Tots els episodis

62715 episodis disponibles

episodis

42937-42960 de 62715

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
5'
Lliurament del Trofeu Ciutat de Tarragona a Natàlia Rodríguez
Reconeixement institucional a l'atleta Natàlia Rodríguez L'Ajuntament de Tarragona ha fet entrega oficial del Trofeu Ciutat de Tarragona en la seva categoria d'or a l'atleta tarragonina Natàlia Rodríguez. Aquest acte serveix per reivindicar la seva victòria moral al Campionat del Món de Berlín 2009, malgrat la desqualificació oficial de la Federació Internacional d'Atletisme. Simbolisme del Trofeu El regidor d'Esports, José Cosano, explica que el trofeu és una peça complexa que representa l'evolució de la ciutat: * Fase base (fosca): La història remota i els orígens tarragonins. * Fase de pedra: Referència a l'època romana i l'arquitectura clàssica. * Fase metàl·lica: Simbolitza la cultura medieval, la contemporània i els valors de l'esport. * Ales i fletxa: Representen l'atleta que vol volar i la recerca constant de l'objectiu més alt. Declaracions dels protagonistes L'atleta es mostra satisfeta per aquest gest institucional i recorda els fets de Berlín amb perspectiva: "Fue una experiencia un poquito desagradable ver que llegas primera y que no se te reconoce ese resultado oficialmente, te llevas un chasco bastante grande." Per la seva banda, l'Ajuntament ha gravat a la placa del trofeu la inscripció "Primera a Berlín", refermant el seu suport total a l'esportista davant la polèmica federativa. Propers reptes esportius per al 2010 Natàlia Rodríguez ha confirmat que segueix un pla de treball molt exigent, amb sessions dobles de dilluns a divendres, per preparar dues cites clau: 1. Campionat del Món en pista coberta a Doha (Qatar). 2. Campionat d'Europa que se celebrarà a Barcelona durant l'estiu.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
L'AEiG Fent Camí reclama un local propi a Tarragona
Reivindicació i situació actual de l'AEiG Fent Camí L'agrupament Escolta i Guia (AEiG) Fent Camí de Tarragona es troba en una situació de precarietat d'espai des que fa dos anys i mig van haver d'abandonar el seu local habitual al col·legi La Salle. Des de llavors, l'entitat, que educa una setantena d'infants i joves (d'entre 6 i 18 anys), no disposa d'una seu estable que cobreixi les seves necessitats bàsiques. Dificultats logístiques i operatives Actualment, l'agrupament desenvolupa la seva activitat amb les següents limitacions: * Espais insuficients: Tot i que disposen de dues aules al Centre Sociocultural de la Part Alta els dissabtes al matí, l'espai és massa petit pel volum de nens. * Reunions en bars: Els monitors (caps) s'han de reunir durant la setmana en establiments públics per planificar les activitats, amb la manca de privacitat i comoditat que això implica. * Dispersió del material: El material voluminós (com bombones de gas o material d'acampada) està repartit pels domicilis particulars dels caps, generant molèsties a les famílies. Accions de protesta: "Caus reivindicatius" Davant la manca de solucions per part de l'Ajuntament, l'agrupament ha decidit visibilitzar la seva problemàtica sortint al carrer cada últim dissabte de mes: * 27 de febrer: Plantada d'iglús a la Plaça de la Font (davant l'Ajuntament). * Mes d'abril: Construcció d'una porta escolta per mostrar les habilitats i valors del moviment a la ciutadania. "Sortirem al carrer per donar a conèixer la nostra situació a tota la ciutadania... i reivindicar que necessitem un espai propi per seguir educant en valors." La crida a l'Ajuntament L'AEiG Fent Camí demana a l'administració local una cessió d'ús o facilitats per accedir a un local municipal desocupat a la Part Alta, una zona on actualment no hi ha altres agrupaments escoltes i on la seva tasca social és molt necessària.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Activitats i reptes de la Setmana Santa a Tarragona 2010
En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, Joaquim Julià, president de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, detalla el calendari d'actes per a l'edició del 2010, una celebració que enguany aplega més de 80 activitats programades. Novetats i actes destacats Inici de la Quaresma: Demà divendres s'inicia oficialment la programació amb la presentació del cartell i un concert a l'església de Sant Agustí. Intercanvis culturals: Es mantenen les "Visions de Setmana Santa" amb un intercanvi amb Salamanca (on aniran els Armats de Tarragona) i la visita dels Nazarenos de Córdoba a la ciutat. Música sacra: Es vol potenciar el binomi música-tradició amb un cicle de corals locals per reduir costos i oferir una programació estable. Noves imatges: La confraria del Descendiment presentarà l'ampliació del seu pas amb tres figures noves. Gestió de la crisi i proximitat Julià subratlla que la situació econòmica actual afecta directament les confraries i els seus membres. L'estratègia per combatre-ho es basa en: 1. Suport social: Les confraries ajuden els confrares que es troben en situació d'atur. 2. Esforç personal: Suplir la falta de recursos econòmics amb més dedicació voluntària. 3. Obertura a la ciutat: Es repetirà l'experiència de la carpa a la plaça Verdaguer per exposar els passos, una iniciativa que l'any passat va atreure més de 10.000 visitants. "Hem d'obrir la Setmana Santa als propis confrares, a la ciutat de Tarragona i també als que ens visiten." Promoció exterior L'objectiu és consolidar Tarragona com un referent de la Setmana Santa a nivell estatal, aprofitant el seu patrimoni de la humanitat i realitzant promocions en mercats de proximitat com Barcelona per fomentar el turisme de curta durada.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Avenços en el POUM i gestió urbanística a Tarragona
