Tots els episodis

62680 episodis disponibles

episodis

44881-44904 de 62680

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
Conspirare: Polipoesia i experimentació amb Conrat Setó
L'espectacle Conspirare a la Tardor Literària El músic i compositor Conrat Setó presenta el seu nou projecte, titulat Conspirare, dins el cicle Oniris de Polipoesia. L'acte s'emmarca en la programació de la Tardor Literària i s'estrena aquest dissabte a les 10 del vespre a la Bequeria. Una proposta interdisciplinària L'espectacle es defineix com un recital a tres veus on la música i el text no se subordinen l'un a l'altre, sinó que caminen de forma paral·lela: Interpenetració: No es tracta de musicar poemes de forma convencional, sinó de fer que el ritme, la melodia i la paraula tinguin el mateix pes. Descontextualització: Es prenen fragments d'obres reconegudes i se'ls dona un nou sentit mitjançant un ordre diferent i noves sonoritats. Poètica fonètica: S'inclouen moments de pura experimentació rítmica amb síl·labes sense significat concret per destacar la sonoritat pura. Autors i llegat vital La selecció de textos té un caràcter autobiogràfic i emocional per als intèrprets. Entre els autors escollits destaquen: Ovidi Montllor (amb una versió recitada d'una de les seves cançons). Mercè Rodoreda (amb fragments de Viatges i flors). Joan Brossa, Joan Fuster i Francesc Valls Calçada. "No es tracta tant de musicar poesies, sinó que el ritme, la paraula i la melodia s'interpenetrin i avancin paral·lelament." Format i Intèrprets L'obra aposta per l'austeritat i la proximitat del petit format. Els protagonistes a l'escenari són: Josepa Urbano: Veu i recitació. Pere Plana: Viola. Conrat Setó: Acordió digital (un instrument que combina la tecnologia electrònica amb el control físic de la manxa).
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
Albert Jordà i el seu debut en solitari: Mal temps sobre la mar
Entrevista amb Albert Jordà: Un viatge musical cap a la intimitat El músic tarragoní Albert Jordà presenta el seu nou projecte en solitari després de la seva etapa amb la banda Papà Noés. En aquesta conversa, l'artista desgrana el procés de creació del seu disc "Mal temps sobre la mar", un treball que defineix com un retorn als seus orígens com a compositor i instrumentista. L'evolució des de Papà Noés Jordà explica que aquest pas endavant neix d'un descans de la seva banda anterior. Tot i que algunes cançons poden servir d'enllaç estilístic, la major part del material és completament nou, creat en els darrers dos anys : El disc és heterogeni i fuig de la uniformitat sonora. S'ha gravat i produït de manera autogestionada a l'estudi personal de l'autor. La instrumentació és molt diversa: inclou teclats, guitarres, teremín i xilòfons. "Aquesta cançó ['Mal temps sobre la mar'] podria ser un enllaç entre Pepanoes i Albert Jordà... estava buscant una direcció nova on poder tastar sons nous." Temàtica i influències L'obra està fortament influenciada per la simbologia del mar, la solitud i la recerca d'orientació. Jordà utilitza el paisatge marítim de Tarragona —fins i tot incloent sons ambientals del Serrallo— per transmetre emocions que van des de la malenconia fins a l'esperança final amb el tema Calma sobre la mar. Musicalment, l'artista es distancia del model clàssic del rock català dels 90 per apropar-se a referents més anglòfons i francesos, citant noms com Dominique A o Jay-Jay Johanson. Futur i directes De cara al futur, Jordà preveu presentar el disc a les sales de Tarragona a principis d'any amb un format de trio, oferint un directe més dinàmic que el disc d'estudi.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
2'
Descobrint Camprodon: Patrimoni, Natura i Música
Camprodon: El Bressol de la Vall Aquesta setmana explorem Camprodon, un dels municipis més emblemàtics del Ripollès. Situat estratègicament entre Ripoll i Setcases, el poble destaca per la seva unió amb els termes de Freixenet, Rocabruna i Beget, formant una de les valls més riques de la zona. Patrimoni i Iconografia El principal símbol de la vila és, sens dubte, el Pont Nou: * És una construcció original del segle XII. * Situat al centre històric, era el pas obligat cap a la Cerdanya. * Presenta inscripcions dels segles XVI i XVII. * És la imatge icònica de les famoses Galetes Birba. Riquesa Natural i Turística La vila és un referent històric per a l'excursionisme gràcies a la confluència dels rius Ter i Ritort. La seva biodiversitat és excepcional, amb fauna pirinenca singular: * Isards i galls fers. * Muflons i mussols pirinencs. Llegat Cultural: Isaac Albéniz Camprodon és el poble natal del compositor Isaac Albéniz (1860). El seu llegat es manté viu a través de: 1. El Festival de Música Isaac Albéniz, que ha celebrat ja la 24a edició. 2. El Curs Internacional de Música. 3. Més de 200 actuacions en el marc del seu recent centenari.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
0'
L'Encant Modernista de l'Hotel-Restaurant Maristany
Benvinguda a l'Hotel-Restaurant Maristany L'establiment es defineix per la seva ubicació en una casa d'estil modernista de principis del segle XX, curosament restaurada per oferir una experiència única. Està gestionat per una família amb una extensa trajectòria professional que busca crear una atmosfera on el client no es percebi com un número, sinó com un convidat personal. Gastronomia i Ambientació El restaurant destaca per diversos elements clau: Ubicació singular: Està situat a les antigues cotxeres de la finca, oferint un espai acollidor i amb caràcter històric. Oferta culinària: Proposa una àmplia carta basada en la cuina de mercat. Celler i complements: Disposa d'una gran selecció de vins, destil·lats, cafès i tes. Un Entorn Cinematogràfic Els jardins de la propietat són un dels seus actius més preuats, amb una estètica que transporta el visitant a altres èpoques: "Els jardins és com si els haguessin tret d'algun fotograma d'una pel·lícula d'època colonial." Per acabar, es recorda que la reserva de la nit d'hotel amb esmorzar està fixada per al proper dissabte 28 de novembre.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
