Tots els episodis

62715 episodis disponibles

episodis

43009-43032 de 62715

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Passió i tradició del pessebrisme a Tarragona
L'entrevista amb Eugeni Bosch, president de l'Associació Pessebrista de Tarragona, posa en relleu la vitalitat d'aquesta tradició centenària a la ciutat i la tasca de l'entitat per preservar-la. La pervivència del pessebre Segons la tradició, el pessebre s'ha de mantenir a les llar fins al dia de la Candelera (2 de febrer), tot i que el ritme de vida actual sovint n'accelera el desmuntatge. Per als pessebristes, però, la feina és constant durant tot l'any, ja que tot just acabada una exposició ja es planifiquen els onze diorames per al Nadal següent per tal de garantir la varietat i la qualitat artística. 81 anys de certamen ininterromput L'associació organitza un concurs que ha celebrat 81 edicions sense interrupció, superant fins i tot períodes de guerra. Aquest certamen es divideix en diverses categories per fomentar la participació de tots els perfils: - Infantil i per a col·legis. - Familiar (dividit en popular i artístic). - Entitats i aparadors comercials. Com a curiositat històrica, Bosch destaca que fins i tot s'havien arribat a fer concursos de pessebres instal·lats a la bandeja posterior dels cotxes. L'Escola de Pessebrisme i el futur Davant el repte del relleu generacional, l'entitat ha posat en marxa una escola de pessebrisme amb el suport de la conselleria de Patrimoni de l'Ajuntament. En aquesta iniciativa, els joves aprenen tècniques fonamentals com: - El treball amb guix i porexpan. - El domini de la perspectiva. - El tractament de la il·luminació i la pintura. "Si no som capaços que a darrere nostre hi hagi nois i noies de 15 o 10 anys que els il·lusionem, això acabarà perdent-se." Propers actes L'entrega de premis del concurs d'enguany tindrà lloc aquest dissabte a les 19:30 h al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona. L'exposició de diorames del carrer Girona encara es podrà visitar durant el cap de setmana abans del seu tancament definitiu.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
7'
La Calçotada de Valls: Tradició, IGP i Qualitat
El Calçot de Valls: Un símbol d'identitat i qualitat En aquesta conversa amb Francesc Vilanova, president del Consell Regulador de la IGP Calçot de Valls, s'explora la dimensió de la calçotada com un esdeveniment social i econòmic clau a Catalunya. La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) garanteix que el producte compleixi uns estàndards rigorosos de cultiu i presentació. Característiques de la IGP Calçot de Valls Mesures rigoroses: Per portar l'etiqueta de la IGP, els calçots han de tenir una llargada de 20 a 25 centímetres i un diàmetre (gruix) d'entre 15 i 20 mil·límetres. Identificació: Es reconeixen pel seu lligat amb un fil blau i una etiqueta identificativa específica. Productors: Actualment, hi ha 54 agricultors certificats que preveuen una producció de més de 5 milions de calçots per a aquesta temporada. El procés de cultiu i la millor cocció "El calçot ha d'estar un any a la terra." El cicle del calçot és llarg i meticulós: 1. Febrer-Març: Es planta la ceba. 2. Juliol-Agost: S'arrenca i es torna a plantar (procés de calçar). 3. Novembre-Abril: Es cull el producte final. Pel que fa a la gastronomia, Vilanova aconsella coure'ls amb serments (revoltes) de vinya i evitar el pi, ja que aquest últim pot alterar el gust de la ceba. Un cop cuits, el procediment clàssic d'embolicar-los en paper de diari és fonamental per acabar la cocció amb la pròpia calor residual. Perspectives de la Temporada Es preveu que la gran festa de la calçotada aplegui unes 30.000 persones a Valls. També es comenta el famós concurs de menjar calçots, on es destaca la participació recorrent de Joan Forés, un dels grans favorits de cada any.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Homenatge acadèmic a Jordi Soler Tura a la URV
Homenatge a una figura clau de la Transició L'episodi se centra en l'acte acadèmic d'homenatge a Jordi Soler Tura, ponent de la Constitució Espanyola i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, que se celebra a la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'entrevista a Jaume Bernet, catedràtic de dret constitucional, destaca la rellevància d'aquesta figura en la formació de la democràcia després de la dictadura franquista. Perfil i aportacions de Soler Tura Trajectòria política: Vinculat a Bandera Roja i al PSUC, va representar el catalanisme d'esquerres i els valors federalistes. Cualitats personals: Es descriu com una persona vital, planera i de profundes conviccions, capaç de buscar el consens fins i tot amb opositors ideològics. Llegat acadèmic: Com a catedràtic, va destacar per la seva capacitat d'explicar el rerefons polític dels articles constitucionals i les discussions entre els diferents sectors. El valor del consens i la situació actual "La fotografia de Soler Tura donant la mà a Fraga Iribarne era la mostra del consens i de la voluntat de buscar una sortida democràtica." Bernet analitza el possible sentiment de Soler Tura davant la situació del Tribunal Constitucional l'any 2010: Decepció institucional: Probablement estaria preocupat per la inestabilitat i la imatge de paràlisi política de l'òrgan situat per sobre del dret rigorós. Relació Constitució-Estatut: Per a Soler Tura, l'Estatut era una prolongació indestriable del text constitucional i part del mateix consens original. Homenatges pòstums: Es justifica el retard dels actes d'homenatge a causa de la llarga malaltia d'Alzheimer que va patir en els seus darrers anys.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Programació Cultural i Nous Projectes a Tarragona
