Tots els episodis

62631 episodis disponibles

episodis

49081-49104 de 62631

Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
Inserció laboral i dependència a la Xarxa Santa Tecla
Integració laboral i social de persones amb discapacitat L'episodi aprofundeix en la tasca de la Xarxa de Santa Tecla per fomentar l'autonomia i la dignitat de les persones amb discapacitats, especialment en l'àmbit laboral i social. Es destaca que el concepte clau no és la limitació, sinó el respecte integral a la persona. Centres Especials de Treball (CET) El projecte central discutit és la bugaderia industrial ubicada als Pallaresos, un exemple d'èxit en la inserció laboral: • Actualment hi treballen 26 persones, majoritàriament amb discapacitat psíquica o malaltia mental. • Gestionen un volum de treball de prop d'un milió de quilos de roba anual, donant servei a hospitals de la xarxa i centres externs. • El procés de selecció està totalment normalitzat a través del departament de Recursos Humans de la institució. Sostenibilitat i suport institucional Es debat la rendibilitat d'aquests centres, aclarint que són sostenibles gràcies a una combinació de factors: Facturació per producció: La feina realitzada pels treballadors. Facturació per servei social: Aportacions de l'administració (Generalitat de Catalunya) per l'atenció a col·lectius de risc. "Volem normalitzar la seva vida el màxim possible; que siguin tractats com a persones abans de com a discapacitats." Projectes de futur i habitatge La xarxa no es limita a la feina, sinó que busca tancar el cercle del benestar amb projectes d'habitatge tutelat i noves instal·lacions com la residència de Camp Clar. S'emfatitza que, per a una integració real, calen els dos pilars bàsics: feina i llar.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
14'
El funcionament del servei d'urgències a l'Hospital de la Tecla
Gestió i Protocols en el Servei d'Urgències L'episodi se centra en la presentació de la Dra. Sílvia Flores com a nova cap d'urgències de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla i el funcionament intern d'aquest servei vital per a la ciutat de Tarragona. El Dr. Josep Mercader destaca que les urgències són l'aparador de l'hospital i requereixen un enfocament molt dinàmic. L'Estructura del Triatge i Nivells d'Assistència Un dels punts clau és el procés des que un pacient arriba al centre: El Triatge: Una infermera especialitzada recull dades vitals (pressió, temperatura, saturació d'oxigen) per determinar la gravetat. Priorització: El temps d'espera per a patologies urgents és zero, mentre que per a casos banals s'intenta que no superi l'hora. Nivells assistencials: Autocura i prevenció per part del mateix pacient. Atenció Primària (Metge de capçalera o CAP). Hospital per a casos de més complexitat. Equip Mèdic i Especialització Actualment, la medicina d'urgències no existeix com a especialitat acadèmica directa des de la facultat, per la qual cosa el servei s'estructura així: Primer nivell: Metges de medicina familiar o general. Segon nivell: Especialistes presents a l'hospital (cirurgians, traumatòlegs, ginecòlegs, pediatres). Tercer nivell: Especialistes localitzables que poden arribar en uns 20-30 minuts (oftalmòlegs, urolòlegs). "El criteri d'urgència ha de ser sempre un criteri mèdic i no solament la voluntat del pacient." Adaptació i Previsions Estacionals Es menciona la importància del Programa Integral d'Urgències de Catalunya (PIU), un pla de la Generalitat que permet reforçar el personal durant pics de demanda com el període nadalenc o les epidèmies de grip, garantint que el servei no quedi desprotegit durant les vacances dels professionals.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
La Diabetis: Tipologies, Riscos i l'Alerta de l'Obesitat Infantil
Introducció a la Diabetis i el seu Funcionament L'episodi se centra en el Dia Mundial de la Diabetis (14 de novembre), destacant la importància d'aquesta malaltia que es caracteritza per un excés de sucre a la sang. El doctor Joan Maria Adserà explica el paper vital del pàncrees i l'equilibri hormonal: • Insulina i Glucagó: Són les hormones encarregades de regular els nivells de glucosa. La insulina actua com una "comporta" que permet gestionar el sucre que el cervell i el cos necessiten per funcionar. • Riscos Extrems: El coma diabètic pot produir-se tant per falta de sucre (hipoglucèmia), que deixa el cervell sense aliment, com per pujades molt fortes (coma hiperosmolar). Classificació de la Malaltia Es detallen les diferències fonamentals entre els dos grans grups de la patologia: Diabetis Tipus 1 (Infantojuvenil) • És d'origen genètic i hereditari. El pàncrees no funciona des del naixement. • Requereix insulina externa de per vida de manera obligatòria. • Es descriu el cas real d'una nena de 3 anys diagnosticada amb nivells de 550 mg/dl de glucosa, un exemple clàssic de "debut" dramàtic. Diabetis Tipus 2 i l'Esgotament del Pàncrees • Tradicionalment associada a la gent gran, però cada cop més present en joves. • El doctor la defineix com l'esgotament del pàncrees a causa de l'obesitat i els mals hàbits. • A diferència de la Tipus 1, en molts casos es pot revertir o controlar i millorar amb una reducció de pes i activitat física. La Crisi de l'Obesitat Infantil i l'Estil de Vida Un dels punts més crítics de la conversa és l'augment de l'obesitat infantil, que ja afecta prop del 30% dels nens. Els experts alerten sobre: • L'abús de la bolleria industrial i les llaminadures. • El sedentarisme provocat per l'ús excessiu de consoles i ordinadors en comptes de l'exercici físic. • La necessitat que els pares "canviïn el xip", ja que la diabetis Tipus 2 en joves és silenciosa i pot trigar anys a detectar-se mentre va danyant el sistema vascular. "La diabetis tipus 2 és l'esgotament del pàncrees... una persona obesa obliga tot el mecanisme a treballar en excés fins que diu: ja t'ho faràs." Perspectiva Global i Conscienciació L'episodi tanca amb una reflexió sobre la desigualtat internacional. Mentre que al món desenvolupat la insulina és accessible, en molts països del tercer món la diabetis continua sent una malaltia mortal per manca de diagnòstic i tractament.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