Actualitat Urbanística de Tarragona El tinent d'alcalde de Territori, Javier Terrés, detalla l'estat dels grans projectes de la ciutat, destacant el desbloqueig del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i altres acords estratègics amb administracions estatals i autonòmiques. Desbloqueig del POUM Després de mesos de negociacions, l'Ajuntament ha superat les desavinences amb la Direcció General de Protecció Civil. L'acord no suposa canvis estructurals dràstics, sinó ajustos en el disseny de zones residencials en solars buits per garantir la seguretat de les persones. Aprovació provisional: Es preveu per a finals de març o dates properes. Objectiu final: Tenir el pla totalment aprovat abans de finalitzar el mandat actual. Tràmits pendents: Correccions per part de la Generalitat i la signatura definitiva del conseller Joaquim Nadal. Cessió del Banc d'Espanya i permutes S'ha tancat un acord a tres bandes entre l'Ajuntament, la subdelegació del Govern central i l'empresa pública Segipse per a la recuperació de l'edifici del Banc d'Espanya. L'Ajuntament cedeix temporalment la biblioteca de l'antiga facultat de lletres per a oficines d'estrangeria. Es realitzarà una permuta de terrenys: l'Estat rebrà solars a la zona de Joan XXIII a canvi de l'edifici de la Rambla. Altres infraestructures i projectes Escola a la Vall de l'Arrabassada: S'ha aprovat una modificació puntual per accelerar la construcció del nou CEIP, reduint l'espera de 4 anys a 1,5 anys. Tram de la N-340 (Sabinosa): L'Ajuntament negocia amb Foment el desmuntatge d'aquesta infraestructura abandonada mitjançant un "intercanvi de cromos" per la recepció de trams de carretera. Plaça dels Carros: Adif preveu iniciar les obres del pas de vianants aquesta primavera. Hotel al Pla de la Seu: El projecte ha estat retornat als promotors per incloure millors garanties en la preservació de les restes arqueològiques.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
5'
L'estrena de l'espectacle 'Sucre' al Teatre Metropol
Una oda a la vida a través de la dansa i la música L'artista Noelia Linyana presenta la seva nova producció titulada Sucre, un espectacle que marca un abans i un després en la seva trajectòria professional. Durant l'entrevista, Linyana explica com aquest projecte neix d'una necessitat vital de comunicació personal, allunyant-se de les interpretacions per a altres coreògrafs per donar veu a la seva pròpia experiència. Origen i inspiració L'espectacle troba el seu motor en un canvi de salut de l'artista, concretament en el diagnòstic de la diabetis. Aquesta circumstància la porta a una profunda reflexió sobre com la societat sol afegir elements innecessaris a l'existència: La idea de viure sense afegits, llevant importància a allò superflu. La transformació d'una dificultat en una font d'alegria i optimisme. La voluntat de transmetre un missatge positiu i ple de vida. Col·laboració interdisciplinària Sucre no és només dansa contemporània; és una fusió artística que compta amb la participació clau de Paco en la Luna. La col·laboració destaca per: La inclusió de música original i rítmica creada específicament per a l'obra. L'ús d'elements plàstics i audiovisuals, com projeccions de vídeo, que enriqueixen l'experiència sensorial. Una posada en escena que busca la sinceritat i la connexió directa amb l'espectador. "És un espectacle molt sincer, no té gran complicació però té molta emoció i molt a dir." L'estrena a Tarragona L'escenari triat és el Teatre Metropol de Tarragona, un espai que Linyana considera la seva llar. L'estrena servirà també per realitzar un muntatge audiovisual promocional que permetrà la difusió de la companyia a escala internacional.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Guanyadors i balanç del Carnaval de Tarragona 2010
Balanç del Carnaval 2010 a Tarragona L'edició del Carnaval de Tarragona 2010 ha finalitzat amb el lliurament de premis i un balanç molt positiu pel que fa a la qualitat artística, tot i les condicions meteorològiques adverses. Les representants de les dues comparses guanyadores, Aquí hi Marro i Aerodans, han compartit les seves impressions en una entrevista en directe. Els Premiats de l'Edició Primer Premi de la Rua: Comparsa Aquí hi Marro. Segon Premi de la Rua: Escola de Dansa i comparsa Grupa Aerodans. Premi Disfressador (Individual): Amics de la Part Alta. Premi Honorífic (Comparsa Constant): Grup de dansa i comparsa Disc 45. Altres guardons: Reconeixements al Club Vaixell per la participació i a Laura Pérez (Concubina) per l'anècdota de l'any. Temàtiques i Creativitat Les comparses líders han destacat per la seva originalitat en els dissenys: * Aquí hi Marro: Van presentar un homenatge al Cirque du Soleil amb 80 integrants disfressats de clowns i ballarines-titelles. * Aerodans: Van celebrar el 30è aniversari del Cub de Rubik amb una comparsa de 69 persones centrada en l'originalitat i la diversió. L'impacte del clima i el públic Durant la conversa s'han assenyalat dos factors clau que han marcat aquest any: 1. El Fred Extrem: Totes les participants coincideixen que ha estat l'any amb les temperatures més baixes que recorden, fet que ha afectat tant els ballarins com l'assistència. 2. Menys públic: S'ha notat una davallada significativa de l'assistència als carrers principals com la Rambla o el carrer Ramón i Cajal, amb menys files de gent del que és habitual. Sinergies i Futur "Tenim molt clars quins són els punts forts i fluixos de cadascú i ens n'aprofitem... és un complement perfecte." Les comparses Aquí hi Marro i Aerodans ja han col·laborat en ocasions anteriors (intercanviant els rols de Rei i Concubina). Destaquen que, tot i la competitivitat, existeix una gran entesa professional on una comparsa aporta més experiència en el vestuari i l'altra en la coreografia, sumant esforços per a l'espectacle de l'any vinent, el Carnaval 2011.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Suport a la inserció laboral amb la Cooperativa Cerca
