Tots els episodis

62603 episodis disponibles

episodis

51073-51096 de 62603

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Miquel Pueyo: L'autoestima i el futur del català
Superant el pessimisme lingüístic L'entrevista amb Miquel Pueyo, Secretari de Política Lingüística, se centra en la necessitat de canviar el relat sobre la supervivència del català. Pueyo argumenta que l'anunci constant d'una desaparició imminent és un error que dura més de tres segles i que només serveix per a angoixar i desmobilitzar els parlants. Reptes i oportunitats en un món global L'anàlisi de la situació actual presenta clarobscurs que cal abordar amb objectivitat: Aspectes negatius: La fragmentació de la comunitat lingüística entre territoris (Catalunya, València, Illes Balears) i la feblesa en àmbits com la justícia, el cinema i el món socioeconòmic. Aspectes positius: L'oportunitat que ofereix la societat global i internet, on el català té una presència notable, molt per sobre del que li pertocaria per demografia. La immigració com a eina de creixement Un dels punts clau és la gestió de la immigració. Pueyo destaca que no podem presentar la llengua com un element en vies d'extinció als nouvinguts, ja que això els desincentiva a aprendre-la. En canvi, cal potenciar: L'escola i la immersió lingüística com a pilars fonamentals. L'actitud dels catalanoparlants, evitant "amagar" la llengua i mantenint-la en les converses quotidianes. L'acolliment lingüístic com a eina de cohesió social i igualtat d'oportunitats. "La llengua catalana a Catalunya és un element que obre portes i esborra etiquetes." L'autoestima i el canvi d'hàbits El Secretari critica el fenomen de canviar automàticament al castellà davant de desconeguts, titllant-lo d'un "paternalisme patètic" que neix de la falta d'autoestima. Afirma que el coneixement del català és molt elevat (especialment en menors de 35 anys) però que l'ús real és inferior al potencial existent. Full de ruta de la Secretaria Els objectius per a la legislatura inclouen: Transversalitat: Que la política lingüística impliqui tots els departaments del govern. Noves tecnologies: Creació d'una plataforma d'aprenentatge en línia (successor del Digui-digui). Sectors estratègics: Prioritzar la presència del català en la salut, la justícia i el món laboral.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
24'
Jazz i Dixieland amb Herbert Christ Rhythm Kings
Entrevista i actuació al Festival de Dixieland L'episodi d'avui compta amb la presència de Herbert Christ i Tom, membres de la destacada formació Herbert Christ Rhythm Kings, en el marc del Festival de Dixieland de Tarragona. Acompanyats per la Cinta Olivan, que actua com a intèrpret, els músics comparteixen la seva experiència a la ciutat i la seva visió artística del jazz. La música com a llenguatge universal Els convidats subratllen que el jazz, i concretament l'estil de Nova Orleans, és una forma de comunicació que traspassa fronteres: • La capacitat d'improvisació segons l'entorn i l'estat d'ànim. • El desmitificació de les etiquetes per part dels crítics, afirmant que només hi ha "música bona i música dolenta". • La connexió emocional: des de l'alegria transmesa pel bon temps fins a l'ús del blues per canalitzar la tristesa. Interpretacions en directe Durant el programa, ofereixen tres peces en exclusiva, destacant una composició inèdita: "Hem dedicat una peça a la ciutat que anomenem 'Tarragona Stump', composta fa tot just una hora a la mateixa ràdio." També interpreten temes clàssics com Blues My Naughty Sweetie Gives to Me i Knee Drops de Louis Armstrong. Percepció de Tarragona i agenda del festival • L'arquitectura: Herbert expressa una certa decepció en veure edificacions modernes que trenquen l'essència històrica que s'esperava de la ciutat. • Agenda: La banda actuarà en diversos espais emblemàtics com el Magatzem, el Cafè Cantonada i l'Antiquari, oferint repertoris diferents en cada concert gràcies a la seva habilitat per la improvisació.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Dixieland a la Rambla de Tarragona amb Haidouti Orkestar
Vibracions de Dixieland al cor de Tarragona L'emissora connecta en directe des de la Rambla Nova, específicament davant del Teatre Metropol, per viure l'ambient del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona. Durant la connexió, s'explica com el festival inunda la ciutat amb música de carrer i activitats didàctiques. Punts clau de l'edició: Sessions escolars: S'ha posat èmfasi en la tasca didàctica de músics com Pep Gol i Pep Pascual, que busquen desmitificar els instruments musicals ensenyant que, en essència, són objectes simples com tubs de goma que fan so amb l'aire. Haidouti Orkestar: La banda protagonista de la jornada és una brass band amb integrants de diversos països balcànics i Turquia (Bulgària, Macedònia, Sèrbia, Romania). La seva sonoritat s'atansa a la música ètnica i recorda les bandes sonores de les pel·lícules de Emir Kusturica. Fira i programació: S'ha instal·lat una carpa informativa amb marxandatge del festival, la revista Jazz (del grup Enderrock) i parades de discos per als amants del gènere de Nova Orleans. Properes actuacions destacades: Jove Dixieland: Al Mercat Central. Tendericca Orchestra: Demà a l'IES Sant Pere i Sant Pau. Herbert Christ: Entrevista i possible actuació en directe als estudis de ràdio. "Aquests dos programes, el de Dixi per a les escoles i el de Dixi al carrer, són dos programes clàssics del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Jazz al Mercat Central de Tarragona amb Jove Dixieland