27'
Pressupostos i Sostenibilitat del Sistema Sanitari 2009
Anàlisi del Pressupost Sanitari i Impacte de la Crisi El doctor Joan Maria Adserà, director gerent de la Xarxa Santa Tecla, analitza els pressupostos de salut per al 2009 en un context de crisi econòmica. Tot i que el pressupost creix nominalment un 2,78%, l'impacte de la inflació i l'increment poblacional fan que, en termes reals, la despesa per habitant disminueixi. Reptes i Mesures Estructurals L'episodi se centra en la necessitat de reformes de fons per garantir la viabilitat del sistema: • Contenció en nous equipaments: El pressupost actual no permet l'obertura de nous centres, prioritzant el sosteniment de la plantilla i la despesa corrent. • Reformes de gestió: Es proposa desburocratitzar l'Institut Català de la Salut (ICS) i transformar-lo en empreses públiques més àgils. • Recepta electrònica: S'identifica com una eina clau per evitar l'acumulació innecessària de medicaments i racionalitzar la despesa farmacèutica. El Debat del Copagament i el Tíquet Moderador Es discuteix la introducció de mecanismes que regulin la demanda del servei: • L'objectiu no és recaptatori, sinó moderador de la demanda innecessària. • Es proposa vincular l'aportació ciutadana a la renda i no només a la condició de jubilat. • S'utilitza l'analogia del carret del supermercat: posar una moneda obliga a un ús més responsable del recurs. "El futur de la sanitat passa per les reformes estructurals i per tenir el coratge d'explicar que no tot pot ser a demanda sense cap filtre." Diferències Territorials i Cohesió Social Es destaca que Catalunya rep uns 1.250 euros per habitant, una xifra inferior a la de moltes altres comunitats autònomes. A la demarcació de Tarragona, el creixement de la població redueix encara més aquest valor relatiu, posant en risc l'objectiu d'arribar als 1.500 euros per habitant.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
25'
Avenços i circuits en el tractament del càncer de mama
Evolució i Taxa de Curació del Càncer de Mama L'evolució del càncer de mama ha estat extraordinàriament favorable en els darrers 10-20 anys. Actualment, la taxa de curació supera el 80%, una xifra que fa dues dècades era gairebé inimaginable. L'èxit es deu a dos factors clau: • La millora en el diagnòstic precoç. • L'efectivitat dels nous tractaments que, a més de ser curatius, prioritzen la qualitat de vida de la pacient. Malgrat això, la incidència de la malaltia augmenta un 2% anual a casa nostra, un fet que s'atribueix a l'estil de vida i factors ambientals. El Procés de Diagnòstic i Seguiment Detecció i Proves Diagnòstiques El mètode de cribratge principal segueix sent la mamografia. Tanmateix, s'ha d'individualitzar cada cas: • Dones de més de 50 anys: Recomanació general cada dos anys. • Dones de menys de 50 anys: Es recomana sovint un seguiment anual, especialment si encara no hi ha menopausa o hi ha antecedents familiars. El procés de diagnòstic no és lineal i inclou: 1. Mamografia i Ecografia: Primeres senyals d'alerta. 2. Punció amb agulla fina: Extracció de cèl·lules per a l'anàlisi citològica. 3. Ressonància magnètica: S'utilitza per definir millor el diagnòstic si és necessari. El Paper de la Patologia La figura de la patòloga és crucial. La doctora Esther Martí explica que l'anàlisi de les cèl·lules permet determinar la benignitat o malignitat del tumor, a més de definir-ne l'agressivitat mitjançant la immunohistoquímica. Tractaments Multidisciplinaris i Innovació El tractament actual és una decisió consesuada per un equip multidisciplinari (oncòlegs, cirurgians, patòlegs i radiòlegs). Les estratègies s'han tornat menys agressives: • Cirurgia conservadora: S'intenta mantenir la mama en el 70% dels casos, sovint reduint el tumor prèviament amb quimioteràpia. • Gangli sentinella: Tècnica per evitar el buidament complet de l'aixella, reduint el risc de linfedema (inflamació del braç). • Atenció in situ: La Xarxa de Santa Tecla ha implementat tractaments de quimioteràpia a l'Hospital Lleuger de Llevant per millorar la proximitat i comoditat del pacient. "No s'ha de córrer; la malaltia no vol pressa, sinó que vol precisió." L'Aspecte Psicològic i la Relació Metge-Pacient S'emfatitza la importància que la pacient tingui un paper actiu i no passiu. La primera visita sol durar una hora per establir un vincle de confiança, resoldre pors i planificar l'estratègia. Aquest procés pot comportar, en molts casos, un creixement personal positiu per a la dona un cop superada la malaltia.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
Diagnòstic Prenatal i Selecció Genètica
El Diagnòstic Prenatal i la Medicina de Futur L'episodi d'avui d'Ens curem en salut analitza l'evolució de les tècniques de diagnòstic durant l'embaràs i la recent fita mèdica a Espanya sobre el naixement d'un nadó seleccionat genèticament per curar el seu germà. Tècniques de Diagnòstic Prenatal El diagnòstic prenatal es defineix com el conjunt de tècniques per identificar malalties en el fetus abans de néixer. Els experts destaquen tres mètodes principals: • Ecografia: La tècnica més comuna i no invasiva. Ha evolucionat de la simple escolta de batecs a les imatges en 3D i ecografies funcionals. • Amniocentesi: Prova invasiva que analitza el líquid amniòtic per obtenir informació citogenètica. Tot i tenir un risc d'avortament inferior a l'1%, s'aplica sota criteris concrets com l'edat de la mare o antecedents genètics. • Biòpsia Corial: Permet un estudi cromosòmic més precoç (setmana 12-13) que l'amniocentesi, reduint l'impacte psicològic si cal interrompre l'embaràs. Selecció Genètica i Diagnòstic Preimplantacional Es discuteix el cas del nadó de Sevilla seleccionat per curar el seu germà d'una talassèmia major (anèmia congènita severa). Aquest procés es regeix per la Llei de 2006 i requereix l'aprovació d'una comissió nacional. • El Diagnòstic Preimplantacional permet seleccionar embrions sans i histològicament compatibles amb tercers. • S'utilitza principalment per a malalties monogèniques (alteració en un gen concret) com distròfies musculars o malalties metabòliques. La Donació de Sang de Cordó Umbilical Un dels punts clau de la tertúlia és la importància de la donació altruista. El doctor Velasco aclareix conceptes sovint confosos per la població: • No es dona el teixit del cordó, sinó la sang que conté cèl·lules mare. • És un procediment simple, indolor i segur tant per a la mare com per al nadó. • La xarxa pública garanteix que la sang estigui disponible per a qualsevol persona compatible al món, tot i que el donant en manté la prioritat si la necessités en el futur. "Un banc de cordó ampli a nivell mundial és el que ens permet salvar vides amb gestos senzills."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