Acompanyament integral en la recerca de feina L'episodi se centra en la tasca social de la Cooperativa Cerca, situada al carrer Reding de Tarragona. Aquesta entitat es dedica a l'orientació laboral i el suport a col·lectius amb dificultats especials per accedir al mercat de treball, especialment joves i dones. Perfils d'usuari i dificultats principals Segons explica la tècnica Vivian Cano, el servei atén diversos perfils que es troben en situacions de vulnerabilitat: Joves (16-29 anys): Sovint sense l'ESO acabada i amb nul·la trajectòria laboral. Molts arriben amb un sentiment de fracàs i desànim de l'àmbit educatiu. Dones amb dificultats: Persones que requereixen un tractament més individualitzat per reincorporar-se al mercat. Aturats de llarga durada: Perfils d'edat avançada que havien treballat 30 anys en un mateix lloc i no saben com fer un currículum o afrontar una entrevista. Metodologia de treball: més que psicologia L'entitat no només busca la inserció directa, sinó que actua com un referent positiu per reconstruir l'autoestima de l'usuari: Potencialitats vs. Limitacions: En lloc de centrar-se en el que els falta, es treballen les habilitats i fortaleses de cada persona. Acompanyament individualitzat: Es creen espais de confiança, tot i que amb els joves s'alterna amb accions grupals per evitar la introspecció excessiva. Seguiment post-inserció: Un cop trobada la feina, es fa un seguiment (sovint telefònic) per assegurar que l'adaptació al lloc de treball és correcta. La realitat del mercat laboral actual Vivian Cano destaca la complexitat del panorama actual, marcat per la precarietat: "Molts joves són els primers receptors de feines molt precàries, amb abusos en sous, horaris i condicions." Es remarca que l'èxit no és només aconseguir un contracte, sinó també la reincorporació al circuit formatiu, entesa com un pas essencial per a persones que havien abandonat els estudis de manera prematura.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Rap solidari de l'IES Sant Pere i Sant Pau per Haití
Resum de la iniciativa solidària L'episodi detalla la presentació d'un videoclip de rap creat per alumnes de l'Aula Oberta de l'IES Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. Aquesta iniciativa s'emmarca dins d'una campanya per recaptar fons per als damnificats del terratrèmol d'Haití, un mes després de la catàstrofe. Punts clau del projecte Participants: Una vintena d'alumnes de l'Aula Oberta (estudiants amb dificultats en el currículum ordinari) coordinats per la professora Cristina Arroyo. Producció casolana: El projecte es va realitzar en només quatre dies utilitzant eines accessibles com el programari Audacity i un micròfon d'auriculars. Resultat econòmic: La campanya de l'institut va aconseguir recaptar 2.600 euros, que s'han destinat a l'ONG Metges Sense Fronteres. El procés creatiu i valors La cançó va comptar amb la col·laboració de Marc Vallespi, un alumne de tercer d'ESO amb experiència prèvia en el món del rap. La lletra es va elaborar de manera participativa, on cada alumne va aportar idees i frases basades en la realitat del terratrèmol. "Amb aquest projecte hem aconseguit treballar valors com la solidaritat, l'esforç, el treball en grup i la creativitat." Difusió institucional L'Ajuntament de Tarragona ha donat suport a la iniciativa, presentant el videoclip al Saló d'Actes amb la presència dels regidors d'Ensenyament, Cooperació i Comunicació. El vídeo estarà disponible a les plataformes municipals per fomentar la sensibilització social.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
La problemàtica de l'atur a Tarragona i Bonavista
Resum de l'entrevista a Antonio Berzosa En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Antonio Berzosa, portaveu de la Plataforma d'Aturats de Bonavista, analitza la crítica situació laboral a la ciutat i detalla les accions que realitza la seva entitat. Els punts clau de la conversa: Acte reivindicatiu: S'ha organitzat una taula rodona al centre cívic de Bonavista amb la presència de polítics locals i líders veïnals per confrontar la realitat de l'atur cara a cara amb els governants. Crítica als Plans Zapatero: Berzosa denuncia que els plans d'ocupació han estat simples "pegats" (parches) que no solucionen el problema real, creant llocs de treball de només unes setmanes que, a vegades, perjudiquen econòmicament les famílies en el cobrament d'ajudes. Inacció dels sindicats: El portaveu es mostra molt crític amb UGT i Comissions Obreres, afirmant que no estan defensant els interessos dels aturats i que depenen excessivament de les subvencions governamentals. Unió de tots els barris: L'objectiu futur és transcendir el barri de Bonavista i crear una plataforma única d'aturats per a tot Tarragona. Sobre la Plataforma: Actualment compta amb unes 146 persones inscrites, tot i que calculen que el potencial de gent que necessita ajuda és de més de 500-600 persones al barri. El perfil majoritari és el de persones vinculades al sector de la construcció i treballadors de més de 35 anys, tot i que també hi ha professionals qualificats com enginyers o advocats en situació d'atur. "La unió fa la força i si estem dividits, que és el que sempre vol el poder, no serem ningú."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
L'estat de l'economia a l'Ajuntament de Tarragona