Panorama Cultural de Tarragona L'entrevista amb la tinenta d'alcalde de Cultura, Carme Crespo, repassa l'estratègia municipal per dinamitzar la ciutat mitjançant una programació estable i la inversió en infraestructures. L'objectiu principal és projectar la ciutat i oferir plataformes als artistes locals. Música i Cinema: Oferta Estable Tarragona en Viu: Un cicle de música pop, rock, folk i jazz que es realitza en cinc sales de la ciutat. Una novetat clau és que els músics locals actuaran com a teloners dels caps de cartell. Tarragona Cinema: Programació plural a l'Antiga Audiència, coordinada per Pla i Acció Cultural (organitzadors del festival REC). Inclou el cicle Kino amb cinema independent, contemporani i en versió original. Música Clàssica: S'anuncia una programació estable inèdita fins ara, dividida en tres cicles: Tarragona Simfònica, Tarragona Entitats i Tarragona Futur (dedicat a talents emergents del conservatori). Equipaments i Futur "Aquest 2010 hi ha 13 milions d'euros invertits en equipaments culturals, una xifra mai vista a Tarragona." Teatre Tarragona: Es preveu que les obres acabin a finals de 2010. Es gestionarà de manera conjunta amb el Teatre Metropol per optimitzar recursos i programar obres de gran format. Centre d'Art Contemporani: S'ubicarà provisionalment al Tinglado 2 fins que l'edifici definitiu a la Tabacalera estigui llest el 2011. Centres Socioculturals: Avanç de projectes a la Part Alta (Cal Agapitu) i Campclar (obertura prevista per al 2011).
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Presentació de l'obra Lluna Blava: poesia i jazz
Poesia i Música sota la Influència de la Lluna En aquesta trobada es presenta Lluna Blava, un ambiciós projecte interdisciplinari que uneix la paraula de Francesc Valls-Calçada, la música de Xavier Pié i les il·lustracions de Richard White. L'obra es defineix com un llibre-disc, una joia editada per Arola Editors que proposa una experiència immersiva sensorial. Els fonaments del projecte: Origen literari: Els poemes de Francesc Valls-Calçada neixen de diverses experiències, des de visions paisatgístiques fins a reflexions existencials i socials. Simbiosi musical: Xavier Pié ha creat una atmosfera a través del saxo soprano, buscant donar forma als silencis i a la contemplació nocturna. Estètica visual: La part gràfica, a càrrec de Richard White, aporta una lectura d'astronautes i viatges lunars que complementa la visió existencial de l'obra. El procés creatiu i futur de l'obra: No ha estat un camí ràpid; els autors destaquen que ha estat fruit d'un entusiasme compartit i de nombrosos assajos durant l'estiu per aconseguir sintonitzar ambdós llenguatges. Pel que fa al futur immediat: 1. Es preveuen diversos recitals en directe i concerts abans que acabi l'any. 2. Xavier Pié treballa en un nou projecte dedicat a Frank Sinatra per al festival de Dixieland. 3. Francesc Valls-Calçada acaba d'obtenir el premi de poesia Comas i Maduell de la Ciutat de Tarragona. "Si la Lluna plena sonés, probablement sonaria com això que acabem d'escoltar."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
4'
Inauguració de la nova comandància de la Guàrdia Civil a Tarragona
Inauguració oficial amb el ministre de l'Interior L'acte ha estat presidit pel ministre Alfredo Pérez Rubalcaba, acompanyat de la plana major del cos de la Guàrdia Civil, l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la subdelegada del govern Teresa Pallarès. La nova infraestructura se situa a la zona de Joan XXIII i substitueix les antigues instal·lacions de López Peláez, que es trobaven en un estat de conservació molt deficient. Característiques del nou complex El projecte, aprovat pel Consell de Ministres l'abril de 2006, ha suposat una inversió d'uns 11,2 milions d'euros. El complex s'estructura en dos edificis principals: Edifici administratiu i operatiu: Destinat a l'atenció al ciutadà i al funcionament intern del cos. Inclou zones per a la policia judicial, intervenció d'armes i gestió de seguretat. Edifici residencial: Compta amb un total de 46 pisos (tot i que en l'entrevista es mencionen 32 per a famílies i altres estances de pas) destinats a millorar la qualitat de vida dels 300 agents destinats a Tarragona. Espais comuns: Disposa d'un pati central i una àmplia zona d'aparcament. Impacte en el servei i els agents Segons el capità Francín, responsable de comunicació, el canvi representa un salt qualitatiu essencial: "Hem passat d'una caserna que era obsoleta, amb un estat pràcticament ruïnós, a un edifici ampli, lluminós i amb la capacitat operativa que ens feia falta." L'objectiu principal d'aquesta nova seu és oferir un millor servei al ciutadà mitjançant espais més accessibles i moderns, alhora que es dignifiquen les condicions laborals i personals de la policia.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Inauguració de l'espai Veïns Actius a Camp Clar