26'
El somni de Tàrraco: Història i ficció de la Tàrraco romana
Introducció a la novel·la i el seu context L'escriptor Julio Ricardo Trigo presenta la seva nova obra, El somni de Tàrraco, una novel·la històrica ambientada en l'època de l'emperador August. L'autor explica que la idea va sorgir de la seva pròpia experiència vivint a Tarragona, observant les muralles i la llum de la ciutat des de la seva terrassa. L'estada d'August i la capitalitat del món Un dels eixos principals és el període de tres anys en què Octavi August va residir a Tàrraco, convertint-la de facto en la capital de l'imperi romà. Aquest fet va suposar un gran revulsiu per a la ciutat, que va passar a ser el centre del món conegut en aquell moment. L'obra també explora: • El paper de Tàrraco com a base militar contra els càntabres i asturs. • La importància comercial del port i el tràfic d'or procedent de Galècia. • El fil conductor de l'oli com a element econòmic clau. Personatges i procés de creació La novel·la es defineix com una obra coral amb personatges reals (com Lívia Drusil·la o el mateix August) i personatges ficticis que actuen com a protagonistes per donar llibertat a la trama. El narrador i la recerca històrica El personatge de Pertus, un metge que arriba de l'antiga Ausa (Vic), actua com a narrador amb una mirada externa i neta. Trigo destaca la dificultat de documentar-se sobre l'edat antiga en comparació amb l'edat mitjana, basant-se sovint en restes arqueològiques fragmentàries. "La ignorància de l'historiador és la fortuna del novel·lista." El mètode d'escriptura i el contacte amb el lector L'autor comparteix el seu particular sistema de treball: • Realitza un treball de camp exhaustiu amb fotografies i notes. • Escriu un esborrany ràpid en uns quatre mesos per mantenir l'energia de l'acció. • Dedica posteriorment un o dos anys a polir l'estructura i el llenguatge. Finalment, es discuteix el panorama literari tarragoní, on Trigo reclama una major projecció exterior dels autors locals i més intercanvi amb escriptors de fora de la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
28'
Guia de Teràpies Manuals: Diferències i Especialitats
Introducció a les Teràpies Manuals L'expert Fèl·lip Caudet analitza la confusió existent al voltant de les professions que treballen amb les mans per guarir. L'objectiu de l'episodi és diferenciar clarament entre fisioteràpia, osteopatia, quiropràctica i massatge, oferint criteris per triar el professional adequat. Principals Disciplines Analitzades 1. Osteopatia Fundada pel metge Andrew Taylor Still a finals del segle XIX, es basa en la premissa que la manipulació de les estructures físiques millora la funció orgànica. Es divideix en tres branques: • Estructural: Centrada en articulacions i ossos (columna i extremitats). • Visceral: Treballa sobre el moviment dels òrgans interns (ronyons, pulmons) per resoldre dolors referits. • Craniosacral: Una tècnica extremadament suau sobre el líquid cefalorraquidi que sovint ajuda a alliberar nusos emocionals. 2. Fisioteràpia És l'única de les teràpies esmentades que és un estudi universitari reglat a l'Estat. Utilitza agents físics com aigua, calor i electricitat, combinats amb exercici terapèutic i teràpia manual. • Inclou especialitats desconegudes com la fisioteràpia uroginecològica (per a incontinència), respiratòria, pediàtrica i fins i tot fisioteràpia per a animals (cavalls). 3. Masoteràpia (Massatge) Tradicionalment ocupada pel massatgista, avui es diferencia de la fisioteràpia pel seu enfocament. Mentre que el físio tracta la patologia i el dolor, el massatgista s'hauria de centrar en la relaxació i el manteniment muscular. 4. Quiropràctica Iniciada per Daniel David Palmer, se centra exclusivament en la columna vertebral. La seva teoria postula que molts mals provenen de desajustaments vertebrals que afecten el sistema nerviós. Consells per Triar un Professional "No elimineu la terapèutica de la llista; en tot cas, elimineu el professional si no hi ha resultats." Per escollir correctament, cal valorar: • Comoditat: Sentir-se bé amb la tècnica (evitar manipulacions brusques si generen por). • Connexió: Confiança mútua amb el terapeuta. • Eficàcia: Una teràpia ha de donar resultats en un temps raonable; tractar una contractura no pot durar un any.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
Escàndols de corrupció i pressupostos a l'Eurocambra
Corrupció i Nepotisme a les Institucions Europees L'episodi repassa els escàndols de corrupció més rellevants que han afectat la Comissió Europea, especialment a finals dels anys 90. Alfons González, professor de dret de la URV, analitza com aquests fets van forçar la creació de mecanismes de control que encara vigents avui dia. Casos destacats: Edith Cresson i Martin Bangemann Dos noms propis van marcar la crisi de la Comissió presidida per Jacques Santer: Edith Cresson: Ex-primera ministra francesa i comissària, va ser acusada de nepotisme per contractar un amic seu, dentista de professió i ja jubilat, com a assessor científic. Aquest senyor va cobrar xifres astronòmiques sense arribar a elaborar cap informe. Martin Bangemann: Comissari de telecomunicacions que, just abans de plegar, va anunciar el seu fitxatge per Telefónica. Se li va retreure una greu manca de discreció i l'ús potencial d'informació privilegiada. "Va ser l'única Comissió Europea que no va esgotar el mandat i va haver de dimitir en bloc l'any 1999 per la pèrdua de confiança del Parlament." Les conseqüències: l'Oficina Antifrau (OLAF) Com