Anàlisi de la situació econòmica municipal El primer tinent d'alcalde de Tarragona, Pau Pérez, analitza la realitat financera del consistori en un context de crisi global. Tot i que defineix la situació com a complicada, subratlla que no és crítica, ja que l'ajuntament manté la tresoreria necessària per fer front a les nòmines i pagaments corrents sense recórrer a préstecs d'emergència. Pressupost, Inversions i Plans Estatals L'estratègia econòmica se centra en compaginar l'ajustament del pressupost ordinari amb una forta empenta en les inversions: Execució d'inversions: El tancament del 2009 s'espera ajustat, però l'execució dels projectes del Pla Zapatero (FEIL) ha estat propera al 100%. Capacitat inversora: Per al 2010 es preveuen entre 90 i 100 milions d'euros en inversions totals, sumant el pressupost ordinari, el nou fons estatal, el mercat central i aportacions de la Generalitat. Projectes clau: Es confirma l'enderrocament de l'Hostal del Sol abans de l'estiu i la rehabilitació del Banc d'Espanya amb fons propis. Perspectives de futur i pressió fiscal L'escenari a mig termini presenta reptes significatius per a l'administració local: El retard de la crisi: Pérez adverteix que la millora de l'economia real triga a arribar a les arques municipals. Preveu que el 2011 serà l'any més difícil, i que no es veurà un creixement clar fins al 2012. Fiscalitat: Es destaca una reducció del 24,15% en la pressió fiscal efectiva des del 2007, gràcies a l'increment de taxes per sota de l'IPC i la congelació d'impostos. "L'Ajuntament no veurà la sortida del túnel de la crisi fins a finals del 2011; el 2012 serà el primer pressupost amb creixement." Ocupació i Mesa Socioeconòmica Tot i les competències limitades, el consistori ha duplicat els recursos destinats a plans d'ocupació, arribant als 2 milions d'euros i atenent part de les més de 8.000 persones aturades a la ciutat mitjançant diverses xarxes de suport.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Concert solidari amb Haití i Setmana Cultural del Conservatori
Música per a la solidaritat: Concert per a Haití El Conservatori de Música de la Diputació organitza avui una jornada musical solidària amb l'objectiu de recaptar fons per a la catàstrofe d'Haití. Aquesta iniciativa neix de la forta implicació personal de la comunitat educativa, incloent-hi professors amb vincles directes amb el país. Estructura de l'esdeveniment L'acte es divideix en dues parts diferenciades a l'Auditori de Caixa Tarragona: A les 18:00h: Actuació de les agrupacions de l'escola, integrada pels alumnes més joves (a partir d'11 anys). El programa inclou conjunts de guitarres, orquestra elemental i banda. A les 19:30h: Concert de les agrupacions de grau professional. Són formacions més avançades que interpretaran peces de major complexitat tècnica, incloent-hi un piano solista, l'orquestra simfònica i grups de percussió i metall. Informació i sensibilització L'esdeveniment no serà exclusivament musical. Es comptarà amb la presència de la traumatòloga Maite Lucena, qui oferirà el seu testimoni directe de la situació actual a Haití mitjançant una presentació visual per situar els assistents sobre la destinació dels ajuts. Detalls de la Setmana Cultural A partir del dia 23, el centre celebra la seva Setmana Cultural, adaptada al context econòmic actual però mantenint una oferta variada: Tallers innovadors: S'oferiran tallers de maquillatge (vinculat al muntatge d'òpera de l'aula de cant), vestuari i interpretació. Concerts de gran nivell: Destaquen les audicions per a les beques d'Ibercaja, amb joves músics d'alt rendiment fins als 25 anys. Instruments protagonistes: Es podran sentir instruments poc habituals com a solistes, com la tuba. "Hem volgut que hi participi tothom: alumnes, professors i personal, amb un programa lleuger i atractiu per al gran públic."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
Presentació de la Taula del Tercer Sector a Tarragona
El Tercer Sector Social s'expandeix a Tarragona L'episodi recull l'entrevista a Jaume Soler, president de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer, i a Àngels Guiteres, presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. La conversa gira entorn de la presentació oficial d'aquesta organització a la ciutat de Tarragona, un fet històric atès que habitualment aquestes activitats s'havien concentrat a l'àrea metropolitana de Barcelona. Magnitud i impacte del sector Durant l'entrevista es posen sobre la taula dades clau que demostren la força d'aquest teixit social a Catalunya: Agrupa més de 7.500 entitats i 27 federacions. Representa aproximadament el 2,8% - 3% del PIB català. Compta amb més de 100.000 professionals contractats i uns 245.000 voluntaris. Atén més d'1,7 milions de persones beneficiàries. Reivindicacions i reptes polítics Àngels Guiteres detalla les gestions realitzades amb les administracions públiques per garantir el benestar social en un context de crisi: Interlocució directa: La voluntat de ser considerats un agent social de primer ordre davant la Generalitat i el Govern Central. Finançament: La preocupació per l'augment de l'IVA i la reivindicació d'un criteri clar de retorn del 0,7% de l'IRPF per a polítiques socials a Catalunya. Llei de la Dependència: La necessitat d'agilitzar els recursos per evitar que les ajudes quedin aturades. "El millor patrimoni que té la Taula és la qualitat humana dels seus professionals i de la gent que es mou al voltant d'ella." Objectius de la jornada L'acte a la Universitat Rovira i Virgili busca descentralitzar el coneixement del sector i apropar-lo a la ciutadania de fora de Barcelona. Es pretén visibilitzar el valor afegit que aporten les entitats en la prestació de serveis públics i fomentar la inclusió social a tot el territori.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
3'
Conferència de Josep Anton Burgasé al Fòrum Europa