16'
Beneficis i reptes de la lactància materna a Tarragona
Lactància Materna: Salut i Vincle Emocional En el marc de la setmana de la lactància materna promoguda per l'OMS, el doctor Josep Mercader i la infermera Eva Pagès, de la Xarxa de Santa Tecla, analitzen la importància de recuperar l'alletament natural com a pilar de la salut infantil i materna. Avantatges Principals L'alletament matern no és només una qüestió de nutrició, sinó que ofereix beneficis integrals: Per al nadó: Aporta nutrients equilibrats i defenses immunitàries essencials. A llarg termini, ajuda a mantenir una tensió arterial baixa i preveu el colesterol. Per a la mare: Ajuda a la recuperació del pes postpart i redueix el risc de patir càncer de mama i d'ovari. Vincle emocional: Crea una connexió única que potencia la seguretat i la tranquil·litat del nen. Grups de Suport i Autoajuda Des del CAP Llevant de Tarragona es realitza una tasca constant per acompanyar les mares, especialment davant les dificultats que poden sorgir com clivelles o problemes de succió. "El suport de la llar és bàsic, perquè si a casa no et recolzen, la lactància no és efectiva." Es destaquen els grups d'autoajuda on les mares comparteixen experiències i reben orientació professional cada dijous. Aquest suport és clau per superar el repte de la conciliació laboral, que continua sent el principal motiu d'abandonament de l'alletament abans dels sis mesos recomanats. Lactància vs. Llet Preparada Tot i que les llets de fórmula actuals estan molt controlades sanitàriament i són una alternativa vàlida, els experts coincideixen que els components naturals i els beneficis immunològics de la llet materna són insubstituïbles.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
Finançament i Inversió en la Salut Pública a Catalunya
Radiografia del Finançament Sanitari L'episodi analitza la situació crítica del finançament de la salut a Catalunya en comparació amb la resta de comunitats autònomes. Malgrat ser una de les autonomies que més contribueix a la balança fiscal, es troba en la posició 13 de 17 en inversió per càpita. Desigualtats en la inversió • Catalunya dedica uns 1.274 euros per habitant, mentre que altres comunitats com Extremadura superen els 1.500 euros. • S'evidencia un dèficit històric que s'agreuja amb la crisi econòmica actual. • Els professionals i les organitzacions han de fer un esforç d'optimització de recursos per mantenir la qualitat del servei amb menys pressupost. La Salut com a Sector Productiu El doctor Joan Maria Adserà destaca que la sanitat no s'ha de veure només com una "despesa" o un "sac sense fons", sinó com un motor econòmic fonamental: • Generació d'ocupació: Cada milió d'euros invertit en salut genera aproperadament 21,6 llocs de treball, una xifra superior a la mitjana d'altres sectors. • Estabilitat laboral: Són llocs de treball que no es poden deslocalitzar i que requereixen diverses qualificacions. • Cohesió social: És un pilar bàsic juntament amb l'educació i la seguretat. El valor de la prevenció Invertir en prevenció no només millora la qualitat de vida, sinó que és altament eficient des del punt de vista econòmic: "Un euro invertit en prevenció i salut pública estalvia aproximadament 50 euros en despesa sanitària posterior." Reptes de la Llei de la Dependència Es discuteix la preocupant paràlisi de la Llei de la Dependència. A Catalunya hi ha milers d'expedients de persones amb gran discapacitat ja avaluats que no reben la prestació per falta de fons o bloquejos administratius. L'expert fa una crida a la unitat política per protegir els sectors més vulnerables per sobre de les ideologies.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
20'
Campanya de vacunació contra la grip a Tarragona
La grip: Prevenció i campanya de vacunació L'espai de salut de Tarragona Ràdio, en col·laboració amb la Xarxa de Santa Tecla, analitza l'inici de la campanya de vacunació contra la grip. El doctor Josep Mercadell i la cap d'infermeria Rosa González expliquen la importància social i individual d'immunitzar-se. Per què és important vacunar-se? La vacunació no és només una mesura de protecció individual, sinó un acte de solidaritat comunitària. Els principals motius exposats són: * Tallar la transmissió: Evitar que el virus es propagui a persones vulnerables. * Protecció de serveis públics: Es recomana a bombers, conductors, professors i periodistes per garantir la continuïtat dels serveis. * Reducció de la gravetat: Tot i que la vacuna no és 100% infal·lible, redueix dràsticament el risc de complicacions com la pneumònia. Diferències entre grip i refredat Existeix una confusió comuna que els experts s'encarreguen de desmitificar: 1. Grip: Malaltia vírica aguda amb febre alta i malestar general que incapacita per a la vida quotidiana. 2. Refredat: Quadre més lleu amb febreta i molèsties que permeten seguir treballant. "Si el que has passat ha sigut una grip estant vacunat, l'hauràs passat molt més atenuada del que l'haguessis tingut sense la vacuna." Grups de risc i recomanacions La campanya prioritza col·lectius específics on les complicacions poden ser greus: * Persones de 60 anys o més. * Malalts crònics (cardiopaties, diabetis o asma). * Dones embarassades: A partir del segon trimestre (contraindicat en el primer). * Infants: Només aquells amb patologies prèvies. Logística de la campanya a Tarragona S'han preparat unes 100.000 dosis per a l'àrea de Tarragona. Els ciutadans poden adreçar-se al seu Centre d'Atenció Primària (CAP) habitual de 8:00 h a 21:00 h. Els professionals recorden que la punta de la malaltia sol arribar entre desembre i gener, per la qual cosa l'octubre és el mes ideal per generar defenses. Finalment, es fa una crida a no utilitzar antibiòtics per tractar la grip, ja que és un virus i l'ús indegut només genera resistències bacterianes.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