a resposta directa a aquests escàndols, es van establir noves mesures de transparència: Creació de l'OLAF (Oficina Europea de Lluita contra el Frau), encarregada d'investigar des de grans desviaments de fons fins a irregularitats burocràtiques (factures de mobiliari, dietes no justificades o currículums falsos). Imposició d'un període d'incompatibilitat (cadència) d'almenys un any abans que un comissari pugui passar a l'activitat privada. L'ampliació cap a l'Est i el Pressupost Comunitari L'entrevista també aborda l'actualitat amb la petició de Sèrbia per adherir-se a la Unió Europea, un moviment estratègic delicat per la seva relació històrica amb Rússia. Finalment, es desmitifica el cost d'Europa: el pressupost comunitari (uns 133.800 milions d'euros) és sorprenentment baix si es compara amb el pressupost d'estats com l'espanyol, representant només uns 235 euros per habitant i any.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
4'
Onada de robatoris i danys a la Cooperativa
Situació Crítica per la Seguretat a la Cooperativa El president de la cooperativa denuncia una situació insostenible després d'haver patit 20 robatoris en els darrers 14 mesos. Tot i que inicialment s'havien pres mesures de seguretat domèstiques i s'havia demanat precaució als usuaris, la violència dels assalts ha augmentat dràsticament en les darreres dues setmanes. Impacte i Danys Materials L'afectació no és només econòmica, sinó també estructural i emocional per a les entitats que habiten l'edifici: Danys estructurals: En els últims incidents, els assaltants no només han trencat portes (arribant a fer malbé 7 o 8 en una sola nit), sinó que han arribat a esfondrar parets. Valor dels objectes: Tot i que el valor de mercat de l'electrònica robada (ordinadors, càmeres, mòbils) pot semblar baix, l'impacte per a entitats culturals amb recursos molt limitats és immens. Absència de diners en efectiu: Es remarca la paradoxa dels robatoris, ja que les entitats funcionen amb voluntariat i no guarden mai diners en metàl·lic a les oficines. "No només han entrat i han trencat portes, que és el que fan sempre, sinó que a més a més han trencat parets." Mesures de Resposta i Futur Davant l'escala dels fets, s'han iniciat diverses línies d'actuació: Col·laboració institucional: S'ha informat a l'Ajuntament, a la Generalitat i als Mossos d'Esquadra, que ja estan investigant la reiteració anòmala d'aquests delictes. Seguretat privada: S'ha contractat un vigilant, tot i que la cooperativa admet que és una despesa que no podrà mantenir gaire temps pel seu elevat cost. Restricció d'accés: S'hauran d'instal·lar alarmes i càmeres, fet que posarà fi a la política històrica de portes obertes de la casa per garantir la supervivència de l'espai.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
Una Alícia en estat de coma al Teatre del Magatzem
Una versió lliure i contemporània d'Alícia L'obra, dirigida per Carles Vigorra i interpretada per Aleix Ballverdú i Gerard Domènech, s'allunya de la versió clàssica per presentar-nos una proposta on la fantasia es barreja amb la crítica social. La producció de Teatre Park neix com una resposta a la necessitat de l'espectador de trobar humor i fantasia en temps de crisi. Argument i estructura narratòria L'espectacle planteja una premissa trencadora en comparació amb la novel·la original: - L'Alícia és una princesa que pateix un accident abans d'una inauguració. - Entra en un estat de coma, servint d'excusa per explorar el seu subconscient. - Es produeix un joc constant entre la realitat (l'hospital amb els metges) i el somni (el viatge de maduresa de l'Alícia). "És un viatge de maduresa per ella, de fer-se preguntes i trobar-se moltes vegades al límit." L'humor com a segell propi L'obra destaca per un estil d'humor absurd però molt identificable. A diferència de l'humor comercial convencional, utilitza: - Tècniques de màscara i elements del clown per potenciar els gags. - Crítica a l'actualitat, incloent referències a la monarquia, la burocràcia i la telefonia mòbil. - Un llenguatge propi adaptat a l'univers de Lewis Carroll. Després de l'èxit de públic a Reus, la companyia presenta l'obra al Teatre del Magatzem de Tarragona aquest cap de setmana.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
19'
2009-11-11 UM ICAC CARTHAGO NOVA
Un agermanament científic entre Tàrraco i Cartago Nova Aquest episodi recull una conversa a la plaça d'en Rovellat de Tarragona amb motiu de les jornades sobre arqueologia i museografia de Cartagena. L'objectiu és compartir les novetats de l'arqueologia urbana de la ciutat murciana i estrènyer els vincles històrics entre les dues capitals romanes. Punts clau de la trobada Relació històrica: Tarragona (Tàrraco) i Cartagena (Cartago Nova) van formar part de la mateixa província romana i es van disputar la capitalitat de la Hispània Citerior. Patrimoni subaquàtic: Rafael Azuart, director del Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica de Cartagena (ARQUA), explica la singularitat d'aquesta institució, única a l'Estat dedicada monogràficament a aquest àmbit. Tecnologia de conservació: S'utilitza la liofilització per tractar fustes antigues de vaixells, un procés complex que pot durar prop de 15 o 20 anys abans de l'exhibició de la peça. El teatre romà de Cartagena: Es destaca el projecte de musealització de Rafael Moneo com un exemple d'èxit en la recuperació de monuments i el seu impacte positiu en el turisme i l'economia. Descobriments destacats "Cartago Nova era el Dorado de l'antiguitat; d'allà sortia tot el plom, la plata i els metalls preciosos cap a la Mediterrània." L'entrevistat destaca especialment el vaixell fenici de Mazarrón, considerat de les restes més antigues d'embarcacions fenícies al Mediterrani, amb una càrrega de més de 2.000 bales de plom. L'arqueologia del futur Rafael Azuart afirma que l'arqueologia subaquàtica és la disciplina del futur gràcies a l'evolució de la tecnologia. Tot i que els robots permeten arribar a grans profunditats, defensa que la millor conservació sovint és deixar-ho al fons del mar fins que es garanteixi la seva preservació en superfície.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