Crònica de la conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya El programa connecta amb la periodista Teresa Ortega, qui ha seguit des de Barcelona la conferència de Josep Anton Burgasé, president de l'Autoritat Portuària de Tarragona. L'acte s'ha celebrat en el marc del prestigiós Fòrum Europa Tribuna Catalunya davant d'una audiència d'uns 150 assistents, incloent-hi empresaris i representants de l'administració. Temes clau de la ponència Burgasé ha realitzat un repàs exhaustiu de la institució portuària, centrant-se en diversos eixos temporals i estratègics: Perspectiva històrica: Referència als orígens romans com a punt clau de connexió de la ciutat amb el mar. Situació econòmica: Balanç de les xifres del 2009 i previsions per a l'any 2010, marcades pel context de crisi econòmica. Projectes de futur: S'han destacat les noves infraestructures i, especialment, el projecte de la terminal de passatgers. Promoció exterior: L'objectiu principal ha estat projectar la marca del Port de Tarragona i posar en relleu les seves virtuts davant el teixit empresarial català. Format de l'esdeveniment L'acte ha seguit una estructura molt organitzada i puntual: Exposició inicial: Una conferència de poc menys d'una hora. Debat participatiu: Un torn de preguntes de 20 minuts on el president ha respost a les qüestions plantejades prèviament per escrit pels assistents. "Ha intentat vendre la marca del port de Tarragona i explicar-ne les virtuts davant el teixit empresarial i l'administració." Finalment, s'anuncia que els continguts i les declaracions protagonistes s'ampliaran a l'informatiu Tarragona Actualitat de l'emissora.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
Digitalització de l'Arxiu Tarradellas a Poblet
La preservació digital del fons Tarradellas i el Monestir de Poblet S'ha formalitzat un acord estratègic entre la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Diputació de Tarragona i el Monestir de Poblet per a la digitalització íntegra de l'arxiu històric del president Josep Tarradellas. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració d'empreses tecnològiques clau com Sun Microsystems i 4TIC. Detalls tècnics i abast del projecte El procés de modernització és d'una magnitud considerable i inclou: * La digitalització de dos milions de pàgines de documents. * El tractament de 36.000 fotografies d'alt valor històric sobre la República i la Guerra Civil. * Un sistema d'etiquetatge mitjançant metadades i l'ús de programari especialitzat per a la transcripció de manuscrits. * La instal·lació d'un servidor amb capacitat per a 16 terabits d'informació. El paper de la URV i la Regió del Coneixement La intervenció de la universitat va més enllà del suport tècnic, integrant Poblet en l'ecosistema acadèmic regional: Infraestructura: La URV ha facilitat l'arribada de la banda ampla al monestir i allotja les dades en els seus servidors. Accés públic: El fons documental de Poblet, amb més de 100.000 documents, ja s'ha incorporat al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC). Formació: El personal de la biblioteca de la URV ofereix suport i formació per a la gestió del nou sistema Millennium. "Poblet és una icona i una referència dins del nostre territori; amb la Diputació hem decidit potenciar aquesta 'Regió del Coneixement' incloent-hi l'aspecte cultural." Calendari i accessibilitat Es preveu que el procés de digitalització s'allargui durant els propers quatre anys, a un ritme d'uns 600 documents diaris. Tot i que algunes sèries documentals tenen restriccions d'accés per voluntat de la família Tarradellas, aquestes limitacions finalitzaran l'any 2016, permetent la consulta oberta de gran part del fons des de qualsevol part del món per mitjà de la xarxa de la URV.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
19'
Dimarts de dol: El final del Carnaval de Tarragona
El comiat de Sa Majestat el Rei Carnestoltes Aquest episodi radiofònic ens submergeix en l'atmosfera del dimarts de dol, l'última jornada de les festes de Carnaval a Tarragona. A través d'una connexió en directe i una entrevista amb l'expert Jordi Bertran, s'explora el significat d'aquest dia marcat per l'enterrament del rei i l'arribada imminent de la quaresma. Seguici i tradició al carrer La unitat mòbil acompanya la Colla La Bota en el seu trajecte des del Teatre Metropol fins al Mercat Central. Durant aquest acte, es destaquen diversos punts: Estètica del dol: Els participants vesteixen de negre rigorós, amb perruques i actitud de plany per la mort del Carnestoltes. Repartiment d'esqueles: Es distribueixen textos satírics que barregen oracions religioses amb crítiques socials i econòmiques sobre temes com Hisenda, l'IPC o l'habitatge. "Pare nostre, que estàs a Hisenda, santificada sigui la paga extraordinària..." La singularitat histórica de Tarragona L'expert en gestió cultural, Jordi Bertran, explica per què el Carnaval de Tarragona és un dels més especials de Catalunya: Orígens al segle XIX: La festa es va reestructurar després de la Guerra del Francès, adoptant un to de mofa cap a l'antic règim (aristocràcia i església). El gremi de boters: Històricament, el Carnaval tarragoní està lligat a aquest gremi, que muntava la bota el Dijous Gras i la cremava el Dimarts de Dol. Presència del foc: A diferència d'altres indrets, els elements de foc i els Diables actuen com a servidors de Sa Majestat el Rei Carnestoltes. Evolució i gènere: S'analitza com s'han anat incorporat figures com la Concubina i el seu propi testament per equiparar el protagonisme femení en la festa. La festa en temps de crisi i postdictadura Finalment, es reflexiona sobre com la crisi econòmica ha afectat la pirotècnia aèria i es debat sobre la supervivència clandestina del Carnaval durant la dictadura de Franco, on Tarragona, com a capital de província, va patir una prohibició més estricta que altres poblacions rurals.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Territoris Creatius: Una finestra a la cultura del Camp de Tarragona
