Tots els episodis

62715 episodis disponibles

episodis

42985-43008 de 62715

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
30'
Evolució i futur de la Universitat Rovira i Virgili
El Campus Catalunya: un any de convivència i creixement El rector destaca el balanç positiu del primer any des de la incorporació dels estudis de Lletres i Infermeria al Campus Catalunya, compartint espais amb Ciències Jurídiques. Aquesta integració ha fomentat una major diversitat i una optimització dels recursos comuns, com la biblioteca i el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI). • La universitat ha superat les 3.500 persones en aquest campus. • S'espera arribar a les 5.000 en els propers tres anys. • La convivència entre facultats s'ha produït sense barreres físiques ni administratives rígides. Projectes d'infraestructura i urbanisme Un dels objectius principals és la finalització física del campus amb la construcció de la facultat d'Educació i Psicologia. Les obres es preveuen iniciar a finals d'any amb un termini d'execució de dos anys. "La il·lusió de veure el campus acabat compensa les incomoditats de les obres." El projecte urbanístic pretén que el campus sigui una plaça oberta a la ciutadania de Tarragona, funcionant com un àgora per a reunions i activitats a l'aire lliure, integrant totalment la institució en el teixit urbà. Expansió territorial i centres tecnològics La URV manté una activitat constructora intensa en diversos punts de la regió: • Terres de l'Ebre: Inversió de 15 milions d'euros en un nou edifici. • Reus: Nova Escola d'Arquitectura i futura Facultat de Medicina prop del nou hospital. • Xarxa de Parcs Científics: Especialització en Turisme (Vila-seca), Enologia (Falset), Química Sostenible (Tarragona) i Nutrició i Salut (Reus). Campus d'Excel·lència Internacional i especialització El rector valora el reconeixement obtingut pel projecte de Campus d'Excel·lència Internacional, que ha permès situar la URV entre les 15 millors universitats públiques d'Espanya. L'estratègia de futur se centra en: • Doblis el nombre d'estudiants de postgrau, element clau per a la competitivitat. • Potenciar les fortaleses regionals (Química, Arqueologia, Turisme, Enologia). • Mantenir la visibilitat internacional en nínxols específics com el Dret Ambiental. Identitat i territori Finalment, es defensa la marca Rovira i Virgili com la universitat pública de les comarques meridionals de Catalunya, subratllant que, després de 20 anys, el nom està consolidat i prestigiat més enllà de les polèmiques nominalistes fundacionals.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
III Cicle de Conferències de Muntanya a Tarragona
L'alpinisme d'elit arriba a la Diputació de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el president del Club Alpí K2, Pau Sales, i el reconegut alpinista Òscar Cadiach, presenten el III Cicle de Conferències de Muntanya. L'esdeveniment, consolidat com un referent cultural a la ciutat, combina xerrades de figures històriques amb exposicions fotogràfiques de gran impacte. Kurt Diemberger: Una llegenda viva El cicle s'inaugura amb la presència de Kurt Diemberger, pioner de l'alpinisme i explorador austríac. Dienberger és un dels pocs homes que ha realitzat primeres ascensions a dos vuit mil i és considerat un mestre per a generacions posteriors. Durant la xerrada: * Repassarà la seva trajectòria des dels Alps fins al K2. * Compartirà vivències sobre la tràgica expedició del 1986 al K2. * Projectarà imatges i seqüències cinematogràfiques de qualitat professional. Programació del cicle i exposicions L'esdeveniment s'estructura en tres dijous consecutius a la seu de la Diputació: 1. Kurt Diemberger (4 de febrer): Vivències històriques de l'himàlaia. 2. Pau Sales (11 de febrer): Conferència sobre el Mont Kailas al Tibet, considerat el centre de l'univers espiritual. 3. Òscar Cadiach (18 de febrer): Relat de les expedicions al Kangchenjunga (2007 i 2009). Paral·lelament, es podran visitar dues exposicions: "La muntanya màgica", sobre la vida de Cadiach, i "Ullades pel Tibet i Nepal", una selecció fotogràfica de Pau Sales. 25 anys de la primera ascensió catalana a l'Everest L'entrevista també serveix per commemorar el 25è aniversari de l'arribada d'Òscar Cadiach al sostre del món l'any 1985. L'alpinista recorda com la comunicació es feia mitjançant codi Morse i anuncia un trekking commemoratiu al camp base de l'Everest per al proper mes de març. "Kurt Diemberger ens va ensenyar a tots; va ser el creador de l'alpinisme d'atac lleuger i un mirall per a la nostra generació."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Cost de l'incivisme i vandalisme a Tarragona (2009)
L'impacte econòmic de l'incivisme a Tarragona L'entrevista amb Antonio Rodríguez, regidor d'Espais Públics de l'Ajuntament de Tarragona, revela unes xifres preocupants sobre el cost que suposen els actes vandàlics per a la ciutat. Durant l'any 2009, la despesa global per reparar danys al mobiliari urbà va ascendir a 560.000 euros (uns 90 milions de les antigues pessetes). Desglossament de les despeses principals L'afectació és diversa, però es concentra especialment en tres àmbits: Pintades i grafitis: Representen la partida més elevada, amb un cost de 270.000 euros. Gestió de residus: La crema intencionada de 123 contenidors va suposar 142.000 euros, mentre que les destrosses en papereres van costar 9.000 euros. Enllumenat públic: Es van destinar 120.000 euros a reparar fanals, ja fos per actes de vandalisme directe (com el trencament de focus tipus "globus") o per col·lisions de vehicles. Mobiliari i parcs: Els danys en bancs van costar 15.000 euros i les reparacions en jocs infantils (destacant el vaixell del Fortí de Sant Jordi) uns 10.000 euros. Estratègies de millora i prevenció El regidor destaca que algunes partides han començat a disminuir gràcies a canvis estratègics: Disseny antivandàlic: El canvi de les boles blanques dels fanals per nous dissenys més resistents i eficients ha reduït els trencaments. Sensibilització escolar: Rodríguez posa èmfasi en la importància d'educar els infants com a agents de civisme que influeixin en els adults. Col·laboració ciutadana: Es recorda l'existència del telèfon de la Brigada d'Intervenció Ràpida per denunciar desperfectes immediatament. "Hem de mentalitzar a la gent que això ho paguem entre tots; en època de crisi, aquests diners fan molta falta."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