Música en directe al cor de la ciutat L'emissora connecta amb el Mercat Central de Tarragona, concretament a la plaça Corsini, on la formació Jove Dixieland Band està oferint una actuació en directe. L'esdeveniment coincideix amb el dia de mercadet, generant un gran ambient i atraient una multitud de vianants. Els protagonistes: Jove Dixieland Band Aquesta agrupació, provinent del País Valencià, destaca per diversos motius: * Joventut: Tenen una mitjana d'edat de només 20 anys, cosa que assegura el futur del gènere. * Trajectòria: Ja disposen d'un disc al mercat i estan preparant el segon enregistrament. * Impacte: Funcionen com un potent pol d'atracció per al públic, que interactua activament demanant més peces. Pròxims convidats internacionals El programa també anuncia la presència a l'estudi d'en Herbert Christ i el músic Tom (banjo i guitarra). Malgrat la barrera lingüística, ja que no parlen català ni castellà, s'espera una entrevista musical d'alt nivell on la interpretació en directe serà la protagonista. "No són actuacions que passen desapercebudes... funcionen com a pol d'atracció i el públic en demana més."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Martí Gironell i 'El pont dels jueus'
El pont de Besalú: De la restauració a la literatura L'entrevista comença amb una reflexió sobre l'estat actual del pont romànic de Besalú, una icona del segle XI que actualment s'està rehabilitant. Martí Gironell explica que, tot i no haver-hi perill de caiguda, l'obra requeria una "cura" per reparar el desgast crònic causat pel temps i les riuades. Una novel·la sobre la unió i la història civil El pont dels jueus destaca per centrar-se en una obra civil en lloc de les jerarquies religioses o militars habituals en la novel·la històrica. Aquesta tria permet a l'autor parlar de la gent comuna i de la col·laboració entre comunitats: Cooperació: El pont va ser construït amb l'esforç de tota la població, tant de la comunitat cristiana com de la jueva. Simbolisme: La figura del pont funciona com una metàfora d'unió entre cultures en un moment de convivència complexa. Arquitectura defensiva: Més enllà de la comunicació, el pont era un braç de la muralla de Besalú i un element clau de defensa. L'equilibri entre rigor i ficció Gironell emfatitza que, tot i permetre's llicències literàries per crear una trama d'aventures, traïcions i amor, la base del llibre és fruit d'una recerca històrica rigorosa. "A les notes d'autor explico què és cert i què no, perquè la gent no tingui la sensació que l'has enganyat." Una experiència sensorial L'autor ha volgut que el lector experimenti el Besalú medieval a través dels sentits: les olors dels mercats, la humitat del riu i el so de l'enclusa de la fira del ferro. L'objectiu és que la novel·la serveixi de guia per a qui vulgui redescobrir el poble amb una mirada nova, barrejant els escenaris reals amb els imaginaris. Motivació personal Martí Gironell, periodista de professió, confessa que aquesta obra va néixer de l'amor pel seu poble i que el procés d'escriptura ha durat més de quatre anys. Per a ell, el llibre ha estat una manera de capturar l'essència de la història de Catalunya a través d'un indret amb un encant especial.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Entrevista a Lluís Valar sobre l'actualitat política a Tarragona
Anàlisi del panorama polític a Tarragona L'entrevista amb Lluís Valar, portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds - La Platforma, aborda la convulsa situació municipal a Tarragona, marcada per resolucions judicials i la proximitat de les eleccions. L'enderroc del Fortí de la Reina El TSJC ha ordenat l'enderroc del restaurant del Fortí de la Reina en un termini de 30 dies. Valar destaca: * La sentència és ferma i s'ha d'acatar obligatòriament. * El recurs de súplica només servirà per endarrerir terminis, no per canviar el fons de la qüestió. * Considera que es va atorgar una llicència irregular en zona verda i demana una comissió d'investigació per depurar responsabilitats polítiques. Projectes urbanístics en disputa Terres Cavades: Valar aclareix que no hi ha hagut una absolució com a tal, sinó una manca de causa judicial per engany, però manté que el projecte original era deficient. Proposa que qualsevol nou plantejament s'adapti a la futura Llei de l'habitatge. POUM: Critica el govern municipal per forçar l'aprovació d'un pla que encara conté errors i documentació incompleta, titllant la situació d'"abusiva". Estratègia electoral i pactes De cara als comicis del 27 de maig, Valar defineix la ruta del seu partit: * Han tancat una coalició amb Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) amb l'objectiu de doblar la seva representació fins als quatre regidors. * Defineix l'actual govern en minoria com una "crisi terminal" i aposta obertament per un pacte d'esquerres per governar la ciutat i trencar l'"anormalitat política" de Tarragona. "L'única possibilitat que queda és acatar la sentència i fer allò que diu."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Josep Maria Sabater Bosch, pregoner de la Setmana Santa