Veïns Actius: Mediació i Convivència El programa Veïns Actius, integrat dins del Pla Integral de Camp Clar, inaugura oficialment la seva seu física a Tarragona. Aquesta iniciativa, que ja porta un any i mig en funcionament, té com a objectiu principal la millora de la convivència veïnal mitjançant eines pedagògiques i la mediació professional. Eixos Principals de Treball El servei, format per un equip de tres especialistes en psicologia i treball social, actua en dos àmbits clau: Assessorament a juntes d'escala: Acompanyament per crear estructures organitzatives autònomes en comunitats que no tenen junta o que necessiten millorar el seu funcionament intern. Servei de Mediació: Una eina innovadora per resoldre conflictes entre parts enfrontades (com fuites d'aigua o diferències culturals) de forma objectiva i externa. Objectius i Metodologia L'essència del programa és retornar la responsabilitat als propis veïns perquè aprenguin a gestionar els seus problemes. Com diu la seva directora, Pilar Calvet: "Demanem moure't, implica't, organitza, fes-ho tu... No cal que ningú t'ho resolgui, pots fer-ho tu mateix." Dades de Contacte i Seu La nova seu se situa al carrer Riu Llobregat (bloc 4, escala 9). Tot i que la major part de la feina es fa directament al carrer i a les escales, el local ofereix una atenció fixa els dijous de 10h a 13h i de 18h a 20h.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
28'
Debat sobre la Candidatura d'Ascó al Cementiri Nuclear
Anàlisi de la situació actual a Ascó L'episodi se centra en la polèmica decisió de l'Ajuntament d'Ascó de presentar la seva candidatura per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears. Aquest fet ha generat un intens debat territorial i polític a les comarques de l'Ebre i al conjunt de Catalunya. Punts clau de la discussió • Necessitat del magatzem: Els analistes coincideixen que, més enllà del debat sobre l'energia nuclear, el magatzem és una infraestructura necessària per gestionar els residus que ja es generen. • L'estigma territorial: Es discuteix com aquesta decisió afecta la imatge de les Terres de l'Ebre, una zona que ja se sent castigada per tancaments industrials recents (com Lear o Indo). • Autonomia municipal vs. Consens: Es debat fins a quin punt un sol ajuntament pot prendre una decisió que afecta tota una regió, i quines competències reals té la Generalitat de Catalunya per frenar el procés. Perspectives dels experts "El no és tan difícil de veure a Ascó com el sí a fora d'Ascó." Els periodistes convidats destaquen la solidesa dels arguments de l'alcalde d'Ascó i la importància de les infraestructures ferroviàries que fan d'aquest municipi un candidat molt fort respecte a altres opcions com Yebra. Context Polític i Social • Els partits polítics catalans es troben en una situació incòmoda, especialment el PSC i CiU, a causa de les eleccions properes i de les decisions preses en el passat. • Es diferencia aquest moviment de les protestes contra el Transvasament de l'Ebre, assenyalant que el tema nuclear no forma part de l'ADN identitari de la mateixa manera que l'aigua.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Helena Moya: Periodisme a Londres i novel·la històrica
Entrevista a Helena Moya: Del periodisme econòmic a la memòria històrica Helena Moya, periodista tarragonina resident a Londres i redactora al diari The Guardian, presenta la seva primera novel·la, escrita originalment en anglès. El llibre explora les ferides obertes de la Guerra Civil Espanyola i el franquisme a través de tres generacions de dones. Una perspectiva generacional i femenina L'autora destaca que el seu interès no recau en les batalles o els generals, sinó en les conseqüències quotidianes del conflicte: La història se centra en una saga familiar (àvia, filla i neta). Posa el focus en el paper de les dones, sovint invisibilitzades en els relats històrics. Reflexiona sobre la fragilitat de la democràcia a Espanya en comparació amb tradicions més consolidades com la britànica. L'educació com a eix de futur Moya reivindica el llegat pedagògic de la Segona República i la importància de la memòria oral: "Si no deixem aquesta memòria reflectida en algun lloc, això es morirà, i em semblaria molt trist que aquesta riquesa es perdés." Destaca el valor del sistema educatiu republicà (coeducació, laïcitat, assemblees) que ella mateixa va viure parcialment a l'escola Pax de Tarragona. Anuncia que la seva segona novel·la aprofundirà en la figura dels mestres de la República i la seva repressió posterior. Vida a Londres i passió pels llibres L'entrevista també desvetlla detalls de la seva vida quotidiana a la capital britànica, des del seu desplaçament en bicicleta fins a la feina a Kings Cross, fins a la forta presència de la cultura i la història espanyola a Londres a través d'institucions com el London School of Economics o l'estàtua dels brigadistes internacionals.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Carme Pedrol: 22 anys transformant el Serrallo
Trajectòria i transformació del barri del Serrallo L'entrevista a Carme Pedrol repassa els seus més de 20 anys al capdavant de l'Associació de Veïns del Serrallo. Pedrol explica com l'entitat va néixer d'una necessitat crítica de dignificar un barri que, a finals dels anys 80, estava marcat per la industrialització i el trànsit pesant constant. Els orígens: De plataforma a associació El projecte va començar amb la plataforma "Salvem el Serrallo", impulsada per Agustí Mallol, per aturar el soroll i les molèsties dels camions de peix que circulaven tota la nit. L'any 1988 es va formalitzar com a associació de veïns per tenir entitat jurídica i poder negociar oficialment amb les administracions. L'objectiu principal no era organitzar festes, sinó aconseguir inversions urbanístiques bàsiques: asfaltatge, enllumenat i transport públic. Diàleg amb les institucions Pedrol destaca que el camí ha estat llarg i lent, havent negociat amb diversos presidents de l'Autoritat Portuària i alcaldes de Tarragona. Malgrat la lentitud burocràtica, subratlla l'èxit d'haver aconseguit fites històriques: "S'ha valorat que al final ha donat el seu fruit... la gent deia que això no ho veurien, com el cas del pont." Reptes pendents i comiat Tot i l'obertura del pont i la remodelació del subsol per solucionar el deteriorament de les clavegueres de més de 100 anys, Pedrol marxa amb dues assignatures pendents: El cablejat elèctric: Eliminar definitivament les instal·lacions aèries i les "palometes" de les façanes. Un local social digne: Crear un espai ampli que funcioni com a centre de dia per a la gent gran del barri. Finalment, manifesta que marxa contenta i satisfeta perquè els objectius fundacionals s'han complert, deixant pas a una nova etapa de "manteniment" i activitats socials per a la pròxima junta.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Escó aprova la candidatura al cementiri nuclear