1h 22min
2010-01-10 CONFERÈNCIA ALCALDE
Introducció i Context de la Conferència L'alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros, presenta els seus projectes per a l'any 2010 i la propera dècada en un acte organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. La xerrada s'emmarca en un context de crisi econòmica global, però amb una mirada clarament orientada cap al futur i l'ambició de transformar la ciutat. Lliçons del Passat i Esperança de Remuntada • L'any 2009 es descriu com un període extremadament complicat per a empreses i ciutadans. • Es preveu una remuntada econòmica a partir del tercer trimestre del 2010. • L'alcalde aposta per un govern basat en el realisme i la transparència, allunyant-se d'improvisacions i centrant-se en un projecte de ciutat coherent. Projectes Clau d'Infraestructures i Cultura L'Ajuntament planteja diversos eixos d'actuació per consolidar Tarragona com a capital del sud de Catalunya: • Tabacalera: Convertir-la en la gran Ciutat de la Cultura (necròpolis, museu arqueològic, arxivística). • Mercat Central: Una inversió financera històrica per potenciar el comerç de proximitat. • Façana Marítima i Sector Ferroviari: Defensa de l'estació central al nucli urbà i integració del ferrocarril. • Port de Tarragona: Consolidació com a zona logística de primer ordre a la Mediterrània, amb aposta pels creuers i el tràfic de contenidors. Pla Tarragona 2022 i Cohesió Social Una Nova Estratègia de Planificació L'anunci central és la creació del Pla Tarragona 2022, un pla de plans que pretén: • Aglutinar els 16 plans sectorials existents en un únic full de ruta estratègic. • Créixer "cap endins", prioritzant la qualitat de vida, el civisme i la rehabilitació d'habitatges per sobre de l'expansió desmesurada. • Reforçar la cohesió social mitjançant la gratuïtat del transport escolar i la congelació de taxes. Capitals i Esdeveniments de Futur "Tarragona és capital i punt; no existeix cap argument per qüestionar-la." L'alcalde destaca dues cites que serviran de motor econòmic i de projecció exterior: Capital Cultural Europea 2016 Jocs del Mediterrani 2017 Debat i Interrogants dels Periodistes En el torn de preguntes, s'aborden temes com la polèmica sobre el nom de la Vegueria (reivindicant el nom de Tarragona per davant de Camp de Tarragona), les mancances culturals històriques de la ciutat i la situació de l'habitatge protegit, on l'alcalde reconeix que la falta de crèdit bancari dificulta l'accés a les promocions socials.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Entrevista a Rubén de Guia per l'obra 'La vida por delante'
'La vida por delante' arriba al Teatre Metropol de Tarragona L'actor Rubén de Guia protagonitza, juntament amb la mítica Concha Velasco, l'obra Una vida por delante, sota la direcció del reconegut Josep Maria Pou. L'espectacle ha generat una gran expectació a Tarragona, fet que ha obligat a programar una doble funció per a demà dijous a causa de la ràpida venda d'entrades. Una història de superació i multiculturalitat L'obra es descriu com un «còctel» que barreja el drama i la comèdia, abordant temes de màxima actualitat. Els punts clau de la trama inclouen: Madame Rosa (Concha Velasco): Una exprostituta jueva, supervivent dels camps de concentració nazis, que ara cuida fills de prostitutes en situació precària. Momo (Rubén de Guia): Un jove musulmà que busca desesperadament les seves arrels i identitat per poder encarar el seu futur. Temàtiques socials: El text explora la convivència, l'amor, la vellesa i les malalties degeneratives. "Per poder saber cap on vas, necessites saber les teves arrels." L'experiència de compartir escenari amb grans referents Rubén de Guia, recentment guardonat amb el Premi de Teatro Ercilla com a Actor Revelació, destaca el luxe que representa treballar amb Josep Maria Pou i Concha Velasco. Segons l'actor: Josep Maria Pou aporta una visió doble com a director i actor, facilitant la comprensió del projecte a tota la companyia. L'energia de Concha Velasco a l'escenari és comparable a una «muntanya russa» d'adrenalina i passió. L'actor se sent afortunat de començar la seva etapa de protagonista en un muntatge que rep lloances de la crítica i el públic.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
4'
L'alcalde de Tarragona cuina a Sant Pere i Sant Pau
Presentació dels nous cursos de cuina al Centre Cívic L'episodi recull la connexió en directe amb el Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau, on es presenten uns cursos de cuina assequibles i oberts a tothom. L'acte compta amb una col·laboració peculiar: l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, actuarà com a cuiner principal del plat estel·lar. Detalls del menú i l'elaboració El menú previst per a la jornada inclou plats tradicionals de la gastronomia local: Plat principal: Sípia amb patates (elaborat per l'alcalde). Acompanyaments: Escarola amb romesco i pebrots del piquillo farcits de brandada de bacallà. Supervisió: L'acte està coordinat per Xavier Allué, reconegut cuiner i referent a la xarxa. Objectius de la iniciativa La proposta té una clara vessant social i educativa: Apropar la cuina a persones sense experiència o col·lectius com la gent gran. Fomentar la dieta mediterrània entre els nouvinguts. Oferir formació accessible a nivell econòmic per a tota la ciutadania. "Es tracta d'una invitació a tothom a aprendre a cuinar: els que no en saben gens i els que en volen saber més." Finalment, es destaca que els periodistes assistents faran de tastadors de la recepta de l'alcalde, i que els detalls del reportatge i el resultat final s'ampliaran en la programació de l'endemà.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