Entrevista a Josep Maria Sabater Bosch L'historiador i professor tarragoní Josep Maria Sabater Bosch ha estat escollit com a pregoner de la Setmana Santa de Tarragona. En aquesta conversa, s'analitza la importància d'aquest acte institucional que tindrà lloc el proper Diumenge de Rams al Saló de Plens de l'Ajuntament. Una vida vinculada a la tradició Sabater destaca que ser pregoner és un honor immens i un orgull per a qualsevol tarragoní. La seva trajectòria és un reflex d'una vinculació profunda: Va començar de nen com a aspirant de la Sang. Ha exercit diversos papers: portador de tamborets, banderer, congregant i portant de misteris. Porta 18 anys participant activament amb el Gremi de Marejans i la Confraria de Pescadors. És cronista oficial de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa i autor de nombrosos articles en opuscles. El sentiment sobre la història Tot i la seva formació com a historiador, Sabater afirma que el seu pregó no serà una lliçó acadèmica, sinó un acte de pur sentiment. "La Setmana Santa és un sentiment que portem arrelat... quan parlem de Tarragona, els tarragonins parlem amb el cor." Recomanacions i moments clau L'entrevistat repassa racons i instants que fan única la celebració a la ciutat, subratllant la riquesa del patrimoni artístic i l'atmosfera dels carrerons de la Part Alta: La recollida dels misteris i l'entrada a l'església de Natzaret. L'emoció dels viacrucis per la Tarragona medieval. L'estètica dels penitents descalços i l'espectacularitat de la Processó del Sant Enterrament. Finalment, es destaca el canvi de perfil en l'elecció del pregoner, optant enguany per una figura local molt coneguda en lloc de personalitats foranes, posant en valor el coneixement directe de la festa.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
25'
Jazz al Festival Dixi amb Herbert Christ Rhythm Kings
Entrevista i Actuació en Directe als Estudis de Tarragona Ràdio El programa rep a Herbert Christ i Tom Stuip, membres de la prestigiosa formació de jazz Herbert Christ Rhythm Kings, durant la seva participació al Festival Dixiland de Tarragona. L'episodi combina música en directe amb una conversa sobre la naturalesa de la improvisació i la vida del músic de jazz. La Música com a Llenguatge i Resposta Els músics expliquen la seva filosofia sobre el gènere, destacant que la classificació d'estils (New Orleans, Chicago, etc.) és més una qüestió de crítics que de músics. • Improvisació: Han compost una peça especial per a l'ocasió, Tarragona Stump, creada als estudis de la ràdio minuts abans d'entrar. • Inspiració: Afirmen que el clima, l'estat d'ànim i l'entorn són elements clau que defineixen cada nota. Vida Professional i Festivals Un aspecte curiós és la dualitat professional dels integrants: • El Tom és professor de matemàtiques. • El Herbert és director de banc (on fins i tot toca la trompeta en actes oficials). "Només hi ha dues diferències: la música bona i la música no tan bona o dolenta." Repertori i Impressions de la Ciutat • Concerts: La banda ofereix un repertori diferent en cada actuació, decidint les peces durant l'esmorzar. • Opinió sobre Tarragona: Herbert expressa una sorprenent crítica arquitectònica, lamentant la pèrdua d'edificis antics en favor de construccions modernes, tot i que valora positivament l'experiència al festival.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Nova etapa al Nàstic: Compareixença del Consell d'Administració
Presentació del nou Consell d'Administració del Nàstic El portaveu del nou Consell d'Administració, Joan Creus, acompanyat de Jesús Sais, ha ofert la primera roda de premsa oficial per explicar l'estat actual del club i les primeres decisions preses. La compareixença s'ha centrat a transmetre un missatge de continuïtat i estabilitat tant a l'afició com a la plantilla esportiva. Principals punts tractats: Presidència en funcions: S'ha demanat a Raül Font que continuï com a president fins a finals d'abril. L'objectiu és permetre que els nous consellers coneguin millor l'entitat abans de nomenar un president definitiu. Relació amb la plantilla: Els consellers han visitat el vestidor per transmetre tranquil·litat. Han assegurat que no hi haurà canvis immediats i que la prioritat absoluta és la permanència a Primera Divisió. Gestió col·legiada: El club passarà d'un model personalista a un treball més conjunt i col·legiat, on les decisions es prendran dins del Consell. El projecte del nou estadi: Tot i el debat sobre l'ubicació del camp (Camp Clar o la Budallera), el Consell ha reconegut que hi ha convenis signats amb l'Ajuntament i que les obres ja han estat adjudicades, per la qual cosa no es preveuen canvis a curt termini. "El Nàstic per mi no és només un equip de futbol, és un sentiment. No hem vingut a desil·lusionar ningú, el nostre programa actual és que l'equip se salvi." Estructura de comunicació futura A partir d'ara, el Consell es reunirà els dimarts a la tarda i oferirà una roda de premsa cada dimecres a les 10:30 h per informar dels acords presos, buscant una comunicació més fluida i transparent.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
Primeres passes del nou Consell d'Administració del Nàstic