Polèmica aprovació de la candidatura del MTC a Escó L'Ajuntament d'Escó ha aprovat, en un ple extraordinari de només 20 minuts, la presentació del municipi com a candidat per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears. La decisió s'ha pres amb set vots a favor i dos en contra. Tot i que l'oposició ha votat dividida, la determinació de l'alcalde ha tirat endavant enmig d'un clima de forta tensió social i política. Reacció de la societat civil i ecologistes Frau democràtic: Sergi Jaladier, de la Coordinadora Anticementiri Nuclear (CANC), ha denunciat que cap partit portava aquesta proposta en el seu programa electoral del 2007. Interessos particulars: Eloi Nolla, d'Ecologistes en Acció, ha suggerit que la decisió respon a interessos econòmics personals i ha demanat una investigació sobre els comptes dels regidors. Mobilitzacions: S'ha convocat una concentració a Barcelona davant del Palau de la Generalitat per exigir al govern català que bloquegi la candidatura. "No estan avalats pel seu propi poble, tampoc no n'han fet cap consulta; per tant, no en saben l'opinió. La decisió l'han pres a títol individual per interessos particulars." L'oposició política al Parlament L'arc polític català, representat en aquest cas per Jaume Bosch (Iniciativa), ha expressat el seu rebuig frontal: Consideren que la decisió ignora la voluntat del Parlament de Catalunya, que ja s'havia manifestat en contra d'acollir la instal·lació. Demanen l'expulsió dels regidors de PSC i CiU que han votat a favor per contradir les directrius dels seus partits. Critiquen el govern central per permetre que un ajuntament decideixi de forma unilateral sense el consens de la Generalitat. Clima de crispació local L'exterior de l'Ajuntament ha viscut moments de tensió amb uns 200 manifestants que han escridassat els regidors titllant-los de "traïdors". S'ha instal·lat una corona de flors funerària a la porta com a símbol de la "mort del municipi". Els testimonis locals lamenten la falta d'informació i l'estigma que suposa per a la comarca de la Ribera d'Ebre.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
2010-01-26 JOAN RIONÉ I
Genovesa Narratives Teatrals: Més enllà de l'Escenari En aquesta conversa, Joan Rioné i Àlex Manrique, membres de la companyia tarragonina Genovesa Narratives Teatrals, ens presenten la seva visió innovadora del teatre. Lluny dels muntatges convencionals, el seu treball se centra en el teatre d'objectes i el llenguatge visual, integrant la plàstica, l'escenografia i la interacció amb el públic de manera única. La Caixa de l'Artista: De Miró a Chillida El projecte central de l'entrevista és el disseny i realització d'una instal·lació artística interactiva per al Museu Chillida Leku (Hernani, País Basc). L'origen: Tot neix d'una proposta prèvia sobre Joan Miró realitzada a Tarragona, que va captar l'atenció dels responsables del patrimoni de Chillida. L'objectiu: Crear una eina pedagògica i lúdica que permeti als visitants conèixer l'obra de l'escultor basc, especialment útil quan la pluja impedeix visitar els jardins exteriors del museu. Estructura de la Caixa: És un cub gegant de més d'un metre i mig, amb quatre cares temàtiques: Contextualització de l'artista i el paisatge. La natura com a font d'inspiració. Materials: Mostres que es poden tocar (fusta, alabastre, ciment, ferro). Un passeig sensorial en miniatura pel museu. Noves Narratives i Activisme Cultural Els convidats reflexionen sobre la necessitat d'una nova museografia que s'allunyi de l'acumulació de dades i s'apropi a la poètica de l'artista. Defensen el paper crucial de l'Aula de Teatre de la URV com a bressol de creadors que busquen alternatives comunicatives. "No deixeu que llegeixin per vosaltres" Aquesta sentència és el títol de la nova performance del col·lectiu Sam Salata (amb Àlex Manrique), que s'estrena al Pretori Romà, centrada en la llibertat cultural i el moviment personal. Per la seva banda, la Genovesa presenta Le Cuac, un espectacle sobre el moviment de les persones i les migracions.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
27'
Candidatura d'Ascó al Magatzem Temporal Centralitzat