24'
La transició a la TDT al Camp de Tarragona
La Revolució Digital: El pas de l'analògic a la TDT El programa d'avui se centra en el final de la tecnologia analògica de televisió, un canvi històric que donarà pas definitiu a la Televisió Digital Terrestre (TDT). Aquesta transició no només implica una millora en la qualitat d'imatge i so, sinó també un augment significatiu en l'oferta de canals. Característiques de la TDT • Permet una major eficiència en l'ús de la banda de freqüència. • Ofereix serveis interactius mitjançant plataformes com la MHP (Multi Home Platform). • Actualment, molts usuaris s'han passat al digital amb receptors bàsics, però es preveu una segona fase on s'explotarà la interactivitat (compres, xats, participació en directe). Calendari de l'apagada al Camp de Tarragona Es destaca que al Camp de Tarragona el procés s'avançarà respecte a la resta de l'Estat: • La data límit general a Espanya és el 3 d'abril, però a Tarragona l'apagada serà entre el 15 de desembre i el 15 de gener. • Tot i l'alta cobertura del repetidor de La Mussara, es critica la manca de campanyes informatives actives per avisar la població del canvi imminent. Problemàtiques de la Televisió Local Existeix una preocupació pel futur de les emissores locals: • Dels 16 canals amb llicència al Camp i l'Ebre, només 9 emeten actualment a causa de la crisi econòmica. • Es proposa la unificació de demarcacions (com Tarragona i Reus) per sumar esforços i evitar la fragmentació artificial des de Madrid. "No té sentit dividir el Camp de Tarragona quan el senyal prové del mateix centre emissor i les televisions es veuen entre regions." Apunts sobre la Ciència i la Història El programa també commemora fites rellevants: • El Dia Mundial de la Ciència (10 de novembre), instaurat per la UNESCO, defensant una ciència al servei de la pau i el desenvolupament. • L'any 2009 com l'Any Internacional de l'Astronomia, celebrant els 400 anys del telescopi de Galileu Galilei. • Un record per a la fundació de Tarragona Ràdio l'any 1986.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
Entrevista a Francis Núñez: Flamenc Entre Tarragona i el Món
Retorn a les Arrels i Homenatge a Reus El ballarí tarragoní Francis Núñez, figura de renom internacional en la dansa espanyola, torna a la seva terra per participar en el 25è aniversari del Ballet Espanyol de Maricarma Fraga. Durant l'entrevista, Núñez recorda els seus inicis als nou anys, quan viatjava en autobús de Tarragona a Reus per formar-se en una escola especialitzada. Diferències Tècniques en la Dansa Núñez aclareix conceptes fonamentals sobre les disciplines que domina: Clàssic Espanyol: Prové de la tècnica de l'escola bolera; és més estilitzat, tècnic i inclou l'ús de castanyoles. Flamenc: Es descriu com una disciplina més racial i visceral, centrada en la força i el carisma. Èxit Internacional: L'Experiència al Japó Recentment, el ballarí ha triomfat a Tòquio amb una adaptació flamenca de La Sireneta. Un projecte innovador que ha comptat amb: Música original i vestuari sevillà. Un elenc de 40 ballarines japoneses. Núñez en el paper del Príncep Èric i com a coreògraf. "L'auge que tenen amb el flamenc al Japó és molt superior al que hi ha a Espanya; el nivell d'organització i acceptació és digne d'admirar." Projectes de Futur a Tarragona i Argentina El ballarí té l'agenda plena de nous reptes individuals i col·lectius: Formació: Realitzarà un curs intensiu de cinc dies a Tarragona durant el mes de desembre per a nivells intermedi i avançat. Gira Internacional: Al 2010 iniciarà una gira de 20 dies pels teatres més importants de Buenos Aires, Argentina. Nova Companyia: Està impulsant la seva pròpia formació, Matices Compañía de Danza, amb la intenció d'estrenar espectacle a Tarragona properament.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
2009-11-10 UM ESTACIÓ COMPLEX EDUCATIU
El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) L'entrevista amb David Rodríguez, director del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), aprofundeix en l'organigrama i les missions crítiques d'aquesta institució. Més enllà de la simple predicció, el servei actua com un engranatge fonamental per a la seguretat pública i la gestió del territori. Missions i Personal Les funcions principals del SMC es divideixen en tres grans eixos: Predicció i vigilància: Donar avisos per situacions de risc per salvar vides i béns materials. Estudis climàtics: Anàlisi de l'evolució del clima a llarg termini i del canvi climàtic. Manteniment de xarxes: Gestió d'estacions (com la nova estació 164 de Tarragona), radars, detectors de llamps i boies. L'equip és multidisciplinari, format per meteoròlegs, matemàtics, geògrafs, especialistes en TIC i personal administratiu. Canvi Climàtic a Catalunya Rodríguez confirma que el canvi climàtic és una realitat constatada a les nostres latituds: S'ha registrat un increment de 1,5 graus en un segle a l'Observatori Fabra i l'Observatori de l'Ebre. Aquest augment és superior a la mitjana mundial, situant la Mediterrània com una zona especialment vulnerable. L'escalfament és més accentuat en les temperatures màximes d'estiu que en les mínimes d'hivern. Gestió d'Alerte i Protecció Civil És important diferenciar entre la predicció (feta amb models i criteris humans amb 24-48h d'antelació) i la vigilància (dades en temps real de les estacions). Quan s'activa un pla d'emergència com l'Inuncat o el Neucat, el SMC proporciona la informació tècnica, però és el Departament d'Interior a través de Protecció Civil qui pren les decisions executives. "Nosaltres simplement fem la predicció i donem l'avís... qui s'encarrega de prendre les mesures preventives és Protecció Civil." Relació amb l'Economia Com a economista de formació, el director destaca la forta vinculació entre el clima i l'economia, especialment en sectors com l'agricultura i en l'impacte global que tindrà el canvi climàtic en les finances de les nacions.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