Presa de contacte a les instal·lacions del Nou Estadi El nou Consell d'Administració del Gimnàstic de Tarragona, elegit recentment a la Junta General d'Accionistes, ha iniciat la seva activitat oficial amb una sèrie de visites institucionals a les instal·lacions del club. L'objectiu principal ha estat conèixer de primera mà el personal i l'estat de l'entitat. Cronologia de la jornada 09:30h: Arribada puntual dels consellers a les oficines del club. S'han reunit amb els empleats de gerència, els departaments administratius, la secretaria tècnica i els responsables del futbol base. 10:10h: Trobada al vestidor amb el primer equip. Els consellers, acompanyats per Josep Sicari (director esportiu) i Alfons Muñoz, s'han presentat davant la plantilla i el cos tècnic liderat per Paco Flores. 10:30h: Roda de premsa prevista per valorar l'actualitat del club i presentar les línies mestres del nou projecte. Composició i novetats del Consell El nou òrgan rector està format per 11 membres, destacant la incorporació de Raül Font com a representant de l'Ajuntament de Tarragona. Una de les principals revelacions de la jornada ha estat la continuïtat de Jordi Lloret en el càrrec: "Jordi Lloret continuarà fent les tasques de secretari del Consell d'Administració, tal com havia fet anteriorment." Incertesa sobre la presidència i el portaveu Tot i la constitució del grup, encara no s'ha definit qui ocuparà la presidència. S'espera que Joan Creus actuï com a portaveu en la compareixença pública davant l'expectació mediàtica generada després de rebre el suport del 37,59% dels vots en la Junta General.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Fotoperiodisme a Tarragona: Exposició Imatges 2007
El Dia a Dia del Fotoperiodisme Local L'episodi explora el món de la fotografia de premsa a través de l'exposició Imatges 2007, organitzada pel Col·legi de Periodistes a Tarragona. Tres reconeguts professionals del sector (Marc Gavaldà, Judit Fernández i José Carlos León) comparteixen les seves vivències i els reptes tècnics darrere de les imatges més icòniques de l'any a la demarcació. Els Grans Reptes de la Professió Els fotògrafs descriuen la complexitat de cobrir esdeveniments de gran impacte o situacions d'emergència. Entre els punts destacats hi ha: Celebracions Esportives: La dificultat de captar l'eufòria col·lectiva, com l'ascens del Nàstic, on un element inesperat pot convertir una bona foto en una de millor. Esports de Velocitat: La necessitat de tenir reflexes i anticipació, especialment per captar la pilota en esports com el futbol o el bàsquet. Successos i Emergències: La logística extrema que exigeixen els incendis, on sovint cal carregar l'equip per camins de muntanya a causa de les retencions a la carretera. Tradicions i Festes Majors: El repte creatiu de fotografiar cada any el mateix cicle festiu (Santa Tecla, Sant Magí) buscant sempre un angle o una mirada inusual. Conflictes i Curiositats del Sector La conversa també posa sobre la taula les tensions internes dins d'una redacció i els riscos del camp: La Protecció de l'Equip: La càmera es considera "la seva vida" i cal protegir-la de l'aigua, el fang i el foc, ja que suposa una part important del sou. La Lluita Gràfica: El conflicte etern amb els maquetadors sobre el retall de les imatges (especialment l'odi a les fotos quadrades) i la pèrdua de la figura de l'editor gràfic. La Invisibilitat del Fotògraf: Sovint el redactor és qui s'emporta el protagonisme, mentre que el fotògraf treballa des de l'anonimat. "Primer fas la foto i després, si de cas, demanes permís o esperes que et facin fora."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
La màgia sonora de Pep Gol i Pep Pasqual al Metropol
L'essència de la música a través de l'experimentació En Pep Gol i en Pep Pasqual presenten al Teatre Metropol de Tarragona un espectacle únic que pretén estimular la fantasia musical dels infants. La seva proposta es basa en la desmitificació dels instruments convencionals, demostrant que el so neix de principis acústics senzills. Desmitificar per educar Instruments quotidians: Utilitzen mànegues, ampolles d'aigua, tubs i elements casolans per replicar el so d'instruments complexos com el clarinet o la trompeta. L'essència acústica: L'objectiu és mostrar que, en el fons, la majoria d'instruments de vent són simplement tubs que vibren. Aproximació natural: Volen que els nens perdin la por o el respecte excessiu a la música i la vegin com un joc accessible. El repte de sonar per a un públic infantil Els artistes destaquen que el públic infantil és, possiblement, el més exigent que existeix: "Si no connecten, desconnecten i et matxaquen. T'has d'anar al 100%, no pots anar a mig gas." Curiositats i futurs projectes Durant l'entrevista, fan demostracions sonores amb objectes sorprenents: 1. Cargols de mar: Usats com a antecessors de la trompeta. 2. Canyes de pescar i gomes: Un enginy casolà que produeix un so similar a les espases làser de la cultura popular. 3. Sessions pedagògiques de jazz: L'activitat continua amb tallers sobre la història i els moments clau del jazz (Duke Ellington, Miles Davis) per a escoles, mantenint viu l'esperit divulgatiu.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Musicoteràpia a La Muntanyeta: Projecte i Ajuts
Suport Social i Musicoteràpia a La Muntanyeta Representants del Centre de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta de Tarragona expliquen el seu nou projecte de musicoteràpia i la campanya de finançament a través de la Fundació Caixa Tarragona. Projecte de Musicoteràpia L'entitat fa dos anys que implementa la música com a eina terapèutica amb resultats molt positius en els usuaris: * Millora emocional: Ajuda els nois i noies a sentir-se millor i facilita el treball posterior. * Comunicació: Obre vies d'expressió per a persones amb grans afectacions que no poden usar el llenguatge verbal. * L'Orquestra: S'ha creat una formació musical on els alumnes, malgrat les seves limitacions físiques, participen com a intèrprets. * Instruments especials: S'utilitzen eines adaptades i materials específics com cuencos tibetanos o diapasons