Resum del Ple Extraordinari d'Ascó El ple de l'Ajuntament d'Ascó ha aprovat presentar la candidatura del municipi per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears. La sessió ha estat marcada per la defensa del model econòmic lligat a la indústria nuclear per part de l'alcaldia i les crítiques de l'oposició sobre les formes i la falta de consens territorial. Arguments a favor de la candidatura L'alcalde ha defensat la proposta basant-se en diversos punts clau: • Seguretat i experiència: S'afirma que el risc és nul i que el model centralitzat és més segur que el manteniment dels residus en cada central. Es cita l'experiència positiva de països com Holanda o França. • Desenvolupament econòmic: El projecte inclou un parc tecnològic i un viver d'empreses per diversificar l'economia de la Ribera d'Ebre i evitar la desindustrialització. • Decisió democràtica: Es subratlla que és la primera vegada que el municipi decideix lliurement la seva vinculació amb la indústria nuclear, a diferència de la imposició de les centrals durant l'estat espanyol. Postura de l'oposició i context social Malgrat l'aprovació, s'han posat de manifest tensions significatives: • Dèficit democràtic: Alguns regidors han criticat que la decisió recaigui només en nou persones sense un debat serè ni informació contrastada per a la població. • Estigma territorial: S'ha expressat la por a un nou estigma social que relacioni Escó amb la "pastura nuclear" o el "cementiri nuclear". • Falta de consens: Se subratlla l'oposició de la Generalitat de Catalunya, els partits polítics majoritaris i les comarques veïnes. "Aquesta és una oportunitat de futur que no podem deixar escapar per garantir que aquest municipi podrà seguir existint més enllà de la vida de les centrals nuclears." Resultat de la votació Finalment, l'acord s'ha adoptat amb 7 vots a favor (principalment de CiU i un del PSC) i 2 vots en contra, confirmant la voluntat municipal de participar en el procés de selecció de l'Estat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
6'
Ascó aprova la candidatura pel cementiri nuclear
Decisió municipal a Ascó El ple de l'Ajuntament d'Ascó ha validat la seva candidatura per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), conegut popularment com a cementiri nuclear. La sessió ha estat breu però marcada per la tensió política i social. Resultats de la votació L'aprovació s'ha produït amb un resultat clar, tot i la divisió interna en alguns grups: - 7 vots a favor: Formats pels 5 regidors de l'equip de govern (CiU) i 2 regidors de l'oposició (Independents per Ascó). - 2 vots en contra: Els altres 2 regidors de la formació independent. Arguments de l'alcaldia L'alcalde, Rafael Vidal, ha defensat la seguretat del projecte basant-se en visites a instal·lacions similars a Holanda. Els punts clau de la seva intervenció han estat: - El risc és nul i la seguretat no és motiu de discussió. - L'objectiu és garantir la supervivència econòmica del municipi més enllà del tancament de les centrals nuclears. - Ha criticat el que considera una alarma social injustificada. "Afirmar el contrari [del risc nul] és crear de forma gratuïta una alarma social totalment injustificada." Protestes i context extern A l'exterior de l'ajuntament, més de 200 persones es van concentrar per protestar contra la decisió. La jornada ha requerit un fort desplegament dels Mossos d'Esquadra, incloent unitats antiavalots, a causa del clima d'agitació. Ascó competeix ara amb altres candidats, com un municipi de Guadalajara, per l'adjudicació final del magatzem.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Ple decisiu a Ascó pel magatzem nuclear
Expectació màxima davant el plenari municipal L'Ajuntament d'Ascó celebra un ple extraordinari aquest dimarts, 26 de gener, per decidir si presenta la candidatura del municipi per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears. La sessió ha aixecat una enorme expectació mediàtica i social a la comarca de la Ribera d'Ebre. Divisió interna i externa L'ambient a la localitat es troba marcat per una forta polarització: A l'interior de l'ajuntament: S'han aplegat nombrosos veïns favorables al projecte, argumentant que portarà llocs de treball i inversions en recerca científica per frenar el despoblament. A l'exterior de l'ajuntament: Desenes de manifestants de la Coordinadora Anti-cementiri Nuclear expressen el seu rebuig amb crits i pancartes, denunciant que no s'ha consultat el poble. Seguretat: Un ampli desplegament dels Mossos d'Esquadra, incloent-hi unitats antiavalots, custodia l'edifici per evitar incidents a causa de la crispació. Posicions de les parts "El poble i la comarca viuen gràcies a l'indústria nuclear. Si no muntem això, el jovent haurà de continuar marxant." — Jaume Ferrús, exalcalde d'Ascó. En canvi, Sergi Saladí, portaveu de la plataforma contrària, adverteix que el territori català no vol la instal·lació i que la decisió recau en uns pocs regidors que no ho portaven al programa electoral. Incerteza en la votació Tot i que l'equip de govern (format per convergents i un regidor socialista) preveu votar-hi a favor, hi ha rumors de possibles sorpreses o canvis d'última hora a causa de les pressions de les institucions catalanes i els consells comarcals veïns.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Preparatius del Concurs de Castells de Tarragona 2010
Entrevista a Miquel Vendrell sobre el Concurs de Castells 2010 Miquel Vendrell, recentment nomenat director del comitè executiu del Concurs de Castells de Tarragona 2010, detalla les línies mestres de l'organització per a la propera edició, que se celebrarà el diumenge 3 d'octubre. Prioritats i Gestió Econòmica L'organització treballa en dues línies paral·leles: l'estructura operativa i la comissió assessora. En un context de crisi econòmica, Vendrell destaca: * El pressupost es mantindrà al voltant dels 300.000 euros, garantit majoritàriament per l'Ajuntament. * L'objectiu estratègic a llarg termini és que el 50% del finançament provingui del sector privat, tot i que reconeix que enguany serà difícil d'assolir. Novetats al Recinte i Seguretat La Tarraco Arena Plaça (antiga plaça de toros) presentarà millores respecte al 2008: * Cúpula retràctil: El concurs ja no s'haurà de suspendre o ajornar en cas de pluja, ja que el recinte es pot tancar