22'
La Història Clínica Compartida i l'Empoderament del Pacient
Cap a la interoperabilitat de les dades sanitàries En aquesta conversa amb el Dr. Zerà i Manel Sant Romà, s'analitza el procés de transformació digital de la sanitat a través de la Història Clínica Compartida. L'objectiu és que la informació mèdica deixi d'estar fragmentada en centres separats i s'integri en un sistema accessible per millorar l'atenció del ciutadà. Punts clau de la discussió: Proprietat de la informació: Es subratlla que la documentació clínica no és propietat de l'entitat, sinó del ciutadà. El pacient és el propietari de les seves dades objectives i ha de tenir el control sobre qui les consulta. Rols de la tecnologia i la política: Els ponents coincideixen que la tecnologia ja està a punt; el veritable repte ha estat el consens polític i corporatiu entre diferents proveïdors i administracions per compartir dades. Seguretat i Privacitat: La Llei de Protecció de Dades és extremadament rigorosa. Qualsevol accés a l'historial queda registrat i requereix, en darrera instància, de l'autorització o consentiment del pacient. Calendari d'implementació: Catalunya: El sistema ja és operatiu tècnicament i s'espera que la seva implementació generalitzada (incloent l'Institut Català de la Salut i la Xarxa de Santa Tecla) sigui total en un any. Espanya: Existeix un projecte pilot amb vuit centres per provar la connexió entre comunitats autònomes. Europa: Ja s'està començant a planificar la Història Clínica Europea. "Si la informació pertany al ciutadà, no pot ser captiva de cap organització; ha d'estar en el sistema per al seu benefici." Beneficis per al futur del pacient L'accés universal a l'historial mèdic permetrà una segona opinió més àgil i evitarà que el pacient hagi de traslladar proves físiques (radiografies, informes) entre centres. Això atorga un plus de llibertat i responsabilitat, convertint el ciutadà en el gestor real de la seva pròpia salut.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
26'
Consells de pediatria per a un estiu saludable
Introducció a la salut infantil a l'estiu En aquest episodi especial de final de temporada, el doctor Josep Marcadé i el pediatre Augusto García repassen les patologies més comunes que afecten els nens durant les vacances. L'objectiu és oferir una guia pràctica per als pares per saber quan cal acudir al metge i com gestionar petits accidents domèstics o malalties banals. Patologies auditives i digestives Les malalties estrela de l'època estival són, sens dubte, les otitis i les gastroenteritis: • Otitis externa: Molt vinculada a l'ús de piscines i platges. Es recomana no utilitzar bastonets ni sprays de neteja sense prescripció. • Gastroenteritis: La hidratació és la clau del tractament. Els doctors emfatitzen la importància de donar líquids en petites quantitats i de manera molt freqüent (fins i tot a cullerades) si el nen presenta vòmits. "La majoria de les otitis i gastroenteritis són processos banals, però que generen molta inseguretat als pares i mares." Primers auxilis: Cops, ferides i febre Els experts aclareixen mites sobre el tractament de lesions i la regulació de la temperatura corporal: • Febre: S'ha d'utilitzar aigua tíbia (30-35°C) i no gela per evitar un xoc tèrmic que podria elevar més la temperatura. • Cops i inflamacions: El gel local (protegit amb un drap) • és molt més efectiu i recomanable que moltes pomades antiinflamatòries. • Ferides: La neteja amb aigua i sabó segueix sent la mesura preventiva més eficaç. Prevenció solar i el mite del tall de digestió Es fa una crida a la prudència amb l'exposició al sol, especialment en nadons de menys de sis mesos. Sobre el famós tall de digestió, s'explica que el perill real és el canvi brusc de temperatura que pot provocar una pèrdua de coneixement, i no el fet de menjar en sí mateix.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
20'
Nou Servei d'Oncologia a la Xarxa de Santa Tecla
Nou impuls a l'Atenció Oncològica de proximitat L'entrevista presenta la incorporació del doctor Amadeu Pellegrí com a responsable de l'àrea oncològica de la Xarxa Social i Sanitària de Santa Tecla. Aquest moviment estratègic busca tancar el cercle del tractament del càncer dins de la mateixa xarxa, permetent que els pacients del Tarragonès i el Baix Penedès no s'hagin de desplaçar a altres localitats per rebre quimioteràpia. Punts clau de la nova organització Descentralització del tractament: L'objectiu principal és la proximitat. Evitar desplaçaments de 50-60 km a pacients que ja pateixen els efectes secundaris de la medicació. Equip Multidisciplinar: Es potencia l'ús dels comitès de tumors, on cirurgians, patòlegs, radiòlegs i oncòlegs consensuen el millor tractament per a cada cas personalitzat. Hospital de Dia: El servei s'estructurarà de forma ambulatòria a l'hospital lleuger de Llevant (Tarragona) i a l'Hospital del Vendrell, facilitant que el pacient pugui tornar a casa el mateix dia. Cronograma d'implementació: Tot i que la cirurgia oncològica i les consultes ja estan operatives, s'espera que l'administració de quimioteràpia s'iniciï a mig setembre, començant per patologies de mama i còlon. Evolució dels tractaments El doctor Pellegrí destaca que l'oncologia moderna ha avançat cap a mètodes menys agressius: "Cada vegada hi ha més tractaments que no són quimioteràpia, sinó tractaments diana específics amb molts menys efectes secundaris i que permeten una vida gairebé normal." Qualitat de vida i equitat S'emfatitza que el Pla Oncològic de Catalunya marca com a fites l'equitat (mateix tractament per a tothom) i l'accessibilitat. La millora no és només clínica, sinó també social, reduint l'impacte emocional i logístic sobre les famílies i els cuidadors.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