terapèutics. Convocatòria d'Ajuts de Caixa Tarragona El centre participa en una iniciativa on els clients de l'entitat bancària decideixen el destí dels fons: * Els clients poden cedir els seus punts al projecte número 360. * Aquesta donació no resta punts per als premis personals dels clients; és una aportació equivalent de la fundació. * El pressupost sol·licitat és de 30.000 euros, destinats a cobrir material, professorat i la continuïtat del projecte durant dos anys. * El termini per votar finalitza el 31 de març. Sobre La Muntanyeta Actualment, el centre atén gairebé 100 usuaris i compta amb un equip de 72 professionals. L'entitat ha crescut notablement en els últims vuit anys, oferint serveis d'escola, residència i centre ocupacional per millorar la qualitat de vida de les persones amb paràlisi cerebral a Tarragona. "A través de la música es poden obrir vies de comunicació amb els nens... veiem com responen, com gesticulen, com intenten expressar-se."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Adjudicació del nou estadi i ciutat esportiva a Campclar
Detalls de l'Adjudicació del Nou Projecte Esportiu El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona i president de la mesa de contractació, Joan Aregio, ha confirmat l'adjudicació de les obres del nou camp de futbol i la ciutat esportiva a l'empresa Construcciones Paid. Aquest projecte és considerat un dels moviments urbanístics més rellevants de la ciutat en els últims anys. Punts Clau del Projecte Ubicació i Accessibilitat: El nou estadi s'ubicarà a Campclar, una zona triada estratègicament per millorar l'accés dels vehicles i evitar els problemes de mobilitat de l'actual estadi a la Budallera. Capacitat i Modernitat: Es tracta d'un recinte per a uns 16.000 espectadors, dissenyat amb estàndards de primera divisió, que inclourà llotges VIP, vestidors moderns i millors mesures de seguretat. Millores en el Plec: L'Ajuntament ha prioritzat la instal·lació d'una coberta a la zona de preferent, un element que es considerarà prioritari durant la fase del projecte executiu. L'Operació Econòmica: La Permuta Aregio ha volgut aclarir que el projecte no costarà diners directes a la ciutat, ja que es basa en un mecanisme de permuta de terrenys: "No hi ha diners pel mig... és un contracte claus en mà. Jo dono metres quadrats i l'empresa assumeix el risc i l'expectativa de negoci del terreny." Calendari i Impacte Social Inici d'obres: Es preveu la col·locació de la primera pedra aquest estiu. Terminis: La durada estimada és de 20 mesos, amb l'objectiu de poder utilitzar l'estadi de cara a la temporada 2008-2009. Cohesió urbana: El projecte pretén actuar com un element per "cosir" els barris de ponent amb la resta de la ciutat, generant un gran espai esportiu de més de 50 hectàrees.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
URV: 15 anys d'una universitat europea i internacional
La URV commemora el seu 15è aniversari amb la mirada posada en el futur El vicerector de Relacions Externes de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Santi Castellà, explica el sentit de la celebració dels 15 anys de la institució. Lluny de centrar-se en la nostàlgia, la universitat utilitza aquesta efemèride per consolidar la seva identitat com a universitat europea i reforçar la seva estratègia d'internacionalització. Eixos principals de la commemoració Internacionalització i el Programa Erasmus: La celebració coincideix amb el 20è aniversari d'aquest programa, clau per a la mobilitat acadèmica i la creació d'una cultura comuna europea. La URV ha constituït una associació d'estudiants Erasmus perquè els alumnes que tornen de l'estranger ajudin a orientar els nous nouvinguts. Adaptació al Procés de Bolonya: La URV s'ha anticipat a l'homologació europea d'estudis superiors mitjançant l'impuls de postgraus de qualitat, amb l'objectiu de situar-se en la "primera divisió" de centres de referència. Cooperació amb l'Amèrica Llatina: S'estan establint acords per formar professors d'universitats llatinoamericanes a través de doctorats cofinançats, cosa que podria duplicar el nombre de becaris d'investigació a la URV fins als 300. Actes i simbologia "La Universitat Rovira i Virgili és una universitat que encara mira més el futur que el seu passat." Entre els actes destacats es troben: Homenatge a Antoni Rovira i Virgili: Es col·locarà un bust de l'historiador per reivindicar la figura que dóna nom a la institució, un cop superats els debats sobre la seva identitat inicial. Activitats lúdiques i culturals: Concerts multitudinaris per Sant Pere (Reus) i Santa Tecla (Tarragona), així com produccions de l'aula de teatre, orquestra i cinema. El futur de la universitat En els propers 15 anys, la URV es projecta com una institució amb més docència en anglès, plenament arrelada al seu territori (representat en el cartell de l'aniversari per una colla castellera) però amb una projecció global que busca l'excel·lència en la recerca.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Jesús Monlló i 'L'efecte Kuleshov': Retrat d'un cinema