completament. * Seients numerats: S'està treballant per oferir localitats numerades per millorar la comoditat i l'experiència de l'espectador. * Aforament: Es reduirà el nombre d'entrades a la venda (entre 6.000 i 6.500) per evitar la sobrecàrrega de les graderies i garantir la seguretat. Canvis en la Participació i Normativa Una de les decisions més destacades és la reducció del nombre de colles participants per motius de seguretat i logística: * Es passa de 18 a 14 colles. * Les quatre colles tarragonines tenen la participació garantida, mentre que la resta escollirà segons el rànquing a data de 31 d'agost. * La Comissió Assessora s'amplia integrant representants de les sis primeres colles del concurs anterior, la Coordinadora de Colles Castelleres i experts dels mitjans de comunicació. Difusió i Futur del Certamen "TV3 pensa apostar fort pel concurs d'enguany i convertir-lo en l'esdeveniment del mes." Vendrell confirma que la col·laboració amb la televisió pública catalana serà clau per a la promoció exterior. Finalment, sobre la possibilitat que el concurs esdevingui anual en lloc de biennal, el director ho veu com una opció possible que cal anar madurant, però no de forma immediata.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Conflicte de la SGAE i irregularitats en perruqueries
Anàlisi del cànon de l'SGAE i la competència a Tarragona L'entrevista a Teresa Rubio i Montse Mañé, representants de l'Associació d'Esteticistes de Tarragona, aborda dos problemes crítics que afecten actualment el sector de la bellesa i els autònoms a la ciutat. 1. El polèmic cànon de l'SGAE El sector ha rebut amb sorpresa i indignació la intenció de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) de cobrar un cànon per la música ambiental als salons de bellesa. Els punts clau discutits són: * Impacte econòmic: Es tracta d'una despesa addicional per a un col·lectiu format majoritàriament per autònoms que ja suporten una càrrega fiscal elevada. * Falta de transparència: Les convidades qüestionen el destí dels fons recaptats, afirmant que només una part arriba realment als artistes. * Abús de poder: Es denuncien casos on s'ha intentat cobrar aquest cànon en festivals escolars, maratons solidàries i llars de jubilats. "Catalunya és la més perjudicada... això és un monopoli que no té res a veure amb l'Estat." 2. Irregularitats i intrusisme local Es denuncia una proliferació sobtada de centres d'estètica regentats per ciutadans xinesos a Tarragona, especialment al barri del Port, on s'han detectat diverses anomalies: * Condicions laborals i legals: Inspeccions recents han revelat la presència de treballadors sense papers i l'incompliment sistemàtic d'horaris comercials. * Seguretat sanitària: S'han retirat productes (xampús i mascaretes) que no complien les normatives de seguretat de la Unió Europea. * Serveis degradants: Les convidades alerten sobre l'oferta de serveis de caràcter sexual (l'anomenat "final feliç") en alguns d'aquests centres, un fet que consideren denigrant per a la professió i que genera confusions incòmodes en els negocis tradicionals. Accions i futur del sector L'associació, a través de la federació catalana (FETCAT), està treballant per : 1. Impulsar un canvi en la Llei de Propietat Intel·lectual. 2. Exigir més inspeccions d'ofici per garantir que tots els locals competeixin en igualtat de condicions (titulacions homologades, metres quadrats i personal legalitzat).
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
28'
Experiències de la Unitat Canina K9 al terratrèmol d'Haití
El paper crucial de la Unitat Canina de Rescat El podcast presenta el testimoni directe de Pere Frutos, president de l'ONG Unitat Canina de Rescat i Salvament K9 de Creixell, i Joan Fuster, de la URV Solidària. Es detalla la recent intervenció a Haití després del devastador terratrèmol i la logística necessària per a aquestes operacions d'emergència. Els gossos de rescat: Més que una eina • Els animals són la part fonamental de l'equip; se'ls prioritza fins i tot per sobre del benestar dels guies. • Aitor, el gos de Pere Frutos, es jubila després d'aquesta darrera missió per passar a ser un gos de casa. • L'ensinistrament és constant; no s'espera a la catàstrofe per preparar els nous exemplars. El valor del voluntariat pur "Jo soc jardiner... i tots els diners de les meves vacances s'han anat als terratrèmols des de fa 10 anys." Els membres d'aquesta unitat no són professionals remunerats, sinó voluntaris altament qualificats que financen gran part de la seva activitat de la seva pròpia butxaca, amb el suport logístic puntual d'entitats com la URV Solidària per pagar els bitllets d'avió. La realitat a Haití: Caos i supervivència La gestió de la catàstrofe L'episodi descriu una situació de tempesta perfecta: un país desgovernat, sense infraestructures i amb la torre de control de l'aeroport destruïda. Això va provocar un bloqueig aeri on l'ajuda humanitària (com l'anestèsia) no arribava als punts crítics. Escenes d'extrema duresa • Rescats realitzats amb el Grup de Ràpida Intervenció (GRI) durant els primers 5 dies. • Col·laboració en tasques mèdiques improvisades, veient amputacions sense anestèsia en nens. • Ús de l'astúcia per aconseguir que els hospitals internacionals acceptessin malalt locals. Consells sobre la cooperació i el suport Es fa una crida a la prudència a l'hora de fer donatius econòmics. Pere Frutos recomana: Verificar l'entitat: Donar a ONGs conegudes que treballin directament sobre el terreny. Evitar intermediaris estranys: Sospitar de comptes que apareixen de cop durant les crisis. Transparència: La importància de saber exactament on va cada euro. Finalment, es recorda que, encara que Haití ocupi els titulars, existeixen molts altres "Haitís" permanents al món (Sàhara, Tibet, Somàlia) que requereixen cooperació al desenvolupament constant.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Jordi Cervera i la primera novel·la en Twitter a Europa