20'
Reforços i planificació de la sanitat a l'estiu
Gestió dels Serveis Sanitaris durant l'Estiu L'espai Curar-se en Salut analitza la complexa planificació de la Xarxa Sanitària de Santa Tecla per fer front a l'increment massiu de població a la costa tarragonina durant els mesos de juliol i agost. La gestió combina la concessió de vacances al personal de plantilla amb la necessitat de cobrir una pressió assistencial que es multiplica a zones com Calafell, el Vendrell, Torredembarra i Vila-seca. Els Reforços de Personal Mèdic i d'Infermeria Escassetat de professionals: El doctor Josep Vitria destaca que des de fa tres anys és impossible cobrir les vacants només amb metges locals o de l'Estat, fet que ha obligat a contractar metges estrangers, principalment de Sud-amèrica, per la seva ràpida adaptació lingüística. Dificultats en infermeria: Rosa González explica que, tot i que n'arriben de comunitats com Andalusia o l'Aragó, el nombre d'infermeres és insuficient. Moltes posicions es cobreixen mitjançant la reorganització voluntària de la plantilla actual. Xifres de pressió: En punts crítics com Torredembarra, es poden registrar més de 300 visites d'urgències diàries durant la segona quinzena d'agost. Logística i Adaptació "La previsió l'hem de fer ja al gener o febrer per començar els tràmits de contractació... la maquinària ha d'estar engreixada per quan arriba el pic d'agost." L'adaptació dels professionals estrangers inclou un període de tutorització i acollida per conèixer els protocols i el sistema sanitari català. Tot i que la majoria de patologies ateses són banals (cremades, picades d'insectes, gastroenteritis), el volum de feina requereix un esforç logístic que comença mesos abans de la temporada estival. Recomanacions i Futur Els experts adverteixen que la manca de professionals serà un problema estructural durant la pròxima dècada, ja que la formació d'un metge requereix prop de deu anys. Finalment, es recorden consells preventius bàsics: hidratació constant, protecció solar i evitar l'exposició directa en hores de màxima calor.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
24'
La Unitat de Mama de la Xarxa Santa Tecla
Visió General i Evolució de la Unitat de Mama L'espai Curar-se en Salut de Tarragona Ràdio analitza el creixement i la superespecialització de la Unitat de Mama de la Xarxa de Santa Tecla. Aquesta unitat ha evolucionat de manera progressiva gràcies a professionals dedicats a la patologia mamària, convertint-se en un referent a Catalunya pel seu enfocament global en el diagnòstic i tractament. Diagnòstic Precoç i Programes d'Screening El factor clau per a la supervivència és la detecció primerenca. El Dr. Santos López destaca que: • El 80% de les patologies ateses a la unitat són benignes. • Els programes de screening (mamografies periòdiques) s'adrecen principalment a dones d'entre 50 i 65 anys, tot i que el pic d'incidència sol ser als 60 anys. • La autoexploració és vital: qualsevol canvi en la mama ha de ser motiu de consulta immediata al metge de capçalera o ginecòleg. El Comitè de Mama i el Tractament Personalitzat Un dels pilars de la unitat és el seu comitè multidisciplinari, format per radiòlegs, oncòlegs, anatomopatòlegs i cirurgians. Aquest equip garanteix un tractament individualitzat, ja que, com afirma el Dr. López: "Necessitem saber nom, cognoms i l'arbre generacional de la cèl·lula tumoral per actuar específicament." Innovació i Processos Ràpids S'utilitza un circuit de diagnòstic ràpid per reduir l'angoixa de la pacient, amb visites en menys de 5-7 dies. Quant als tractaments, s'ha viscut una revolució amb l'anticòs monoclonal, una teràpia que ataca directament la cèl·lula maligna sense danyar les sanes. Recuperació Integral: La Reconstrucció Mamària A partir del setembre, la unitat culminarà el cicle assistencial incorporant tècniques de reconstrucció mamària. Això inclou: • Reconstrucció immediata: la pacient surt de quiròfan amb la pròtesi si el tipus de tumor ho permet. • Tècniques de complexitat alta: per a pacients que han rebut radioteràpia, s'utilitzen empelts de pell i múscul mitjançant microcirurgia. L'objectiu final és la satisfacció psicològica i la recuperació de la imatge corporal, transformant el càncer de mama en una malaltia amb altes taxes de curació i seguiment a llarg termini.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
15'
Prevenció i consells davant l'onada de calor
Prevenció Sanitària per a l'Estiu En aquesta col·laboració entre Tarragona Ràdio i la Xarxa de Santa Tecla, els doctors Josep Mercader i Quim Amorós aborden les mesures preventives necessàries per afrontar l'increment de les temperatures. Tot i que no sempre s'activen les alertes oficials per onada de calor, és fonamental integrar hàbits de protecció en el dia a dia. Mesures Clau per a la Gent Gran i Col·lectius Fràgils La gent gran i els nadons són els grups amb més risc de patir deshidratació o cops de calor. Les recomanacions principals inclouen: Hidratació constant: Beure aigua (mínim 1,5 litres) i sucs, fins i tot sense tenir sensació de set. Protecció solar: Ús de barrets i roba còmoda, lleugera i que no estigui ajustada. Climatització de la llar: Baixar persianes durant les hores d'insolació i ventilar a la nit o amb l'ajuda de ventiladors. Higiene i cura de la pell: Mantenir la pell hidratada amb cremes i realitzar una o dues dutxes diàries per refrescar el cos. Signes d'Alarma i Actuació És vital que els cuidadors estiguin alerta davant de possibles símptomes en persones amb dèficit cognitiu o dependència. Els indicis de perill són: Pujada sobtada de la temperatura corporal (febre). Estat d'agitació o desorientació inusual. Irritabilitat excessiva. "Davant d'un cas de calor excessiva, el primer és posar draps d'aigua freda i, si la situació és difícil, trucar a urgències." Alimentació i Activitat Exterior Es recomana una dieta basada en menjars lleugers i frescos (amanides, gazpachos, fruita) i evitar plats molt calents o salses pesades. Pel que fa a les sortides a l'exterior: Evitar les hores centrals del dia (de 12h a 17h). Anar a la platja o fer esport a primera hora del matí o a última de la tarda. Utilitzar calçat que sigui fresc però lligat per evitar caigudes.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
