèlia i la mantega Cadí gaudeixen de reconeixement DOP. * Vedella Bruneta: Producte amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP). * Embutits Artesans: Elaboracions tradicionals com bulls, donja, fuet i llonganissa. * Pastisseria: Especialitats com la coca de raier, els nargonins i postres elaborats amb nata del Cadí. Les 5 Rutes "Fet a mà" S'han dissenyat cinc itineraris per conèixer el patrimoni artesà i gastronòmic: 1. Ruta de Baridà: Visita a formatgeries de llet crua de cabra i el Museu de l'Acordió d'Arsèguel. 2. Ruta de Tuixent i Serrat Gros: Destaca el Museu de les Trementinaires i formatges curats de tupí. 3. Ruta de Castell-llebre: Inclou el singular espai Límit KT amb restes de dinosaures i el Museu dels Raiers. 4. Ruta de Mas d'Eroles i Guils del Cantó: Centrada en mètodes tradicionals de maduració de formatges i conserves de bolets. 5. Ruta de la Seu d'Urgell i Anserall: Combina el patrimoni monumental (Catedral de Santa Maria) amb la gastronomia local. "El producte ecològic i artesà no és una moda, sinó la manera de viure i d'entendre la gastronomia de la gent del país." Concurs i Sorteig L'espai inclou una secció participativa on els oients poden guanyar estades a allotjaments rurals com Cal Miquel o Cal Cerni responent preguntes sobre el contingut de les rutes.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
30'
La gestió de la crisi aèria del volcà islandès a la UE
Gestió de l'espai aèri europeu En aquesta edició de la secció Europa i jo, l'expert en dret Alfons González analitza la paràlisi aèria provocada pel núvol de cendra del volcà islandès Eyjafjallajökull. S'esclareix que la Unió Europea no té competències directes per tancar l'espai aèri, ja que aquesta és una potestat exclusiva de cada Estat membre. Organismes de coordinació • Eurocontrol: No és un organisme de la UE, sinó una agència internacional amb 38 estats que coordina rutes, però no té poder de decisió sobre obertures o tancaments. • VAAC Londres: Centre que monitoritza la cendra volcànica i emet avisos tècnics als governs. Drets dels passatgers i normatives Malgrat la falta de competència en seguretat aèria, la Unió Europea sí que regula de manera estricta els drets dels consumidors a través d'un reglament d'obligat compliment per a totes les companyies que operen en territori comunitari. "Les companyies de low cost estan incomplint la llei de manera descarada en negar-se a pagar hotels i manutenció." Punts clau per als afectats • El passatger té dret a triar entre el reembursament del bitllet o la recol·locació. • Si es tria la recol·locació, la companyia ha de cobrir les despeses de manutenció i allotjament fins que surti el nou vol. • En cas de catàstrofe natural (força major), no es té dret a una indemnització addicional per danys i perjudicis, però sí a l'assistència bàsica. Estadístiques del trànsit aeri L'episodi subratlla la magnitud del repte logístic: s'estima que el 2010 es realitzaran uns 108 milions de vols al continent europeu, amb puntes de fins a 29.000 operacions diàries.