7'
Francesc Murillo i la recerca sobre el setge de Tarragona
Nou projecte de recerca sobre el setge de 1811 L'historiador Francesc Murillo ha estat guardonat amb el 13è premi Gramun i Sobiela per un projecte de recerca que promet aportar una visió inèdita sobre el setge de Tarragona de 1811. Aquest treball coincideix amb el bicentenari de la Guerra del Francès i busca omplir els buits històrics sobre els aspectes militars d'aquest episodi tràgic. Principals eixos de la investigació Els protagonistes oblidats: Tot i que s'ha escrit molt sobre el setge, Murillo destaca que sovint s'ha ignorat qui eren els combatents. El seu objectiu és posar nom i cognoms (o unitats i comandaments) als aproximadament 30.000 soldats que hi van participar. Fonts inèdites: La recerca es basa en l'accés a arxius que fins ara havien estat poc explorats pels investigadors locals, incloent-hi: Arxius militars a Madrid i Segòvia. Arxius militars a París (fons francesos). Fons de la Junta del Corregiment de Tarragona de l'arxiu municipal. Treball de camp: A més de la documentació, l'autor preveu analitzar els vestigis i fortificacions que encara es conserven sobre el terreny per comprendre millor l'estratègia. Un passat fosc i necessari L'autor reconeix que el setge va acabar amb una matança i tres dies de saquejos, essent considerat el dia més fosc de la història contemporània de Tarragona. Segons Murillo, l'estudi és necessari per: "Donar nom als que hi van participar... no només parlar de la població civil, sinó dels regiments, els seus comandants i la seva participació concreta." L'edició del llibre es preveu que vegi la llum d'aquí a un any, oferint una seqüència completa des de la situació prèvia a Catalunya fins a les conseqüències finals del conflicte.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
La URV aposta per l'Open Access en l'Antropologia Mèdica
La revolució de la difusió científica digital L'entrevista amb Josep Maria Comelles, secretari de redacció de la nova col·lecció de llibres electrònics d'Antropologia Mèdica a la URV, posa de manifest un canvi de paradigma en la publicació acadèmica. Aquesta iniciativa representa la primera edició electrònica de Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, adaptant-se als nous temps i a les necessitats de la recerca contemporània. Diferències entre ciències experimentals i humanitats El doctor Comelles explica que, mentre que les ciències experimentals fa anys que utilitzen el suport digital per a articles de revista, les ciències socials i humanes encara depenen fortament de la monografia (el llibre). La paradoxa és que, fins ara, el format llibre no havia gaudit de la mateixa facilitat de descàrrega que les revistes. El model d'Open Access i els drets d'autor Un dels punts clau de la conversa és el concepte de Open Access (Accés Obert). Comelles desmitifica els guanys per drets d'autor en l'àmbit acadèmic: La majoria dels autors acadèmics són funcionaris que ja cobren per fer recerca i docència. Els ingressos per drets d'autor en llibres científics solen ser irrisoris (fent broma, diu que sovint no arriben ni per a un sopar). L'objectiu real de l'investigador és que la seva obra sigui llegida i citada, no el benefici econòmic directe de la venda. "La nostra manera de rendir a la societat el sou que ens paguen és aquesta [la recerca], i de fet, ningú pretén viure d'això." Avantatges del format digital Costos reduïts: Publicar en digital elimina les plusvàlues dels intermediaris. Tot i ser gratuït al web, s'ofereix l'opció de còpia privada en paper a un preu molt baix (uns 15 euros per 400 pàgines). Difusió planetària: Permet que obres escrites en llengües llatines (català, castellà, francès, etc.) siguin accessibles a tot el món, especialment a l'Amèrica Llatina i àrees de parla portuguesa o francesa. Control de qualitat: El sistema manté la rigorosa revisió per parells (peer review), garantint que el contingut digital sigui tan o més exigent que el de paper. La col·lecció s'ha estrenat amb èxit, assolint 600 visites en només 48 hores, una xifra molt superior a les vendes habituals d'un llibre acadèmic en llibreries físiques.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
Acord final en el conflicte laboral entre Antoni Pinilla i el Nàstic
Resolució del conflicte laboral al Departament de Treball L'acte de conciliació celebrat a la seu del Departament de Treball a Tarragona ha finalitzat amb un acord amistós entre Antoni Pinilla, fins ara director general, i el consell d'administració del Nàstic de Tarragona. Després d'una reunió d'una hora llarga, s'ha posat fi a les divergències sobre la indemnització i la sortida de l'excapità del club. Aspectes clau de l'acord Finalització del vincle: A partir d'avui mateix, Pinilla deixa oficialment de ser treballador de l'entitat tarragonina. Confidencialitat econòmica: Cap de les dues parts ha volgut revelar detalls sobre les xifres del pacte, tot i que ambdues s'han mostrat satisfetes. Prioritat institucional: Tots els interlocutors han coincidit que l'acord s'ha assolit pensant "en clau de Nàstic" per evitar perjudicar la imatge i l'estabilitat del club. Declaracions dels protagonistes "Tothom al final ha pensat en clau d'Onàstic i això ha possibilitat que haguem tingut un acord en aquests moments." Jordi Lloret, secretari del club, ha definit la situació com un "punt i seguit", deixant les portes obertes a una futura col·laboració. Per la seva banda, Antoni Pinilla ha reconegut que el procés ha estat difícil i personalment complex, però que ha prioritzat evitar una situació radicalitzada per l'estima que té a l'entitat. Futur de Pinilla L'exjugador ha manifestat que el Nàstic és el club amb el qual més s'identifica. Tot i tancar aquesta etapa laboral, es mantindrà vinculat com a soci i no descarta tornar en un futur si les circumstàncies i el club ho requereixen.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