El pas de la ficció al documental El director tarragoní Jesús Monlló presenta el seu nou treball, 'L'efecte Kuleshov, els rostres del Califòrnia'. Després de diversos curtmetratges de ficció, Monlló s'estrena en el gènere documental amb una història que neix d'un encàrrec de l'Ajuntament de Súria. Monlló descriu la seva transició entre gèneres amb una visió artística clara: "Vaig entrar en el món del cinema pensant que volia ser una espècie de trobador, algú que expliqués històries. El format és el de menys." La memòria del Cinema Califòrnia El documental se centra en l'antic Cinema Califòrnia de Súria, un espai que va ser centre de la vida social i cultural durant el segle XX i que recentment ha estat enderrocat. Testimoni històric: El rodatge es va realitzar fins al dia abans de l'enderroc. Identitat col·lectiva: L'obra vol capturar la nostàlgia dels cinemes de barri i poble, que servien de "finestra de llibertat" en èpoques grises. Realitat universal: Tot i ser una història local de Súria, reflecteix el tancament generalitzat de sales urbanes (com els cinemes Catalunya o la Rambla a Tarragona). El repte de rodar sense guió tancat Monlló destaca la dificultat de treballar amb persones reals en lloc d'actors professionals. En el documental, no hi ha segona presa: si es repeteix, es perd la frescor del testimoni. L'equip va haver de polir la seva intuïció per captar les emocions dels habitants de Súria de forma espontània. L'Efecte Kuleshov: Un paral·lelisme invers El títol fa referència a l'experiment de muntatge del director rus Lev Kuleshov dels anys 20. Mentre que l'original usava un mateix rostre davant diferents escenaris per canviar l'emoció percebuda, Monlló fa el contrari: Utilitza un mateix escenari (el cinema). Mostra diferents rostres i reaccions personals davant d'aquest espai cinematogràfic. Projectes de futur L'estrena tindrà lloc el 31 de març a Súria i s'espera que pugui arribar a TV3, a la xarxa de televisions locals i a diversos festivals. Paral·lelament, el director ja treballa en el seu primer llargmetratge de ficció en 35 mm amb una productora professional per a finals de 2007.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Ahotsak: Dones civil basques pel diàleg i la pau
Presentació de l'Associació de Dones per la Pau a Tarragona L'episodi recull una entrevista a Itziar Gómez, membre del grup polític Aralar i representant de la iniciativa coneguda com Ahotsak (Dones per la Pau). Aquest col'lectiu neix de la societat civil basca amb un objectiu clar: cercar el final del terrorisme i la resolució del conflicte basc mitjançant el diàleg. Conceptes clau de la iniciativa Transversalitat: El grup està format per dones de diverses procedències ideològiques, incloent-hi àmbits polítics, sindicals i feministes. Hi participen representants de partits tan diversos com el PSC, Esquerra Batua, Aralar i fins i tot polítiques del Partit Socialista Francès. Acord de mínims: Han aconseguit establir punts comuns de contingut democràtic entre dones del País Basc, Navarra i el País Basc francès, basant-se en l'escolta activa. El paper de la dona: Gómez subratlla que, més enllà de capacitats, les dones han estat històricament allunyades de l'"edifici de la guerra", la qual cosa els facilita una major empatia i voluntat d'acollida. Context i actualitat política Durant la conversa, es contraposa la situació de crispació política actual (marcada per judicis i tensions electorals) amb altres exemples de resolució de conflictes: "S'ha demostrat que, tenint únicament el diàleg com a eina, hem estat capaces d'arribar al consens." Es fa referència a la històrica encaixada de mans entre Ian Paisley i Gerry Adams a Irlanda del Nord com a model d'esperança davant les imatges d'agressions i crispació que sovint dominen els mitjans de comunicació. L'entitat ha mantingut la seva activitat des del 2002, resistint tant en els moments d'atemptats d'ETA com durant l'alto el foc, defensant sempre que la pau és un camí de construcció constant. L'acte de presentació a Tarragona tindrà lloc a la Facultat de Lletres, amb la presència també de Conchi Bilbao i la introducció de l'escriptor Jordi Tiñena.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
1h 9min
Debat preelectoral a la URV amb candidats a l'alcaldia
Trobada amb els Candidats a Tarragona L'Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV acull una trobada entre els candidats a l'alcaldia de Tarragona per a les eleccions del 27 de maig. A diferència dels debats convencionals, el format permet que estudiants i públic plantegin preguntes directes sobre els problemes de la ciutat. Urbanisme i el Cas Terres Cavades • El debat s'inicia amb la polèmica de Terres Cavades i el recent arxivament judicial. El candidat del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, manté que l'escàndol persisteix pel conflicte d'interessos d'un regidor de CiU. • Joan Aregio (CiU) lamenta que la paralització del projecte durant dos anys hagi perjudicat el mercat de l'habitatge i hagi frenat el creixement de la ciutat. Habitatge i Joventut • Es discuteixen les dificultats dels joves per accedir a la propietat. Les propostes inclouen la potabilització del lloguer jove, la construcció d'habitatge de protecció oficial (HPO) i l'ús de terrenys de l'Incasòl. • Ballesteros proposa la creació de fins a 1.000 habitatges de protecció oficial en zones com les antigues cotxeres de la Policia Nacional. Mobilitat i Transport Públic • El Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) centra les crítiques de l'oposició per la seva gestió dilatada durant set anys. • Es proposen millores en la xarxa d'autobusos, incloent-hi la gratuïtat per a escolars i la millora de les freqüències del bus nocturn. • S'analitza el traçat de la variant de la N-340 i l'impacte del tercer carril de l'AP-7 en el territori. Infraestructures Sota Crítica: El Pàrquing Jaume I • Els candidats de l'oposició qualifiquen l'obra del pàrquing Jaume I com un nyap monumental i un desastre financer a causa dels sobrecostos i els retards. • Joan Aregio admet que no és l'obra de la qual se sent més orgullós, tot i que defensa la necessitat de tenir aparcaments prop del casc antic per potenciar el turisme. "Val més un mal projecte que cap projecte per a solucionar el col·lapse de les vies."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