19'
Prevenció i urgències mèdiques per a la nit de Sant Joan
Prevenció en Salut per a la Revetlla de Sant Joan En col·laboració amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, els doctors Josep Marcadé i David Castander analitzen els riscos més habituals durant la vigília de Sant Joan i com el servei d'Urgències es prepara per a l'inici de la temporada d'estiu. Gestió de Cremades i Lessions per Pirotècnia Malgrat que en els últims anys s'ha detectat un descens de la gravetat de les lesions gràcies a la conscienciació, el foc continua essent un risc important: Tipus de cremades: La majoria són de grau 1 (superficials), però cal vigilar l'aparició de butllofes o aspecte humit, que indiquen més profunditat. Zones de risc extrem: Les mans, la cara, les mucoses i, especialment, els ulls requereixen valoració hospitalària immediata. Primers auxilis: La recomanació principal és aplicar aigua freda (directament o amb compreses) i no manipular la ferida ni aplicar pomades sense criteri mèdic. "La principal arma que tenim és la prevenció; els nens petits no haurien de manipular petards per la vulnerabilitat de la seva pell." Riscos de l'Alcohol i Altres Substàncies Els doctors destaquen que el consum excessiu d'alcohol és, actualment, més preocupant que les cremades, especialment entre la població jove (13-16 anys): Coma etílic: És una realitat crua on el pacient perd el coneixement i té risc de broncoaspiració. Mites perillosos: No s'ha de forçar mai la ingesta de cafè ni provocar el vòmit; el millor és el control actiu de la consciència i el trasllat sanitari. Barreja de substàncies: La combinació d'alcohol amb drogues il·legals complica el diagnòstic pels efectes cardiovasculars imprevistos. Organització del Servei d'Urgències Amb l'arribada del bon temps i el pont de Sant Joan, l'hospital reorganitza el personal per afrontar els pics de demanda nocturns. Tot i que el sistema de triatge es manté igual, s'incrementa la vigilància davant l'augment de l'activitat al carrer durant la matinada.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
15'
Gestió i Perspectiva de l'Hospital de Santa Tecla
Gestió de la Salut a l'Hospital de Santa Tecla L'episodi se centra en l'organització i els reptes de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, destacant el paper central de l'Hospital de la Rambla Vella a Tarragona. Es remarca que la gestió sanitària és una tasca de gran complexitat a causa de la sensibilitat del material humà i l'alta qualificació dels seus professionals. Operativitat i Nous Models d'Atenció L'hospital realitza aproximadament mil actes mèdics diaris, que inclouen consultes especialitzades, cirurgies i proves diagnòstiques. Per adaptar-se a una societat dinàmica, el centre està implementant canvis estructurals: Cirurgia Major Ambulatòria: Permet realitzar intervencions i que el pacient torni a casa el mateix dia, optimitzant les llistes d'espera. Hospital de Dia: Potencia el diagnòstic i tractament sense necessitat d'ingressos prolongats. Reptes de la Interculturalitat S'ha creat una comissió de millora de la interculturalitat per fer front a la realitat migratòria des de dues vessants: 1. Usuaris: Mitjançant la figura de la mediadora de salut i la traducció de documentació mèdica crucial (com el postpart) a idiomes com l'àrab. 2. Professionals: Amb programes de tutorització per a metges estrangers, ajudant-los a integrar-se en un sistema de salut universal que sovint difereix del dels seus països d'origen. Planificació Estacional L'activitat de la xarxa es divideix clarament entre el pla d'hivern (centrat en malalties cròniques) i el pla d'estiu, on la demanda es pot arribar a quadriplicar a les zones costaneres com el Vendrell o Calafell, requerint reforços de personal eventual finançats pel CatSalut. "L'Hospital de Santa Tecla és el buc insígnia de la xarxa, una institució al servei dels tarragonins amb una vocació de servei accessible al 100%."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
16'
Cura de la salut auditiva i prevenció de l'otitis a l'estiu
Prevenció i cura de les orelles a l'estiu En aquest espai de salut, el doctor Josep Marcadé, director de l'hospital, i el doctor Jordi Enjuanes, cap d'Otorrinolaringologia i patologia cèrvico-facial, adverteixen sobre els riscos auditius durant l'època estival. Patologies auditives més comunes L'increment d'activitats en l'aigua afavoreix l'aparició de diverses afeccions: - Otitis externa (otitis del nedador): És una infecció de la pell del conducte auditiu causada per la humitat i la pèrdua de la capa protectora de la pell. Provoca un dolor agut a causa de la inflamació. - Otitis mitjana: Més freqüent en infants i associada sovint a refredats o mocs en les vies altes. Es manifesta habitualment amb dolor nocturn i drenatge de secrecions. - Taps de cera: Amb l'aigua, la cera (que és hidrosoluble) s'infla i pot provocar una pèrdua sobtada i transitòria de l'audició. Signes d'alarma clàssics Els doctors subratllen quatre símptomes principals que requereixen atenció mèdica: 1. Dolor intens i agut. 2. Pèrdua d'audició. 3. Secrecions anormals. 4. Acúfens (percepció de sorolls inexistents). Consells de prevenció i higiene Els especialistes insisteixen en la importància de la prevenció i desaconsellen pràctiques tradicionals pernicioses: - No manipular: S'explica amb la metàfora que les orelles "s'han de netejar amb els colzes" per remarcar que no s'ha d'introduir res en el conducte. - Evitar cotonets i espralls: Aquests productes eliminen la cera protectora i poden causar microlesions. - Secar correctament: Recomanen l'ús d'un tovalló fins on arribi el dit o, fins i tot, un assecador de cabells amb aire suau. - Atenció amb els tòpics: No s'han d'utilitzar gotes sense prescripció mèdica ni remeis casolans com l'oli, a excepció de la calor seca per calmar el dolor en algun cas. "Les orelles s'han de netejar amb els colzes; és a dir, no s'han de tocar ni manipular el conducte intern."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
26'
Oncologia ginecològica i cirurgia multidisciplinària