27'
Actualitat educativa i nous equipaments a Tarragona
Panorama de l'Ensenyament a Tarragona El regidor d'Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Saneuges, repassa l'estat actual del sistema educatiu a la ciutat, coincidint amb l'inici del període de preinscripció escolar per al curs vinent. Durant l'entrevista es detallen les xifres de places oferides, l'evolució de la demografia escolar i els projectes d'infraestructures més rellevants. Preinscripció i Oferta Educativa • S'ofereixen més de 1.700 places de P3, amb un augment de tres noves línies als col·legis de Tarragona, la Floresta i el Miracle. • La distribució de l'oferta és d'un 62% de places públiques i un 38% de concertades. • Es destaca la dràstica reducció de la matrícula viva (alumnat que arriba durant el curs) a causa del descens de la immigració, xifrat en més d'un 50%. Infraestructures i Nous Centres • Col·legi Tarragona: Les obres a la zona de Joan XXIII avancen per estar operatives al setembre, tot i que algunes zones com el gimnàs podrien acabar-se posteriorment. • Institut Tarragona 2: Ja s'ha realitzat la cessió del terreny a la Generalitat i s'espera l'acord de govern per a la licitació abans de l'estiu. • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): S'ha desencallat el finançament de 8 milions d'euros per a la seu a la Chartreuse. Les obres d'enderroc podrien començar al setembre de 2010. Llars d'Infants i Serveis Municipals "Una llar d'infants municipal surt a una mitjana de 115 euros al mes, mentre que una privada en costa 400; la diferència és abismal en context de crisi." • L'Ajuntament preveu posar en marxa prop de 300 noves places en llars d'infants (Joan XXIII, la Móra i Sant Pere i Sant Pau). • El projecte de la llar d'infants de les Clarisses ha patit retards considerables a causa de troballes arqueològiques, però la licitació es preveu abans de l'estiu. Mobilitat i Esports escolar • La targeta de bus gratuït escolar ja compta amb 9.000 usuaris i genera uns 45.000 viatges mensuals, contribuint a millorar la fluïdesa del trànsit urbà. • El programa de patis oberts funciona amb èxit divers en 5 centres, sent el col·legi Saavedra el que registra un ús més intensiu.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Consolidació de Tarragona en la nova Llei de Vegueries
Anàlisi de l'arquitectura territorial i el paper de Tarragona L'interlocutor valora positivament el nou projecte de llei de vegueries, destacant que s'ha aconseguit preservar l'estatus de Tarragona com a capital, situant-la al mateix nivell institucional que Barcelona, Lleida i Girona. Aquesta decisió corregeix plantejaments anteriors on les capitals s'havien de decidir per majoria absoluta, aportant ara una major estabilitat i reconeixement a les quatre capitals històriques. Punts clau de la reforma territorial Transformació de les diputacions: Les actuals diputacions es convertiran en Consells de Vegueria. Un aspecte rellevant és la divisió de la demarcació de Tarragona en dues entitats diferenciades. Consolidació de capitals: Mentre que Tortosa serà la capital de les Terres de l'Ebre, les capitals de la Catalunya Central i del Pirineu es determinaran en tràmits posteriors. Absència de duplicitats: Es remarca la voluntat que no es creïn noves administracions de forma segregada fins que les diputacions desapareguin totalment, evitant així més càrrega burocràtica per al ciutadà. Estratègia jurídica i parlamentària S'ha decidit demanar formalment al Conseller de Governació que respongui a totes les al·legacions presentades per la ciutadania i les institucions de Tarragona. L'objectiu és garantir una bona pràctica de governança i transparència. "L'objectiu màxim està aconseguit, que és que Tarragona queda clarament consolidada com una capital al mateix nivell que Barcelona, Lleida o Girona." Un procés legal complex L'aprovació final no serà immediata, ja que el procés depèn de la modificació de diverses lleis orgàniques (com la LOREG) que s'han de debatre a Madrid. Malgrat les crítiques d'alguns sectors, l'interlocutor defensa un model d'Espanya plural i federal on Catalunya tingui capacitat per autoorganitzar-se sense trencar la lleialtat institucional.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Primer aniversari del projecte Ciberaula de l'Hospital Joan XXIII
Un balanç positiu per la humanització hospitalària El programa d'avui celebra el primer aniversari de la Ciberaula de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Aquest espai ha aconseguit una xifra rècord de més de 6.500 participants en només un any, consolidant-se com un referent de humanització i benestar dins de l'entorn hospitalari. Els pilars de l'èxit Espai terapèutic: La Ciberaula actua com un oasis per a pacients i familiars, ajudant a normalitzar la situació de malaltia. Voluntariat: La col·laboració desinteressada de professionals i entitats externes és el motor que permet mantenir una programació estable. Superació de barreres: Inicialment, el projecte va haver de vèncer la resistència dels propis professionals que no n'entenien la finalitat lúdica en un context mèdic. Activitats i línies de treball L'espai no només ofereix oci, sinó que se centra en la formació en salut i el suport social: 1. Bloc Materno-infantil: Xerrades sobre el part, lactància materna (amb el reconeixement de l'Unicef com a Hospital Amic dels Nens) i cures del nadó, amb una alta implicació dels pares. 2. Salut Pública: Tallers sobre temes quotidians com la prevenció de l'ictus, la diabetis o la hipertensió. 3. Dijous Cooperatius: Activitats de sensibilització sobre banca ètica, consum responsable i projectes de cooperació internacional. 4. Cultura i música: Sessions de música en directe per millorar l'estat d'ànim dels malalts ingressats. "Hem hagut de crear aquest nou concepte perquè el pacient i la família visquin l'hospital com una experiència més positiva i no tan freda."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Presentació de la 17a edició del Festival Dixieland