Innovació literària: La novel·la negra arriba a Twitter L'escriptor Jordi Cervera presenta un projecte pioner en el marc del festival BCNegra 2010: la creació de la primera novel·la a través de la xarxa social Twitter a Europa. Aquesta iniciativa sorgeix com un encàrrec de l'Institut de Cultura de Barcelona i l'empresa Sun in Tokyo per promocionar el festival d'una manera interactiva i tecnològica. Característiques del format i reptes creatius Limitació de caràcters: L'autor s'enfronta al repte d'escriure en dosis de màxim 140 caràcters, convertint cada entrada en una "petita fotografia" o fotograma de la història. Rebuig al text preestablert: Cervera decideix no fragmentar un text ja escrit, sinó crear en temps real, capturant la immediatesa pròpia de la plataforma. Interactivitat 2.0: La novel·la incorpora aportacions dels seguidors, enllaços a Google Maps (per localitzar els crims), llistes d'Spotify o vídeos a YouTube, creant una experiència transmèdia. L'impacte de la campanya i el futur de la lectura "És una autèntica bogeria... estic contestant entrevistes de l'Equador, Colòmbia o Mèxic; el ressò és internacional." L'entrevista també reflexiona sobre el vessant econòmic i professional de la literatura digital: Difusió vs. Monetització: La xarxa és ideal per a la difusió massiva, però planteja interrogants sobre com els autors poden guanyar-se la vida amb el llibre electrònic. Nous hàbits de consum: Es suggereix que aquests formats no substituiran la novel·la convencional, sinó que serviran com a complements lúdics i ràpids per al dia a dia. L'obra, protagonitzada per una misteriosa gallina i una sèrie d'assassinats per verí, destaca per la seva capacitat de generar un perfil de personatge amb només unes pinzellades ràpides.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Situació i futur del Centre Comercial Parc Central
Balanç de situació del Centre Comercial Parc Central L'entrevista amb Pere Peiró, gerent del Parc Central de Tarragona des de l'octubre de 2009, ofereix una visió detallada de l'estat actual del centre després de 15 anys de trajectòria. Malgrat el context de crisi econòmica, el centre manté una posició sòlida amb una ocupació de locals del 98,5%. Impacte de la crisi i xifres clau L'afluència de visitants ha patit una lleugera davallada d'aproximadament un 4%, xifra que se situa en la mitjana del sector. Els comerciants han reaccionat amb polítiques de promoció agressives i un ajustament dels marges de benefici per mantenir el consum. Les rebaixes de gener de 2010 s'han valorat molt positivament, gràcies en part a la climatologia favorable per al consum de moda. Canvis en els serveis i oci Aparcament: Després d'un any de la instauració del pagament, la direcció valora la mesura positivament, ja que ha eliminat les cues i ha augmentat el temps mitjà d'estada fins a les dues hores i mitja. Cinemes: Després del tancament de les sales el 2009, el centre descarta a curt termini tornar-les a obrir per la baixa rendibilitat del sector. Com a alternativa, es busquen noves fórmules d'oci, com la instal·lació de pantalles gegants per a esdeveniments com el Mundial de Futbol. Perspectives de futur i competència "L'arribada d'El Corte Inglés a Tarragona serà un revulsiu positiu que ajudarà a mantenir el client a la ciutat i evitarà que marxi a Barcelona." El centre aposta per consolidar el seu model de comert de proximitat i moda, veient l'obertura de grans operadors com una oportunitat per potenciar l'eix comercial de Tarragona.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
26'
Actualitat política i infraestructures amb Francesc Vallès
Entrevista política a Francesc Vallès El diputat del PSC al Congrés, Francesc Vallès, repassa els temes clau que afecten la demarcació de Tarragona, amb un focus especial en la gestió de residus nuclears i el desenvolupament de noves infraestructures de transport. El debat sobre el magatzem nuclear (ATC) La discussió se centra en la possible candidatura d'Ascó per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (ATC). Vallès defensa la postura del partit i del president José Montilla: • El PSC respecta l'autonomia municipal dels ajuntaments que volen presentar-se. • No obstant això, es considera que Tarragona ja ha estat prou solidària en matèria energètica i nuclear. • Es necessita un consens territorial que vagi més enllà del municipi. • Vallès adverteix que si no es construeix un magatzem centralitzat, cada central (com Vandellòs o Ascó) haurà de gestionar els seus residus de forma individual mitjançant magatzems en superfície. Infraestructures Ferroviàries i el Corredor Mediterrani El diputat qualifica d'històrica la inversió per a la connexió d'alta velocitat entre Tarragona i Castelló: • Es trenca el model radial on tot passava per Madrid per apostar per l'eix mediterrani. • Aquesta infraestructura és clau per a la competitivitat del Port de Tarragona i la connexió amb Europa. • S'ha adjudicat l'estudi informatiu, el primer pas real per a l'execució del projecte. Carreteres i l'Autovia A-27 Respecte als retards de l'A-27 (Tarragona-Lleida), Vallès demana col·laboració: "No es pot demanar celeritat en una obra i després posar pals a les rodes des dels ajuntaments." • L'obra està dividida en quatre trams per agilitzar-ne la construcció. • S'espera que la infraestructura estigui finalitzada cap al 2012. Nou model de gestió aeroportuària Sobre l'Aeroport de Reus, s'obre una nova etapa política: • El Govern central planteja un canvi en la gestió que podria permetre el traspàs de la titularitat a la Generalitat. • L'objectiu és gestionar la infraestructura des de la proximitat per millorar la captació de vols i l'activitat econòmica local.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