3'
Funcionament de les Estacions Meteorològiques Automàtiques
El Servei Meteorològic i les Xarxes Automàtiques En aquesta conversa, en Roger Vendrell, cap de manteniment i instrumentació de la xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), detalla el funcionament tècnic dels aparells que permeten monitorar el temps a Catalunya. L'estació és totalment autònoma, alimentada per energia solar (placa de 20 watts) i una bateria que garanteix fins a 10 dies de funcionament sense radiació directa. Instruments i Mesures Principals L'estació mesura diverses variables fonamentals mitjançant sensors especialitzats: Temperatura i Humitat: Mesurades per una resistència variable. Precipitació: Utilitza un pluviòmetre de balancí amb una doble cullera; cada vegada que s'omple i bascula (equivalent a 0,1 mm), envia un impuls magnètic. Vent: Tant l'anemòmetre com la penell es col·loquen a 10 metres d'alçada per normativa estàndard i per evitar interferències del terra. Radiació Solar: Es mesura amb un piranòmetre, que capta la irradiància global i difusa. "El sensor de vent se situa a 10 metres per minimitzar l'efecte del sol i del terra, sent l'alçada estàndard representativa de la zona." Gestió i Publicació de les Dades Pel que fa a la transmissió de la informació, el procés segueix un protocol estricte: Captació: Es realitzen mesures cada segon. Enviament: Cada 30 minuts, les dades s'envien mitjançant tecnologia GCM (mòdem similar al d'un mòbil) al Servei Meteorològic de Catalunya. Consulta Pública: Una vegada validades, les dades es publiquen al web oficial (meteo.cat) amb una demora de només 10 o 20 minuts des del seu registre.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Whiskins tanca el seu cercle amb '360 graus'
Punt i final a una trajectòria de 17 anys El músic Joan Masdeu presenta el treball de comiat de la banda Whiskins, titulat 360 graus. Aquest llançament simbolitza la culminació definitiva del grup després de gairebé dues dècades de carrera musical. La dissolució s'emmarca en una voluntat de tancar un cicle per poder iniciar nous projectes personals. Contingut del treball antològic El nou llançament és un doble volum que inclou: CD d'àudio: Un recull de les cançons més significatives de la banda, seleccionades per la seva connexió amb el públic i el mateix grup. Vitralls: Una cançó inèdita enregistrada expressament per a aquest disc que serveix com a tancament metafòric, mirant cap al futur. DVD Documental: Una peça de més de 70 minuts que narra la història del grup des del primer concert fins a l'emotiu comiat a la Plaça del Mercadal de Reus. Un tresor per als seguidors El documental compta amb un gran valor afegit gràcies a la tasca de documentació de Masdeu: Recull d'imatges d'arxiu de televisió i premsa de tota la seva història. Testimonis de l'entorn proper: músics, mànagers, productors i discogràfiques. Imatges del concert d'acomiadament del passat setembre, on la plaça estava "com un ou". "És una mirada en dues parts: una retrospectiva dels anys viscuts i una altra que aboca a la claror que es filtra pels nous vitralls per mirar el futur." Projectes de futur Tot i el final de la banda, l'activitat musical no s'atura. Joan Masdeu continua amb el seu projecte personal de format acústic i minimalista anomenat Miniatures, mentre treballa en la composició de noves cançons per a un futur disc en solitari amb banda que podria veure la llum l'any vinent.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
26'
Consells de tardor per al jardí i l'hort amb Joan Manent
Tasques de jardineria al novembre L'expert Joan Manent ens ofereix una guia detallada sobre com preparar els nostres espais verds davant l'arribada del fred. El mes de novembre es defineix com una època de transició i canvis, ideal per a la manteniment estructural del jardí. Poda i manteniment d'arbustos i enfiladisses És el moment perfecte per realitzar la poda de fusta de fulla caduca. Es recomana reduir el volum d'arbustos que han crescut massa durant l'estiu i donar forma a les enfiladisses com les bugambílies o vignònies. Cal vigilar els efectes del vent, que pot trencar branques o danyar collites com la de l'oliva. Protecció contra les gelades Cal protegir les plantes més delicades (cactus, marqueses o lliris d'aigua) amb plàstics transpirables, palla o canyís. Els arbres de fulla perenne, com llimoners o tarongers, és millor no tocar-los fins al març. El problema del Morrut de la palmera "Ara, amb el fred, ja es poden podar les palmeres sense por que les ataqui el morrut, ja que l'escarabat s'activa amb la calor i l'olor de les feromones de les branques tallades." L'Hortet: Consells per a principiants S'estrena una nova subsecció dedicada a l'hort domèstic, ja sigui en terra o en torretes de terrassa. Què plantar i collir Plantar/Sembrar: Bledes, espinacs, xirivies, pèsols i faves. Collir: Cols, porros, escaroles i enciams. Gestió del reg: Es recomana la instal·lació de sistemes de gota a gota amb programadors per estalviar aigua i optimitzar la producció. La influència de la lluna Lluna creixent: Ideal per sembrar xigrons, espinacs i faves. Lluna minvant: Moment per sembrar els alls (per evitar que neixin "capgirats"). La lluna també afecta la qualitat de la llenya i la conservació dels bolets (millors en lluna vella).