Presentació de la 17a edició del Festival Dixieland de Tarragona S'ha presentat oficialment la nova edició del Festival de Dixieland de Tarragona, que tindrà lloc del 24 al 28 de març. L'esdeveniment destaca per la seva aposta per la producció pròpia i la seva capacitat d'irradiar cultura més enllà de la ciutat. Principals Novetats i Homenatges Homenatge a Django Reinhardt: Enguany el festival commemora el centenari del naixement del llegendari guitarrista. Coproducció destacada: S'estrenarà l'espectacle "Una visita de Django Reinhardt", una col·laboració entre el festival, l'Original Jazz-Orquestra i el Taller de Músics. Aquesta peça ja ha estat adquirida pel Festival de Jazz de Terrassa. Espectacles Internacionals: La Tandarica Orquestar presentarà un nou xou amb el reconegut clown nord-americà Django Edwards. Escenaris i Participació Local El festival manté el seu esperit itinerant i obert a tota la ciutat: * Nous espais: La Plaça de la Font s'incorpora com a escenari oficial, sumant-se a locals clàssics com el Teatre Metropol i el CaixaFòrum. * Suport al talent local: L'edició comptarà amb la participació de 23 grups locals i el suport de més de 35 establiments tarragonins. "Un dels objectius és projectar Tarragona, i el fet que l'espectacle ja s'hagi venut al Festival de Terrassa n'és una prova."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
La nova seu de l'Associació de Músics a la Tabacalera
El futur espai musical de Tarragona a la Tabacalera L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha presentat un ambiciós projecte per al complex de la Tabacalera que inclou la rehabilitació del magatzem número 1 per convertir-lo en la denominada Capsa Jove. Aquesta actuació, finançada pel Fons Estatal d'Inversió, suposarà una inversió de 8 milions d'euros. Detalls del projecte per als músics L'Associació de Músics de Tarragona (AMT), després de 10 anys de reivindicacions, finalment disposarà d'una seu pròpia i equipada: Planta baixa: Es crearà una sala de concerts amb capacitat per a més de 500-600 persones, una carència històrica de la ciutat. Segona planta: S'instal·laran buccs d'assaig polivalents, un estudi de gravació d'última generació i una aula de videocreació per a l'ús de les TIC. Gestió: L'espai serà gestionat directament per l'AMT en un model de cogestió amb l'administració pública. Objectius i calendari L'objectiu principal és la professionalització del sector musical local, oferint eines tant a músics amateurs com a professionals. El projecte ha de ser una realitat durant l'any 2010, permetent que l'associació s'hi traslladi abans d'acabar l'exercici. "Realment estem ja en la línia que pertoca a la professionalització del músic que acaba sent professional." Tot i que la Capsa Jove serà el centre neuràlgic, l'associació no descarta mantenir altres espais municipals (Xarxa 3) per a tasques administratives o suport als barris.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
28'
Futur i reptes del sector petroquímic a Tarragona
Impacte de la Crisi i Situació Actual L'any 2009 ha estat marcat per una crisi global que ha afectat severament el sector petroquímic, considerat la mare de totes les indústries. Anton Valero, president de l'AEQT (EQT), analitza com la davallada del consum i la volatilitat del preu del petroli han impactat el polígon de Tarragona. Indicadors clau de l'afectació: • Producció: S'han registrat reduccions d'entre el 20% i el 40% segons el mercat específic. • Ocupació: L'impacte directe s'estima entre 80 i 100 treballadors afectats per expedients de regulació, sense comptar les empreses de serveis. • Preus: El barril de petroli va passar de 147$ a uns 40$ en pocs mesos, desestabilitzant els marges comercials. Estratègia de Futur i Competitivitat Per afrontar la competència emergent de l'Orient Mitjà i l'Àsia, el sector aposta per la consolidació i la innovació. L'objectiu és convertir Tarragona en un clúster químic de referència mundial. "No tenim el futur garantit si no fem coses; hem d'ampliar el ventall de productes i ser atractius per a les multinacionals." Eixos del Pla Estratègic: • Sostenibilitat: Projecte de reutilització d'aigües residuals (6,8 hm³) per alliberar recursos per a ús social. • Infraestructures: Cal potenciar la connexió amb Europa mitjançant el ferrocarril i l'autovia A-27. • Seguretat: Manteniment estricte de les inversions en seguretat i col·laboració en el Pla PLASEQTA mitjançant simulacres. Col·laboració amb la Universitat i Talent Un pilar fonamental és la relació històrica amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Institut d'Investigació Química de Catalunya (ICIQ). El futur Parc Tecnològic de la Química serà l'espai on han de néixer noves idees i empreses de valor afegit, facilitant el relleu generacional i la formació especialitzada.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
L'Altre Olimp: Els Pirineus en època romana