Territoris Creatius: L'artefacte virtual que uneix el territori Adam Mañé, director dels Serveis Territorials de Cultura, presenta Territoris Creatius, una plataforma digital nascuda el juny que ja s'ha consolidat com una peça clau per a la visibilitat artística al Camp de Tarragona. L'eina va ser dissenyada per complir diverses funcions simultànies: ser una eina de difusió, actuar com a pedrera de talents i servir de finestra de consulta per als gestors culturals. Una xarxa en creixement Actualment, el portal compta amb prop de 200 creadors registrats i una mitjana de 125 visites diàries, registrant xifres molt positives per al sector: Arts visuals: 114 artistes (el grup més nombrós per la naturalesa visual del canal). Escriptors: 40 autors que busquen noves formes de socialitzar la literatura. Música i Arts Escèniques: Prop de 33 perfils que aporten la part més col·lectiva de la creació. Aliances estratègiques i futur La col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) és fonamental per al projecte. Aquesta aliança permet explorar vessants de recerca i internacionalització, utilitzant les "antenes del coneixement" per descentralitzar la cultura. "L'eina és una radiografia del territori que permet als gestors deixar de tirar de catàleg i descobrir creadors que tenen al costat de casa." Un espai obert i sense barreres d'edat Mañé destaca que el portal no està tancat a artistes emergents o joves, sinó que és un espai intergeneracional per a professionals que hagin publicat o editat obra. La finalitat última és que cada creador gestioni el seu propi espai, mostrant des d'obra en construcció fins a fragments d'àudio o currículums actualitzats, creant així un mural de la cultura viu i en constant evolució.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
H2O: Nova seu a Tarragona i lluita per la visibilitat LGTBI
Entrevista amb Caterina Martí sobre el col·lectiu H2O Caterina Martí, secretària d'H2O (Col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals del Camp de Tarragona), detalla les fites i els reptes actuals de l'entitat. L'anunci més destacat és el retorn físic a la ciutat de Tarragona amb una nova seu fixa, un pas que consolida la seva xarxa d'atenció al territori després d'anys centrats a Reus. Serveis i activisme social L'entitat no només funciona com un espai de reunió, sinó que ofereix una estructura de suport integral: * Atenció especialitzada: Suport psicològic, jurídic i d'acollida per a persones del col·lectiu. * Espai Jove: Un servei vital per a adolescents, considerat el grup més vulnerable davant la por al rebuig familiar o escolar. * Visibilitat mediàtica: Gestió de la revista Colors, espais de ràdio i una pàgina web activa per normalitzar la diversitat sexual. Evolució social i normalització Durant la conversa se reflexiona sobre el canvi de mentalitat en la societat catalana: * L'impacte positiu de la llei del matrimoni igualitari com a motor de normalització. * La persistència de comentaris morbosos o discriminació subtil en determinats entorns laborals. * La situació específica de les dones lesbianes, que històricament han tingut una visibilitat menor que els homes gais. Compromís Institucional L'entitat ha reforçat el seu pes polític i social mitjançant: * La incorporació al Consell de Dones de Tarragona. * La participació activa en fòrums universitaris i xerrades de sensibilització. * La lluita contra la violència de gènere i altres formes de discriminació transversal. "Treballem per la normalització... que se'ns vegi com persones normals i que cadascú tingui la seva vida sense que això sopti a ningú."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Impacte del dolor crònic en la memòria i programes d'ajuda
El Programa de Millora Cognitiva de l'Hospital Joan XXIII La Clínica del Dolor de l'Hospital Universitari Joan XXIII ha implementat un programa pioner per contrarestar els problemes de memòria i atenció en pacients que pateixen dolor crònic. Aquesta iniciativa sorgeix de la detecció d'una pèrdua de facultats cognitives en persones que conviuen amb patologies d'intensitat elevada durant llargs períodes. La relació entre el dolor i la pèrdua de memòria El dolor no és només una sensació física, sinó una experiència sensorial i emocional complexa. Segons el psicòleg Antoni Castell, la pèrdua de memòria està influenciada per diversos factors: * Intensitat del dolor: A major intensitat, menor capacitat de concentració. * Efectes secundaris: La medicació (com benzodiazepines o anticonvulsivants) afecta directament la cognició. * Estat anímic: El cansament, la depressió i l'ansietat secundàries al dolor crònic limiten les funcions cerebrals. * Aïllament social: La reducció d'activitats quotidianes fa que la memòria es deixi d'entrenar, accelerant-ne el deteriorament. Metodologia i conclusions dels tallers El programa va consistir en 12 sessions intensives de treball grupal centrades en eines memotècniques i organitzatives, similars a les que s'apliquen en fases incipients de l'Alzheimer. Les dades obtingudes mostren resultats esperançadors: * Un 30% dels pacients va millorar la memòria immediata i demorada. * El 100% dels participants es va mostrar satisfet, destacant una millora en la percepció de la seva qualitat de vida. * La socialització i el fet de compartir l'experiència en grup van actuar com a factors positius inespecífics per reduir el patiment. "El dolor propi és insuportable i el dels altres és exagerat." Una visió multidisciplinar de la salut L'estudi recalca que cuidar la salut no només és rebre medicament o cirurgia; l'enfocament actual de la Clínica del Dolor busca que el pacient aprengui a reaccionar de manera més positiva davant la seva situació. L'entrenament de la memòria i el manteniment d'uns hàbits de vida actius són claus per no quedar tancat en el cercle del sofriment.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Entrevista a Ferran Diago, nou president de l'AV del Serrallo