Preparatius del Carnaval de Tarragona: Visita a Mercamoda
El Carnaval de Tarragona a la botiga Mercamoda L'episodi se centra en els preparatius del Carnaval de Tarragona, visitant l'establiment especialitzat Mercamoda al carrer Jaume I. La conversa amb la Maribel i el Josep Ardila detalla com es viu la prèvia d'aquesta festivitat des de l'òptica del comerç local. Tipologia de Clients i Productes S'identifiquen dos perfils principals que visiten la botiga: * L'exclusiu: Aquells que busquen teixits i complements per confeccionar la seva pròpia disfressa única. * L'espontani: Clients que busquen solucions ràpides i disfresses ja confeccionades d'última hora. Tendències i Disfresses Populars Durant l'entrevista es comenten les tendències d'enguany i els clàssics que mai fallen: * Tendències actuals: La influència del cinema és clau, destacant personatges com Sherlock Holmes i la creixent demanda (tot i la seva dificultat en el maquillatge) d'Avatar. * Èxit de vendes: La disfressa de Michael Jackson s'ha convertit en un referent per la seva senzillesa i iconografia. * Clàssics: Vikings, romans, pirates, hippies, gànsters i personatges com Pippi Langstrump o la Blancaneus. La Logística de les Comparses La Maribel explica que el treball per a les colles grans comença molt d'hora: "El mes de maig ja comencem a treballar el carnaval de l'any següent." Es destaca que les grans comparses planifiquen amb mesos d'antelació per garantir que hi hagi estoc de teixits i talles, mentre que els grups petits poden trobar problemes de disponibilitat si esperen al gener o febrer. També s'esmenta com la crisi econòmica ha fet que molts grups optin per confeccionar-se ells mateixos els vestits per estalviar costos.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Pixi Dixi celebra 15 anys de jazz a Tarragona
Celebració de l'aniversari de la Pixi Dixi L'emissora connecta amb Carles Borràs, membre fundador de la banda de jazz estil Nova Orleans Pixi Dixi, per parlar de la seva trajectòria i del concert especial que oferiran a l'Auditori de Caixa Tarragona. Amb 15 anys d'història, la formació s'ha consolidat com una de les més veteranes i estimades del Camp de Tarragona. Un espectacle multidisciplinari El concert, titulat Pixi Dixi, 15 anys de Dixieland amb D.O., no serà una actuació convencional de jazz. L'espectacle destaca per: Col·laboracions especials: Comptaran amb les Oxido Chicks (tres cantants) i el grup Enpitap (quatre ballarines de claqué). Repertori variat: Inclourà clàssics com Moten Swing i composicions de Duke Ellington, evolucionant des del dixie tradicional cap a l'era del swing. Equilibri musical: Tot i que el jazz es basa en la improvisació, Borràs destaca la importància de l'organització per evitar el caos en un format tan complex. L'evolució del públic i la banda Durant l'entrevista es reflexiona sobre com el públic tarragoní ha crescut i s'ha educat musicalment gràcies al Festival de Dixieland. "Ara el públic de Tarragona ja és un públic experimentat, sap perfectament què és el dixie i com ha de sonar." Borràs explica que la banda va néixer gairebé per casualitat quan va aconseguir unes partitures i va haver de buscar músics per telèfon, una tasca difícil en aquell moment perquè l'estil era poc conegut. Avui dia, la celebració serveix com una empenta de moral per renovar-se i fugir de la monotonia després de tres lustres d'assajos i actuacions per tot Europa.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
Josep Bargalló presenta el llibre 'Balls i danses'
Resum de l'entrevista a Josep Bargalló i Badia L'expert en cultura popular Josep Bargalló i Badia presenta el sisè volum de la col·lecció Balls i danses de les comarques de Tarragona, una obra que culmina un extens treball de camp realitzat durant més de deu anys per tot el territori. Característiques de l'obra Recerca històrica: El llibre recull danses que es ballaven a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, moltes de les quals havien caigut en l'oblit. Abast geogràfic: Aquest darrer volum se centra específicament en les comarques del Baix Penedès i el Tarragonès. Contingut detallat: Inclou partitures, descripcions de les passes, vestuari i, fins i tot, els parlaments tradicionals. La importància de la tradició vs. la creació Bargalló defensa la necessitat de mantenir les arrels històriques davant la globalització, tot i que accepta les noves creacions: "Hi ha d'haver un punt històric, que són les nostres arrels de com ballaven els nostres avantpassats." L'autor destaca que la seva tasca ha permès que uns 40 pobles de zones com la Ribera d'Ebre i la Terra Alta hagin recuperat danses que s'havien perdut completament. També subratlla la bona feina feta a Tarragona amb la recuperació digna de balls del seguici. Connexió amb Joan Amades Josep Bargalló, que va conèixer personalment Joan Amades quan era jove, reivindica la figura del folklorista com el gran salvador del patrimoni cultural de Catalunya. L'entrevista conclou recordant el vincle de Bargalló amb Vila-seca, on dirigeix el Grup de Dansa Tradicional Catalana Ramon d'Olzina.