Descripció de l'Exposició L'entrevista amb Francesc Terrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), descriu la nova exposició temporal titulada "L'altre Olimp". Aquesta mostra se centra en la realitat històrica i cultural dels Pirineus durant l'època romana, trencant la imatge de la serralada com una barrera i presentant-la com un punt de trobada i de mestissatge. Eixos Principals del Discurs Històric • El paper de Roma com a catalitzador d'unificació política i administrativa que va fomentar els contactes comercials i culturals. • L'explotació de recursos naturals, especialment el marbre de Sant Beat, que va vertebrar l'economia de la zona. • La romanització progressiva, entesa no com una imposició per la força, sinó com un procés d'aculturació natural. Característiques de la Mostra L'exposició és una col·laboració internacional amb el Museu Sant Raimon de Tolosa i s'estructura en set àmbits que abasten des dels recursos naturals fins a la religió: "Roma és un sistema polític que no s'imposa, sinó que es presenta i va quallant i la gent s'hi va afegint." • Peces destacades: Inclou inscripcions epigràfiques, altars votius de pedra, i objectes de luxe com fulles votives de plata procedents de saquejos realitzats per pobles bàrbars al segle III. • Continuïtat: Es considera la continuació social de l'anterior exposició Tarraco Pedra a Pedra, centrant-se ara en la pedra com a suport d'idees religioses i estatus social. • Reutilització: Un dels àmbits finals explora com moltes d'aquestes peces romanes han estat reutilitzades en esglésies i construccions medievals o modernes. Informació Pràctica L'exposició estarà oberta a Tarragona fins al 16 de maig, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus. Durant el mes de març s'organitzaran cicles de conferències acadèmiques per aprofundir en els temes tractats.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Aniversari del trasllat al Campus Catalunya
Balanç del primer any al Campus Catalunya En motiu del primer aniversari del trasllat dels estudis de la Facultat de Lletres i comunicació al Campus Catalunya, Tarragona Ràdio ha copsat les opinions dels estudiants des de la terrassa del bar del centre. La valoració general és molt positiva, destacant un canvi radical en la qualitat de vida universitària. Millores i beneficis destacats Instal·lacions modernes: Els alumnes celebren el salt tecnològic en els platós de televisió i estudis de ràdio, especialment aquells que venien de l'edifici del seminari. Serveis inexistents anteriorment: Es posa en valor l'existència d'un bar, zones de pàrquing i una biblioteca més gran i equipada. Ambient universitari: La convivència entre graus com Infermeria, Lletres i Ciències Jurídiques ha creat un entorn més dinàmic i menys aïllat. Calendari acadèmic: S'esmenta com a positiu el canvi en el calendari d'exàmens, que ara permet realitzar proves al desembre abans de Nadal. Aspectes a millorar i crítiques "Aquí hi ha massa ciment, és una arquitectura molt rectilínia i grisa; crec que una miqueta de verd ajudaria a donar més ambient." Manca de zones verdes: Diversos estudiants coincideixen que el campus és massa "gris" i que falten espais amb gespa i arbres. Dimensions de la biblioteca: Malgrat la millora, alguns usuaris consideren que la biblioteca s'ha quedat petita per al volum total d'estudiants del campus. Reducció de fons específics: Un alumne d'història apunta que els llibres especialitzats semblen haver-se reduït en comparació amb l'antiga biblioteca de lletres.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
36'
La URV un any després del trasllat al Campus Catalunya
Evolució i Consolidació del Campus Catalunya L'entrevista commemora el primer aniversari del trasllat de les facultats de Lletres i Infermeria al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El rector, Francesc Javier Grau, destaca que aquest canvi ha representat un trencament simbòlic amb el passat per créixer en un entorn modern i urbà. Convivència i Creixement • Actualment, el campus acull més de 3.500 persones, amb la previsió d'arribar a les 5.000 un cop finalitzi el trasllat d'Educació i Psicologia. • El model de campus aposta per la barreja d'estudis i la desaparició de fronteres físiques entre facultats. • S'utilizen espais comuns com el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) per fomentar la interdisciplinarietat. "Deixar l'edifici de la Imperial Tarraco era com sortir de l'úter matern per desenvolupar la nova universitat." Projectes d'Inversió i R+D La URV es troba en una etapa de gran obra pública, sent una de les institucions amb més metres quadrats en construcció a la regió: • Campus Catalunya: Planificació de la nova Facultat d'Educació i Psicologia, amb previsió d'inici d'obres a finals d'any. • Terres de l'Ebre i Reus: Construcció de nous edificis i l'Escola d'Arquitectura. • Parcs Científics i Tecnològics: Desenvolupament de centres especialitzats en Enologia (Falset), Turisme (Vila-seca), Nutrició (Reus) i Química Sostenible (Tarragona). Excel·lència Internacional i Identitat El rector reflexiona sobre el projecte de Campus d'Excel·lència Internacional, on la URV ha estat reconeguda com una de les 15 millors universitats de l'estat. L'aposta pel Postgrau L'objectiu estratègic és doblar el nombre d'estudiants de postgrau per guanyar competitivitat internacional. La universitat vol ser referent en àmbits com el Dret Ambiental, l'arqueologia i la química, aprofitant les fortaleses de la regió. La Polèmica del Nom i la Marca Sobre la polèmica nominalista entre ciutats, el rector defensa aferrissadament la marca Rovira i Virgili. Reconeix que al principi va ser difícil explicar que es tractava d'una universitat pública a causa del nom propi, però afirma que ara és una marca consolidada i respectada que no s'ha de canviar.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
19'
Noves directrius per al Concurs de Castells 2010