El relleu a l'Associació de Veïns del Serrallo L'entrevista presenta oficialment Ferran Diago, qui ha assumit recentment la presidència de l'Associació de Veïns del Serrallo (barri mariner de Tarragona), agafant el relleu de Carme Pedrol després de més de 20 anys en el càrrec. Diago encapçala una junta formada per nou persones completament noves en l'àmbit associatiu, amb una composició equilibrada entre homes i dones. Transformació del barri i projectes de futur Durant la conversa, es destaca la important metamorfosi que ha viscut el barri en les darreres dècades, passant de ser una zona de pas de camions a un espai acollidor amb el passeig marítim i la peatonalització de carrers interiors com Callau, Sant Andreu i Espinac. Tot i les millores recents en el clavegueram i les xarxes d'aigua, la nova junta té clars els seus reptes principals: Centre Cívic i Social: La prioritat absoluta és aconseguir un espai per a totes les edats, especialment enfocat a la gent gran, amb serveis com un menjador de dia i tallers de salut. Soterrament del cablejat: Aprofitar les canalitzacions ja fetes per eliminar l'impacte visual dels cables elèctrics als carrers històrics. Aparcament: Solucionar la manca de places durant els caps de setmana, una problemàtica derivada de l'èxit turístic del barri, pendent que l'Autoritat Portuària resolgui els problemes d'humitat del pàrquing soterrat. Relacions institucionals i participació El nou president posa èmfasi en la bona sintonia amb l'Ajuntament de Tarragona i l'Autoritat Portuària, així com la col·laboració amb els restauradors locals. També destaca l'alta participació veïnal en les darreres eleccions, on va votar més del 50% del cens, fet que demostra el fort sentiment de pertinença dels serrallencs. "Volem que la gent gran, que és qui té més necessitat d'ajuda, se senti integrada al barri i que no hagi de marxar per trobar activitats o companyia." Finalment, s'anuncia l'inici imminent de les obres al passeig de la Independència, que milloraran definitivament els accessos al barri i la connexió amb la zona de Torres Jordi.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Reobertura del portal del Roser amb nou sistema de pilones
Reobertura i nou sistema de control a la Part Alta Després de mesos de tancament, el portal del Roser de Tarragona es reobre al trànsit mitjançant un sistema de lectura de matrícules i pilones automàtiques. Aquest mecanisme només permet l'accés a vehicles autoritzats, principalment veïns de la zona i serveis de càrrega i descàrrega. Crítiques de les associacions de veïns Tot i que veuen bé la restricció del trànsit, els representants de l'Associació de Veïns Casc Antic i de l'Associació de Veïns de la Part Alta han expressat el seu malestar per diversos motius: Manca de consens: Lamenten que l'Ajuntament no hagi presentat el projecte prèviament ni hagi tingut en compte l'opinió veïnal. Impacte visual: Qualifiquen l'excés de pilones i elements de ferro com una "aberració" o "ferralla" que degrada la imatge de la muralla històrica. Dificultats en la maniobrabilitat: Adverteixen que el gir des de la Via de l'Imperi és molt forçat per a vehicles grans. El camí cap a la peatonalització Les entitats veïnals coincideixen que aquesta mesura ha de ser només el primer pas cap a la peatonalització total del barri, tot i que suggereixen millores: "Nosaltres necessitem que la Part Alta sigui peatonal, però les mesures s'han de prendre de forma consensuada." També s'ha posat sobre la taula la necessitat de controlar l'accés de vehicles pesants al portal de Sant Antoni per evitar danys al patrimoni i la urgència de desencallar el projecte del pàrquing de Jaume I.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Crònica del Carnaval: Visita del Carnestoltes a les escoles i lesió de la Reina
Crònica de la Jornada de Carnaval a les Escoles L'emissora connecta amb la unitat mòbil, encapçalada per Josep Ardila, per seguir de prop el sèquit del Rei Carnestoltes en la seva tradicional visita a les escoles de la ciutat. L'ambient és de festa total tot i el fred matinal, amb la canalla gaudint de la música i la gresca. Punts clau de la connexió: Visita escolar: El sèquit ha visitat l'escola Joan Roig, on els infants s'han disfressat de diversos oficis (policies, metges, etc.). La lesió de la Reina Concubina: S'ha confirmat que la Reina es troba fent repòs a casa a causa d'un esquinç sofert durant la Disfressa d'Or. Es preveu que pugui recuperar-se per a la rua de demà. Entrevistes a peu de pati: S'han recollit testimonis de nens i nenes explicant les seves disfresses (princeses, policies, dames) i l'emoció de ballar amb el Rei. Pròxims actes: Aquesta tarda se celebra la rueta infantil des de la Font del Centenari i demà la gran Rua de l'Artesania. "L'eufòria dels nens, quan et veuen entrar ja comencen a cridar, ballant i saltant... una disbauxa total." Protagonisme del Sèquit El grup que acompanya el Rei Carnestoltes, format per una vintena de joves i un grup de música en directe, és l'encarregat d'animar els patis escolars. Malgrat anar poc abrigats per les exigències de la disfressa, l'esforç es veu recompensat per l'alegria dels més petits.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Crisi, Infrastructures i el Futur de Tarragona