25 anys de l'Escola Bressol El Ninot a Tarragona
L'Evolució de l'Educació Infantil L'episodi analitza el canvi de paradigma en les anomenades guarderies, que han passat a anomenar-se oficialment escoles bressol o llars d'infants. El focus ja no es posa només en "guardar" o alimentar els nens, sinó en oferir-los un ventall de possibilitats educatives i pedagògiques des dels primers dies de vida. Conceptes clau sobre el centre Terminologia: Es discuteix la transició del terme guarderia cap a escola bressol, emfatitzant que en aquests centres "no es guarda res", sinó que es fomenta un espai obert i dinàmic. 25è Aniversari: L'escola bressol El Ninot celebra un quart de segle de dedicació sota el lema "25 anys d'entusiasme". Perfil professional: Es destaca que el personal educatiu requereix una sensibilitat especial i una gran capacitat d'observació, ja que la comunicació amb els infants es basa sovint en la mirada i els gestos. L'impacte en l'infant L'adaptació i la socialització són pilars fonamentals en aquesta etapa: Confiança: Els nens desenvolupen un grau de seguretat molt alt amb les educadores i amb l'entorn, convertint l'escola en una segona llar. Adquisició d'hàbits: La llar d'infants facilita l'aprenentatge de rutines d'higiene i comportament (com rentar-se les mans o escoltar contes) que faciliten el futur pas a la primària (P3). "L'escola bressol ha de ser una casa en petit, on el nen es trobi a gust i tingui confiança amb tothom."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Celebració dels 25 anys de la Llar d'Infants El Ninot
Visita a la Llar d'Infants El Ninot Amb motiu del 25è aniversari del centre, el programa de ràdio realitza una visita en directe per conèixer el dia a dia d'aquesta institució educativa. L'episodi destaca per la calidesa humana i la participació activa de les famílies. Moments clau de la visita Sorpresa familiar: La Carol, una mare que va visitar la ràdio estant embarassada tot just fa una setmana, presenta el seu fill nounat, el David, acompanyada del germà gran, l'Òscar. Conciliació i drets: Es debat sobre la importància de la reducció de jornada i els permisos de paternitat. Un dels pares comenta la mala sort d'haver tingut el fill una setmana abans de l'ampliació del permís a 15 dies. L'hora de la migdiada: Visita a la sala on dormen uns 70 infants. Es descriu un ambient de tranquil·litat absoluta on els nens segueixen les seves rutines amb objectes personals com xumets o ninos de casa. El personal del centre: Conversa amb la Luisa, cuinera amb 25 anys d'antiguitat, i l'Antonio, el conserge i únic home de l'equip, que porta 18 anys al centre. Reflexions sobre l'entorn educatiu "Normalment no se'n parla mai del que és bo, sempre se'n parla del que no és bo... avui ens dediquem a parlar de les coses més positives." L'episodi subratlla la bona entesa entre l'equip educatiu, liderat per la Txari, i la diversitat de les famílies del barri, posant èmfasi en la paciència i la comunicació malgrat les barreres lingüístiques amb els nous residents.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Visita a la Llar d'Infants El Ninot de Tarragona
Crònica del dia a dia a la llar d'infants En el marc de la celebració del 25è aniversari de la llar d'infants El Ninot, Tarragona Ràdio ha realitzat una connexió en directe per mostrar la realitat quotidiana del centre. La visita coincideix amb el moment del dinar i els preparatius per a la migdiada, destacant la importància de les rutines i el benestar dels infants. Aspectes clau de la organització Seguretat i control: El centre disposa de mesures de seguretat com tanquetes de fusta per delimitar els espais i garantir el control absolut dels nens. Alimentació: S'utilitzen carmanyoles tèrmiques per mantenir el menjar calent. Segons l'edat, s'empren coberts i plats de plàstic o de vidre per fomentar l'autonomia. Estratègies pedagògiques: Les educadores apliquen tècniques senzilles però efectives, com servir primer la carn i després les patates per assegurar una dieta equilibrada. Comunicació i relació amb les famílies "La comunicació diària és important... si no dius què li passa a aquest nen, és difícil d'entendre el seu comportament." La relació entre el centre i els pares és fonamental. El flux d'informació es gestiona de diverses maneres: 1. Informació verbal: Intercanvi directe a les hores d'entrada i sortida. 2. Comunicació escrita: Ús de fitxes diàries amb pinces on s'anoten les incidències, el menjar, les hores de son i les necessitats fisiològiques (pipi i caca). 3. Conciliació: Es desmitifica la idea que les famílies "col·loquen" els nens; el centre observa que els pares intenten recollir-los tan aviat com la seva feina els ho permet. El paper dels avis i la immunitat Es destaca el paper creixent dels avis i àvies en la gestió del migdia, sovint jubilats que s'encarreguen de recollir els nets per portar-los a dinar a casa. Així mateix, les educadores comenten la realitat dels encostipats, especialment durs durant el primer trimestre, però necessaris per a la immunització dels infants.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Visita a la Llar d'Infants El Ninot: Hàbits i Rutines