Organització i Reptes del Concurs de Castells de Tarragona L'entrevista amb Miquel Vendrell, director del Concurs de Castells de Tarragona, detalla els preparatius i les estratègies per a l'edició de 2010, marcada per ajustos logístics i el context de crisi econòmica. Prioritats i Finançament Pressupost i Esponsorització: Tot i que el concurs està garantit per l'Ajuntament de Tarragona, es busca augmentar la participació del sector privat. L'objectiu estratègic a mig termini és arribar a un 50% de finançament privat, tot i que enguany serà difícil pel context econòmic. Pressupost total: Es preveu que es mantingui al voltant dels 300.000 euros. Millores al Recinte: La Tarraco Arena Plaça Cúpula retràctil: S'ha confirmat que la cúpula ja és operativa, cosa que garanteix la celebració de l'acte encara que plogui i evita haver de reservar dates alternatives. Aforament i Entrades: Es reduirà lleugerament el nombre d'entrades a la venda (entre 6.000 i 6.500) per garantir la seguretat i la comoditat. Es treballa en un sistema de seients numerats i no hi haurà venda a taquilla el mateix dia. Canvis en la Participació de les Colles Reducció de colles: El nombre de participants baixarà de 18 a 14 colles per evitar la sobrecàrrega de gent a la sorra (la rotllana). Criteris de selecció: Es manté el rànquing basat en les actuacions fins al 31 d'agost, garantint sempre la presència de les quatre colles de Tarragona. La Comissió Assessora i el Suport Mediàtic Nova composició: La comissió assessora s'amplia incorporant membres de les sis primeres colles del concurs anterior, representants de la Coordinadora i periodistes especialitzats. Innovacions Tècniques: S'està treballant en consensuar la taula de puntuacions i en un protocol per a la incorporació de noves estructures castelleres. Aliança amb TV3: Es preveu una aposta forta de la televisió pública catalana per convertir el concurs en l'esdeveniment del mes, potenciant la transmissió i la seva presència mediàtica. "El control del concurs l'ha de tenir sempre l'Ajuntament, però hem de caminar cap a compartir les despeses amb el sector privat."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
50'
Ple de l'Ajuntament: Propietat Intel·lectual i Gestió Municipal
Debats sobre la Propietat Intel·lectual i l'Economia Sostenible L'episodi comença amb una discussió intensa sobre la Llei d'Economia Sostenible i la reforma de la propietat intel·lectual. Els diferents grups parlamentaris debaten la coherència dels posicionaments al Congrés dels Diputats i la seva trasllat a l'àmbit municipal. • Es critica la creació de comissions administratives per tancar webs, defensant que només el poder judicial hauria de tenir aquesta competència. • Es destaca la necessitat que la indústria cultural s'adapti a l'evolució ràpida d'Internet. Desenvolupament Econòmic i Ocupació Local Es presenta i aprova per unanimitat una moció per prioritzar la contractació d'empreses i treballadors aturats de Tarragona en les obres finançades amb fons públics. "Hem d'intentar buscar qualsevol mesura per facilitar la feina als ciutadans davant el tancament de més de 3.000 empreses." Urbanisme, Mobilitat i Patrimoni Un dels punts clau és la prolongació del carrer Eivissa fins a l'avinguda Vidal i Barraquer. El debat se centra en la dificultat tècnica de fer compatible el vial amb la preservació de les restes arqueològiques del camí de la Fonteta. • El govern municipal proposa deixar la moció sobre la taula per buscar un consens tècnic a la comissió de territori. • Es recorda que la zona està qualificada com a zona verda i qualsevol modificació requereix compensacions normatives. Presidència Europea i Relacions Institucionals Es discuteix la rellevància de la Presidència espanyola de la Unió Europea durant el primer semestre de 2010. • S'acorda difondre la importància d'aquest fet mitjançant actes institucionals i la col·locació de la bandera europea. • Es genera un debat amb to humorístic i crític sobre l'"europeïsme" del govern i els errors materials en el text de la moció. Control de l'Acció de Govern L'última part de l'episodi es dedica a respondre preguntes pendents sobre: • La instal·lació de contenidors soterrats (381 unitats adquirides). • El finançament de l'Escola Oficial d'Idiomes mitjançant crèdits. • La ubicació de la segona comissaria dels Mossos d'Esquadra.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
2h 30min
Actualitat, Vegueries i Defensa a Europa
Actualitat i Política Local L'episodi d'avui se centra en diversos eixos informatius que afecten directament el territori català i tarragoní: Infraestructures i Seguretat • El govern de l'Estat licitarà enguany el tram de l'autovia A7 entre la Móra i Vilafranca del Penedès, una obra pressupostada en 300 milions d'euros per descongestionar la Nacional 340. • La Guàrdia Urbana de Tarragona informa d'un increment del 23% en les diligències per violència de gènere, xifra que s'atribueix a una major facilitat per denunciar gràcies a les noves unitats especialitzades. Debat sobre les Vegueries • Es destaca la visita del conseller de Governació, Jordi Ausàs, a la Cambra de Comerç de Tarragona. Aquest és un moment de gran expectació per la polèmica sobre el nom de la vegueria (Camp de Tarragona vs. Tarragona) i les 5.000 al·legacions presentades pel moviment MOUTA. "Les fronteres no han de ser un inconvenient per expandir-se per tot el món." Anàlisi Europea amb Alfons González A la secció Ai Europa, s'analitzen conceptes clau sobre la sobirania i l'ajut humanitari de la Unió Europea: L'Exèrcit Europeu: Realitat o Mite? • S'aclareix que la UE no té un exèrcit propi, sinó una política de seguretat i defensa coordinada. Històricament, intents com la Comunitat Europea de Defensa (anys 50) van fracassar per les susceptibilitats nacionals. • Europa actua com una potència civil, prioritzant la diplomàcia i les missions de pau o formació (com la de jutges a l'Iraq) per sobre de la força militar agressiva. Crisi Institucional i Energia • Cas Kristalina Georgieva: Es comenta la renúncia de la candidata búlgara Rumiana Jeleva per dubtes sobre el seu patrimoni i la seva substitució per Kristalina Georgieva. • Dependència Energètica: Es dóna una dada preocupant: l'Estat espanyol ha de comprar el 81,2% de l'energia que consumeix a l'estranger, evidenciant una forta vulnerabilitat externa. Agenda Cultural i Diversió • Música: Destaca el concert de Joe Crepúsculo a la Sala Zero i el festival Autúria a Reus amb artistes com Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien. • Cine i Circ: Arribada del Gran Circ Italiano a les Gavarres i promocions de 2x1 per als cinemes Ocine.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