Avenços en la Cirurgia Oncològica a la Xarxa Santa Tecla En aquest episodi es detalla l'evolució del servei d'oncologia ginecològica i l'èxit de les jornades mèdiques recents. L'element central és el canvi de paradigma cap a tècniques mínimament invasives en casos de càncer. L'Aposta per la Laparoscòpia • Històricament, la cirurgia oncològica es feia mitjançant cirurgia oberta per tenir una visió total del camp operatori. • L'Hospital del Vendrell i la Xarxa Santa Tecla van ser pioners fa 16 anys en aplicar la laparoscòpia per a procediments oncològics. • Aquesta tècnica redueix l'estrés quirúrgic per al metge i millora radicalment la recuperació de la pacient i el temps d'estada hospitalària. Unitats Multidisciplinàries i Diagnòstic Ràpid • La unitat funciona de manera transversal integrant ginecòlegs, uròlegs i cirurgians digestius per abordar tumors de la zona pèlvica i abdominal. • S'ha establert un circuit de diagnòstic ràpid: des que es detecta un tumor fins a la intervenció o tractament mai passen més de 20 dies. • El procés inclou l'estadiatge precís mitjançant tecnologies com el TAC, la ressonància magnètica i l'ecografia. "No és ètic deixar passar molt de temps amb la confiança que un tumor creix lentament; la prioritat és la persona i la seva salut psicològica." Prevenció i el cas de la Vacuna del Papil·loma (VPH) • Es discuteix la importància del cribratge precoç i la seguretat de la vacuna contra el càncer de cèrvix. • El doctor Llueca aclareix que el 99,9% dels càncers de coll de matriu són produïts per una infecció vírica, prevenible amb la vacuna. • Es recomana l'ús de la vacuna no només en noies que no han iniciat relacions sexuals, sinó en dones de fins a 30 anys per a una prevenció primària efectiva. Factors de Risc i Estil de Vida • A més de la genètica, s'insisteix en l'erradicació de tòxics com el tabac, que té una relació directa amb diversos tipus de càncer. • Es fa una crida a la responsabilitat individual: exercici, dieta equilibrada i no saltar-se mai les revisions periòdiques.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
27'
Nous projectes socials i sanitaris de la Xarxa Santa Tecla
L'episodi d'avui se centra en la línia de promoció i nous projectes de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. El director gerent, Dr. Joan Maria Adserà, i l'enginyer Javier Olucha expliquen com la seva societat instrumental de projectes i obres permet crear centres amb un valor afegit: la funcionalitat real per als usuaris i els professionals. La importància del disseny funcional L'equip propi, format per arquitectes, aparelladors i enginyers, centra els seus esforços en el programa funcional abans de començar a construir. • Els professionals que hi treballaran participen en el disseny per evitar errors comuns en grans obres públiques. • Es prioritza el confort, l'ecoeficiència i la seguretat dels pacients. • Aquesta especialització ha portat a l'entitat a rebre encàrrecs de l'administració externa, com el centre d'alta resolució de Vila-seca. Nous equipaments a Tarragona S'anuncia la signatura de convenis per a tres projectes estratègics que donen resposta a col·lectius amb necessitats molt diverses: Residència i Centre de Dia Santa Tecla Ponent És el projecte més gran, amb una inversió aproximada de 18 milions d'euros. • 180 places residencials i 40 de centre de dia. • Pensat per a persones amb grans dependències, amb habitacions equipades amb oxigen i espais dimensionats per a llits de reanimació. • L'objectiu és oferir un entorn segur però no restrictiu per a persones amb deteriorament cognitiu. Llar Maternal d'Acollida Un centre destinat a nens d'entre 0 i 3 anys que estan sota la tutela de la Generalitat per problemes familiars. • Combina el format de llar d'infants (escolarització) amb el de vivenda. • El disseny se centra en la seguretat infantil i la creació d'espais per a visites familiars supervisades. Pisos per a persones amb discapacitat intel·lectual Ubicats al carrer Estanislau Figueras, aquests espais busquen fomentar l'autonomia independent. • Es tracta de rehabilitacions d'edificis existents per convertir-los en llars de 7 places. • Vinculat a projectes posterior de reprografia o cafeteria per fomentar la dignitat a través del treball. "No podem fer edificis de disseny que després siguin incòmodes per treballar; cal que el professional digui la seva des de l'inici." Calendari i finançament La residència de Ponent, amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona (terrenys) i la Generalitat, té previst entrar en funcionament cap a finals del 2010.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
25'
La gestió de les baixes: un conflicte mèdic
La problemàtica de la gestió de baixes en medicina familiar En aquest episodi, es discuteix el paper complex i sovint contradictori que juguen els metges de família en la gestió de les baixes laborals. S'analitza com aquesta tasca administrativa interfereix en la relació de confiança entre el metge i el pacient. El dilema del metge de família L'eix principal de la conversa és la incongruència que el metge encarregat de la salut integral d'una persona sigui també qui ha d'actuar com a jutge o àrbitre per a una prestació econòmica de la Seguretat Social. • El metge de família té una relació íntima i de confiança amb els pacients i les seves famílies. • La pressió per atorgar o denegar una baixa pot generar situacions de confrontació i violència a les consultes. • Manca informació detallada sobre el mapa de riscos del lloc de treball de cada pacient. La necessitat de l'especialista en medicina del treball Els interlocutors proposen un canvi de model on la responsabilitat de la baixa recaigui en professionals especialitzats: Separació de caixes: Diferenciar clarament l'assistència sanitària de les prestacions econòmiques de l'Estat Social. Paper de la medicina del treball: Utilitzar l'especialista en medicina del treball com la figura objectiva per avaluar si una patologia realment impossibilita una tasca específica. Arbitratge sanitari: El metge de família hauria de fer d'informador, però no pas de signant final en casos complexos. "El metge de família ha de ser el millor amic del pacient, el seu confident; aquest no pot ser, a la vegada, el seu jutge." Sostenibilitat del sistema Es fa una crida a la reflexió sobre la sostenibilitat de la Seguretat Social, advertint que si no es racionalitzen aquestes prestacions, la caixa pública podria entrar en una situació crítica de dèficit a mitjà termini.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