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
24'
Guia de lesions musculars: de les agulletes al trencament
Guia Completa sobre Lesions Musculars En aquest episodi s'analitzen les diferents afectacions que poden patir els músculs, des de les més lleus fins a les més greus, explicant-ne tant la fisiologia de la contracció com els remeis pràctics. Tipus de lesions i afectacions • Cruiximents (agulletes): Són microtrencaments fibril·lars que es produeixen quan l'activitat supera la forma física actual. El millor remei és una bona hidratació amb aigua per facilitar la neteja metabòlica de toxines. • Rampes i espasmes: Contraccions brusques que poden tenir un origen físic (manca de minerals com calci, sodi o potassi) o, sovint, emocional i psíquic, especialment les nocturnes. • Ruptures fibril·lars: Conegudes popularment com esquinços musculars. Es caracteritzen per un dolor punxant (com una "destralada") i l'aparició posterior d'hematomes. Requereixen l'aplicació de fred immediat per aturar l'hemorràgia interna. • Distensions: El múscul s'estira en excés sense arribar a trencar-se. El dolor és més difús i el tractament principal és el repòs. • Contractures: Estats d'hipertonia o contracció constant, molt habituals en la musculatura postural (esquena). Responen bé a l'escalfor (mantes elèctriques, dutxes calentes). La importància de l'estirament L'expert subratlla que un estirament real ha de ser: • Lent i progressiu: Sense rebots (que poden ser perjudicials). • Mantingut: Un mínim de 15 segons perquè el teixit realment es relaxi. • Matinal: És més efectiu fer-los al matí per preparar el cos que no pas abans de dormir. "L'aigua neta i clara, sense afegir-hi res, és el millor procés de neteja metabòlica per recuperar els teixits trencats." Conceptes tècnics i curiositats • La contracció: Funciona mitjançant polsos elèctrics i la interacció de les fibres d'actina i miocina. • La "moto": Un terme de l'argot dels escaladors per descriure el tremolor muscular provocat per l'esgotament extrem de les reserves d'energia.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
24'
Tarragona: Gastronomia, Turisme i Formació Professional
Futur i Tradició Gastronòmica a Tarragona L'episodi d'avui del programa El Cuinerot se centra en la importància de la gastronomia com a motor econòmic i turístic per a la ciutat de Tarragona. Amb la participació de representants de l'Associació de Cuiners Costa Daurada i el Patronat Municipal de Turisme, es reflexiona sobre la necessitat d'unir esforços entre professionals i institucions. Formació i Relleu Generacional Es destaca l'èxit del recent taller de cuina per a infants centrat en l'espineta amb cargolins. Els participants subratllen que: • Els infants són el futur de la cultura gastronòmica local. • Cal trencar els prejudicis infantils sobre el peix i els plats tradicionals. • Es plantegen futures accions com un concurs de romesco per a nanos. Jornades per a Professionals (26 de Novembre) El plat fort de l'episodi és l'anunci d'una jornada tècnica adreçada exclusivament al sector professional. L'objectiu és millorar la competitivitat mitjançant: • El debat sobre la gestió de negocis i el valor de l'honestedat. • El foment del coneixement mutu entre restauradors de diferents zones (Part Alta, Serrallo, etc.). • La recerca d'un posicionament clar de Tarragona com a destinació gastronòmica de qualitat. Reptes del Sector i Qualitat del Servei S'analitzen els punts febles que cal corregir per millorar l'experiència del visitant: • Excel·lència en el servei: S'identifica la sala com el "cigró negre" actual, on cal més professionalitat i idiomes. • Identitat: Debat sobre quins productes han de liderar la marca (peix blau, romesco, gamba). • Estrelles Michelin: Reflexió sobre per què la ciutat encara no en té cap i la confiança que arribaran aviat. "Ser honest en un negoci acaba sent rentable per al propi restaurador i per al client."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
17'
Anàlisi del Tractat de Lisboa i la seva ratificació
El context de la ratificació: República Txeca i Polònia El procés de ratificació del Tractat de Lisboa ha estat marcat per les reticències d'alguns països de l'Est, especialment la República Txeca i Polònia. Malgrat que finalment el president txec va signar el tractat aquest últim dimarts, ho va fer amb un marcat caràcter anti-europeista, arribant a prohibir la difusió pública de la imatge de la signatura. Les causes de l'euroescepticisme a l'Est Cost de les reformes: L'entrada a la Unió Europea ha exigit reformes estructurals molt dures que han provocat un augment de l'atur i la precarietat inicial. Comparativa amb l'OTAN: Aquests països valoren més positivament l'OTAN perquè els ofereix un escut protector immediat sense exigir canvis econòmics interns tan complexos. Dades comparatives: A diferència d'Espanya, que va rebre prop del 90% dels fons de cohesió en la seva entrada, els nous socis reben ajudes molt més limitades per repartir entre més països. Punts clau del Tractat de Lisboa El tractat busca modernitzar una estructura pensada per a 6 països que actualment n'ha de gestionar 27. Els eixos principals són: Noves competències: Europa guanya pes en matèries com l'energia (per negociar compres conjuntes de petroli i gas), el canvi climàtic i el medi ambient. Apropament al ciutadà: S'introdueix la Iniciativa Ciutadana, que permet proposar regulacions si es recull un milió de signatures entre els 450 milions d'habitants de la UE. Paper dels parlaments nacionals: Per primera vegada, els parlaments de cada estat poden bloquejar o opinar sobre normes de competència compartida. Crítiques i perspectives de futur L'expert Alfons González valora el tractat amb un 6 sobre 10, considerant-lo un pas necessari però insuficient. Proposa una reforma cap a un sistema més parlamentari: "S'hauria d'establir un sistema amb dues càmeres legislatives, on el Consell funcionés com un Senat de representació dels governs dels estats, i no com un òrgan deliberant de consens que és poc eficaç." El tractat entrarà en vigència l'1 de desembre, tancant l'etapa de la fallida Constitució Europea.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
Entrevista a Espaldemaceta: Nou EP i concert a la Sala Trono
Espaldemaceta i el seu moment dolç a l'escena musical El cantautor José Juan González, conegut artísticament com a Espaldemaceta, visita l'estudi per parlar de la seva trajectòria i el seu darrer treball. Després d'haver omplert la Sala Trono de Tarragona en dues ocasions, el músic ha decidit ampliar dates i oferir un nou concert en aquest espai tan íntim i singular. Presentació del nou EP i evolució d'estil L'artista es troba immers en la presentació d'un nou EP format per cinc cançons. Durant l'entrevista, destaca diversos punts clau de la seva creació: Recuperació de temes: Algunes de les cançons del nou treball havien quedat fora de gravacions anteriors però mantenien la seva vigència i interès. Exploració de nous sons: Tot i que el seu segell és la guitarra i veu, actualment està experimentant amb el piano per aportar noves sonoritats, tot i ser un instrument que està aprenent. Versions: L'EP inclou una versió del grup Los Planetas que ha tingut molt bona acollida entre el públic. Filosofia de treball i col·laboracions González defineix el seu procés com un "joc" constant basat en la diversió i l'exploració. Per a ell, el contacte directe amb el públic és vital, ja que utilitza els directes per provar les cançons abans de gravar-les definitivement. "Els concerts són el que ens manté i el que possibilita que després puguis anar a gravar els discos." L'artista també valora molt positivament les experiències viscudes compartint escenari amb grups i solistes com Manel, Anímic o Maria Rodés, assegurant que aprendre d'altres músics és un dels grans regals d'aquesta professió. Properes cites i agenda Diumenge (21:00h): Concert a la Sala Trono de Tarragona (recomanable reserva via web). Divendres: Actuació a Castelló. 5 de desembre: Concert a Madrid. L'artista manté el seu MySpace actualitzat per a aquells que vulguin seguir la seva gira detalladament.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
14'
Los Impegaus: Rumba Catalana i Festa des de Barcelona
Entrevista amb Los Impegaus: L'essència de la rumba catalana El programa Ja Tardes rep l'Ivan i el Víctor, membres de la formació barcelonina Los Impegaus. Durant la conversa, el grup explica la seva visió de la rumba catalana i com han passat de ser estudiants universitaris a formar una banda de vuit persones centrada en l'espectacle i el directe. Orígens i Influències Rellevament generacional: El grup neix recollint el llegat del mestissatge (Ojos de Brujo) i buscant les arrels en referents clàssics com Gato Pérez. Formació autodidacta: L'Ivan confessa que va començar a tocar la guitarra als 25 anys com una via d'escapament personal, coneixent la resta de membres en l'àmbit universitari. Evolució del nom: El nom Los Impegaus (els impagats) prové dels seus inicis, quan tocaven sovint com a teloners sense cobrar, només pel plaer de fer música i promocionar-se. Filosofia de Banda El directe com a fortalesa: Es defineixen com a "showmen" abans que músics acadèmics. La seva posada en escena és teatral i coreografiada, sovint autoanomenant-se, amb humor, els Backstreet Boys rumberos. Lletres i so: Reivindiquen la senzillesa de la rumba, l'ús de la tècnica del ventilador a la guitarra i lletres fresques i directes que busquen la complicitat del públic. Projectes actuals: Han col·laborat amb el DJ Txarly Brown i han participat en recopilatoris com Massa Xilifung, a més de tenir un CD al mercat enregistrat a la sala Rumba Club. Actuació en Directe Malgrat la baixa d'última hora del seu guitarrista principal per malaltia, l'Ivan i el Víctor interpreten en directe una peça acústica que reflecteix el seu estil animat, abans del seu proper concert a la sala 30 i tants de Valls. "Fas les cançons una miqueta fixant-te en gent més antiga que portava el so d'aquí de Catalunya, la rumba catalana."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
15'
Tretzena edició del Voluntariat per la Llengua a Tarragona