Visita a les aules dels Lleons i els Ossos Una immersió directa en el dia a dia de la Llar d'Infants El Ninot, on s'observa com els nens i nenes de les classes dels Lleons i els Ossos participen en les activitats quotidianes prèvies i durant el dinar. L'espai està dissenyat per fomentar l'autonomia i l'aprenentatge a través del joc i l'experimentació. Els moments clau de la jornada Hàbits d'autonomia: Els infants col·laboren en tasques com repartir els pitets o rentar-se les mans. L'educadora Josepa destaca que nens com la Manuela són molt disposats a ajudar els companys. Alimentació i ordre: S'observa el moment del dinar, on els nens mengen de manera autònoma plats com sopa, espaguetis o arròs. Tot està planificat, fins i tot la quantitat d'aigua, per consolidar bons hàbits de salut. Projectes i tradicions: Els alumnes treballen la primavera, plantant llenties en torretes, i preparen la mona de Pasqua amb treballs manuals de pintura i decoració. Metodologia educativa L'educadora destaca que res a la llar d'infants és improvisat, excepte els moments d'experimentació lliure: "Tot està pensat i discutit; no es fa perquè toca, sinó que tot té un objectiu educatiu i d'hàbits." Rutines de bon dia i comiat L'inici del dia es marca amb la salutació a la mascota (el lleó) i el pas de llista mitjançant fotografies. Per tancar els moments de transició, els nens canten cançons tradicionals que faciliten el seguiment de les normes de grup, com fer la filera o anar a dormir la migdiada.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
23'
La Llar d'Infants El Ninot: Una institució al barri de Camp Clar
Història i Evolució de la Llar d'Infants La llar d'infants El Ninot, situada al barri de Camp Clar a Tarragona, compta amb una trajectòria marcada pel seu origen com a cooperativa de mestres i veïns. En els seus inicis, el centre responia a una necessitat social urgent de neteja, higiene i cura dels infants en un barri que encara s'estava formant i que patia deficiències urbanístiques greus. Organització i Gestió Actual Actualment, el centre acull 99 infants d'entre 1 i 3 anys, distribuïts en sis aules. La gestió es caracteritza per: • Una plantilla formada per educadores, personal de reforç, direcció, conserge i personal de cuina. • L'ús d'un servei de càtering, tot i que es reivindica la cuina casolana, especialment per als berenars que encara s'elaboren al centre. • Un horari extens que comença a les 8 del matí per facilitar la conciliació familiar. Diversitat Cultural i Integració Social L'episodi destaca la transformació del perfil dels infants. Si bé històricament la comunitat gitana ha estat el col·lectiu predominant i està totalment integrada, actualment el centre gestiona una gran heterogeneïtat cultural amb famílies de l'Àfrica i l'Europa de l'Est. "Si tu entens la seva cultura, pots entendre millor aquest infant i la seva família sense jutjar-los." Reptes i Metodologia Educativa • Llenguatge i comunicació: Es prioritza la gestualitat i l'empatia quan hi ha barreres idiomàtiques. • Educació integral: El moment del dinar i el repòs es consideren espais lectius on les educadores intervenen directament. • Psicomotricitat: Es realitzen activitats diàries per fomentar el desenvolupament físic dels infants. Entorn Urbà i Projectes de Futur El centre participa activament en el PIC (Projecte d'Intervenció Comunitària). Es denuncia que, tot i el creixement del barri, hi ha espais com el descampat annex que porten 25 anys esperant ser transformats en zones verdes o equipaments públics, cosa que revitalitzaria la zona de Ponent.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Exposició 'Moments in Time': Nova Orleans a Tarragona
Resum de l'entrevista sobre l'exposició 'Moments in Time' L'espai de Tarragona Ràdio ha acollit una conversa amb diversos fotògrafs i col·laboradors vinculats a la mostra fotogràfica Moments in Time, New Orleans at the Crossroads, que s'inaugura aquest dimecres a Tarragona com a preàmbul de la 14a edició del festival Dixi. Detalls de l'exposició L'exposició és un projecte col·lectiu que aplega el treball d'una quinzena de fotògrafs amb l'objectiu de documentar la vida i la cultura de Nova Orleans. La mostra es reparteix en diversos espais emblemàtics de la ciutat: * Galeria Pepascó i Cafè Museu (a la Part Alta). * Vestíbul del Teatre Metropol. L'impacte de l'huracà Katrina Els participants han compartit la seva visió sobre el punt d'inflexió que va suposar l'huracà el 2005. S'han destacat els següents punts clau: * Resiliència cultural: Malgrat la destrucció del 80% de la ciutat, la cultura (com el Mardi Gras o les tradicions musicals dels enterraments) ha servit com a motor de recuperació. * Crítica política: S'ha debatut l'abandonament institucional per part de l'administració de George W. Bush, amb la sensació que els habitants van ser tractats com a "ciutadans de segona". * Solidaritat: Es destaca el paper clau dels voluntaris i la creació d'organitzacions com la New Orleans Photo Alliance per ajudar en la reconstrucció. Testimonis destacats "Vam perdre molta gent, però malgrat les pèrdues, la cultura és encara molt forta... celebrem la vida i l'esperit que viu en tots nosaltres." Els fotògrafs Marc Sindler, Owen Murphy i Bryce Lankard, juntament amb el periodista Guillermo Solé, han posat en relleu com la fotografia documental ha servit per mantenir la crisi de la ciutat en el focus públic internacional.