Acords per a la Sortida de la Crisi L'entrevista amb Jordi Jané, diputat de Convergència i Unió (CiU), se centra en la necessitat urgent d'un pacte d'estat per fer front a la crisi econòmica. Jané subratlla que la ciutadania exigeix unitat i solucions coherents davant d'un atur que frega el 20%. Propostes de CiU • Creació d'un full de ruta compartit similar als Pactes de la Moncloa. • Reducció dràstica de les estructures de l'administració i eliminació de despeses supèrflues en publicitat institucional. • Oposició frontal a la pujada de l'IVA prevista per al juliol, argumentant que castiga el consum i el turisme. "No és donar suport a Zapatero, és donar suport al govern per sortir de la crisi, que no és el mateix." Infrastructures i Comunicacions a Tarragona Es realitza un repàs crític a l'estat de les inversions estatals al territori, denunciant els retards crònics en obres clau. L'A-27 i el Corredor Mediterrani • L'A-27: Jané denuncia que les obres van amb un retard injustificable i defensa la gestió de l'alcalde del Morell respecte a la seguretat de les rotondes i el trànsit de mercaderies perilloses. • Corredor Mediterrani: Es reclama una estació urbana central a Tarragona per evitar que l'alta velocitat s'allunyi de la ciutat. • Aeroport de Reus: Crítica a l'incompliment de l'Estatut pel que fa al traspàs de competències, qualificant les promeses del govern central d'"enganyifa". El Futur de la N-340 al Baix Penedès El diputat mostra el seu suport total a les reivindicacions del territori contra el traçat actual del desdoblament de la N-340. Argumenta que el traçat proposat divideix el Vendrell i no aprofita els passadissos ja existents de l'autopista o l'AVE, fet que podria portar el conflicte als tribunals.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Exposició sobre Charles Chaplin a CaixaForum Tarragona
L'univers de Charles Chaplin arriba a Tarragona L'entrevista presenta la nova exposició dedicada a la figura de Charles Chaplin (conegut també com a Charlot) a CaixaForum Tarragona. Javier R., responsable del projecte, i Carles Marqués expliquen com la mostra pretén anar més enllà de la simple «xarlotada» per descobrir la complexitat d'un dels creadors més influents del segle XX. Evolució i maduresa artística L'exposició desgrana les tres grans etapes de la filmografia de Chaplin, mostrant la seva transició d'un personatge inicial més groller cap a una figura de gran profunditat emocional i compromís social: Primera etapa: Humor de broc gros, persecucions i personatges simples. Segona etapa: Introducció de la nostàlgia, l'idealisme i la capacitat de fer riure i plorar simultàniament. Maduresa: Ús de la sàtira política i la crítica social en obres mestres com Temps Moderns o El gran dictador. "Va ser el primer famós de la història i un pensador que va aportar a la cultura de la humanitat." La construcció d'una icona universal Es destaca com Chaplin va crear el personatge de Charlot gairebé per atzar el 1914, utilitzant el vestuari de l'antiheroi. Aquest «rodamón astut» va connectar ràpidament amb les classes treballadores de l'època, ja que representava la rebel·lia contra l'autoritat i la lluita del perdedor. Material inèdit i activitats La mostra recull unes 200 imatges, fragments de pel·lícules, cartells i objectes de l'arxiu personal de la família. Entre les peces més destacades trobem: Fragments inèdits: Escenes descartades pel mateix Chaplin que demostren el seu perfeccionisme extrem. Pel·lícules domèstiques: Imatges de la seva vida privada i l'exili a Suïssa. L'àlbum Keystone: Un recull que evidencia la seva obsessió per controlar cada detall de la seva carrera. Finalment, s'anuncien diversos tallers pedagògics i una trobada especial de "xarlots" per aquest diumenge coincidint amb el Carnaval.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
Camps de la Solidaritat de Setem: Formació i Cooperació
Els Camps de la Solidaritat de Setem Laura Ronald, responsable de Setem a Tarragona, explica el funcionament i la filosofia dels camps de solidaritat, una iniciativa que ja compta amb 20 anys d'història i la participació de més de 4.500 joves a Catalunya. Què són i què no són aquests camps? És fonamental distingir aquesta experiència d'altres formes de viatge o voluntariat: No són unes vacances ni una aventura per "veure món". No són camps de treball convencionals on l'objectiu principal és la construcció física d'infraestructures (com escoles o pous). L'objectiu principal és la formació i sensibilització de les persones del nord perquè coneguin la realitat dels països del sud. El procés d'aprenentatge i convivència L'experiència es divideix en tres etapes clau: Formació prèvia: Es realitza a Catalunya entre els mesos d'abril i juny per preparar els participants. Immersió i convivència: Estada en un dels 30 països de destí (Àfrica, Àsia o Llatinoamèrica) convivint amb les comunitats locals i entitats del territori. Acció de tornada: Un cop a casa, els participants actuen com a agents mobilitzadors, difonent el que han après i generant consciència crítica. Sensibilització i activisme quotidià Setem també promou el canvi a través d'accions diàries i campanyes específiques des d'aquí: Finances ètiques: Denúncia de les inversions de la banca tradicional en armament i promoció d'alternatives transparents que inverteixen en projectes socials i mediambientals. Roba neta: Conscienciació sobre el consum tèxtil responsable. "L'idea és replantejar-nos què estem fent nosaltres des del nord perquè al sud estiguin com estan." Informació pràctica Per a aquells interessats, l'entitat organitza sessions informatives a Tarragona (Campus Catalunya) i Reus (Facultat de Medicina) per detallar costos, destinacions i el procés d'inscripció.