22'
Prevenció de riscos laborals i vigilància de la salut
La prevenció de riscos laborals en l'actualitat L'episodi aborda la importància de la prevenció de riscos laborals (PRL) com un pilar fonamental de la salut pública i l'estabilitat empresarial. El doctor Joan Mariet Satzerà i el doctor Àngel Andreu analitzen el canvi de paradigma: des de l'antiga figura del metge d'empresa generalista fins a l'especialització actual centrada en la vigilància de la salut. Especialitats de la prevenció S'identifiquen quatre branques clau que s'encarreguen de garantir un entorn laboral segur: Higiene industrial: Estudi de l'ambient de treball i possibles contaminants. Seguretat industrial: Revisió de màquines i eines per evitar accidents. Ergonomia i Psicosociologia: Adaptació física del lloc de treball i gestió de riscos psicològics com l'estrès o l'assetjament. Vigilància de la salut: Seguiment mèdic personalitzat per detectar interferències del treball en la salut. El paper de les mútues i la seguretat social Es clarifica un punt sovint confús: les mútues d'accidents de treball no són entitats privades amb fins de lucre, sinó gestores de la Seguretat Social. "La mútua és gestora d'un patrimoni que és de la Seguretat Social; no és una entitat privada de cap manera." Es subratlla la importància de la separació legal entre qui realitza la prevenció i qui gestiona els pagaments (la mútua) per evitar conflictes d'interessos anomenats "jutge i part". Responsabilitat compartida i el mapa de riscos Un element clau destacat és el mapa de riscos laborals, una fitxa específica per a cada lloc de treball amb instruccions per prevenir accidents. La responsabilitat de complir aquestes normes és solidària i compartida: L'empresari o promotor ha de garantir que es compleixin les normatives. El treballador té l'obligació d'utilitzar els elements de protecció i seguir els protocols. L'administració tutela tot el procés mitjançant organismes acreditats.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
22'
Nova Unitat d'Atenció a l'Asma Infantil i Juvenil
L'Asma a Tarragona: Una visió transversal El doctor Joan Maria Adserà, director gerent de la Xarxa de Santa Tecla, i el pediatre Jordi Maixer presenten la nova Unitat d'Asma per a infants i adolescents. Aquesta iniciativa neix de la necessitat de trencar els paradigmes clàssics de la medicina i apostar per un treball transversal entre l'atenció especialitzada i la primària. Epidemiologia i Factors de Risc L'asma té una prevalença d'entre el 8% i el 10% en la població infantil de la zona de Tarragona. Les causes són multifactorials, destacant: * La situació geogràfica (ciutat mediterrània i portuària). * La proximitat de la indústria i la pol·lució. * Factors climàtics i ambientals que afecten cada cop més els infants més petits. La Nova Unitat i el Protocol Educatiu L'objectiu principal de la unitat no és només tractar les crisis, sinó educar l'entorn del pacient. Els punts clau són: - Equip multidisciplinar: Format per pediatre, infermeria pediàtrica i auxiliars. - Integració escolar: Col·laboració directa amb els mestres i professors d'educació física per evitar la discriminació de l'infant. - Empoderament del pacient: Ensenyar a reconèixer els símptomes per actuar ràpidament. "Un nen controlat ha de fer exactament la mateixa vida normal que qualsevol altre nen, sense limitacions en l'esport." El Repte dels Adolescents El doctor Maixer destaca la dificultat de tractar els adolescents, qui sovint neguen la malaltia o abandonen la medicació per rebel·lia. Per això, el paper de la infermeria és primordial per crear vincles de confiança i assegurar que el missatge preventiu arribi correctament.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
22'
La Malaltia de Parkinson: Símptomes, Tractaments i Reptes
Entenent la Malaltia de Parkinson L'episodi explora en profunditat la naturalesa de la malaltia de Parkinson, definida com una patologia neurodegenerativa i crònica. L'origen rau en la mort de les cèl·lules dopaminèrgiques a la substància negra del cervell, el que provoca una manca de dopamina, neurotransmissor essencial per al control del moviment. Símptomes Principals i Diagnòstic La malaltia es caracteritza per tres signes fonamentals: * Tremolor en repòs: Sol començar en una extremitat o a la cara. * Rigidesa muscular: Sensació de duresa a les extremitats, sovint descrita com una "roda dentada" en moure l'articulació. * Bradicinèsia: Lentitud de moviments que dificulta tasques fines com cordar-se els botons o escriure. També s'han destacat símptomes no motors com els trastorns del son (viure els somnis de forma física), l'ansietat i la depressió, que no sempre depenen directament de la dopamina, sinó de l'afectació global de la malaltia. Estratègies Terapèutiques El tractament és progressiu i s'adapta a l'estadi del pacient segons l'escala de Hoehn i Yahr: 1. Fase inicial: Ús de neuroprotectors com la seligilina i estimulants dels receptors. 2. Fase avançada: Administració de levodopa. Tot i ser eficaç, a llarg termini pot generar complicacions com les fluctuacions on-off (períodes de bloqueig) i les discinèsies (moviments involuntaris). 3. Vies futures: S'esmenten l'estimulació cerebral profunda i les investigacions amb cèl·lules mare, tot i que aquestes darreres encara es veuen com un repte de futur llunyà. L'Impacte Social i el Suport Familiar Un dels punts més crítics del debat és la manca de recursos per a les associacions de malalts. Es remarca que el Parkinson no només afecta el pacient, sinó que "destrossa la família", posant un èmfasi especial en el cuidador, que sovint es troba sense el suport institucional suficient. "No has de deixar que la malaltia vagi davant teu; has d'intentar dominar-la tu a ella."