1h 18min
Ple extraordinari de Tarragona: Pressupostos i inversions clau
Sessió extraordinària de l'Ajuntament de Tarragona de gener de 2010 El ple municipal se centra en l'aprovació definitiva del pressupost general per a l'exercici 2010, així com en diverses operacions de crèdit i aval per tirar endavant projectes estratègics de ciutat que havien estat bloquejats. Inversions i Projectes Estratègics • Mercat Central: S'aprova una operació d'endeutament d'uns 30 milions d'euros a través d'Espimsa. El govern defensa que el projecte ja ha començat i és imparable, mentre l'oposició critica la gestió de terminis i el sobrecost comparat amb les previsions inicials de Mercasa. • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): S'autoritza l'endeutament de 9,5 milions d'euros per a la construcció de la nova seu a la Chartreuse. L'alcalde destaca que es tracta d'un projecte "desencallat" després de 21 anys d'espera i que la Generalitat retornarà la inversió. • Ordenança de Locutoris: S'aprova definitivament la normativa que regula aquests establiments, limitant les activitats compatibles (només aliments envasats i màquines expenedores) per garantir la salubritat i l'ordre comercial. Debat Pressupostari i Fiscalitat El plenari ratifica el pressupost del 2010 amb els vots de l'equip de govern. Els punts de fricció política inclouen: • Crítiques de l'oposició (CiU i PP): Consideren que els pressupostos són "irreals", basats en ingressos d'IBI de l'autoritat portuària no garantits i que porten la ciutat a un nivell d'endeutament proper al 150%. • Defensa del Govern: El regidor d'hisenda sosté que s'ha reduït la pressió fiscal un 24% des del 2007 i que l'increment de deute és per inversió productiva i equipaments que quedaran per a la ciutat. "Aquest ja no és un projecte eternament pendent. Aquest és un projecte que ja està en marxa i no té marxa enrere." Altres Acords • Consell Municipal de Comerç: Modificació del reglament per reactivar aquest òrgan de participació ciutadana i diàleg amb els botiguers. • Drets digitals: Es debat una moció sobre el Manifest en defensa dels drets fonamentals a internet, que finalment és desestimada.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
Nixon-Frost al Teatre Metropol amb Joan Carreras
L'obra i la seva posada en escena L'actor Joan Carreras presenta l'obra Nixon-Frost, dirigida per Àlex Rigola, que s'estrena al Teatre Metropol de Tarragona. L'entrevista revela detalls sobre la versió que arriba a la ciutat, coneguda com la versió unplugged o "en plagues": Essencialisme escènic: Una proposta sense artificis on els actors romanen a l'escena permanentment i els espais es creen de forma suggerent. Ús de l'audiovisual: Tot i ser una versió més nua, es manté l'ús de vídeo i primers plans projectats en una pantalla gran per transmetre la tensió de les entrevistes originals. Fidelitat històrica: El text es basa en les transcripcions reals de les entrevistes de 1977 entre el periodista David Frost i l'expresident Richard Nixon. Temàtiques i rellevància actual L'obra explora la relació entre la política i els mitjans de comunicació, destacant com un judici públic pot ser més determinant que un de judicial: Corrupció i poder: Carreras subratlla que el tema és totalment vigent, ja que les "corrupteles polítiques" i la impunitat del poder continuen sent temes contemporanis. El duel interpretatiu: L'actor destaca el treball amb Lluís Marco (Nixon), posant èmfasi en la dificultat de treballar sota el rigor d'un primer pla on "no es pot mentir". "Va ser aquest primer pla el que va debatre el mateix president... una confessió que mai havia fet davant la justícia." Preparació dels actors Joan Carreras explica que els actors han evitat veure la pel·lícula homònima per no ser influenciats per altres interpretacions, preferint fer una immersió en el material real per captar l'essència i la corporalitat dels personatges sense caure en la imitació buida.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Eleccions a l'Associació de Veïns del Serrallo
Relleu històric al barri del Serrallo Després de 22 anys sota la presidència de Carme Padrol, el barri marítim de Tarragona, el Serrallo, viu una jornada electoral clau per escollir la nova junta directiva de l'Associació de Veïns. La unitat mòbil s'ha desplaçat al punt electoral situat a la parròquia del barri per copsar l'ambient i les propostes de canvi. Les candidatures i propostes S'hi presenten dues llistes que busquen modernitzar el barri i millorar la seva gestió: Jesús Baciana (Un Serrallo Endavant): Proposa un canvi de mentalitat per incloure tant a la gent jove com a la gran. Reclama amb urgència un centre cívic o local social digne. Advoca per potenciar el comerç local i el turisme vinculat a la llotja de peix. Demanarà solucions per a la manca d'aparcament i la falta d'ombres al passeig. Ferran Diago (La vostra il·lusió és la nostra força): Prioritza la creació d'un centre cívic amb serveis com un menjador de dia per a la gent gran. Planteja millores tècniques com el soterrament del cablejat elèctric i dels contenidors de residus. Proposa un pla de sanejament de les façanes interiors per posar-les a l'alçada de la façana marítima reformada. Busca solucions a l'aparcament especialment durant els caps de setmana. Veus dels veïns i ambient La jornada s'ha caracteritzat per una alta participació i una gran expectació, tot i alguns petits incidents dialèctics inicials entre partidaris. "Volem una cosa pels vells, que no tenim res... un lloc per trobar-se, per fer conferències o tallers." — Carme Rioner i Lluïssa Saperes, veïnes del barri. Els veïns coincideixen en la necessitat d'espais de convivència per pal·liar la soledat de la gent gran i en el desig que el Serrallo segueixi sent un referent gastronòmic i cultural de la ciutat de Tarragona.