Presentació de la 13a edició del programa a Tarragona S'ha presentat a l'Antiga Audiència de Tarragona una nova edició del Voluntariat per la Llengua, una iniciativa que enguany aplega 50 parelles lingüístiques a la ciutat i s'estén a altres poblacions com Vila-seca. L'objectiu principal és que els aprenents puguin practicar el català en situacions reals i guanyar fluïdesa fora de les aules. Detalls del funcionament i perfils Compromís: Es demana una dedicació mínima de 10 hores (aproximadament una o dues hores a la setmana). Perfil de l'aprenent: Majoritàriament alumnes dels cursos de català que ja tenen coneixements teòrics però necessiten reforç oral. Perfil del voluntari: Persones de tota mena que cedeixen el seu temps de manera altruista. Beneficis: Les parelles tenen accés gratuït a museus municipals i activitats del CaixaFòrum. L'aspecte humà: Més enllà de la llengua El programa destaca per la seva capacitat de generar cohesió social i vincles que sovint acaben en amistat. Rosa Ibars, directora del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona, subratlla: "No és només una activitat acadèmica, es converteix en una activitat d'amistat entre ells... el treball de la cohesió social es veu molt reforçat." Testimonis del voluntariat Veterania: Voluntàries com la Ger Sardà (del Morell) o l'Anna Benítez (de Cadis) repeteixen l'experiència per tercer any consecutiu. Dificultats comunes: Els aprenents destaquen la dificultat en la pronunciació de les esses (sordes i sonores) i la conjugació de verbs. Noves incorporacions: En aquesta edició s'hi sumen cares conegudes com el delegat del govern, Xavier Sabaté.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
Memorimage: Cinema actual amb imatges d'ahir
El Memorimage i el Rescat del Patrimoni Audiovisual L'Anna Marquès, directora artística del festival Memorimage de Reus, presenta la quarta edició d'aquest certamen únic que se centra exclusivament en films que incorporen imatges d'arxiu. El festival, fundat per l'associació Cinema Rescat, neix amb l'objectiu primordial de promoure i conservar el patrimoni audiovisual històric. Filosofia i Criteris de Selecció A diferència d'altres festivals, el Memorimage no premia la quantitat de metratge antic, sinó el seu valor narratiu: - Qualitat sobre quantitat: Les imatges d'arxiu han de ser indispensables per al desenvolupament de l'obra. - Diversitat de gèneres: Tot i que el documental és el format predominant, el festival està obert a la ficció. - Abast internacional: S'exhibeixen produccions de països tan diversos com Rússia, Xile, Finlàndia, Dinamarca i els Estats Units. Seccions Destacades de l'Edició El programa d'enguany es divideix en diversos eixos temàtics: 1. Secció Oficial: Inclou títols com Cooking History (la guerra explicada pels cuiners) o Time and the City (sobre l'evolució de Liverpool). 2. Històries Personals: Documentals sobre figures com Johnny Cash, l'escultor Calder o l'espia econòmic John Perkins. 3. Memòries: Secció dedicada a produccions estatals sobre temes com la Batalla de l'Ebre o el barraquisme a Barcelona. Valor Afegit: El Diàleg amb els Creadors Un dels punts forts d'aquesta edició és la participació dels directors. Després de cada projecció es realitza un col·loqui per explicar el procés de producció i la dificultat de localitzar i restaurar les imatges. "No importa que sigui poca aportació, però que aquesta aportació sigui indispensable."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
27'
Explorant la Micologia amb l'Associació de Tarragona
Introducció a l'Associació Micològica de Tarragona En aquest episodi, coneixem els membres de l'Associació Micològica de Tarragona, una entitat relativament jove (fundada el 2004) però formada per experts veterans. Han organitzat recentment la seva primera exposició a la ciutat, assolint un gran èxit de participació amb més de 150 espècies naturals exposades. Estat de la Temporada i Canvi Climàtic Els experts discuteixen la situació actual de la collita, marcada per la manca de pluges durant l'estiu i les altes temperatures, fets que s'atribueixen al canvi climàtic. • Les zones del litoral estan actualment seques i sense activitat. • El cicle de creixement depèn de l'espècie: el rovelló sol trigar uns 20 dies després de les pluges. • La calor extrema ha desplaçat els calendaris tradicionals de recollida. Micologia vs. Boletaire: Una Vessant Científica Els convidats fan èmfasi en el fet que la micologia va molt més enllà de la gastronomia. Es defineixen com a naturistes que estudien l'entorn sencer. • Estudi científic: Utilitzen eines com la microscopia, reactius químics i fins i tot l'anàlisi de l'ADN per identificar espècies. • Ecologia: El bolet actua com un element clau en la descomposició i el reciclatge del bosc mitjançant la simbiosi i la micorrizació. • Preservació: Fan una crida al respecte pel bosc i critiquen l'ús de rasclets, ja que destruir qualsevol bolet, inclosos els tòxics, empobreix l'ecosistema. Anècdotes i Troballes Singulars Els membres comparteixen les seves experiències més gratificants en la recerca de peces úniques: "Només sé que no sé res; entres en un món apassionant que et permet estar en contacte amb la natura." • La troballa del marçot sota la neu al Pirineu. • El descobriment de bolets vinculats a ecosistemes de sorra a les dunes de la Platja Llarga de Tarragona, alguns dels quals només s'havien vist un cop abans a Catalunya. Serveis i Activitats de l'Associació L'associació té previst obrir un local a l'Hotel d'Entitats per fer assessorament de mostres els dilluns, el dia en què els aficionats tornen de les sortides del cap de setmana amb dubtes. A la seva web, micotarraco.com, ofereixen: Receptari gastronòmic (flams de camagrocs, ceps, etc.). Guies de toxicitat per evitar intoxicacions. Formularis d'inscripció per a nous socis.